El present llibret ha participat en la convocatória dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.
Foguera José Ángel Guirao pag.01
https://issuu.com/delegacionllibretjag
Escaneja aquest QR per a veure els nostres llibrets
Aquest llibret es confeccione i va imprimir al juliol de l’any 2021, en el segon any consecutiu de la suspensió de la nostra festa alacantina a causa d’una pandèmia mundial. Des d’ací, la foguera José Ángel Guirao, vol recordar a tots els alacantins, i especialment als foguerers que per l’una o l’altra raó s’han vist afectats per aquesta pandèmia.
pag.03
EDITA Foguera José Ángel Guirao PORTADA/DISSENY/MAQUETACIÓ Carlos Pérez i Tarancón TEXT I FOTOGRAFIES EL RENÀIXER DE LA FESTA FOGUERES 1930 Armando Parodi www.alicantevivo.org
FOTOGRAFIES DE CÀRRECS
TRADUCCIÓ Sergio Oliva i Cáceres (Delegat de Cultura) Ajuntament d’Alacant
IMPRESSIÓ
INGRA Impresores
DIPÒSIT LEGAL
A 142-2018
07 Dama d’Honor
de la Bellesa del Foc d’Alacant 2022
09 Salutacions 1 7 El renàixer de la festa Fogueres 1930 59 El renàixer de la festa Fogueres 2022 93 Col·laboradors
Sumari
73 La nostra Foguera
pag.05
Dama d’Honor
de la Bellesa del Foc d’Alacant 2022
Beatriz Moya i Martínez de la Hoguera José Ángel Guirao
Saluda President Generalitat Valenciana
Ximo Puig
Les fogueres són un dels grans referents cívics alacantins, cohesionen i vertebren la ciutat i projecten una imatge molt atractiva de la seua realitat, del seu esperit dinàmic i emprenedor i del seu caràcter acollidor i creatiu. L’any 2020 va estar marcat per la irrupció de la pandèmia. Per tal de poder superar una situació molt difícil vam adoptar mesures excepcionals i les festes van resultar especialment afectades. El món foguerer va demostrar una vegada més el seu esperit solidari i va donar un gran exemple de civisme per a fer front a l’expansió de la Covid-19. Vull agrair-vos des d’ací, a totes i a tots, la vostra ajuda i el vostre suport i la gran responsabilitat que mostràreu en aquells moments tan durs. Si hem pogut fer front a un repte tan complex, també podrem superar qualsevol desafiament que trobem al futur davant nostre. Enguany la situació ha millorat i mirem al futur amb optimisme. A poc a poc estem recuperant moltes coses gràcies a avanços científics com la vacunació. Les persones que compartiu bons moments cada any durant les festes de Sant Joan en la Foguera José Ángel Guirao tampoc no heu pogut viure enguany les celebracions com era tradicional, però manteniu el mateix esperit de sempre i la vostra voluntat de continuar avant i vèncer qualsevol dificultat. El Llibret de la Foguera José Àngel Guirao de 2021 parla de les vicissituds que heu viscut durant els últims mesos, però també mostra la vostra vitalitat i el vostre desig de treballar de cara al futur amb entusiasme. La flama de la vostra foguera es manté viva de la mà de totes les persones que d’una manera o una altra feu possible que cada any torne al carrer i siga un gran punt de trobada. Vull enviar des de les pàgines del vostre Llibret de 2021 un fort abraç a tota la gent que manteniu viva la flama de la Foguera José Ángel Guirao en uns anys tan complicats, en companyia de la meua salutació més cordial i dels meus millors desitjos per al futur. Ximo Puig President de la Generalitat
pag.09
Saluda Alcalde Ayuntament d’Alacant
Proximitat és el que em transmet la comissió de la foguera José Ángel Guirao, que presideixen Fernando Papí i la xiqueta Sara Vera. Un nou exemple el vaig tindre en la matinada en què Beatriz Moya Martínez va ser triada Dama d’Honor de la Bellesa del Foc 2022, Marina Nieto. Allí, en aqueixa avinguda on planteu les vostres fogueres i s’assenta el vostre racó, estàveu esperant-la. Vaig notar, i de quina manera, l’afecte que dispenseu a una dona que ha crescut amb tots vosaltres i que enguany passejarà orgullosa el nom d’un dels grans de la Festa. Aquell que, només escoltar els primers compassos del seu pasdoble, se m’eriça la pell en la seua memòria. Felicitats, doncs, foguerers. Aquest últim exercici va tindre el, ja llunyà, pròleg de les vostres actuacions en el Certamen Artístic que us van valdre notables premis. Després va arribar la tràgica pandèmia i no va ser fins al 22 de juny de 2020 quan va tornar a aparéixer la foguera José Ángel Guirao en la històrica Ofrena Solidària a la plaça de l’Ajuntament. Precisament, el lloc on Lucía i Shakira van ser proclamades belleses 2022, en companyia de les seues dames Nahikari, Paula, Alexia i Aitana, al setembre passat.
Luis Barcala
Que en aquest 2021 no hi haja hagut Fogueres per segon any consecutiu, no vol dir que la vostra comissió haja estat òrfena d’activitats. Soc conscient del bon nombre de reunions telemàtiques convocades per a programar activitats que, desafortunadament, no van arribar a bon port degut a les restriccions sanitàries. Sí que ha vist la llum la vostra lloable intenció d’editar un llibret. El que era tradicional s’ha convertit en un repte. Aquest, a tenor de les pàgines que succeeixen a aquest Saluda, l’heu superat. Una nova raó per a felicitar-vos i per a posar en valor el que pot fer el grup humà que conformeu, des que fa 21 anys fora fundada aquesta comissió que fa de la proximitat una bandera que cal situar al costat de les evocadores sigles i l’estilitzada flama del vostre estendard.
Luis Barcala i Sierra Alcalde d’Alacant
pag.
11
Saluda Federació de les Fogueres de Sant Joan
Toñi Martín-Zarco
Sempre és un orgull i un honor poder dedicar unes línies als foguerers, i més fer-ho a una comissió que porta el nom d’un foguerer tan estimat i a qui tant li deu la història de les Fogueres de Sant Joan. Gràcies per publicar llibret en aquest any tan anòmal, ara bé, enguany serà molt especial per a aquesta comissió en un altre sentit molt diferent, ja que Beatriz Moya Martínez va ser triada el juny passat dama d’honor de la bellesa del foc d’Alacant. Els foguerers somiem engrandir les Fogueres de Sant Joan, i ho fem buscant ampliar el palmarés de la nostra comissió o mitjançant el nostre desig d’experimentar grans vivències foguereres. I tot això, ho fem amb molt d’esforç i dedicació. Voldria destacar la gran participació de la foguera José Ángel Guirao en tantíssims certàmens i concursos festers; no obstant això, en aquestes línies vull recalcar el caràcter familiar de la seua comissió i el suport que donen a les seues representants. La foguera José Ángel Guirao planta en un enclavament meravellós, màgicament ampli, que converteix el seu racó en un referent d’alegria en les nits grans de juny. Espere i desitge que en breu aquest racó torne a estar ple, que la música festera de les seues cercaviles alegre els seus veïns, que els seus col·laboradors facen olor de pólvora de nou i que els foguerers i els seus representants facen gala de la indumentària festera. Aquest és un any estrany; no obstant això, estic convençuda que el que hem viscut i hem aprés ens farà més forts per a reprendre amb més força i il·lusió el pròxim exercici. Estic segura que així serà i que vosaltres amb el vostre esforç i treball ho fareu possible.
