3 minute read

PRESENT I FUTUR

Els darrers decennis de gestió pública han permès que el poble arribi a la fita de començar el segle XXI amb la majoria de les seves necessitats estructurals cobertes. Una intensa activitat d'inauguracions d'actes públics ha culminat la part menys visible de les negociacions destinades a aconseguir subvencions i projectes que poguessin veure's realitzats.

La restauració de la sala capitular de Sant Joan del nou ajuntament segurament van ser els actes més significatius en relació a la recuperació del nucli romànic a l'ús de noves sales públiques del poble. Per altra banda, la solució per al subministrament de l'aigua simbolitza millor la dura obligaciód'assegurar les necessitats del poble, en allò que afecta la més bàsica quotidianitat.

Advertisement

Una altra qüestió és la projecció defutur. Probablement no sigui una qüestió resolta el seu plantejament obrirà, de ben segur, els debats més aferrissats. no només en el marc estricte dels seus habitants, sinó també per part de la pròpia administració, com proven els informes sobre la qüestió de l'ordenació territorial de Catalunya, que afecta la desaparició dels pobles menors de 250 habitants.

El complex de la piscina ha completatla zona d'equipament públic, al costat del pavelló poliesportiu i l'escola.

Possiblement una part de la feina també estigui feta, encaminats com sembla que estem cap a una societat de serveis, en disposar d'una piscina municipal i d'un local poliesportiu-sala polivalent que ja ha estat el marc de concerts de rock i balls populars que estaven destinats, no només a la població local, sinó també a atreure públic de l'entorn.

Per altra banda, desde l'any 1996, data en què es va organitzar la I Fira del Formatge, Lladó s'ha convertit en el centre mercat on els productors artesans de formatge acudeixen a oferir els seus productes a una gentada que s'ha fet assídua d'aquesta diada.

Un altre aspecte que potser caldria mesurar seria el de potenciar la part natural del seu terme, en el sentit d'oferir rutes de natura, de demanar la creació espais naturals protegits o, millor encara, englobar Lladó i tot el seu entorn històric, natural i etnològic en el concepte d'ecomuseu.

La renovació urbanística ha estat lenta i propiciada per les iniciatives privades. L'any 1977 es documenta un projecte de construcció de quatre cases entre el carrer del Sac el carrer de Sant Feliu, que no va tirar endavant. L'expansió fora del nucli del poble només s'ha produït en els darrers anys amb els espais nous de la urbanització de Ntra. Sra. Del Mont dels terrenys propers a la piscina. Una projecció de futur per al rellançament del poble seria el projecte d'ampliar les zones urbanitzables; per una banda, la zona que se situa entre can Clotas el veïnat del Pujol i, per l'altra, la zona que queda darrera de can Sendra. Una altra opció seria la d'ocupar els camps que es troben sobre la granja d'en Merlot.

Si la carretera de Cabanelles ha servit a Lladó per a connectar-se tenir sortida cap a ponent, en direcció a la Garrotxa al Pla de l'Estany, la possibilitat d'una integració plena en la xarxa viària de la comarca pot ser una realitat amb la construcció d'una variant, que formaria part de l'eix Besalú-Figueres, que hauria de passar per la banda sud del poble, entre la zona de la piscina i el poliesportiu el cementiri. La carretera està projectada per a l'any 2002.

Aquesta relació bibliogràfica és purament representativa, ja que hi ha un munt de referències que impossibilita la seva citació completa. A part de les dades bibliogràfiques hem utilitzat sovint dades inèdites procedents de diversos arxius. Els principals serien els següents: Arxiu parroquial de SantaMaria de Lladó; a l'Arxiu Històric Comarcal de Figueres hi hem consultat tant els registres municipals com els d'institucions religioses que hi ha dipositats. També hem consultat arxius patrimonials de les famílies Pascual, Vayreda i Brujó.

BADIA, Joan: L'arquitectura medieval de l'Empordà, llA, Girona, 1971.

BOTET Y SISÓ, Joaquim: "Provincia de Gerona", dins F. CARRERAS Y CANDI: Geografia General de Catalunya. Barcelona, s.d.

CAÑIGUERAL, Salvador, FÀBREGAS, Neus, POCH, Josep M., VALLÈS, Joan: Homes de ciència empordanesos. Figueres, 1985.

Catalunya Romànica, IX, L'Empordà II, Barcelona, 1990.

COLL, Miquel: Monografia històrica dels reials Cot-teqiete i Priorat de SantaMaria de Lladó. Figueres, 1923.

MARQUÈS, Josep M.: "Documents de Santa Maria de Lledó, anteriors al segle XIV, conservats a l'arxiu Diocesà de Girona", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 22, pp. 271-291, Figueres, 1989.

MONTSALVATGE, Francesc: "Santa Maria de Lladó", a Los monasterios de la diócesis gerundense, volum XIV, pp. 95109, Impremta de Joan Bonet. Olot, 1904.

PLA, Josep: "Marià Llavanera, pintor", a Homenots. Tercera sèrie, Destino. Barcelona, 1972.

PRAT, Lluís: "El priorat agustinià de SantaMaria de Lladó els seus priors", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 24, pp. 207-226, Figueres, 1991.

VAYREDA, Pere: El priorat de Lladó i les seves filials, Biblioteca Balmes. Barcelona, 1930.

Agraïments

He d'agrair molt especialment l'interès per a la promoció d'aquest llibre a l'alcalde Josep Caixàs. La seva insistència ha esta un dels factors decisius per a la seva realització. A Joan Fàbregas, secretaride l'ajuntament, que ha posat a la nostra disposició tota la informació que li hem demanat. També a Erica Serna, directora de l'ArxiuHistòric Comarcal de Figueres, pel seu amigable acolliment, tant en la consulta de materials com en l'orientació i en els consells que ens ha ofert en tot moment. A bon nombre de veïns del poble per la seva predisposició, i un record especial per als difunts Joaquima Callís (la Quimeta Celestino), Joan Cabañó (en Jan Tut), en Cosme Vilanova i en Jaume Caixàs.

This article is from: