Situació

Lladó pertany a la comarca de l'Alt Empordà i es troba situat en el límit occidental de la plana empordanesa, a 15 km de Figueres. És un espai de transició conegut com "Garrotxa d'Empordà", on el terreny comença a ondular-se i es produeix el canvi dels terraprims pel domini dels aspres, deixant enrera els dipòsits al·luvials de la plana pels terrenys diluvials a pliocènics.

La vila està emplaçada a l'alta vall del Manoi, a uns 500 metres de la seva riba esquerra al peu de les estribacions orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, sota la muntanya de Falgars. El nuclide població, a 197 metres sobre el nivell del mar, es troba centrat en l'espai del terme municipal. El curs del Manoi, tributari de la Muga, travessa en diagonal el terme, de nord-oest a sudest, recollint les aigües de la riera de Montalat. El reca torrent de la Tria, més avall riera Àlguema, afluent del Manoi, travessa just pel centre del poble. La part nord nord-est del terme, fins a la serra del Mig, està dominada per zona boscosa de roure, pi alzina; la part meridional és més baixa oberta, ocupada per camps de conreu. El nucli habitat de Lladó presenta una topografia molt irregular. El centre, dominat per l'antiga canònica de Santa Maria el pas del rec de la Tria, es trobadelimitat per dues serres altes que coincideixen amb els carrers de la Serra, a llevant, del Serrallo, a ponent. La part nord-oriental és la més alta, està presidida per l'antiga parròquia de Sant Feliu que, amb el seu campanar, visible des dels accessos al poble, aporta una personalitat i un aspecte inconfusible al nucli. Lladófa clarament alts i baixos, escrivia Pla.

Lladó està comunicat per una desviació de 4,725 km de la carretera que comunica Figueres amb Navata, que en entrar al poble es bifurca a la dreta pel carrer de la Serra, a bé, seguint pel carrer Figueres, accedeix a la plaça. També hi ha una sortida cap a ponent, que enllaça amb Cabanelles facilita una sortida més directa cap a la Garrotxa al Pla de l'Estany.