ELS CARLINS

EI segle XIX va estar dominat per les lluites polítiques militars d'àmbit estatal. Després de la mort del rei Ferran VII va esclatar una llarga guerra civil que enfrontaria carlins i liberals. La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va tocar de passadal'Empordà. En canvi, es va haver de suportar el pes de les contribucions, bagatges, allotjaments i serveis, sobretot amb l'expedició Guergué del 1835. No es conserven dades del poble durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849). Entremig trobem accions de bandolerisme, com la de Salvador Fàbregas, "el noi Piu", que segrestà, en unió d'altres trabucaires, el 23de febrer de 1843, un noi de can Reixach de Lladó.

Durant tota aquesta època els pressupostos de l'ajuntament són sempre deficitaris s'ha de recórrer a pressupostos extraordinaris per a sufragar despeses no previstes a fer complir les jornades de prestació personal per part dels contribuents del poble per a reparar els camins que el comunicaven. L'alcaldia, en la dècada de 1860, va recaure en Joan Gou, Josep Rovira, Bonaventura Dispès, Joan Causa Pere Torras.

Durant la tercera carlinada (1872-1876), en la campanya de Francesc Savalls, les tropes van passar per Lladó, una vegada a la primavera un cop a la tardor de 1872. Una de les conseqüències lògiques d'aquesta situació de presència d'exèrcits al país és la demanda de subministraments bagatges per a les tropes, i estades fetes a cases del poble.

L'ajuntament ha d'enviar contínuament oficis al Comandant General informant sobre l'estat de la població. Així, el 13 juliol de 1873 s'envia una relació d'individus que falten al poble per haver passat a formar part de les "levantadas partidas", és a dir, dels carlins. El 30 agost s'acompanya el presoner carlí Joan Cié, que va quedar malalt al poble, el 24 octubre s'informa al castell de Figueres de la presentació al poble dels cabdills Isern i Barrancot, exigint diners espardenyes; el 29 i el 30 tornen amb un altre cap carlí, que anomenen Tremendo, tot que no es van fer exigències.

El mes de novembre hi ha la necessitat de construir pessebres per col·locar cavalleries que formen part de les columnes d'operacions mobilitzades a conseqüència de l'aixecament carlí que successivament pernocten a la població.

Es disposen els baixos de la casa consistorial, que poden contenir fins a 50 caps de bestiar, ja siguin mules o cavalls, ja que, en ser hivern, és impossible el seu allotjament en cases particulars. Les despeses es carreguen al capítol d'imprevistos de l'ajuntament. Finalment, el 30 de desembre el consistori envia ofici a la Diputació informant que no és possible la presentació de quintos en caixa per l'emigració causada com a conseqüència de l'aixecament. El dia 5 d'octubre de 1874, quan l'alcalde era Llorenç Prat, es fa el nomenament d'una comissió d'homes influents amb l'objecte de suplicar al govern carlí d'Olot que es digni a indultar del confinament diversos homes del poble. Per altra banda, el juliol de l'any següent es demana al govern alfonsí alguna gratificació per la gran desgràcia de les pedregades, com es farà igualment amb el govern carlí.

Antic aspecte de la zona que es traba davant l'església de Santa Maria, amb el pont conegut com "Portal de la Llicència".

Per contra, pocs dies després Vicenç Macià, comissari de Guerradels Carlins, reuneix l'ajuntament n'arresta els membres per fer cridar els majors contribuents per fer entre ells un repartiment fins a 40.000 rals. L'11 març de1876 es crea una comissió de nou individus per fer el repartiment de despeses que ocasionà la fortificació del districte municipal e11875.

44