Toñi Martín-Zarco i Marín Presidenta de la Federació de les Fogueres de Sant Joan
pag.13
pag.15
Títol: Concepte - Autor: Rubén Lucas i García
Text d’Armando Parodi www.alicantevivo.org
pag.17
Portada de la Revista Oficial Festa 1936 (Arxiu Armando Parodi)
Bombardeig aeri Mercat Central. Alacant 25 de maig de 1938
(Departament de Memòria Històrica i Democràtica de l’Ajuntament d’Alacant)
Si estudiem l’evolució del nombre de comissions formades entre 1928 i 1936, prenent com a font els expedients originals conservats a l’Arxiu Municipal d’Alacant (AMA), comprovem dos màxims de 41 comissions en 1933 i 1936, entre fogueres i barraques, la qual cosa denotava la forta implantació que la festa del foc va aconseguir a la ciutat d’Alacant en menys d’una dècada de festa. Però en 1936 Les Fogueres van patir un brusc traumatisme, el mateix que va marcar a Espanya amb l’esclat de la Guerra Civil. En aquest últim any d’aquesta primera etapa de les Fogueres de Sant Joan, era president de la Comissió Gestora el mèdic pediàtric Ángel Pascual Devesa, va ser triada Bellesa del Foc Carmela Ramos Ramos, de la Foguera Barri de Benalúa, i era publicada per primera vegada una revista oficial de les Fogueres, amb el nom de Festa. Després van vindre les escruixidores imatges dels bombardejos, la destrucció, la gent fugint als refugis, el racionament, els vencedors i els vençuts. Conseqüències d’una guerra que Alacant va patir de manera especialment cruenta, i encara que les destrosses foren aprofitades per a obres de millora a la ciutat, i els alacantins, amb el seu caràcter fet d´aquella pasta tan especial que ens defineix, van tirar avant les seues vides intentant oblidar l’inoblidable, obvi és a dir que Alacant no estava per a festes.
pag.19
Ramón Guilabert Davó, comerciant crevillentí, President de la Comissió Gestora en 1940 i regidor de l’Ajuntament d’Alacant
Matilde Nadal Bolino Bellesa del Foc en 1940, Foguera Plaça de Benalúa
Tant és així que fins a 1940 no hi hauria Fogueres en un sentit ple de la festa, és a dir, la seua celebració de manera oficial. Quedaria aquest retorn en mans d’un nou president de la Comissió Gestora, el conegut comerciant Ramón Guilabert Davó, que va veure triada Bellesa del Foc a Matilde Nadal Bolino, en aqueix moment de la Foguera Plaza de Benalúa, i es va iniciar la publicació de la nova Revista Oficial, el núm. 1 de la qual hui denominem “Fogueres”, que veuria reflectida sense ambatges en les seues pàgines la realitat d’una postguerra tenallada per la dictadura franquista. Però no deixa de ser sorprenent la important recuperació de les Fogueres a poc més d’un any del final de la guerra, ja que es van manejar xifres de comissions constituïdes similars a 1932, just abans del primer gran salt quantitatiu de la festa.
pag.21
Juan Luis Bueno Martínez, Cap Provincial del Servei Nacional de Propaganda i redactor de la Gaseta d’Alacant (il·lustració de portada del 24 de juny de 1939)
Això va ser pel fet que ja en 1939 es van establir les bases d’aquest renaixement de les Fogueres. I és que després de dos exercicis en blanc a conseqüència de la contesa nacional, a primers d’abril de 1939 començà a recobrar-se la normalitat, i les persones que van estar implicades en l’organització de les Fogueres de Sant Joan en 1936 van començar a fer gestions per a reviure la nostra festa del foc. Tot va començar quan el dia 7 de juny, el Cap Provincial del Servei Nacional de Propaganda, a més de redactor de la Gaseta d’Alacant, única premsa alacantina autoritzada pel règim, Juan Luis Bueno Martínez, convocava a les comissions de les fogueres i barraques que van plantar en 1936, així com als artistes que no havien donat amb els seus ossos a la presó per raons polítiques, amb el propòsit de recuperar la festa que tant d’èxit va tindre en els seus primers anys de marxa, en els quals va créixer ràpidament.
pag.23
José Romeu Zarandieta, empresari valencià, ex president de la Comissió Gestora i regidor de l’Ajuntament d’Alacant
Coronel Pedro Pimentel Zayas, Governador Militar d’Alacant
Ambrosio Luciáñez Riesco, Alcalde d’Alacant
José Martínez Alejos, President de la Diputació Provincial d’Alacant
Amb la urgència de les tan pròximes dates de celebració, el 8 de juny van tindre lloc dues reunions en la seu de la Prefectura Provincial de la Falange Espanyola Tradicional, situada al número 2 del carrer Duc de Saragossa, una matinal amb els artistes de fogueres, i una altra vespertina amb la participació de representants dels districtes festers de Barri de Santa Isabel, Plaça del 18 de Juliol, Barri de Sant Ferran, Benito Pérez Galdós, Mercat, Calvo Sotelo, Sant Agustí i Carmen, Plaza d’Hernán Cortés, La Florida, Plaça de les Monges, Sant Antón Alt, Carolines, Calderón de la Barca, Plaça de Juan Poveda i 1r de Maig, Carrer Sant Vicent, Trafalgar, Plaça de Ruperto Chapí i Plaça de Gabriel Miró, així com les barraques Peña “Els Goril•les”, Peña “Els Trenta-un”, Peña “De tres, tres”, Peña “Els 13”, Peña “Ali-Cántara” i “El Galliner”, i altres tertúlies i associacions prestes a col.laborar. Fruit d’aquestes reunions es crea una comissió de treball composta per l’esmentat Cap Provincial de Propaganda Juan Luis Bueno, Ramón Guilabert Davó representant a l’Alcaldia, el Secretari Local de Falange Francisco Javier Morales, el Director de la Gaseta d’Alacant Fernando Ors Martínez, l’empresari José Roméu Zarandieta pel comerç, Guillermo Veneroni i altres personalitats alacantines i de l’última Comissió Gestora, i després de successives sessions de la mateixa es decideix confeccionar un auster programa de festes, contractar quinze bandes de música, a més de les militars, i plantar una foguera com a senyal de recuperació i estímul per als anys esdevenidors.
pag.25
Es va decidir oferir el càrrec de President d’Honor al Governador Militar Pedro Pimentel Zayas, i vicepresidències al Comandant de Marina Pablo Hermida Seselle, al Governador Civil Fernando de Guezala i Igual, a l’Alcalde d’Alacant Ambrosio Luciáñez Riesco, i al President de la Diputació Provincial José Martínez Alejos. El finançament vindria donat fonamentalment per les 7.000 pessetes de benefici que van resultar del superàvit de les Fogueres de 1936, a repartir 243 a cadascuna de les 30 comissions de fogueres que van plantar aqueix any, i que si no es retiraven abans del 23 de juny quedarien a disposició del comitè organitzador; més l’import dels premis als monuments de 1936, que havien arribat a entregar-se al seu moment, i la recaptació del recorregut que pels districtes van realitzar les comissions de fogueres i barraques l’11 de juny, sol·licitant ajuda econòmica al veïnat, que donades les circumstàncies cal reconèixer que es va portar. D’aquestes 30 comissions de fogueres que plantaren en 1936, una dotzena d’elles no es van presentar a recollir la seua part del superàvit d’aquest exercici. Les reaccions no es van fer d’esperar, i així, la Casa de València a Madrid felicitava el dia 15 de juny a l’Alcalde per recuperar la festa de Fogueres, i es disculpava lamentant no disposar de temps per a preparar una excursió de madrilenys que pogueren gaudir d’uns dies de festa a Alacant.
pag.27
Cartell de Festes de 1939, dibuixat per Luis Sánchez
Les comissions supervivents de la forçada aturada festera es van esforçar a recuperar la festa en els seus districtes, mentres les barraques es desvivien per a trobar pintura, fusta, claus i altres materials per a construir les seues portades. Fins i tot els militars es van contagiar de la renascuda passió festera, i van costejar una barraca en el solar on una vegada va estar el Convent de les Caputxines, en l’actual ubicació del Banc d’Espanya en la Rambla. El Cartell de Festes va ser dibuixat per Luis Sánchez i imprès als tallers de la Gaseta d’Alacant, antecessora de l’actual Diari Informació (fundat en 1941), i que va ser principal mitjà de comunicació que donara a conéixer el desenvolupament de les Fogueres 1939. El cartell es situa al context del moment, reflectint la victòria del règim en l’àmbit de la festa, a la qual denominava Festes de Sant Joan, amb un alacantí vestit amb manta i zaragüel que porta a la seua mà esquerra una banderola festera amb l’any 1939, i en la seua dreta, com no podria ser d’una altra manera, el jou i les fletxes representatives del règim. Va ser igualment portada del Programa Oficial de mà que veuria la llum el dia 20 de juny, programa que seria divulgat fonamentalment pel citat diari i Ràdio Alacant.
