REllGlDSITAT

EI sentiment religiós dels veïns, i especialment enun poble que disposava, a més de la parròquia, d'un clos monàstic important i influent, es barrejava sempre amb aspectes de representació social de posició econòmica. Es manifestava de formes diverses. Les més importants serien, però, la pertinença a alguna confraria religiosa i la participació en els actes d'un calendari litúrgic atapeït de celebracions religioses.

La fundació de beneficis confraries es deu sobretot als diversos priors de la casa i canonicatsd'ofici. A final del segle XII mossèn Bernat de Clota va fundar el servei del rotllo. El 1203, el prior Arnau d'Hospital fundà el beneficide la Santíssima Trinitat. Les confraries més antigues i populars eren la dels Sants Metges i la confraria de Sant Llambert, que es creà a mitjan segle XlV.

Les consuetes que s'han conservat de Sant Feliu de Lladó són una mostra de l'ús dels costums religiosos, en tant que se'n fa una constant renovació: el 1319 se n'escriu una en llatí, el 1589 és traduïda al català és anotada el 1643, amb referències al que es feia i al que havia quedat en desús, i el 1665 es renova del tot i se'n redacta una altra en el segle XVIII.

Com a conseqüència de Trento, l'Església Catòlica va usar tots els mitjans que tenia a l'abast per impregnar de religiositat la societat. Els efectes contrareformistes foren una llarga etapa de fe vigorosa, dinàmica, però també intolerant. Els decrets tridentins van ser promulgats els anys 1564-66 a Tarragona la resposta fou la fundació de nombroses confraries religioses i la fixació d'exhaustius calendaris litúrgics, com el recull de Miquel Santamans de l'any 1699.

Seguici processional de les Filles de Maria sortint de l'església, que se celebrava per la Purissima, diada de les noies, ambel penó de la congregaciá.

A Sant Feliu es funden la confraria del Roser, que data de l'any 1598, i la del Santíssim o de la Minerva del 1652. El 5 de juny de 1749 es funda en l'altar major de Santa Maria la confraria del Santíssim Sagrament. El 30de maig de 1658, Pere Lliurella funda les Hores Canòniques. El 9 de febrer de 1585 el rev. Baldiri Cervosa fundà el delsSalms Penitencials. El 3 de juny de 1690 el rev. Joan Baptista Jordà instituí el cant de Vespres Completes.

Totes les processons religioses sortien, per norma, de la col·legiata, excepte la del Carme, que ho feiadesde la parròquia: el 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia processó s'anava a Sant Feliu; 1'1 de maig, dia de Sant Felip i Sant Jaume, s'anava a l'ermita dels Apòstols en processó; el primer dia de les rogacions de l'Ascensió s'anava a Sant Feliu; el quart dissabte de maig es feia la benedicció del terme; I'll de juny, dia de Sant Bernabé apòstol, es feia processó missa a Sant Feliu; el 2 d'agost també es feia processó a Sant Feliu; el 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara, es feia processó a Sant Feliu i ofici en la capella d'aquesta santa; el dia de la Santa Creu de maig es feia processó, que sortia de la col-leqiata amb la Vera Creu i s'anava fins a la creu de pedra, ones beneïa el terme.

Quant als aniversaris, a Sant Feliu se celebraven alguns aniversaris per al bací de les ànimes de la parròquia, com ara el 20 de gener, dia de Sant Sebastià, a la seva capella, a el 25 d'abril, dia de Sant Marc Evangelista, es feia celebració a Sant Feliu. El dilluns després del segon diumenge de juliol, que se celebra la festa del Carme, cada any es feia un aniversari en l'altar del Carme de la parròquia. L'endemà de Sant Llambert se celebrava un aniversari en el seu altar de la col-leqiata per als confrares benefactors d'aquest sant; el mateix dia se'n feia un altre en l'altar del Roser de la parròquia. Atenent les faltes que es produïen durant tot l'any, el 1757 el capítol resolgué que per suplir se celebrarien dos aniversaris cada mes en la conventual. El dia de Tots Sants, es cantaven les Vespres de Difunts a la col·legiata.

El Cant de l'Àngel, que se celebrava el matí de Pasqua de Resurrecciá, va ser una institucio fundada per mossèn Bartomeu

Pons l'any 1630.

Lafotografia correspon a l'any 1954.

Malgrat tota aquesta religiositat oficial, la superstició encara estava arrelada en el poble. Així, un visitador episcopal recollia el 1691: "en temps de tro a de mal temps trahuen lo santíssim sagrament del sacrari yaquell aporten en la porta de la Isglésia, y així mateixtrahuen la caxa del gloriós Sant Llambert del Iloch acostumat portant aquell dalt en lo campanar".

El Vicariat Eclesiàstic de Girona, el 25 d'agost de 1744, va fer que es reduissin les misses aniversaris que se celebraven a la col·legiata. Però, encara l'any 1819 es va fundar l'Hora Santa. Les darreres manifestacions religioses de caire popular, encara del nostre record, eren per Corpus, amb les catifes de flors.

60