noves IdeES Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. 16/1I (hivern2018) OUR ERASMUS IN LATVIA CONFERENCIA DE LA ESCRITORA Rocío Carmona El día 26 de enero de 2018 a las 11:40 de la mañana, vino al INS Alcarràs la escritora Rocío Carmona, quien vino a hablar sobre la creación literaria y cómo trabajan los escritores. Rocío Carmona es una escritora, editora y cantante española que nació en Barcelona y tiene publicadas cuatro obras y otra que sale a la venta en febrero de 2018. Rocío canta en un grupo musical llamado Nikosia y gracias a su música se inspiró para escribir algunas de sus obras. La escritora Rocío Carmona vino a dar una conferencia al instituto de Alcarràs sobre la creación de las novelas y su trabajo, donde los alumnos de tercero y cuarto de la ESO la escuchamos atentamente. Rocío nos explicó que ella, cuando se inspiraba, tenía que redactarla y hacer de su idea una historia porque, si no, no se quedaba tranquila y necesitaba redactarla, aunque luego las guardara en un cajón y no las terminara, pero eso no sucedió con su primera obra La gramática del amor; la escritora le enseñó su borrador de la historia a un amigo y este lo llevó a una editorial y a los dos días la llamaron para decirle que la finalizara y la enviara porque en la editorial la sacarían a la venta. También dijo que había pequeñas anécdotas plasmadas en el libro que le habían ocurrido a ella. La escritora nos dijo que, según ella, hay dos formas de empezar una historia, escribirla en forma de brújula o en forma de mapa y que conforme ha ido mejorando en el ámbito de la escritura se ha visto reflejado en sus novelas. Nos explicó que escribía cuando podía ya que trabajaba doce horas al día como editora y entonces se levanta a las seis de la mañana para escribir un rato y también por las noches, y así ha ido escribiendo hasta publicar cuatro obras y otra que sale este mes llamada Lo que sucedió cuando me rompiste el corazón. Y para finalizar Rocío nos hizo el favor de cantar un par de líneas, para todos nosotros. Ha sido una experiencia magnífica que te hace dar cuenta de lo mucho que trabajan los escritores para publicar sus obras, todo el esfuerzo y tiempo que nosotros no vemos y sin duda una experiencia digna de repetir.
On November 5, eleven students of INS Alcarràs took a flight to Latvia, where an unforgettable experience was waiting for us. We had been working hard before we left, but all effort was worth it. We were in Latvia for one week with students from Bulgaria and Croatia, too. All of us were there thanks to a project, Erasmus, whose objective was promoting leadership among learners, innovating pedagogically (collaborative work and ICT) and spreading experiences in our community. We think it was successful because we learnt plenty of new things and it was useful to open our minds. The first day, we were in Riga (Latvia’s capital), but soon we had to go to Vainode, where there were Latvian students waiting for us. We felt like arriving to this town to meet this entire lovely people, but we were left with the desire of knowing more corners of Riga! We were in Vainode for five days, most of the time in town’s school. There we were leading school activities, working in mixed groups, collaborating in community challenges and the most important thing: we knew different people and another really distinct culture. They have an absolutely different way of living, and although we live really different realities, people in Vainode were engaging with us and they were always happy. The fact of seeing so much movement and so many people in their school made them still happier. The connection that we created with them in few days was great and we can’t wait to see them again in April. We really had fun there! Besides being a lucky occasion to practise our English, it was an opportunity to know another little part of the world for us, too, because we visited some places of this country: we were in Liepaja (the city of the wind) and we were for two more days in Riga. In these cities, we were to see wonderful corners. We absolutely recommend this experience to be more openminded: we lived with another family, we ate their food, we knew Latvian traditions, we learnt things about this country... This trip also helped us to be more independent and to believe more in ourselves. And it may seem strange, but in only one week we improved a lot our English or, at least, we lost the embarrassment to speak this language, and in only one week we made reliable friends. We lived there veritably unforgettable moments for us.