pag.29
Francisco Muñoz Gosálbez, pintor i artista de fogueres, artífex de l’única foguera plantada en 1939
En quant al monument foguerer, amb bona part dels artistes de fogueres consagrats a la presó, fonamentalment per la seua col·laboració amb el Govern Republicà, la construcció de l’única foguera es va encomanar al pintor alacantí Francisco Muñoz Gosálbez, precoç artista que ja als dotze anys havia començat a acudir a les classes de l’acadèmia de Pericás, i als vint va inaugurar la seua pròpia, per on van passar i van rebre les seues primeres lliçons els pintors Gastón Castelló, José Barahona i José Pérez Gil, entre altres. Muñoz, que va presentar les seues obres en diverses exposicions personals al Cercle de Belles arts i l’Ateneu d’Alacant, havia sigut premiat en Plaça de les Monges (1931), Sant Antón Alt (1933, 34 i 35), Pascual Pérez (1934), Calderón de la Barca (1934 i 36) i Barri de Sant Ferran (1936).
pag.31
Esbós de l’única *foguera de 1939, interpretació lliure de Julio Esplá Martínez (AMA)
Doncs bé, encara que l’artista manifestava inicialment mostrar-se escèptic de tal possibilitat, la veritat és que va realitzar el monument en la xifra rècord de quinze dies, plantant la nit del 22 al 23 de juny en la confluència de les avingudes d’Alfonso el Savi i de Zorrilla (ja denominada en aquell moment de José Antonio, actual Avinguda de la Constitució), en el lloc tradicional de plantà de l’actual Foguera Mercat Central enfront de la façana principal d’aquest, en el triangle que formava el triple encreuament de vies dels tramvies. No es conserva esbós de la foguera, si és que alguna vegada n’hi va haver, i tan sols ens ha arribat una foto de la mateixa en molt males condicions de conservació. És per això que basant-se en l’escassa informació que va trobar en la premsa de l’època, l’artista de fogueres Julio Esplá Martínez va fer un intent anys més tard de recrear un esbós, encara que el resultat en poc es va assemblar a la realitat. El seu títol era La fugida, i es centrava en els mesos de dolor i de fam del poble alacantí durant la guerra, volent representar, veritat d’uns i mentida d’uns altres, el mandat de Juan Negrín López, últim president del Govern de la II República, popularment conegut com a “Doctor dels llentilles”, així com el seu exili a França amb tot el que suposadament es va poder emportar amb si. La seua figura i la seua frase “resistir, amb pa o sense pa” remataven el monument, emportant-se un pernil a la boca amb una mà i un maletí ple de llentilles en l’altra. Les pintures de les cares de la base il·lustraven la tragèdia que havia viscut el poble alacantí.
pag.33
Única foguera plantada en 1939
(Arxiu Armant Parodi)
Així anunciava la foguera la Gaseta: La “foguera” simbòlica del renaixement de la festa alacantina serà modesta, però “saborosa”. I més endavant la descrivia en frases com: Es tracta d’un monument senzill... A la part alta de l’obra, muntat sobre una calavera, veiem a un home que s’està «unflant», amb unes goles formidables... Ho delata un maletí, que si s’ha de jutjar pel que d’ell ix no ha de ser un “pobret”. Als pisos inferiors es veu com si l’artista haguera volgut fer uns sòcols de ciment, amb adhesius granejats de xinetes... Es reconeix en el granejatge les imponderables píndoles que aquell cavaller de l’alt ens va receptar en edicions completes, però tenint alhora el gran mèrit que no va arribar a provar-les. Ell era així; les va portar per al poble i al poble li les va endossar íntegrament. Evidentment, la foguera era un al·legat contra els enemics de la nova situació política, la qual cosa converteix aquest únic monument foguerer de 1939 probablement en el més franquista de la història de les Fogueres. La premsa d’Alacant, es a dir, La Gaseta, va enfocar per això l’explicació de la foguera com un cúmul de crítiques als vençuts de la contesa.
pag.35
El prematurament desaparegut Francisco Javier Sebastiá, en la seua Memòria de Llicenciatura titulada Consideracions estètiques sobre un art efímer d’Alacant: les Fogueres de Sant Joan (1928-1987), publicada en 1988 per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, s’estenia en la descripció i significat d’aquesta foguera com segueix: Sobre un gran «pòdium» format per quatre telons o bastidors, es situava la figura que representava a Negrín, portant un maletí amb «riqueses» i un pernil. La veritat és que la «foguera» era un autèntic monument a les llentilles, ja que aquestes eren l’únic material amb el qual estaven formats els quadres que anaven superposats als quatre bastidors i que representaven crítiques acerbes al Govern Republicà. La premsa del moment dilucidava interpretacions entorn a la foguera: «No és difícil interpretar el sentit del monument al foc. Negrín al capdamunt és ja tot un poema, i la seua frase de “resistir amb pa o sense pa” tota una tragèdia per al poble, que es va recollint en les pintures laterals de la foguera. En ella se’ns mostra com la frase que el foc tot el purifica, va servir de pedrera de procediments als rojos per a demostrar la seua protecció a l’església.
També veiem recordada en aquestes aquelles felices dates, en que els protectors del poble compraven vaixells sencers de bacallans... podrits, per a retornar-los a la mar on van nàixer; meravellosa obra de protecció als peixos, encara que les males llengües diguin que el que era és un negoci, mentre el poble es moria de fam. Quines coses!». La foguera recordava al poble els «dies tristos» viscuts durant la República. El que es pretenia, era convertir la nit del 24 de juny en una gran foguera: «el foc (...) serà el comiat definitiu dels quadres d’horror viscuts pel poble en un any fogueril que ha durat 32 mesos».
pag.37
Portada i contraportada del Programa de mà de Fogueres 1939
(AMA)
També es van plantar les sis barraques abans esmentades, implicades en la recuperació de la festa, i es van poder veure alguns xicotets monuments infantils que de manera espontània es plantarien en diversos punts de la ciutat. Quant al Programa de Festes, inicialment anava a començar el 22 de juny a les 8 de la vesprada amb cercaviles anunciants del començament de les Festes, i a les 10 de la nit un concert de la Banda Municipal a l’Esplanada, però tots dos actes van quedar suspesos per la Comissió de Fogueres amb motiu del duel general d’Alacant pels caiguts per Déu, Espanya i la seua Revolució Nacional-sindicalista en els dies tràgics de setembre i novembre de 1936, segons publicava la Gaseta d’Alacant. Aqueix dia van ser sepultats al Cementeri d’Alacant els 103 cadàvers identificats dels falangistes que el 12 de setembre i 29 de novembre de 1936 van ser afusellats pel Govern Republicà acusats de rebel·lió, i que en la seua majoria van ser detinguts en els Dotze Ponts quan el 19 de juliol van anar a alliberar a José Antonio Primo de Rivera de la presó d’Alacant. El sepeli va tancar comerços i va fer lluir crespons negres en banderes a mitja asta.
