LA GUERRA CIVIL

Ejuliol de 1936 a Lladó es va crear un comitè format per homes de la CNT la FAI. Es varen cremar imatges com la de Sant Llambert altres objectes religiosos. Igualment, la creu de terme gòtica va ser destruïda.

Poc després de l'esclat de la guerra, en el ple del 8 d'agost de 1936 es constata que el metge Sr. Pere Costa Sagué ha desaparegut del poble, també diverses famíliesde propietaris, com els de can Macià a can Falgàs. AI metge se li aplicà el decret sobre les substitucions de funcionaris municipals desafectes a la República. De la mateixa manera s'actua contra el farmacèutic titular Josep Pujol Palmés. Es nomena metge

Joan Cama Dausà. Els membres del comitè antifeixista local destitueixen l'alcalde es nomena Joan Sagué Mallart. El 18 d'octubre es votà el nou ajuntament. Els resultats foren els següents: Salvador Seguí Juanola (ERC), Jaume Darné Juanola (PSUC), Pere Brugués Cruañas (ERC), Pere Cargol Pau (PSUC), Joan Ferrer Esparch (ERC), Josep Casademont Juanola (POUM), Joan Carré Corominas (AC) Narcís Cargol Pau (Rabassaire).

Es van fer requises com a conseqüència dels escorcolls efectuats a les cases dels grans propietaris del poble.

Es produeix el canvi de nom d'alguns carrers del poble: carrer de Sant Feliu per carrer del 19 de juliol, carrer de Sant Llorenç per carrer del Pujol, placeta de Sant Feliu per plaça del President Companys placeta de Santa Maria per plaça de Francesc Macià.

Monument commemoratiu erigit aL cementiri l'any 1986, que recull eL nom de tots els morts causats al poble per la Guerra Civil.

Per als pagesos, aquest període representa l'execució de la llei de Contractes de Conreu. Les col·lectivitzacions agràries al poble foren poc importants i varen implicar el repartiment dels horts del priorat. El Sindicat Agrícola procedeix al repartiment primer es dóna un tros als que no en tenen es passa al sorteig de quinze lots.

L'any 1937 calien certificats de bona conducta per anar a veremes saber sihi havia relació ambdesertors. Les famílies que tenien desertors varen ser multades i els varen recaure allotjaments de refugiats. El govern del Front Popular va cridar la quinta de 1930, per la qual cosa l'alcalde hade deixar el càrrec per incorporar-se a l'exèrcit popular. El substitueix Jaume Darné, que també fou cridat a files el 20 de novembre de 1938; en aquest cas, ocupa el càrrec el dipositari Pere Cargol i Pau.

El cost humà de la guerra civil al poble de Lladó fou elevat, ja que sobre un total de 919 habitants es comptabilitzen disset víctimes directes de la guerra, tots ells del bàndol republicà. De Jaume Arnau Asparó sabem que tenia disset anys, que pertanyia a la lleva del41 i que morí l'any 1938 al front de l'Ebre. Els altres Iladonencs morts al front foren:

Jaume Arnau Guillamet, Josep Cabañó Serrat, Pere Campamar Argelés, de la lleva del 34; Isidre Costa Asparó, de la lleva de37 mort a Extremadura; Joan Ferrer Espach, Narcís Florí Pont, de la lleva del 38; Joaquim Guillaumes Bernades, Joan Juanola Terrades, de la lleva del 37; els germans Pere i Llambert Mercader Pagés, de les lleves del31 del 40, respectivament; Jaume Pineda Seguí, mort a les BorgesBlanques; Josep Maria Prat Falgarona, de la lleva del 36; Joaquim Sagué Callís, de la lleva del 26 mort a Igualada; els germans Pere Josep Sagué Peitaví, de les llevesdel 37 i del 38, mort el primer a Albacete el segon consta com a desaparegut; finalment, Joan Terrades Gratacós, que pertanyia a la lleva del38. Per altra banda, mossèn Miquel Coll Salavia, originari de Santa Pau, fou un dels represaliats per la guerra. Va ser denunciat, tancat al castell de Figueres afusellat. Casa coneguda com el POUM, que estava situada en el carrer Gran, entre Cal Gran i Ca l'Esclopé, en el moment de ser enderrocada. Durant la guerra hi havia el personal encarregat de transmissions i senyals.

Cap al final de la guerra a Lladó esva formar un batalló que pertanyia a la brigada que tenia la seu a Figueres. La instrucció es feia al camp de futbol d'en Pasqual. AI poble s'anava incorporant gent, ja que el govern de la República feia arribar lleves per cobrir les baixes sofertes al front d'Aragó. Les dues esglésies no foren espai suficient per donarcabuda al contingent de soldats i s'hagué de buscar estada a cases particulars. Durant aquest període, però, l'animació era constant, sovint s'organitzaven balls es feien coneixences.

Després de la guerra es produïren diverses detencions, els caps de família havien d'anar a la Carbonera a presentar-se. La retirada de l'any 1939 va ser molt dura arreu, però Lladó, per la seva posició geogràfica, no només va patir la dels seus propis vilatans, sinó que va veure com arribava multitud de cotxes carruatges que venien de Barcelona i, en especial, de Badalona, pensant que la carretera de Cistella portava a la frontera. Els fugitius van haver d'abandonar els vehicles i els bagatges en no poder travessar el ManoI. Els homes s'amagaven a les teulades a fugien amb els matxos per no ser obligats a conduir els qui es batien en retirada, per camins de muntanya, cap a la frontera.

54