LLIBRET Jose Angel Guirao 2018

Fogueres de Sant Joan 2018 del 20 al 24 de juny Alacant Festes Oficials de la Ciutat declaradas d’Interés Turístic Internacional

2018

El present llibret ha participat en la convocatória dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

1

EDITA

Foguera José Ángel Guirao PORTADA/DISSENY/MAQUETACIÓ

FOTOGRAFIES DE CÀRRECS

Carlos Pérez i Tarancón

IMATGES I DOCUMENTACIÓ ALACANT - ATRACCIÓ Biblioteca Virtual de Premsa Històrica prensahistorica.mcu.es Alacant Viu www.alicantevivo.org Arxiu Municipal d’Alacant

IMPRESSIÓ

INGRA Impresores

TRADUCCIÓ

Ajuntament d’Alacant Maria Josep Mira Roig Delegat de Cultura Sergio Oliva i Cáceres

DIPÒSIT LEGAL A 142-2018

s u m a r i

5 Salutacions 10 Alacant - Atracció 48 Fogueres JAG 2017 64 Fogueres JAG 2018 110 Programa de festes 112 Col¡laboradors

3

President

GENERALITAT VALENCIANA

Ximo Puig

Les festes són una gran empresa compartida per moltes persones i un hospitalari punt de trobada. Entre les de la Comunitat Valenciana ocupa un lloc molt especial la festa alacantina de les fogueres de Sant Joan, amb unes celebracions acollidores que creen un ambient de plena convivència entre els veïns i els visitants que s’acosten a conèixer-les.

Les fogueres conviden a compartir els moments d’oci i a conservar tradicions del passat per projectar-les cap al futur, amb aportacions innovadores de la mà de noves generacions de foguereres i foguerers.

Les distintes comissions han dut la flama de la festa per la ciutat d’Alacant i per molts altres pobles i ciutats de la nostra terra, unint i vertebrant la nostra societat. Cada mes de juny uns monuments de fusta i cartó, plens de color i d’originalitat fan visible el gran esforç que s’ha dut a terme durant mesos. La Comissió de la Foguera José Ángel Guirao és un excel•lent lloc de trobada per a moltes persones des del seu naixement fa ja vora vint anys. El seu entusiasme, l’alegria i la il•lusió que mostren en cada acte foguerer fan patent que la festa cada dia és més vital i té un gran futur per davant.

La Foguera José Ángel Guirao torna al carrer de nou en 2018 i tots els seus integrants viuran intensament unes celebracions que són plenament compartides. Des de les pàgines del vostre llibret envie la meua salutació més cordial a les dones i als homes que haveu fet possible la continuïtat de la vostra comissió i que lluiteu cada dia perquè siga avant. Rebeu també una forta abraçada i els meus millors desitjos per a la festa de les fogueres d’enguany i per a totes les que viureu junts en el futur. Gràcies pel vostre treball.

Ximo Puig President de la Generalitat

5

Alcalde

AJUNTAMENT D’ALACANT

Luis Barcala

Comissionats de la foguera José Ángel Guirao, una denominació que evoca alacantinisme i afecte cap a les nostres tradicions. Teniu com a lema “Festa i Futur”. Ambdós conceptes enllacen perfectament amb els títols de les fogueres que planteu en aquest dinové aniversari de la vostra fundació, quasi estrenada la vostra majoria d’edat en les Fogueres.

Vos he parlat del lema. La “Festa” vindria donada pel monument “Tradició als nostres barris”, original de Sergio Guijarro Pastor ,“Sergi”, i que figura en quarta categoria. El “Futur” el representen les “Prediccions”, que Fran Santonja alçarà els pròxims dies, també en la mateixa categoria. Al costat d’aquests exponents de l’art efímer, com són les Fogueres, estan les vostres bellees -Paloma i Lucía-, i les seues respectives dames d’honor -Raquel, Saoia, Natalia, les dues xiquetes, Lucía i Alba-.

Elles encapçalen, juntament amb els presidents, Fernando Papí i Javier Martínez, un grup de foguerers capaços de gaudir i fer gaudir els altres en el Certamen Artístic de Fogueres i aconseguir el primer premi en la categoria Única. Un exemple més de la cohesió en la vostra comissió: la suma d’esforços darrere d’un objectiu.

Aquesta va ser una de les raons de ser de les Fogueres quan, el 1928, les va fundar José María Py. Hui, 90 anys després, aquell sentir queda expressat en la vostra comissió. D’ací, que com a alcalde d’Alacant, vos salude i vos desitge unes felices Fogueres de 2018, les del 90 Aniversari.

Luis Barcala Sierra Alcalde d’Alacant

7

President

FEDERACIÓ DE LES FOGUERES DE SANT JOAN

Manolo Jiménez

Recorde la meua infantesa i la il·lusió que sentia perquè arribava juny; començava la calor, els horaris de les classes s’escurçaven i els jocs en el carrer amb els amics s’allargaven perquè encara era de dia, alguna cosa que omplia bona part dels meus pensaments.

No obstant açò, gens era comparable a notar l’olor de la pólvora quan quioscs o parades ambulants començaven a vendre petards, o quan després de la desfilada del Ninot veia als comissionats adults córrer per a ajudar a plantar magnífics exemples d’art efímer de cartó pedra.

Han passat els anys i no puc negar que encara conserve aquests sentiments tan purs i que visc les Fogueres de Sant Joan com ho fèiem en la nostra infància. És per açò que convide a tots vostès a mirar a la comissió de la foguera José Ángel Guirao amb els ulls d’un xiquet, doncs descobriran en ells amics meravellosos i treballadors incansables plens de ganes per superar-se i il·lusió. Ho comprovaran en les revetles del seu racó, en les seues cercaviles, per descomptat, quan la música omple l’aire alacantí. Així mateix, aquesta il·lusió tindrà la seua màxima expressió en els monuments que el 24 de juny seran pastura de les flames.

Així doncs, vull aprofitar aquest espai per a agrair el treball d’aquesta comissió, jove d’esperit i, al mateix temps, experimentada, per com s’involucra activament amb el desenvolupament d’un programa d’actes lloable. Es nota que cerquen que aquests dies siguen per recordar per a tots, sense que ningú se senta fora de lloc. Les Fogueres de Sant Joan són per a tots; alacantins i visitants, majors i xicotets, famílies i parelles, grups d’amics i ànimes solitàries, doncs tots podem tornar a ser xiquets amb solament desitjar-ho.

Per tant, només em queda convidar-los a gaudir d’aquest sentiment i a participar del 90 Aniversari de les Fogueres de Sant Joan.

Manolo Jiménez President de Federació

9

La història d’una associació vista des del punt periodístic publicat en els diaris alacantins dels anys 30.

Creada per comerciants per a l’atracció del turisme a la nostra ciutat.

11

Una cosa que Alacant trobava a faltar l’any 1927 era el turisme, turistes que acudiren a la ciutat a l’estiu i també a l’hivern, que contribuïren a l’economia de la ciutat, aprofitar el clima, les platges i les muntanyes, impulsar la província i, sobretot, la ciutat d’Alacant com a centre turístic.

En altres ciutats turístiques d’Espanya es mimava el turista, es feia propaganda de les seues ciutats, dels seus paratges i de les seues festes. Invertien esforços per aconseguir que els seus visitants gaudiren de les seues vacances.

Mentre Alacant veia que any rere any, ja fóra per l’Ajuntament o per la passivitat del comerç, els turistes triaven altres ciutats com a descans i com a gaudi de les seues vacances. Alguna cosa calia fer-hi.

La premsa alacantina prompte es va fer ressò de la notícia i narraria en nom dels alacantins els escassos recursos i iniciatives que l’Ajuntament posava per a fer d’Alacant un punt interessant per al turisme.

Alacant encara no ha arribat a realitzar el seu somni de convertir-se en l’estació hivernal d’Espanya.

Perquè l’Ajuntament, el més indicat, no vol escometre l’empresa amb totes les valenties exigibles.

Fa pena que no aprofitem el tresor del nostre clima. Estem ja cansats de repetir-ho una i cinquanta vegades. Per als nostres elements directors, pel que es veu, no representa res que el turisme s’intensifique i constituïsca per a Alacant una font d’ingressos sanejadíssima.

A l’estiu últim davant del dolor de les festes organitzades vam parlar de la necessitat d’organitzar festejos hivernals de força i atracció. Som a l’hivern i ningú s’ha mogut i ningú ha intentat fer cap cosa seriosament.

Afligix que a Alacant ocórreguen totes aquestes coses. Ací està la temperatura demostrantnos que la màxima en tot Espanya durant molts dies, quasi tots els dies, la dóna Alacant.

Ahir, segons la nota que vam rebre de l’Instituto Meteorológico la màxima al sol era de 24 graus.

Hui tenim un dia esplèndid, com a nostre, com a alacantí, i la temperatura marcava al sol vint-iset graus.

El nostre Ajuntament, que regateja per a festes les pessetes i, no obstant això, no les sostrau per a altres menesters que no arribaran mai a donar a la ciutat el prestigi i la força de gran centre turístic, ha d’adonar-se’n i corregir deficiències passades i aprestar-se a realitzar una labor audaç que tinga l’eficàcia d’Alacant, la ciutat espanyola del clima envejat traçant-se un pla d’atac formidable ple d’iniciatives i propòsits que facen al final possible la consecució de tot el que anhelem.

Les forces vives de la capital han d’auxiliar l’Ajuntament i, sense desmais, allunyant suspicàcies i egolatries, fer d’Alacant la ciutat hivernal d’Espanya.

“6 de gener de 1927 – Diari d’Alacant.”

¿VOLEN VOSTÉS QUE PARLEM DE FESTES? No de festes d’estiu, ni de festes d’hivern, sinó d’atracció de turisme. És un problema complex i senzillíssim alhora.

Però, per a escometre’l, i per a resoldre’l, es necessiten grans dosis de civisme, de patriotisme i de desinterés.

L’Ajuntament de València malbarata els diners quan es tracta de fer el reclam dels seus atractius, que no direm que tinguen la força suficient per a captar atencions i voluntats, però que, adornats amb tota l’oriflama enlluernadora de la propaganda, rendixen a la ciutat el benefici desitjat.

Màlaga, ja que no en el termòmetre, ha vençut Alacant com a estació hivernal, gràcies als seus entusiasmes ciutadans traduïts en intensa propaganda en la premsa gràfica. Mentrestant, Alacant assistix indolent a aquests espectacles que, si no ruboritzar-la, haurien almenys d’apressar voluntats per a seguir per aquests camins traçats per les ciutats germanes i rivals.

Però... es que ací, ho esperem tot de l’Ajuntament i creiem fermament i equivocadament convençuts que és el municipi l’únic que ha d’escometre i suportar aquests problemes. I encara el comerç, el que pomposament cridem Comerç, així amb majúscules, es queixa i protesta quan al municipi li trau tres pessetes per a festes, que després critica amb justícia, per això, perquè resulten festes de catorze reals, però sense raó, ja que no pot exigir-se més per aquests donatius tan menuts...

“Julio Suárez-Llanos Sánchez, Alcalde d’Alacant (1924-1930)”

El comerç estalviaria criticar i perdre diners si prenguera a càrrec seu la iniciativa i realització dels festejos. Recorden aquell «Festival alacantí»? Doncs allò, amb menys percalina, és el que cal fer.

El comerç alacantí està reunit i agrupat en el Círculo Mercantil; per què allí dins —aconseguit ja el més difícil que és la unió— no es constituïx aquesta junta recaptadora i organitzadora, permanent?

Tenim la seguretat que si a l’Ajuntament se li oferira periòdicament la realització d’un període de festes, a què havia de contribuir amb aquells espectacles de complement, populars i gratuïts, ho acceptaria amb molt de gust.

El comerç no posaria llavors recels ni crítiques en la inversió del seu diners i no es donaria el cas que el municipi fera festejos amb els diners del poble i que per a presenciar els quals haguera de pagar aquest poble mateix les entrades.

Però... hi ha matèria per a seguir un altre dia.

“5 d’abril de 1927 - Diari d’Alacant.”

A l’Ajuntament pareix que aquests articles li van fer moure peça i dies més tard en un ple celebrat i dirigit pel madrileny Julio SuárezLlanos Sánchez, es presentava un programa de festejos per al pròxim hivern.

13

Xarrades de Societat

Programa de festes Ja està ultimat el programa de festes per al pròxim hivern.

Ja es poden fer cartells i ser repartits aquests en gran profusió per tot Espanya.

En tots els grans hotels i casinos es podran veure i admirar molt artístics quadres amb el nom d’Alacant, que no una altra cosa han de ser cartells i programes, anunciadors de les grans festes hivernals. Per fi, tots aquells que durant l’estiueig, que els va fer fugir dels rigors de l’estació, pensen, dubten i titubegen, on podran millor suportar les crueses de l’hivern, trobaran resolt el seu problema i davant de la idealitat d’un clima sense igual i la perspectiva d’una estació animada i distreta, no han d’oposar dubte, ni inconvenient, per a la seua determinació d’hivernar a Alacant.

Ni excés de festes en una setmana, per a després quedar sumits en una letargia; ni suma d’espectacles populars, que si per a alguna estació de l’any són molt indicats, no ho poden ser, ni han de prodigar-se en altres com l’hivern en què per a l’estació de forasters, no ha de quedar el programa reduït a aquelles, que en la intimitat d’un poble, permeta-se’m la frase, poden ser i fins paréixer delicioses per típiques, però que no són, ni seran mai estímul d’hivernants; em vull referir molt especialment als focs d’artifici, dianes i cavalcades.

Per artistes locals, que fills de la província n’hi ha, molt justament diplomats i de grandíssims mèrits, es pot dur a terme un concurs notabilíssim

de dibuixos per a cartells anunciadors de festes; i no hi ha dubte que l’èxit d’aquest seria tan eloqüent com és l’amor pur i l’afecte que aquests pel seu art senten.

Cap entitat millor que l’Ateneu, culta reunió d’aquells que senten amor per les Ciències, Lletres i Arts, podria ser la iniciadora o encarregada de dur a terme aquesta verdadera exposició de quadres, que serviran després per a anunciar les festes alacantines.

Programa: Hivern 1927-1928 Des del dia 15 de desembre de 1927 fins al 15 de febrer de 1928, tots els dimarts, dijous i diumenges, hi haurà grans concerts matinals per la Banda Municipal, al passeig dels Màrtirs.