pag.39
Interior del Programa de mà de Fogueres 1939
(AMA)
Així que l’inici de Fogueres 1939 no va arribar fins a les 0.00 hores del dia 23, amb la Plantà de la foguera i les barraques, durant la qual la Gaseta d’Alacant conta que sonava algun coet a la llunyania, així com que els socis de «Els Trenta-un» van fer visita protocol·lària a la resta de les barraques. I cap a les 3 de la matinada apareixien els xurros i les coques al voltant de la plantà de la foguera. El 23 de juny es despertava, i mai més ben dit, amb la tradicional “Despertà” a partir de les 7 del matí. A les 10 s’iniciava l’Entrada de Bandes, prèvia concentració de les mateixes a la Plaça de la Baronessa de Satrústegui (més tard del Tinent Luciáñez, i actualment “Paseíto de Ramiro”), desfilant per davant de l’Ajuntament, el carrer Altamira i dirigint-se als seus respectius districtes, varis per cada banda de música, fonamentalment del centre, ja que al final només van poder ser set les que participarien, les que van vindre de Sant Joan, Alcoi, Cocentaina, Crevillent i Villafranqueza, que desfilaven generalment abillades amb vestits típics, més la Banda de Música Militar i la de la Creu Roja, òbviament uniformades.
pag.41
Així es van distribuir després de la desfilada: Sant Joan, per les places de les Monges (hui de la Verge del Remei), Sant Agustí (actualment de “Quijano”), Carmen i Puente. Alcoi, de la plaça de l’Ajuntament (llavors del 18 de Juliol) a l’avinguda Rambla de Méndez Núñez i la plaça de Juan Poveda i 1r de Maig (actual de Sant Cristòfor). Militar, cap a les places de Gabriel Miró, Calvo Sotelo i Hernán Cortés (hui plaça Nova). Cocentaina, pel Mercat, carrer Calderón de la Barca i barri de Sant Ferran. Creu Roja, recorrent l’avinguda d’Alfonso el Savi, carrer Benito Pérez Galdós i el barri de Santa Isabel. Crevillent, pels carrers Sant Vicent i València, i el barri de Carolines Baixes. Villafranqueza, cap als carrers Díaz Moréu, Pou i Trafalgar. A les 12 del migdia, i a falta d´una bona mascletà, es va encendre una Gran Traca en l’avinguda de Méndez Núñez, que recorreria aquesta via fins al carrer Duc de Saragossa, ascendint per l’avinguda de José Antonio, envoltant el Mercat i finalitzant amb el tro final al carrer Velázquez. A les 7 de la vesprada va haver-hi Concerts en diferents districtes, i a més la Banda de la Legió va oferir un en el templet de l’Esplanada, i en contrapartida la Banda Municipal va donar un altre en la barraca dels militars en l’abans esmentat solar de la Rambla.
A les 10 de la nit es prodigaven els actes. Va haver-hi un Gran Festival Artístic en l’Ideal Cinema, presentació a Alacant del Teatre Espanyol Universitari (TEU), que amb només nou dies d’assaig i sota la direcció d’Eduardo Campos de Lloma (popularment conegut com a Telémaco) i la batuta d’Antonio Rubio, va representar el sainet de Ramón de la Creu titulat Els guapos vençuts; es va seguir d’un quadre flamenc i diversos quadres representatius de diferents regions espanyoles. També a partir d’aqueixa hora es realitzaven Concerts en altres tantes barriades (no oblidem que les bandes havien de complir amb diversos districtes cadascuna), i s’iniciaven danses regionals en la plaça del 18 de Juliol, enfront de l’Ajuntament, que van continuar pel que poguérem dir que era itinerari oficial per l’avinguda de Méndez Núñez, carrer Duc de Saragossa i avinguda de José Antonio, arribant fins a la foguera plantada enfront del Mercat. I a la 1 de la matinada del 24 de juny es llançava un Castell de Focs en els voltants de la Llotja del Peix.
pag.43
Portada de la Gaseta d’Alacant del 24 de juny de 1939
(AMA)
La Gaseta d’Alacant del dissabte 24 de juny de 1939 s’estenia en elogis cap al festival artístic dut a terme a l’Ideal Cinema: Un nou èxit que apuntar en l’haver del Sindicat Espanyol Universitari d’Alacant. El gran festival artístic que anit va celebrar en l’Ideal Cinema va constituir un rotund èxit de públic que li va prestar els seus més càlids aplaudiments i d’organització. Cal ressaltar que la funció es va celebrar amb tot just nou dies d’assaig i que ahir demà havia sigut -el primer i únic assaig general-, sota la direcció artística de don Eduardo Campos de Lloma i del director d’orquestra Antonio Rubio, dos homes abnegats, que van posar tot el seu entusiasme, juntament amb els actors i orquestra perquè l’acte tinguera tal solemnitat i la magnífica posada a punt que va aconseguir. Va començar el festival amb la interpretació de l’Himne Nacional, escoltat braç enlaire per la nombrosíssima assistència, el millor d’Alacant, entre la qual destacaven les autoritats militars, jerarquies de FET i de la JONS i autoritats civils. Una nit de gala en l’Ideal, molt a to amb la serietat i l’emoció de la nostra Espanya. Gran. Un sainet de don Ramón del Cruz -nostre millor sainater del segle XVIII- titulat «Les guapes vençudes» va ser magníficament interpretat, i encara que no arriba al sabor d’aquell altre famós «Les castanyeres picades» es va emportar, d’entrada, unànime l’aplaudiment de la concurrència.
pag.45
Ideal Cinema
(AMA)
En la part musical, el violinista José Lillo va correspondre gratament a l’expectació que hi havia per escoltar-li, acompanyat per les veus de María Trives i Alfonso Huesca. El quadre flamenc -millor que res, la guitarrava arribar al públic menys del que haguérem previst. Tal vegada Alacant, el que es reputa com una de les ciutats de més instint musical en la Península, no acaba d’endinsar-se, per la seua diferenciació de caràcters i pel seu medi ambient, en les profunditats -hermètiques per a molts- de la brevetat d’una cobla lapidària en el «cant flamenc». Els Quadres de les regions van ser molt aplaudits. València va entusiasmar a l’auditori. Però la «saudade» gallega i la profunda melancolia, seriosa i profunda, del «folklore» basc no li van anar a la saga. El quadre de La Manxa va ser una concreció perfecta de la sobrietat i del bon bategar del cor de Castella. I quant a les representacions d’Andalusia -de l’Andalusia bètica, la de Tartesos - i la d’Aragó, amb tota la seua ànima baturra i forta i la de Catalunya, tal vegada una mica aspra, van rivalitzar en cura i simpatia amb aquelles. I com a final la desfilada pel pati de butaques del Quadre Artístic va arrancar nodrits i ben merescuts aplaudiments. La vetlada que va concloure ben entrada la matinada del patró d’Alacant, va anar en una paraula un rotund èxit. Els aplaudiments escoltats vagen íntegrament al SEU a Campos de Lloma i a la màgica batuta d’Antonio Rubio.
pag.47
Hércules 1940
El dia de Sant Joan, després d’una nova *Despertà de les 7 del matí, tenia lloc a les 9 un Homenatge de la recentment constituïda Orquestra Simfònica d’Alacant a la Santa Faç en la Col·legiata de Sant Nicolás. Es va seguir a les 12 del migdia d’una altra Gran Traca que aquesta vegada va tindre el seu inici al carrer Díaz Moréu, i recorreria les de Pou, Trafalgar, Sant Vicent, Calderón i Joan d’Herrera, així com les places de Sant Antoni i de Castelló (actualment Germans Pascual. També es van disparar traques en Sant Blas i Benalúa. A la vesprada, a les 5 es jugava en l’Estadi Bardín el partit Hèrcules-València, en el qual vencerien els locals per 2-1. Per als aficionats, l’Hèrcules va presentar la següent alineació, circumstancial ja que alguns dels seus jugadors titulars romanien a la presó: Pérez; Del Pi i Corona; Salvador, Medina i Salas; Irles, Perdomo, Cervera, Sirvent i Aparicio.
