ENTRE DOS SEGLES

Eperíode de la Restauració borbònica correspon a una cinquantena d'anys que es troben a cavall entre el segle XIX el segle XX, entre 1875 1923. En general és un període de crisi econòmica, que surt de les experiències terribles de les guerres carlines i, per altra banda, l'agricultura, que constitueix la base per al sosteniment l'ocupació de la major part de la població, passarà per moments de gran dificultat a la comarca. El 1879 la fil·loxera entra a l'Empordà, l'any següent es produeixen el fets de Llers, l'olivera arrossegava una crisi que abastarà des del 1860 es prolongarà fins al 1920.

Dins aquest panorama crític, l'associacionisme agrari s'implantà tardanament, lligat a la Llei de sindicats agrícoles de 1906. Tot això, a Lladó el Síndicat Agrícola Oficial de la Garrotxa de Lladó va presentar els seus estatuts el 1904. Aquesta entitat estava lligada a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que estava aglutinat en la Federació Agrícola Catalano-Balear; però el Sindicat de Lladó participava també dels objectius del sindicalisme catòlic i, en aquesta línia, el 1910 disposa d'una caixa mixta d'estalvis i de crèdit.

L'any 1923 tenia 121 associats el 1927 el nombre era de 150. Es tractad'un sindicat reformista, preocupat per augmentar el rendiment dels conreus, dirigit i controlat pels propietaris tutelat per l'Església, molt diferent del sindicalisme que arrelà en les zones vitícoles.

Un dels potencials econòmics més importants del poble era l'elaboració de l'oli. El 1865 a l'Empordà hi havia434 trulls, que representaven el 65 % dels existents a la província de Girona, concentrats a Llers, Garriguella, Terrades Lladó.

L'increment de la ramaderia la venda de carn en aquest període també devia ser important, ja que va fer necessària la construcció d'un escorxador municipal. El projecte ja estava definit el 22 de març de 1903. Malgrat això, el període d'activitat fou curt, ja que l'any 34 ja no estava en funcionament el gener del 35 es cedia a Joan Ayats Suriñach per a magatzem de fustes, amb un lloguer de 150 ptes. anuals.

En l'aspecte religiós, el 17 de maig de 1903, sor Rafaela Clemens, germana priora de la congregació de "Hijas pobres de Jesús", es dirigia a l'ajuntament per respondre la demanda que diversos propietaris havien fet a la seva superiora per què s'instal·lessin al poble amb la funció de servir vetllar malalts, amb retribució, també per a l'ensenyament de pàrvuls nenes. A principi del segle passat existia una petita capella dedicada a Sant Sebastià, en agraïment per haverlliurat el poble de la pesta.

A L1adó, la llum pública estava contractada amb la companyia Elèctrica de la Garrotxa per 300 ptes. anuals. Narcís Juanola i Cortada tenia els contractes per al proveïment de bombetes. El setembre de 1928 es reberen queixes pel servei de la llum i s'accepta la proposta que havia fet Industria Coromina SA, a 500 ptes. anuals, que permetrà de tenir llum dia nit, la qual cosa va suposar grans avantatges per als industrials.

Plànols del mestre d'obres Josep Pumarola, ambdata del 22de març de 1903, per a la construcciá de l'escorxador municipal.

Rito para preservar las viñas de las plagas

En esta población y en tiempo muy antiguo, dice el Sr. Vayreda que, en las primeras horas de la mañana del día de San Juan, iban los culfivadores de viña a la suya respectiva y allí encendían cuatro pequeñas fogatas (una: para cada uno de los cuatro vientos) con objeto de alejar con ello el peligro de enfermedades en la viña.

Joaquim PLA CARGOL, Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses, Dalmau Carles Pla, GeronaMadrid, 1957,p. 147.

Programa d'actes amb motiu de la inauguració del Sindicat Agrícola de la Garrotxa de Lladó per lafestivitat de Reis de 1905, amb cavalcada, sardanes, ofici i inauguraciá del teatre amb representaciá d'una sarsuela.

50