Dies 1,2 i 3 de gener._Grans regates a rem, organitzades pel Reial Club de Regates, i s’atorgaran premis consistents en copes, objectes d’art i en metàl•lic.

Dia 6 de gener._Gran correguda de jònecs a les tres de la vesprada, segons programes.

A les deu de la nit, gran sopar americà i ball al R. C. de R. Dia 8 de gener._Gran partit de «football».

Dies 11, 12, 13 i 14 de gener._Grans tirades, per a cavallers i senyoretes, organitzades per la Real Sociedad de Tiro de Pichón.

Dia 15 de gener._A les tres de la seua vesprada, gran correguda de bous, segons programa.

A les onze de la nit, gran ball cotilló i sopar a la sala de festes del Casino.

Dia 19 de gener._Grans carreres de bicicletes i motocicletes.

Dia 22 de gener._A les tres de la vesprada, gran partit de «football».

A les onze de la nit, Jocs Florals, al Teatre Principal.

Dies 23 i 31 de gener._Celebració del gran campionat de «lawa-Tenis».

Dies 1, 2, 3 i 4 de febrer._A les dos de la vesprada, concurs hípic.

Dia 5 de febrer._A les tres de la vesprada, gran correguda de jònecs, segons programes.

Dia 12 de febrer._Reproducció d’un passatge de la història i gran torneig a la platja del Postiguet.

A la nit, monumental traca.

I, com deia al principi d’aquests informes: Ja està ultimat el programa de festes per al pròxim hivern!

Que qui ha de portar a la pràctica tal programa?

Tot el comerç les vol.

Alacant les necessita.

Sumar l’esforç de tots.

Sentir entusiasme i constància pel que, en resum, ha de ser un bé per a Alacant, per al seu comerç i la seua indústria.

I que una realitat falaguera siga la que corone un ideal tan elevat, com posar la terreta a l’altura de les millors capitals d’Espanya.

Encara que pareixia que començaven a funcionar un poc millor les coses, no es va tardar molt a convertir l’alegria en amargor, mesos més tard arribava una mala notícia, en una sessió extraordinària celebrada a finals de maig, més exactament el dimarts 31, el senyor alcalde va confessar que no hi havia diners i es cancel•lava la preparació de qualsevol festa.

Coses que passen

Y... lligue’m vosté este mosques per la cua!

L’Ajuntament va celebrar sessió ahir, cosa que no dóna fred ni calor a l’opinió.

En aquesta sessió va ocórrer una cosa peregrina. L’alcalde va confessar que no hi havia diners.

I com que no hi ha diners, l’Ajuntament no organitzarà festes, i ha cessat diversos empleats temporers...

I, a continuació, es va acordar contractar el famós emprèstit, fent cas omís dels vots contra aquesta ruïnosa operació emesos per tres entitats de solvència.

I és el que dirà l’Ajuntament: si no hi ha una pesseta, cal buscar-la encara que siga entregant el coll de la ciutat a la destral d’una usura terrible.

I això va ser tot.

No tindrem pa a casa... Però si vera vosté com ens vam riure!

“1 de juny de 1927 - Diari d´Alacant.”

“Xarrades de Societat SETNOF 12 d´abril de 1927 - Diari d´Alacant.”

15

Ajuntament d’Alacant 1930

Tornàvem al principi, alguna cosa calia fer, s’acostava l’estiu i seguíem sense festes i, per descomptat, sense turistes.

L’alcalde no podia fer-hi res, no hi havia diners per a festes, ni per a res.

L’Alcalde diu que pel seu gust no pagaria ni impostos ni arbrits cap veí Però descuide’s vosté i ja veurà l’Executiva com les gasta —Hi ha o no hi ha festes enguany?

—No, senyor; no hi ha festes. No hi ha diners.

—Però i com és que mesos arrere es parlava d’elles?

—Perquè no havíem arribat als dies d’ara.

—Definitivament, no hi ha festes, eh?

—Sí, senyor, completament definitiu.

Hem hagut de reduir el personal temporer.

—I, clar, estan vostés en pla d’economies.

—Només hi ha una gestió de «botiges».

—Les porta l’Ajuntament?

—No. Pérez Bueno està parlant amb la companyia. Veurem en quines condicions els oferix.

—Però «botiges» sense aigua, o el que és el mateix, «botiges» sense festes, no és cosa que captive, alcalde.

—No és culpa nostra. Tenim moltes pessetes però encara no les tenim. És una cosa nova inherent al procediment.

paraules d’un càlid i sincer elogi, lamentava que al final no poguérem tindre enguany festes a l’agost.

Ja veieu quina mala sort. Nosaltres que ens la prometíem tan feliços, ens veiem sobtadament amargats per aquesta declaració negativa. No hi haurà festes a l’estiu. I qui sap si les «botiges» arribaran a Alacant! És massa exigent la companyia i abriguem la sospita que serà molt difícil, en les condicions que ella vol, que vinguen a Alacant aquests trens especials de Madrid.

L’Ajuntament ara està preocupadíssim amb la confecció dels pressupostos. És labor molt llarga i difícil aquesta. Les necessitats de la població augmenten considerablement. I l’Ajuntament ha de lliurar una batalla difícil.

L’alcalde no vol que els veïns paguen impostos ni arbitris. Ja estan prou «amolats» amb totes les gabelles que hui pesen sobre ells.

—Jo faria un pressupost en què es rellevara el veïnat de pagar. És a dir, un pressupost en què no pagaran els veïns res. Però després els regidors no em deixen («això és impossible!», «això no pot ser!», «com paguem?»). Res, i ací estan treballant sense parar en el pressupost.

Ja veieu quin alcalde tenim. No vol que els veïns paguen impostos ni arbitris. I si paguem és per culpa dels regidors. A ells sí que hem d’envestirlos i dir-los que deixen lliure el camí de les iniciatives a l’alcalde.

No faltava més. Doncs no anava la gent a lluir-li poc el pèl! Seria ideal aconseguir que el veïnat es vera lliure d’inquilinat, cèdules i tantes mil gabelles.

“8 de juny de 1927 – Diari d´Alacant.”

I l’alcalde, amb una cordialitat encantadora i un afecte per la ciutat que es vessava en les seues

17

Per un altre costat, els comerciants seguien decidits que si hi haguera festes, els seus comerços no podien passar un estiu en sequera.

El Diario entrevistava els principals amos del comerç alacantí.

Buscant un bon estiu per a tots

El comerç alacantí es pronuncia decidit perquè enguany hi haja festejos de categoria a la ciutat.

I l’opinió general coincidix que els espectacles han de ser corregudes de bous, batalla de flors, certamen musical i molta música i molta llum Ja sabeu el que ha dit l’alcalde.

Que no hi ha festes, que no hi ha diners per a festes. I si no hi ha festes a l’agost, ens acabem, desapareixem del planeta. L’única solució que poguera remeiar, en part, la crisi que patix el comerç, seria l’organització de festejos per a agost.

Sense ells, la derrota i el cataclisme.

Però tot és qüestió de pensar un poquet i amb bona voluntat i desitjos per part de tots de fer festejos es pot aconseguir molt fàcilment el propòsit.

Anem per parts i vegem que és fàcil aconseguir el pla de diversions. El que falta és una comissió amb àmplia independència i perfecta suficiència que s’encarregue de la confecció del programa i buscar els mitjans perquè puga realitzar-se.

Aquesta comissió ha de comptar amb tota la confiança del comerç i de la indústria i de la població sencera. Poques persones, com menys millor. Tres com a màxim, per a obrar conjuntament i els elements secundaris que necessiten.

Però per a organitzar i per a iniciatives, només tres persones.

Les comissions integrades per moltes persones porten com a conseqüència discussions excessives, xocs constants i ressentiments sense fi. Açò fa que els hòmens capacitats de responsabilitat i de voluntat s’allunyen i deixen els que tot ho critiquen i tot ho troben malament, que ells ho facen tot. I així ixen les coses.

Cal posar un poc d’amor a la ciutat. Abandonar passions, prescindir de consideracions i categories. No hi haurà res més que el ferm desig de salvar el comerç alacantí de la fonda crisi que travessa.

I perquè no siguem nosaltres els que portem la iniciativa del programa i del que han de ser les festes hem parlat amb els comerciants, amb industrials, amb persones de diversos sectors socials que per la seua situació ens poden donar molta llum i marcar camins en aquest ferm anhel de fer festes a l’estiu.

Heus ací algunes opinions que hem arreplegat sobre el tema de què parlem.

PEPE LLEDÓ VOL BOUS, MÚSICA Y LLUM Ens trobem Pepe Lledó, el popular restaurador de La Alianza, a la terrassa del balneari, perduda la mirada en el mar, sobre el vimen d’una butaca gatera.

I de seguida l’abordem.

—És vosté partidari que hi haja festes aquest estiu?

—Doncs clar, no faltava més! Sense festes estem perduts. Ja sap vosté la crisi que travessa el comerç. El dissabte van ser embargats cinc comerciants per no poder pagar lletres.

—I quines festes creu vosté que havien d’organitzar-s’hi?

—De moment,tres corregudes de bous o dos corregudes i una correguda de jònecs. Un certamen musical, que açò porta molta gent de fora, i cavalcades. A més, ha de subvencionar-se els barris perquè cadascun d’ells, amb perfecta independència, organitze els seus espectacles.

—Només açò?

—Sí, molta música i molta llum. Ja veu vosté, les nou de la nit, i pareix que ens han afonat en un túnel. Mire vosté cap a l’Esplanada, cap al passeig de Gómiz...

—I vosté, què donaria per a les festes?

—Per a les festes, com tots els anys. És més, si perdia jo estava disposat al final a sotmetre’m al prorrateig que es fera per a cobrir la pèrdua de les «botiges».

—És a dir, que vosté creu que no han de faltar les festes, eh?

—Sí senyor. És més, la meua dona ha estat aquests dies a Llíria i els músics aquells estan assajant de ferm. Creuen que vindran a Alacant i volen traure’s l’espina que els van clavar l’any passat.

Restaurant La Alianza

19

BATALLA DE FLORS, ALGUNA COSA D´AVIACIÓ, Y FESTES AL PORT Hem deixat Pepe Lledó a la seua terrassa esplèndida i arribem fins a l’oficina dels propietaris del balneari La Alianza, els fills d’Agustín Carratalá. El major d’ells ens ix al pas i en parlar-li de festes ens diu.

—Les festes que es fan a Alacant són per a perjudicar-nos. Ja ho vaig dir jo així a un altre alcalde. A València es fan festes i va gent i es guanyen diners i tot el món content i divertit i esperant un altre any per a tornar-hi. Però a Alacant...

—Quin programa faria vosté?

—Batalla de flors. És un espectacle que sempre ha atret públic. Corregudes de bous no n’han de faltar. L’any que més gent va vindre a Alacant va ser aquell de la inauguració dels vols. Recorde aquell any perquè no n’hi ha hagut un altre com aquell.

—I vosté va guanyar molt?

—Com tres o quatre vegades més del normal.

—Estaria bé un espectacle d’aviació?

—Doncs sí. I sobretot al mar. Amb els hidroplans es podia organitzar un festeig molt bonic.

—De nit, no?

—Millor de nit. I a part d’aquest festeig, un altre en nit de lluna amb l’Orfeó i banda de música.

Al centre del port, amb barques adornades i festa marítima.

CENT PESSETES PER TRES

TRAQUES, RES MÉS Els droguers Padilla i Gómez ens parlen un d’ells, el senyor Padilla, de les festes i ens diu.

—Un any vaig donar cent pessetes per a tres traques i al següent amb l’ensenyança aquella

vaig reduir el donatiu i el vaig deixar en cinquanta pessetes. Pot vosté dir-ho, no tinc inconvenient.

Qualsevol li parla a aquest senyor de festes amb aquests antecedents. No hem volgut seguir l’interrogatori. No direm que li falte la raó però que s’aproxima a la realitat també és veritat.

UN CÒLIC, BISMUT I

RES MÉS Als metges també els pot convindre que vinga gent a Alacant i aprofitem el moment de trobarnos al carrer de Carlos Manero per a disparar-li l’interrogatori.

—La gent d’estiu no ens convé. Un meló que senta malament, un còlic, un poc de bismut i res més. Si es prolonga la malaltia no paguen. Però a l’hivern ja pot variar més. No és en l’aspecte a què vol vosté que conteste en aquesta qüestió?

MANOLO BERNAD VOL TRENS DE PROVÍNCIA El moblista Manolo Bernad ens diu que el Círculo Mercantil ha passat un qüestionari referent a les festes i a les «botiges». Encara no ha contestat. Ell considera que han de fer-se bones festes i, sobretot, veure la forma de tornar aquells famosos trens de províncies, que portaven viatgers de la Manxa i fins i tot d’Andalusia. Aquests viatgers sempre van deixar a Alacant molts diners.

Així és que, bones festes, i buscar els mitjans perquè una altra vegada retornen a Alacant els anomenats trens de província, amb bitllets per a deu o quinze dies.

Pel que fa a donatius per a festes, està disposat a donar cinquanta pessetes per a elles i per a les «botiges» cinquanta més.

SERRA, EL MONUMENTAL,

REVETLES A LA RAMBLA Un altre Manolo en lliça. Es pronuncia per les revetles a la Rambla i a la plaça de Castelar. I alguna traca. Aquests han sigut els festejos que més gent li han portat.

—I en aquestes nits, va recaptar vosté molts diners?

—Segons; fins a cinc-centes pessetes. Però em gastava un dineral en fanalets, adorns, il•luminacions i fins a garlandes. Més de trescentes pessetes.

—Quin programa de festes considera vosté que havia de fer-se?

—Així, de moment, no ho puc dir. Ho pensaré i ja li donaré la resposta.

Monumental Saló Modern.

21

PROGRAMA EN UNA SETMANA

O DEU DIES COM A MÀXIM Elordi, el de l’Hotel Reina Victoria, el simpàtic gerent de l’establiment, la nostra entrada en l’Hotel la va acollir amb certes preocupacions.

No és home que se’n va prompte. Reflexiona i s’adona que està davant d’un periodista. Les seues paraules ixen fabricades amb meditació i amb cautela.

Estava assegut amb el llibre diari del registre d’entrada. Doblega el llibre, intercalant l’assecant, i a la parla es posa.

