Resistència
RESISTÈNCIA
2022 Foguera José Ángel Guirao |1|
Foguera José Ángel Guirao, 2022
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022» |2|
Edita Foguera José Ángel Guirao, 2022 Direcció i coordinació Eva María Eulogio i Llorens Eva María Papí i Eulogio Maquetació Ingra Impresores Eva María Papí i Eulogio
Sumari
Text i Fotografies Col·laboradores i col·laboradors
4 Càrrecs d’Honor perpetus
Col·laboració especial José Manuel Lledó
6 Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2022
Fotografies de Càrrecs Reme Vélez
8 Saludes
Assessorament lingüístic M. Josep Mira Roig; Oficina Municipal de Promoció del valencià Eva María Papí i Eulogio
14 Resistència
Impressió i encuadernació Ingra Impresores
28 Història de la Foguera José Ángel Guirao
Dipòsit Legal A 142-2018 Col·labora la Conselleria d’Educació, cultura i esport de la Generalitat Valenciana.
33 La nostra Foguera 72 Rècords
Gràcies a les persones que han col·laborat en aquest Llibret.
88 Col·laboradors
Escaneja aquest QR per a veure els nostres llibrets https://issuu.com/delegacionllibretjag
Foguera José Ángel Guirao, 2022
President d’Honor Perpetu José Ángel Guirao i Sánchez
|4|
Resistència
Padrina d’Honor Perpètua Eva María Papí i Eulogio
|5|
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2022
Beatriz Moya i Martínez Foguera José Ángel Guirao
|6|
|7|
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Saluda President Generalitat Valenciana
Ximo Puig Les fogueres són un dels grans referents cívics alacantins, cohesionen i vertebren la ciutat i projecten una imatge molt atractiva de la seua realitat, del seu esperit dinàmic i emprenedor i del seu caràcter acollidor i creatiu. L’any 2020 va estar marcat per la irrupció de la pandèmia. Per tal de poder superar una situació molt difícil vam adoptar mesures excepcionals i les festes van resultar especialment afectades. El món foguerer va demostrar una vegada més el seu esperit solidari i va donar un gran exemple de civisme per a fer front a l’expansió de la Covid-19. Vull agrair-vos des d’ací, a totes i a tots, la vostra ajuda i el vostre suport i la gran responsabilitat que mostràreu en aquells moments tan durs. Si hem pogut fer front a un repte tan complex, també podrem superar qualsevol desafiament que trobem al futur davant nostre. Enguany la situació ha millorat i mirem al futur amb optimisme. A poc a poc estem recuperant moltes coses gràcies a avanços científics com la vacunació. Les persones que compartiu bons moments cada any durant les festes de Sant Joan en la Foguera José Ángel Guirao tampoc no heu pogut viure enguany les celebracions com era tradicional, però manteniu el mateix esperit de sempre i la vostra voluntat de continuar avant i vèncer qualsevol dificultat. El Llibret de la Foguera José Àngel Guirao de 2022 parla de les vicissituds que heu viscut durant els últims mesos, però també mostra la vostra vitalitat i el vostre desig de treballar de cara al futur amb entusiasme. La flama de la vostra foguera es manté viva de la mà de totes les persones que d’una manera o una altra feu possible que cada any torne al carrer i siga un gran punt de trobada. Vull enviar des de les pàgines del vostre Llibret de 2021 un fort abraç a tota la gent que manteniu viva la flama de la Foguera José Ángel Guirao en uns anys tan complicats, en companyia de la meua salutació més cordial i dels meus millors desitjos per al futur. Ximo Puig President de la Generalitat
|8|
|9|
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Saluda Alcalde Ayuntament d’Alacant
Luis Barcala Proximitat és el que em transmet la comissió de la foguera José Ángel Guirao, que presideixen Fernando Papí i la xiqueta Sara Vera. Un nou exemple el vaig tenir la matinada en la qual Beatriz Moya Martínez va ser triada Dama d’Honor de la Bellea del Foc 2022, Marina Nieto. Allí, en aqueixa avinguda on planteu les vostres fogueres i s’assenta el vostre racó, estàveu esperant-la. Vaig notar, i de quina manera, l’afecte que dispenseu a una dona que ha crescut amb tots vosaltres i que enguany passeja orgullosa el nom d’un dels grans de la Festa. Aquell que, només escoltar els primers compassos del seu pasdoble, se m’eriça la pell en la seua memòria. Felicitats, doncs, foguerers. El ja llunyà 2019, cal recordar-lo pels premis que vau obtenir en el Certamen Artístic. Després va arribar la tràgica pandèmia i no va ser fins al 22 de juny de 2020 quan va tornar a aparèixer la foguera José Ángel Guirao en la històrica Ofrena Solidària a la plaça de l’Ajuntament. Precisament, el lloc on Lucía i Shakira van ser proclamades bellees 2022, en companyia de les seues dames, Nahikari, Paula, Alexia i Aitana. Que el 2021 no hi haguera Fogueres per segon any consecutiu, no vol dir que la vostra comissió haja estat òrfena d’activitats. Sóc conscient del bon nombre de reunions telemàtiques convocades per a programar activitats que aquest esperat any, per fi, es convertiran en felices realitats. Una d’elles, la vostra lloable intenció d’editar un llibret. El que era tradicional s’ha convertit en un repte. Aquest, d’acord amb les pàgines que succeeixen aquest Saluda, l’heu superat. Una nova raó per a felicitar-vos i per a posar en valor el que pot fer el grup humà que conformeu, des que fa 22 anys fora fundada aquesta comissió que fa de la proximitat una bandera a situar al costat de les evocadores sigles i l’estilitzada flama del vostre estendard. Luis Barcala Sierra Alcalde d’Alacant
| 10 |
| 11 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Saluda Federació de les Fogueres de Sant Joan
Toñi Martín-Zarco Sempre és un orgull i un honor poder dedicar unes línies als foguerers, i més fer-ho a una comissió que porta el nom d’un foguerer tan estimat i a qui tant li deu la història de les Fogueres de Sant Joan. Gràcies per publicar llibret en aquest any tan anòmal, ara bé, enguany serà molt especial per a aquesta comissió en un altre sentit molt diferent, ja que Beatriz Moya Martínez va ser triada el juny passat dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant. Els foguerers somiem engrandir les Fogueres de Sant Joan, i ho fem buscant ampliar el palmarés de la nostra comissió o mitjançant el nostre desig d’experimentar grans vivències foguereres. I tot això, ho fem amb molt d’esforç i dedicació. Voldria destacar la gran participació de la foguera José Ángel Guirao en tantíssims certàmens i concursos festers; no obstant això, en aquestes línies vull recalcar el caràcter familiar de la seua comissió i el suport que donen a les seues representants. La foguera José Ángel Guirao planta en un enclavament meravellós, màgicament ampli, que converteix el seu racó en un referent d’alegria en les nits grans de juny. Espere i desitge que en breu aquest racó torne a estar ple, que la música festera de les seues cercaviles alegre els seus veïns, que els seus col·laboradors facen olor de pólvora de nou i que els foguerers i els seus representants facen gala de la indumentària festera. Aquest és un any estrany; no obstant això, estic convençuda que el que hem viscut i hem aprés ens farà més forts per a reprendre amb més força i il·lusió el pròxim exercici. Estic segura que així serà i que vosaltres amb el vostre esforç i treball ho fareu possible. Toñi Martín-Zarco i Marín Presidenta de la Federació de les Fogueres de Sant Joan
| 12 |
| 13 |
Resistència
Resistència Per José Manuel Lledó
| 14 |
| 15 |
Resistència
Homenatge als nostres artistes de fogueres, fogueres infantils i barraques El Monument és el pilar i l’element més important dels Fogueres sense el qual la nostra Festa no podria explicar-se a si mateixa. L’Estil Alacantí no és només un corrent artístic sinó també un sentiment que va nàixer de la mà del gran Gastón Castelló allà per l’any 1931 i que no ha de perdre’s mai. El mateix Gastón declarava llavors: “He d’aclarir que per a aquestes Fogueres em vaig inspirar en l’art revolucionari de l’Exposició Internacional 1929 de Barcelona, amb arquitectura ultramoderna i figures estilitzades que el públic va acceptar des del primer moment”. Aquest estil, dotat d’una acusada simetria, de grans volums plans de tipus figuratiu amb relleus al·legòrics alineats de manera repetitiva i grups escultòrics de caràcter simplificat i modernista, ha dotat de personalitat pròpia a la nostra Festa, imprimint-li vertader caràcter, al que cal afegir el seu contingut humorístic o satíric i els colors lluminosos i mediterranis que a poc a poc han derivat en una estètica peculiar i diferenciadora. Per ella han apostat al llarg dels anys extraordinaris Artistes que ens han deixat el segell inesborrable del seu Art.
