LA BASE ECONÒMICA

Els tres pilars que han sustentat la base econòmica del poble han estat l'agricultura, la ramaderia la indústria. Aquesta darrera és un fenomen propi de la segona meitat del segle XX, i el tractarem específicament en un altre apartat.

La representació més característica del poblament dispers del terme és el mas. Entès com a unitat d'explotació agrària, sovint apareix esmentat en els documents, tant agafat en el seu concepte global, com anomenat amb alguna de les seves subdivisions, com ara les "bordes" a les "pernades" -mig mas un quart de mas, respectivament-, a termes com "cabanes", "cabanelles", unitats de diversa condició, separades del mas principal. A tall d'exemple, podem esmentar el mas Pasqual de Lladó i les bordes d'en Pujol d'en Baderres. El municipi veí de Cabanelles pren precisament el nom d'un d'aquests termes.

L'ajuntament de Lladó, amb Ramon Pasqual de batlle i els regidors Joan Costa Ramon Prats, va haver de fer una relació, datada el21d'abril de 1830, de les vessanes de terra que existien en el poble el seu terme. La relació resultant fou la següent: sembradura 466, olivera 410, vinya 125, bosc 60, erm 600 conreus 900. A més, es féu també una relació sobre bestiar de treball: 13 parells de mules dedicades pel treball de les terres, 2 parells per emprarIes per altres fins, 20 parells de bous 20 parells de rucs per treballar les terres, porcs, entre grossos petits, 44, bestiar de llana, 328.

Can Bonfillfou una de les botigues tradicionals a les quals acudien a comprar, a més dels veïns del poble, el poblament dispers del terme, així com els de Cabanelles i de Cistella.

L'agricultura ha patit sovint l'assot de les plagues, com la cuca en les oliveres i el rigor d'elements naturals desastrosos. Alguns d'aquests han quedat documentats històricament pel seu rigor, com una forta sequera l'any 1866, que va motivar un pelegrinatge al Mont; una pedregada l'any 1875, que va agreujar encara més els nefastosefectesde la carlinadasobre la població; i, per sobre de tots, el fred del 56, que va acabar amb la majoria d'oliveres, modificant el paisatge l'economia del poble.

Tradicionalment l'agricultura ha produït cereal (hi havia hagut un molí fariner), verdures, fruita, farratges, oli (a començament de segle tenia nou premses d'oli).

Segons les dades econòmiques actuals, podem dir que el terreny de secà està ocupat majoritàriament pels cereals, el blat tou ocupa el primer lloc amb 88 hectàrees, seguit pel sorgo amb 41, per l'ordi amb 36 i per la civada amb 21. La introducció de les oleaginoses es reparteix en 16 ha per al girasol 10 per la colza. L'espai dedicat a farratges també és extens: 56 ha d'herbes granades, 67 d'userdes i 24 d'altres; les terres de pastures ocupen unes 25 ha, mentre que les terres no ocupades oen guaret s'avaluen en unes 30 ha. troben limitades a 17 ha, superfície que doblen els terrenys dedicats a horts altres usos. La superfície forestal es pot diferenciar si és per obtenir fustes (108 ha) o si se n'extreu llenya (713 ha). L'espai ocupat per improductius, rius, camins superfície no agrícola s'avalua en 51 ha.

El trull d'en Vayreda. construït el20 d'abril de 1896, és la manifestació més clara de la importància que havia tingut la producció oleícola.

L'espai de regadiu està ocupat sobretot pels cereals: el blat tou, amb 6,50 ha; la civada amb 1,50; el sorgo amb 7 i el blatde moro-panís amb 2. Pel que fa a les oleaginoses, només podem destacar el girasol, que ocupa 8 ha.

Les oliveres, a diferència d'èpoques més reculades, es Les oliveres han estat un component essencial del paisatge i de l'economia tradicional del poble.

La ramaderia ha conegut darrerament, en termes econòmics, una de les progressions més espectaculars. L'any 1970 el vacum de cria i llet es concreta en 250 caps, el lIanar en 300 caps el porcí en 1.500 caps.

Avui es compta amb 13 explotacions de porcí (11 .729 caps), 10 de vacum (3.000 caps, entre vaques alletants i vedells d'engreix), 6 d'avicultura (62.210 animals, entre pollastres, gallines galls d'indi), 3 d'oví-cabrum (1.290 caps, entre ovelles, xais, marrans cabres).

64