AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Laconvocatòria de les primeres eleccions municipals des de la instauració de la democràcia, el 3 d'abril de 1979, varen enregistrar un amplíssim avantatge en favor de la coalició Convergència Unió, que s'endugué el 94,53 % dels votants, tot que el percentatge d'abstenció fou d'un 45 % sobre 469 electors. Va sortir elegit alcalde Josep Caixàs i Escura, persona que ha anat renovant el mandat al front del consistori fins avui.

Un mes abans, en les eleccions generals legislatives de 1'1 de març, més concorregudes, el vot havia estat més repartit, amb un 34,8 % per a CiU, seguit de prop pel PSC-PSOE amb el 26,9 %, mentre que la UCO fregava el 15 % el PSUC s'enduia un 7 %. D'ençà d'aquestes votacions el poble ha estat sempre un feu per a la coalició nacionalista.

La segona meitat dels anys 70 les dues dècades següents han significat per al poble l'entrada en la modernitat. Per una banda, ha estat dotat de nous equipaments, però tampoc no s'ha descurat la recuperació i la restauració dels monuments del seu nucli històric.

El Decret 1336/77 de 2 de juny creà les cambres agràries locals com a hereves de les Hermandades, però no serà fins l'any 1993 que foren traspassades les seves competències a la Generalitat de Catalunya. L'evolució i el progrés de l'agricultura la ramaderia al poble va fer que en la dècada dels anys 80 s'instal·lessin diversessucursals de banca: del Banc Occidental, de la Caixa Rural Provincial, de Banca Catalana del Banc Popular. Anys més tard, aquestes dues darreres han estat les que han mantingut continuïtat.

El president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol, procedeix a la inauguracio dels nous locals de l'ajuntament, en presència dels delegats gironins i de Josep Caixàs, alcalde de Lladó.

L'any 1980 es comencen a asfaltar els carrers. Dos anys més tard, es realitzava la compra i el muntatge del rellotge públic al campanar de Sant Feliu. També es féu l'arranjament del cementiri. Per Sant Llambert de 1983 es va celebrar per primera vegada l'Homenatge a la Vellesa.

El dissabte 17 de setembre de l'any 1983 s'inauguraren les obres de restauració de la sala capitular de Sant Joan, que ha estat el marc en el qual s'han muntat exposicions de pintura, xerrades i conferències i molts altres actes que han enriquit la vidacultural del poble.

Es completa l'enllumenat públic en tres sectors pendents, segons un projecte signat el març de 1988 i realitzat el 1994: el de l'antic escorxador municipal, el del camp de futbol que mena cap al Pujol el sector de la pista poliesportiva. El subministrament del corrent elèctric és a càrrec de l'empresa Agri-Energia de Banyoles.

Des de 1984, amb la pavimentació delnucli medieval de la col-Ieqiata de Santa Maria, s'inicia la recuperació del centre. L'any 1985 es redacta el projecte de pavimentació de la plaça Major, que fou una realitat l'any 1987. L'any 1992 s'inaugural'ajuntament nou, en el lloc que hi havia ca la Xupeta, el dispensari mèdic l'arranjament del claustre. La biblioteca, que ocupa el local del que fou l'antic hospital de la canònica, s'inaugurà l'any 1994, permetia connectar la part de Sant Joan amb l'ajuntament. La part final de projecte de rehabilitació s'ha de veure en la pavimentació de la part restant del nucli, en la restauració dels porxos de la plaça del Priorat en la pavimentació de la riera.

El projecte de millora del col·legi públic es va redactar el 1984, quatre anys més tard s'inauguraven les reformes.

Els dos darrers equipaments importants han estat la sala polivalent, que cobreix la vella aspiració de disposar, a més d'una sala poliesportiva on es poguessin realitzar competicions, un local suficientment gran per aixuplugar la gent en cas de no poder celebrar les festes a l'aire lliure. En darrer terme, hem de ferreferència a la construcció de la piscina municipal. El projecte fou redactat el 1995, per a ser realitzat en dues fases enun solarde la seva propietat en la zona d'equipaments.

Alçat del pavelló poliesportiu, amb l'accés principal. Aquest equipament acull, a més d'actes esportius, esdeveniments socials i culturals.