Quant a les primeres Fogueres Infantils conceptuades com a tals de les quals es té constància van ser plantades en 1932 i es tracta de les de la Penya “La Pipa”, la de Pablo Iglesias-Quintana i la de la Plaça de Chapí. En 1933 ja van ser 12 les autoritzades, 14 en 1934, tan sols 7 en 1935 i 13 en 1936, sempre segons els expedients conservats en l’Arxiu Municipal d’Alacant. Des d’ací fins als anys 60 es coneix l’existència de diversos Monuments Infantils situats en determinats barris o carrers de la nostra Ciutat però sense que tingueren caràcter d’oficialitat per a la Comissió Gestora. El primer premi concedit a una Foguera Infantil va ser per a la plantada al carrer General Goded, realitzada per Julio Esplá Martínez l’any 1942. En 1981 es crea la Categoria Especial Infantil el Primer Premi de la qual recau en l’obra de José Muñoz Fructuoso titulada “El Circ” per al Districte Plaza de Pius XII. Pel que respecta a les Barraques, la primera a plantar, allà per l’any 1931 va ser la denominada Agrupació “Els 31 Foguerers”. D’autor desconegut, probablement construïda pels propis socis, consistia en una senzilla recreació de la típica barraca valenciana. Però és en 1955 quan es premia per primera vegada una Portada de Barraca, en concret la realitzada per Jaime Giner per a la Barraca “Pica i Vola”. Però és en 1982 quan es crea la Categoria Especial de Barraques, obtenint el Primer Premi la de “Lletres a Cabassos”, obra de F. Gómez. I en tota aquesta història ha tingut una especial importància el Gremi d’Artistes de Fogueres, fundat en 1982, que agrupa a tots aquells que han fet d’aquesta bella labor el seu mitjà i la seua manera de vida. Actualment compta com Maestro Major amb l’Artista eldense Joaquín Rubio Yáñez al qual van precedir, entre altres, Juan Capella, primer President; Pascual Domínguez, que va exercir aquest càrrec durant 22 anys; Ángel Martín o Pedro Abad. En l’actualitat compta amb uns 50 agremiados. Gràcies artistes pel vostre treball, per fer que ens emocionem amb la Plantà, per la vostra capacitat de resistència però, abans de res per aqueix ART tan efímer com bell.
Un Art Efímer que defineix a la perfecció el que transmeten a través de les seues idees, lliurament i dedicació aquests Artistes i que queda plasmat en el Monument sobre el qual gravita la Festa en cadascun dels Districtes que jalonen la nostra Ciutat. A això van contribuir de forma destacada les Fogueres considerades fundadores i que, segons els expedients conservats en l’Arxiu Municipal d’Alacant, van anar per aquest ordre les de Plaza d’Alfons XII; Benito Pérez Galdós-Belando; Alfonso el Savi-Pablo Iglesias; Plaza d’Isabel II; Alfonso el Savi, Sant Vicent, Barri Sant Ferran i Adjacents; Plaza de la Reina Victòria; Plaza de Ruperto Chapí; Avinguda de Méndez Núñez; Barri de Benalúa; Plaza de Roger i Barriada Obrera de María Auxiliadora, que no va entrar en concurs. I és la Foguera “Parada i Fonda”, plantada en el Barri de Benalúa, obra de Juan Such, José Marced i el ja citat Gastón Castelló, la que s’alça amb el Primer Premi. Posteriorment, en 1932, s’indulta per primera vegada un Ninot denominat “Tiruliqui”, obra de Juan Esteve i que va formar part de la Foguera Pascual Pérez-Torrijos. Més tard, en 1946, es crea la Categoria Especial de Fogueres sent el primer Monument premiat el que va portar per títol “Tauromàquia”, obra de Ramón Marco Marco per al Districte de Santa Isabel.
| 16 |
| 17 |
Resistència
Homenatge als nostres floristes
Però, d’entre tots els actes de la nostra Festa on les flors són distingides protagonistes destaca sens dubte nostra anhelada i preuada Ofrena de Flores a la nostra Patrona, la Mare de Deu del Remei. Aquest acte se celebra, ni més ni menys, des de 1941, sent President de la Comissió Gestora Ramón Guilabert Davó, la qual cosa la converteix en l’ofrena, organitzada a manera de desfilada, més antiga de quantes se celebren a Espanya. I aquest any es va celebrar a les onze i mitja del matí del dia 24 de juny en el qual les 20 Comissions legalment constituïdes, encapçalades per les seues màximes representants, es van traslladar a la Insigne Església Col·legial de Sant Nicolás, segons resava el Programa de Festes, amb la finalitat de retre homenatge a la Santíssima Faç i a la Verge del Remei. I és que la Sagrada Relíquia es trobava en Sant Nicolás ja que el Monestir estava sent restaurat després de la Guerra Civil. I és a partir de 1950 quan aquest acte adquireix un nou impuls amb la proclamació de la nostra Santíssima Verge del Remei com a Alcaldessa d’Honor Perpètua d’Alacant en el Ple Municipal celebrat a la una i mitja de la vesprada del dia 28 d’octubre presidit per les màximes autoritats polítiques, civils i militars de la Ciutat. Va ser tres dies després, el 31 d’octubre, quan, per primera vegada en la història, la Santíssima Verge del Remei va visitar la Casa Consistorial per a, després dels actes oficials de rigor, ser treta al balcó principal de l’Ajuntament per a rebre l’emotiu i fervorós homenatge del poble d’Alacant que abarrotava tant la plaça com els carrers adjacents.
Quan parlem d’una Festa plena com és la de Fogueres ho fem d’una celebració en la qual no és deixa de costat cap dels elements que tot esdeveniment festiu o fester ha d’atresorar. Un d’ells és, sense cap dubte, la presència de les flors. Alacant es veu embolicat amb freqüència per la dolça aroma d’aquestes, que amb tanta manyaga i cura treballen els professionals del sector. La bellesa, l’elegància, les formes i els colors que aporten les flors evoquen en nosaltres intensos sentiments i emocions.
Així, any rere any, l’Ofrena de Flores que se celebra en el seu honor durant els dies centrals de Fogueres ha anat creixent en participació, espectacularitat i fervor. En 1991 es lliuren per primera vegada premis per la seua participació en la mateixa a les Comissions de Fogueres fent-se extensius a les de Barraques en 1996. En ells té especial importància el motiu floral oferit en el qual s’observa el treball i dedicació de totes i cadascuna de les Comissions. Com una de les curiositats de l’Ofrena direm que en 1996 la Comissió Gestora presidida per Andrés Llorens Fuster va oferir un llaç blau de grans dimensions que es va situar en el renovat panell per a col·locar les flors, situat en la Plaça de l’Ajuntament, com a homenatge i solidaritat amb José Antonio Ortega Lara segrestat per l’organització terrorista ETA el 17 de gener d’aquest any i alliberat per la Guàrdia Civil l’1 de juliol de 1997.