Per descomptat participa en l’opinió general.

Han de fer-se unes festes a base d’una setmana o de deu dies com a màxim.

Programa intens d’atractius, d’espectacles sorprenents.

Per als hotels és una mala època la de l’estiu.

En canvi, a l’hivern és tot al contrari, la millor temporada. Els festejos en una data assenyalada. Acreditar-los i fer-los renom, com les corregudes de Sant Pere, que són en els nostres costums insubstituïbles.

I festejos populars, que òmpliguen els carrers de gent. I que guanyen els cines i els espectacles, els cafés i els bars i tot el món. Encara que al públic de les «botiges» no puga afavorir-lo, considera que açò ha de beneficiar els altres i ja de per si sent la satisfacció legítima del bé alié.

El programa de bous ha de ser indispensable.

Els bous és espectacle que porta públic pertot arreu. Un any va donar cinc-centes pessetes per a festes d’estiu i d’hivern i només s’hi van celebrar les primeres.

ALS AUTOMOVILISTES FESTES FORA D´ALACANT I els automobilistes, els llogadors d’autos, què pensen? Hem parlat amb Antonio Torres, propietari de diversos autos de carrera. I ens diu que les festes d’Alacant no li interessen. Que n’hi haja a Villena, a Múrcia, a Albacete, a Alcoi. Tindrà viatges i farà eixides. Amb les corregudes de bous en la població, no fa negoci. Deu o quinze carreres amb quatre persones cadascuna i quinze pessetes de benefici. Només el desgast dels motors, no li compensa el benefici que n’obté.

“9 de juny de 1927 - Diari d´Alacant.”

Hotel Victoria.

Passeig dels Màrtirs.

Alicante

Els comerciants, associats en el Círculo Unión Mercantil, havien de mobilitzar-se, no era apropiat deixar en mans municipals el seu futur. Havien d’atraure els turistes, ja fóra estiu o hivern, fer d’Alacant una referència turística.

S’acostava agost, el primer seria crear una comissió encarregada en la confecció d’un programa i aconseguir els mitjans per a la seua realització, una comissió que comptara amb la confiança del comerç i del poble.

El projecte començava a prendre forma, estava vist que quan es vol, es pot. Encara que no va ser constituïda oficialment fins al novembre, «Alicante-Atracción» seria l’associació encarregada d’aquesta iniciativa. Una associació independent del Círculo Unión Mercantil però vinculada a ella, amb domicili en el mateix edifici, situat al carrer de Sant Ferran.

Atracción

Amb verdadera complaença publiquem la següent quartilla que ens envien uns comerciants: “Aquest títol, que des de hui pot considerar-se com a bandera de combat del comerç d’aquesta capital, és el que servirà per a designar un nucli de comerciants que, agrupats en el Círculo Unión Mercantil, es proposa reconquistar per a Alacant i el seu clima les preferències dels turistes.

Com es farà el miracle?

Grans són les iniciatives i majors els entusiasmes. Abans que res, pot ja assegurar-se que hi haurà trens barats. A penes s’han llançat al carrer les comissions recaptadores, s’ha vist el bell anhel convertit en realitat.

Ja era hora! Per fi podem dir que això de la tradicional apatia és un mite i assegurar que el comerç alacantí amb un màxim esforç esborrarà amb enèrgic traç la llegenda musulmana.”

“20 de juny de 1927- El Lluitador.”

23

La seua primera escomesa seria aconseguir la tornada dels trens «botija» o “trens especials de banys, amb bitllet reduït”.

Aquesta associació comptava en la seua Junta de Govern amb alguns dels comerciants més importants d’Alacant com el rellotger Miguel Llopis o el comerciant Lorenzo Gilabert, amos de la “Relojería La Madrileña” i “Las Filipinas”.

Ha quedat organitzada aquesta entitat que, encara que independent del Círculo Mercantil, en ell radicarà i sota la seua tutela es mourà.

La Junta directora la formaran: President, el senyor Miguel Llopis; vicepresident, el senyor Lorenzo Gilabert; secretari, el senyor Ramón Bénech (fill); vicesecretari, el senyor Ferré Bañó; tresorer, el senyor Diego Llopis.

Vocals, el senyor Luis Corno, el senyor Francisco Navarro, el senyor José Martínez Mirallez, el senyor Luis Sánchez, el senyor Manuel Breza, el senyor Manuel Rovira, el senyor Vicente Llorca, el senyor José Mira, el senyor Jesús López, el senyor Julio Parreño, el senyor Salvador Campos, el senyor Emilio Sirvent, el senyor Vicente Albert, el senyor Ezequiel Climent, el senyor Antonio Bernat, el senyor José Falcó.

En breu, es traslladarà a Madrid una comissió per a ultimar tot allò relacionat amb la vinguda dels trens «botija».

L’Ajuntament ha acordat, com era d’esperar, la concessió de cinc mil pessetes com a subvenció a aquesta entitat de què tant espera aquesta capital.

“27 de juny de 1927 - Diari d’Alacant.”

Un tren econòmic inventat pel periodista madrileny Ramiro Mestre Martínez, que des de 1893 fins a 1917 va portar prop de 30.000 turistes a la ciutat d’Alacant. Aquest característic nom de “tren botija” va ser rebut pel costum que tenien els viatgers de portar una botija per a saciar la seua set en el llarg i calorós viatge cap al llevant.

Eixia des de Madrid i arreplegava viatgers al seu pas per Alcázar de San Juan i Albacete, al final del recorregut arribava a Alacant replet de turistes ansiosos de gaudir als nostres banys del Postiguet.

ALICANTE-ATRACCIÓN volia recuperar l’èxit que es va obtindre en aquells anys i als mesos de l’estiu de 1927, després de negociacions amb la companyia de ferrocarrils MZA (Madrid, Saragossa i Alacant) i pagar la fiança de 14.600 pessetes que exigia la companyia ferroviària, es va aconseguir la concessió dels trens «botija».

Ja tenim «botiges»!

Els trens especials de banys «Alicante-Atracción» ens prega que fem públic per a general coneixement i satisfacció que les gestions encomanades als senyors Llopis i Gilabert han culminat en un èxit rotund.

El president i vicepresident de’«AlicanteAtracción» han obtingut de la companyia de MZA la concessió per a la nostra capital dels tan desitjats trens especials de banys amb bitllet reduït.

Aquests trens, que es compondran de material modern i tindran la categoria de ràpids, eixiran de Madrid.

El primer, el 26 del corrent, tornant a la cort el 5 d’agost.

El segon, el 8 d’agost, amb tornada el 18 del mateix mes.

El tercer, el 22 d’agost, amb retorn el 1r de setembre.

En cas de possibilitat d’organitzar un quart tren seguiria el torn anotat, amb els mateixos intervals en eixida i arribada.

El major èxit dels comissionats està en la consecució que aquests trens facen escales i reben passatgers amb bitllet a preu reduït a Alcázar de San Juan, Albacete, etc., i es realitzaria amb això l’aspiració del comerç de la capital, quant a donar facilitats a la Manxa.

Com a complement d’aquestes molt felices gestions, només resta que el comerç acudisca a contribuir sense regatejos a la subscripció oberta a aquests fins, perquè seria molt lamentable que per la incúria dels que no han vacil•lat a sacrificar temps i diners en benefici dels interessos de tots.

Era un bon començament, ja es començava a veure un poc de moviment i l’esperança que l’estiu seria el principi del fi de la crisi del comerç.

Així i tot, la premsa insistia en el fet que no era prou.

Arribaran les “Botiges”

Cal complir el que s’oferix als estiuejants Quan, invitats pel president d’«Alicante-Atracción», vam assistir a una reunió en què es va parlar d’estar satisfactòriament resolt l’assumpte dels trens «botija», vam indicar la conveniència que el comerç, l’Ajuntament, aquesta Junta d’Atracció i qui a més tinguera representació suficient per a això, es preocuparen de preparar distraccions als estiuejants.

Res sabem que s’haja fet, si més no, res es traslluu de treballs i gestions, però ens temem que el silenci siga conseqüència de la inactivitat.

I el pitjor, ara, no és que no es facen festes, que no procuren distraccions als estiuejants; el pitjor és que se’ls ha oferit, segons diuen els reclams que els diaris de Madrid publiquen, i que diuen: «El comercio y las autoridades organizan fiestas en honor de los excursionistas.»

“7 de juliol 1927 - Diari d’Alicante.”

Anunci publicitant el primer tren botija de 1927 Diari “LA LLIBERTAT”

25

I això és el roín, millor dir, això és el pitjor: que s’haja promés el que després no ha de complirse. És necessari, per tant, per a no quedar en ridícul, organitzar aquests festejos. Clar que no uns festejos brillants i esplendorosos —per a organitzar els quals ni hi ha temps ni diners—, però sí unes diversions modestes però típiques i agradables que deixen almenys la impressió del bon desig.

Indiquem des de fa algun temps la conveniència de cultivar les festes de barri, les anomenades «festes de carrer», i per a aquest cas urgent d’ara és més necessari que mai pensar en això.

Els tres o quatre barris més típics i cèntrics han d’organitzar festejos, subvencionats pel Municipi, i celebrar aquestes cavalcades —revisades abans per artistes i autoritats— que isquen dels carrers del barri i animen la ciutat.

El Municipi ha de celebrar concerts cada nit — cosa que sense estiuejants i sense forasters es feia ja—, però no sols al passeig dels Màrtirs, sinó en Alfons el Savi, laplaça de Castelar, l’avinguda Méndez Núñez i en el passeig de Gomís, però en aquest últim lloc amb enllumenat decent i elements aportats pels balnearis.

I deuen, finalment, el comerç i el Municipi fer un o dos espectacles de festes brillants, però només un o dos.

Que a vegades l’excés perjudica.

“21 de juliol de 1927 - Diari d’Alacant.”

El primer “botija” eixiria el 26 de juliol al preu de 36,05 pessetes bitllet d’anada i tornada, amb una estada de 10 dies per a visitar la ciutat i els famosos banys alacantins.

Es preveia que fóra tot un èxit, que acudiren centenars de forasters a la nostra ciutat.

«Alicante-Atracción», publicava un avís demanant el major nombre d’hostalatges per a poder acollir els turistes que arribarien en els «botiges».

ALICANTE - ATRACCIÓN (Circulo Unión Mercantil) ALACANT —AVÍS— A fi de poder atendre a l’allotjament dels viatgers que arriben a la nostra capital en els trens especials, es prega als senyors amos d’hotels, pensions i casa d’hostes, que es servisquen enviar a la major brevetat a la secretaria del Círculo Unión Mercantil, nota detallada del nombre de viatgers que poden acceptar-hi i preu de la pensió o habitació si és el cas.

Per al cas en què foren insuficients els hostalatges, Alicante-Atracción prega als veïns de la capital que pogueren cedir alguna habitació, passen també nota als efectes oportuns.

Es recorda que segons ordres de l’excel•lentíssim senyor governador civil, és necessari, per a poder hostatjar forasters, donar-se d’alta en la contribució corresponent, encara que només siga en el trimestre en què s’hi dediquen.

Alacant 22 de juliol de 1927.

—Alicante-Atracción.— El president, Miguel Llopis.

Ja ha arribat el primer Andana ovacionada.

Tren porta 317 viatgers Madrid, majoria dones guapes. Estacions Alcázar Albacete van formular comanda places. - Molts madrilenys aniran a Sagunt.

Gran entusiasme tren.

Rodolfo Salazar.

Va arribar a l’estació deu minuts abans de l’hora assenyalada per a l’arribada del primer tren especial. L’aspecte és imponent. Immensa gentada s’amuntona davant de les taquilles en sol•licitud del bitllet d’andana i l’estació resulta xicoteta per a donar cabuda a aquell desbordament.

La Comissió de la flamant entitat organitzadora, amb el seu president al capdavant està ja al seu lloc. Sol•licite dades. M’entreguen el telegrama del nostre company Rodolfo de Salazar que ha pres part directa en l’organització i propaganda madrilenya d’aquests trens. El copie per a encapçalar aquestes línies. Més dades? Ací van. El primer tren especial porta 378 viatgers, o siga 317 de Madrid, 40 d’Alcázar de San Juan i 21 d’Albacete.

El resultat supera els càlculs pel que fa a Madrid. El temps, escàs per a la propaganda necessària no podia fonamentar majors esperances.

En canvi, de la Manxa s’esperava més gent. Després n’hem sabut la causa. Un viatger d’Albacete ens ha aclarit la incògnita. L’afirmació feta per “Diario de Alicante” en les seues columnes i transmesa a la premsa madrilenya que el tren eixia ple de Madrid, va refredar els entusiasmats i va donar origen a les peticions telegràfiques de places a què al•ludix en el seu despatx l’amic Salazar.

Un espantós guirigall anuncia que va sonar l’hora. Efectivament, entra en agulles, guarnit amb un centenar de banderes nacionals i amb els colors d’Alacant, el primer tren especial de banys.

La banda de la Creu Roja ataca un coratjós pasdoble. S’agiten en estrepitosa ovació les mans de tots i el clamoreig arriba a ensordir.

La satisfacció es dibuixa en els rostres i la recepció és d’una cordialitat sense límits. De poble a poble. Sense fórmules ni autoritats.

El descens dels passatgers ens immobilitza a tots. No es pot fer un pas. Pareix que sènfonsaran els murs per la pressió de l’allau. A rebre els «botigers» havien acudit més de 4.000 alacantins.

Salazar tenia raó, abunden les dones boniques.

Es diria que Madrid ens envia el millor de la vila per a un concurs de bellesa.

Benvingudes siguen. Alacant s’enorgullix de l’enviament i sempre galant sabrà oferir a les gentils dametes juntament amb la bellesa de la seua platja, les més delicades estrofes d’un madrigal.

“EDDY 27 de juliol de 1927 - El Lluitador”.

Va ser tot un èxit.

Els successius trens de banys que van arribar-hi van ser encara més exitosos, es van cobrir les perspectives i les despeses.

Els turistes van quedar gratament satisfets amb el tracte rebut pels alacantins.

27

Recepciรณ dels turistes arribats en el primer tren botija de 1927

Açò només era el principi, calia continuar amb la labor constituïda de promoure el turisme i encara més en la temporada d’hivern.

En la premsa de l’època s’insistia, calia potenciar la publicitat, la propaganda era el principal artefacte per a atraure els turistes.

Crear àlbums de fotografies dels paratges alacantins de la província, cartells publicitant el clima, segells amb imatges d’Alacant, qualsevol cosa que fóra per a continuar amb el treball que s’havia començat.

A finals d’octubre es va constituir oficialment l’associació «Alicante-Atracción».

ALICANTE - ATRACCIÓN En vista del brillant resultat que va obtindre aquesta entitat en l’organització dels trens de banys i convençut el comerç d’Alacant de que és necessari afermar de manera definitiva la vida d’un organisme, l’exclusiva missió del qual ha de ser la d’esgotar quants mitjans estiguen al seu abast per a aconseguir que Alacant ocupe el lloc que per les seues excepcionals condicions li correspon, s’ha constituït legalment «AlicanteAtracción».

L’entusiasme que ha precedit la seua constitució fa esperar que el nou organisme siga excepcional. Cal digerir que, saturats tots d’un saludable optimisme, es produirà una reacció, i que, per fi!, es veuran realitzats els somnis de tots i no és llunyà el dia en què es col•loque el nom d’Alacant entre els de Sevilla, Màlaga, València, poblacions en què el comú esforç ha fet miracles en aquest sentit.

El programa que la flamant entitat es proposa desenvolupar no pot ser més complet; trens especials de banys, tant de Madrid com de províncies, organització de festes amb el propòsit que arriben a tindre caràcter de tradicionalitat: carnestoltes, setmana de Sant Pere, les de la Nostra Senyora del Remei, patrona d’Alacant, i totes aquelles que oferisquen probabilitats d’èxit.

A més, es parla d’excursions als distints pobles de la província reputats per la seua bellesa.

Tot açò amb l’addició d’una intensa propaganda, aprofitant, a més, quantes oportunitats es presenten perquè sone el nom d’Alacant, és labor que va a iniciar-se ràpidament.

«Alicante-Atracción» ja s’ha posat en moviment i el seu ideari que ha de ser el de tot amant de la nostra capital, llançat als quatre vents perquè siga de tots conegut.

Només resta que des del comerç d’altura fins al particular, acudisquen a nodrir amb les seues quotes mensuals els fons socials perquè, com és natural, el resultat de l’actuació d’aquesta entitat ha d’estar en relació directa amb els mitjans que se li faciliten.

Segons se’ns informa, «Alicante-Atracción» ha nomenat ja la seua Comissió d’Hisenda als fins de recaptació i aquesta començarà la seua labor.

Cal esperar que no decaiguen els entusiasmes i tots, xicotets i grans,s’his subscriguen a, en la major proporció possible. L’esforç que es faça hui ha de ser esplèndidament compensat per la satisfacció del triomf que se n’obtinga demà.

La comissió organitzadora d’«Alicante-Atracción» , en liquidar els trens especials de banys amb què va iniciar brillantment la seua actuació, torna als que van subscriure quantitats amb destinació a aquells el seixanta per cent dels seus donatius.

“26 d’octubre de 1927 - Diari d’Alacant”

29

«ALACANT PER A TOTS I TOTS PER A ALACANT» seria el lema d’aquesta associació que, després de ser constituïda oficialment, es preparava per a la seua pròxima conquista: els carnestoltes.

Es pretenia donar-los tal impuls que arribaren a igualar els carnestoltes de Niça. La idea no va ser molt encertada ja que només amb balls no es podia aconseguir això.

El Carnestoltes a Alacant i l’atracció del turisme Els Carnestoltes a Alacant, que haguera de ser un pretext per a atraure el turisme aprofitant la benignitat del nostre clima i l’esplendor del nostre sol eternament primaveral, no ha aconseguit encara que l’Ajuntament pense en aquest legítim pretext per a fomentar la realització d’un anhel general.

L’Ajuntament, amb molt pocs diners, va poder celebrar uns festejos que, ben meditats i millor organitzats, van poder ser, per a en el futur alguna cosa, sumptuosa i única a Espanya, on tan lamentablement es festegen els Carnestoltes.

No ho ha fet i no ho fa tampoc «Alicante-Atracción», l’error de la qual és ben manifest. Reduït el seu radi d’acció a l’organització de «trens botiges» estiuencs que poc aporten a l’enriquiment local, després de moltes meditacions, només se li ha ocorregut organitzar uns balls més enguany en què en cada cantonada en tindrem per a tots els gustos, per a totes les classes socials i per a totes les categories.

No parlem del nostre. Parlem dels altres. Els cercles taurins que porten els noms de Márquez, Magritas, Carratalá i Nacional; el Casino; l’Orfeó; el Club de Regatas; el Casino de Benalua; el Centre Ferroviari; els distingits elements que donaran la funció a benefici de «La Gota de Leche»; els dependents de Comerç; el Círculo Mercantil... a més d’altres centres de més modesta categoria com el «Charles» i altres semblants, donaran balls.

I en aquest ambient a «Alicante-Atracción» no se li ocorre organitzar una altra festa de Carnestoltes, que un ball. Quina atracció de forasters pensa realitzar amb això? Cap; tendix a tractar de guanyar unes pessetes per als «botiges» estiuencs.

Arrisca prou per a guanyar poc, molt poc.

Quina gent anirà a aquests balls? Els comerciants fan els seus al Círculo Mercantil i a ells aniran les seues famílies; el Casino i el Club i els dependents de comerç i les altres societats tenen els seus públics que no tan fàcilment li’ls desvia dels salons on estan ambientats. Quin públic anirà, doncs, a aquests balls de l’«AlicanteAtracción»?

Confessem, com confessa el comerç en particular i el públic en general, que aquesta simpàtica entitat que tan brillant paper hauria de tindre en la vida d’Alacant, no té iniciatives originals que l’ompliren de prestigi.

Per a fer el que altres fan, i que fan molt bé, no necessita la capital «Alicante-Atracción».

En canvi, si suplint l’Ajuntament, aquest grup de comerciants que formen l’entitat, ens haguera sorprés amb un anunci de festes de Carnestoltes amb cavalcades, lluminàries, focs d’artifici, mascarades... com es fa en les ciutats de la Costa Blava i com ni tan sols s’ha intentat a Espanya,

I així va ser com «Alicante-Atracción» va anar exercint la seua connexió de conquistar el turista sense iniciatives i creant molt poca confiança entre la ciutadania. tots, comerç i veïnat, haguérem esclatat en aplaudiments als afortunats iniciadors d’aquest gest patriota, d’àmplia mirada que per a Alacant organitzava actes dignes d’aquesta capital, de la missió social de l’entitat organitzadora i molt ben encaminats a atraure cap aquest plàcid racó mediterrani el turisme dispers que s’avorrix durant els Carnestoltes en totes les capitals espanyoles.

Però a «Alicante-Atracción» precàriament només se li ha ocorregut fins ara organitzar uns «trens-botija» durant l’estiu i un ball més en l’epidèmia de balls que s’ha desenvolupat en aquesta capital.

I s’ha posat a l’altura de l’Ajuntament a què tant es va combatre perquè no tenia iniciatives per a desenvolupar que ens feren esperançar gratament.

Ens ha decebut amb aquest ball que ara oferirà. Tot això, això només se li ocorre a «Alicante-Atracción»? Doncs que es constituïsca immediatament una altra entitat, un sindicat d’iniciatives perquè faça el que no fa i havia de fer l’Ajuntament i «Alicante-Atracción».

Aquell arrunsa els muscles i es limita a donar unes pessetes anuals per a festejos de dubtós gust i poc atraients quasi sempre; i aquesta porta uns centenars de viatgers de tercera a l’estiu i descansa satisfeta del seu deure complit.

Però, com que hi ha uns altres deures complir, cal buscar, doncs , els que tinguen del problema del turisme una visió més precisa i els complisquen.

Va celebrar els seus balls de Carnestoltes; tres balls de màscares que es van celebrar al Teatre Principal el diumenge 19 i el dilluns 20 a les deu i mitja de la nit, i a les sis de la vesprada del dilluns la «Gran Pinotxada» dedicada als xiquets, un ball infantil sense precedents a la capital alacantina.

Per a alguns diaris va ser tot un èxit.

Pocs o cap acte es veia organitzar a l’associació «Alicante-Atracción», realment poc podrien fer uns comerciants, l’ofici dels quals no era programar festejos.

Eren més les idees que dia a dia es reflectien en els diaris alacantins i que deixaven constància d’això per als que pogueren acollirles.

Arribava el bon temps i calia fer alguna cosa.

A principis de març es publicava un article en el periòdic El Luchador donant una idea més: “...instaurar ací el costum de les falles valencianes.”

“7 de febrer de 1928 - Diari d’Alicante.”

31

XARRADES Ara que comptem amb una Junta permanent encarregada d’organitzar l’atracció de forasters, creiem oportú repetir el que ja hem dit en diverses ocasions sense trobar els que arreplegaren la nostra idea. Com es comprendrà, l’atracció sense atraccions resulta quasi un contrasentit i per això la Junta ha d’aprofitar totes les oportunitats. Una d’elles podria ser instaurar ací el costum de les “falles” valencianes.

La missió de la Junta ha de reduir-se a la propaganda, que una vegada organitzades les comissions de districte, aquestes són les que automàticament s’encarreguen de recaptar fons, construir la falla, organitzar els festejos corresponents, entrant la competència per veure quin barri s’emporta els premis de falla, de llibret, de festes d’adorn, etc.

Fàcil resulta la recaptació de fons. Mensualment, durant l’any, es celebra una rifa i venen els números els mateixos fallers que aprofiten els diumenges i dies festius per a fer-ho. Ací molt bé podrien instal•lar-se falles a les places d’Alfons XII, Santa Maria, Reina Victòria, Hernán Cortés, Independència, Santa Teresa, Navarro Rodrigo.

Amb un poc de gust i amb bona propaganda es podria proporcionar a la ciutat uns dies d’animació i beneficis a comerciants, industrials, empreses de transport i espectacles.

En un any hi ha temps per a, si s’accepta la nostra proposta, portar-la a la pràctica.

Cal tenir en compte el que a València proporciona el costum de les falles.

ELE “7 de març de 1928 - El Lluitador.”

Dies més tard, més concretament el 28 de març, José María Py publicaria el seu famós article “Les Falles de San Chusep en Valencia y les Fogueres de San Chuan en Alicante” en el diari alacantí La Voz de Alicante.

José María Py junt amb el president d’«Alicante-Atracción» es van reunir dies més tard amb l’alcalde d’Alacant per a convéncer-lo de la conveniència per a la ciutat de dur a terme aquesta idea. Julio SuárezLlanos Sánchez va donar el seu vistiplau i va començar el que per a Alacant serien les seues festes tradicionals.

“Això de les Fogueres de Sant Joan ha sigut acollit amb gran entusiasme pel veïnat; amb tant que pareix que, a pesar de la novatada, la festa constituirà un èxit.

Ara convé la propaganda per a l’atracció de forasters i donar alè als organitzadors perquè no desmaien en l’empresa.

Ens congratulem perquè alguna cosa en la iniciativa ens correspon” ELE “12 d’abril de 1928 - El Lluitador”

El 23 d’abril, en sessió extraordinària realitzada a l’Ajuntament s’acorda designar el senyor Francisco Penesdes per a formar, amb l’associació «Alicante-Atracción», la comissió encarregada d’organitzar els festejos que durant els mesos de juny a agost s’han de celebrar a Alacant, per descomptat, amb l’assessorament de José María Py. Mentrestant, José Maria Py, convocava reunions amb els presidents de les comissions que espontàniament havien sorgit per la ciutat per a ultimar el procés de la festa.

Les festes pròximes Programa oficial dels festejos a celebrar Van ser diverses comissions les que es van registrar al principi, encara que més tard s’hi van unir algunes més, ja foren oficials o no. Plaça de Chapí, Pérez Galdós i Balando, Plaça d’Isabel II, Carolines, Alfons el Savi, Benalua, Plaça de la Reina Victòria, MéndezNúñez, Barriada Obrera de Maria Auxiliadora i Plaça Alfons XII en van ser algunes.

Es va confeccionar un programa.

ALICANTE - ATRACCIÓN Les pròximes festes Ha quedat ultimat el programa de les festes que durant la setmana del 23 del corrent a l’1 de juliol pròxim (festivitats de Sant Joan i Sant Pere), ha organitzat la comissió d’aquesta entitat.

La portada del programa es deu al pinzell de l’eminent artista alacantí Lorenzo Aguirre i és una preciosa al•legoria de les “Fogueres de Sant Chuan”.

A més d’aquest espectacle de festes, nou a Alacant, hi ha en l’esmentat programa una Batalla de Flors, carreres de bicicletes, tir de colom, la festa de la bandera, revetles, traques i un festival musical esportiu a la Plaça de Bous; els espectacles aniran desenvolupant-se en l’expressada setmana en combinació amb les corregudes de bous que han de celebrar-se en els dies 29 de juny i 1 de juliol.

Ja anirem donant compte dels detalls de cadascun d’aquests festivals que prometen ser de prou brillantor si es jutja per l’entusiasme amb què la comissió realitza els treballs d’organització.

Heus ací el programa de festes que se celebraran amb motiu de les festivitats de Sant Joan i de Sant Pere.

Dia 23.- A l’alba apareixeran les «fogueres» plantades i seguidament «despertaes» en tots els barris.

A les deu del matí desfilada de les diferents bandes de les «fogueres» que s’iniciarà a la plaça d’Alfons XII i recorrerà el carrer d’Altamira, plaça de la Constitució fins a l’avinguda de Méndez Núñez, des d’on es dirigirà a la seua «foguera» cada banda.

A la vesprada, de set a nou i a la nit de deu a dotze i mitja, grans concerts per les esmentades bandes en cadascun dels barris.

A les dotze de la nit es dispararan castells de focs artificials en els llocs on s’instal•len les «fogueres».

Dia 24.- A l’alba «despertaes» i cercaviles per les bandes de les «fogueres».

A la vesprada i a la nit, grans concerts per les bandes.

A les dotze de la nit es dispararan traques en els diferents barris i a les dotze i mitja la cremà de les «fogueres».

Dia 25.- A la vesprada, concurs de pasdoble en l’Esplanada d’Espanya entre les bandes de les «fogueres», les quals desfilaran pels carrers de la capital fins a arribar al seu barri.

A la nit concert i il•luminacions a l’Esplanada.

“5 de juny de 1928 - El Lluitador.”

33

Dies 26 i 27.- A la vesprada i al camp de l’«Alicante F.C.» situat al Pla de Bon Repòs, grans partits de foot-ball.

A la nit a les deu, grans carreres nacionals de bicicletes, al passeig dels Màrtirs, en les quals prendran part els principals asos del ciclisme i s’adjudicaran importants premis en metàl•lic.

El detall d’aquest festival es facilitarà en programa a part.

Dia 28.- A les deu de la nit, a la Plaça de Bous gran festival musical-esportiu que se subjectarà al programa següent: 1. Concert per la Banda Municipal que dirigix l’eminent mestre alacantí Luis Torregrosa.

2. L’«Orfeón Alicante», amb el seu nou director artístic, el senyor José Juan al capdavant, cantarà algunes de les obres del seu modern repertori, i juntament ambdós corporacions interpretaran l’ «himne regional», sota la direcció del mestre Torregrosa.

3.«Audició de sardanes» per l’aplaudida Cobla Orquestra «Els Rossinyols» de Castelló d’Empuries.

4. Interessants combats de boxa entre famosos púgils.

Dia 29.- A la vesprada, a les cinc i mitja, gran correguda de bous en la qual se’n torejaran sis de la famosa ramaderia del senyor Félix Moreno, abans marquès de Saltillo, pels anomenats mestres «Fortuna», «Niño de la Palma» i «Cagancho» amb les seues corresponents quadrilles.

A la nit, il•luminacions i revetles a l’Esplanada.

Dia 30.- A la vesprada a les set «Batalla de Flors» al passeig dels Màrtirs amenitzant l’espectacle diverses bandes de música.

A la nit a les deu «esplèndida revetla a la madrilenya», a l’Esplanada d’Espanya, amb parades de refrescos i gelats. Diverses bandes de música amenitzaran l’espectacle i l’andana central del passeig quedarà destinat a sala de ball.

Dia 1r de juliol.- A la vesprada a les cinc i mitja, gran correguda de jònecs-bous amb sis de la ramaderia de Samuel Hermanos, per als torejadors de jònecs «Pastor», «Palomares» i un altre matador.

A la nit concert i il•luminació a l’Esplanada i a les dotze i mitja com a final de festes es dispararà una «monumental traca» que circumdarà el passeig.

“18 de juny de 1928 - Diari d´Alacant”

En pocs dies s’estava organitzant el que en anys no es decidia a fer i Alacant pareixia que per fi tindria les seues festes. «Alicante-Atracción» va encarregar un cartell per a anunciar aquestes primeres fogueres.

Els anuncis de les festes de Sant Joan Indubtablement, el cartell anunciador d’unes festes, com la portada d’un llibre, predisposa en favor o en contra del que anuncien. Açò, que té molt de banalitat, ho diem a propòsit del cartell que el gran artista Lorenzo Aguirre ha pintat per a «Les Fogueres de San Chuan». És cosa magnifica.

Tant l’assumpte, com el dibuix i la nota de color són admirables. Dóna, a més, la pauta del que ha de ser la incipient festa: Una manifestació d’art lleugerament intencionada, de sa humorisme.

En els programes de mà, que no sabem si s’han repartit encara, també ha aconseguit l’alacantí Lorenzo Aguirre un esplèndid èxit. De manera vibrant, amb vida, presenta la més típica parella de les nostres clàssiques festes, enardida per les apoteòsiques flames de «Les Fogueres».

Una litografia, netament alacantina, «Artes Gráficas», ha interpretat meravellosament les creacions pictòriques d’Aguirre.

En suma, si la festa està a l’altura de l’herald anunciador, constituirà una brillant demostració de l’enginy, de l’art i del bon gust dels alacantins.

Cartell anunciador de “Les Fogueres de Sant Joan” de 1928.

Realitzat per l’artista alacantí Lorenzo Aguirre Sánchez.”

35

Arriba el dia i «Alicante-Atracción» publicava una nota de premsa, al mateix temps l’alcaldia feia el mateix publicant el seu ban anunciant els pròxims festejos.

Les festes de Sant Joan i Sant Pere Nota de «AlicanteAtracción»

Creix l’entusiasme popular amb motiu dels pròxims festejos que la simpàtica entitat «Alicante-Atracción» en col•laboració amb les comissions dels barris ha organitzat per a la setmana que ve del 23 al 1 de juliol.

Els diferents espectacles que integren el programa de festes són atraients i de gran vistositat, i és tal l’entusiasme amb què la comissió desenvolupa els últims treballs de preparació que no dubtem que han d’aconseguir un resonant èxit els organitzadors.

Entre els festejos tenim una Batalla de Flors que, com ja hem dit dies arrere, es celebrarà a l’Esplanada el dissabte 30 de l’actual a les set de la vesprada, i quasi podem atrevir-nos a assegurar que aquesta Batalla ha d’aconseguir un èxit superior a l’obtingut altres anys, perquè tenim entés que en la secretaria de «Alicante-Atracción» són ja prou els cotxes que s’han inscrit per a prendre part en aquest festeig.

A més, sabem que la comissió presentarà una esplèndida carrossa i que altres entitats de la localitat cooperaran a la brillantor de l’espectacle adornant també les seues.

Els senyors propietaris de cotxes que ho desitgen poden sol•licitar en la secretaria de la referida entitat domiciliada en el Círculo Unión Mercantil que els visite el jardiner, qui oferix esbossos des de 25 pessetes d’ara en avant.

En breu donarem compte del valor dels premis en metàl•lic que s’han establit per a carrosses i cotxes, i convé fer saber que tots els que vagen adornats tindran lliure entrada en la pista, ja que «Alicante-Atracción» concedirà gratuïtament els permisos, per a la qual cosa bastarà sol•licitarho prèviament.

Ja anirem donant compte en els dies successius de tots els detalls que considerem d’interès.

Un plausible ban de l’Alcaldia L’Alcaldia ha publicat amb data de hui el ban el contingut del qual aplaudim sense reserves.

Organitzats els extraordinaris festejos, de típic caràcter regional que, sota la comuna denominació de «Fogueres de Sant Chuan», han de celebrar-se per primera vegada en aquesta ciutat, d’acord amb el programa publicat i repartit profusament, convé, per a donar-los major brillantor, que el veïnat s’associe a tan feliç iniciativa posant a contribució els seus entusiasmes, sense regatejos ni omissions lamentables.

Si estimem que es tracta realment d’una empresa útil, que pot ser en l’esdevenidor, més que en el present, si ho és ara de molt positius resultats, perquè atraga el foraster proporcionant-li amena distracció i grat esplai, hem de posar tot el que de nosaltres depenga per a millorar l’obra, arrelar-la i que prenga carta de naturalesa. La indiferència dels eterns descontents, l’allunyament o desviació dels anomenats elements passius, si arribaren a manifestar-se com en tantes altres ocasions, potser malmeteren un ideal plausible que es fonamenta en el bé d’Alacant

Filosofia barata

“Fogueres” i cultura I per això aquesta Alcaldia, apel•lant al patriotisme de tots, prega al poble alacantí, amb singular encariment, que, sumant-se als bons desitjos de les entitats organitzadores de les pròximes festes i a l’esperit popular que haurà d’atorgar-los el seu major realç, guarnisca els balcons i finestres dels edificis urbans amb cobertors i banderoles i els il•lumine profusament durant les nits.

El comerç i la indústria, als que més directament ha afavorit la implantació de «Les Fogueres de Sant Chuan», també hauran d’atendre el requeriment que els aparadors i les vitrines de les seues botigues lluïsquen cridaners adorns, predominant el gust artístic, i capritxoses instal•lacions elèctriques d’enllumenat, especialment durant els dies 23 i 24 de l’actual.

Segura l’Alcaldia que el seu prec ha de ser acollit amb complaença, advertix el veïnat que l’interés general exigix tan modest sacrifici, però que sabrà agrair-lo.

“22 de juny de 1928 - El Dia.”

Aquestes festes van ser tot un èxit, qui les organitzara o qui les reinventara, però una cosa sí es va aconseguir, l’atracció de forasters i al mateix temps es van crear, amb el temps, unes festes tradicionals que Alacant trobava a faltar. Tot Espanya es feia ressò d’allò que havia succeït a Alacant, la premsa nacional escrivia articles comentant les festes de «Les Fogueres de Sant Chuan», fins i tot València elogiava l’entusiasme que en poc de temps s’havia contagiat als ciutadans alacantins.

Per un rutinarisme amanerat i pobre, diem sempre que ací, a Alacant, ni hi ha gust, ni esperit per a realitzar festes.

Tota la meua vida, i ja va resultant llargueta, he sentit amb profunda indignació parers i opinions sobre aquest particular que m’entristien, perquè jo, que sóc alacantí dels peus al cap, vaig considerar sempre que les opinions equivocades, temeràriament gratuïtes, s’esmenarien.

Per als alacantins no existix en el diccionari la paraula «impossible». El que volem fer, ho fem bé, i si afinem la punteria, superem els altres.

Va sorgir la idea de «les fogueres» i «pensat i fet». En quatre dies, quasi sense temps material per a res, es van fer, i l’èxit artístic ha sigut bell, imponderable! la qual cosa demostra que som amants de l’art, que hi ha gust i vena humorista i que sobretot hi ha temperament.

Alacant ha oferit aquests dies el més emocionant i bell espectacle. Alegria, orde, respecte, sarau i música van ser elements que a regions somiadores van transportar, i la lliçó ha sigut tan clara, tan rotunda i eloqüent que, apresa ja, d’ara en avant, la matrícula d’honor, serà poc per a pagar la nostra aplicació, la nostra grandesa.

Milers de forasters ens van honrar amb la seua presència i la nostra satisfacció immensa és la que ells de la nostra «terreta» s’emporten i a ella tornaran, quan a coneixement d’ells arribe el rumor que ací es farà «fer alguna cosa».

Als organitzadors tots; als artistes que granment han contribuït a l’esplendor d’aquestes festes, la nostra felicitació i la nostra gratitud.

37

ECOS, GASETILLES, NOTÍCIES I RECLAMS No hi ha “botiges”

I anem ara a un altre punt important.

A penes pensaven alguns en l’èxit definitiu obtingut, comentaris feien pel resultat general que s’obtindria. Els nostres jardins, hui bonics i poètics, en passar el rebombori de les festes, el mateix aspecte oferixen. Ni una flor arrancada, ni una empremta d’haver maltractat brutalment els seus bells tapissos, ni un incident desagradable que desentonara de l’harmoniós conjunt d’art, bellesa i poesia que s’ha prodigat; res, en fi, que donara sensació d’incultura, vulgaritat o mala educació, entele la grandesa d’aquests dies i això és el que de satisfacció ens ompli a tots els que ací som, aquesta és la millor mostra de la nostra noblesa, del nostre art i del nostre temperament.

RAFAEL PIQUERES MUÑOZ “26 de juny de 1928 - El Dia.”

Arribaven els mesos vacacionals, i com en l’anterior any es preparava l’arribada dels «trens botiges», però aquest estiu pareixia que no seria possible.

Es predeia un estiu escàs, una altra vegada, de forasters. La labor de l’associació començava a ser discutida pel sector periodístic i per la ciutadania; començava a criticar-se el poc esforç i entusiasme que l’associació prenia per a la tasca; la qual va ser la seua creació.

Contra tot el que es va anunciar, enguany no hi haurà «trens botija» de Madrid.

La comissió de «Alicante-Atracción» que va anar a gestionar-los, no ha vist coronats per l’èxit els seus treballs.

Per la nostra part hem de dir que ens alegrem d’aquest fracàs perquè mai vam ser partidaris d’aquesta classe de mitjà per a atraure estiuejants a la nostra platja.

Aquest criteri ens va produir alguns retrets dels que, al contrari, creuen que la vida econòmica alacantina depén, o poc menys, a l’estiu dels «botija». Però no ens va espantar la censura, perquè l’estimem injusta.

No hi ha «botiges» enguany i no hi haurà festes tampoc si es jutja pel que veiem.

Passarem doncs, en família, un estiueig tranquil, sense complicacions i sense forasters.

Perquè el fet que no vinguen botigers no excusa d’oferir als que no ho siguen atraccions, festejos... que els retinguen ací.

Per a arribar a açò va ser necessària tanta organització d’entitats d’atracció del turisme, amb quotes mensuals, juntes i sessions quasi diàriament...?

Els fets van donant-nos la raó: sobren ostentacions i falten hòmens organitzadors, ben orientats.

En fi: un any més que passa erm...

“28 de juliol de 1928 - Diari d´Alacant.”

Sense diners no pot haver-hi festes ni “botiges” En veure que enguany no tenim festes ni «botiges», molts es pregunten: Què fa «AlicanteAtracción»?

«Alicante-Atracción» no pot fer res sense diners. Podria, si de cas, organitzar uns festejos pobres que mereixerien les censures del públic exigent. Alguna cosa com per a eixir del pas.

L’essencial, el primordial és que Alacant espolse el seu ensopiment i ajude amb els seus diners, amb les seues iniciatives, amb el seu entusiasme, a la gran obra de sacrifici, sacrifiquen el seu amor propi els eterns entorpidors de tot i cooperen de bona fe a fer alguna cosa positiva per la terra dels nostres amors, els interessos de la qual han d’estar per damunt de l’interés particular.

Tots els alacantins han de convertir-se en protagonistes d’«Alicante-Atracción» i inscriure’s en les llistes de socis i en el passeig, en el café, en el teatre, convéncer l’amic, el parent, el company que recolzant «Alicante-Atracción», es pot cooperar a fer una labor transcendental per a Alacant.

El dany que es fa sembrant desconfiança i pessimisme és enorme. Quan sentiu un home que expresse la seua inseguretat en el fruit de l’obra i no li agrade «com van les coses», pregunteu-li amb quina quota contribuïx perquè «vagen bé», quin esforç personal hi aporta i, sobretot, si es digna concórrer a les reunions que celebra «Alicante-Atracción» per a exposar iniciatives i perfeccionar-les i treballar, en suma, beneficiant a la capital.

Quasi sempre els detractors de tota obra són els que no fan res, els eterns ganduls del rusc social,

els apocats, els que tot ho volen fet sense que se’ls exigisca sacrifici, pensant sempre que no isca de la seua arca ni un cèntim i, si ix, com Pantaleón de Benavente sempre tenen en la boca: Els meus diners! Els meus diners!

Desgraciadament no tots són com Pantaleón.

N’hi ha també, esperits generosos. Per això no han de faltar hòmens que fonamenten bé l’obra iniciada per «Alicante-Atracción».

11 d’agost de 1928 - El Dia.”

Els pocs actes i esdeveniments que «Alicante-Atracción» realitzava es resumien en alguna festa local i algun concurs fotogràfic, actes que no contribuïen a la visita de turistes. L’associació es trobava impotent a causa del poc suport rebut per les institucions, entitats i empreses alacantines. A causa d’aquests impediments, la Junta Directiva no va trobar una altra solució que dimitir.

“Alicante Atracción” Anit va prendre possessió la nova Junta Directiva d’aquesta entitat.

El president que ix, el senyor Llopis, va saludar a la nova Junta i li va desitjar grans encerts i l’entusiasme necessari per a treballar per Alacant. El nou president, el senyor Manuel Pérez Mirete va esbossar amb poques paraules un programa i va prometre posar tota la seua voluntat al servici de l’entitat que hui hi deposita tota la seua confiança. «Alicante-Atracción» entrarà en una era nova, de la qual eixirà beneficiat Alacant.

Com sempre, no li faltarà el modest concurs d’EL DÍA. “30 d´octubre de 1928 - El Dia.”

39

Un cartell d’Aguirre

Nomenada la nova Junta Directiva, encapçalada pel senyor Manuel Pérez Mirete, es programen una sèrie d’actes a realitzar en aquest nou camí, un d’ells seria el programa de festejos a realitzar en la «Gran setmana de juny», del 22 al 30.

Es presenta un escrit a l’Ajuntament, el pressupost d’aquests festejos ascendixen a 90.000 pessetes, demanant que siguen subvencionades unes 40.000 pessetes. ...Es discutix l’assumpte amb vehemència. Els senyors Romeu, Navarro de Castro, Fuentes i altres advoquen per la concessió d’allò sol•licitat per «Alicante-Atracción», mentres altres senyors regidors estimen que no pot donar-se per ser excessiva la quantitat i no trobar-se l’Ajuntament en la disponibilitat de fer-ho de moment, sense una transferència sempre pertorbable.

Després d’una llarga discussió, es va acordar concedir a «Alicante-Atracción» 11.900 pessetes, sense perjuídici que la Comissió d’Hisenda veja la forma que aquesta quantitat augmente.

Dies més tard, es va resoldre la petició de subvenció per part d’«Alicante-Atracción», l’Ajuntament i la Comissió d’Hisenda tenien clara la seua resolució, no hi havia tants diners per a festes.

Com a màxim, es concedia la quantitat d’unes 5.000 o 6.000 pessetes, cosa que el senyor Romeu en nom d’«Alicante-Atracción» considerava insuficients i les rebutja.

Així i tot, es continuava amb la labor de preparar els festejos d’aquesta gran setmana i el 29 d’abril es presentava el cartell anunciador d’aquestes festes de juny.

Si haguera tingut tants encerts Aguirre com a cartellista, aquest d’ara supera a tots en originalitat, en concepció i en realització.

Aguirre va rebre l’encàrrec d’«Alicante-Atracción» de fer un cartell per a les festes de juny.

Aguirre es va posar a la feina i ens ha oferit una cosa verdaderament sorprenent.

La Dama d’Elx destaca com a figura principal en aquest cartell originalíssim. I com a accessori, emblemes i al•legories, encertadament aconseguides, de temes de les festes (regates, música, foguerades...) li donen una vistositat magnífica. És un cartell útil i bell.

Dibuix estilitzat, sense plagasitats de mal gust; harmonia en temes i plans que no desdibuixen la bellesa de la figura principal... i colorit flamejant com quadra a les festes que es tractava d’anunciar: mar i cel i llum i foc...

Una gran obra, en fi.

Una gran obra que Aguirre o «Alicante-Atracción» ha de regalar «al nostre» excel•lentíssim Ajuntament, perquè l’arxive i servisca una altra vegada.

“20 d’abril de 1929 - Diari d’Alacant.”

Pintor i dibuixant Lorenzo Aguirre Sánchez (1884 - 1942).

Cartell anunciador de “Les Fogueres de Sant Joan” de 1929. Realitzat per l’artista alacantí Lorenzo Aguirre Sánchez.”

41

La Junta Directiva de l’entitat «AlicanteAtracción» seguia sumida en el descontentament, la negació de la subvenció portava a una reunió el 23 d’abril per a presentar la dimissió en ple de la Junta Directiva.

Es va nomenar una nova directiva, s’intentava organitzar les festes per al mes d’agost, ja que per a les de juny no es tenia pressupost.

DE FESTES

DOS BONS PROGRAMES

«Alicante-Atracción» va voler celebrar festes al mes de juny, durant la setmana de Sant Joan i Sant Pere. Tenia preparat un excel•lent programa, en la confecció del qual va posar l’entitat bona fe i entusiasme. Però per causes per tots conegudes, les festes no es van poder celebrar i la Junta va presentar la dimissió amb caràcter irrevocable.

Es va formar una altra junta que va treballar també amb bona fe i amb entusiasme confeccionant un excel•lent programa, i un col•lega matutí, emparentat espiritualment amb la junta dimissionària, pren a burla la labor de la junta actual i fa menció irònicament del «gran programa».

Perquè el públic conega la labor de l’una i l’altra junta publicarem el que havia de ser fruit de la primera i el que serà obra de la segona.

Aquest és el programa que la junta que ix preparava per a la setmana de Sant Joan i Sant Pere, setmana «fallera» que no necessita additament de trons per a ser un magne reclam de forasters: Una Fira Provincial de Bestiars, l’organització de la qual s’havia confiat al senyor Francisco Alberola Such.

Regates nacionals de iols i provincials de teranyines (a l’estil de Sant Sebastià) organitzades pel Real Club, amb una forta subvenció.

Dos espectacles musicals a la Plaça de Bous (els dies 25 i 26) prenent part la Banda Municipal de Madrid i la Masa Corporal de Benedito (150 veus), els contractes de la qual estaven ja preparats amb la intervenció del senyor Luis Torregrosa.

Una exposició concurs provincial de fotografies (ja anunciada).

«El Dia dels alacantins il•lustres» l’organització del qual es brindava a l’Ateneu i que es dedicava a honrar els fills d’Alacant que en els distints àmbits de l’activitat humana han arribat a escalar llocs preeminents. El general Marvá, Carlos Arniches, Oscar Esplá, Azorín, Grabiel Miró, el Pare Fullana, Altamira, etc., rebuts per tot el poble, saludats a l’Ajuntament, obsequiats en un gran àpat servit per tots els hotels, al llarg de l’Esplanada i homenatjats en una sessió cultural al Teatre.

El Torneig de la Bellesa Alacantina, espècie de Batalla de Flors i serpentines amb carrosses que Alacant haguera pogut presentar i les 14 carrosses dels 14 partits judicials amb les xiques més boniques d’Alcoi, Dénia, Callosa, Xixona, Villena, Monòver, Novelda, Oriola, Dolores, Elx, la Vila Joiosa, Cocentaina, Pego i Alacant.

Exposició Provincial de pintura i escultura.

Concerts musicals, revetles i castells de focs artificials.

Pressupost: 70.000 pessetes. ___ Ara allà va el programa preparat per la Junta actual d’«Alicante-Atracción».

Concurs de Bellesa Provincial.

Certamen Regional de Bandes.

Vetlada marítima amb bombardeig aeri.

Concerts musicals.

Festival infantil (amb desfilada de gegants, carrera d’automòbils de pedal, repartiment de joguets, proclamació de la reina de la bellesa infantil, carreres de cintes, etc.)

Revetla madrilenya, en la plaça de la baronessa de Satrústegui, amb tómbola a benefici dels pobres.

Dos revetles a l’estil de Madrid en al passeig de Gomis.

Certamen literari amb valuosos premis, actuant de mantenidor una il•lustre personalitat.

Tres castells de focs artificials.

Diverses traques.

Retreta militar.

Festa d’aviació (durant dos dies).

Carreres de bicicletes i nans tots els dies.

Dos trens «botiges».

Pressupost: 80.000 pessetes “15 de juliol de 1929 - El Dia”

43

Va passar l’estiu i no pareixia que «Alicante-Atracción» aconseguira el seu propòsit.

El descontentament amb l’associació creixia dia a dia, no corrien bons temps per a l’entitat.

Interessos alacantins

Atracció o turisme?

Va passar ja el període de festes amb què galantment hem sigut obsequiats els alacantins per «Alicante-Atracción» i l’Ajuntament.

Va passar ja, diem, perquè aquell pintoresc cine públic que encara ens resta ens consta, i així podem assegurar-ho, que no se’ns oferix en concepte de festa. És en tot cas una propina que nosaltres agraïts acollim amb profund reconeixement.

«Alicante-Atracción» i l’Ajuntament van ser les entitats que es van preocupar del nostre solaç durant el calorós mes d’agost. Però aquest treball conjunt, amb tant afany desenvolupat, ha tingut un final no tan harmònic com era de desitjar.

L’Ajuntament reconeix la bona fe i excel•lent voluntat que han fet gala els dirigents d’«AlicanteAtracción»; no obstant això, pareix que no basta amb aquesta bona voluntat, és necessari un poc més, segons el nostre digne Consell, i això és la causa que d’ara en avant quede prohibit a entitats particulars la realització de festejos.

L’Ajuntament, suposem que animat de la mateixa bona fe o idèntica excel•lent voluntat que «Alicante-Atracción», prenguera a càrrec seu qualsevol classe de festes esdevenidores; però sense col•laboracions.

Com a conseqüència de tot açò -conste que nosaltres no albirem la relació- s’invita «Alicante-Atracción» que canvie de nom. Diuen els nostres edils que podria anomenar-se «Alicante-Turismo» i diuen també que ja amb aquesta nova orientació no havia de faltar-li el suport de l’Ajuntament.

I d’ací la nostra sorpresa: No hi ha un Patronat Nacional de Turisme, organisme oficial en la Presidència del Consell de Ministres? No existix també una Junta Provincial a Alacant dependent de la Subdelegació Regional de València? Perquè a aquesta és a qui competix tot tot allò referent al turisme a la província i sobre ella ha de recaure aquest suport municipal que s’oferix a una entitat particular fins ara fracassada.

I que conste que no ens guia cap animadversió cap a «Alicante-Atracción». Som els primers a reconéixer la bona voluntat de què han fet apilament fabulós els seus elements directors. Però no veiem la necessitat que canvie de nom, ni que dirigisca les seues activitats cap a altres camins per als quals ja hi ha entitats oficials a Alacant, ni de bon tros que reba un suport que li va ser negat a la Junta Provincial de Turisme, única que tenia en això un verdader dret.

“9 de setembre de 1929 - Diari d’Alacant”

Ja no podien anar pitjor les coses per a «Alicante-Atracción», l’entitat no trobava l’estabilitat ni la manera d’aconseguir la seua escomesa. A principis d’octubre dimitix la Junta Directiva, a continuació es constituïx una altra junta, però ja no hi havia solució. S’insistia en el fet que l’entitat havia d’acabar amb el llast que ocasionava.

Alicante-Atracción Junta general extraordinària

Alicante-Atracción En atent B.L.M. el nostre benvolgut amic el senyor Agustín Carrascosa Carbonell, ens participa haver pres possessió del seu càrrec de president d’aquesta entitat oferint-se’ns incondicionalment i sol•licitant la nostra cooperació per a portar a feliç terme la labor que es proposa realitzar.

Per descomptat, la nostra ajuda per a tot el que signifique l’engrandiment de la nostra terra, pot tindre per segura el senyor Carrascosa, però creiem que la societat de la presidència de la qual s’ha encarregat en moments dificilíssims per a aquesta, va rebre un colp mortal per part de les corporacions que més obligades estaven a cooperar en els fins que es proposava, i després del lamentable assaig d’aquest estiu en què «Alicante-Atracción» era quasi un organisme oficial, el millor que podria fer-se és dissoldre’l per a crear alguna cosa nova, que no tinguera el pesat llast de repetits fracassos.

“6 de novembre de 1929 - El Lluitador”

A finals de novembre, arribava la mala notícia, l’associació convocava una junta general extraordinària per a comunicar la conveniència de dissoldre l’entitat «Alicante-Atracción».

Per acord de la directiva es convoca els senyors socis d’aquesta entitat a la junta general extraordinària que se celebrarà en el Círculo Unión Mercantil el dia 24 de l’actual en primera convocatòria a les onze del matí i en segona, a les dotze hores, per a tractar del següent.

Ordre del dia:

Primer.-Lectura i aprovació de l’acta anterior.

Segon.-Estat actual de la societat.

Tercer.-Conveniència de dissolució, d’acord amb l’article 23 del Reglament.

Alacant 18 de novembre 1929.

I a principis de 1930 s’oficialitzava la decisió.

S’ha dissolt «Alicante-Atracción» En sessió d’ahir «Alicante-Atracción» va acordar dissoldre’s.

Els seus béns i fons passaran al Círculo Mercantil.

Lamentem el trist final d’aquesta entitat que, per falta d’una orientació bona, ha arribat a desaparéixer privant Alacant d’un organisme necessari.

Així va ser el curt període d’una entitat creada per a enfortir el turisme a Alacant, cosa que no es va aconseguir.

El seu pas per la història només es recordarà per la coincidència amb l’inici de les festes de «Les Fogueres de Sant Joan» i que va estar lligada a promoure i organitzar els festejos de les primeres Fogueres.

45

Al juny de 1930 va tindre l’honor de ser el centre de la crítica en dos monuments foguerers plantats als districtes de Sant Blai i Hernán Cortés.

“21 de juny de 1930 - El Lluitador.”

“Foguera Barri de Sant Blai - 1930. Construïda per Paco Hernández”

“Foguera Hernán Cortés - 1930. Construïda per José Amat Martínez”

47

FOGUERES 2017 ________________________________ ...2017, un repàs als dies grans de les nostres benvolgudes festes de fogueres.

Després d’un any d’incansable treball arriba el merescut premi.

El calorós juny, els nervis, l’entusiasme i les taquicàrdies són el preludi.

L’emoció, l’alegria, els sentiments i la gratificació són la recompensa.

Benvolgut Foguerer, pot començar la Festa!

49

FOGUERES 2017 Desfilada del Pregรณ _____________________________________________

FOGUERES 2017 Desfilada del Pregó _____________________________________________ Ja comencen oficialment les Fogueres 2017, primera desfilada. Les nostres Belleses i Dames d’Honor, el nostre President i Presidenta Infantil i els nostres Banderins van començar el seu camí pels carrers d’Alacant.

A continuació el Pregó oficial de les Fogueres d’Alacant, Alejandra Quereda, la subcampiona mundial en les Olimpíades de Rio va ser l’encarregada de donar inici oficial a les festes de la ciutat des del balcó de l’Ajuntament.

51

FOGUERES 2017 Cavalcada del Ninot_____________________________________________

FOGUERES 2017 Cavalcada del Ninot_____________________________________________ Ángeles bons i Ángeles caiguts, les nostres comissionades i comissionats recorren el centre d’Alacant abillats amb les grandioses disfresses que cadascun es va confeccionar al nostre racó.

Plomes de paper, purpurines, infinits materials diversos, hores i hores de manualitats, maquillatge i nervis... que grans i xicotets van gaudir i van contribuir a donar-li un toc de color a la gran desfilada del ninot que totes les comissions van lluir pels carrers del nostre benvolgut Alacant.

53

FOGUERES 2017 Entrada de Bandes i Comissions ________________________________

FOGUERES 2017 Entrada de Bandes i Comissions _________________________________ Guarnits amb els millors trages regionals per a aquesta ocasió, l’Entrada de Bandes i Comissions. Les nostres comissionades i comissionats no poden donar marxa enrere... La festa ha començat, orgulloses i orgullosos desfilen pel centre d’Alacant acompanyats pels nostres amics, la banda de música “Bongo Band”, que des d’Albatera han vingut a acompanyar-nos amb les seues notes musicals.

55

FOGUERES 2017 La Plantรก. Foguera Infantil______________________________________

FOGUERES 2017 La Plantá. Foguera Infantil______________________________________

Va arribar el dia, la nostra foguera infantil es trasllada del taller a l’asfalt. El monument de Sergio Guijarro, un projecte que fa una al•legoria a aquells moments de la nostra vida que se’ns queden gravats a la retina, als nostres cors.

“El meu primer...” és el lema del nostre monument de 4a categoria, les comissionades i comissionats infantils ultimen els detalls per a rematar la plantà del seu monument.

Un 4t premi va ser la seua recompensa. Just o no, és rebut amb grat i entusiasme per a seguir il•lusionats per al pròxim exercici.

57

FOGUERES 2017 La Plantรก. Foguera Adulta_______________________________________

FOGUERES 2017 La Plantá. Foguera Adulta_______________________________________ 19 de juny, la plantà oficial i “particular” a l’antiga tradició “al tombe” del nostre monument adult. Enguany estrenem categoria, any rere any, anem pujant escalafons.

El monument de 4a categoria “Viatge a l’eternitat” del constructor Fran Santonja dedicat a Caronte i la seua temuda barca.

59

FOGUERES 2017 Ofrena de Flors __________________________________________________

FOGUERES 2017 Ofrena de Flors __________________________________________________ Rams de clavells i roses roges, els millors trages i mantellines... la nostra patrona la Mare de Déu del Remei ens espera.

Ni la calor, ni els nervis poden espatllar-ho, desfilant pels carrers cèntrics d’Alacant caminem cap a la cocatedral de Sant Nicolau, les emocions i els plors, els records i els sentiments fan que la desfilada de l’ofrena de flors torne a unir les comissionades i comissionats de tots els barris en les festes de les nostres benvolgudes Fogueres de Sant Joan.

61

FOGUERES 2017 La Cremà ________________________________________________________

FOGUERES 2017 La Cremà________________________________________________________ I un any més, les flames donen fi a l’exercici. La cremà de les nostres fogueres posen el punt i seguit a les festes de Fogueres. Tant la foguera adulta com la infantil van cremar segons les normes d’una bona cremà i els nostres bombers van seguir la tradicional “banyà”.

63

Comencem un any més, amb noves idees, amb més veteranes i veterans i amb més ganes de començar.

Amb totes les nostres esperances en què enguany si, enguany haurem d’arreplegar més banderins, enguany disfrutarem més en eixos dies de festa, enguany desfilarem amb més orgull, enguany menjarem més bacores i coca “amb tonyina”, enguany sí.

resident PHonor d’

Perpetu

José Ángel Guirao i Sánchez

65

President Infantil FOGUERA JOSE ANGEL GUIRAO

Javier Martínez i González Hola amics de la Foguera José Ángel Guirao.

Com apresident infantil, m´agradaria transmetre la il-lusió que tinc per un any que serà molt especial.

Ja méstic imaginant com sera de bonic enguany viure amb tots vosaltres els distints actes d´este exercici 2018.

Tinc moltes ganes de que arriben les fogueres, per ver com planten els nostres monuments, sobretot ja estic olent la polvora de les petards, que es el que mes m´agrada.

Vull saludar especialment a la Comissió Infantil i sobretot a la nostra Bellesa Lucía, i dir-li que estic molt content de compartir enguany amb ella, comptará amb tot el meu suport a més del de les seues quatre dames.

A Paloma, la nostra Bellesa adulta, li desitge que passe un molt bon any junt ams les seues dames, i que tots els seus sons es complisquen.

Per ultim i no menys important, el nostre presi, Fernando, donar-te les grácies per la teua ajuda i general a tots els comissionats de la foguera per fer-me tot mes facil y mes bonic.

Des d´estes lletres vul invitar tots els xiquets d´Alacant a participar en les Fogueres d´Alacant i sobretot en la nostra foguera José Ángel Guirao.

Desitjar-vos bones festes de fogueres a tots !!!

Que visca Alacant !!!

Que visquen les fogueres !!!

I que visca la foguera José Ángel Guirao !!!

President

FOGUERA JOSE ANGEL GUIRAO

Fernado Papí i Saez José Àngel Guirao es prepara un any més per a retre tribut al seu passat i a la seua história com a Foguera, però també per a seguir avançant cap a un futur immillorable, amb la seua comissió, la millor de totes, la que un any més ha fet de la seua Foguera un punt d’interés cultural, un revulsiu turístic i un exemple envidiable d’esforç i amor per la seua festa gran, Les Fogueres de Sant Joan.

I és que la festa, com la vida, es evolució i nosaltres enguany tenim al capdavant a les nostres dues màximes representants, les nostres Belleses. És un autèntic plaer compartir amb Paloma i Lucía el meu segon any com a President que amb l’ajuda de les seues Dames d’Honor i el nostre President infantil Javier, estic segur que van a deixar el nom de la nostra Foguera en el millor lloc possible.

Per tot això em complau desitjar-vos a tots els comissionats, amics de la nostra Foguera i Alacantins en general, tota la felicitat possible, companyerisme i armonía en els nostres dies grans transmitint de la millor forma el amor que José Àngel Guirao té per les seues tradicions, agraint com no, als comerços i patrocinadors que exercixen un paper indispensable hui día per al sosteniment de la nostra Festa.

Visca Alacant, Visca les Fogueres de Sant Joan pero que Visca encara més la Foguera José Àngel Guirao.

67

Secretària Concepción González i Leiva

Vicepresident Fernando Papí i Eulogio

Delegada de Protocol Eva María Eulogio i Llorens

Delegada de Loteries i Tresorera Susana Barcena i Soriano

Delegada de Federació i Belleses María del Carmen Marco i López

Delegat de Raco José Ramón Ireni i Santamaría

Delegades d’Infantils Ana Pilar Lledó i Calpena María Jose Marco i López

Delegada i Delegat Artístic Beatriz Moya i Martínez Fernando Papí i Eulogio Delegats de Pirotècnia José Antonio Vera i Fernandez Francisco José Verdú i Bernabeu

President Fernando Papí i Saez

Delegada i Delegat de Raco Social Angeles Pozo i Triviño Juan Oliva i Carrión Delegat de Festejos Jose Antonio López i Sánchez

Delegada de Ninot María Jose Marco i López

President Infantil Delegada de Costura Javier Martínez i González Delegat de Cultura Sergio Oliva i Cáceres Mª Teresa Ortega i Delgado

Delegats de Llibret i Imatge Carlos Pérez i Ballester Carlos Pérez i Tarancón

Delegada i Delegats de Monument Marisa Marco i López Carlos Pérez i Ballester Fernando Papí i Eulogio

Carmen Ibáñez i Pastor Cristina Ballester i Ibáñez Juan Carlos Quero i Marin Mónica González i Leiva Juan Carlos Torregrosa i de Andres José Juan Gómez i Anguís Salvador Torres i Monrreal Rosario Gomis i Espinosa Salvador Torres i Gomis Alexandra García i Villanueva Paula Torres i Gomis Susana Castro i Ruano Vanesa López i Sánchez Rosi Moratalla i Javega Antonio Morcillo i López Inmaculada Moratalla i Javega Concepción Gomis i Pérez María Angeles Antón i Marin José Gregorio Peña i López Monica Antón i Marin Evangelina Hernandez i García Abel Arias i Mas Mariona Vacas i Matencio Mª Gloria Mas i Menarges Francisco Jose Marco i Armero Patricia Ronda i Soler

Vicky Esparza i Alcoriza Rocio Oliva i Pozo Carla Gómez i Ortega Aroa Morcillo i Moratalla Fran Llorca i Vargas Paloma Arias i Mas Lucía Ato i Triana Javier Perez i Verdu Lidia Rodríguez i Forner José Juan Ireni i González Alba María Aracil i Ibáñez Luis Gómez i Carrasco Naiara Pérez i Marco Eva Mª Papí i Eulogio Raquel Gonzalez i Rojas Mireia Martínez i Nicolau Andrea Ireni i González Salvador Martinez i Ronda Tatiana Verdú i Lledó Nahikari Nuñez i Barcena Natalia Collado i Barcena Patricia Martinez i Ronda Paula Torregrosa i Marco Jorge Torregrosa i Marco Alejandro Nieves i García

Ainara Morcillo i Moratalla Saioa Quero i Marco Idaira Arias i Vacas Vega Navarro i Arias Marcos Martínez i Nicolau Alba Peña i Anton Daniela López i Castro Sara Vera i López Lucía Iborra i Socorro José Angel Peña i Anton Edgar García i Anton Iker Quero i Marco José Antonio Vera i López Lucía Rocamora i Gomis Lucia Caballero i Muñoz Agatha Eulogio i Férez Macarena López i Castro Shakira Cortes i Palla Orlando García i Pérez Mario Martín i Oliva Noa Martín i Oliva Noa Torres i García Abel Arias i Vacas Javier Ivorra i Aracil Oliver Cano i Murcia Alexia Cano i Murcia

Comissiรณ

69

Tradició als nostres barris Sergio Guijarro Pastor Tradició, paraula que engloba un enorme sentiment, els nostres costums, arrels culturals amb denominació d’origen, que fan que perduren transmetent-se i mantenintse de generació en generació, Alacant és terra de costum, de costums arrelades a un poble, al poble gentil i alegre com és el nostre Alacant.

Sent així, doncs començarem un breu però intens recorregut per les set festes patronals oficials de la ciutat d’Alacant, sent totes elles molt sentides i volgudes per a nosaltres.

Comencem doncs amb el porrat de Sant Antón, amb més de cinc segles d’història, una festa en el popular i antic barri de Sant Antón, on xiquets i majors disfruten del descens de galeres, carreres de sacs i l’arxiconeguda cucanya. Finalitzant les seues festes amb la coneguda benedicció dels animals. Veurem doncs el típic porquet i els rotllets per als animals.

Seguim el nostre camí visitant el pintoresc barri de Santa Cruz i les seues Creus de Maig, on any rere any, guarnixen els seus carrers i fatxades amb flors i colorits ornaments, per a donar la benvinguda als forasters i autòctons, sent una de les festes més arrelades de la ciutat.

Prosseguim i nostra següent parada ens port al barri pesquer del Raval Roig, considerada una de les més antigues d’Alacant, se celebren en honor a la Mare de Déu del Socorro i la del Lluç, on una vegada més podem veure jocs tradicionals, cucanyes de mar i terra. També es mullen com en altres festes; ací la denominen la “poalà”.

En el nostre trajecte, fem una parada pel camí al casc antic de la ciutat, i ens trobem amb el barri de Sant Roc, on podem degustar amb un magnífic concurs de paelles mentres els més petits fan la seua peculiar carrera de sacs i, com a colofó final, la tradicional banyà, on xiquets i no tan xiquets es donen una bon xopada.

Arranquem llavors cap a una altra festa tradicional, amb un denominador d’origen religiós, el nostre Corpus Christi, una processó que es remunta en el seu ple auge entre els segles XVII i XVIII, on entre danses i timbals, els alacantins celebraven aquesta festivitat que durava fins a huit dies.

I quasi arribant al nostre final d’aquest bell viatge per les nostres festes, fem parada al barri de Sant Gabriel, festes que van veure la llum des de l’any 1925 on entre focs artificials, música i cercaviles amb revetles, trobem la seua tradicional desfilada de disfresses.

Acabant el nostre gran ramillet de festes, eixim cap a una illa, cap a l’Illa de Tabarca, on trobarem un bon calder entre les seues revetles destacant la seua processó marítima.

Prediccions Fran Santonja

En aquest món inculte sempre hi ha hagut prediccions hi ha per a tots els gustos i amb forma de cançons Ja els maies avisaven dels eclipsis solars pensaven que el rei sol volia sacrificis i menjars Nostradamus ja va predir el fi del món fa segles però ningú s’aclarix que data indiquen les seues regles Fetilleres en les seues coves realitzaven el seus rituals endevinaven el futur des de foscos altars Miraven la seua bola ardent amb els seus ulls fixament i et donaven mil remeis que a vegades anaren roïnament Ja els grecs en el cel veien constel•lacions unint punts de llum s’inventaven patrons Açò pareix un carranc açò pareix un lleó ací veiem els bessons I açò és un gran cabr...

Ara hi ha nous àugurs?, Els criden “homes del temps” mai encerten ni de broma els futurs esdeveniments Si diuen que plourà saca les ulleres de sol si diuen que farà bo posa’t a cobert, esquirol Al final són les nostres mares les millors endevinadores si no lis fem cas ens dirán bajoques

71

Bellesa

Paloma Arias i Mรกs

73

Bellesa Infantil LucĂ­a Rocamora i Gomis

75

Dames Honor d’

Raquel González i Rojas Saioa Quero i Marco

77

Dames Honor d’

Infantils Lucía Caballero i Muñoz Alba Peña i Anton

79

Dames Honor d’

Infantils LucĂ­a Iborra i Socorro Natalia Collado i Barcena

81

Padrina Honor d’

Perpètua Eva María Papí i Eulogio

83

Padrines Honor d’

Daniela LĂłpez i Castro Aroa Morcillo i Moratalla

85

Comissionades Honor d’

Beatriz Moya i Martínez Tatiana Verdú i Lledó

87

C

omissionades d’Honor Lidia Rodríguez i Forner Carla Gómez i Ortega Lucía Ato i Triana

C

omissionades d’Honor Infantils Shakira Cortés i Pallás Noa Martín i Oliva

89

M

ini Bellesa i President Noa Torres i GarcĂ­a Abel Arias i Vacas

91

JUNTO A REALE TENGO LA CONFIANZA PARA DISFRUTAR DE LA VIDA

Más de un millón y medio de personas ya tienen la confianza necesaria para alcanzar cualquier objetivo gracias a nuestra amplia variedad de coberturas.

SUCURSAL ALICANTE CL.CHURRUCA, 4 –BAJO 03003 – ALICANTE

902 400 900 / www.reale.es

B

anderins Mario Martín i Oliva José Ángel Peña i Antón

93

Cuando el aroma del café invade todos los sentidos, cuando cada café lo disfrutas plenamente, es cuando te das cuenta que lo que sientes es autentica pasión por el café.

D. Alfonso Jurado

www.cafejurado.com

Les nostres

Candidates 2018

95

Gaiata 4 L’ Armelar

Padrina Infantil Laura Soto i Aliaga

Gaiata 4 L’ Armelar

Padrina Claudia Ortuño i Salvador

És un gran plaer i un honor, com a President i en nom de tots els membres de la comissió de la gaiata 4 L’Armelar, saludar a tots i cadascun dels integrants que formen part de la nostra benvolguda foguera germana José Ángel Guirao.

Essent a les portes de les festes de Sant Joan, i, com cada any, la gaiata 4 volem unirnos a vosaltres a les vostres entranyable festes i participar dels actes més emblemàtics. És per nosaltres un orgull acompanyar-vos en la tradicional ofrena de flors de la Patrona d’Alacant, la mare de Déu del Remei, omplint-nos del vostre fervor, passió i entusiasme.

Així mateix, gràcies per la vostra hospitalitat, cordialitat i el tracte exquisit que ens doneu cada vegada que us acompanyem en algun acte o celebració. Per aquesta raó, des de la gaiata 4 considerem Alacant i la foguera José Ángel Guirao com casa nostra. Especialment, gràcies a qui fa tot açò possible, el President Fernando Papí Sáez. Un gran reconeixement per la seva tasca al front de la Foguera.

Desitgem que aquestes festes de Sant Joan 2018 siguen immillorables per cadascun del membres de la comissió, però en especial per als màxims responsables d’aquest any. Estem segurs que gaudireu de cada un dels actes en què participareu segons les tradicions, la qual cosa deixarà una profunda empremta en els actes que compatim amb vosaltres aquest any 2018. Enhorabona a la Bellea Paloma Arias Más, la Bellea Infantil Lucía Rocamora Gomis i al President Infantil Javier Martínez González.

Aprofiteu cada moment d’aquestes festes, eixiu al carrer i compartiu jornades de festa i germanor portant les festes de San Joan 2018 a les cotes més altes de participació i exemple de convivència.

Visca la Foguera José Ángel Guirao!!!!

Visca Alacant!!!!!

Gaiata 4 L’ Armelar

President Ramón Guiñón i Antonino

Ramón Guiñón Antonino President de la Gaiata 4 L’Armelar 97

Barraca Els Tardons

ACTIVITATS Exercici 2018

99

rimer PPremi “La Bella y La Bestia”

XXX CERTAMEN ARTÍSTIC MODALITAT ÚNICA

101

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1. Excursiรณ Aquaparck 2-3-4. Excursiรณ Xocolates Valor 5-6. Excursiรณ Coves de Canalobre

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2-3. Torneig Birles 4-5-6. Torneig BĂ squet

103

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2. Torneig Chinchon 3-4. Torneig ParxĂ­s 5-6. Torneig FutbolĂ­

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2-3. Haloween 4. Cavalcada de Reis 5-6. Carnestoltes 105

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2. Nadales 3-4-5. Sopar Gala Nadal Infantil 6. Menjar Gala Nadal Infantil

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2. Festa del pijama 3-4. Spa infantil 5-6. Firma de monuments 107

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2. Presentaciรณ Castellรณ 3-4-5-6. Festes de la Magdalena

1.

2.

3.

4.

5.

6.

1-2. Peticiรณ 3-4. Santa Faz 5-6. Esmorzar Popular 109

p r o g r a m a de festes

Divendres, 01 JUNY 20:30 Homenatge al Foguerer, Plaça d’Espanya.

21:00 Desfilada del Pregó i Pregó, Plaça d’Espanya i Ajuntament.

Dissabte, 02 JUNY 14:00 Mascletà, Plaça dels Estels.

Diumenge, 03 JUNY 14:00 Mascletà, Plaça dels Estels.

Dijous, 07 JUNY 17:00 Clausura Exposició del Ninot, Plaça de Sèneca.

Dissabte, 09 JUNY 14:00 Mascletà, Plaça dels Estels.

20:00 Cavalcada del Ninot.

Diumenge, 10 JUNY 14:00 Mascletà, Plaça dels Estels.

19:00 Entrega de recompenses, Diputació d’Alacant.

Divendres, 15 JUNY 23:45 Arribada del Foc Pedro Valera El Corte Inglés.

Dissabte, 16 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

19:00 Entrada de Bandes i desfilada de comissions.

Diumenge, 17 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

Dilluns, 18 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

Dimarts, 19 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

24:00 Plantà de les nostres fogueres, Av. Pintor Xavier Soler.

Dimecres, 20 JUNY Visita del Jurat a la foguera infantil.

14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

Dijous, 21 JUNY Visita del Jurat a la foguera adulta.

14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

19:00 Ofrena de flors, Primera sessió.

Divendres, 22 JUNY 11:00 Desfilada d’entrega de premis.

14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

19:00 Ofrena de flors, Segona sessió. Desfila la nostra foguera amb el numere 71

Dissabte, 23 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

19:00 Desfilada folklòrica internacional.

Diumenge, 24 JUNY 14:00 Mascletà, (concurs) Plaça dels Estels.

24:00 Llançament de la tradicional Palmera i Cremà de les fogueres.

111

C o l·l a b o r a d o r s

Un any més les comissionades i comissionats de la Foguera José Ángel Guirao agraïxen el gran esforç que els seus col·laboradors realitzen per a engrandir la festa d’Alacant.

Després de 90 anys, els comerços i empreses alacantines han fet que les Fogueres de Sant Joan s’hagen engrandit, recolzant en els bons i en els mals moments i aconseguint que esta festa continue sent la festa dels alacantins.

Tatiana VerdĂş i LledĂł Vos desitja unes bones festes en el 90 aniversari de les Fogueres de Sant Joan

¡¡Tu nuevo local de copas!!

Av. Ciudad León de Nicaragua,10 03015 - Alicante

Alicante 966 30 38 28 - Susana Tostas Montaditos Sándwiches Platos Combinados Menú del día 7€ de lunes a viernes

C/ Beniarbeig nº 15 - Local 2 - 03015 Alicante Email: cafeteria.beniarbeig@gmail.com

LA MEJOR ADMINISTRACIÓN A UN PASO DE SU CASA

C/ Médico Vicente Reyes, 19 - 03015 - Alicante Telf.: 966 592 100 C/ Dr. Jiménez Díaz, 7 - 03005 - Alicante Telf.: 965 599 541

LA BODEGA VERMUTERIA

LA PUCELANA DESEA AL BARRIO FELICES FIESTAS

ESPECIALIDAD EN :TORREZNOS DE SORIA RABO DE TORO CARRILLERA IBERICA TOSTAS

Glorieta Alcalde Agatángelo Sol, 4, 03015 Alicante Teléfono: 633 32 96 45

Av/ Pintor Xavier Soler, 13 Bajo 03015 Alicante EspaĂąa TLF: 966 11 83 28 / 671 19 21 04 info@macabi.es

Natur Belle Alicante Naturbellealicante Naturbelleali

Tel. 965 039 286 695 61 65 53 Email: alicante@natur-belle.es

Fotodepilación Laser Diodo Resultados Garantizados Entrenamiento Natur Fit EMS Estética

Medicina Estética

Radiofrecuencia facial

Ácido hialurónico (relleno lábios, pómulos, surcos...)

Radiofrecuencia corporal

Peeling quimicos (manchas, acné, rejuvenecimiento...)

Cavitación

Blefaroplastia sin cirugía

Presoterapia

Rinomodelación sin cirugía

Remodelación corporal

Asesoramento gratuito

Mesoterapia facial Mesoterapia corporal (anticelulítica, reafirmante...)

Mesoterapia capilar

Natur Belle Calle Deportista Navarro Olcina, Loc.19 /20, 03015

Alicante

Especialidades Desayunos Arroz (Encargo) Variedad de tapas V

C/ AsunciĂłn CruaĂąes, 13 Bajo

Tlf.: 654 093 485 03014 Alicante

SCHOOL

CLIMBITALIAN LINGUIST LEARN

DIAL

TEXT

POLYGLOT

TEACH

IMPROVE STUDY TRANSLAT REA

TERNATIONAL

KNOWLEDGE ALPHA Des de Climbing English desitgem a

NEW ZELAND GROW DICTIONARY la gent d'Alacant unes molt bones

NDENGLISH

FOREIN

Fogueres de Sant Joan, plenes

d'alegria, foc, música i germanor!

READING

W

IMPROVE PLAY TRAVEL SEARCH DRAW www.climbingenglish.com

Tlf: 966 38 40 39 - info@climbingenglish.com - Bulevar del Pla - Carolines Altes (Alacant)

C/ San Agatángelo,19 (Esquina Pardo Gimeno) ALICANTE

Pintura y Decoración

Reformas Hnos. Ronda

SACO - GOTELÉ RAYADO - ESTUCO PÁTINAS Presupuesto sin compromiso

REFORMAS EN GENERAL

Hnos. Ronda

C/ Periodista Rodolfo Salazar, 50 03013 ALICANTE Telf.: 96 526 75 20 Móvil: 676 575 019

Presupuesto sin compromiso C/ Periodista Rodolfo Salazar, 50 03013 ALICANTE

Telf.: 96 526 75 20 Móvil: 676 575 019

RESTAURANTE Avd. San Bartolome de Tirajana no 40

Arenales del sol Tel. 966 911 213

965 94 71 35 - 620 15 76 69

C/ General Espartero, 125 - Alicante

966 10 50 59 - 620 15 76 69 C/ Pascual de la Mata, 13 - Alicante

La nostra Bellesa Intantil

LucĂ­a Rocamora i Gomis Vos desitja unes bones festes en el 90 aniversari de les Fogueres de Sant Joan

PIZZERร A RESTAURANT

COMIDAS PARA LLEVAR RESERVAS TLF.

966 698 509

Avda. Escandinavia, 37 GRAN ALACANT - Santa Pola www.pizzeriacocoa.es

Avenida Dama de Elche nยบ5 03195 El Altet - Alicante

865 68 24 14 Sant Joan

Bordado y Serigrafía

José Luis Pérez Terrés josemvp@hotmail.es

www.vestuarioprofesionalmadrileño.es

PRENSA FONTANA

CENTRO COMERCIAL FONTANA AVD. HOLANDA, LOCAL 52

Aldebarán, 37 Cuidamos de tu salud bucodental para que sonrías feliz.

Odontología General Ortodoncia estética Odontología Infantil Blanqueamiento Endodoncia Prótesis Oclusión Estética Periodoncia Limpiezas Cirugía Bucal C/ Aldebarán, 37 - Teléfono 966 141 076 03006 FLORIDA PORTAZGO (Alicante)

Conchi Beneyto Indumentària i Complements C/ Amadeo de Saboya,5 tfno. 966 59 18 18

conchibeneytoamat@hotmail.es 03012 Alacant

FARMACIA ALBERTO GARCÍA LÓPEZ

¡LES DESEA FELICES FIESTAS! C/ PADRE ESPLÁ, 63 ALICANTE 03013 965 26 74 90 DERMOFARMACIA, FORMULACIÓN MAGISTRAL, HOMEOPATÍA, FITOTERAPIA www.facebook.com/farmaciaalbertogarcia

PERSONAL AUXILIAR DE ENFERMERÍA PARA EL CUIDADO Y ATENCIÓN EXCLUSIVA DE PACIENTES HOSPITALIZADOS 24 HORAS

TLF. 615888658

PEDRO HUESCA Delegado de Zona

Avd. Alcalde Lorenzo Carbonell, 18 Lc.1 03007 Alicante

Telf: 965 101 263 M贸vil: 649 509 609

DIESEL Y GASOLINA

Reparaci贸n gasolina y diesel Revisi贸n ITV, diagnosis con ordenador.

Gases. Frenometro. Banco de suspensi贸n. AA ligero27@ono.com C/ GENERAL ELIZAICIN, 38 03013 ALICANTE

TEL.: 965 21 51 85 - MV.: 661 81 27 25

RESTAURANTE EL PATI DELS RONDA Menús Diarios Comidas Caseras C/Fustería, 20 esquina C/Martillo Polígono Industrial Canastell San Vicente Del Raspeig

ELECTRICISTAS CERTIFICADOS ELÉCTRICOS Y BOLETINES PROYECTOS Y REFORMAS ELÉCTRICAS MANTENIMIENTO REDES INFORMÁTICAS

INSTALADORES AUTORIZADOS DE I.C.P. MÓVILES: 678 08 15 03 - 667 685 148 TEL./FAX: 966 37 50 68 www.fase-1.com

SALVADOR TORRES - Reformas de carpintería - Armarios - Muebles de encargo - Cocinas - Puertas blindadas - Puertas - Cajoneras Móvil 639 611 124 Telf.: 965 25 29 02

ALICANTE

AMSTEL RECOMIENDA EL CONSUMO RESPONSABLE