EMEPSM 1. Memòria by David Estal

EMEPSM I. Memòria

Estudi de Millora de l’Espai Públic del barri de Sant Marcel·lí

David Estal, Arquitecte

Promotor AUMSA, Actuacions Urbanes de València Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge Arquitecte David Estal Col·laborador Alejandro Cuñat Fotografies Vicent Soler, Lluís Vallés, Enric Cuenca, Enric

Agraïments

M. Pla, Mònica Ripoll, Mila Leibar, Ana Carrion,

Paco Blai i M. Carme Herrero

Juan M. Barberà i equip tècnic redactor

Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Marcel·lí, especialment a Àngel Vidal,

Il·lustracions Alfonso F. Morote

Lluis Vallés, Vicent Soler i Maria Navalón Representants de les entitats participants en el Grup de Treball Veïnal.

Fotomuntatges Maria Aucejo

Persones que han assistit a títol personal a les sessions de participació i anònimes que han omplert el qüestionari.

Poemes Imma Máñez

Parròquia i Col·legi de Sant Marcel·lí, especialment a Juan José Picó, Imma Máñez i José Miguel Michó

Diagnòstic perceptiu

Espai Rambleta, especialment a Lorena

Vir Roig, Carles Hernàndez, Mar Vidal, Enric

Palau i Juan Manuel Artigot

Cuenca

Caps

servei,

tècnics,

assessors/

es, gerents, regidors/es de les àrees Treball de camp i altres aportacions

Desenvolupament Medi

Urbà,

Mobilitat

Ambient,

Protecció

Josep Blai, Andreu Blai, Monica Ripoll, Ximo

Sostenible,

Estal, Mila Leibar, Mª Rosa Ramon, Vicente

Ciutadana i Govern Interior de l’Ajuntament

Martín, Joaquín Soler i Juan M. Barberá

de València.

Presentació El present treball document és el resultat de sis mesos de treball estudiant l’espai públic del conjunt del barri de Sant Marcel·lí, al sud de la ciutat de València al districte de Jesús. Es tracta d’un estudi previ per a coordinar les futures intervencions de reurbanització amb l’objectiu d’humanitzar els seus carrers i places, especialment al nucli fundacional del barri, projectat al 1949 i inicialment habitat durant el 1954. Sant Marcel·lí és un barri popular i per la seua ubicació presenta un caràcter rururbà, tot i no haver nascut des de l’Horta sinó sobre aquesta. La seua condició perifèrica, lligada a l’ús col·lectiu de l’espai públic gràcies a una àmplia tradició associativa com ara les falles, l’associació de veïns i veïnes que enguany compleix 40 anys, l’Unió Musical L’Horta, etc.; li configura un caràcter de poble. A més a més, el barri ha aconseguit, no sense esforç, satisfer moltes de les seues necessitats com les dotacions i connexions. Ara però, l’espai públic és un dels reptes pendents doncs es troba envaït pels cotxes. L’encàrrec rebut, en resposta a les reivindicacions anteriors de l’Associació de Veïns i Veïnes, havia d’incorporar com a mínim la previsió d’un aparcament; renovar la secció viària de certs carrers com Sant Pius X, Monistrol, Juan Perpiñá o Dr. Royo Vilanova; executar una mena de via verda al sud, és a dir a l’entorn de Salvador Perlés, una zona d’equipaments, patrimoni agrícola, límit amb Camí Reial i de recorregut escolar; i sobretot plantejar la peatonalització de la seua plaça històrica. Talment, la plaça del barri no té nom. Malgrat això, no és una plaça més. És la plaça i fou l’origen del barri. Hui, Sant Marcel·lí és més que una plaça. Al mateix temps, aquest espai

singular ha anat perdent centralitat. No obstant, la plaça s’ha convertit en la clau per a regenerar el barri a nivell d’espai públic. Cosa necessària atés que el nucli fundacional del barri s’estiga deteriorant al mateix temps que els espais de trobada, d’intercanvi i de socialització s’han desplaçat cap al nord-oest. Això ha estat degut a la construcció del bulevard sud al 2001, del Parc de la Rambleta al 2002 i d’un equipament cultural metropolità com l’Espai Rambleta al 2012, afegit a l’abandó del carrer de Sant Vicent a causa de l’eternitzada construcció del Parc Central on s’insereix el PAI de Sant Marcel·lí Est del 2008 anul·lat. Per sort, la configuració urbana de Sant Marcel·lí li ha permès que d’espais públics en tinga un bon grapat, de molts tipus i amb el cuny de les diferents etapes de creixement: carrers, places, jardins, marges, interiors d’illa, passatges, replaces, descampats, etc. Tots plegats fan del barri la seua diversitat i particularitat. Una xarxa que, renovada, farà de la plaça la centralitat retrobada del barri. Indubtablement, aquest ha estat el principal propòsit d’aquest Estudi.

En València, a 30 de setembre de 2016

El Banc de la plaça Hi havia un banc al meu barri apegat al campanar que era contador d` històries, arreplegava les veus de tothom que el visitava i descobria secrets que després ens regalava. En ell parava la gent com pardal en una branca i piulaven sons d’amor, de lluita o d’enyorança; ell, molt discret, escoltava i en aclarir les idees ben aviat se les tragava. En nits de lluna estiuenca, quan buscàvem al carrer un bufit que ens refrescara asseguts sobre aquell banc deixàvem que ens encisara, aquella boca de fusta ben aviat es destapava i començava a xerrar de tot allò que guardava. Aquell banc ja no hi és, fa temps que deixà la plaça, ara ens queda el seu record i alguna que altra vegada, en bonica nit de festes, tot al voltant de la plaça, escoltem un xiuxiueig que invisible ens acompanya, i després cluquem els ulls i ens sorprèn la matinada. Imma Máñez. “Versos, somnis, barri” AVV. Sant Marcel·lí, 2016.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Índex 1.Anàlisi i diagnòstic 1.1

Antecedents

10 14

1.1.1. Necessitat de millora de l’espai públic 1.1.2. Necessitat d’un Estudi integral

1.2

Àmbit d’actuació

1.2.1. Evolució històrica del barri 1.2.2. Espècies d’espais

1.3

Objecte de l’estudi

1.4

Metodologia

1.4.1. Organigrama d’actors implicats i procés del treball 1.4.2. Recollida informació 1.4.3. Treball de camp 1.4.4. La planta base de conjunt 1.4.5. Control del procés de treball 1.4.6. El títol del treball 1.4.7. L’index del treball 1.4.8. Criteris de l’anàlisi

1.5

Anàlisi quantitativa

1.5.1. Sòl urbà 1.5.2. Vivenda 1.5.3. Demografía 1.5.4. Mobilitat 1.5.5. Estacionaments 1.5.6. Accessibilitat 1.5.7. Medi ambient 1.5.8. Vida de barri

1.6

Anàlisi perceptiva

1.6.1. Recollida informació 1.6.2. Procés d’anàlisi perceptiu

2.Participació ciutadana 2.1

Associació de Veïns/es

66 67

2.1.1. Encarrec de aumsa 2.1.2. Organització temporal - organigrama

2.2

Grup de treball veïnal 2.2.1. Grup motor 2.2.2. Primera sessió. “les entitats en relació al seu entorn” 2.2.3. Segona sessió. “mobilitat, accessibilitat i espai públic del barri”

2.2.4. Tercera sessió. “els projectes de la plaça i de l’entorn de salvador Perles”

2.3

El local de la plaça

2.4

Qüestionari

2.5

Festes Populars 40 Aniversari AAVV

2.5.1. Programació. festes populars dies centrals: del 15 al 18 setembre 2016 2.5.2. Programació. actes 40 aniversari avv 2.5.3. Programació. xerrades del 40 aniversari

3.Proposta de millora

3.1

Enfocament

3.2

Actuacions

3.2.1. El nucli fundacional de Sant Marcel·lí 3.2.2. La plaça del barri 3.2.3. L’entorn del carrer de Salvador Perles i Camí Reial 3.2.4. La plaça i el passatge de Monistrol 3.2.5. Revisió tipològica de seccions de carrers 3.2.6. Els quatre cantons 3.2.7. L’aparcament 3.2.8. El transport públic 3.2.9. En bici 3.2.10 Adequació dels entorns docents i de salut

3.3

Implementació

121

3.4

Resultats

124

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1. Anàlisi i diagnòstic

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.1. Antecedents Durant la primavera de 1954 són habitades els primers habitatges del Grup de Sant Marcel·lí, que a instàncies de l’Arquebisbe de València Marcelino Olaechea són construïdes pel Patronat La nostra Senyora dels Desemparats. Aquestes es construeixen sobre un espai agrícola de l’horta de la Creu Coberta. Al gener de 1960 es beneeix el temple parroquial que al costat del conjunt de les escoles graduades serà l’inici de l’actual barri de Sant Marcel·lí.En l’actualitat el barri compta amb una població de 9.972 habitants (Oficina Estadística Municipal, 1 gener 2016), la qual cosa implica una lleugera recuperació després de 8 anys de decreixement demogràfic quan el barri superava els 10.400 habitants. *Veure dades detallades a l’apartat 1.5. Anàlisi vivenda.

L’inici dels 70 marca la major etapa de creixement al barri. Dels 5.527 habitants amb els quals explica en 1970 es passa a 10.413 en 1981. L’urbanisme especulatiu omple el barri d’edificacions obertes, falta d’equipaments i d’espais verds, escàs o nul enllumenat, sèquies destinades a claveguera, carrers sense asfaltar, etc. La dècada dels 70 i els 80 ve marcada per la reivindicació veïnal de serveis i equipaments bàsics, claveguerams, subministrament de l’aigua potable, transport públic, col·legis, centre de salut, zones verdes i espais esportius. La remodelació del Pla Parcial de 1966 a primers dels 80, aconseguida després d’un intens treball de l’Associació de Veïns els va lliurar d’una marginalitat assegurada. Les previsions d’aquest Pla eren d’una densitat de 160 habitatges per hectàrea, i tan sol contemplava l’existència de dos col·legis i un centre comercial privat.

Plànol del PEPRI de Sant Marcel·lí, 1982

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Durant la primavera de 1954 són habitades els primers habitatges del Grup de Sant Marcel·lí, que a instàncies de l’Arquebisbe de València Marcelino Olaechea són construïdes pel Patronat La nostra Senyora dels Desemparats. Aquestes es construeixen sobre un espai agrícola de l’horta de la Creu Coberta. Al gener de 1960 es beneeix el temple parroquial que al costat del conjunt de les escoles graduades serà l’inici de l’actual barri de Sant Marcel·lí.En l’actualitat el barri compta amb una població de 9.972 habitants (Oficina Estadística Municipal, 1 gener 2016), la qual cosa implica una lleugera recuperació després de 8 anys de decreixement demogràfic quan el barri superava els 10.400 habitants.

La remodelació del Pla Parcial de 1966 a primers dels 80, aconseguida després d’un intens treball de l’Associació de Veïns els va lliurar d’una marginalitat assegurada. Les previsions d’aquest Pla eren d’una densitat de 160 habitatges per hectàrea, i tan sol contemplava l’existència de dos col·legis i un centre comercial privat.

*Veure dades detallades a l’apartat 1.5. Anàlisi

Sud, AVE, ampliació del Cementiri General

vivenda.

percebudes des del barri com a possibles

En la dècada dels 90, exceptuant la creació del Centre de Salut al maig de 1995, el barri pateix un abandó institucional important. Davant aquesta situació i les futures actuacions urbanístiques en aquest moment, Bulevard

amenaces, l’Associació de veïnes i veïns, impulsa L’inici dels 70 marca la major etapa de creixement al barri. Dels 5.527 habitants amb els quals explica en 1970 es passa a 10.413 en 1981. L’urbanisme especulatiu omple el barri d’edificacions obertes, falta d’equipaments i d’espais verds, escàs o nul enllumenat, sèquies destinades a claveguera, carrers sense asfaltar, etc.

un manifest d’entitats “Per un barri digne i

La dècada dels 70 i els 80 ve marcada per la reivindicació veïnal de serveis i equipaments bàsics, claveguerams, subministrament de l’aigua potable, transport públic, col·legis, centre de salut, zones verdes i espais esportius.

Ocupacional, i Parc de la Rambleta (Parc de la

habitable” que obté el respatller de 24 entitats de diversa índole amb un objectiu clar: el Barri. El sentir-se part d’un potent teixit social, va suposar un impuls en aquells projectes en els quals s’estàven treballant, Centre Social, Centre Pau), un parc fet de baix a dalt, treballat des de la base, des dels veïns que ho fan seu i que l’administració davant de la força de la demanda ho recull i concreta.

En 2002 s’inaugura el Parc de la Rambleta, en 2003 el Centre Social i el Centre Ocupacional, en aquest mateix any la Delegació de Cultura de l’Ajuntament de València encarrega la redacció del projecte Centro Cultural Rambleta, la primera pedra del qual es col·loca en 2007. Davant el retard en l’inici de les obres, l’Associació de veïns i veïnes al costat de la Va unir Musical l’Horta de Sant Marcel·lí

emprenen

diverses

campanyes

exigint l’inici de la seva construcció. Finalment al febrer de 2012 és inaugurat, celebrant-se al març el primer concert de la va unir Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, la cua del qual per accedir es pot veure en aquestes imatges.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Parc de la Rambleta, abans i ara.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.1.1.Necessitat de millora de l’espai públic I. Peatonalització de la Plaça de l’Església Des dels orígens del barri, s’ha conegut com ‘la plaça’ a la intersecció de les callis Arquebisbe Olaechea i Sant Marcel·lí. Aquesta ‘plaça’ ha estat durant anys l’epicentre de la vida del barri com l’espai de trobada d’un poble, encara que sense arbre. Noces, enterraments, comunions, concentracions, actes reivindicatius i informatius, han congregat sobre les seves voreres a les veïnes i veïns. En ella es planta la falla més important del barri, se celebren des de fa 39 anys les Festes Populars organitzades per l’Associació de veïnes i veïns, reunint a centenars de persones en els seus sopars populars, gaudint d’un espai de convivència i llibertat. En ella s’eleven cada mes de setembre les muixerangas en la Trobada de Torres Humanes, en ella se celebra cada any el mercat ambulant solidari de Càrites i als bancs situats en les voreres de la seva al voltant els més majors rememoren els temps difícils en els quals la ‘plaça’ no estava ni asfaltada. A més, ‘la plaça’ és l’avantsala al Col·legi concertat de Sant Marcelino, al supermercat Consum, té un forn en una cantonada i un bar amb terrassa en una altra.

L’envelliment i la desaparició d’aquells primers veïns que van habitar els blocs del arzobispado construïts en el seu entorn, la manca d’un espai públic per als vianants i el poc atractiu de la zona, en realitat la ‘plaça’ no és més que un encreuament de carrers, un lloc de pas, amb una font d’evident mal gust, que l’única funció que té és servir de rotonda pacificadora del tràfic, han creat al seu al voltant un entorn d’habitatges buits i de comerços tancats. I cada vegada que s’ha de realitzar una de les citades activitats cal tallar el tràfic motoritzat rodat. Sent aquest l’espai públic originari del barri, el més carismàtic i benvolgut, cal intervenir en ell per evitar que la part històrica de Sant Marcel·lí quedi marginada respecte al creixement recent al nord del mateix al llarg del Bulevard Sud i en compensació amb l’intens ús que presenten altres places interiors de poma. Així doncs, anticipar-se per convertir aquest lloc en un espai compartit i humanitzat amb espais d’ombra, arbrat, zones d’estar, repensant la necessitat de la font, mobiliari urbà flexible, espai de càrrega i descàrrega.

La plaça del barri des del seus orígens fins a l’actualitat.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Sent aquest l’espai públic originari del barri, el més carismàtic i benvolgut, cal intervenir en ell per evitar que la part històrica de Sant Marcel·lí quedi marginada respecte al creixement recent al nord del mateix al llarg del Bulevard Sud i en compensació amb l’intens ús que presenten altres places interiors de poma. Així doncs, anticipar-se per convertir aquest lloc en un espai compartit i humanitzat amb espais d’ombra, arbrat, zones d’estar, repensant la necessitat de la font, mobiliari urbà flexible, espai de càrrega i descàrrega i altres millores com el paviment, señalética, residus, il·luminació, etc. En aquest sentit, alguns referents de bones pràctiques a la ciutat de València podrien ser, tal com es mostra a continuació, la plaça de Patraix o el carrer del Mar en Natzaret.

Plaรงa de Patraix. Patraix. Valencia

Carrer Dalt de la Mar. Natzaret. Valencia.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

II. Adequació de l’entorn del carrer de Salvador Perles L’entorn del carrer Salvador Perles, al sud del barri, és en l’actualitat una de les zones més degradades, caòtiques i abandonades del barri. La presència en ella d’importants dotacions: CEIP Ramiro Jover, el Poliesportiu i la Piscina Rambleta, el primer bloc de cases construït al barri, el Centre de Salut i Centre Social, així com el valuós patrimoni arquitectònic d’horta: les cases i el motor del Baró, amb la alquería del Torrentí, no han estat motius suficients per a la seva urbanització definitiva. En 2003, l’Associació de veïnes i veïns integrada en la Plataforma Parc Central, presenta més de dues mil al·legacions al projecte d’integració de l’AVE a la ciutat de València que recull la seva entrada en superfície sobre pilastres. La desaparició del talús ferroviari de la línia València – Utiel i el soterrament de les vies de penetració de l’AVE, llargament exigit pel veïnat, no han cobert les expectatives generades als barris de Camí Reial i Sant Marcel·lí, ni s’han executat els plans previstos (Parc Sud, veure annex) que anava a facilitar i fer més amable la comunicació de dos barris que comparteixen serveis i territori.

Altres millores ignorades durant anys, han estat el condicionament de l’esplanada existent al final del carrer Salvador Perles i Pío IX com a aparcament provisional, la construcció d’una IDE (Instal·lació Esportiva Elemental) a la zona, la millora urbanística de la zona Aquest del barri, articulada entre les obres del soterrament del ferrocarril i les vies del de Xàtiva paral·lel al carrer Sant Vicent Màrtir, en estat de greu degradació i embarradas constantment amb les pluges com ocorria fa 60 anys quan no hi havia voreres.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Salvador Perles, abans i ara.

