2 minute read
ÈPOCA MEDIEVAL: PRIVILEGIS FEUDALS I REIALS
Empordà actual fou dividit entre els comtats d'Empúries, de Peralada i, a la banda occidental, el comtat de Besalú. L'organització eclesiàstica vinculà l'Empordà al bisbat de Girona. El 1111 una part de l'Empordà, la que pertanyia al comtat de Besalú, passà a les mans dels comtes de Barcelona, com a resultes dels pactes matrimonials entre Ramon Berenguer III de Barcelona i Bernat III de Besalú.
Hi havia tres grans poders: l'església, el rei els nobles. Sovint s'establia una gran competència entre ells. Els abats els priors, com fou el cas de Lladó, detentaven el seu senyoriu feudal sobre viles pobles.
Advertisement
La institució legal que va permetre el desenvolupament dels nuclis permetia l'accés a la terra seguia la fórmula del cens emfitèutic, on sovint concorrien les diverses parts: la protecció reial, els drets senyorials que cedien els senyors feudals, la protecció del monestir i el repartiments de terres i, finalment, el treball del pagès. Els homes que s'acollien a les condicions de l'emfiteusi eren anomenats "homes propis" del monestir. Aquests havien d'acatar la carta d'homenatge i el jurament de fidelitat que havien de fer al senyor, on s'estipulaven les normes jurídiques que els regien. També havien de signar l'escriptura d'establiment, ones fixaven les prestacions que havien de fer al senyor.
Làpida sepulcral de la familia de Biure, ambel nom del prior Ramon, mort l'any 1377, en la qual destaquen els escuts amb la senyera.
Que un lloc com Lladó, que originàriament comptava només amb dues esglésies, les dependències dels religiosos, una casa un trull, esdevingués una vila de relativa importància durant l'època medieval, es va deure sobretot al fet que durant els segle XII-XV es varen realitzar gran quantitat d'establiments emfitèutics.
Des del mateix moment de la consagració, el monestir de Santa Maria va rebre beneficis que li van aportar una gran prosperitat. L'any 1089 se'l va deslliurar de les servituds i delmes que prestava a l'església de Sant Feliu, l'any 1109, aquesta parròquia fou donada al monestir. Per altra banda, el priorat va rebre i va comprar multitud de drets feudals sobre poblacions. El 1204, Dalmau de Creixell la seva mare Berenguera varen vendre per 800 sous barcelonesos al prior de Santa Maria la jurisdicció feudal que tenia aquesta família sobre la vila, Sant Martí Sesserres, Queixàs, Cabanelles i Cistella.
Les disputes pel poder i pel control del territori que mantenien els noblesfeudals eren freqüents. La situació del priorat, en la zona de contacte entre el comtat de Besalú, ara regit per la monarquia barcelonina, i les possessions del comtat d'Empúries, va fer que sovint rebés privilegis reials a canvi de la funciótutelar del patrimoni de la Corona. Els reis de la Corona d'Aragó van exercir sovint mesures de protecció al monestir, com les exempcions de servituds reials atorgades per Jaume II. Alfons III, el juliol de 1333, féu efectiu un privilegi de salvaguarda protecció, ordenant a totes les justícies del regne i, en particular, als batlles de Girona, Besalú Figueres, que perseguissin Bernat de Rocabertí d'altres que perjudicaven el monestir. Va facultar el prior per a detenir i prendre qui exercís violència sobre el monestir i els seus béns, a més de concedir-li el dret de posar les armes reials en el priorat; també fou concedit el dret d'ús del quartó reial, mesura per a les transaccions d'oli. A més, desde 1334 fins al 1343, el prior Ramon de Biure va ostentar el càrrec de vicari general de la diòcesi. Pere III, l'any 1372, els donà drets de bovatge, terratge i pastures. El rei Martí, en data de 10 d'agost de 1409, promulgà també un decret de protecció d'aquest monestir, imposant greus penes als qui robessin o impedissin dur comestibles al priorat.
De part dels comtes d'Empúries també va rebre privilegis, com el que reconegué Ponç Hug IVel 1303, que declarava els homes del prior francs de prestar host, cavalcades, tragines, obres, guàrdies i serveis forçats. El monestir tenia el dret de percebre 30 fanegues de sal de la gabella de Castelló d'Empúries, en virtut d'una donació del14 d'octubre de 1393.
L'església canonical de Santa Maria i la parroquial de Sant Feliu han protagonitzat durant segles un dur enfrontament per obtenir els beneficis.
20