I tot això li ho devem als floristes els qui aconsegueixen omplir d’aroma i color no sols els dies centrals de Fogueres sinó molts dels 365 que formen l’any. I és que és pràcticament impossible imaginar qualsevol esdeveniment fester sense la presència de les flors, ja siga a manera d’obsequi o com a suport d’alguns dels actes oficials més significatius. Entre aquests últims podríem destacar sens dubte el de la Proclamació de totes dues Belleses del Foc on l’adorn floral de l’escenari, ja siga el de la Plaça de l’Ajuntament o el del Teatre Principal per citar només dos d’ells, adquireix cada any una dimensió especial. A més d’això, assistim també com a colofó de tan destacat acte a una espectacular ofrena floral amb la qual els més destacats organismes i associacions tant locals com provincials i autonòmics feliciten les nostres màximes representants acabades de proclamar i les cistelles de flors de les quals competeixen en espectacularitat i bellesa convertint l’escenari en un autèntic vergel.
| 18 |
| 19 |
Resistència
Homenatge als nostres indumentaristas
Posteriorment, en 1971, durant el Ple de Fogueres del dia 18 de febrer, s’aprova el vestit de Foguerer com a obligatori per a tot comissionat de Foguera o Barraca. Curiosament, un conegut fester de l’època, Arturo Tresancoras Reig, es va oferir com a model per a mostrar-ho als membres d’aquest Ple. Indubtablement, aquesta decisió va dotar en aquells dies d’una major correcció a la nostra Festa en proporcionar-li una total i absoluta uniformitat de la qual fins llavors mancava. El disseny d’aquest, basat en el de faller valencià, va estar també a càrrec de Tomás Valcárcel, encara President de la Comissió Gestora. Ja en 1972, concretament durant el mes d’abril, se celebra un concurs per a triar a la “Guapa de Llevant” al qual es presenta Chelo Rico Andreu, Bellea del Foc 1971 representant de la Foguera Rambla de Méndez Núñez, vestint el vestit de Núvia Alacantina que aconsegueix el Premi al Millor Vestit Regional d’Espanya. Posteriorment, en un Ple de Fogueres celebrat el 5 de desembre de 1978, s’aprova que la dona que no puga vestir el vestit de Foguerer, solament vestiria els de Núvia Alacantina o Llauradora. Des de llavors fins a l’actualitat s’han produït grans i importants canvis i variacions en la Indumentària Oficial de les Fogueres que ha guanyat moltíssim quant a qualitat, correcció i rigor, realitzant-se interessants i profunds estudis duts a terme per autèntics experts en el tema i que després han sigut portats a la pràctica per les sàvies i expertes mans dels nostres extraordinaris indumentaristas.
Elegància, tradició i cultura són tres de les característiques que defineixen a la perfecció el treball i les vertaderes obres d’art que realitzen any rere any els nostres indumentaristas. La indumentària tradicional és un dels nostres tresors més preuats que amb tanta manyaga, afecte i dedicació es realitza. Ens deixeu any rere any un important llegat i sense vosaltres el present, passat i futur de la nostra Festa de Fogueres no tindria massa sentit. Feu un treball molt especial per a ella fent que lluïm perfectament abillats amb els nostres millors vestits confeccionats cada vegada amb més rigor i correcció. I va anar l’any 1961, sota la presidència de Tomás Valcárcel Deza i segons un acord del Ple de Fogueres celebrat el 27 de gener, quan el vestit de Núvia Alacantina es converteix en obligatori per a totes les Belleses i Dames d’Honor. Era el mateix que va vestir el Grup de Cors i Danses de la Secció Femenina d’Alacant en l’Ofrena al Cap de l’Estat, Francisco Franco, que en 1940 es va celebrar a Medina del Campo, realitzat pel propi Valcárcel, en aquells dies assessor artístic d’aquesta Organització, després de minucioses cerques i nombroses consultes d’antecedents sobre aquest tema en diferents i variats arxius i biblioteques. Aquest vestit és declarat oficial per l’Ajuntament en un Ple Municipal celebrat el 29 d’abril de 1967.
| 20 |
Un exemple important el trobem en el vestit de Núvia Alacantina que, malgrat no haver variat substancialment des de la seua creació, ha augmentat enormement la seua qualitat i riquesa. Sense anar més lluny, des de l’any 2002, la Bellesa del Foc, al principi l’Adulta i posteriorment també la Infantil, estrena el dia de la seua corresponent Proclamació un espolí, denominat així per l’utensili amb el qual és elaborat, de disseny i dibuix exclusius i realitzat manualment, que actualment es dissenya per a quatre anys i que, al principi, finançava la Comissió Gestora per a fer-ho posteriorment l’Ajuntament de la Ciutat. De la seua confecció s’ha encarregat durant tots aquests anys la prestigiosa signatura valenciana “Vives i Marí” a la qual s’han anat unint altres importants empreses de roba o complements festers de tota la Comunitat Valenciana per al perfecte lluïment de nostres Belleses del Foc i les seues respectives Dames d’Honor. L’elecció d’aquest espolí, que suposa més de cent hores de treball, és una decisió consensuada entre l’empresa que ho teixix, l’indumentarista triat per a la seua confecció i la Federació de Fogueres. Quant als vestits i peces tradicionals ambientats en la societat alacantina dels segles XVIII i XIX, tant els d’home com els de dona, reflecteixen una més que interessant varietat segons la finalitat o el motiu per als quals s’utilitzaven en aquella època, diferenciant principalment els de vestir o mudar, molt més rics, amb teixits més nobles i utilitzats en ocasions especials, i els de diari o faena, també denominats de zaragüell en el cas dels homes, molt més austers però, a canvi també molt més lleugers i còmodes. Existeix també, per descomptat, una reglamentació que defineix aquestes peces així com el seu correcte ús, quins adreços utilitzar amb cada vestit i com cal pentinar-se correctament. Avui dia, prop d’una desena de destacats indumentaristas de la nostra Ciutat treballen diàriament perquè es complisca una normativa que, a vegades, es fa complicada per la diferència de gustos i pressupostos. Aquests professionals eleven a la categoria d’ART un ofici pràcticament manual íntegrament que fa que els milers de components d’aquesta extraordinària i meravellosa Festa aportem a través dels nostres vestits un toc de qualitat, distinció i colorit a aquesta ja de per si mateix interessant i atractiva celebració.
| 21 |
Resistència
bon fer, han contribuït a dignificar any després d’anys un dels elements sense la presència dels quals la Festa de Fogueres no haguera pogut explicar-se a si mateixa com és la Música. També trobem a la nostra Ciutat altres destacades i importants agrupacions musicals com són la Societat Cultural Esportiva Carolinas; la Societat Musical l’Harmonia, de Sant Gabriel; la Societat Musical L’Amistat, de Villafranqueza o la Unió Musical Ciutat d’Assís.
Homenatge als nostres músics Tenim ganes de tornar a escoltar la Música inundant d’alegria, emoció i sentiment els carrers de la nostra meravellosa Ciutat. La Música és part essencial de la nostra vida i de la nostra Festa gràcies, entre altres coses, als concerts, cercaviles, desfilades o cavalcades en els quals Foguerers i Barraquers desfilem al costat d’extraordinàries bandes de música o tradicionals colles de dolçainas i el tabalets. I és que la Música forma part indissoluble de la nostra Festa de Fogueres pràcticament des del mateix moment del seu naixement allà per 1928. Així, un any després, en 1929, concretament el 3 d’agost, en l’Alborada en honor de la Verge del Remei s’estrena el pasdoble humorístic “Els Fogueres de San Chuan” que, encara que es va interpretar per primera vegada al juny del citat any la composició era únicament musical, obra del mestre Luis Torregrosa García, llavors Director de la Banda Municipal. En aquesta nova ocasió ja tenia lletra, escrita per José Ferrándiz Torremocha qui, posteriorment, seria President de la Comissió Gestora en 1932 i de la Foguera Calderón de la Barca´-Plaza d’Espanya en 1935. Va ser interpretat per la citada Banda Municipal i l’Orfeó d’Alacant. Actualment és l’Himne Oficial de la nostra Festa.