pag.49
Cruz del Segle. Inaugurada el 20 de gener de 1901 en commemoració per l’entrada del segle XX, va ser destruïda per una explosió en 1934 i reconstruïda en 1939
A les 7 de la vesprada actuava de nou la Banda de la Legió amb un concert enfront de la Comandància Militar, mentre es celebraven Balls Populars en diferents llocs de la ciutat. A les 10 de la nit tenien lloc nous Concerts de les bandes de música en diversos districtes, que a continuació s’anaven a concentrar a les 23.30 hores, en cercaviles inicialment fins a l’Esplanada, però que pels motius que ara veurem es van realitzar fins a la plaça dels Estels per a veure la tradicional Palmera Monumental, que es va llançar, com no podia ser d’una altra manera, a les 12 de la nit. Però atès que el Castell de Santa Bàrbara s’havia convertit a la presó política i militar, i les faldes del *Benacantil eren refugi d’indigents, originalment estava previst que es llançara des del port, en concret des de l’espigó exterior del Moll de Llevant, però per dificultats d’última hora es faria des de la Creu del Segle, situada al costat del Castell de Sant Ferran, a l’esplanada enfront del Col·legi Públic de Pràctiques L’Annexa.
pag.51
Portada de la Gaseta d’Alacant del 25 de juny de 1939
(AMA)
Com va recollir la premsa l’endemà, cap a les 0.30 hores del dia 25, es procedia a la Cremà de la foguera, la rematada de la qual pel que sembla va tardar el seu a cremar i caure. La Gaseta d’aquest dia contenia una significativa frase, que ja recollia Francisco Javier Sebastiá en la seua Memòria de Llicenciatura, que d’alguna manera resumeix la intencionalitat d’aquesta primerenca recuperació de la nostra Festa: El foc de hui serà el comiat definitiu als quadres d’horror viscuts pel poble en un any fogueril que ha durat 32 mesos. Així doncs, el dia 24 de juny multitud de persones es van congregar per a presenciar la cremà d’aquesta única foguera, i segons consta en La Gaseta: ...veure la resistència de don Joan Negrín fins on arribava. I és veritat que el doctor de les llentilles amb el seu pernil en la boca i el seu maletí a la mà, es resistia a caure pastura de les flames, confiant en la tradicional deficiència de la «cremà» de la Foguera del Mercat. Però no li van valdre cobles: allí estava també el Terç i els regulars per a vèncer la resistència del lladre de joies i vides espanyoles i.… allà que et va la figura del mexicà honorari. Pocs minuts després de passat el dia del seu sant, don Joan Negrín tirava espurnes per tot el seu cos servint de rematada a una festa tradicional en què tot el poble alacantí posa el seu major entusiasme.
pag.53
Cartell anunciador de la correguda de bous del 25 de juny. Amb la finalitat de la guerra la plaça de bous va tornar pels seus furs, i es va institucionalitzar la fira de fogueres.
Poc després de la Despertà del dia 25 de juny, es coneixia la notícia que el Governador Militar havia destinat a Auxili Social 4.000 pessetes, perquè , convertides en altres tantes racions de menjar, es facilitaren a les famílies necessitades. A les 5 de la vesprada, hora taurina per antonomàsia, es va celebrar una Correguda de Bous, havent prèviament d’evacuar als nombrosos indigents que ocupaven la plaça de bous i reparar els desperfectes que havien causat. Es van bregar huit bous del de Salamanca Alipio Pérez Tabernero, per a Marcial Lalanda, Pepe Bienvenida, Faena Cara i Juan Belmonte. Prèviament havia desfilat la Banda de la Legió, a benefici dels orfes del qual anava destinada la recaptació de la correguda, així com un cotxe tirat per quatre cavalls amb un grup de dones vestides amb totes les seues gales, que l’anaven a presidir, escortades per tres genets de la 17 Divisió d’Ocupació.
pag.55
Luis Torregrosa, autor de l’himne Els Fogueres de Sant Joan, director de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica d’Alacant
El 26 de juny, a les 22.30 hores es va celebrar un Gran Concert de Gala, també en l’Ideal Cinema, que va servir de presentació de l’Orquestra Simfònica d’Alacant, composta de 75 professors, i dirigida per Luis Torregrosa García, director de la Banda Municipal i celebrat autor de la música de l’himne Les Fogueres de San Joan. I encara que no consta en el programa, el dia de Sant Pere a les 17.30 hores, va haver-hi una Gran Vedellada a benefici dels ferits de la 17 Divisió, que presentava caps de bestiar de la ramaderia de Contreras. En ella va participar el jove de 12 anys Luis Miguel González Lucas, que mataria un eral i entusiasmaria al públic. Uns anys més tard, aquest jove serà conegut com a Luis Miguel Dominguín. Doncs bé, així concloïa un exercici fester tan breu com necessari, ja que sens dubte va ser el trampolí perquè l’any següent tornaren les Fogueres de manera oficial i amb forces renovades. L’objectiu s’havia complit. L’espurna havia saltat, la flama va prendre malgrat les dificultats d’aquests primers anys de postguerra, i ja no s’ha tornat a apagar.
pag.57
pag.59
Cartell guanyador per a les festes de les Fogueres 2020. Autor: Rubén Lucas García. Titule: ‘Concepte’
Igual que en 1936, la festa alacantina patiria una aturada involuntària i aquesta vegada no seria per una guerra, si no per una pandèmia mundial. A principis de l’any 2020 va aparèixer un virus anomenat covid-19 el qual es va propagar per tot el món i a conseqüència va caldre restringir tots els actes socials. Es decretà un confinament total, els carrers van quedar buits i el món es paralitzava. Pel que fa a les festes culturals de les ciutats espanyoles es van cancel·lar i entre elles la festa oficial d’Alacant, les fogueres de Sant Joan. Després de reunions mantingudes entre l’ajuntament alacantí, federació de fogueres i barraques i estaments afectats, es va acordar un ajornament de la festa alacantina i de tots els actes oficials previs als dies de fogueres, incloent l’elecció de la Bellesa del Foc. Al principi es va acordar el trasllat de la celebració de les festes a principis de setembre, concretament entre els dies 2 i 6. Els mesos de juliol i agost serien els elegits per a escometre els actes d’elecció de les representants de la festa alacantina. Es descartava, excepte força major, la suspensió definitiva de les Fogueres del 2020.
pag.61
Els regidors de la Corporació alacantina, en l’acte d’homenatge mates de la pandèmia 26 maig 2020 (Arxiu Ajuntament)
Evolució de la pandèmia a Europa. 18 de maig de 2020
(Departament de Seguretat Nacional)
Però, aqueixa força major arribà, després de la incòmoda preocupació dels festers per l’evolució de la pandèmia i en vista que la celebració de les festes no serien “normals” l’ajuntament i federació van acordar, després d’una reunió el 12 de maig, la suspensió definitiva de les fogueres del 2020. El nostre alcalde lamentava haver de prendre aquella decisió que mai li haguera agradat prendre i explicava que va haver de fer aquest pas perquè “el primer de tot és garantir la seguretat de tots els nostres veïns davant la pròpia evolució de la pandèmia. El fet que es prorrogue l’Estat d’Alarma, la circumstància que teníem per davant encara un calendari molt dens d’activitats a realitzar en els mesos de juliol i agost, com era la pròpia elecció i proclamació de la Bellesa del Foc, i l’opinió majoritària de fogueres i barraques, que han posat de manifest les dificultats econòmiques per a poder plantar i la incertesa i inseguretat en la situació, als quals agraïsc la sensatesa que han demostrat a l’hora d’haver de renunciar a la nostra festa oficial, no ens han deixat un altre camí que el de la cancel·lació definitiva”. Després de 92 anys des de l’inici oficial de la festa, aquesta patiria la seua segona cancel·lació i els alacantins no celebraríem la nostra festa.
