Cronologia

Paleolític 1124 El papa Calixt II aprova la fundació i Neolític Restes de materials procedents de l'estatut de la canònica i confirma els la vall alta del ManoI. seus béns.

Seglesl

1186 Denúncia a Roma contra el prior Arnau aC-VldC Restes romanes a diverses parts de Coll, en ple període constructiu de la del terme, entre les quals cal basílica, per malversació de fons, fet que destacar les de la zona de Santa probablement afectà l'acabat decoratiu Maria les de Mercadell, abans de l'església. d'arribar al poble.

1204 Dalmau de Creixell i la seva mare

Segle VII Nucli visigòtic, amb una possible Berenguera fan donació al monestir de la basílica i sagrera a la zona de Sant senyoria feudal de Lladó i la seva rodalia. Feliu.

1285 El priorBerenguer de Pontós pren partit

978 Primera menció del nom del poble al costat del papa i dels francesos de (Lucduno) en l'acta de dotació del Felip l'Ardit, en contra del rei Pere II.

6 monestir de Sant Pere de Besalú, per 1333 part del comte-bisbe Miró. El 3 de juliol Alfons III dóna privilegis

993 reials, dret a hissar la senyera, dret d'usar El comte Borrell de Barcelona reparteix mesures de capacitat i defensa contra els els alous que tenia a Lladó entre la seu nobles feudals (Bernat de Hocabertí). de Girona el culte a les relíquies de

1353 Sant Feliu. El bisbe de Girona atorga els permisos

1017 per instituir el culte a sant Llambert com

Apareixen citades, en dues butlles del a patró a Santa Maria de l.ladó en les papa Benet VIII, les propietats que esglésies filials. La data de celebració de tenien a Lladó els monestirs de Sant la festa queda fixada el 17 de setembre. Esteve de Banyoles de Sant Pere de 1485 Camprodon. Els remences es van apoderar del monestir la comunitat va haver de fugir,

1089 segons document signat per Adalbert

Acta de restitució del culte i de la vida enun context de conflicte pagès contra monàstica a Santa Maria de l.ladó, els senyorius eclesiàstics.

Alamburga, senyors de Navata. La El 24 d'octubre notificaren al prior Jeroni comunitat es regirà per la regla de Sant Garbí la invitació per assistir al Concili Agustí el primer prior, Joan, procedeix provincial de Tarragona. deVilabertran.

1585

1592 El 9 d'agost d'aquest any, el papa Climent

1109 El bisbe fa la cessió de la parròquia de VIII declarà secularitzades totes les Sant Feliu de Lladó a Santa Maria. canòniques agustinianes de Catalunya.

La butlla noes promulgà a Lladó fins l'any

1929 1596. Conversió en col·legiata.

Trasllat de la parroquialitat de Sant Feliu,

1639 que queda fora de culte, a la basílica de La universitat, davant l'estat Santa Maria. d'inseguretat, comissiona els cònsols

1968 per a la compra d'armes.

El 30de maig es publiquen al B.O.P.G.

1758 els acords de fusió dels ajuntaments de En temps del prior Tomàs Verdaguer Lladó i Cabanelles, que finalment no es comença la construcció de la nova materialitza. església parroquial de Sant Feliu. L'obra

1972 finalitza l'any 1761. Portada d'aigua al poble.

1781 El 20 de febrer el bisbe concedeix

1979 Primer ajuntament democràtic. Josep permís per canviar el dia de la festa de Caixàs és nomenat alcalde, càrrec que sant Llambert, a demanda dels regidors ha mantingut fins avui. del poble, fet que provocà notables

1983 aldarulls entre faccions. Inauguració de les obres de restauració

1795 de la sala de Sant Joan, el dia 17 de Matança de veïns a mans dels setembre. 7 francesos, durant la Guerra Gran.

1992 Inauguració del nou ajuntament del

1808 Crema de l'arxiu d'altres dependències dispensari municipal. Igualment monàstiques en el marc de la invasió s'inaugura el sistema de captació napoleònica. solar fotovoltaica pe! a la portada

1835 d'aigües del poble. Es la primera El monestir resta abandonat, i el prior instal·lació d'aquestes mor a l'exili. El 1840 es reintegren els característiques a l'Estat, fet que canonges que quedaven de la desperta una gran curiositat en els comunitat. Supressió definitiva de la mitjans informatius. comunitat.