1.1.2. Necessitat d’un Estudi integral L’element diferenciador de la peatonalització de la plaça i de millora de l’entorn del carrer Salvador Perles respecte a altres reivindicacions de l’Associació de veïnes i veïns és la de recuperar espai públic i mobilitat per a les persones en un barri que la falta d’aparcaments públics i privats ha convertit els seus carrers, descampats i fins i tot espais peatonalizados en un paisatge on el cotxe ho ocupa tot, deteriorant el seu paisatge urbà i la qualitat de vida dels veïns. Els primers blocs de cases construïts pel arquebisbat, al costat del complex parroquial (temple, casa rectoral i grup escolar), més el conjunt de alquerías i construccions d’horta, constitueixen el centre i patrimoni històric, patrimoni que cal preservar i protegir. Gran part d’aquest patrimoni es troba situat a la zona de la plaça i al carrer Salvador Perles. La falta d’espai públic dificulta la seva cura, visualització i gaudi. L’ús compartit de serveis entre els barris de Camí Reial i Sant Marcel·lí (col·legis, institut, Centre de Salut i social, Piscina, a més del comerç), aconsellen crear uns recorreguts segurs i agradables que facin que fomentin la mobilitat a peu o amb bicicleta, i facin desistir de l’ús del vehicle particular. Mitjançant una mobilitat sostenible cal fomentar el repartiment equitatiu de l’espai públic, fent

del barri un espai saludable, segur, acollidor i eficient, prioritzant el desplaçament a peu, o amb bicicleta, recuperant els carrers per a les persones. La ‘crisi’ ha colpit durament a molts dels veïns/ es, això ha contribuït al fet que la compra d’una plaça de garatge sigui impossible per a moltes economies. Totes aquestes mesures serien difícilment assumides i acceptades pel veïnat, si no van acompanyades de solucions al problema de l’aparcament i d’una labor d’apropiació progressiva de l’espai públic, testejant la seua possible solució final que incloga un procés de participació, per donar amb una solució consensuada i flexible.

En definitiva, la millora de la mobilitat urbana contribuirà a fer el barri més sostenible i saludable. Aquesta actitud pot ser exemple de regeneració urbana aplicada pel nou Consistori per a altres barris densament habitats de la perifèria de València a través de la intervenció a l’espai públic sota les premisses (valors i paràmetres) de convertir-se en ecobarris (actuacions predominantment de regeneració urbana en àrees residencials on destaque l’impuls de la sostenibilitat ambiental als espais públics) tal com determina el Programa per al Foment de Ciutats Sostenibles i Competitives en el marc europeu, estatal i autonòmic 2020.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.2. Àmbit d’actuació L’àmbit d’actuació del present projecte està limitat pels següents carrers: - Nord: Av. Doctor Tomás Sala - Sud: CV 400 - Est: Programa d’Actuació Integrada del Barri de Sant Marcel·lí.

C/ Pío IX

- Oest: C/ Pío IX

29 C/ Sant Marcel·lí

C/ de l’Enginyer José Sirera

Av. Doctor Tomás Sala 500 m 8 min PAI Sant Marcel·lí

520 m 9 min

Plaça de Monistrol

400

CV-

C/ L’arquebisbe Olaechea

“Plaça de Sant Marcel·lí”

C/ Salvador Perles

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.2.1. Evolució històrica del barri Al principi del segle XX trobem el primer nucli de cases al llarg del Camí Reial, anomenades Cases del Campillo, habitades per treballadors de les fàbriques properes. Malauradament, aquesta zona singular actualment es troba en decadència i amb l’expectativa del PAI de Sant Marcel·lí Est vinculat al Parc Central. No obstant, el nucli fundacional de Sant Marcel·lí a la meitat del segle XX esdevingué mig kilòmetre més enllà respecte a aquest primer entorn habitat. Els habitatges del ‘Patronato de Nuestra Señora de los Desamparados’ s’edificaren en blocs de 4 altures sobre parcel·les d’Horta però amb una trama urbana pròpia. El camí de la Rambleta era l’unica connexió cap a Sant Vicent i per tant, cap a València.

1951-60

1981-90 (10.500 hab)

<1920

1921-50

1961-70

1971-80

1991-00

2001-09

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Un barri que creix lluny de la ciutat, abans del Pla Sud, al costat del Cementiri General i en un entorn d’Horta amb algunes preexistències que encara perduren com l’alqueria del Torrentí o del Baró. Per tant, Sant Marcel·lí és un barri que naix a l’Horta però no des de l’Horta com sí, en canvi, altres conjunts històrics que han crescut amb l’agregació de diferents alqueries fins a formar un tot. Talment, amb el desenvolupament de la ciutat fins vora la V-30, Sant Marcel·lí resulta com un barri perifèric amb un fort caràcter rururbà. És a dir, conserva costums típiques de poble i alhora presenta les virtuts i carències per ser una barriada al sud del sud. Llavors, amb uns límits ben definits, el barri comença a construir-se des del sud cap al nord i des de l’est cap a l’oest fins a delimitar un rectangle compacte. Ara, però, després de 60 anys encara no està consolidat. Precisament, la zona per acabar és just la relacionada al carrer de Sant Vicent amb una planificació que, en aquests moments es troba bloquejada. D’altra banda, la façana nord del barri ha pres el protagonisme amb la construcció del bulevard. En canvi, la façana sud, que és l’accés a València, es troba amb necessitat de regeneració urbana i de millora del seu espai públic. Amb tot, les diferents actuacions que es proposen han de tractar de reequilibrar la situació entre ambdues façanes. El fet cert és que la reivindicada peatonalització de la plaça del barri pot ser un bon contrapès.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.2.2. Especies d’Espais

Espècies d’espais. Elaboració pròpia.

L’espai públic està directament relacionat amb les tipologies edificatòries del barri. En el seu origen, la planificació en forma d’eixample amb illes d’una grandària aproximada de 60x90 m amb les cantonades aixamfranades, comportava una retícula d’encreuaments i amplis patis interiors d’illa. Tanmateix, el projecte inicial de final de la dècada dels 40 pateix modificacions amb el ‘desarrollisme’, tractant d’aprofitar al màxim la trama quadriculada (que a més a més, s’amplia en dimensió fins als 90x140 m), augmentant la profunditat edificable i ocupant els espais interiors. I, posteriorment, a la dècada dels 80, la façana nord del barri s’edifica amb una construcció seriada de blocs. Així doncs, des d’una base clara, matricial i ordenada, les diferents tipologies construïdes deixen alhora una diversitat d’espais lliures que podrien classificar-se en: -Pati interior d’illa tancada -Plaça interior d’illa oberta -Parcs entre edificació oberta -Encreuaments Aquesta ventall d’espècies d’espais aporta al barri una riquesa espacial i social, permetent diferents apropiacions individuals o col·lectives. Ara, però, no tots són espais de convivència ideals.

Hi ha d’altres que han resultat espais residuals o inclús de conflicte, difícils de mantindre i de gestionar. La vitalitat es veu minvada als espais que resulten de tipologies més especulatives, és a dir, aquelles que han ocupat l’interior amb dotacions (servituds perimetrals d’ús impossible) o edificacions (el bloc dins de l’illa). Malauradament, hi ha zones que per l’orientació, la repetició o l’especulació no aconsegueixen tindre una bona qualitat d’espai públic.

La construcció del bulevard sud al nord del barri, i del parc de la Rambleta, a l’oest, al mateix temps que el carrer Sant Vicent ha anat degradant-se i que el soterrament de les vies de l’AVE al sud, ha deixat una gran àrea de descampats; potencia el fet que alguns espais residuals cada volta estiguen més deteriorats o amb menys intensitat d’ús de l’espai lliure o de les plantes baixes (habitatges o locals). En conclusió, el barri de Sant Marcel·lí presenta molts i diferents espais públics (parcs, places, carrers, etc), però la intensitat d’ús dels mateixos varia i darrerament s’ha desequilibrat. Una de les finalitats d’aquest treball és compensar uns amb els altres, lligant-los en una xarxa d’espai públic.

L’illa núm. 6 corresponent a la plaça de Monistrol finalment ha resultat un espai públic amb molts problemes, tot i que en un principi anava a ser una illa com la resta del nucli fundacional.

1.3. Objecte de l’Estudi El contingut de l’Estudi segons l’encàrrec d’AUMSA, han d’estar encaminats a recuperar els espais públics per als veïns i ha de d’incorporar: 1. La previsió d’un aparcament subterrani en la zona. 2. La renovació de voreres i calçades, ampliant-se en aquells carrers com a Sant Pius X, Monistrol, Joan de Perpinyà i/o Dr. Royo Vilanova, perquè puguen disposar d’arbrat. 3. Programar l’execució d’una via verda urbana al sud de Sant Marcel·lí en el carrer de Salvador Perles. 4. Estudiar la peatonalització parcial o total dels entorns emblemàtics del barri, com el carrer i plaça de Sant Marcel·lí, o la transformació en bulevard del carrer de l’Arquebisbe Olaechea, punt de reunió ciutadana i identitat del barri, així com la posada en valor d’un important itinerari comercial, que garantisca la mobilitat sostenible i els accessos segurs als col·legis i serveis públics.

A més a més, l’Estudi ha de complir els següents requeriments: - Haurà de verificar-se amb caràcter general l’estat de l’àmbit actual de l’actuació, de manera que puga ser acarat amb el projectat. Pel que s’incorporaran plànols d’estat actual i escala en el projecte presentat. - Es redactarà una memòria amb el contingut del projecte que arreplegue les aportacions i modificacions que es plantegen a l’entorn de la urbanització. - Serà necessari adoptar criteris de disseny universal que permeten el gaudi d’aquest nou espai per tots els ciutadans, al marge de la seua condició física o edat. - Es tindran en compte els avantatges de fomentar una mobilitat sostenible mitjançant l’establiment de circuits de carril bici. - També s’aportarà en la Memòria del projecte, un capítol referent a la programació de les diferents fases dels treballs a realitzar. El treball presentat, incorporarà les conclusions del Procés de Participació Ciutadana amb els veïns.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

- Es presentaran plànols a escala, segons l’àmbit i la definició de la proposta, on es dibuixen les solucions emprades i les intervencions realitzades. Dites planes hauran de representar les solucions emprades, assegurant la seua escala amb el seu àmbit urbà, de manera que es lligen amb facilitat i aporten la informació necessària i suficient en cadascun d’ells. - La complexitat del Programa Funcional determinarà el contingut del Projecte. En tot cas hauran d’indicar-se els accessos, circulacions externes i internes, assignació d’espais d’àrees funcionals i interrelacions entre aquestes. -S’incorporarà suport digital amb la totalitat dels documents presentats, mitjançant programes editables.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.4. Metodologia 1.4.1. Organigrama d’actors implicats i Procés de treball

ÀREA D’URBANISME I DESENVOLUPAMENT LOCAL. AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT MARCEL·LÍ

AUMSA. (ACTUACIONS URBANES MUNICIPALS)

Visita (26/5/16)

- Servei Obres i Infraestructures - Servei Mobilitat - Servei Parcs i Jardins - Espai Rambleta - Policia Local - EMT - Govern Obert

PARTICIPACIÓ VEÏNAL + 11 ENTITATS

Encàrrec Reunions de Control

EQUIP TÈCNIC: DAVID ESTAL Arquitecte. Colab: Alejandro Cuñat, Arquitecte

GRUP MOTOR DE TREBALL VEÏNAL

Aportacions Personals: - Local Obert / 3 sessions - Qüestionari

TREBALL DE CAMP

Local plaça/3 Sessions

Visites, Dades i fotos (Maig-Juny)

GRUP DE JOVES

RECOLLIDA DE INFORMACIÓN

Espai Rableta/4 Sessions Reunions Dilluns

ARXIU VEÏNAL SERVEIS MUNICIPALS

Fonts Consultades

ALTRES PERCEPCIONS Dibuixos ambient (A.F.Morote)

Planta base del Barri

Forografies Detall (E.Cuenca) Poemes Barri (I.Miñez)

ANÀLISI PARTICIPATIVA

ANÀLISI PERCEPTIVA

ANÀLISI QUANTITATIVA

Juny 2016

DIAGNÒSTIC

ESTUDI DE MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC DEL BARRI DE SANT MARCEL·LÍ (EMEPSM)

Juliol 2016

Previsions Projectes municipals (Àrees departamentals)

PROPOSTA Setembre 2016

1. Memòria

JORNADES DE FORMACIÓ, BALANÇ I COMISSIÓ DE

PRESENTACIÓ PÚBLICA

SEGUIMENT

Octubre 2016

Novembre 2016

2. Plànols. (Capes+Informació+Projecte) 3. Catàleg d’espai públic 4. Annex

Continuitat del Procés

REUNIONS INTERDEPARTAMENTALS

Reivindicació

1.4.2. Recollida d’informació A continuació es detalla un llistat (concepte i font) d’informació reunida i utilitzada com a base de treball per a l’Estudi:

- Projecte d’Horts Urbans a la 2na fase de

a) Informació gràfica: - Planta viària actual. Servei de Mobilitat i SIGESPA. - Cartografia històrica. Institut Cartogràfic Valencià. - Ortofotos. Terrasit Generalitat Valenciana i Informació Urbanística Ajuntament de València. - Arxiu fotogràfic. AVV. de Sant Marcel·lí.

socialització de gossos. Regidoria de

b) Planejament urbanístic: - Projecte fundacional del barri, Patronato de Nuestra Señora de los Desamparados 1949. Arxiu parròquia de Sant Marcel·lí. - Pla Especial de Reforma Interior, PERI de Sant Marcel·lí, 1982. Pla Parcial 3. AVV. Sant Marcel·lí. - Plan General de Ordenación Urbana de Valencia, 1988. Ajuntament de València. - PAI Sant Marcel·lí Est. PRI. UE A5.1. Urbem SA, 2008. Anul·lat. Ajuntament de València. - Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, PMUS de València, 2013. Equip tècnic redactor IDOM. c) Projectes d’urbanització i mobilitat: - Urbanització barri de Sant Marcel·lí, 1988-2000. Servei de Mobilitat. - Projecte no realitzat de reurbanització de Gaspar Aguilar i Sant Vicent. Servei de Mobilitat. - Plànols d’urbanització recents al carrer Pio IX i d’apertura del carrer Enginyer José Sirera. Servei d’Obres i Infraestructures. - Projectes en curs als carrers Sòria, Alcalà de Xivert i Salvador Perles. Servei d’Obres i Infraestructures.

la Rambleta. Regidoria de Parcs i Jardins. - Projecte en curs d’una zona de Parcs i Jardins. - Projecte en curs d’un àrea de jocs biosaludables. Regidoria de Parcs i Jardins. - Implementació del contenidor orgànic. Experiència pilot. Regidoria de Parcs i Jardins. d) Dades: - Estadístiques generals. INE, Oficina Estadística Municipal, Govern Obert, Cadastre. - Estadístiques de mobilitat i espai públic. Servei de Mobilitat. - Ús i gestió de l’estacionament soterrat a la Rambleta. Espai Rambleta. - Actuacions en curs de la nova xarxa de transport públic. EMT. - Propietats d’ADIF i/o de titularitat pública CV-400 accés al barri. Regidoria de Desenvolupament Urbà. - Llistat d’usos col·lectius de l’espai públic: festes, esports, etc. AVV. Sant Marcel·lí. - Situació de les instal·lació d’enllumenat públic. Regidoria de Govern Interior i Servei d’enllumenat i fonts ornamentals. e) Informes: - Informe sobre el barri de Sant Marcel·lí, 30 de març de 2009. Consell Valencià de Cultura. Comissió de Promoció Cultural. - Informe de necessitats d’adequació i millora de l’espai públic, 28 de setembre de 2015. AVV. de Sant Marcel·lí. Informe policial punts negres d’accidentabilitat, 27 de juny de 2016. Policia Local de València.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

f) Bibliografia relacionada amb el barri: - Revistes de l’Associació de Veïns/es des de 1977 a 2002. Toms I, II i III. Arxiu AVV. de Sant Marcel·lí. - La promoción pública de la vivienda en Valencia 1939-1974. Fernando Gaja, 1989. - El barri de Sant Marcel·lí, una anàlisi de percepció urbana sobre xiquets. Diversos/ es autors/es, 1990. - Manifiesto de entidades. Por un barrio digno y habitable. AVV. de Sant Marcel·lí i 26 entitats, 1996. - Taller del Geògraf i de l’Historiador, 2n d’ESO curs 1997/98. Col·legi Sara Fernàndez. - Un barri en festes. Recorregut històric per les festes del barri. Carmen Castelló, 1998. - Sant Marcel·lí 1954 / 1975. De Huerta a ciudad. Àngel Vidal, 2004. - Renta Limitada. Los grupos de viviendas barates construidos en la Valencia de

postguerra 1939-1964. Jose Mª Azkárraga y Juan Peiró, 2008. - Parc Sud. Vicent Soler, article al llibret de Festes Populars, 2010. - La Estética del matojo. Àngel Vidal, article al llibret Festes Populars, 2015. - Revista Festes Populars, 40 anys construint barri. AVV. de Sant Marcel·lí, 2016. - Versos, somnis, barri. Imma Máñez i María Montes, 2016.

Portada Plànols Sant Marcel·lí 1949

Portada Pla Integral Sant Marcel·lí. Parròquia de Sant Marcel·lí i AVV Sant Marcel·lí

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.4.3. Treball de camp La informació recopilada ha estat comprovada, actualitzada i completada per un treball de camp carrer a carrer. Allò que s’ha tret es detalla a la part de l’anàlisi quantitativa. Aquesta tasca ha estat realitzada per algunes persones del barri que s’han ofert a fer-ho. El seu ajut ha estat imprescindible per a detectar aquelles carències concretes de mobiliari urbà, desperfectes o arbrat que el barri necessita.

1.4.4. La planta base del conjunt En el present treball s’ha elaborat una planta base del conjunt del barri Sant Marcel·lí i de tot l’àmbit d’actuació que, per primera volta, reuneix sobre un sol plànol tots els elements que apareixen a l’espai públic. D’aquesta forma, es completa la planta viària que utilitza habitualment l’administració pública. Aquest esforç de detall paga la pena perquè juxtaposa material gràfic dispers en diferents àrees municipals i que, precisament, per no vore’s juntes acaben creant incompatibilitats al carrer. En concret, la planta base de l’EMEPSM defineix les següents particularitats del disseny urbà: - Urbanització (voreres, calçada, etc) - Estacionament - Arbrat - Recollida de residus - Mobiliari urbà - Fanals - Semàfors - Accessos a vivendes - Guals - Mesures d’accessibilitat - Sentits de circul·lació - Passos de vianants

A més a més, no conformes amb una mera descripció, el grafisme i dibuix d’aquesta planta és intencionat: pretén transmetre les potencialitats de l’espai lliure front a l’espai edificat, resaltant totes aquelles tipologies que el barri presenta (places interiors, passatges, patis d’illa, etc). D’altra banda, també es singularitza l’edificació fundacional del barri representant-la en planta baixa per a mostrar la seua relació directa amb el carrer original. En acabar aquest Estudi, la planta base s’ofereix a les diverses delegacions i serveis municipals implicats per a què la puguen usar en el futur per a detallar els projectes urbans i d’espai públic.

