EL PROBLEMA DE L'AIGUA

L'abastament d'aigua potable al poble ha estat de sempre una preocupació per als diversos ajuntaments. Fins a dates recents, el subministrament provenia de dos punts principals: un pou públic de la plaça la font Juliana. D'aquesta darrera se'n conserva notícia a inici del segle XVI.

El dia 10 d'octubre de 1925 es produí el tancament definitiu de la bomba de la plaça per impuresa bacteriològica que havia produït una greu epidèmia tífica. La manca d'aigua a la plaça el bon cabal de la font Juliana fan que s'encarregui, l'any 1926, a l'arquitecte Pelai Martínez Paricio un projecte per canalitzar l'aigua per construir una font i un abeurador a la plaça. El projecte, que va costar 250 ptes., es va realitzar, tot i que mai no es va arribar a materialitzar per manca de pressupost. La situació arriba fins al juliol del 1928, en què una inspecció de sanitat manà construir un pou nou per a aigua potable a tocar la paret sud de l'església, ailloc dit "les capelles".

Un pas més en l'apropament de l'aigua a la part alta del poble es va completar amb la construcció de petites fonts públiques els anys 60, com ara la del carrer de la Serra a la de la placeta de Sant Feliu. L'aigua era bombada des de la Font Juliana a uns dipòsits situatssobre el campanar de Sant Feliu.

La planta de captació d'energia solarfotovoltaica per al bombeig municipal d'aigua, tot i que no fou una solució definitiva, va suposar una experiència pilot a l'Estat.

El projecte per al subministrament d'aigua potable al poble fou redactat el 1970, encarregat per l'ajuntament, ja que no existia instal·lació d'aigua corrent i l'assortiment domèstic es realitzava mitjançant pous cisternes particulars amb unes condicions de salubritat que no sempre estaven garantides. A partir d'un càlcul de necessitats esva considerar que la captació d'una deu, coneguda com "la Font Negra", aportaria el cabal suficient, avaluat entorn als 5.000 litres/hora. Aquesta solució, a més de donar una aigua de gran puresa, garantia la qüestió de la pressió, ja que es trobava a una cota alta respecte el nucli habitat. El projecte contemplava quatre aspectes bàsics: la captació, la conducció el subministrament, un dipòsit regulador de reserva de 290 m3 de capacitat, la xarxa de distribució als diversos habitatges del poble. Un cop acabada l'obra, l'any 1972 es va aprovar el reglament del servei municipal de proveïment d'aigües potables.

La realització d'aquest projecte vamarcar una de les fites importants en la modernització del poble, però ben aviat es féu evident que el ritme de creixement era superior, el 1977 s'hagué d'encarregar un projecte d'ampliació que va consistir en la construcció d'una conducció d'agua des de la nova captació en el torrent de Rec d'en Tenys, fins enllaçar amb la conducció ja existent.

L'any 1981, l'Ajuntament es va interessar per fer una presa al Manoi, en el paratge de Miralles, però es va desestimar. Els anys següents, fins el 1984, es van fer diverses perforacions sense èxit.

L'any 1984 esva aconseguir que la Junta d'Aigües de la Generalitat de Catalunya realitzés una portadad'aigües, amb la construcció de dos pous al terme municipal de Navata, i una canonada fins arribar a

Lladó, L'aflorament dels pous era de 8.000 litres/hora. Aquesta ampliació no fou suficient per a satisfer les creixents necessitats del poble, sobretot pel que fa a l'augment del cens ramader i la instal·lació de diverses indústries. L'any 1989 una perforació al llit del riu Manoi va trobar una captació d'aigua d'uns 10.000 litres/hora. La negociació amb el Departament d'Indústria Energia, secció de noves energies alternatives de la Generalitat de Catalunya, va comportar la instal.lació d'una planta solar amb gestió informàtica telemàtica, pionera a l'Estat espanyol, amb la centralització de totes les dades a les oficines de l'Ajuntament.

La solució actual es començà a gestar l'any 1994, quan l'Administració s'interessà per la portada d'aigües. Es va decidir usar el riu Fluvià, a 3 km de Navata, per resoldre el problema de diversos municipis: Cistella, Cabanelles Lladó, amb la inclusió final de Navata. Les negociacions els acords varen ser llargs fins que, finalment, el mes de març de 1999 es notificava la concessió d'una subvenció de 45.000.000 de ptes. a càrrec del programa Docup 5 B del fans Feder Europeu.

El dia 14 d'abril de 1999 esva firmar el conveni entre l'empresa Gestió d'Infrastructures SA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Junta d'Aigües, Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Ajuntaments de Cistella, Navata l.ladó per al finançament del projecte. En el D.O.G. del 19 d'abril de 1999 es va publicar la licitació de les obres del projecte d'abastament d'aigües, en tramitació d'urgència, que va permetre l'adjudicació realització d'unes obres que podrien resoldre definitivament una de les qüestions més complexes de la història recent del poble.

Projecte realitzat per l'arquitecte Pelai Martínez l'any 1926 per a la construcciá d'unafont pública a la plaça, que havia de canalitzar l'aigua de lafont Juliana. Tot i l'encàrrec del projecte, l'obra mai 110 s'arribà a executar.