REVOLTES, INVASIONS I DESFETES

Ala comarca, els segles XIV XV varen estar marcats per la decadència. La població, dedicada a una economia bàsicament agrícola, patirà un important retrocés. Va patir els efectes de les males collites i les fams a principi del tres-cents, que derivaran en epidèmies de pesta des del 1347.

Aquestes malvestats, combinades amb els terratrèmols les guerres, sobretot a la segona meitat del segle Xv, els efectes de la pirateria a la costa, tant musulmana com catalana o provençal, a més de les lluites remences, posaran traves a l'activitat comercial.

A causa de la guerra civil catalana de la segona meitat del segle XV, Joan II ven la jurisdicció de Lladó Cabanelles per aconseguir diners.

En un context de conflicte pagès contra els senyorius eclesiàstics, ja a les acaballes, el 1485 els remences es van apoderar van espoliar el monestir, i la comunitat va haver de fugir. Més tard, l'any 1497 es va produir un robatori a l'església de Santa Maria. En el fogatge d'aquest mateix any es comptabilitzaren 27 focs al poble, 17 dels quals eren remences.

La població en aquest moment està formada per una gran massa pagesa, però, a Lladó trobem també un alt nombre de paraires, industrials que es dedicaven al teixit de la llana.

El terrabastall que es va construir sobre els absis de l'església tenia per objecte lafortificaciá del conjunt monàstic. Probablementfou bastit durant el segle XVII.

Per a alguns grans propietaris i càrrecs importants del poble la fi del segle XVI el començament del següent no fou pas de crisi, ja que s'inverteix en la construcció de grans cases, com seria el cas de can Costa del carrer de Figueres, on figura la data de 1601, o de la familia Pasqual Callabot, edificada el 1602. Precisament el desembre de 1657 trobem una causa oberta pel comissari del bisbe contra el batlle de sac del priorat Sebastià Noguer i Pasqual, casat amb Magdalena Pasqual i Callabot, ja que el bisbeBernat de Cardona pretenia el feudel batlliu de Lladó.

El segle XVII representa una època de turbulències i d'inestabilitat arreu de Catalunya. A mitjan segle hi hagué la Guerradels Segadors (1640), amb un fons de revolta social i política. L'any anterior, davant el clima d'inseguretat ciutadana que es respirava, la universitat de Lladó va comissionar dos cònsols de la vila per anar a comprar armes i, probablement, en aquest moment es fan obres per a fortificar l'església. El rei Carles II, el5 de maig de 1682, va escriure una carta al prior de la col-leqiata on demanava diners per a fortificar la frontera.

En la darrera dècada del segle esva viure la Guerradels Vuit Anys. Tot i signar-se la pau el 1698, a principi del segle següent hi tornà a haverlluites que van dividir profundament la societat en austracistes borbònics a "botiflers", segons fossin afectes als pretendents d'una a altra casa en referència a la successió de la corona espanyola. El priorat de Lladó sentia tan gran rebuig pel bisbe Taberner, declarat partidari de Felip V de Barbó, que el 1707 va volerdemanar la desvinculació de la diòcesi i dependre directament de Roma. Bona part d'aquest desànim estava motivat per la manca d'ingressos que patia la col-Ieqiata: "( ) los francesas se han menjat y devestat molts termes del Empurdà y part aportat, en particular lo de Borrassà, ahont te la major renda dit priorat; per la qual rahó no volan pagar dits censos ni tampoc per no estar establida la justícia no's pot cobrar cosa, burlant-se y valent-se del temps los deutors".

Antic rellotge públic, que fou col-locai a l'església de Santa Maria l'any J502. A final del segle XVJll fou traslladat al campanar de SantFeliu.

Pel que fa a l'economia, arreu de la geografia de la comarca començarà l'expansió de l'olivera en detriment del bosc, l'erm i la garriga, i en alguns llocs també enfront de la vinya a de la terra sembradora. Aquesta expansió es produeix molt aviat i en àmbits ben diversos del terraprim la zona de transició als aspres. Així, trobem concòrdies sobre la tasca de les olives a Vilajoan el 1529 i a Arenys el 1576; sobre el delme de l'oli, a Lladó el 1646.

Llindar de Can Pasqual, al carrer de Besalú, una de les cases que es conserven del principi del segle XVll, en el qual es pot llegir: PASQUAL CALLABOT/ JESUS 1602 MARIA.