Planta base conjunt Barri Sant Marce·lí. Elaboració pròpia.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Zona central planta base conjunt Barri Sant Marce·lí. Elaboració pròpia.

1.4.5. Control del procés de treball Des que AUMSA encarrega el treball el 31 de març fins a la presentació del 24 d’octubre, vora sis mesos de treball intens, amb l’estiu pel mig. Un recorregut que convé descriure’l i compartirlo com una experiència satisfactòria i que, pot servir d’exemple per a altres treballs perquè ha experimentat aspectes novells. A continuació es descriu el calendari de treball i el control del mateix.

2016 Abril ENCÀRREC ÍNDEX DEL TREBALL

a) Cronograma general: La següent taula descriu la distribució de les diferents fites i tasques que s’han desenvolupat durant el treball tècnic.

PRESENTACIÓ PREVIA

Maig TREBALL DE CAMP / RECOLLIDA INFORMACIÓ

REUNIONS AVV, GRUP JOVES / VISITA AUMSA

Juny FASE ANÀLISI/DIAGNÒSTIC

GRUP TREBALL VEÏNAL / GRUP DE JOVES

PRESENTACIÓ INTERMÈDIA (27/6/16)

Juliol FITXES ESPAI PÚBLIC. PLANTA BASE

LOCAL VEÏNAT. REUNIONS DEPARTAMENTALS

Setembre FASE PROPOSTES

FESTES POPULARS 40 AVSM -QÜESTIONARI

Octubre ENTREGA AUMSA

PRESENTACIÓ FINAL

Novembre

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

b) Reunions, sessions i presentacions: Al llarg del procés, l’equip tècnic ha mantingut diferents reunions amb entitats veïnals, delegacions municipals i serveis tècnics amb la voluntat d’intercanviar informació, revisar el procés de treball i generar propostes per enriquir el seu contingut a partir dels diferents discursos. Aquestes han estat les dates més destacades: - AVV. de Sant Marcel·lí (local propi) 9, 23 de maig; 27 de juny; 25 de juliol. - AUMSA (visita) 26 de maig - Grup de treball veïnal (local parroquial) 6, 13 i 20 de maig - Grup de joves (Espai Rambleta) 16 i 30 de maig; 15 i 22 de juny - Grup obert (local parroquial) 4, 11 i 18 de juliol

- Servei de Mobilitat (Tabacalera) 25 de maig - Servei d’Obres i Infraestructures (Tabacalera) 24 de juny; 20 de setembre - Regidoria de Desenvolupament Urbà 25 de maig; 19 de juliol; 20 de setembre - Regidoria de Parcs i Jardins 20 de juliol - Regidoria de Mobilitat i Espai Públic 26 de juliol - Presentacions públiques al barri (local AVV i Espai Rambleta) 27 d’abril (prèvia); 27 de juny (intermèdia); 24 d’octubre (final) - Entrega AUMSA 30 de setembre

Presentacions del projecte al veinat al local de l’Associació de Veïns

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

5 12 19 26

6 13 20 27

Abril 2016 1 6 7 8 13 14 15 20 21 22 27 28 29

Juny 2016 1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30

2 9 16 23 30

4 11 18 25

Setembre 2016 3 1 2 7 8 9 10 14 15 16 17 21 22 23 24 28 29 30

3 10 17 24

5 12 19 26

4 11 18 25

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

3 10 17 24

4 11 18 25

Maig 2016 7 14 21 28

1 8 15 22 29

Juliol 2016 2 1 9 6 7 8 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

Octubre 2016 5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.4.6. El títol del treball Abans de començar el títol era “Estudi previ de la millora de la urbanització del barri de Sant Marcel·lí”. Tanmateix, amb una voluntat de ser un document més integral (com als anys 80), finalment el títol és el que encapçala aquest document d’ “Estudi de millora de l’espai públic de Sant Marcel·lí” abreviat com a EMEPSM. Parlar d’espai públic o espai urbà en lloc d’urbanització implica obrir el ventall de l’anàlisi i propostes a qüestions més amplies com la regeneració, la qualitat mediambiental, la inclusió social, la dinamització econòmica i la pròpia salut. Llavors, es tracta d’una experiència pilot per a la delegació d’urbanisme, que tot i estar més acostumada a executar obres i infraestructures sense una visió global, s’ha propiciat aquest treball amb la llibertat per a pensar i pensar-ho en conjunt. Això implica un bon precedent i permet un document més flexible i innovador tant en el contingut com en la manera d’aproximar-se al barri. Ara, però, l’expectativa que es crea amb el mateix necessita d’un compromís per les diferents àrees departamentals per a coordinarse en la seua realització.

D’altra banda, amb el títol s’ha tractat de ser el més explícit possible, sent descriptiu i evitant ‘marques’ que darrerament edulcoren estratègies i plans. Entenem que no cal un eslògan ni una identitat amb un logotip que disfresse el document tècnic. El requisit, que es puga entendre i reconèixer com a propi, però sense trampes ni façanes. Açò és senzillament un estudi, amb la complexitat d’un procés compartit per tècnics municipals, habitants, tècnics externs i polítics. Per tant, del títol es desprèn que allò important és el que conté i com s’ha fet. Per això també, s’incideix en descriure meticulosament la metodologia de treball en aquests apartats, de la qual també l’equip tècnic ha aprés. Disculpes si en cap moment pot resultar una descripció retòrica. Des del principi ha existit una voluntat didàctica de compartir el que s’ha treballat perquè el lector d’aquest treball també ha de ser el ciutadà de a peu de carrer i molts termes s’han de reformular constantment per a dessacralitzar el seu concepte solament tècnic. És a dir, quan parlem de mobilitat i espai públic, abans de tot, cal preguntar-se què entenem tècnics, veïns i polítics per allò que anem a estudiar. I així s’ha intentat.

1.4.7. L’índex del treball Diu l’encàrrec de l’Estudi que “la complexitat del programa funcional determinarà el contingut del projecte”. I així ha sigut. Conforme s’ha avançat, s’ha construït l’índex que finalment categoritza aquest document. L’esquema del qual parteix d’una estructura clàssica d’anàlisi, diagnòstic i proposta, però incorpora apartats protagonistes com són la percepció de l’espai públic, la participació ciutadana i un novell catàleg dels carrers i places del barri. Als annexes venen recollides altres aportacions dels propis habitants, un coneixement que cal considerar perquè aquest és un document tècnic, però obert i perfectible.

Així doncs, els tres documents que el conformen són: I. Memòria II. Plànols III. Catàleg IV. Annexes

1.4.8. Criteris de l’anàlisi

Considerant que l’urbanisme no és una ciència exacta, l’anàlisi de l’espai públic s’ha enfocat des de tres punts de vista per tal d’obtenir un diagnòstic més acurat. Això no assegura la perfecció, però almenys tracta d’aproximar-se a la situació actual del barri des de diverses realitats i així poder definir millor les línies d’actuació. Per tant, com es mostra al diagrama, l’anàlisi és el resultat de la intersecció de tres criteris: - El quantitatiu, com a informació objectiva. - El perceptiu, com a informació subjectiva. - El participatiu, com a informació reivindicativa.

Tots tres s’interrelacionen i dels punts en comú, es treuen els punts forts de cara al diagnòstic. De fet, cada anàlisi per separat seria insuficient per a bastir les propostes. Habitualment, els plans utilitzen la informació quantitativa com a única base i la participació arriba després. Altres voltes, es pensa que les reivindicacions són suficients per a materialitzar allò que seria l’idoni. En aquest treball, la component subjectiva és una novetat, doncs es sol considerar molt poc o gens. Tanmateix, és la superposició de les tres capes d’on realment es troba la substància per a les propostes. Elstres criteris es corroboren i es recolzen els uns als altres.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

a) Metodologia anàlisi quantitativa L’anàlisi quantitatiu es va realitzar tant a partir de la presa de dades de la realitat existent al Barri de Sant Marcelino com fent ús de la informació que l’Ajuntament de València ofereix a través del seu portal de transparència, especialment aquella en format SIG/GIS. També es van utilitzar informació Catastral i de la Consellería de territori. - Presa de dades: Aquesta es va realitzar per part de l’equip tècnic mitjançant l’ajuda de col·laboradors residents o amb una forta relació amb el barri que van recórrer el mateix prenent nota d’aspectes referents a: - Situació dels portals dels habitatges - Uso de les plantes baixes - Comercio - Habitatge… - Àrees degradades i punts de degradació - Situació del mobiliari urbà - Portal de transparència de l’Ajuntament i altres fonts (http://gobiernoabierto.valencia.es/es/): dels arxius en formats SIG/GIS o compatibles accessibles es va poder recaptar la següent informació: - Demografia - Edat de l’edificació - Mobilitat (Transport públic, bicicleta) -Estacionament: Guals, Tipus d’estacionament… - Medi ambient: Contenidors, Arbolat, Soroll ambiental... Gràcies a la col·laboració dels diferents departaments municipals es va poder obtenir també: - Informació sobre l’enllumenat municipal - Cartografia voreres i calçada Una vegada recaptada tota la informació es va procedir al seu tractament, obtenint-se la següent informació:

- Nombre d’aparcaments carrer: el seu càlcul es va realitzar prenent com a dada la longitud ocupada pels vehicles sostraient de la longitud total aquells elements que eliminen espai d’aparcament, donant com resultat el nº total de places per tram de vorera. -Nombre aparcaments privats: aquesta dada es va prendre directament de la informació disponible per l’Ajuntament en l’apartat guals. -Nombre aparcament descampats: aquesta dada es va calcular prenent la xifra de 20m2 per plaça d’aparcament i dividint l’àrea total dels mateixos per aquesta xifra. Una vegada obtinguda i coneguda la capacitat màxima per descampat, es va ajustar a la realitat existent, reduint-se la xifra total en el percentatge corresponent, tal com es mostra en el capítol de l’anàlisi quantitativa. -Població: la informació disponible per l’ajuntament es va ajustar a nivell de parcel·la arreglo a l’edificabilitat per parcel·la, donant com resultat una aproximació al nombre d’habitants per franges d’edat. La mateixa tècnica es va utilitzar per al càlcul del nombre de vehicles per parcel·la, prenent com a dada el càlcul realitzat per l’estudi PEMUS del nº de vehicles per districte. -Densitats: per al càlcul de les densitats de punts, i amb això detectar les àrees de major i menor seguretat, diversitat i vegetació. Per a això es va utilitzar el criteri de càlcul de densitat lineal de punts. -Ombres: per al càlcul de l’ombreig induït per l’edificació, es va prendre com a criteri la situació més desfavorable, en aquest cas les 14:00 en els mesos d’estiu (Juny, Julio i Agost). Amb això es pot observar aquelles àrees que han de ser tractades

amb arbrat en dèficit d’ombreig directe. Tota la informació recollida i utilitzada en l’anàlisi va ser comprovada per l’equip tècnic, actualitzant aquelles dades que distorsionaven el càlcul de la realitat actual.

b) Metodologia anàlisi perceptiva Com no podia ser d’altra manera, les qüestions perceptives s’analitzen de manera subjectiva i el mètode per a recavar la informació és autoconstruït. És a dir, no es parteixen de pautes preestablertes ni amb objectius clarament especificats. Ans al contrari, en funció de qui, quan i com es realitza la percepció, el resultat és un o altre, però això és el més interessant perquè sempre és diferent i incomparable. Tot i això, metodològicament s’han emprat el següents mecanismes per a l’anàlisi perceptiu: - L’observació activa de l’entorn. - La memòria de les vivències pròpies. - Passejos d’anada i tornada pels carrers del barri. - La plasmació de tot plegat en cartografies subjectives. A tal efecte, s’han desenvolupat unes sessions de treball amb un reduït grup de quatre joves vinculats al barri dinamitzades pel propi equip tècnic. D’ells s’han recollit unes conclusions d’aquest anàlisi col·lectiu complementat amb unes aportacions individuals annexes al document. D’altra banda, s’ha realitzat un reportatge fotogràfic intimista que retrata ‘la planta baixa’ del barri. No la descriu objectivament, sinó que extrau a través de la mirada del fotògraf aquells detalls que li interessen i que de manera subjectiva construeixen ‘la idea’ del barri. Aquestes fotografies, presents al treball sense necessitat de peu d’imatge que les explique, són realment fragments de l’imaginari col·lectiu, tot i que la rutina els invisibilitza, i posen en valor la relació de la planta baixa (vivendes, comerços,

tallers, equipaments, rampes de garatges, etc) d’allò edificat amb l’espai públic com un tot inseparable.

I per a completar la visió perceptiva, una persona externa a la ciutat s’ha encarregat de fer una mena de quadern de viatge (sketchbook), plasmant gràficament amb dibuixos a mà alçada, l’ambient del barri. Aquests, il·lustren aquest treball i, des de la representació subjectiva exposen situacions que esdevenen als seus carrers i places en un moment determinat. És una anàlisi de l’espai en el temps. Aquesta mirada, justament per ser externa, és capaç de resignificar l’ús que es fa de l’espai públic. Eixa és la seua utilitat. Però a més, serveix per a què el veïnat s’identifique amb l’entorn que habita. La il·lustració permet acostar-se sense llenguatge tècnic a allò que l’Estudi vol posar en valor: la humanització dels carrers del barri de Sant Marcel·lí.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

c) Metodologia anàlisi participativa L’anàlisi derivada de la participació ciutadana s’ha realitzat considerant els següents aspectes: - No partir de zero, sinó aprofitar totes aquelles reivindicacions ja existents al barri, defensades per diferents entitats, en especial per l’AVV. de Sant Marcel·lí. - Caràcter progressiu. És a dir, obrint el procés de menys gent a més, començant per interlocutors representatius fins arribar a qualsevol habitant que tinga res que aportar. - Analitzar i agrupar les diferents aportacions segons atenent al seu grau de concreció, doncs hi ha molta variació entre reivindicacions més genèriques, inclús òbvies, o aquelles d’una escala de proximitat molt més detallades. - El rol del tècnic que elabora l’Estudi és el d’acompanyant veïnal. No és una assistència tècnica a l’ús, sinó que hi ha una implicació afectiva cap al lloc i els seus habitants. Per tant, la relació entre l’equip tècnic i els agents veïnals ha estat intensa i propera, sense les barreres pròpies del dalt-baix, sinó que en tot cas, al costat. - L’espai físic de participació ha estat deslocalitzat i variable segons el moment. S’ha fet ús del local de l’AVV de Sant Marcel·lí, així com de l’Espai Rambleta i d’un local cedit per la parròquia del barri i col·legi Sant Marcel·lí a peu de la plaça on es vol intervindré.

- S’entén la participació ciutadana com una experiència, un aprenentatge i sobretot, un pas per a transformar el barri. Amb tot, s’ha tractat d’arribar a persones menys convençudes en les possibles peatonalitzacions objectes de l’Estudi per a enriquir el debat sobre el mateix. - S’introdueix la difusió i comunicació com a mecanismes per a rebre les aportacions veïnals que completen l’anàlisi. Per això, s’aprofiten els canals i xarxes existents al barri. - Es considera en tot moment que la llavor d’aquest Estudi és la reivindicació veïnal per excel·lència per a recuperar la plaça del barri com un punt de trobada. No existeix proposta sense protesta prèvia.

1.5. Anàlisi quantitativa 1.5.1. Sòl urbà L’àmbit d’actuació del present projecte està limitat pels següents carrers: > Nord: Avg. Doctor Tomàs Sala / Bulevard Sud. > Est: PAI Sant Marcel·lí Est / Sant Vicent. > Sud: CV-400 / Camí Reial. > Oest: C/Pius IX / Parc Rambleta / Cementeri. Establerts aquests límits, les àrees resultants per a cadascuna de les categories establertes es recullen en la taula següent (Tabla 01): AREA DE ESTUDI

639.048 m2

100%

A1. EDIFICACIÓ

232.637 m2

36.40%

A1.1.DOTACIONS

8.184 m2

1.28%

3.53%

A1.2.EDIFICACIONS. BUITS INTERIORS

30.982 m2

4.85%

13.31%

A1.3.EDIFICACIONS.

193.471 m2

30.27%

83.16%

A2. TERRENYS

197.537 m2

30.90%

A2.1.NO EDIFICATS

133.064 m2

20.81%

67.36%

A2.2.ESTACIONAMENT IRREGULAR PROPER

21.746 m2

3.40%

11.01%

A2.3.PARC DE LA RAMBLETA

42.727 m2

6.68%

21.63%

A2.4.HORTS URBANS EXISTENTS

3.900 m2

0.61%

1.97%

A3. CALÇADES

111.783 m2

17.50%

A3.1.ESTACIONAMENT CARRER

22.758 m2

3.56%

20.36%

A3.2.CALÇADES CIRCULACIÓ

89.025 m2

13.94%

79.64%

A4. VORERES

97.091 m2

15.20%

A4.1.VORERA

79.252 m2

12.41%

81.63%

A4.2.ESPAI PEATONAL

16.843 m2

2.63%

17.35%

996 m2

0.16%

1.03%

A4.3.CARRIL BICI

Título del gráfico Edificació A1.1 (3.53%)

Terrenys Título del gráfico

A1.2 (13.31%)

A2.3 (21.63%)

A2.4 (1.97%)

A2.1 (67.36%)

A2.2 (11.01%)

A1.3 (83.16%)

Calçades Título del gráfico

Voreres Título del gráfico A4.2 (17.35%)

A3.1 (20.36%)

A3.2 (79.64%)

A5. PARC DE LA RAMBLETA1

A4.3 (1.03%)

A4 (15.20%)

A4.1 (81.63%)

A2 (30.90%)

121.078 m2

100%

A5.1. FASE 1º

42.727 m2

35.30%

A5.2. FASE 2º

37.781 m2

31.20%

40.570 m2

33.50%

A5.3. FASE 3º A6. ALTRES ÀREES

A6.1. PARCEL·LES MUNICIPALS

31.647 m2

A6.2. ESTACIONAMENT IRREGULAR AUXILIARS

28.397 m2

A6.3. CEMENTERI

319.353 m2

Les diferent fases del Parc de la Rambleta estan contemplades com terrenys no edificats. 2 El sumatori de les àrees d’estudi no inclou les referides en la categoria Altres Àrees. 1

A1 (36.40%)

A3 (17.50%)

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

De les àrees anteriors, destaquem les següents com ambits de possible intervenció urbana: Título del gráfico

Carrer de Sant Marcel·li

8.797 m2

100%

- Voreres

4.192 m2

47.65%

- Calçada

3.168 m2

36.00%

- Estacionament

1.437 m2

16.33%

Plaza de Sant Marcel·li

2.691 m2

100%

- Voreres

1.319 m2

49.00%

- Calçada

1.166 m2

43.33%

- Estacionament Carrer de Dr Royo Vilanova - Voreres

16.33%

206 m2

7.67%

1.247 m2

100%

371 m2

29.75%

579 m2

46.43%

297 m2

23.82%

1.378 m2

100%

- Voreres

399 m2

28.95%

- Calçada

614 m2

44.55%

- Estacionament

365 m2

26.50%

3.318 m2

100%

49.00%

Título del gráfico 2

23.82%

29.75%

46.43% Título del gráfico 1

26.50%

28.95%

44.55% Título del gráfico 1

15.65%

- Voreres

519 m2

15.65%

- Calçada

1.406 m2

42.37%

- Estacionament

1.393 m2

41.98%

8.695 m2

100%

- Voreres

3.621 m2

41.64%

- Calçada

3.883 m2

44.65%

- Estacionament

1.181 m2

13.71%

Carrer Salvador Perles

6.050 m2

100%

- Voreres

1.855 m2

30.66%

- Calçada

3.052 m2

50.44%

- Estacionament

1.143 m2

18.90%

Carrer Arquebisbe Olaechea

43.33%

- Calçada

Plaza Monistrol

Título del gráfico

7.67%

- Estacionament Carrer de Joan de Perpinya

47.65%

36.00%

41.98% 42.37%

13.71% 41.64% 44.65%

18.90%

30.66%

50.44%

1.5.2. Vivenda Nº DE ALTURES DE LES EDIFICACIONS P1

P3 - P4

P6 - P7

> P8 Nº VIV3 3

Nombre de altures edificacions

8 1

4.788

Font: Oficina Estadistica Ajuntamen de València.