Són innombrables els actes dels Fogueres en els quals la Música és la principal protagonista destacant entre ells concerts com el de Música Festera que organitza anualment, des de 1996, el diari “Informació”; el que serveix d’Homenatge al Foguerer Infantil des de 2009 o el Certamen de Bandes de Música “Andrés Llorens”, que se celebra des de l’any 2007. També podem parlar de les desfilades, cavalcades i cercaviles, especialment de l’Entrada de Bandes i Comissions en la qual l’acompanyament musical és la raó de ser d’aquest. Com a curiositat direm que, sent President de la Comissió Gestora Conrado Albaladejo, s’edita el primer compact disc de música festera. Posteriorment, des del màxim òrgan rector dels Fogueres, s’ha anat augmentant gradualment el patrimoni musical de la nostra Festa que ja supera àmpliament el centenar de composicions perquè rara és la Comissió, la Bellea del Foc o el President de Comissió Gestora o Federació que no compta amb un pasdoble al seu nom. A això han contribuït destacats músics i compositors com el ja citat Luis Torregrosa, José Alfosea Pastor, Moisès Dávia Soriano, Antonio Ferriz Muñoz, Bernabé Sanchis Sanz o l’incombustible Luis Molina Millá, entre altres. Doncs bé, ja queda menys perquè la Música Festera inunde de nou els nostres carrers i els nostres cors amb aqueixa meravellosa concepció de l’ART amb què només els nostres músics saben obsequiar-nos.
Un cas curiós és el que té com a protagonistes al mestre Francisco Alonso López i el seu pasdoble “La Festa del Poble” en la partitura del qual resa “Pasdoble morisc escrit expressament per a les festes de les Fogueres de Sant Joan pel mestre Francisco Alonso”. I és que aquesta composició musical va ser un regal realitzat en 1934 pel famós músic i compositor a José Romeu Zarandieta, en aquells dies President de la Foguera Plaza de la República, qui va oferir a Francisco Alonso el títol de Foguerer d’Honor que aquest va acceptar complagut. Va ser estrenat en Els Fogueres d’aqueix mateix any per la Societat Unió Musical de Bigastre sota la direcció de Francisco Murcia. Posteriorment, en 1935, l’Ajuntament d’Alacant va oferir un homenatge al citat Maestro celebrat en la Plaça de Bous on el pasdoble “La Festa del Poble” va ser interpretat per 36 bandes de música amb prop de 1.500 músics. Francisco Alonso va rebre un diploma i va eixir a coll del cus alacantí, com els toreros. Un dels elements diferenciadors en els nostres concerts, desfilades i cavalcades o, durant molts anys en l’Elecció de la Bellea del Foc, que els atorga una dosi major de qualitat és la presència, bé obrint els mateixos o com a magnífic colofó, d’una de les millors agrupacions musicals de les quals existeixen de llarg a llarg del nostre país com és la Banda Simfònica Municipal de l’Excm. Ajuntament d’Alacant, fundada en 1912 i dirigida actualment per José Vicente Díaz Alcaina. Aqueix grup d’excel·lents professors que, amb el seu mestratge i
| 22 |
| 23 |
Resistència
La nostra Festa no pot concebre’s sense la màgia de la pólvora en general i de la Mascletà en particular. Amb l’oficialització dels Fogueres, en 1928, l’afició per la pirotècnia es va incrementar, gaudint alhora d’un important suport popular i col·lectiu a la Ciutat.
Homenatge als nostres pirotècnics
Així, des de fa ja diversos anys, 32 exactament, passat el migdia i en el mateix cor d’Alacant té lloc la major manifestació pirotècnica dels Fogueres de Sant Joan, la ja tradicional, necessària i obligada Mascletà disparada en la Plaça dels Estels (encara que, per diverses circumstàncies, haja canviat en algun moment de la seua història d’ubicació a la Rambla de Méndez Núñez, la Avinguda d’Alfons el Savi o el Passeig de Campoamor) i que, durant quatre jornades al principi i algunes més, afortunadament, en l’actualitat, sempre a la mateixa hora, les dues de la vesprada, té lloc durant els dies centrals de Fogueres. I el que al principi va nàixer com un esdeveniment rutinari dins de l’activitat festera i festiva s’ha convertit en un fenomen únic que converteix la citada Plaça dels Estels en l’epicentre i cor de la nostra celebració des del qual milers de persones, tant alacantins com visitants, gaudeixen de poc més de sis emocionants i intensos minuts mentre el foc, amb un baluern rítmic i eixordador, va avançant des del Passeig del General Marvá cap al centre de la plaça per a, una vegada allí, en semicercle i a una velocitat de vertigen donar pas al definitiu “terratrèmol” final provocant, a més d’un soroll esquinçador, una densa fumera multicolor que fa invisible durant alguns segons l’entorn que ens envolta.
Recordarem sempre l’olor de pólvora de nostra primera Mascletà o els colors del nostre primer Castell de Focs Artificials a la Platja del Cocó en els quals el baluern i la llum dels mateixos fa vibrar, gràcies al Gremi de Pirotècnia, els nostres il·lusionats cors. Poc importa el lloc de procedència de la pólvora, la qual cosa sí que és veritablement cert és que no es pot explicar pràcticament cap de les festes dels pobles que jalonen el Mediterrani sense l’ingredient màgic, fascinador i fragorós d’una Mascletà sota el blau del migdia o un Castell de Focs Artificials sota la llum de la lluna.
| 24 |
Tot això després que nostres Belleas del Foc pronuncien la màgica frase de “Senyor pirotècnic, pot començar la Mascletà”. L’esdeveniment aconsegueix, des d’aqueix moment, tal espectacularitat que provoca entre els presents, una vegada finalitzat el mateix, un espontani esclat d’aplaudiments que, a vegades, aconsegueix diversos minuts de duració, prova inequívoca que tot ha resultat un complet i absolut èxit. La Plaça dels Estels i el seu Mascletà es converteixen llavors en el punt de partida d’un dia lúdic i festiu per als milers de persones, tant alacantins com visitants, que hem tingut el privilegi de gaudir-la, gaudir-la i viure-la. I no podem oblidar-nos, com és lògic de la tradicional Palmera que any rere any es dispara des del cim de la Muntanya Benacantil i que dóna pas a la Cremà de Fogueres, Fogueres Infantils i Barraques que posa fi a cada edició de la nostra benvolguda Festa.
Aqueixa feliç combinació de sofre, salnitre i carbó que forma la pólvora s’ha anat enriquint any rere any amb la tècnica, la imaginació i el bon fer d’aqueixos mestres pirotècnics que han sabut transformar el seu complicat i arriscat ofici en un autèntic art sense l’aportació del qual difícilment podríem entendre o explicar qualsevol manifestació lúdica, festiva i popular que tinga lloc a la nostra Ciutat.
Posteriorment, després dels dies centrals de Fogueres, entre el 25 i el 29 de juny, tots a la Platja del Cocó per a gaudir dels cinc Castells de Focs Artificials, i durant molts anys de les seues corresponents Traques Lluminoses, que han convertit aquest concurs internacional en un dels més destacats de quants se celebren a Espanya perquè no en va va celebrar en 2019 la seua edició número 74.
Amb la Mascletà s’activen pràcticament els nostres cinc sentits. A través de la vista podem contemplar la perfecta harmonia existent en la mateixa col·locació d’aqueixa colorista massa explosiva que, instants més tard, es convertirà en un esdeveniment tan fragorós que portarà les nostres oïdes al límit de la seua resistència. Però també el nostre olfacte s’alegra amb l’olor dolça i intensa d’aqueixa pólvora que, al seu torn, deixa un regust aspre i sec en la boca i el paladar mentre la pell s’encén amb la calor de l’espectacle i del propi ambient i fins i tot sentim de llarg a llarg del nostre cos l’ona expansiva de morters i carcasses.