pag.63
Ofrena solidària per a ajudar als afectats pel COVID-19. 22 de juny de 2020 (Arxiu Ajuntament)
Belleses i Dames d’Honor en l’ofrena solidària. 22 de juny de 2020 Foguera José Ángel Guirao
Les sedes dels foguerers quedaven buits, els monuments es paralitzaven, la festa es quedava en pausa. Així i tot, s’intentava organitzar algun acte amb la col·laboració dels festers alacantins. El 22 de juny de 2020, a canvi de l’ofrena de flors que s’haguera realitzat en un any normal, es va realitzar un acte de caràcter benèfic, que tindria lloc en la Plaça de l’Ajuntament. Una ofrena solidària per a recollir aliments i productes de primera necessitat, que serien entregats als diferents col·lectius socials per a atendre les necessitats de les famílies que més estan patint els efectes econòmics negatius que ens ha portat la pandèmia, tot això realitzat sota estrictes mesures de seguretat i garantint el distanciament social. Al setembre es va acordar celebra les presentacions de les 52 belleses de les comissions que encara quedaven arracades de triar al seu representant del 2020, després que al març es decretara l’Estat d’Alarma motivat pel COVID-19. Les presentacions serien del 12 de setembre al 22 de novembre, i es van triar tres escenaris, la Plaça de l’Ajuntament, el parc “Lo Morant” i l’Antiga Cotxera de Tramvies.
pag.65
Luis Barcala Sierra Alcalde d’Alacant (Arxiu Ajuntament)
Manuel Jiménez Ortíz Regidor de Festes d’Alacant (Arxiu Ajuntament)
María del Carmen Sánchez Zamora Vicealcaldessa d’Alacant (Arxiu Ajuntament)
Toñi Martín-Zarco Marín Presidenta de la Federació de Fogueres
Començava 2021, i les esperances de celebrar en aquest any les festes alacantines. Però el virus seguia amb força. El 21 de gener l’ajuntament i federació es veien obligats a retardar, de nou, les eleccions de la Bellesa del Foc infantil i adulta, i tots actes que comporten aquesta elecció. Alacant murmurava per la celebració de les fogueres de Sant Joan en aquest any, i sobre aquest tema, el regidor de festes, Manuel Jiménez, comentava sobre celebrar les Fogueres el mes de juny, “no és el moment per a aqueix debat. Encara falten cinc mesos i cal veure com es desenvolupen els esdeveniments. Això sí, s’està treballant per a analitzar les possibles alternatives i buscar solucions. L’important és que es puguen dur a terme, sent conscients que seran unes festes diferents i amb les mesures que en aqueix moment marquen les autoritats sanitàries”. Arribà març, a mediats es reuneixen l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, la vicealcaldessa, Mari Carmen Sánchez, i el regidor de Festes, Manuel Jiménez, i juntament amb la presidenta de la Federació de Fogueres, Toñi Martín-Zarco, i el mestre major del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, en aquella reunió se sobre pes la viabilitat de la celebració de les festes de Fogueres el mes de juny. L’evolució de la pandèmia i el procés de la vacunació contra el COVID-19 no eren les desitjades per a celebrar tan anhelades festes de fogueres.
pag.67
L’alcalde alacantí es referia així en aquesta reunió. “És molt dolorós per a mi i un dia molt trist, però la responsabilitat i la constatació que el procés de vacunació, que lluny d’accelerarse s’està alentint, fa inviable que puguem celebrar les nostres festes oficials en les dates assenyalades del mes de juny. No perd l’esperança i espere que la situació de la pandèmia millore en els pròxims mesos prou per a permetre’ns celebrar les Fogueres en altres dates, però en aquest 2021”. Així mateix la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco, manifestava el seu total acord amb la decisió adoptada. “Que sé que és compartida per tot el conjunt de foguerers i barraquers. Nosaltres, més que ningú, volem celebrar les nostres Fogueres i per això lamente molt aquesta decisió, però no podem tancar els ulls a la realitat. Convocaré una assemblea, quan les circumstàncies ho permeten, per a posar sobre la taula alternatives i la cerca de dates que permeten, una vegada la vacunació estiga generalitzada, celebrar les nostres festes amb la màxima normalitat”. Les fogueres del 2021 s’ajornaven, s’estudiaria la seua celebració en una altra data. Així mateix, es cancel·laven les dates previstes per a la celebració de l’elecció i proclamació de la Bellesa del Foc major i infantil.
pag.69
Uno de los ninots plantado por el artista Adrián Alcaráz Grao (Archivo Ayuntamiento)
Guanyador del Ninot al carrer Foguera Sant Anton Alto (Arxiu Ajuntament)
Exposició del ninot. Foguera José Ángel Guirao
La Federació de Fogueres celebraria una enquesta, no vinculant, entre els foguerers per a decidir la celebració de la festa en 2021. Cent trenta-cinc associacions de les 137 constituïdes van contestar el qüestionari, entre l’11 i el 16 de maig. D’elles, el 82,96% es van manifestar contràries a la celebració de les Fogueres en aquest any. Quant a la possible plantà de la Foguera Oficial, del 20 al 24 de juny, el 60% va triar que no es duguera a terme. Per segon any consecutiu, Alacant no celebraria les seues festes oficials. Encara que alguns actes d’homenatge a la nostra festa si se celebraria, com l’Exposició del ninot, una mostra sobre el 90 aniversari que compleixen les nostres benvolgudes barraques, es “van plantar” 12 ninots sobre contenidors verds de reciclatge de vidre en homenatge a les fogueres i es va convocar el concurs de “Ninots al carrer”. Es va acordar la celebració de l’elecció de la Bellesa del Foc per als dies 18 i 19 de juny.
Al dia de hui, quedem a l’espera que al juny del 2021 sí que puguem celebrar les fogueres de Sant Joan i que aquesta pausa siga la segona i definitiva en la història de la nostra festa alacantina.
pag.71
la nostra foguera
Foguera José Ángel Guirao pag.73
M’agradaria començar dient que l’olor de pólvora se sent en l’ambient, que el so de la festa és al carrer i que ja hi ha màgia a la ciutat d’Alacant però enguany no és així.
Saluda Presidenta Infantil
No hem pogut vibrar amb les mascletas ni plorar en la cremà però hem de guardar la il·lusió i la força perquè les pròximes fogueres que puguem gaudir siguen més especials que mai. És un plaer compartir el càrrec amb tu, Fernando Papí, President d’aquesta Foguera, a qui sé que sempre puc acudir. Dir a les noves representants que em sent molt afortunada de poder acompanyar-les. Shakira al costat de les teues dames Alexia i Aitana, us assegure que ací teniu una amiga per al que necessiteu. A més tenim la sort de comptar amb l’experiència de Lucía i les seues dames Paula i Nahikari. Volia agrair a la meua comissió la confiança que ha depositat en mi, és tot un orgull poder representar el càrrec de Presidenta Intantil. Moltes gràcies! I us desitge ànim per a poder continuar mantenint la il·lusió per aquesta festa. La vostra Presidenta Infantil. Sara Vera i López Presidenta Infantil
Sara Vera i López
Que la tristesa no inunde ni un minut més els nostres cors, José Ángel Guirao, junt amb la seua comissió, han demostrat que la Festa té un motor de Foc etern que a pesar de qui li pese mai s’apagarà. Em sent orgullós del que som capaços de fer, tinc la meua gent amb mi, que em recolza, que m’ajuda a què tot siga més fàcil, perquè, de veritat, no hi ha una altra Foguera igual, heterogènia i diferent, lluitadora i incansable, que sempre vol més, en especial, el bé comú, perquè units el nostre sostre és molt alt. Foguera, gràcies per la vostra paciència i comprensió, estic convençut que ens queden grans coses per viure a partir de ja. Volgudes màximes representants de la nostra comissió Lucía Ato i Triana i Shakira Cortés i Pallás, sou la imatge de la il·lusió i les ganes per viure les nostres tradicions, vos augure un futur carregat de sorpreses, bones segur, la qual cosa ve ara és arreplegar els fruits de l’espera i el bon fer de tots i cada un dels que componem la Festa del Foc, vos vull donar les gràcies en primera persona, a vosaltres i a les vostres Dames d’Honor, Nahikari i Paula com a dames adultes i Aitana i Alèxia com a dames infantils, per no perdre mai l’esperança i per voler passe el que passe continuar representant a la vostra comissió en tot el que vos queda per viure, a més no compteu exclusivament amb el meu suport, teniu a Sara Vera i López, presidenta infantil bolcada amb el seu càrrec de responsabilitat, una festera implacable que coneix de bona mà el que suposa ser càrrec d’honor en José Ángel Guirao. Començava este breu escrit permetent-me el luxe d’expressar un sentiment comú, ho torne a fer, escric estes línies per a transmetre-li a tot el món l’orgull infinit que sent al comptar entre nosaltres, entre la meua família, a la Dama D´Honor de la Bellesa del Foc d´Alacant Beatriz Moya i Martínez, eixe moment va ser quelcom molt especial, veure el teu rostre inundat de felicitat em fa donar-me conta el bonic de la nostra Festa, la qual cosa suposa ostentar el càrrec de Foc màxim i per descomptat fer-me partícip de tot el que pots. Saps tant que signifiques per a nosaltres, seguix així, no canvies mai, ET VULL. Foguerers, Barraquers, amics tots de la Festa, vull que vos quede clar que ja queda menys per a tornar a sentir el Foc i a vibrar per tots els racons de la nostra emblemàtica ciutat, no sabeu les ganes que tinc de que arriben els nostres dies grans de Fogueres, seran INIGUALABLES. Visca Alacant, visca els Fogueres de Sant Joan, i que visca encara mes la Foguera José Ángel Guirao.