EDAT DE L’EDIFICACIÓ < 1930

12.45%

1935 - 1950

7.07 %

1950 - 1960

31.65 %

1960 - 1970

22.90 %

1970 - 1980

14.14 %

1980 - 2000

5.72 %

> 2000

5.40 %

Edat de l'edificació 25 20 15 10 5

1900 1910 1920 1935 1937 1943 1945 1949 1950 1954 1955 1960 1961 1963 1964 1965 1966 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1982 1986 1993 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

1.5.3. Demografia EVOLUCIÓ POBLACIÓ 1991

1996

2009

2011

10.555

10.154

10.385

10.187

10600 10500 10400 10300 10200 10100 10000 9900 9800 1985

1990

2013

2015

2016

10.058

9.923

9.971

VALORES

1995

2000

2005

Var 2011 2016 -0.4 %

2010

2015

Var 2015 2016 + 0.5%

2020

POBLACIÓ PER EDATS (2015) 0-10

11-19

20-40

41-65

> 65

9.972

737

885

2.406

3.708

2.167

100%

7.40%

8.90%

24.12%

37.20%

22.38%

787.189

80.693

63.813

216.895

269.030

156.835

100%

10.00%

8.00%

28.00%

34.00%

20.00%

SAN MARCEL·LI

VALÈNCIA

0 a 10 10 a 19 20 a 40 40 a 65 65 0-10 (7.40%)

>65

11-19 (8.90%)

>65 (7.40%)

41-65 20-40

20-40 (24.12%)

11-19

41-65 (37.20%)

0-10 0%

10%

15%

20%

25%

Comparació percentatge població València amb Barri de Sant Marcel·li

30%

35%

40% Percentatge d’edat Barri de Sant Marcel·li

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.5.4. Mobilitat LINEES DE AUTOBUSOS N 06 L 09 L 10 EMT

L 23 (Juliol - Septembre) L 27 L 64 L 99 (nova linia -bulevard sud- a partir d’agost de 2016) L 180 (ALBAL - VALENCIA)

METROPOLITÀ

L 181 (PICASSENT - VALENCIA) L 182 (SILLA - VALENCIA)

1.5.5. Estacionaments ESTACIONAMENT REGULAR ESTACIONAMENT AL CARRER

1.725

100%

EN BATERÍA

543

31.50 %

EN LÍNEA

688

39.88 %

MIXTO ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions) ESTACIONAMENT PÚBLIC. LA RAMBLETA.

442

28.62 %

1.789

100 %

156

100%

% D’OCUPACIÓ ROTACIÓ

109

70%

% D’OCUPACIÓ RESIDENTS

10%

ESTACIONAMENT IRREGULAR i AUXILIAR Máxima ocupació

Ocupació habitual

Máxima ocupació

Ocupació habitual

225

112

100%

50%

1.269

238

100%

Var.

CARRER TOMÁS DE VILLAROYA

100%

50%

SEGONA FILA Nº ESTACIONAMENTS DESCAMPATS (20m / estacionament) 2

CARRER SALVADOR PERLES - PIUS IX

216

108

100%

50%

CARRER SALVADOR PERLES - SANT PIUS X (01-02)

371

100%

10%

CARRER DE BEHRING

100%

80%

CARRER SÒRIA

350

100%

DESCAMPATS ADIF - CARRER JAUME MARCH

100

100%

DESCAMPATS ADIF - CARRER DE BEHRING

152

100%

10%

Nº ESTACIONAMENTS AUXILIARS (20m /estacionament)

1.202

100%

Var.

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - AV TRES CREUS

1.023

100%

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ 01

100%

80%

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ 02

133

100%

CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ - TOMÁS DE VILLAROYA

100%

50%

POLIDEPORTIU - CARRER PIUS IX

114

100%

ESTACIONAMENT TOTAL 3.670

ESTACIONAMENT REGULAR ESTACIONAMENT IRREGULAR (SEGONA FILA + DESCAMPATS)*

350

ESTACIONAMENT IRREGULAR AUXILIARS*

93 + 114(Poliesportiu)

ESTACIONAMENT REGULAR + IRREGULAR*

ESTACIONAMENT REGULAR (Ocupació Habitual) RAMBLETA (4.25%)

CARRER-EN BATERIA (14.80%)

PRIVAT (48.75%)

CARRER-EN LÍNEA (18.75%)

4.227 ESTACIONAMENT IRREGULAR (Ocupació Chart Title Habitual) POLIESPORTIU (20.46%)

AUXILIAR (4.90%)

DESCAMPATS (8.30%)

DOBLE FILA (20.11%)

AUXILIARS (16.70%)

CARRER-MIXTO (13.45%) *En aquests casos s’ha utilitzat l’ocupació habitual com a referència.

ESTACIONAMENTChart TOTALTitle (Ocupació Habitual)

REGULAR (86.80%)

DESCAMPATS (42.73%) 1

Dins dels ambits de possible intervenció urbana, el estacionament es divideix de la següent manera: Carrer de Sant Marcel·li ESTACIONAMENT REGULAR

289

ESTACIONAMENT AL CARRER

216

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Plaza de Sant Marcel·li ESTACIONAMENT REGULAR

ESTACIONAMENT AL CARRER

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Carrer de Dr Royo Vilanova ESTACIONAMENT REGULAR

ESTACIONAMENT AL CARRER

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Carrer de Joan de Perpinya ESTACIONAMENT REGULAR

ESTACIONAMENT AL CARRER

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Plaza Monistrol ESTACIONAMENT REGULAR

170

ESTACIONAMENT AL CARRER

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Carrer de ARQUEBISBE OLAECHEA ESTACIONAMENT REGULAR

313

ESTACIONAMENT AL CARRER

101

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

106

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

CARRER DE SALVADOR PERLES ESTACIONAMENT REGULAR

526

ESTACIONAMENT AL CARRER

312

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions)

214

ESTACIONAMENT IRREGULAR (segona fila. ocupació habitual)

Amb l’informació recabada, la relació demanda-oferta d’estacionament dóna els següents resultats: DEMANDA ESTACIONAMENT (PMUS 2013)

4.207 Vehicles

OFERTA ESTACIONAMENT CARRER + SEGONA FILA

1.837

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

3.670

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA

2.075

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

4.020

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA) + AUXILIARS

4.227

RELACIÓ OFERTA - DEMANDA ESTACIONAMENT A1

CARRER + SEGONA FILA

- 2370

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

- 537

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA

- 2132

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

- 187

CARRER + DESCAMPATS + SEGONA FILA + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA) + AUXILIARS

+ 20

5 A5 4 A4 A3 3 A2 2 A1 1

500

1000

1500

2000

Es pot concloure que existeix una necessitat de unes 200 plaçes (aproximadament) de estacionament per a veïns al barri de Sant Marcel·lí, sense tindre en compte la necessitat de estacionament per visitants externs al barri, especialment en el cas dels negocis i comerços de gran superfície.

2500

3000

3500

4000

4500 PMUS 4.207

1.5.6. Accessibilitat EDIFICACIÓ

0 a 10 10 a 19 20 a 40 40 a 65 65

< 1960

51.17%

NO ASCENSOR

1961 - 1980

37.04%

POSIBLE ACCÉS NO ACCESIBLE

> 1980

11.79%

ADAPTAT

>1980 (11.79%) <1960 (51.17%) 1961-1980 (37.04%)

CREUAMENTS - PASSOS DE VIANDANTS

Chart Title

CORRECTAMENT ACCESIBLES

26.00%

ACCESIBLES - MILLORA

68.30%

NO EXISTENT

5.70%

NO EXISTENTS (5.70%)

CORECTAMENT ACCESIBLES (26%)

ACCESIBLES MILLORA (68.30%) 1

1.5.7. Medi ambient Nº ARBRES AREA ANÀLISIS SENSE RAMBLETA

1600 ARBRES

AMB RAMBLETA

2800 ARBRES

ARBRES / HABITANT (9971 Habitants) SENSE RAMBLETA

0.1604

AMB RAMBLETA

0.2808

Nº CONTENIDORS ORGÀNIC

54.54%

ENVASOS LLEUGERS

16.50%

CARTÓ

14.77%

VIDRE

14.19%

Nº CONTENIDORS / 100 HABITANT (9971 Habitants) ORGÀNIC

0.962

ENVASOS LLEUGERS

0.291

CARTÓ

0.261

VIDRE

0.251

Nº PUNTS DE LLUM Nº PUNTS DE LLUM / HABITANT (9971 Habitants)

En referència a la concentració de arbres, s’observa una major densitat en la zona nort del Barri de Sant Marcel·lí respecte a la sur, com s’observa al plànol MAMB-12 de l’annex gràfic, generant una descompensació i un esquema en doble L, on les areès pròximes al soterrament de les vies d’ADIF es precisa d’un major nombre d’arbolat. Pel que respecta al contenidors, s’observa, segons l’anàlisi, una gran quantitat de

951 0.0954

contenidors de residus orgànics amb una disposició espacial molt desequilibrada i desordenada, amb contenidors molt propers o enfrontats, que podrien agrupar-se para una millor recollida i una disminució del nombre de aparcaments ocupats. Cal destacar l’existència d’areès amb falta de contenidors de Envasos lleugers, Cartó i Vidre, com s’observa als plànols de la serie MAMB de l’annex gràfic.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.5.8. Vida de barri COMERÇ DE BARRI 23

ALIMENTACIÓ1

15.23%

SUPERMERCATS

2.65%

CONSUM3

23.17%

FARMACIES I SALUT4

8.61%

SERVEIS EDUCATIUS5

7.30%

HOSTELERIA

13.91%

ALTRES6

22.51%

LOCALS SOCIALS7 TOTAL

6.62%

151

100 %

53.84%

41.12%

100 %

396

60.80%

1. Verduleríes, panaderíes, pescaderíes, etc... 2. Mercadona, Consum i similars. 3. Sabateries, tendes de roba, ferreteries, etc... 4. Farmacies, centres de fisioterapeuta, dentistes,... 5. Acedemies, centres de majors, guarderies,... 6. Perruqueries, quioscs, estancs, gimnàs,... 7. Asociacions i entitats socio-culturals.

NEGOCIS AL BARRI NEGOCIS8 TALLERS MECÁNICS

TOTAL 8. Oficines de banc, negocis oficines carrer, tallers, negocis tradicionals... 9. Taller mecánics, de limpieza de cotxes...

LOCALS I ACCESSOS A VIVENDA LOCALS Locals desocupats

246

(60.00%) dels locals

ACCESOS VIVENDES8

255

39.20%

TOTAL

651

100%

12;

23; 3% 4;

23; 11% 4;

37;

35;

13;

19%

255;

2% 1% 21; 2%

11;

34;

30%

4% 10;

37;

35;

10;

17%

13; 34;

17%

11; 21;

6% 396;

11%

1 de2Barri 3 (Comerços 4 5 6i Negocis) 7 8 9 Percentatge Vida

12;

1 dócupació 2 3 4 planta 5 6baixa 7 Percentatge total

47% 9

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.6. Anàlisi perceptiva 1.6.1. Recollida d’informació OBSERVACIONS AL BARRI (MAIG 2016) Notes per l’Estudi de Reurbanització Integral de Sant Marcel·lí GRUP JOVE. Per tal de analitzar les sensacions i percepcions subjectives que el Barri de Sant Marcel·lí mostra, es va organitzar un grup de treball format per joves estudiants, alguns d’ells residents al barri. Es van realitzar quatre sessions d’anàlisi perceptiu, exteriorització de les vivències i afectes amb el barri, treball individual i mapeig col·lectiu. > Participants menors de 30 anys: 4 Virginia Roig, Mar Abad, Carles Hernàndez i Enric Cuenca

1.6.2. Procés d’anàlisi perceptiu

Com no podia ser d’altra manera, les qüestions perceptives s’analitzen de manera subjectiva i el mètode per a recavar la informació és autoconstruït. És a dir, no es parteixen de pautes preestablertes ni amb objectius clarament especificats. Ans al contrari, en funció de qui, quan i com es realitza la percepció, el resultat és un o altre, però això és el més interessant perquè sempre és diferent i incomparable. Tot i això, metodològicament s’han emprat el següents mecanismes per a l’anàlisi perceptiu: - L’observació activa de l’entorn. - La memòria de les vivències pròpies. - Passejos d’anada i tornada pels carrers del barri. - La plasmació de tot plegat en cartografies subjectives.

A tal efecte, s’han desenvolupat unes sessions de treball amb un reduït grup de quatre joves vinculats al barri dinamitzades pel propi equip tècnic. D’ells s’han recollit unes conclusions d’aquest anàlisi col·lectiu complementat amb unes aportacions individuals annexes al document.

a) Dinàmica: Quatre sessions (16/5, 30/5, 15/6 i 22/6) d’anàlisi perceptiu, exteriorització de les vivències i afectes amb el barri, treball individual i mapeig col·lectiu. b) Treballs individuals (annexes): 1. Observació activa dels espais al marge. 2. Recorreguts entrevistats d’una sèrie de persones. 3. Comportaments i efecte de l’edifici de la Rambleta en el seu entorn immediat. 4. Contraposició i influència de la peatonalització de la plaça com a element atractor.

- El sud està equipat però no és un lloc d’estar. Per contra, el nord, és més de relacions. - El barri compta amb espais quotidians de quedada, referents i ben identitaris per contra de barris de l’entorn (Hort de Senabre, Favara, Vara de Quart...). - Hi ha ambients al barri que no es creuen. Podria ser la plaça l’espai de centralitat? - Els espais d’iniciació coincideixen amb els límits del barri (su-oest). - La relació amb València no és sols amb el seu centre (percepció lluny/prop), sinó centres. - L’oci es desplaça cap a Primer de Maig i Carteros des d’adolescents. Sant Marcel·lí en eixe sentit és un barri de silenci. - Tot està a cinc minuts (a mà). - Es fa necessari un contrapès a l’efecte atractor del bulevard. - L’eix de Sant Marcel·lí compta amb espais potencials d’intercanvi a diferents escales. - Aprofitar els creuaments i la trama ben definida del barri, així com les diferents tipologies d’espai públic. Veure document III. Annexes, 1.2.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Areès Degradades o perilloses Areès de Espera Areès de Reunió Rutes de Connexió Activitat de Barri

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2. Participació Ciutadana

2.1. Associació de veïns/es

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Marcel·lí ha complit enguany 40 anys. D’un temps ençà inicià diferents accions encaminades a aconseguir la millora de l’espai públic d’aquest barri. En una entrevista mantinguda amb el regidor de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València, Vicent Sarrià, se li lliurà el document “Adequació i millora de l’espai públic del barri de Sant Marcel·lí”, en el qual s’exposava la seua preocupació pel deteriorament i la pèrdua de protagonisme dels carrers de la part fundacional del barri, que té com a conseqüència que els espais de trobada, intercanvi, socialització i activitat comercial s’hagen desplaçat cap al nord, és a dir, cap al bulevard. Amb aquest pas, l’AVV va proposar un procés amb participació ciutadana que tinguera com a objectiu la regeneració i la urbanització integral del barri i com a elements claus la revitalització del barri.

Al desembre de 2015, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València aprova que l’empresa municipal AUMSA programe i gestione la urbanització integral del barri de Sant Marcel·lí amb la col·laboració i participació de les entitats veïnals. Per a garantirho, s’encarrega el present Estudi, que deutor i agraït d’aquesta reivindicació, considera a l’Associació de Veïns i Veïnes com la interlocutora principal al barri. Per tant, el treball tècnic ha estat revisat en diferents sessions de control amb la Junta de l’AVV, una volta al mes. A cada reunió s’ha pres nota d’un acta que posteriorment es compartia per les xarxes socials i per correu electrònic als socis i les sòcies de l’entitat veïnal, amplificant allò que s’estava treballant.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

A més a més, algunes de les persones de l’AVV han mantingut un contacte directe i constant amb el redactor del projecte: aconseguint documentació; facilitant contactes; informant de projectes paral·lels que s’estan desenvolupant (per exemple, la segona fase del Parc de la Rambleta); i també, fent tasques de mediació, comunicació i difusió de les diferents fases de l’Estudi. Per últim, el local de l’AVV. situat al carrer Arquebisbe Olaechea, núm 41, baix, ha servit per a acollir tant les reunions de control amb la Junta, com les presentacions prèvia i intermèdia. Cartell Festes Populars Sant Marcel·lí. 40 Aniversari.