I, si la Comunitat Valenciana és rica en empreses pirotècniques, la Província d’Alacant pot presumir d’albergar a algunes de les més importants d’elles destacant la veritablement nostra, l’antiga “Alacantina de Focs i Artifici”, actualment “Germans Sirvent”, dirigida durant molts anys per Pedro Luis Sirvent i avui en mans dels seus fills, els qui ens han fet gaudir i viure infinitat de moments inoblidables. Ja queda menys per a gaudir d’aqueix baluern emocionant i intens que vosaltres, els pirotècnics, heu elevat a la categoria d’ART!
| 25 |
Bibliografia Aldeguer Jover, Francisco. “Las Hogueras de Alicante (1928-1994). Alacant, 1995. Escorza Ripoll, Aitor; Llorens Ortuño, Susana; Linares Albert, Santiago y Sánchez Moreno, Luis Miguel. “Fogueres Música, Historia y Devoción”. Federació de Les Fogueres de Sant Joan. Alacant, 2021. Lledó Cortés, José Manuel. “Fuego en el Agua”. Fundació Port d’Alacant. Alacant, 2011. Parodi Arróniz, Armando. “Alicante Arte y Fuego”. Foguera Gran Via-La Ceràmica. Alacant, 2010. V.V. A.A. “Un Lugar en el Fuego”. Almar Edicions. Alacant, 1996.
Resistència
Història de la Foguera José Ángel Guirao Per Fernando Papí i Eulogio
L’inici de nostra, ara sí, llarga història en el món de la festa té com a punt d’inici un trist relat, que ha servit d’exemple per al conjunt d’associacions que estimen el foc. José Ángel Guirao els reservava un gran disgust a Les Fogueres de Sant Joan, els partia el cor als seus adorats alacantins, va deixar tal buit en la Festa que encara hui dia aqueix buit no s’ha pogut superar i és que probablement mai ningú, el coneixia o no, podrà fer-ho. Ell era un foguerer molt volgut en tot Alacant, tant que va ser el mestre de cerimònies de la coronació de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Remei, en el seu últim acte en públic. José Ángel va potenciar el festival de la Bellea del Foc portant-lo a l’emblemàtica plaça de bous i va enaltir a la dona alacantina, sobretot a les bellees. Va ser a més un gran recitador, ja que era cantant i autor de teatre, i el millor delegat artístic que ha tingut la Gestora de Fogueres. En una històrica manifestació multitudinària de duel, la ciutat li acomiada amb fervor i les seues cendres les quals van ser escampades amb amor en alta mar, com bé volia ell, estaran besant la nostra terra amerades en l’espuma de les ones durant tota la vida. Benvolguts lectors, aquest fet, aquesta breu introducció és vital i important per a entendre els qui som els Foguerers que portem el seu nom per bandera per tots els racons d’Alacant des que poc després del seu adeu un grup de persones decidira crear el que hui és per a molts, la nostra llar, des d’ací i cada vegada que escoltes aquestes humils línies, gràcies, José Ángel.
| 28 |
Un districte jove s’alçava en terres alacantines, sense pólvora, sense música, sense Foguera... Aquest fet calia revertir-lo i amb el millor dels homenatges que es podien fer, es van ajuntar aqueixes dues variants, la falta del nostre José Ángel i la necessitat que l’av. Pintor Xavier Soler gaudira de primera mà de la seua tradició més arrelada i impactant, de Les Fogueres de Sant Joan en la seua màxima esplendor. Així doncs, un grup d’amics seus van voler iniciar un nou camí en una zona que calibrava a la perfecció l’evolució urbana i la renovació, juntament amb una bonica història d’amor per la Festa i Alacant de quasi tres lustres de marxa. És per això que part de les persones que eren el seu món i la seua vida, van voler que el seu nom no s’oblidara, sinó que perdurara per damunt de totes les coses, va anar en l’estiu de 2000, quan el que es podia denominar com “les hosts de José Ángel Guirao” van sol·licitar a la Comissió Gestora (ara denominada Federació de Fogueres i Barraques) encapçalada per José Manuel Lledó, la creació d’aquest districte. Un districte que va presidir qui fora una de les seues persones més afins, Miguel Nieto, i que la seua primera Foguera va realitzar i es va veure plantada el matí del 21 de juny de 2001, de la mà d’una altra persona lligada completament a la seua figura, Pedro Soriano. Van ser els orígens, els primers passos d’un districte que a poc a poc va anar formant la seua configuració urbana, prosseguint una marxa sempre modesta però al mateix temps amb prou empenyiment a l’hora de marcar la seua continuïtat, en una de les zones més residencials de la nostra benvolguda ciutat. Anem ara a parlar d’aqueixos durs començaments com, ara sí, per fi, una comissió consolidada, al principi es va arribar a muntar quatre o cinc taules redones que s’il·luminaven amb ciris perquè no es disposava dels fons suficients per a poder col·locar una mica d’il·luminació típica en aquestes dates. La gent s’emportava el seu propi sopar i equip de música . Es pot dir que Pedro Soriano coneixedor d’aquest fet pràcticament ens va regalar el monument durant els dos primers anys com a incentiu per a poder establir unes bases per al futur. Els fundadors eren huit o deu només i no podien mantenir un local per fer les reunions de la xicoteta comissió, aquestes es feien en un bar de Villafranqueza. A poc a poc van començar a arribar festers amb ganes de sumar-se a aquesta magnífica comissió, gent d’altres comissions, del mateix barri, i de la mà dels uns i els altres la comissió es va anar ampliant fins a aconseguir en 2008 un pic de seixanta components entre adults i infantils. No obstant això, i fruit de qüestionables gestions, la Foguera va començar a perdre comissionats fins als vint-i-quqtre membres en total. La comissió presidida en aquells dies per Susana Càceres Calvo - Parra va tindre el valor de tirar avant i no prendre decisions precipitades, el Certamen Artístic i les presentacions començaven a jugar un paper fonamental dins de la comissió que després seria determinant, però abans d’això, va succeir alguna cosa que va canviar per complet el rumb de José Ángel Guirao. Com bé déiem abans, el Certamen Artístic va suposar l’excusa perfecta per a donar a conéixer a l’ensopida comissió de nou, amb aires de renovació i il·lusió, el camí començava de nou, quasi de zero. Tanmateix això no és el realment important en aquesta època entre el 2012 i el 2013, ja que l’any 2012, la nostra volguda Bellea Infantil, Eva María Papí Eulogio s’alçava en l’emblemàtica plaça de Bous com Bellea del Foc Infantil 2012, màxima representant dels xiquets de la Festa d’Alacant. L’alegria va inundar el districte, va unir per complet més si cap a la comissió amb ànim de ressorgir i alçar-se cap al més alt, fent sentir orgullós a José Ángel Guirao de la força i l’empaquetatge que van demostrar tindre quan tot es veia molt fosc. Sens dubte, Eva María Papí Eulogio va saber, encara malgrat la seua curta edat, transmetre els valors i principis d’una foguerera amant de la seua Festa, i encra més, de la seua Foguera.