Fernado Papí i Saez
Saluda President
Permetre’m que comence este espai privilegiat del que dispose per a comptar-vos una breu història, amb moralitat, tal vegada, o millor, sense ella, ara m’entendreu. Alacant durant massa temps va perdre part de la seua llum, part de la seua màgia, de la seua il·lusió, del seu sentir. Els nostres cors, encara que vam tindre temps per a reflexionar, no ens van deixar sentir el foc, Alacant, els seus alacantins tenien una dura batalla a què enfrontar-se i tots els nostres esforços fins a l’últim dels nostres alens anaven destinats a esta lluita d’enemic invisible, però, sabeu que?, no hem vençut encara i dóna igual, perquè hem demostrat el que el sentir d’un poble alçat contra el pitjor dels mals és capaç de fer, anteposar-se enfront de les adversitats i continuar fent Festa. Potser la moralitat siga eixa, però d’açò mai traurem una moralitat, ja que, per desgràcia tenim massa buits que mai podran recuperar-se i enfront d’això no hi ha contes ni històries que valguen.
Fernando Alberto Papí Sáez, President Foguera José Ángel Guirao
pag.75
President Fernando Papí i Saez Vicepresident Fernando Papí i Eulogio Delegada de Loteries i Tresorera Susana Barcena i Soriano Delegat de Raco José Ramón Ireni i Santamaría Delegada i Delegat Artístic Beatriz Moya i Martínez Fernando Papí i Eulogio Delegats de Pirotècnia José Antonio Vera i Fernandez Francisco José Verdú i Bernabeu Delegada i Delegats de Monument Marisa Marco i López Carlos Pérez i Ballester Fernando Papí i Eulogio Delegat de Recompenses Francisco José Marco i Armero
Presidenta Infantil Sara Vera i López Secretària Concepción González i Leiva Delegada de Protocol Eva María Eulogio i Llorens Delegada de Federació María del Carmen Marco i López Delegades d’Infantils Ana Pilar Lledó i Calpena María José Marco i López Delegada i Delegat de Raco Social Angeles Pozo i Triviño Juan Oliva i Carrión Delegada i Delegats de Decorats Cristina Ballester i Ibáñez José Ramón Ireni i Santamaría Carlos Pérez i Tarancón Delegat de Cultura Sergio Oliva i Cáceres
Delegat de Festejos José Antonio López i Sánchez
Delegats de Llibret i Imatge Carlos Pérez i Ballester Carlos Pérez i Tarancón
Delegada de Vestuario Mª Teresa Ortega i Delgado
Delegada de Xarxes Socials Eva Mª Papí i Eulogio
els nostres comissionats Juan Carlos Quero i Marin Mónica González i Leiva Juan Carlos Torregrosa i de Andres José Juan Gómez i Anguís Salvador Torres i Monrreal Rosario Gomis i Espinosa Salvador Torres i Gomis Alexandra García i Villanueva Paula Torres i Gomis Susana Castro i Ruano Vanesa López i Sánchez Rosi Moratalla i Javega Antonio Morcillo i López Inmaculada Moratalla i Javega Concepción Gomis i Pérez María Angeles Antón i Marin José Gregorio Peña i López Monica Antón i Marin Evangelina Hernandez i García Abel Arias i Mas Mariona Vacas i Matencio Mª Gloria Mas i Menarges Patricia Ronda i Soler Mª José Muñoz i Corredor
Rocio Oliva i Pozo Carla Gómez i Ortega Aroa Morcillo i Moratalla Fran Llorca i Vargas Paloma Arias i Mas Lucía Ato i Triana Javier Perez i Verdu María Mira i Griñan María Monllor i Reig Lidia Rodríguez i Forner José Juan Ireni i González Naiara Pérez i Marco Raquel Gonzalez i Rojas Andrea Ireni i González Salvador Martinez i Ronda Tatiana Verdú i Lledó Natalia Collado i Barcena Patricia Martínez i Ronda Javier Martínez i González
Paula Torregrosa i Marco Ainara Morcillo i Moratalla Saioa Quero i Marco Idaira Arias i Vacas Vega Navarro i Arias Alba Peña i Anton Nahikari Nuñez i Barcena Daniela López i Castro Lucía Iborra i Socorro José Ángel Peña i Anton Edgar García i Anton Iker Quero i Marco José Antonio Vera i López Lucía Rocamora i Gomis Lucia Caballero i Muñoz Macarena López i Castro Shakira Cortes i Pallás Orlando García i Pérez Mario Martín i Oliva Noa Martín i Oliva Noa Torres i García Abel Arias i Vacas Oliver Cano i Murcia Alexia Cano i Murcia
pag.77
José Fuster i García
Tic, tac, tic, tac... El 10 de Març es va detindre, per primera vegada, un rellotge que mai havia deixat de bategar en els nostres cors.
Aquest vaivé del destí ha posat a la vora del precipici a tot un ofici en el qual, per desgràcia, estan caient cada dia més tallers en l’oblit. Obligats a parar quan tot el nostre treball desborda els nostres tallers, convivint entre les “mòmies” d’unes celebracions que mai arriben. Creant noves il·lusions que ningú és capaç de saber si eixiran a la llum en les dates previstes. Dates que es perden una vegada després d’una altra en el calendari, il·lusions que es dilueixen cada dia... Gràcies a l’esforç d’algunes comissions podem continuar bategant amb dificultat però necessitem eixir a la llum, que les peces que engranen el nostre rellotge vital tornen a reactivar-se amb força. Reinventar-se amb i.lustracions, decoracions i regals, pot servir per uns dies, però cada vegada que la festa es dilueix en el temps, el cor del nostre ofici està més prop de perdre el seu batec per sempre. Tic, tac, tic, tac... Cada vegada tenim menys temps Ràpid Units tornarem.