Veure document IV. Annexes. 2.1. Sessions de control AVV. Sant Marcel·lí

2.2. Grup de treball veïnal 2.2.1. Primera sessió. “Les entitats en relació al seu entorn”

a) Entitats participants representades: 10 Col·legi Sant Marcel·lí, Falla Sant Marcel·lí, Associació de Veïns/es de Sant Marcel·lí, Associació de Veïns/es de Camí Reial-Sant Vicent Ferrer, Unió Musical L’Horta, Muixeranga València, Col·legi Sara Fernàndez, Alborada-Centre Ocupacional, Salvem Barri Sant Marcel·lí i Grup de Consum de l’Horta.

b) Dinàmica de discussió: Localització, usos, relacions i reivindicacions de les entitats en relació a l’espai públic circumdant i del barri.

c) Observacions destacables: - No es localitzen entitats al darrer desenvolupament nord-est dels barri. - La Unió Musical L’Horta és l’entitat que més espais disposa dispersos pel barri; i la falla és la més nombrosa de les presents amb 470 socis. (AVV:450; UMH:200 alumnes). - La falla, la Unió, l’AVV, la parròquia i l’equip de futbol (no present) han estat els principals espais de reunió des del naixement del barri. - El local de l’AVV de S.Marcel·lí serveix de base per a altres col·lectius que no disposen de seu com el Grup de Consum. - L’Espai Rambleta s’ha convertit en un node d’atracció d’activitats del barri vinculades al seu teixit associatiu. - La majoria dels xiquets van caminant als col·legis des del propi barri, al contrari que els mestres que es desplacen des de diferents punts de la ciutat. - La plaça del barri és l’espai que presenta major intensitat d’ús col·lectiu, però els espais oberts de José Sirera es comencen a usar per a activitats com la Fira d’entitats. - Ha hagut un desplaçament del punt de concentració per a eixides fora del barri: de Salvador Perlés a la rotonda del bulevard Sud (no condicionada per a autobusos). - Algunes entitats (sense pati a l’edifici) fan ús dels espais públics immediats com el Centre Ocupacional. - L’AVV de Camí Reial ja no disposa de local i es troba en hores baixes d’activitat. - L’entitat menys nombrosa és Salvem (2 p), però la seua tasca resulta amplificada (ressò polític) degut a que el seu entorn de relació és l’espai virtual.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Veure document IV. Annexes 2.2 Grup de Treball Veïnal.

2.2.3. Segona sessió. “Mobilitat, accessibilitat i espai públic del barri” a) Entitats participants representades: 10 Col·legi Sant Marcel·lí, Falla Arquebisbe OlaecheaSant Marcel·lí, Associació de Veïns/es de Sant Marcel·lí, Associació de Veïns/es Sant Vicent Ferrer, Unió Musical L’Horta, Muixeranga València, Col·legi Ramiro Jover, Alborada-Centre Ocupacional, Salvem Barri Sant Marcel·lí i Grup de Consum per l’Horta.

b) Dinàmica de discussió: Debat sobre el significats dels conceptes a utilitzar (mobilitat, accessibilitat i espai públic) i, posteriorment, mapeig de les oportunitats i problemes a escala de ciutat, barri i veïnat des de Sant Marcel·lí.

c) Resultats:

CIUTAT Problemes -Freqüència busos. -Falta de metro. -Percepció d’illa envoltada d’infraestructures. -Deficient connexió amb bici. -Secció viària de Sant Vicent excessivament i manteniment. -Escassa permeabilitat cap a Malilla i Monteolivete (passarel·la Iturbi i pont B.Sud). -Millorable la connexió amb el Centre d’Especialitats (en Monteolivete). -Barrera vies al costat del cementeri. -Dependència del bus per a anar al tanatori amb parada a contramà. BARRI Problemes -La transició amb Camí Reial és un desert o bé unes voreres sense arbrat i mínimes. -El límit degradat de Sant Vicent a l’espera del PAI. -Augment del soroll i de la pols en el sud-est. -Perillositat semàfors rotonda d’accés al barri pel bulevard sud. (cotxes, bicis, bus). -Perillositat semàfor Sant Vicent que uneix dos parts del barri. (vianants). -Durada excessiva semàfor bulevar sud (vianant). -Inundabilitat sol no urbanitzat (descampats interiors i Camí Reial). -Inseguretat entorn Ramiro Jover.

Oportunitats -Connexió cap al centre (tres línies de bus). -Proximitat al centre caminant (30´). -Facilitat d’eixida cap a l’àrea metropolitana (Vlc Sud) i el territori. -Carril bici Sant Vicent. -Parc Central. -Secció aconseguida del Bulevard Sud. -Bus Orbital des de l’EMT (nova planificació xarxa busos).

Oportunitats -La pròpia trama urbana del barri a mode de retícula. -Barri ben delimitat i compacte. -L’entorn de Salvador Perlés com a jardí, horts i aparcament. -L’entorn de darrere de Sant Vicent (dualitat ciutat/camp). -Parada de taxis. -L’entorn de l’espai Rambleta.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

VEÏNAT Problemes -Desequilibri (desplaçament) població cap al Nord-Est, malgrat que els equipaments estan al Sud. -Excés solejament entorn Salvador Perlés (recorregut joves col·legi i institut; entorn Centre Majors). -Places amb poc d’ús: Canònigo Chillida, Alqueria Balcons (on anava una escoleta / solar municipal). -Percepció de pèrdua de vida comercial. -Deficiències Plaça Monistrol: cul-de-sac, passatge (privat), baixos buits (Fergo), voreres estretes, aparcament en bateria, ...)

Oportunitats -Model encertat de places obertes a l’entorn de bulevard (funciona pel disseny o pels locals?) -Apertura carrer Sòria. -Recuperació espai públic fundacional històric (i creuaments amb viari transversal) i creació de dos passejos a l’avinguda de Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea. -Buidar d’aparcament la plaça de Monistrol. -Apropiació de les voreres des de les plantes baixes (moltes són habitatge). -Activitats de dinamització a l’espai públic (per exemple, des de l’espai Rambleta). -Aprofitar el poc trànsit de pas pel barri. -Problema amb solució (amb poc que ens anticipem, l’entorn és millorable i el futur és encoratjable).

Veure document IV. Annexes 2.2 Grup de Treball Veïnal.

2.2.4. Tercera sessió. “Els projectes de la plaça i de l’entorn de Salvador Perles” a) Entitats participants representades: 11. Col·legi Sant Marcel·lí, Falla Arquebisbe Olaechea-S.Marcel·lí, Associació de Veïns/es de Sant Marcel·lí, Associació de Veïns/es Sant Vicent Ferrer, Unió Musical L’Horta, Muixeranga València, Col·legi Ramiro Jover, Col·legi Sara Fernàndez, Alborada-Centre Ocupacional, Salvem Barri Sant Marcel·lí i Grup de Consum per l’Horta.

b) Dinàmica de discussió: Disseny col·laboratiu. Cada grup ha treballat la problemàtica i concreció formal.

c) Resultats: ENTORN SALVADOR PERLES

Condicionants -Escala de l’actuació. -Propietats de diferent titularitat. -Assolellament. -Entorn de dotacions, patrimoni. -Recorreguts escolars. -Aterrament sobre la CV-400 sense desasfaltar. -Parc Sud: projecte de continuïtat amb el parc central. Proposta -Actuació i programació per zones transversals. -Zona recreativa en torn a l’alqueria del Torrentí i el Col·legi Ramiro Jover. -Borses d’aparcament perifèrics (residents) en els extrems. -Facilitar connexió amb carril bici. -Arbrat i ampliació de voreres (Camí Reial i vorera sud Salvador Perles). -Via escolar segura. -Reducció de la velocitat a l’eix de Salvador Perles i estudiar la possibilitat d’un sol sentit. -Zones verdes de pas, no tancades. -Conversió en plaça equipada i amb parada de bus la part pegada a Sant Vicent. Parterre 2,4,6. -PAI Sant Marcel·lí Est. -Possible mirador amb vistes paisatgístiques (València Sud, postes de sol, etc).

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

LA PLAÇA DEL BARRI

Condicionants -Peatonalització de la plaça i adjacents. -Espai fixe per a la falla. -Entorn de plantes baixes i comerços singulars en els xamflans. -En la reconfiguració dels sentits de circulació motoritzada, tindre en compte l’aparcament en Doctor Royo Vilanova. Proposta -Cardus-decumanus. -Tancament al trànsit des de els creuaments anteriors. És a dir, totalment peatonal. -Paviment que no siga asfalt, però que siga un adoquí resistent al foc (falla). -Equipar les mitgeres de Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea, per exemple amb jocs infantils. -Banquets (còmodes) que s’abracen al peu del campanar. -Ubicació de la falla no central, en un costat (esquerra). -Buscar alternativa a les places d’aparcament que es lleven (10 aprox) i a la càrrega descàrrega.

Veure document IV. Annexes 2.2 Grup de Treball Veïnal.

2.3. El local de la plaça - Portes obertes SESSIONS: > 4 DE JULIOL DE 2016. 18:30h a 20:30h > 11 DE JULIOL DE 2016. 18:30h a 20:30h > 18 DE JULIOL DE 2016. 18:30h a 20:30h

a) Espai:

Local cedit per la parròquia del barri, a peu de la plaça.

b) Assistents:

Primera sessió: 10 persones Segona sessió: 12 persones Tercera sessió: 12 persones

c) Dinàmica:

En rogle, els assistents que han participat sense haver sigut citats, han anat aportant idees, queixes, peticions, advertències, declaracions de principis, suggeriments, etc. o simplement informar-se del procediment. Puix que es comentava obertament, es generava debat entre uns i altres. Sobre la taula, un qüestionari que han omplert de manera anònima i els resultats de l’anàlisi per a complementar les impressions dels veïns i veïnes. La porta del local, oberta. La qual cosa ha creat una expectativa entre la gent que passava pel davant, per la plaça, donat que habitualment s’hi troba tancada, sense ús visible des de l’exterior. Totes les aportacions, genèriques i concretes, s’han recollit una a una i formen part d’alguna manera del treball o annex. L’objectiu d’aquestes jornades ha estat facilitar a qualsevol persona la possibilitat de participar. És a dir, no exclusivament al teixit associatiu i, sobretot, no sols als convençuts habituals. Així, s’ha creat un espai de debat i de trobada que evidencia la necessitat de tindre espais de proximitat on s’arriben a acords i es produïsquen intercanvis de coneixement.

d) Llistat d’aportacions segons l’ordre d’arribada:

- Neteja i adequació mínima de la tercera fase del Parc de la Rambleta, tocant al bulevard sud com un espai multiusos i de trobada a escala de districte. - Aplicació de mòbil que servisca per a trobar aparcament quan un cotxe se’n va. Fase pilot. - Necessitat de bancs i papereres en certs llocs concrets, per exemple en Salvador Perles. Pauses en els recorreguts llargs i entorns d’equipaments. S’aporta un plànol d’on estan localitzats els bancs. - Possibilitat de revisar el trajecte del bus nº10 i d’acostar algunes de les parades cap a l’interior del barri on es troba la gent major. - Acostar la parada del bus nº27 al centre de salut des

de Camí Reial. - Revisió dels punts crítics que es perceben al barri per estar mal senyalitzats o resolts i que descuiden al vianant, fins i tot arribant a causar perillositat. S’aporta un plànol de treball de camp. - Reordenació dels sentits de regulació en els accessos i eixides del barri, sobretot a la rotonda de la CV-400. - Reordenació de les parades de Valenbisí. Per exemple, una davant de l’Espai Rambleta. - Carril bici o carrer ciclable a contramà en Sant Pius X, donat que aquest carrer connecta amb els carrils bici dels barris adjacents: La Creu i Camí Reial. - Adequació de l’espai residual que queda en els números 2,4 i 6 de Salvador Perles com un accés digne als edificis residencials. - Facilitar un gir a l’esquerra al Bulevard Sud des de Sant Pius IX. - Millorar el manteniment dels parcs i senyalització dels espais per a gossos. - No fer aparcament en soterrani. - Advertència de l’augment de trànsit per Enginyer José Sirera des de que s’obri el carrer cap a Sant Vicent, creant un efecte barrera amb els parcs que en té aquest eix molt transitat. - Incrementar l’arbrat als carrers del barri. - Peatonalitzar més que l’entorn estricte de la plaça de l’església.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

- Traslladar armaris elèctrics construïts pel Bulevard Sud. - Eliminar el carril bici per damunt de la vorera al Parc de la Rambleta. - Arreglar la zona de l’entorn del pi històric de Sant Pius IX amb Arquebisbe Olaechea i també els desperfectes al paviment híbrid (amb gespa) de la vorera del parc de la Rambleta. - Creació d’un camí escolar entre La Creu Coberta, Sant Marcel·lí i Camí Reial. - Instal·lació d’un espai caní a l’entorn de Salvador Perles seguint el model del jardí del Túria o Parc de l’Oest. Dues persones diferents presenten uns escrits amb recollida de signatures de diferents grups. Es fiquen en contacte. - Preferència per l’arbrat de fulla caduca. - Jornades d’educació vial a l’escola d’adults per a xarrar d’espais compartits. - Creació d’espais de convivència intergeneracional, llocs que inciten, únics, que sorprenguen. Amb intensitat d’ús i convivència. Exemple proper: la plaça de Segòvia o la plaça de Patraix. - Ubicació d’un tauler d’anuncis, com el que hi havia abans als peus del campanar. Espais d’intercanvi d’informació a l’espai públic. Com fa 30 anys era la plaça... - Substitució de l’enllumenat de Salvador Perles 2,4,6 perquè encara són de carretera, antigues.

- Recuperar la parada de taxis que abans es situava a Arquebisbe Olaechea. Tal volta ara podria anar al Bulevard Sud on l’Espai Rambleta. - Millorar la senyalització horitzontal i vertical del carrer de Sant Vicent. - Neteja de l’entorn del col·legi del Fausto Martínez i manteniment de la plaça de Canonge Chillida (pilons, papereres, etc). - Passar a cordó l’estacionament que hi ha al darrer tram d’Arquebisbe Olaechea quan s’acosta a Sant Vicent i ficar una mitgera central. - Treballar el nou disseny de l’espai públic des dels creuaments, no estrictament des dels passos de vianants, generant espais d’estar, d’ombra a l’espera i millorant la visibilitat. - Vincular el procés dels Horts Urbans amb el projecte de millora de l’espai públic del barri. - Aparcament per a motos. Ara no hi ha cap. - Estudiar la relació entre Sant Marcel·lí i Sant Isidre, barris separats pel cementeri, però abans lligats per la ruta del colesterol que va desaparèixer amb l’accés soterrat de l’AVE que a més a més, ha deixat espais residuals al seu voltant.

Veure document III. Annexes 2.4. Aportacions individuals.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4. Qüestionari > Consideracions prèvies - Edat? - Home o dona? - Carrer i barri on vius? - Quina és l’atracció i/o comoditat d’on vius? - Com et mous en els desplaçaments quotidians? - Si tens cotxe, on l’aparques? - Si tens gos/a, on el traus a passejar més a sovint? > Sobre la mobilitat de Sant Marcel·lí - Quins dos aspectes cal millorar? - On es podria ficar un aparcament públic? - Quina quantitat estaries disposat/da a pagar al mes per aparcar com a resident? > Sobre l’entorn - On creus que està el carrer d’Edison? - A quin barri dels voltants vas, a què vas, per on i com? > Sobre l’espai públic de Sant Marcel·lí - Quin és el carrer que més t’agrada? - Quin és el teu lloc de trobada amb altra gent? - A quin lloc no has anat mai o quasi mai del barri i de l’entorn? - Quina obra de reurbanització prioritzaries als pressupostos de l’any vinent? - Quin nom li ficaries a la plaça del barri?

Veure document III. Annexes, 2.5.

2.5. Presentació pública

Presentació al veinat a la Rambleta

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3. Proposta de millora

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.1. Enfocament

Del diagnòstic de l’espai públic de Sant Marcel·lí es desprèn que tot i haver-hi espais suficients a mode de places i parcs entre les tipologies d’illa oberta o semioberta, tanmateix, els carrers de la part fundacional del barri ha anat perdent protagonisme i quedant-se al marge del desenvolupament urbà produint-se un efecte de desplaçament de la població més jove cap al nord, és a dir, cap al bulevard. Aquest desequilibri s’ha potenciat al realitzarse diferents urbanitzacions esquitxades sense contemplar un projecte de conjunt. Talment, el punt de partida d’aquest Estudi serà cosir l’espai públic existent lligant-lo amb la recuperació de la part sud-est. Per a aconseguir-ho, l’enfocament ha sigut dotar de continuïtat per als vianants la columna vertebradora del barri: l’eix de Sant Marcel·lí, des del bulevard fins a Salvador Perles. D’aquesta manera, el barri queda connectat amb una xarxa d’espai públic i mobilitat sostenible entre la ciutat i l’Horta Sud. D’aquesta espina peatonal apareixen els diferents connectors amb altres espais semipeatonals o compartits que van lligant la trama del barri, les seues dotacions i afavoreixen els recorreguts quotidians de la seua població.

Amb tot, la proposta tracta de compensar una situació que ara és caòtica per la invasió del vehicle privat motoritzat present en creuaments, doble fila i descampats, minvant la qualitat de l’espai públic existent que és generós però es troba descuidat. Cal evitar el trànsit de pas i optimitzar el que va voltant, tractant d’estacionar. Amb una mínima reordenació de les places d’estacionament i dels sentits de circulació, prioritzant nous accessos i eliminat el que travessa el barri des del bulevard, Sant Marcel·lí, envoltat d’infraestructures pot passar a convertir-se una zona 30 Km/h i la circulació es resol mitjançant bucles d’accés i d’eixida per a abastir els estacionaments privats i públics. En definitiva, es tracta de guanyar en seguretat, comoditat i accessibilitat per al vianant. Cal ferho des de l’espai fundacional a les zones de recent creixement als bordes, relacionant les actuacions menudes en un tot. La democràtica morfologia del barri, la disposició dels seus equipaments, la densitat de població i el seu dinàmic teixit associatiu acompanya fàcilment a aquesta voluntat d’equidistribuir els espais de socialització. La xarxa d’espai públic del barri el fan divers i particular, i enforteix les relacions veïnals.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Circulacions actuals

2 Carrils

2 Carrils 2 Carrils

2 Carrils

arril

2 Carrils

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Circulacions Proposta

GUAL

GUAL GUAL

GUAL

ils arr

2 Carrils

arril

2 Carrils

Peatonal

Parque

2 Carrils

Peatonal

rrils 2 Ca

arri

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2. Actuacions Estat actual

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Proposta urbana

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

La recuperació de l’espai públic al barri de Sant Marcel·lí depèn de l’eliminació del trànsit motoritzat de pas per l’interior del barri. Una circulació que es pot optimitzar i que no cal que es realitze per tots els carrers. Les actuacions que es proposen a continuació derivades de les diferents anàlisi (quantitativa, perceptiva i participativa) han tingut en compte les tres premisses següents: -La xarxa d’espai lliure no ha de ser coincident amb la xarxa de calçada (asfalt). -El nombre d’eixides per al vehicle ha de ser major que el d’entrades. -La circulació motoritzada s’optimitza i es redueix amb una estratègia de bucles que permeten de zones semblants a les superilles. Amb tot, s’ha proposat una reordenació d’alguns sentits de circulació, juntament a la interrupció del trànsit en certs carrers per a afavorir la continuïtat peatonal. Ara, però, algunes actuacions depenen de l’apertura completa del carrer de Sòria i de la prolongació de Músico Cabanilles cap a Sant Vicent,

projectes vinculats al PAI de Sant Marcel·lí Est i la consolidació completa de la trama del barri. A banda, també existeix la previsió (un projecte pendent de revisió al Servei de Mobilitat sense data) de reordenació del trànsit de dos artèries principals i complementàries de la València Sud: Gaspar Aguilar i Sant Vicent. Anticipantse a la possibilitat que aquest projecte torne a valorar-se, els sentits de circulació proposats a l’EMEPSM s’adequarien per a millor inclús. A continuació es descriuen en línies generals, i a nivell estratègic, les línies d’actuació previstes per aquest Estudi per a fer-se una idea de conjunt. No obstant, en complement, s’acompanya el document “EMEPSM III. Catàleg d’espai públic”, composat per 24 fitxes detallades amb la seua anàlisi i proposta per a cadascun dels espais en concret. A banda, la documentació gràfica inclou una sèrie de reforma de seccions viàries de tots els carrers que ho necessiten.