| 29 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Així va ser, els comissionats any rere any van començar a arribar, José Ángel Guirao creixia a poc a poc, es demostrava en el Certamen Artístic i els actes de proclamació de les Bellees i Dames de la Foguera. Unió, sacrifici i esforç van atresorar el bon fer dels seus comissionats perquè a poc a poc el que fora una ensopegada tinguera un bon desenllaç, el millor que calia esperar, el de poder establir les bases d’un projecte fogueril prou fort i ben gestionat per a poder portar amb tenacitat la pujada exponencial que s’estava experimentant. I és ací en 2016 quan es va renovar la Junta, la qual, venia carregada amb il·lusió i ganes de treballar pels seus comissionats. Cal afegir que actualment, l’any 2022, la Junta continua sent la mateixa, ja que en 2021 va ser renovada unànimement. Aquesta Junta està composta per Fernando Papí Sáez com a president, Fernando Papí Eulogio com a vicepresident, Menchu Marco López com a delegada de Federació, Concepción González Leiva com a secretària i Susana Bárcena Soriano com a tresorera. Ells al costat de la seua comissió que continuat creixent continuen lluitant per mantenir a José Ángel Guirao en un lloc preferent dins del marc de la festa. Ara, és una comissió que infon respecte i afecte pels quatre costats. Hem de ressaltar que la comissió després de molt d’esforç i gràcies als fruits del treball i il·lusió dels delegats artístics, Fernando Papí Eulogio i Beatriz Moya Martínez aconseguim en 2017 i 2018 el Primer Premi en el Certamen Artístic des que en 2011 la comissió marcara i continue marcant una època en aquest concurs. En 2019 a més es va obtenir també un merescut Primer Premi en l’acte de proclamació de les Bellees i Dames. D’altra banda, relacionat també amb la via artística cal afegir que des que 2016 es fa un esforç tremend per millorar pas a pas el Monument que tenim al carrer, actualment plantem tots dos monuments en Tercera Categoria, paraules majors sens dubte, a més amb un tàndem perfecte entre Sergio Musoles en el Monument adult i José Fuster en el Monument infantil. I és en 2021 quan la pandèmia ens donava treva i podíem respirar, mai més ben dit, quan una altra inimaginable experiència li va ser concedida a la comissió, aquesta igual que en 2012, han suposat un abans i un després. Beatriz Moya Martínez la que en aquell juny es presentava a l’Elecció de les màximes representants de la nostra ciutat va ser proclamada Dama d’Honor de la Bellea del Foc d’Alacant, una benedicció i un nou impuls a la comissió que amb al voltant de cent comissionats ni més ni menys celebrava amb afecte aquest meravellós desenllaç, ja que després del viscut en els durs mesos de pandèmia, no podíem rebre una millor notícia. Ens ho mereixíem, una alegria tan immensa, però sobretot ella, dona de foc, foguerera orgullosa de la seua terra que veia realitzat el somni de la seua infantesa, i perquè no dir-ho, de tota dona alacantina. I és ací quan finalment arribem a l’actualitat i podem fer un balanç positiu, molt a més, del que ha sigut la nostra Història des dels nostres inicis fins a l’actualitat. Ara mateix continuem immersos en nous projectes que puguen continuar alçant fins al més alt a la Foguera amb el millor dels noms, la Foguera que porta el seu, el de “El més gran de tots”, la Foguera José Ángel Guirao. Benvolguts lectors, permetre’m acabar aquest breu repàs de la nostra marxa en la festa i l’explicació de per què som així amb punts suspensius i és que aquesta no és, ni serà mai, una història amb punt final, perquè passe el que passe, portem en el nostre ADN el foc corrent per les venes i siguen els uns o els altres, mai permetrem que aquesta Foguera caiga en l’oblit perquè Alacant es mereix continuar escoltant el nostre nom per tots els racons mentre la Terra del foc i les seues tradicions que daten de tradicions ancestrals continuen existint...
| 30 |
| 31 |
La nostra Foguera
Resistència
Saluda Presidenta Infantil
Sara Vera i López Estic molt feliç de començar aquestes paraules dient que finalment i després d’una dura espera l’olor de pólvora ja s’assega en l’ambient, que el so de la festa és als carrers i que la màgia inunda la ciutat d’Alacant i no puc estar més contenta. Estem preparats per a vibrar amb les mascletás, per a plorar en la nit de la crema i és que encara que sone a tòpic no havíem perdut la il·lusió i la força perquè enfront de la valentia de les fogueres no hi ha qui puga. És un plaer poder compartir el càrrec amb tu, Fernando Papí, President d’aquesta Foguera, a qui sé que sempre puc acudir. Dir a les noves representants que em sent molt afortunada de poder acompanyar-les. Shakira al costat de les teues dame Alexia i Aitana us assegure que ací teniu una amiga per al que necessiteu. A més tenim la sort de comptar amb l’experiència de Lucía i les seues dames Paula i Nahikari. Volia agrair a la meua comissió la confiança que ha depositat en mi, és tot un orgull poder representar el càrrec de Presidenta Infantil. Moltes gràcies! Us desitge ànim per a poder continuar mantenint la il·lusió per aquesta festa i unes Felices Fogueres 2022. La vostra Presidenta Infantil.
| 34 |
| 35 |
Resistència
Saluda President Fernando Alberto Papí i Sáez Permetre’m que comence este espai privilegiat del que dispose per a comptar-vos una breu història, amb moralitat, tal vegada, o millor, sense ella, ara m’entendreu. Alacant durant massa temps va perdre part de la seua llum, part de la seua màgia, de la seua il·lusió, del seu sentir. Els nostres cors, encara que vam tindre temps per a reflexionar, no ens van deixar sentir el foc, Alacant, els seus alacantins tenien una dura batalla a què enfrontar-se i tots els nostres esforços fins a l’últim dels nostres alens anaven destinats a esta lluita d’enemic invisible, però, sabeu que?, no hem vençut encara i dóna igual, perquè hem demostrat el que el sentir d’un poble alçat contra el pitjor dels mals és capaç de fer, anteposar-se enfront de les adversitats i continuar fent Festa. Potser la moralitat siga eixa, però d’açò mai traurem una moralitat, ja que, per desgràcia tenim massa buits que mai podran recuperar-se i enfront d’això no hi ha contes ni històries que valguen. José Ángel Guirao, junt amb la seua comissió, han demostrat que la Festa té un motor de Foc etern que a pesar de qui li pese mai s’apagarà. Em sent orgullós del que som capaços de fer, tinc la meua gent amb mi, que em recolza, que m’ajuda a què tot siga més fàcil, perquè, de veritat, no hi ha una altra Foguera igual, heterogènia i diferent, lluitadora i incansable, que sempre vol més, en especial, el bé comú, perquè units el nostre sostre és molt alt. Foguera, gràcies per la vostra paciència i comprensió, estic convençut que ens queden grans coses per viure a partir de ja. Volgudes màximes representants de la nostra comissió Lluïa Lligue i Triana i Shakira Cortés i Pallás, sou la imatge de la il·lusió i les ganes per viure les nostres tradicions, vos augure un futur carregat de sorpreses, bones segur, la qual cosa ve ara és arreplegar els fruits de l’espera i el bon fer de tots i cada un dels que componem la Festa del Foc, vos vull donar les gràcies en primera persona, a vosaltres i a les vostres Dames d’Honor, Nahikari i Paula com a Dames Adultes i Aitana i Alèxia com a Dames Infantils, per no perdre mai l’esperança i per voler passe el que passe continuar representant a la vostra comissió en tot el que vos queda per viure, a més no compteu exclusivament amb el meu suport, teniu a Sara Vera i López, Presidenta Infantil bolcada amb el seu càrrec de responsabilitat, una festera implacable que coneix de bona mà el que suposa ser càrrec d’honor en José Ángel Guirao. Començava este breu escrit permetent-me el luxe d’expressar un sentiment comú, ho torne a fer, escric estes línies per a transmetre-li a tot el món l’orgull infinit que sent al comptar entre nosaltres, entre la meua família, a la Dama D´Honor de la Bellesa del Foc d´Alacant Beatriz Moya i Martínez, eixe moment va ser quelcom molt especial, veure el teu rostre inundat de felicitat em fa donar-me conta el bonic de la nostra Festa, la qual cosa suposa ostentar el càrrec de Foc màxim i per descomptat fer-me partícip de tot el que pots. Saps tant que signifiques per a nosaltres, seguix així, no canvies mai, ET VULL. Foguerers, Barraquers, amics tots de la Festa, per fi, estem immersos en preparatius i alegria perquè afortunadament les fogueres 2022 se celebraran de la millor forma possible, amb la certesa que seran inoblidables, probablement les millors de la història, per la qual cosa hem treballat fins a arribar a ells i les ganes que els tenim. Us desitge unes felices fogueres 2022. Visca Alacant, visca Les Fogueres de Sant Joan, i que visca encara mes la Foguera José Ángel Guirao.