Foguera infantil
Dos mesos després, exactament el 12 de Maig, aquest rellotge va esclatar per complet en terres alacantines. A partir d’eixe mateix instant, la marea ha tractat d’afonar la meua xicoteta embarcació dia rere dia, ona rere ona colpejant cada vegada amb més duresa. Tal vegada els artistes estem fets d’una pasta diferent, amb capacitat per a renovar-se, reinventar-se i reconstruir-se cada matí, però no estem fets de pedra.
pag.79
Autor: Sergio Musoles i Ros
Lema: “WELCOME TO ALACANT” El gran escenari del Alacant Magic Show s’obri esta nit per a vostés. L’espectàcle més màgic i atractiu del món, pata negra, en denominació d’orige i marca registrada ja està ací. ¡Fruïxca en el nostre monumental casino, on es juguen la seua pasta els polítics! Prove el exòtic còctel de les Fogueres de Sant Joan. Alucine en les atraccions en feres, com mes d’un personatje públic Alacantí. En el centre de la foguera vorem un Elvis que ens farà moure la pelvis en els seus ritmes, acompanyat per una vedette al més pur estil de “Las Vegas”, ciutat de l’espectacle, que ens apropiem de la seua estética en la nostra foguera per a fer una similitud crítica en la nostra societat Alacantina. L’afició, l’alegria, la crisi, els diners, la corrupció, el coronavirus… Tot apareix per a simplement, desaparéixer… o no? I és que ‘l’escapisme’ és el esport nacional per excelència. Així que ja ho saben… acosten-se, perque com més prop estiguen… més fàcil serà enganyar-los. ¡Comença l’espectàcle!
pag.81
Foguera
Bellesa Lucía Ato i Triana
Dames d’Honor
Paula Torregrosa i Marco Nahikari Núñez i Bárcena
Bellesa Infantil Shakira Cortés i Pallás
Dames d’Honor Infantil
Alexia Cano i Murcia Aitana Galiana i Maseres
Estimats President, Bellesa, Bellesa infantil i amics de la Foguera José Ángel Guirao. És de nou per a mi un plaer i gran honor saludar-vos un any més. Sou per a nosaltres, sense cap dubte, exemple d’enteresa i persistència, qualitats especialment valuoses en aquests temps enrarits que ens toca viure. Res ha pogut paralitzar-vos ni apartar-vos del virtuós camí fester que us ha conduït, malgrat les dificultats, a la celebració de les benvolgudíssimes festes de Sant Joan. El vostre esforç i tenacitat han donat el fruit merescut, que no ha pogut ser un altre, que gaudir amb més passió si cap, de la festa del foc i la llum que han il·luminat la vostra bellíssima ciutat d’Alacant. No tingueu dubte que malgrat les restriccions imposades, heu estat en tot moment en el nostre cor i record. L’esperit de la festa ens continua unint a tots. En nom de la meua comissió, i molt especialment de les nostres madrines, us trasllade la més calorosa felicitació a les vostres bellíssimes Belleas del Foc que amb tanta llum han il·luminat les vostres festes. I per descomptat, el nostre agraïment per la simpatia que en tot moment han mostrat i mostren cada dia amb nostra Gaiata. La nostra admiració. I per descomptat, no vull passar aquesta oportunitat sense transmetre al vostre benvolgut President un calorós i sentida abraçada. Visca La Foguera José Ángel Guirao
Alfonso Barreda i Giner President de la Gaiata 4 L’Armelar
Andrea Vicente i Ribes
Noa Pascual i Soler
Gaiata 4 L’armelar
Padrines
pag.87
els nostres càrrecs d’honor
President d’Honor Perpetu José Ángel Guirao i Sanchez Padrina d’Honor Perpètua Eva María Papí i Eulogio Padrines d’Honor Beatriz Moya i Martínez / Lucía Caballero i Muñoz Comissionades d`Honor Eva Mª Papí i Eulogio / Ainara Morcillo i Moratalla Andrea Ireni i González / Saioa Quero i Marco María del Carmen Marco i López Comissionades d`Honor Infantils Alba Peña i Antón / Natalia Collado i Bárcena Lucía Rocamora i Gomis Mini Bellesa Esperanza Rios i Luna Musa del Foc Infantil Sofia Guardiola i Torres Banderins Javier Martínez i González / Tatiana Verdú i Lledó pag.89
pag.91
Barraca Els Tardons
En aquests temps tan complicats, les comissionades i els comissionats de la Foguera José Ángel Guirao, així com tota la gent de la festa, agraeixen l’esforç de tots els nostres col·laboradors en l’ajuda que han realitzat tot aquests anys per mantindre i engrandir la festa alacantina. Alguns no van poder seguir i altres es van mantindre en la lluita durant aquesta pandèmia.
Col-laboradors
En aquest *llibret volem fer un xicotet homenatge a aqueixes empreses, encoratjarlos a seguir en aqueixa lluita per sobreviure a aquesta “guerra”.
pag.93
ALQUILERES MARUENDA
OFICINAS Y LOCALES DESDE 50 M2 HASTA 200 M2 CONDICIONES INMEJORABLES, DIRECTO DEL PROPIETARIO
Tlf.: 619 984 575
Aldebarán, 37 Cuidamos de tu salud bucodental para que sonrías feliz. Odontología General Ortodoncia estética Odontología Infantil Blanqueamiento Endodoncia Prótesis Oclusión Estética Periodoncia Limpiezas Cirugía Bucal C/ Aldebarán, 37 - Teléfono 966 141 076 03006 FLORIDA PORTAZGO (Alicante)
RESTAURANTE EL LLOBARRO
JEFE COCINA MANUEL F. ALONSO
JEFE DE SALA SERGIO RIBES
C/ TURINA, 2 03013 ALICANTE
RESERVAS: 965 262 131 - 653 108 094 EMAIL: sergiollobarro96@gmail.com
Conchi Beneyto Indumentària i Complements C/ Amadeo de Saboya,5 tfno. 966 59 18 18
conchibeneytoamat@hotmail.es 03012 Alacant
ELECTRICISTAS CERTIFICADOS ELÉCTRICOS Y BOLETINES PROYECTOS Y REFORMAS ELÉCTRICAS MANTENIMIENTO REDES INFORMÁTICAS
INSTALADORES AUTORIZADOS DE I.C.P. MÓVILES: 678 08 15 03 - 667 685 148 TEL./FAX: 966 37 50 68 www.fase-1.com
FARMACIA ALBERTO GARCÍA LÓPEZ
¡LES DESEA FELICES FIESTAS! C/ PADRE ESPLÁ, 63 ALICANTE 03013 965 26 74 90 DERMOFARMACIA, FORMULACIÓN MAGISTRAL, HOMEOPATÍA, FITOTERAPIA www.facebook.com/farmaciaalbertogarcia
The
Marisa's
Pub
Acadèmia de ball
Beatriz
PELUQUERIA Y ESTETICA Avda. Pintor Xavier Soler, 11 B 03015 ALICANTE
865 79 48 58 658 97 56 23
Les desea unas felices Fiestas de Hogueras
03015 Alicante
opticavistahermosa@yahoo.es
Decorats i Escenografies
EL TRIO
Componiments i arranjaments
TERE
Avenida Dama de Elche nº5 03195 El Altet - Alicante
865 68 24 14 Sant Joan
FUSTERIA SALVADOR TORRES - Reformes de fusteria - Armaris - Mobles per encàrrec - Cuines - Portes blindades - Portes - Calaixeres Mòbil 639 611 124 Telèfon: 965 25 29 02
ALACANT
PUB_LUJURIA
AV PINTOR XAVIER SOLER 16
CONSTRUCCIÓ DE FALLES, FOGUERES I ESCENOGRAFIES
DES DEL TALLER DE SERGIO MUSOLES DESITGEM A la COMISSIÓ I ELS VEÏNS DE LA FOGUERA JOSÉ ANGEL GUIRAO UNES BONES FESTES DE FOGUERES.
Salaons Sant Pau
- Pernils - Formatges - Salaons - Gran assortit en carns fresques - Elaborats - Productes de vedella gallega Carrer Sant Pau núm. 33 telèfon 965249734 Avinguda de Conde Lumiares núm. 12 telèfon: 965254218
TINTORERIA DIÈSEL I GASOLINA
Telèfon: 965 10 50 50
Avinguda Ramón Gómez Sempere
Urbanització VillaTeresa Sud 2a Fase - Local 4 03008 ALACANT
Reparació gasolina i dièsel Revisió ITV, diagnosi amb ordinador. Gasos. Frene metre. Banc de suspensió. AA ligero27@ono.com Carrer GENERAL ELIZAICIN, 38 03013 ALACANT
Telèfon: 965 21 51 85 - Mòbil: 661 81 27 25