3.2.1. El nucli fundacional de Sant Marcel·lí

a) Objectiu: Humanització i regeneració

c) Solució: Cal reurbanitzar els dos eixos

urbana dels dos eixos principals del barri: Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea.

principals del barri que es creuen al nucli fundacional del mateix. Talment, el carrers de Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea són la creu que articula la trama urbana i, per tant, haurien de ser els principals passejos per als seus habitants. En el cas de l’eix longitudinal de Sant Marcel·lí, aquest compleix una funció semblant a la d’un a carrer major de poble, representatiu i productiu alhora, on es concentren l’activitat comercial i connecta de nord a sud amb els accesso del barri, on a més a més, es desvetlla el campanar com a fons de perspectiva tradicional. Aquest carrer s’ha de recuperar com un carrer-saló que potencie la seua dinàmica i permeta la continuïtat peatonal pel seu mig. Al cas d’Arquebisbe Olaechea, l’eix transversal amb el Parc de la Rambleta com a fons verd, l’actuació s’adonaria més bé al contrari: ampliant voreres per a guanyar espai de silenci i d’apropiació domèstica per a l’habitatge en planta baixa. L’espai del mig es reduiria a una mitgera verda per a no competir amb l’eix principal. Ambdues intervencions tenen sentit si s’escomenten de principi a fi, doncs ara, la seua variabilitat en la secció els resta protagonisme i confon la seua percepció com a nucli estructurant de l’espai públic del barri. D’altra banda, cal una operació de regeneració urbana dels seus habitatges. Alguns d’ells necessiten rehabilitar la façana, incorporar l’ascensor, o inclús plantejar la possibilitat de relacionar (descobrir) els patis interiors d’illa cap al carrer a mode d’iniciativa híbrida entre allò públic i allò privat afavorint l’espai comunitari i col·lectiu.

b) Problemàtica: La construcció dels primers blocs d’habitatge i conjunt parroquial a la meitat del segle XX, vinculats al camí Reial on es trobaven les Cases del Campillo mitjançant el camí de la Rambleta, es va realitzar al bell mig de l’Horta Sud. L’adaptació de les noves parcel·les a la trama rural fou inexistent amb l’excepció de la línia nord encara present a l’interior d’illa. Ara, però, la retícula proposada va permetre la creació de generosos carrers, amples i amb arbrat, adequats com pocs a una escala d’edificació de quatre altures (planta baixa més tres). Aquesta generositat, inusual a les vivendes de renda limitada que en aquest cas també comptaven a més a més, amb grans patis interiors, ha permès en l’actualitat heretar un espai públic de qualitat espacial i amb oportunitat de millorar en quant a mobilitat i sociabilització. Tanmateix, l’espai lliure del nucli fundacional s’ha vist envaït pels cotxes. No excessivament perquè és una zona sense aparcament als habitatge, i perquè la urbanització comesa als anys 80 va permetre vallar certs espais ajardinats a mode de bulevard, però en la mesura que s’han creat nous espais públics a la part nord-est del barri, el nucli fundacional s’ha vist descuidat i, en conseqüència amb el risc de desvitalització, el qual ja s’ha iniciat per la part més antiga: Joan de Perpinyà i Arquebisbe Olaechea.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

d) Més informació: Vore fitxa EP17 del document EMEPSM III. Catàleg

Estat actual barri Sant Marcel·lí

Proposta per al barri Sant Marcel·lí

3.2.2. La plaça del barri

a) Objectiu: Peatonalització de la plaça històrica i de major identitat del barri

b) Problemàtica: de forma similar a com ocorre amb la resta del nucli fundacional del barri, la plaça, o realment, la intersecció entre els dos eixos principals (Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea) es troba en un procés lent de decadència urbana degut a l’aparició d’espais que li han restat protagonisme a la part nord (bulevard) o est (rambleta) com un espai de trobada. Actualment la seua funció s’ha vist reduïda a una mera rotonda potenciada per la font central, un element que paga la pena dir, a cap habitant li convenç. Ocasionalment es celebren certes activitats col·lectives com per exemple la plantà de la falla o les festes populars, i també serveix de vestíbul per al col·legi Sant Marcel·lí

o els actes religiosos de l’Església. A nivell de paisatge urbà, la plaça està acotada, és central i amb una barreja interessant d’arquitectura residencial unitària amb una façana moderna del conjunt parroquial. Ara però, el tractament de l’espai públic desmereix l’entorn i l’activitat. El fet cert és que hi ha un consens a afirmar que la plaça (sense nom, però personalitzada com a ‘la’) ja no és el que era. Les portes del locals i patis del conjunt parroquial es troben tancats habitualment, no com abans. Això comporta menys ‘rogles’ de gent a les voreres. El símbol d’aquesta pèrdua de vitalitat del centre del barri ha sigut la desaparició del banc que hi havia als peus del campanar. Ara, malauradament, un aparcament en bateria fa de fons d’escena de l’espai més carismàtic del barri.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Estat actual

c) Solució: És clar que el futur del barri passa per la plaça de Sant Marcel·lí, el seu centre històric. La qual cosa significa recuperar-la com a espai públic per als vianants. El primer pas ha de ser consensuar el grau de peatonalització. Durant l’Estudi de Millora s’han plantejat diferents possibilitats que la peatonalitzen en major o menor mesura. A la ciutat hi ha referents molt semblants a nuclis tradicionals com Campanar, Patraix, Benimaclet o Natzaret. En segon lloc, el problema no és de disseny, sinó de definició dels elements claus. Un cop eliminada la font i cedint un espai per a la falla, el mercadet o la festa, no cal ficar més trastos, sols el mencionat banquet i poc més. En canvi, sí cal una gestió per a obrir de nou l’espai lliure (patis verds)

i local del conjunt parroquial cap a la plaça, permeabilizant l’exterior a l’interior. La plaça en sí no en té gaire places d’estacionament, sols un constant trànsit de pas i un desregulat aparcament de parada ràpida. per la qual cosa no és cap trauma la seua reurbanització com un espai per als vianants. A banda, els comerços que es troben a tres dels quatre xamfrans es vorien obviament beneficiats. Fins i tot, aquesta intervenció serviria de revulsiu (excusa) per a millorar tota la resta de la xarxa de carrers, places i parcs del barri. d) Més informació: Vore fitxa EP16 del document EMEPSM III. Catàleg

Proposta 01. Cul de Sac, desconnexió carrer Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea

Proposta 02. Connexió parcial carrer Sant Marcel·lí i Arquebisbe Olaechea

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2.3. L’entorn del carrer de Salvador Perles i Camí Reial

a) Objectiu: Pacificació del trànsit i reconversió del carrer en un camí escolar i via verda entre Sant Marcel·lí i Camí Reial. b) Problemàtica: Mentre el desenvolupament urbà del barri construïa una nova façana urbana d’alt nivell cap al bulevard, la façana sud, ja construïda continua com un espai públic caòtic i mal urbanitzat. Aquest eix de Salvador Perles agrupa però, els equipaments principals del barri, un patrimoni vinculat a l’Horta i és el vincle amb el barri veí Camí Reial. El soterrament de les vies de l’AVE, eliminant el talús que fins ara els separava ha permès la reurbanització de la CV-400. Tanmateix, no s’ha considerat l’escala dels dos barris, ni el fet de ser un itinerari escolar compartit. En definitiva, poca consideració cap a una vora tan activa com aquesta. La previsió de fer un Parc Sud a aquesta banda que unira el final del Parc Central amb el Parc de la Rambleta ha quedat incomplida, restant un entorn de grans descampats conegut com ‘el desert. A més a més, l manca de recursos comporta plantejar alternatives satisfactòries i eficients a curt termini que arrangen els problemes d’ombra, polseguera, soroll, etc.

c) Solució: Una intervenció unitària de caràcter rururbà amb la pacificació del trànsit, creant un camí escolar per Salvador Perles que pot conservar el doble sentit però on cap una secció viària a mode de bulevard amb més arbrat convertint-se en un contrapunt de passeig al bulevard sud. També es proposa la possibilitat d’estudiar el desdoblament de l’actual accés/ eixida (embús) del barri de Sant Marcel·lí creant l’entrada per Sòria i en canvi, deixant l’eixida per Sant Pius X). Per últim, la quantitat d’espai lliure permet la creació de mitjanes borses d’aparcament públic en superfície (100 places aprox.), ubicades als perímetres i dissuasòries per a buscar estacionament pels carrers. Aquests pàrquings s’han d’acondicionar conforme es vagen traguen aparcaments de les peatonalitzacions diverses. Es pot estudiar la possibilitat de donar preferència als residents per a estacionar davant la manca d’aparcaments privats als edificis i la saturació de la doble fila.

Muntanya creada durant les obres de soterrament de lâ&#x20AC;&#x2122;AVE

Equip Tècnic:

100

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Per últim, en quant al tractament paisatgístic de l’entorn de descampats es proposa alliberar l’entorn de l’alqueria del Torrentí-Baró amb la urbanització amb paviment ceràmic d’un espai d’avantsala com al Molí Deltell. D’altra banda, la idea és mantindre les iniciatives espontànies d’horts urbans i plantació d’arbres, així com la creació d’altre espai de sociabilització de gossos o granja escolar. Però sobretot, es planteja la construcció d’un punt atractor: una ‘muntanyeta’ que integre diversos usos de manera multigeneracial. Un espai artificialitat però natural d’escala menor a la colina del Parc de Capçalera, però amb la possibilitat d’incorporar un rocòdrom, un laberint, una cova o altres jocs infantils i adolescents, un espai d’actuacions,

un mirador (posades de sol i panoràmiques de la València Sud), etc. La intervenció ha de ser mínima i ha de permetre colonitzar-se de a poc a poc. Amb pocs recursos, aquest espai singular es pot convertir en un revulsiu per a anar progressivament renaturalitzant l’entorn de Salvador Perles on en un futur, inclús podrien en part, tornar els animals domèstics, en un sentit no sols de companyia.

d) Més informació: Vore fitxa EP23 i EP24 del document EMEPSM III. Catàleg

101

Muntanyes al Parc de capรงalera i Horts urbans de Benimaclet

Equip Tècnic:

102

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2.4. La plaça i el passatge de Monistrol

a) Objectiu: Revitalització de l’entorn del veïnat de Monistrol i dignificar l’accés pel passatge interior. b) Problemàtica: La plaça de Monistrol vertaderament és un carrer en forma en U. Aquesta illa hauria d’haver sigut com les fundacionals del barri, tancada i amb un pati interior, però la seua construcció tardana comportà una tipologia especulativa on l’illa semioberta incorpora un bloc d’habitatge al seu interior, fent necessària la servitud d’un pas en planta baixa a través del bloc exterior. Aquesta plaça no presenta cap signe de sociabilització tot i ser un espai veïnal. Això és degut, a l’ocupació de l’espai lliure per l’estacionament en bateria i per l’existència de quasi tots els locals tancats, sobretot des de la desaparició del col·legi Fergo que ocupava un espai central i dotava de vitalitat a l’entorn.

c) Solució: Front a una problemàtica complexa cal actuar d’arrel des de diferents punts d’atac. És a dir, no és sols una qüestió de disseny urbà, sinó de política urbana en el sentit més ample, que incorpora la gestió, l’activació i la renovació. Així doncs, la idea és entendre aquesta illa no com un espai públic, sinó com un veïnat. L’operació senzilla passa per la peatonalització de la plaça, però també per adequar el passatge com una porta d’accés en lloc d’una cova lúgubre; que convide a passar i que oferisca una experiència (artística) canviant cada cert temps. L’altra pota d’acció-intervenció que ha d’acompanyar (iniciativa públic-privada) a la reurbanització és la d’activar els locals introduint usos que no tenen cabuda a altres llocs, no són comercials i que poden crear un micro-clima d’innovació social: col·lectius, mercat, creatius, etc. d) Més informació: Vore fitxa EP15 i EP18 del document EMEPSM III. Catàleg

103

Referències d’intervencions en passatges i túnels

Equip Tècnic:

104

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2.5. Revisió tipològica de seccions de carrers a) Objectiu: ampliació de voreres, eliminació de barreres arquitectòniques i arbrats.

b) Problemàtica: El major percentatge de l’espai lliure a la secció d’un carrer se l’emporta el vehicle privat motoritzat, bé en calçada de pas, o bé en estacionament (bateria i/o cordó). Les voreres i passos per a vianants són les úniques reserves per a vianants i a voltes, bicicletes. Amb el pas del temps i canvi de prioritats en la distribució de l’espai públic on el cotxe ja no és el protagonista, alguns carrers de Sant Marcel·lí i Camí Reial s’han de revisar tipològicament (com s’ha escomès al carrer de Sòria) a les seues seccions viàries perquè les voreres són insuficients, careixen d’arbrat o mobiliari urbà adequat, inclús alguns encara presenten barreres arquitectòniques senzilles de resoldre amb la seua reurbanització.

c) Solució: Llavors, es tracta de millorar les seccions viaries que, en relació o no amb altres propostes de l’EMEPSM, són insuficients per als modes de transport no motoritzats: vianants i ciclistes. Així doncs cal adequar al seu ritme, pas, espai (també d’estar) i ús (respectant els temporals i celebratius) els següents carrers:

-Doctor Royo Vilanova -Joan de Perpinyà -Sant Pius X -Pius IX -Sant Marcel·lí -Salvador Perles -Arquebisbe Olaechea -Enginyer Josep Sirera

Pel que respecta a la seua materialització, dues recomanacions generals: -Tractar les bandes d’aparcament amb el paviment peatonal (fins i tot, al mateix nivell) quan hi haja diferenciació amb la calçada, de forma que l’apreciació de l’espai peatonal és major. -Reurbanitzar amb materials sostenibles com paviments porosos i permeables, sistemes urbans de drenatge sostenible (SuDS), llambordes de formigó (quan no de pedra) amb nanotecnologia capaces de reduir les emissions de CO2 i/o asfalt fonoabsorbent.

105

Equip Tècnic: 2.8

VORERA

2.0

ESTACIONAMENT

3.6

CALÇADA

8.0

3.6

PASSEIG ARBOLAT

2.0

2.3

2.2

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO ESTACIONAMENT VORERA

CALÇADA

3.7

ESTACIONAMENT

VORERA

2.5

CALÇADA

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.0

ESTACIONAMENT

106

VORERA

12.2

24.6

SECCIÓ CARRER DE REVERENT JOSEP NOGUERA (N-N')

SECCIÓ CARRER DE SANT MARCE·LÍ (G-G')

Amb tot, la solució tipològica concreta a adoptar respecte a l’estat actual de la secció viària es pot veure als plànols. Com a norma general, s’intenta reutilitzar alguns elements existents (arbrat, voreres que ja siguen amples, etc). Ara però, s’ha guanyat espai per al vianant (voreres) o la bicicleta (carril bici) passant l’estacionament en bateria a cordó; o bé eliminant l’aparcament en cordó; inclús integrant-lo entre l’arbrat, fanals, recollida de residus o altre tipus d’aparcament (bici, càrrega-descàrrega). Això ens porta en diverses ocasions a solucions asimètriques, fins ara menys habituals. 2.8

VORERA

2.0

ESTACIONAMENT

d) Més informació: Vore plànols SA-01 i PROP-01 3.5

CALÇADA

8.1

PASSEIG ARBOLAT

3.4

2.0

CALÇADA

2.8

ESTACIONAMENT

5.0

PEATONAL

PEATONAL + VEHICLES

25.0

2.1

3.2

6.1

VORERA

2.0

VORERA 5.9

PEATONAL

del document EMEPSM II. Plànols.

