LAM.ÒRIA COL·LEElIVA

Lladó és un poble que té una història densa, important, sobretot gràcies a l'existència de la casa eclesiàstica que durant molts segles li donà rellevància. Fou precisament l'interès per conservar la documentació que legitimava el seu poder el que ha permès a diverses generacions d'historiadors recuperar bona part del seu passat.

Quan Tomàs Verdaguer acabà els seus estudis de doctor en Teologia fou secretari particular del bisbe Bastero, l'any 1737 va anar a Roma. L'any següent, ja com a prior de Lladó, ocupà el càrrec de vicari general de la diòcesi l'any 1739 va passar una llarga temporada a Madrid. El desordre els problemes que va trobar en el govern del priorat el van empènyer a fer una tasca d'arxiu amb la finalitat de defensar els drets de la col·legiata. Amb aquesta finalitat va aplegar una quantitat important de notícies sobre la història del poble que varen constituir el gruix d'unes Memòries històriques que va deixar inèdites, però que degueren ser d'allò més útil als religiosos de Bellpuig.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes (Osona) era l'únic a Catalunya de l'orde premonstratesa de canonges regulars de Sant Norbert, estava sota el patronatge reial.

En aquesta casa religiosa va sorgir un grup d'historiadors a l'entorn de la seva figura capdavantera, Jaume Caresmar, (1717-1791) que, a més de serne abat, es va lliurar plenament a la tasca arxivística, a cavall entre el monestir de les Avellanes Barcelona, que li va permetre d'accedir a moltíssima documentació. Entre els deixebles que s'uniren per crear un centre de estudishistòrics reberen el seu mestratge cal destacar Josep Martí (17321806), qui col·laborà molt estretament ambCaresmar en l'ordenació de diversos arxius i va deixar escrit un opuscle titulat Santa Maria deLladó.

Portalada de Sant Feliu, en la qualfigura ladata d'acabament de l'obra, l'any 1761.

Finalment, Jaume Pascual (1736-1804), autor de l'obra Sacrae Cathaloniae antiquitatis monumenta, en dotze volums, fruit de les seves excursions visites al país, va inserir en el volum IX l'estudi abans esmentat amb el nom Notícia histórica de Santa Maria de Lladá.

La mort de tots aquests personatges en pocs anys de diferència, la no publicació del gran recull de documentació l'atzarosa història des de final del segle XVIII fins a la Guerra Civil que va patir el país varen anar mutilant l'obra. Si bé es fa difícil de destriar quina part correspon a cadascun dels historiadors, ja que la informació era comuna al cercle de les Avellanes, el pare Josep Martí fou qui fixà la relació dels priors de Lladó, deixant un document manuscrit, en el qual les al·lusions a documentació recollida per Caresmar són constants. Aquest document fou de gran utilitat per a la confecció de l'obra sobre el priorat de Pere Vayreda.

Miquel Coll Salavia, rector de Lladó víctima de la Guerra Civil, publicà una Monografia històrica dels reials cot-teçiete y priorat de Santa Maria de Lladó, bisbat de Gerona, amb motiu dels vuit-cents anys de la consagració de l'església, el 1123, és a dir, el 1923.

Pere Vayreda Olivas va néixer a Segueró (Beuda). Estudià la carrera de dret, que mai nova exercir, es va dedicar a administrar la seva propietat a

Lladó. Fundà la revista religiosa "La Mare de Déu del Mont" que, en extingir-se, va continuar com a Butlletí. A part de diverses col·laboracions en revistes del moment, els treballs més importants d'història local que escrigué sónSanta Maria del Mont.Notícia històrica d'aquest santuari, de I'any 1931, la seva obracabdalsobre El priorat de Lladó i les seves filials, publicada a Barcelona l'any 1930.

Làpida del prior Tomàs Verdaguer, que es troba al terra de la nau, davant de l'absis central de l'església de Santa Maria.