| 36 |
| 37 |
Resistència
Delegacions President Fernando Papí i Saez Vicepresident Fernando Papí i Eulogio Delegada de Loteries i Tresorera Susana Bárcena i Soriano Delegada de Protocol Eva María Eulogio i Llorens Delegada i delegat de Monument Maria Luisa Marco i López Fernando Papí i Eulogio Delegada de Comunicació Eva María Papí i Eulogio Delegades de Vestuari i Ninot Maria Teresa Ortega i Delgado Eva Hernández i García Delegat de Racó José Ramón Ireni i Santamaría Delegada i Delegat de Racó Social Ángeles Pozo i Triviño Juan Oliva i Carrión Delegat de Recompenses Francisco José Marco i Armero Delegada de Juventud Saioa Quero i Marco Delegat d’Esports Javier Pérez i Verdú | 38 |
Presidenta Infantil Sara Vera i López Secretària Concepción González i Leiva Delegada de Federació María del Carmen Marco i López Delegada de Belleses Aroa Morcillo i Moratalla Delegada i delegats Artístics Beatriz Moya i Martínez Fernando Papí i Eulogio Sergio Oliva i Cáceres Delegat de Decorat José Ramón Ireni i Santamaría Delegades i delegats de Llibret Fernando Papí i Sáez Eva María Eulogio i Llorens Eva María Papí i Eulogio Francisco José Marco Arnero Delegades d’Infantils Paloma Arias i Más María José Marco i López Ana Pilar Lledó i Calpena Delegats de Pirotècnia José Antonio Vera i Fernández Francisco José Verdú i Bernabeu Delegat de Festejos José Antonio López i Sánchez
Els nostres comissionats Rocio Oliva i Pozo Mario Martín i Oliva Noa Martín i Oliva José Juan Ireni i González Andrea Ireni i González Miguel Bautista i Sánchez Ana Velázquez i Simarro Juan Carlos Quero i Martin Iker Quero i Marco Naiara Pérez i Marco Orlando García i Pérez Toni García i Pérez Tatiana Verdú i Ledó Mónica González i Leiva Javier Martínez i González Joseba Andoni Nuñez i García Nahikari Nuñez i Barcena Natalia Collado i Bárcena Antonio Javier Rodriguez i Ruíz Juan Carlos Torregrosa i de Andrés Paula Torregrosa i Marco José Juan Gómez i Anguís Carla Gómez i Ortega Salvador Torres i Monrreal Rosario Gomis i Espinosa Salvador Torres i Gomis Alexandra García i Villanueva Paula Torres i Gomis Noa Torres i García Sofía Guardiola i Torres Susana Castro i Ruano Daniela López i Castro Macarena López i Castro Lucía Ato i Triana Paricia Ronda i Soler
Patricia Martínez i Ronda Salvador Martínez i Ronda Rosi Moratalla i Javega Antonio Morcillo i López Aroa Morcillo i Moratalla Fran Llorca i Vargas Ainara Morcillo i Moratalla Shakira Cortes i Pallás Inmaculada Moratalla i Javega MªAngeles Anton i Marín José Gregorio Peña i López Alba Peña i Antón José Angel Peña i Antón Mónica Antón i Marín Einar Alfageme i Medina Edgar García i Antón Abel Arias i Mas Mariona Vacas i Matencio Idaira Arias i Vacas Abel Arias i Vacas Mateo Arias i Vacas Francisco Ortega i Cordero Vega Navarro i Arias MaGloria Más i Menarges Vanesa López i Sánchez Sara Vera i López José Antonio Vera i López Lucia Iborra i Socorro Concepción Gómis i Pérez Lucía Rocamora i Gomis Lucía Caballero i Muñoz Alexia Cano i Murcia Aitana Galiana i Maseres Einar Alfageme i Medina Oliver Cano Murcia | 39 |
Resistència
Resistència Foguera Infantil José Fuster i García
El 12 de Maig de 2020 el cor de les fogueres va deixar de bategar. Una agònica pandèmia ens va assotar canviant la nostra manera de veure la vida per complet. Havíem de viure de manera diferent, distanciar-nos, fins i tot sentir d’una altra manera. Alguns oficis van passar a considerar-se essencials i van poder continuar amb la seua labor, uns altres, degueren esperar el seu moment per a tornar. Un temps etern que va portar pràcticament a l’extinció als oficis realment essencials per a la nostra festa. Un estat d’hibernació forçós que ha fet afeblir-se per complet tot aquest teixit artesanal autòcton. La capacitat de resistència, ara denominada resiliència, demostrada per aquests col·lectius és una lluita titànica per ressorgir. Juny de 2022 és el moment triat, l’hora de tornar a recuperar el color, de sanar les ferides gràcies al poder del foc. Un valerós àngel custodi ha aconseguit mantindre amb vida la flama d’aquests oficis i és ell, ara, l’encarregat de retornar-los a la vida gràcies a l’ajuda de la deessa del foc. L’engranatge de les comissions torna a funcionar i, amb ell, arriba l’hora de tornar. Units, tornem. | 40 |
| 41 |
Resistència
Welcome to Alacant Foguera
Sergio Musoles i Ros El gran escenari del Alacant Magic Show s’obri esta nit per a vostés. L’espectàcle més màgic i atractiu del món, pata negra, en denominació d’orige i marca registrada ja està ací. ¡Fruïxca en el nostre monumental casino, on es juguen la seua pasta els polítics! Prove el exòtic còctel de les Fogueres de Sant Joan. Alucine en les atraccions en feres, com mes d’un personatje públic Alacantí. En el centre de la foguera vorem un Elvis que ens farà moure la pelvis en els seus ritmes, acompanyat per una vedette al més pur estil de “Las Vegas”, ciutat de l’espectacle, que ens apropiem de la seua estética en la nostra foguera per a fer una similitud crítica en la nostra societat Alacantina. L’afició, l’alegria, la crisi, els diners, la corrupció, el coronavirus… Tot apareix per a simplement, desaparéixer… o no? I és que ‘l’escapisme’ és el esport nacional per excelència. Així que ja ho saben… acosten-se, perque com més prop estiguen… més fàcil serà enganyar-los. ¡Comença l’espectàcle! | 42 |
| 43 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Bellesa
Lucía Ato i Triana | 44 |
| 45 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Dames d’Honor
Nahikari Núñez i Bárcena Paula Torregrosa i Marco | 46 |
| 47 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Bellesa infantil
Shakira Cortés i Pallás | 48 |
| 49 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Dames d’Honor
Aitana Galiana i Maseres Alexia Cano i Murcia | 50 |
| 51 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Padrina d’Honor
Beatriz Moya i Martínez
| 52 |
| 53 |
Resistència
Comissionades d`Honor
Andrea Ireni i González Ainara Morcillo i Moratalla Eva Mª Papí i Eulogio Saioa Quero i Marco
| 54 |
| 55 |
Resistència
Comissionades d`Honor Infantils
Natalia Collado i Bárcena Alba Peña i Antón
| 56 |
| 57 |
Resistència
Comissionades d`Honor
Lucía Rocamora i Gomis María del Carmen Marco i López
| 58 |
| 59 |
Resistència
Musa del Foc Infantil
Sofia Guardiola i Torres
| 60 |
| 61 |
Resistència
Banderins
Javier Martínez i González Tatiana Verdú i Lledó
| 62 |
| 63 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Gràcies per retornar-nos la il·lusió per la Festa
Dama d’Honor de la Bellea del Foc d’Alacant 2021
Beatriz Moya i Martínez | 64 |
| 65 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Gaita 4
Padrines
L’Armelar Estimats President Fernando, Presidenta infantil Sara, Bellesa Lucia, Bellesa infantil Shakira i amics de la Foguera José Ángel Guirao. És de nou per a mi un plaer i gran honor saludar-vos en aquest any tan especial, el de l’esperança de superar definitivament la pandèmia. Malgrat tot, heu demostrat que també ha sigut possible celebrar la festa en les circumstàncies més adverses, amb responsabilitat, però sense sucumbir als eslògans més pessimistes. Un exemple per a tots. Esperem que ja res dificulte la celebració plena de les tan volgudes per tots, festes de Sant Joan. Sabem que així ho fareu; el foc, la música i sobretot, les belleses del foc, engalanaran una vegada més la vostra preciosa ciutat. Ja queda poc. El vostre entusiasme també arriba a les nostres madrines, desitjoses com sempre de compartir amb vosaltres moments inoblidables de la festa.
