L'ESCOLA

Sobviem que ja en el segle XIII hi hagué un gramàtic al claustre de Lladó ens centrem en I'època contemporània, les primeres referències a l'escolarització que trobem són poc afalagadores. P. Madoz, el 1848, documenta que hi havia una escola pública amb 12 nens un pressupost de 1.200 rals, una de privada amb 24 nens. En la dècada de1860 es donava classe en una dependència situada a l'església de Sant Feliu que no complia les condicions mínimes, tal com denuncia reiteradament els anys 1861, 1863 1865 l'inspector d'ensenyament de la Província, sota l'amenaça de fer tancar el local. El 1863 es propasen projectes per a la construcció per part del Comú d'un edifici per a escola una habitació per a mestres; però les arques municipals no estan en condicions d'assumir aquesta despesa.

Amb motiu del triomf liberal de 1868, la Junta Local decreta la desocupació de l'edifici Priorat les seves dependències és declarat edifici municial per a complir, entre altres, la funció d'escola de nens de nenes. A més, es preveu que els religiosos d'ambdós sexes que fan escola pública municipal a de districte haurande plegar quan es presenti un mestre nomenat per la Junta amb caràcter d'interinitat, i trobant-se que hi ha una escala de nenes regentada per D. Maria Simon, religiosa del Sagrat Cor de Maria, la Junta acorda que plegui i nomena en el seu lloc Adelaida Clapera. L'any següent hi havia també el mestre Joan Pujol. Tot i així, anys més tard, la mestra, en veure que no s'ha proveït la seva vacant, escriu la seva dimissió I'll de setembre de 1877. EI3 de març de l'any següent trobem Francesca Torrentà com a mestra de nenes en propietat.

Grup escolar de noies de l'any /925, amb la mestra Lola Pineda, quan s'utilitzava uri local de l'antiga col-legiata.

Les dades sobre el grau d'alfabetització de què disposem, totes del segle XX, són clarament progressives: l'any 1900, només un 31,7 % dels 979 habitantssabia llegir; el 1920, es traba en el 58,3 % de

1.051 habitants; i el 1940, el percentatge ja se situa enun 80,9 % per als homes i un 70,1 % per a les dones, d'un total de 826 persones.

El 1903 les "Hermanas pobres de Jesús" s'establien al poble i es dediquen a l'ensenyament. En aquestes dates hi havia escoles público-estatals amb quatre unitats una escola de noies de primera ensenyança a càrrec de Mercè Llavanera.

Després d'utilitzar dependències del priorat durant anys, el març de 1925 s'havia acabat la construcció de l'escola de nenes i cal passar comptes amb el constructor Llorenç Malagelada. L'agost de1926 hi ha el plec de condicions per a la tanca de l'escola de nenes. Però el25 de maig de 1935 es demanava la construcció immediata de l'escola de nens.

Curs de nenes de l'escola nacional de l'any 1934.

Com que no hi ha local propi per a escoles, el 4 d'abril de 1936, se sol·licita del "Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes" la construcció directa per l'Estat d'unedifici destinat a l'Escola Nacional del districte de Lladó. El 30 d'agost es demana la construcciód'una escola unitària per les males condicions de l'actual. En aquesta línia, el 23 d'abril de Grup escolar de nens, amb la bandera espanyola.

1937, a proposta del decret de creació de l'Escola Nova Unificada, es creu molt convenient cedir a la Generalitat l'edifici de l'anomenada "rectoria de baix" situada al Priorat, procedent de les congregacions religioses. L'any 1937 hi havia una escola de nens, una de nenes una de mixta.

Després de la guerra, es cobria la deficiència escolaramb la inauguració de les escoles públiques l'any 1941, amb un cost de 14.000 ptes. Aquestes instal·lacions varen rebre importants reformes millores l'any 1967, quan es fan obres per dotar-les de lavabos, aigua, llum desguaços. Finalment, l'any 1988 s'inauguren unes darreres reformes, que completaven la simetria d'una edifici que havia quedat inacabat. L'escola va rebre el nom de Montserrat Vayreda, en honor d'aquesta poetessa.