14.0

PROPOSTA REGENERACIÓ URBANA (2016). BARRI DE SANT MARCEL·LÍ

VORERA

4.1

2.0

3.5

CALÇADA

ESTACIONAMENT

Equip Tècnic: OCTUBRE 2016

4.4

VORERA

ESCALA 1/350

4.7

VORERA

PROY-SM-S01

2.0

VORERA

PROPOSTA REGENERACIÓ URBANA (2016). BARRI DE SANT MARCEL·LÍ

ARQ:

David Estal Herrero

COLAB: Alejandro Cuñat Tolosa

5.0

CALÇADA PEATONAL

ESTUDI DE MILLORA

BARRI DE SANT MAR

3.3

VORERA

13.1

SECCIÓ CARRER DE JOAN DE PERPINYÁ (J-J')

SECCIÓ CARRER DEL DOCTOR ROYO VILANOVA (I-I')

D:\_TRABAJO\L01_LABORAL\L05_2016.05-09_AUMSA_BARRIO SAN MARCELINO\_PLANOS_V.PUBLICACION\LOGOS\LOGO-AUMSA_01.jpg

PEATONAL

SECCIÓ CARRER DE SANT PIUS X (M-M')

13.9

D:\_TRABAJO\L01_LABORAL\L05_2016.05-09_AUMSA_BARRIO SAN MARCELINO\_PLANOS_V.GENERAL\_IMAGENES+LOGOS\ayunval.png

1.5

CARRIL 3.1 BICI

PEATONAL + VEHICLES 12.2

SECCIÓ PLAZA MONISTROL (K-K')

SECCIÓ CARRER DE SANT MARCE·LÍ (H-H')

PROY-SM-S01

3.8

CALÇADA 5.0

ESTACIONAMENT

PEATONAL

13.9

Equip Tècnic: OCTUBRE 2016

ESCALA 1/350

ARQ:

David Estal Herrero

COLAB: Alejandro Cuñat Tolosa

ESTUDI DE MI

BARRI DE SAN

107

3.2.6. Els quatre cantons a) Objectiu: Adequació dels creuaments com a espais compartits afavorint als vianants. b) Problemàtica: Les interseccions resultants de la trama reticular que presenta el barri de Sant Marcel·lí, són punts dèbils per al vianant, on es troba vulnerable front al vehicle que circula pel mig de la calçada, tot i ser d’un sol sentit. Aquests creuaments són els llocs on majors incidents es produeixen perquè a més, són punts de trobada on es situen els principals comerços. En realitat, aquests espais sense nom propi, però amb particularitats pròpies que es diferencien uns dels altres al llarg dels carrers longitudinals i transversals, esdevenen en espontànies centralitats a escala de veïnat. Actualment, l’espai peatonal és una reserva (amb forma de les conegudes ‘orelles’: tot i que algunes puguen ser molt grans, el cotxe segueix tenint preferència e envaint el bell mig) resultant de la intersecció que la calçada defineix en funció del radi de gir dels vehicles motoritzats. A més, la persona que camina, per a creuar al cantó oposat diagonalment, ha de fer un camí més llarg si ho fa pels passos de vianants on, a banda els contenidors de fem treuen visibilitat. Tot i això algunes d’aquestes interseccions han esdevingut en xicotets espais d’estar, tot i que amb un disseny residual de parterres i banquets. c) Solució: Es tracta d’adequar puntualment certs creuaments del barri de Sant Marcel·lí, tornant-li el protagonisme al vianant. Es proposa

començar com una experiència pilot per la intersecció entre el carrer de Salvador Perles amb Pius X. D’aquesta manera, s’aconsegueix calmar el trànsit motoritzat, donar continuïtat (segura, còmoda i atractiva) al vianant i possibilitar el pas en diagonal. Per a procurar aquesta transformació, cal modificar l’aspecte físic d’acord amb els següents criteris: -Dotar de continuïtat del paviment peatonal al nivell de les voreres configurant ‘estores’ al bell mig del creuament, inclús d’aspecte cridaner. -O elevar tot l’espai central o rebaixar tot l’ample de les ‘orelles’ i estendre els passos de vianants. -Alliberar d’obstacles les cantonades els obstacles (contenidors, panells, etc.) que treuen visibilitat i són impediments al caminar o per a les cadires de rodes, carrets, etc. -Desdibuixar els passos de vianants, així com els girs de circulació (es recomana mobiliari urbà front a l’ús dels pilons) i n o col·locar semàfors. -Reducció a 30 km/h de la velocitat motoritzada als carrers afectats. -No permetre l’estacionament (ni parada) en tota la part pavimentada, ni la càrregadescàrrega. -Possibilitat de ficar arbrat singular que donen identitat (i nom) a l’espai.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

En quant al disseny, hi ha molts referents de creuaments convertits en espais compartits en diverses ciutats espanyoles i europees posats ens pràctica sobretot en trames d’eixample. A l’escala del barri de Sant Marcel·lí cal contextualitzar una solució adequada a l’amplària, orientació i intensitat de vianants/ cotxes-motos. Depenent del major o menor atreviment, aquestes reurbanitzacions es poden fer més o menys cridaneres. Convé, no obstant, que siguen visibles i atractives, doncs poden servir de revulsiu i exemple per a altres barris de la ciutat. d) Més informació: Vore plànol MOB-08 del document EMEPSM II. Plànols. i fitxa EP09 del document EMEPSM III. Catàleg

108

109

Exemples creuaments i aees peatonals. Creuament en diagonal i canvi de paviment.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

110

Diagnòstic realitzat per Juan M.Barberà, expert en educació vial i veí de Camí Reial-Sant Marcel·lí. 4.- Pas c/ Músic Cabanilles amb c/ Pio IX 1.- Intersecció c/ Sant Marcelino amb c/ Músic Cabanilles Vehicles estacionats ocupant la intersecció que és d’escassa visibilitat, doncs canvia l’ample de la calçada. Existeix una zona on no hi ha pas de vianants que és just la façana on està el col·legi Salgi. Els vianants creuen per on no hi ha pas de vianants per comoditat, a més hi ha un gir a l’esquerra amb poca visibilitat amb la perillositat que això comporta.

2.- Intersecció c/ Sant Marcelino amb c/ Enginyer José Sirera Circulant per Enginyer José Sirera o ben girant a l’esquerra des de Sant Marcelino hem de cedir el pas als vehicles que arriben per Sant Marcelino des del bulevard, resultant la visibilitat pràcticament nul·la, entre altres coses pels vehicles estacionats en la mitjana i el canvi d’amplària del carrer. A més es realitza amb assiduïtat un canvi de sentit prohibit per part dels residents en aquest tram de carrer per sortir al bulevard.

3.- Pas de c/ Reverend José Noguera amb c/ Enginyer José Sirera Malgrat el pas de vianants existent els vianants creuen a la plaça per l’espai on es troba l’entrada d’emergència a aquesta plaça, en lloc d’anar al pas de vianants. En aquest lloc no es pot posar un pas de vianants perquè l’ordenança municipal no ho permet. En aquest lloc existeixen uns contenidors que a més impedeixen la visibilitat tant del vianant cap als vehicles com dels vehicles al vianant. És el lloc ideal perquè es produeixi un atropellament. A més és el lloc que s’utilitza d’entrada del bulevard cap al col·legi CEIP Sara Fernández.

En aquest lloc queda un espai de la intersecció sense pas de vianants. El motiu no ho tinc clar, però com en el cas anterior no afavoreix el que els vianants creuin pel lloc adequat.

5.- Intersecció c/ Salvador Perles amb c/ Pio X i resta de carrer Per ser l’entrada al barri des de la CV400 i des del barri de Camí Reial la confluència de vehicle és tremenda en hores punta i a les 8:45, 14:00, 17:15 hem d’afegir els vianants que van tant als CEIP del barri com a l’IES de Joanot Martorell (en barri de Cami Reial). Els vehicle entren amb velocitat perquè arriben des de la glorieta i en ocasions tenen veritables lluites per entrar primers al carrer que es queda amb un sol carril i dues opcions d’adreça. A més el gir a l’esquerra, com ocorre en molts llocs els vehicles solen tancar la trajectòria perdent la visibilitat dels vianants que queden a la seva esquerra, que a més solen ser nens, i envaint en sentit contrari a la recta de c/ Salvador Perles. En el tram de carrer fins a Pío IX la velocitat i l’estacionament en doble fila d’aquest carrer ja sigui tractat en altres ocasions, però en ser un carrer de tràfic oportunista la velocitat de pas és elevada per a la quantitat de vianants que circulen i de passos de vianants que existeixen.

6.- Carrer Arquebisbe Olaechea des de Pío X fins a c/ Sant Vicent Un carril per a cada sentit i s’estaciona en doble fila, tècnicament se circula sobre la línia contínua amb un parell de passos de vianants. A més en canviar l’amplària del carrer en la seva intersecció amb Pío X aquest punt és susceptible de falta de visibilitat dels vehicles cap als vianants, sent un lloc de trànsit per als vianants anar al Centre de Salut, Centre Social i al Centre Ocupacional.

111

CARRER DE L’ENGINYER JOSÉ SIRERA

CARRER MUSIC CABANILLES

CARRER DE SANT PIUS X

CARRER DE SÒRIA

CARRER REVEREND JOSEP NOGUERA

CARRER PIUS IX

PLAZA DE MONISTROL

PLAZA DE SANT MARCEL·LI CARRER DE JOAN DE PERPINYÁ

CARRER DE SALVADOR PERLES

CARRER DEL Dr ROYO VILANOVA

CARRER ARQUEBISBE OLAECHEA

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

112

3.2.7. L’aparcament a) Objectiu: Reordenar l’estacionament en superfície eliminant la doble fila i reubicant pàrquings perimetrals alternatius i dissuasius.

b) Problemàtica: Sens dubte el problema més clamat pels habitants de Sant Marcel·lí és la manca d’estacionament en superfície. Situació que comporta a un abús de la doble fila als carrers amples o d’invasió dels creuaments i espais no regulats, com ara els descampats. Ara però, hi ha un pàrquing públic que ofereix places per a residents amb un percentatge d’ocupació del 10 % per un preu de 70 euros/mes. Donat que l’objectiu principal de l’EMEPSM és millorar i per tant, el vianant ha de guanyar espai al cotxe, les places d’estacionament al carrer encaria serien menys que en l’actualitat, agreujant el problema. També cal mencionar la carència d’aparcament per a motos, o l’aleatorietat a les places de càrrega-descàrrega, o la contradicció per l’existència de barreres arquitectòniques a l’entorn d’algunes places per a persones amb discapacitat.

Solució:

De manera progressiva i substitutiva, és a dir, conforme s’acondicione una zona d’estacionament, es tracta de fer una reordenació del que hi ha en superfície per a poder escometre reurbanitzacions que guanyen espai per als vianants. Amb la premissa

d’eliminar l’estacionament en doble fila i passar algunes bandes de bateria a cordó, es creen quatre borses d’aparcament perimetral al barri: Dos en superfície adequant zones de descampat a Salvador Perles; altre a la part baixa del solar del carrer de Sòria (per a compensar la peatonalització de Monistrol); i l’altre, a més llarg termini, soterrat a l’accés del bulevard sud, espai destacat que es converteix en una plaça peatonal. En concepte, si les parades de transport públic poden ser-hi als extrems, els pàrquings públics (gratuïts de moment, però amb la possibilitat de gestionar-se diferentment per a residents/visitants) també s’han de situar al perímetre, evitant així el trànsit de pas i de cerca d’aparcament lliure per dins del barri. Com a excepció, el carrer de Pius IX veu augmentades les seues places d’aparcament amb doble bateria com ocorre a la vora del jardí de Vivers de mateixa amplada. Una intervenció que es planteja com a reversible quan el nombre de vehicles privats disminuisca o es prenga consciencia que aparcar no és un dret, sinó una ocupació de l’espai públic.

d) Més informació: Vore plànol EST-01 a EST07 i PROP-05 del document EMEPSM II. Plànols.

113

Estat Actual - Estat Proposta

TIPUS D’ESTACIONAMENT BATERÍA LÍNEA MIXTO NO ESTACIONAMENT NO URBANITZAT

Estat Actual - Estat Proposta

DESCAMPATS. ESTACIONAMENT DESCAMPATS ESTACIONAMENT IRREGULAR SOLAR HABILITAT ESTACIONAMENT PROPOSTA ZONA VERDA

Equip Tècnic:

114

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2.8. El transport públic a) Objectiu: Revisió ubicació parades de l’EMT i taxi.

b) Problemàtica: El transport públic municipal que abasteix el barri en relació a la ciutat és suficient amb les línies d’autobús 9,10, 27 i recentment la 99. El seu pas és perimetral per les vies de major intensitat viària (Sant Vicent i Bulevard i Cementiri). Tot i que les parades queden un tant allunyades de la part central de la trama urbana habitada majorment per població envellida, s’eviten molèsties de soroll i perillositat pels carrers interiors. Així doncs, les parades queden en punts representatius sent espais còmodes d’intercanvi i d’espera. Tanmateix, el tractament és desigual entre les que hi són al bulevard i les de Sant Vicent més oblidades. D’altra banda, el trajecte del 10 per Pius IX davant el col·legi Ramiro Jover és un tant perillós. Per últim, el barri ha perdut la seua parada de taxis. c) Solució: De moment (fins que no es repense la xarxa global i els sentits de circulació de Gaspar Aguilar-Sant Vicent) no es proposa modificar cap recorregut de les línies d’autobús. En canvi, sí que és important desplaçar i adequar una parada d’arribada en condicions al carrer de Sant Vicent, doncs ara es troba en una vorera estreta i sense possibilitat de seure’s.

Aleshores, es planteja que el lloc idoni seria a l’alçada d’Arquebisbe Olaechea amb l’espai que es guanya per a vianants cap el principi de Salvador Perles. D’altra banda, davant del col·legi Ramiro Jover s’eliminaria el sentit de circulació d’eixida, minvant el conflicte en un punt on ara passen massa coses. La parada del bus 10 quedaria en relació a un espai d’espera i no un descampat ple de cotxes. També cap la possibilitat de ressituar les parades del 9, davant de l’Espai Rambleta i de la nova porta d’accés al barri. Per acabar, el barri recuperaria la seua parada de taxis: una principal a la rotonda del bulevard; i altra secundària a la zona sud, enfront del Centre de Salut on també hi cabrien les ambulàncies o estacionament autoritzat.

d) Més informació: Vore plànol MOB-04 del document EMEPSM II. Plànols.

115

Creació d’una parada de Taxi

Canvi de la parada de l’EMT

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.2.9. En bici a) Objectiu: Connexió del barri amb la xarxa ciclista de la ciutat i metropolitana.

b) Problemàtica: Actualment l’unic carril bici del qual disposa el barri es troba a la vorera del parc de la Rambleta, al carrer de Pius IX. Aquest és insuficient a totes-totes, no sols per la quantitat sinó perquè no està lligat amb la xarxa ciclista de la ciutat, ni tan sols amb la del propi bulevard. A més a més, cal preveure les futures connexions amb una xarxa ciclista metropolitana, començant per la plantejada per la CV-400 cap a La Torre, Paiporta i Benetússer. És a dir, l’Horta Sud i l’Anell Verd plantejat per la Conselleria de Vertebració del Territori. A banda, la ubicació de les parades de Valenbisi no és encertada i hi ha una carència d’aparcabicis.

c) Solució: Atendre als moviments ciclistes que es mouen entre els barris de la Creu Coberta, Hort de Senabre, Sant Marcel·lí, Camí Reial i La Torre, considerant també l’ampliació de la xarxa ciclista i ciclo-carrers plantejada al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Llavors, es detecta que els dos eixos que necessiten un carril bici per a connectar el Nord amb el Sud, l’Est amb l’Oest, són Sant Pius X (bulevard Sud-eixidaCV-400) i Enginyer Josep Sirera (Espai Rambleta – Sant Vicent), respectivament. En complement a tots dos, es planteja un itinerari ciclista per l’entorn de Salvador Perles amb un caràcter més paisatgístic que recòrrega tota la part sud del barri, conectant les diferents dotacions i patrimoni, però també per a lligar. El carril bici de Pius IX s’eliminaria per no ser estrictament necessari, guanyant espai d’estacionament. Els carrils bici s’han de dissenyar per la calçada. La resta dels carrers, al ser barri Z-30 també permeten un trànsit moderat de ciclistes. Les parades de Valenbisi s’han de reubicar en els vèrtexs equipats i la plaça central. I els dos eixos principals del barri han d’incorporar ben visibles els corresponents aparcabicis en U invertida. En altres llocs es poden ubicar en la banda de la recollida de residus per a no perdre espai quan existeix una banda d’estacionament en bateria.

d) Més informació: Vore plànol MOB-06 i PROP-03 del document EMEPSM II.

116

117

XARXA CICLISTA CARRIL BICI ELIMINAT CARRIL BICI PROPOSTA CARRIL BICI ACTUAL VALENBICI ELIMINAT VALENBICI PROPOSTA VALENBICI ACTUAL ESTACIONAMENT BICIS PROPOSTA ESTACIONAMENT BICIS ACTUAL

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

118

3.2.10. Adequació dels entorns docents i de salud a) Objectiu: Adequació dels accessos no motoritzats en entorns sensibles amb població més vulnerable al trànsit motoritzat.

b) Problemàtica: Amb excepcions (Centre Ocupacional, Espai Rambleta, o aules Unió Musical L’Horta), les dotacions del barri cada cop participen poc o gens del seu entorn, tot i ser serveis de concurrència pública. La seua relació amb el carrer es redueix a un accés sense transició ni espai previ que abraçara a la gent que hi assisteix a mode de replaça o avantsala. A més a més, no sol existir cap tractament de continuïtat (xarxa pública quotidiana) entre l’equipament i l’espai públic immediat (plaça o parc), més enllà d’alguna senyal que regula el trànsit. D’altra banda, els usuaris d’aquests espais solen ser xiquets (soles o acompanyats), joves, persones majors o amb diversitat funcional, que no disposen de vehicle motoritzat privat. Tanmateix, en hores d’entrada i eixida, sobretot en el cas dels col·legis i instituts, es formen els típics embussos de cotxes fins a la porta dels entorns docents incomodant i contaminant un entorn que deuria ser saludable.

c) Solució: De manera genèrica s’aporten els següents criteris de disseny per a millorar els espais d’espera o de transició amb l’espai públic: -Continuïtat del paviment peatonal fins a l’espai públic més pròxim. Per exemple Col·legi Sara Fernàndez amb la Plaça Óscar Romero, o Col·legi Fausto Martínez amb la Plaça Canonge Chillida. -Ampliació puntual de la vorera en els accessos que ho necessiten creant un espai d’acollida i la creació d’orelles al final dels estacionaments per garantir la visibilitat als passos de vianants. -Passos de vianants elevats amb continuïtat del paviment de la vorera. -Instal·lació de senyalització adequada d’alerta d’espais de convivència. -Plantació d’arbrat o d’elements d’ombra. -Col·locació de mobiliari d’espera. -Col·locació d’aparcaments de bicicletes visibles. -Eliminar barreres arquitectòniques amb criteris d’accessibilitat universal i inclusió social. -Eliminar l’aparcament no autoritzat davant dels accessos.

POLIE MARC

119

Plànol de localització d’algunes dotacions públiques i locals col·lectius del barri.

SPAI RAMBLETA

Unió Musical L’Horta, Muixeranga València

CP SARA FERNANDEZ

CP FAUSTO MARTINEZ ALBORADA-CENTRE OCUPACIONAL

UNIÓ MUSICAL L’HORTA. PARC DE LA RAMBLETA

COL·LEGI SALGUI

FALLA ARQUEBISBE OLAECHEA-SANT MARCEL·LI

AVV. SANT MARCEL·LI Salvem Barri Sant Marcel·lí Grup de Consum per l’Horta.

ESPORTIU SANT CEL·LÍ

ESGLESIA DE SANT MARCEL·LI COL·LEGI SANT MARCEL·LI

CENTRE DE SALUT SANT MARCEL·LI Alborada-Centre Ocupacional

CEIP PROFESSOR RAMIRO JOVER

AVV. SANT VICENT FERRER

ENTITATS I DOTACIONS COL·LABORADORES ALTRES DOTACIONS I ENTITATS

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

En complement, també s’han de prendre mesures de gestió que recolzen al disseny: -Penalitzar l’accés rodat motoritzat (amb excepcions justificades), limitant un ‘perímetre de seguretat sostenible’ on no arriben els cotxes, estimulant els modes sostenibles de desplaçament. Per exemple, tancament al pas motoritzat de vehicles no residents dels trams dels carrers Reverend Josep Noguera i Sòria davant dels col·legis Sara Fernández i Fausto Martínez, respectivament, durant la franja horària d’entrada i eixida als col·legis i escoletes: 7:45-9.15h; 14.45h-17.15h. -Preferència al vianant en les fronteres del barri (Bulevard Sud, Sant Vicent i CV-400) amb Camí Reial, Creu Coberta, Hort de Senabre durant la franja horària d’entrada i eixida als col·legis i escoletes: 7:45-9.15h; 14.45h-17.15h. -Facilitar intervencions artístiques en tanques, murs, mitgeres, etc. -Incentivar l’ús dels patis dels equipaments docents en hores no escolars. -Realitzar accions lúdic-festives al carrer que dinamitzen aquests vestíbuls d’ús compartit, creant costum d’ús peatonal. Eixos espais no són soles per a passar, sinó també per a estar, tot i que siga menys temps que en una plaça o un parc. -Inventariar i optimitzar (rotar) les places d’aparcament reservades per a aquests equipaments, tant per a visitants com per a persones treballadores al mateix cop que es gratifica per l’ús del transport públic o cotxe compartit per a evitar-ne el seu ús individual. -Obligar a l’ús dels aparcaments habilitats perimetrals als equipaments per a eradicar la doble fila, el park & ride, el ‘un momentet damunt de la vorera o pas de vianants’ o el ‘parar a mig del carrer’. -Campanyes de sensibilització: xarrades als mestres, pares i mares dels col·legis; incentivar les rutes escolars; ampoderar als metges i metgesses del Centre de Salut en la mobilitat sostenible com una qüestió de salut, caminar, etc.; promoció als entorns biosaludables i ‘rutes del colesterol’.

d) Més informació: Vore plànol VBARRI 01 a 09 del document EMEPSM II. Plànols.

120

121

3.3. Implementació 3.3.1. Fases d’intervenció

L’EMEPSM és un instrument de planificació estratègica consensuat per a satisfer les necessitats d’espai públic i mobilitat del ciutadans del barri de Sant Marcel·lí amb l’objectiu d’aconseguir en un futur-present una millor qualitat de vida. La programació temporal de les propostes depèn de la prioritat d’intervenció que ve detallada a les fitxes d’espai públic al document “EMEPSM III. Catàleg” segons el seu caràcter: Urgent: < 1 any Alta: < 3 anys Mitja: < 5 anys Baixa: < 8 anys

1ra. fase Carrer de Salvador Perles i adequació de l’entorn.

2na. fase Instauració zona 30 Km/h, adequació borses d’aparcament en superfície, enfortiment de les interseccions per a vianants.

3ra. fase La plaça del barri i carrers adjacents: Arquebisbe Olaechea, Sant Marcel·lí, Dr. Royo Vilanova, Joan de Perpinyà.

4ta fase Plaça i passatge de Monistrol.

A la vegada, aquesta durada depèn de diversos factors (partida pressupostària, pressió ciutadana, canvi de legislatura, subvencions, PAI, obertura pendent de carrers, voluntat política, etc.) i es pot vore modificada amb el pas del temps si no es veuen satisfets els seus objectius o bé, perquè les circumstàncies porten a altres prioritats. En general, es recomana implementar les propostes d’aquest Estudi des del sud cap al nord i des de l’est cap a l’oest. Aleshores, el treball s’abordaria en sis fases d’intervenció agrupant diferents propostes que es poden coincidir simultàniament segons la prioritat o per trams.

5na fase Reordenació circulació, accessos motoritzats, xarxa carril bici i revisió parades transport públic: CV-400, Sant Pius X, Sòria.

6na. fase Reordenació aparcament en superfície, xarxa carril bici i arbrat: Pius IX, Josep Enginyer Sirera, Reverend Josep Noguera.

Equip Tècnic:

122

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.3.2. Aproximació al pressupost Com a instrument estratègic que és, l’EMEPSM no realitza un pressupost ajustat de cada una de les propostes. Els diferents projectes que es redactaran per a desenvolupar cada una de les propostes definiran el pressupost final d’implementació. Ara bé, sí que és interessant realitzar una aproximació pressupostària de cada una de les propostes per tindre-les en compte a les partides dels pressupostos municipals. En aquest sentit es classifiquen les propostes en quatre nivells, tenint en compte el que assenyala la Llei de contractes amb el sector públic pel que fa a contractes d’obra. Aquests rangs són: Pressupost baix: < 50.000 euros Pressupost mig: 50.000 – 200.000 euros Pressupost alt: 200.000 – 1.000.000 euros Pressupost molt alt: > 1.000.000 euros

Sant Marcel·lí Salvador Perles24-44 Arquebisbe Olaechea tram drt. Arquebisbe Olaechea tram esq. Enginyer Josep Sirera plaça Plaça de l’església Plaça de Monistrol Enginyer Josep Sirera carrer / sud Salvador Perles 2,4,6 Pius IX / est Sant Pius X / oest Reverend Josep Noguera / est Joan de Perpinyà Doctor Royo Vilanova

Aquesta classificació ve detallada a les fitxes d’espai públic al document “EMEPSM III. Catàleg” segons cada zona. Les intervencions més costoses seran aquelles de reurbanització dels viaris del barri i les peatonalitzacions en un rang que pot anar de 120-200 euros/m2 segons el grau d’intervenció (parcial o integral). No obstant, es pot testejar mentrestant el funcionament de les propostes amb proves de baix cost (2-5 euros/ m2) amb pintura, cossiol i poc més, fent l’obra de manera progressiva com ja s’està experimentant en algunes places del centre de la ciutat (la primera fase de la peatonalització de la plaça del Mercat ha costat 7.000 euros). A banda, cal considerar partides regulars cada any destinades al manteniment, regeneració i activació de l’espai públic i planta baixa. Orientativament, aquest seria el pressupost a destinar a les següents urbanitzacions principals, ordenades per quantitat de major a menor:

6.020 m2 5.360 m2 5.180 m2 2.900 m2 2.200 m2 2.475 m2 2.270 m2 2.600 m2 1.700 m2 2.400 m2 1.900 m2 1.800 m2 1.100 m2 1.050 m2

200 €/ m2 150 €/ m2 150 €/ m2 120 €/ m2 200 €/ m2 175 €/ m2 175 €/ m2 120 €/ m2 175 €/ m2 120 €/ m2 150 €/ m2 120 €/ m2 175 €/ m2 150 €/ m2

1.204.000 € 804.000 € 777.000 € 348.000 € 440.000 € 433.125 € 397.250 € 312.000 € 297.500 € 288.000 € 285.000 € 216.000 € 192.500 € 157.500 €

Amb tot, la inversió necessària rondaria els 6 milions d’euros en un període de vuit anys (750.000 euros en el pressupost anual) per a una població de vora 10.000 habitants. És a dir, es destinaria 75 euros per persona i any. Per a fer-se una idea de l’ordre de magnitud del cost de la millora de l’espai públic del barri en tot el seu conjunt, es pot comparar amb l’Espai Rambleta (14 milions) o la primera fase de la Rambleta (6 milions).

123

3.3.3. Àrees departamentals implicades Tot i que aquest treball és resultat d’un encàrrec d’AUMSA depenent de la regidoria de Desenvolupament Urbà, al ser l’espai públic competència d’altres dos delegacions (mobilitat i medi ambient), convé que estiguen totes tres coordinades en cadascuna de les intervencions. Així doncs, cadascuna de les actuacions plantejades han de tindre el seguiment conjunt de les següents àrees d’execució de l’Ajuntament de València: -Servei d’Obres i Infraestructures -Servei de Mobilitat Sostenible -Servei de Parcs i Jardins Per a decidir en cada cas com escometre cada actuació (serveis municipals o concurs) i garantir una implementació estructurada i coordinada de les propostes plantejades a l’EMEPSM, es recomana la creació d’una comissió de seguiment composada per representants (tècnics i/o polítics/assesors) de les tres àrees mencionades, un interlocutor del teixit associatiu del barri (grup motor), un tècnic d’AUMSA i el tècnic redactor d’aquest estudi.

Equip Tècnic:

124

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3.4. Resultats AREA DE ESTUDI

639.048 m2

A1. EDIFICACIÓ

232.637 m2

A1.1.DOTACIONS

1.28%

3.53%

A1.2.EDIFICACIONS. BUITS INTERIORS

30.982 m2

4.85%

13.31%

A1.3.EDIFICACIONS.

193.471 m2

30.27%

83.16%

197.537 m2

A2.1.NO EDIFICATS

30.90%

133.064 m2

20.81%

A2.2.ESTACIONAMENT IRREGULAR PROPER

5.445 m2

0.85%

2.75%

A2.3.PARC DE LA RAMBLETA

42.727 m2

6.68%

21.60%

16.301 m2

2.55%

8.25%

A2.4.HORTS URBANS I NOU AREAS VERDES A3. CALÇADES

75.685 m2

67.36%

11.85%

A3.1.ESTACIONAMENT CARRER

12.218 m2

1.91%

16.39%

A3.2.CALÇADES CIRCULACIÓ

62.317 m2

9.75%

82.50%

A4. VORERES

134.069 m2

20.73%

A4.1.VORERA

111.119 m2

17.38%

82.84%

A4.2.ESPAI PEATONAL

20.160 m2

3.15%

15.01%

A4.3.CARRIL BICI

2.790 m2

0.43%

2.04%

Edificació A1.1 (3.53%)

Terrenys

Calçades

Título del gráfico

A2.4 (8.25%)

A1.2 (13.31%)

A3.1 (16.39%)

A2.3 (21.60%) A2.1 (67.36%)

A2.2 (2.75%)

A1.3 (83.16%)

A3.2 (82.50%)

Voreres A4.3 (2.04%)

A4.2 (15.01%)

A4 (20.73%) A1 (36.40%)

A3 (11.85%) A4.1 (82.84%)

A2 (30.90%)

121.078 m2

100%

A5.1. FASE 1º

42.727 m2

35.30%

A5.2. FASE 2º

37.781 m2

31.20%

40.570 m2

33.50%

A5. PARC DE LA RAMBLETA1

A5.3. FASE 3º A6. ALTRES ÀREES

A6.1. PARCEL·LES MUNICIPALS

36.40%

8.184 m2

A2. TERRENYS

100%

31.647 m2

A6.2. ESTACIONAMENT IRREGULAR AUXILIARS

28.397 m2

A6.3. CEMENTERI

319.353 m2

Les diferent fases del Parc de la Rambleta estan contemplades com terrenys no edificats. El sumatori de les àrees d’estudi no inclou les referides en la categoria Altres Àrees.

125

ESTACIONAMENT REGULAR ESTACIONAMENT AL CARRER

1.530

44.03%

EN BATERÍA

630

18.12%

EN LÍNEA

900

25.89%

1.789

51.48%

156

4.48%

% D’OCUPACIÓ ROTACIÓ

109

70%

% D’OCUPACIÓ RESIDENTS

10%

(8.21%) 100%

ESTACIONAMENT PRIVAT (Edificacions) ESTACIONAMENT PÚBLIC. LA RAMBLETA.

ESTACIONAMENT PROPOSTA Nº ESTACIONAMENTS DESCAMPATS (20m2/ estacionament) CARRER DE BEHRING

45 (100% ocupació)

63%

DESCAMPATS ADIF - CARRER JAUME MARCH

5 (5% ocupació)

DESCAMPATS ADIF - CARRER DE BEHRING

16 (10% ocupació)

29%

Nº ESTACIONAMENTS PROPOSTA

530

(66.00%) 100%

DESCAMPAT CARRER SÒRIA-ENGINYER SIRERA. ADAPTACIÓ PARKING SUPERFICIE

100

18.86%

DESCAMPAT CARRER SÒRIA-SALVADOR PERLES. ADAPTACIÓ PARKING SUPERFICIE

9.43%

DESCAMPAT CARRER SÒRIA-SALVADOR PERLESCV400. ADAPTACIÓ PARKING SUPERFICIE

16.98%

CARRER SALVADOR PERLES-CV400. PARKING SUPERFICIE

100

18.86%

CARRER SALVADOR PERLES-PIUS IX. PARKING SUPERFICIE

16.98%

CARRER SANT MARCEL·LÍ. PARKING SUBTERRANI

100

18.86%

Nº ESTACIONAMENTS AUXILIARS (20m2/estacionament)

(11.58%) 100%

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - AV TRES CREUS

52 (5% ocupació)

55.91%

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ 01

28 (80% ocupació)

30.11%

CEMENTERI MUNICIPAL DE VALENCIA - CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ 02

7 (5% ocupació)

7.52%

CARRER SANTO DOMINGO DE GUZMÁ - TOMÁS DE VILLAROYA

6 (50% ocupació)

6.45%

POLIDEPORTIU - CARRER PIUS IX

114

(14.19%) 100%

ESTACIONAMENT TOTAL ESTACIONAMENT REGULAR ESTACIONAMENT PROPOSTA ESTACIONAMENT AUXILIAR POLIDEPORTIU - CARRER PIUS IX

3.475 530+66 93 114

Equip Tècnic:

126

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

ESTACIONAMENT REGULAR (Ocupació Habitual)

ESTACIONAMENT PROPOSTA

Título del gráfico

RAMBLETA (4.48%)

POLIESPORTIU (14.19%)

CARRER-EN BATERIA (18.12%)

ESTACIONAMENT TOTAL (Ocupació Habitual) Título del gráfico AUXILIAR (2.17%)

DESCAMPATS (8.21%)

PROPOSTA (13.93%)

AUXILIARS (11.58%) PRIVAT (51.48%)

POLIESPORTIU (2.66%)

CARRER-EN LÍNEA (25.89%)

PROPOSTA (66.00%) REGULAR (81.23%)

*En aquests casos s’ha utilitzat l’ocupació habitual com a referència.

DEMANDA ESTACIONAMENT (PMUS 2013)

4.207 Vehicles

OFERTA ESTACIONAMENT CARRER

1.300

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

3.475

CARRER + PROPOSTA

2.126

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC(RAMBLETA) + PROPOSTA

4.071

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA) + PROPOSTA + AUXILIARS

4.278

RELACIÓ OFERTA - DEMANDA ESTACIONAMENT A1

CARRER

-2.907

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA)

-732

CARRER + PROPOSTA

-2.081

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC(RAMBLETA) + PROPOSTA

-136

CARRER + PRIVAT + PÚBLIC (RAMBLETA) + PROPOSTA + AUXILIARS

+71

Título del gráfico A1 5 A2 4 A3 3 A4

A5 1

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

PMUS 4.207

127

A mode de conclusió es sintetitza el següent decàleg d’intervencions per a la millora de l’espai públic del barri de Sant Marcel·lí 1. Creació de dos eixos de preferència al vianant que travessen el barri que potencien el comerç de proximitat i l’apropiació de l’espai públic pels habitatges existents en planta baixa: un de nord a sud (bulevard-plaça de l’església) amb una mitgera central pel carrer de Sant Marcel·lí i dues places als extrems; i l’altre, d’est a oest (Sant Vicent-Parc de la Rambleta), ampliant les voreres i sense continuïtat del trànsit motoritzat pel carrer Arquebisbe Olaechea. 2. Adequació de Salvador Perles, el límit amb l’Horta Sud com un itinerari dotacional (escoles, centre social i de salut, poliesportiu) i patrimonial (alqueria del Torrentí-Baró, horts urbans) amb una secció viària de bulevard que calme el trànsit i incorpore al llarg del mateix zones d’ombra i de descans. 3. Recuperació de la plaça de l’església, ara rotonda, com un punt de trobada, representatiu i de centralitat del barri que permeta els usos col·lectius (festes populars, falla, mercadet, etc). És a dir, un espai de sociabilització amb la millora de la qualitat de la seua urbanització, peatonalitzant-la, eliminant la font i incorporant altres elements com els banc baix del campanar, el tauler d’anuncis i obrint els patis o el local de la parròquia dotant de continuïtat a la planta baixa. 4. Consideració de la totalitat de la trama interior del barri, compacte, dens i residencial, com gran superilla o Zona 30, amb el trànsit pacificat, interrompent el trànsit de pas a gran velocitat amb la creació de bucles d’accés i d’eixida cap als estacionaments privats i públics. 5. Recuperació paisatgística de l’entorn de la CV-400 no com un jardí, sinó com un ecosistema a mode de prat sec que potencie la condició rururbana de Sant Marcel·lí, convertint aquest espai en un lloc de probes i usos al marge, on una muntanyeta destaque en el ‘desert’ com un element atractor, multiusos, mirador i integrador a nivell generacional, veïnal i cultural.

6. Potenciació dels creuaments com a espais compartits. A la trama reticular del barri, les interseccions o quatre cantons són els llocs de trobada quotidiana i mereixen un tractament especial a mode d’estores on el vianant siga el protagonista, enfortint la seua presència ara relegada als llocs residuals que no són calçada. 7. Intervenció agosarada a la Plaça Monistrol acompanyada de l’activació de les plantes baixes amb locals per a col·lectius, empreses i/o mercat. Un lloc que cal treballar radicalment des de la innovació social i la regeneració urbana per a fer atractiu aquest espai decadent i especulatiu. Cal per tant, evolucionar el concepte de plaça en U (tancada) a veïnat en O (obert), considerant un projecte que reconvertisca el passatge en una porta. 8. Revisió tipològica de la secció viària de diversos carrers del barri com Dr. Royo Vilanova, Reverend Josep Noguera o Pius X, amb solucions asimètriques que eliminen l’aparcament en bateria, no es deixe lloc a la doble fila, ampliant voreres, integrant la recollida de residus, els aparcabicis i l’estacionament en cordó (i de motos) i s’eliminen les barreres arquitectòniques amb plataforma sense rastells. Es proposa també la peatonalització completa del carrer de Joan de Perpinyà, on es troba la primera illa d’habitatge del barri (1949-1954), a mode de carrer vestíbul per al saló parroquial i lloc d’estar per a sopar a la fresca a les festes populars o la mascletà, a banda de convertir-se en el connector peatonal entre la plaça i Salvador Perles. 9. Reordenació de l’aparcament en superfície per a guanyar espai per al vianant, creació de bosses d’estacionament públic perifèric a Salvador Perles, Bulevard i carrer de Sòria; més la dinamització de la gestió del pàrquing de la Rambleta per a residents. 10. Conexió i ampliació de la xarxa de carril bici vinculant-la tant a la que arriba pel nord (ciutat) com la que vindrà pel sud (territori). Els dos eixos principals passen a ser Pius X i Josep Enginyer Sirera més altre perifèric per la zona de la CV-400.

ValĂ¨ncia, 30 de setembre de 2016