President Alfonso Barreda i Giner
Andrea Vicente i Ribes
Noa Pascual i Soler
En nom de la meua comissió, i molt especialment de les nostres madrines, us trasllade la més calorosa felicitació a les vostres bellíssimes belleses del Foc, ànimes de la festa. I per descomptat, el nostre agraïment per la simpatia que en tot moment i circumstàncies professeu, com molt bé ens heu demostrat recentment en la celebració de les nostres festes de la Magdalena. Al mal temps vau posar la vostra millor cara, i mai més ben dit. El nostre agraïment i admiració, com sempre. I per descomptat, no vull passar aquesta oportunitat sense transmetre al vostre benvolgut President una calorosa i sentida abraçada. Visca La Foguera José Ángel Guirao Visca Sant Joan
| 66 |
| 67 |
Resistència
Barraca
Els Tardons
Programa de Festes Divendres 03 de juny 19:30 Homenatge a foguerers i barraquers Plaça. d’Espanya 20:00 Desfilada del Pregó i Pregó de festes. 23:00 Festa del Pregó, zona portuària. Diumenge 05 de juny 12.00 Homenatge a les Belleses i Dames d’Honor/ Dames d’Honor infantils de Les Fogueres de Sant Joan 2022. Dissabte 11 de juny 20:00 Cavalcada del Ninot, itinerari oficial.
Dissabte 18 de juny 19:00 Entrada de Bandes de música, itinerari oficial. Diumenge 19 de juny
Dimart 21 de juny Visita de jurat a la foguera. 16.00 Tardeo amenitzat per la banda de música “Bongo Band” en el nostre racó Av. Pintor Xavier Soler. 19.00 Primer dia Ofrena de Flors a la nostra patrona, la Verge del Remei, itinerari oficial. Dimecres 22 de juny 12:00 Entrega de premis de Les Fogueres de Sant Joan, tribuna oficial. 19.:00 Segon dia Ofrena de Flors a la nostra patrona, la Verge del Remei, itinerari oficial. Dijous 23 de juny 19:00 Desfilada folklòrica internacional, itinerari oficial. Divendres 24 de juny 24:00 Llançament de la tradicional palmera i cremà de Les Fogueres de Sant Joan.
24:00 Platà de la nostra foguera Av. Pintor Xavier Soler. Dilluns 20 de juny Visita de jurat a la foguera infantil. 11:00 Desfilada i visita als nostres col·laboradors del barri amb la banda de música “Bongo Band”. 24:00 Plantà de la nostra foguera Av. Pintor Xavier Soler.
| 69 |
"Un increïble Resistència “Un increïble homenatge homenatge als als gremis gremis de les de les Fogueres” fogueres"
XXXII CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAD ÚNICA Foguera José Ángel Guirao, 2022
XXXII Certamen Artístic modalitat única “El príncep d’Egipte” "EL PRÍNCEP D'EGIPTE"
TERCER
Tercer Premi PREMI _
~ Premi a PREMI A LA la millor MILLOR | 70 | interpretació INTERPRETACIÓ
XXXIII Certamen Artístic modalitat única XXXIII CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAD ÚNICA “Resistència”
"RESISTÈNCIA"
| 71 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 72 |
Resistència
| 73 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 74 |
Resistència
| 75 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 76 |
Resistència
| 77 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 78 |
Resistència
| 79 |
Resistència
Tercer premi futbolí
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 80 |
| 81 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 82 |
Resistència
| 83 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 84 |
Resistència
| 85 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 86 |
Resistència
| 87 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 88 |
Resistència
| 89 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 90 |
Resistència
| 91 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 92 |
Resistència
| 93 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 94 |
Resistència
| 95 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 96 |
Resistència
| 97 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 98 |
Resistència
| 99 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 100 |
Resistència
| 101 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 102 |
Resistència
| 103 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 104 |
Resistència
| 105 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
C. Ramón y Cajal, 40, 03690 Sant Vicent del Raspeig TLF 627220276
LES DESEA UNAS FELICES FIESTAS DE HOGUERAS
RESTAURANTE Avd. San Bartolome de Tirajana no 40
Arenales del sol Tel. 966 911 213
Pintura y Decoración
Hnos. Ronda
SACO - GOTELÉ RAYADO - ESTUCO PÁTINAS Presupuesto sin compromiso C/ Periodista Rodolfo Salazar, 50 03013 ALICANTE Telf.: 96 526 75 20 Móvil: 676 575 019 | 106 |
ESCUELA DE DANZA SUAL DANCE AV.PINTOR XAVIER SOLER, 13 ALICANTE 696 684 180
BALLET CLÁSICO DANZA ESPAÑOLA FLAMENCO DANZAS URBANAS COMMERCIAL DANCE TEATRO MUSICAL DANZA JAZZ DANZA CONTEMPORÁNEA
C/ San Agatángelo,19 (Esquina Pardo Gimeno) ALICANTE | 107 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
! s a t s e i f s e c i l ¡Fe Cursos de Inglés para Niños, Jóvenes & Adultos Avda. Periodista Rodolfo Salazar, 44 - Carolinas Altas 966.384.039 w w w . c l i m b i n g e n g l i s h . c o m
| 108 |
| 109 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Alicante 966 30 38 28 - Susana Tostas Montaditos Sándwiches Platos Combinados Menú del día 7€ de lunes a viernes
C/ Beniarbeig nº 15 - Local 2 - 03015 Alicante Email: cafeteria.beniarbeig@gmail.com
| 110 |
| 111 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
CALLE CERDÁ Nº 15 ALICANTE TELF: 655083372
| 112 |
| 113 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
012123340678
9 3 33 38 03 7 13
Resistència
¡Felices fiestas!
NUESTRAS TIENDAS
FOLLETO
SAN BLAS - C/ Conde Soto Ameno nº40 (03005) RABASA - C/ Benidoleig nº18 esq. C/ Xátiva (03009) FLORIDA - Av. Orihuela nº91 esq. C/ La Fora (03007) SAN VICENTE - Av. Ancha de Castelar nº61-63 (03360) SAN JUAN - Av. de la Rambla nº15 (03550) SANTA POLA - Crta. Elche-Santa Pola nº21 (03130) TORRELLANO - Av. Illice nº66 (03320) NOVELDA - Av. Río Vinalopó s/n Parque Comercial LEDUA PARK (03660)
| 114 |
| 115 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 116 |
Resistència
| 117 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 118 |
Resistència
| 119 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
Restaurante
El Pati dels Ronda Menús Diarios Comidas Caseras
Telf.: 685 341 757 C/ Fustería, 20 (esquina C/ Martillo) Polígono Industrial Canastell - San Vicente del Raspeig | 120 |
| 121 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 122 |
Resistència
| 123 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
Resistència
LA BODEGA VERMUTERIA
LA PUCELANA DESEA AL BARRIO FELICES FIESTAS
ESPECIALIDAD EN :TORREZNOS DE SORIA RABO DE TORO CARRILLERA IBERICA TOSTAS
Glorieta Alcalde Agatángelo Sol, 4, 03015 Alicante Teléfono: 633 32 96 45 | 124 |
| 125 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
| 126 |
Resistència
| 127 |
Resistència
| 129 |
Foguera José Ángel Guirao, 2022
2022 | 130 |