LES GUERRES AMB FRANCA ,

E121 de setembre de 1792 s'abolia la monarquia a França es proclamava la República. A principi de l'any següent, el 21 de gener de 1793, s'executava a la guillotina Lluís XVI, el 7 de març la Convenció declarava la guerra a Espanya. A final de mes, la monarquia espanyola, en acte recíproc, declarava la guerra a França es decretava l'allistament de voluntaris.

Durant els dos primes anys l'escenari de la guerra es desenvolupa a la zona de la Cerdanya Rosselló, però l'avanç de les tropes franceses fa que el 18 de setembre de 1794 el general Dugommier s'apoderi del fort de Bellaguarda i comenci l'ocupació de l'Empordà. El 24 de novembre del mateix any començava el setge de Roses pels francesos tres dies després es lliurava el castell de Figueres, punt que havia fet de quarter general per part de les tropes espanyoles comandades pel comte de La Unión, capità general de Catalunya.

Fou en aquest context que els annals de la vila, escrits pel canonge Ros, recolliren alguns dels episodis més penosos que hagué de viure. El 15 de gener de 1795 després que els francesos haguessin mort quatre sentinelles dels sis que tenia el poble de Lladó a Mercadell, prop del lloc conegut com el Roure d'en Parrot, i havent fet presoners

Aspecte actual del claustre. que estava delimiteu per l'església de Santa Maria, al sud. i per la sala de Sant Joan, per l'oest. La seva destruccio fou deguda a les tropes de l'exèrcitfrancès. de guerra els altresdos que es trobaven allí, sense armes, varen fer una cruel matança de 42 a 48 persones a Lladó, entre els quals es comptaven alguns vells malalts, així com 12 a 15 forasters que es trobaven al poble. Sembla que fou una acció de represàlia dels francesos pel fet que els de Lladó i alguns forasters, sortint a sometent, havien fet diversos presoners francesos. En diverses accions, s'havien capturat un total de 32 francesos, però no fou mort cap dels que es rendien, sinó que s'actuà segons el dret de guerra i sota la llicència del general d'Espanya D. Josep Urrutia.

Aquestes sagnants accions es veieren esperonades pel fet d'haver trobat damunt d'un capità de fusellers vermells de les tropes espanyoles, mort en una acció sorpresa feta a l'enemic al Pla del Cotó, una llista que deia que, entre d'altres sometents, hi havia d'haver els de Lladó per a realitzar aquesta acció.

A partir d'aquest dia el poble va quedar deshabitat fins a la pau de Basilea que, tot que fou signada el 22 de juliol de 1795, hagué de ser ratificada 1'1 d'agost. La gent nova tornar a les seves cases fins a final d'agost o principi de setembre. Durant aquest període un bagulet amb les relíquies de Sant Llambert fou guardat a can Pou de Maià de Montcal.

El 1808 es va produir novament l'entrada de tropes franceses, en el marc de la invasió napoleònica. Aquesta vegada, tot amagar les relíquies del patró a la Marede Déudel Mont, va ser cremat l'arxiu del monestir altres dependències del priorat, repressaliat possiblement per haver estat el lloc de reunió de la junta de defensa del corregiment de Figueres.

El sometent era una organització de gent armada no professional creada en època moderna. Fou suprimit amb el decret de Nova Planta, el 1716, restablert precisament el 6 de maig de 1794 pel comte de La Unión davant l'angoixosa situació de l'exèrcit. Es convocava a toc de campanes per assenyalar alarma mobilitzar el poble.

El sometent segueix les directrius de l'enquadrament tradicional de les poblacions pageses. Es fa per pobles té com a màxims comandaments els rics propietaris del lloc. Així, el 1809 la primera divisió estava dirigida per Pere Noguer de Segueró; Ramon Llavanera Joan Pasqual eren els capitans d'una companyia integrada per 93 soldats de Lladó.

El barraquisme decoratiu que tenia l'interior de l'absis de l'església de Santa Maria contrasta amb la sobrietat actual, producte d'una restauraciá que ha destacat l'estructura romànica original.