Acabada

la Guerra Civil foren abolits tota mena de sindicats cooperatives agrícoles i, en compliment de la Llei de bases de la Organización Sindical de l'any 1940, es varen englobar, com va passar amb la de Lladó, dins les "Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos", implantades per Decret de 17 de juliol de 1944. Les seves funcions eren d'ordre social, econòmic assistencial, amb la creació de les "Corresponsalías de la Mutualidad Nacional de Previsión Agraria", que gestionaven les assegurances socials dels pagesos.

L'any 1956, després d'un mes de gener molt benigne, una sobtada baixada de temperatura, que culminava el dia 1 O de febrer amb una temperatura mínima de 9° una màxima de 5° sota zero, va marcar el fred que va matar les oliveres, amb totes les conseqüèncieseconòmiques que això va implicar.

A partir de l'acabament de la guerra i durant tot el període de la dictadura la gestió de l'ajuntament coneixmolt pocs canvis. Hi ha només tres alcaldes fins a les eleccions de 1979. Joan Ayats fou alcalde fins l'any 195960, fou substituït per Juande Batlle Nabot, que va ocupar l'alcaldia fins a la seva mort, l'any 1969. El seu successor fou Lluís Vayreda i Trullol.

El dia 5 de gener de 1960, un dels darrers episodis dels maquis va dur un grup de la Guàrdia Civil, manat pel capità Blázquez, cap al poble. Es tractava d'una pista falsa, tot perseguint en Quico Sabaté, després de fugir del mas Ciarà de la Mota.

Acte oficial deljuliol de 1973, amb la presència del governador civil, victoriano Anguera, amb motiu de la instal-lacio d'aigua corrent, una de les fites importants en la millora del nivell de vida del poble.

AI llarg d'aquests anys d'immobilisme, el poble va anar realitzant diverses millores, algunes que varen contribuir decisivament a la modernització del poble, entre les quals podem distingir la inauguració de les escoles públiques l'any 1941, completada l'any 1967 amb els lavabos, instal·lació d'aigua, llum desguaços; l'arranjament del nou ajuntament als locals de la casa priorat l'any 1945; la construcció aixecament de la creu de terme amb pedra treballada 'any 1951 la instal·lació d'un wàter públic per a higiene del poble l'any 1956. Una forta empenta es va produir a final dels anys 60 i principi dels 70, amb la instal-lacio de telèfon públic ambcentraleta per a 30 usuaris; conducció de l'aigua amb força des de la Font Juliana fins a la torre de l'església de Sant Feliu amb vuit dipòsits que acumulaven 5000 litres per alimentar les fonts públiques de la placeta de Sant Feliu el carrer de la Serra; obres de clavegueram i el cobriment del torrent de la plaçaEspaña conducció de les aigües brutes fora del nucli urbà. El 1970 es realitzà el projecte de sanejament del poble, dividit en cinc zones; el 1973 s'inaugurava la portada d'aigua corrent al poble i el1975 la pavimentació dels carrers del municipi. l'agrupació amb els deMaiàde Montcal el de Dosquers. Finalment s'acorda que la fusió només es proposi amb Cabanelles.

En aquest període, la major part de cases del poble varen demanar ajuts econòmics -que majoritàriament foren concedits a l'organisme oficial anomenat "Patronato de gestión para la mejora de la vivienda rural Francisco Franco", així com la participació en les "campañas de embellecimiento del pueblos rurales".

Després dels precedents que s'enregistren durant la República, el 25 d'abril de l'any 1968 es reuneix el consistori amb els regidors Lluís Vayreda, Josep Fernández, Narcís Juanola, Pere Gómez, Cosme Vilanova Joan Font, presidits per l'alcalde Joan de Batlle, en sessió extraordinària per a llegir deliberar sobre les comunicacions rebudes del "Servicio de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales", que suggerien la fusió dels municipis de Lladó, Cabanelles Navata, Can Santa i Can Carré, en la confluència entre l'antic carrer de Sant Feliu i el carrer de Figueres. Aquesta darrera fou una de les botigues tradicionals del poble i seu del club de futbol.

La presència de la Guàrdia Civil, que vivia al Quartel, va ser durant molts anys unfet quotidià. A lafotografia, David Pérez i el seu company Claudia Alonso.

Arran d'aquest acord, el30 de maig de 1968 es publicà l'acord de fusió al B.a.p.G., amb dos edictes dels ajuntaments respectius, segons els quals el nou municipi s'anomenava amb capitalitat a Lladó. Malgrat el consens en els termes de l'acord, mai no s'arribà a produir la fusió.