1868 El 2 d'octubre, durant el govern liberal, es realitza el nomenament de la Junta

1993 Inauguració del pavelló municipal.

1995 Es completa la restauració del nucli Revolucionària, alhora que es dissol medieval del poble amb la pavimentació l'ajuntament se'n nomena un altre. dels vials interiors de la col-leqiata, es cobreix la riera.

1904 Fundació del Sindicat Agrícola Oficial de la Garrotxa de Lladó.

1926 Epidèmia de tifus per consum d'agua

1995 Projecte de piscinamunicipal.

1996 Fira del Formatge, que se celebra per contaminada, que provoca gran nombre Sant Llambert. Des de llavors, cada any de morts al poble. se n'ha fet una edició.

Eterme municipal és petit, té una extensió de 1.359 hectàrees (= 13,59 quilòmetres quadrats) de superfície, les seves coordenades topogràfiques són 42°15' de latitud 2° 48' 46" de longitud.

A l'estudi publicat per Pedra Martínez Quintanilla, "La província de Gerona. Datos estadísticos", de l'any 1865, el municipi de Lladó pertanyia al partit judicial de Figueres (14 km) a la diòcesi de Girona (27 km). Estava format per 316 cases, 227 de les quals integraven el nuclide la població, 4 el caseriu de Baderres, 14 el de la Sala, 7 el de Mas Ribes 29 el del Pujol. La resta eren cases disseminades.

Es conserven les actes de delimitació del terme municipal, que daten del 14 de febrer de 1928, dia que es fa el reconeixement de fites en presència de l'alcalde, Emili Armadà, els regidors Pere Juanola, Jaume Caixàs Lluís Font, el secretari Joan Planesas; es demana també la presència de gent gran, que foren, en aquest cas, Bonaventura Torrecabota Felip Mir.

El terme limita a l'est amb el de Navata, per darrera de can Pou, seguint el curs de la riera Raticó fins la seva unió amb el ManoI. Pel nord el límit és amb Cistella. Les bandes oest sud toquen amb el terme de Cabanelles, que comença a ponent de Lambrí, segueix per l'antic municipi de Sant Martí Sesserres, Vilademires el nucli de Cabanelles, que es troba a la part meridional. Sobre la línia que delimita Lladó amb Cabanelles tornem a trobar una acta del dia 7 de gener de 1944, signat pel capità topògraf Valentin Manzano, del "Servicio Geográfico del Ejército".

Segurament en la mateixa data de l'acta es va confeccionar un croquis amb els disseminats la seva població, que eren definits com: G.L. Cabota (nord)

Caseria Pujol (nord, sota can Cabota) 20 hab.; G.L. Roura

(oest) 12 hab.; G.L. Llavanera (sud) 15 hab.; Caserio Manoi (est) 26 hab.; Lugar (LLADÓ) (centre) 496 hab. Total: 569 hab.

Pere Vayreda esmenta les diverses partides territorials que integren la localitat: El Bach de la Sala (antigament Vallagelà, Manoi de Dalt Baderres, a la part de tramuntana; Manoi de baix, Mas Ribes i la Grillera a llevant; El Pujol, Manonell, Serra del mig la vila, que ocupen la part central; Mercadell, la Tria, amb el Pla d'en Brujó, a migjorn laVall de Llor (ara riera d'en Roure), a ponent.

La part oriental meridional del terme s'obre cap a la plana de l'Empordà, mentre que la resta, més alta i poblada de boscos,

Distribució del terme municipal

Un estudi de l'any 1970 actualitzava les dades del repartiment del total poblacional del municipi i distingia els següents veïnats i disseminats:

LLOC Distància a Població Població Població Lladó en km nucli disseminat total enllaça millor amb el paisatge pirinenc garrotxí, esdevenint així un clar punt de contacte entre ambdues comarques, un espai que ha estat definit geogràficament com a "Garrotxa

d'Empordà".

Les dades sobre la utilització delsòl de l'any 1981 repartien la superfície en quatre conceptes principals: conreus prats, que ocupen 468 ha (34,5 %); pastures, amb només 21 ha (1,5 %); el majoritari és el forestal, amb un 60 % del total forestal del poble, que equival a 815 ha, que es reparteixen en 585 de coníferes, 200 de matollar 30 d'alzines. Finalment, un grup d'altres, que inclou l'espai que ocupen els rius, camins improductius, totalitza 55 ha (4 %).

El veïnat del Pujol, proper al poble, ha mantingut fins avui la seva fesomia tradicional.

10