Ainhoa Sancho (3º B)
Aina Companys, Jana Bilik, Estel Ezquerra, David Fernández, Robert Colpos, Cristina Pirv, Bianca Spulber, Laia Vilanova, Daría Demian, Gemma Casals & Carla Izcara,
ESQUIADA 2018: Una experiencia inolvidable con personas inolvidables El pasado 24 de enero los alumnos de la ESO del Instituto de Alcarràs fuimos de excursión tres días a Port del Comte, una estación de esquí situada en la comarca del Solsonès. Es una tradición que se hace desde que se abrió el instituto, pero el destino es diferente; el año pasado fuimos a La Molina. Sin lugar a dudas fue una experiencia súper emocionante. Todo empezó en el bus a las seis de la mañana, con sueño pero con ganas de darlo todo, nos fuimos hacia la montaña. Música, gritos, risas... lo que se suele oír en el bus. Al cabo de dos horas llegamos al hotel; era muy grande y moderno. Dejamos las maletas y nos fuimos a pistas. Hacía muchísimo calor; todos deseábamos quitarnos el abrigo, pero no estaba permitido. Después de esquiar cinco horas, nos fuimos al hotel a ducharnos y asearnos un poco. Hicimos juegos de noche y nos fuimos a dormir. El segundo día fue más intenso; nos despertaron con música y rápidamente nos vestimos y volvimos a pistas. Hacía frío, no era necesario quitarnos el abrigo, al contrario del día anterior. Después paramos a comer y por la tarde fuimos en trineo. Era la última noche y los del hotel prepararon una discoteca, con música y animación para despedir unos días inolvidables. El tercer día nos despertamos con ganas de darlo todo, abrimos la ventana y vimos que estaba nevando y que aquella noche había nevado muchísimo. Estaba todo cubierto de nieve, fuimos a almorzar y nos dijeron que las pistas estaban cerradas. Nos dio mucha pena, no pudimos despedirnos de los monitores, no pudimos bajar con emoción la última bajada. Estábamos muy tristes, pero se nos pasó cuando salimos fuera a la nieve a jugar y hacer un poco el tonto. / Júlia Sirisi (3º B)
TREBALL DE RECERCA: UNA VIVÈNCIA El treball de recerca és un treball d’investigació que, generalment, es comença a finals de primer de Batxillerat, i s’acaba a segon. Abans de començar-lo, és fonamental trobar el tema del qual vols fer la investigació. Per tant, també s’ha de saber el departament escolar al qual ha d’anar dirigit. Del departament escollit, l’alumne tindrà un tutor que el guiarà i ajudarà en la realització d’aquest. Per a desenvolupar el treball de recerca és convenient aplicar un mètode de treball sistemàtic. Aquest treball està puntuat en diferents aspectes, hi ha el seguiment de la feina la qual t’ha d’avaluar el tutor cada cop que es fan quedades oficials (n’hi ha quatre). També hi ha l’exposició o presentació oral que es fa davant del tribunal (en general, dos professors i el tutor). I el tutor també avalua l’alumne segons com ha quedat el treball. Com a alumna, després d’haver acabat el treball de recerca, puc dir que no sempre és fàcil continuar treballant-hi pel fet que se’ns acumula la feina i no hi ha temps suficient. S’ha de tenir en compte que segon de Batxillerat és un curs una mica més dur que els anteriors i, si li sumes un treball, que no és com els que fèiem a l’ESO, tot es complica. I encara que s’arribi a complicar, tots n’hem sortit vius, per tant, no s’ha d’exagerar tant com algunes persones ho fan. Tot i que les persones s’ho prenen de maneres diferents, depenent del caràcter de cadascú. A més a més, jo vaig triar fer-lo en anglès: tot un repte per a mi. Perquè encara que no se’m doni malament, mai abans havia redactat en quantitats tan abundants i en anglès com he fet ara. No és cap queixa; d’això solament puc dir que he après molt, tant anglès, com a fer un treball que és semblant als que fan a la universitat. Per a tots els que el començaran aquest any: és important no perdre la calma i pensar en positiu. Al cap i a la fi, tothom o gairebé tothom l’ha acabat a temps. A més a més, jo personalment no en tinc tant, a part d’anar cada dia a l’institut faig més activitats i una altra feina. S’ha de dir que, si saps molt bé el que has de fer, és importantíssim començar-lo a l’estiu perquè és quan més temps hi ha per dedicar-t’hi al cent per cent. Malauradament, més de la meitat dels alumnes no ho fan. Per a les futures generacions, si tingués poder en aquest aspecte, canviaria l’any. Tot i que ja he dit que no m’estic queixant,
pot ser un ajut per tots els alumnes. I seria genial fer-ho a primer de Batxillerat perquè la feina no és tan abundant, però estàs fent estudis secundaris no obligatoris igualment. L’exposició es fa dues setmanes després de l’entrega. No s’allunya molt de les que anem fent durant l’any per diferents assignatures. A més a més, si has treballat en aquesta investigació, de ben segur que sense estudiar-se la presentació oral les paraules sortirien per si mateixes. Però els alumnes tendeixen a estar nerviosos abans de fer-la i durant l’exposició. I per tant, el que s’ha de procurar és no posar-s’hi, encara que l’exposició formi part de la puntuació del treball. En el meu cas, vaig saber controlar bé els nervis, és a dir, hores abans de fer la presentació vaig decidir no pensar en posar-me nerviosa i més o menys em va sortir bé. Mentre exposava sí que ho estava, però les persones que em van veure em van dir que no s’havia notat, per tant, puc dir que em va sortir bé. No a tothom se li pot donar bé parlar en públic (jo no sóc gaire bona), perquè és com fer un esport, se’t pot donar bé o no; però jo considero que és imprescindible aprendre com fer-ho. El que em consola en aquest treball, diferent de tots els altres que fem i hem fet, és que per norma general, la gent treu molt bones notes. En definitiva, aquest treball ens acaba afavorint a nosaltres si les notes són altes. En conclusió, puc dir que el balanç del treball de recerca és positiu. L’única pega que puc posar és que, a vegades, he hagut de quedar-me hores i hores davant la pantalla de l’ordinador avançant el treball. Però per tota la resta, no en tinc queixes. Segons el meu punt de vista, i no tothom ho veu igual, el treball de recerca m’ha ajudat a aprendre com realitzar un bon projecte. A més a més, he après més la llengua en la qual el feia. I com que l’he fet sobre el que més m’agrada, he gaudit d’allò més. Ara que l’he acabat, me’n sento orgullosa./ Emília Rus (2n Batxillerat B)
UNA ALTRA VIVÈNCIA: Què n’opines del Treball de Recerca? El Treball de Recerca és una tasca que es realitza a segon de batxillerat amb la finalitat que els alumnes sàpiguen realitzar una recerca d’informació d’un tema determinat i que també aprenguin a transmetre-la correctament a un públic. No obstant això, aquest treball no està present a tot Espanya, ja que avui en dia solament es fa a Catalunya. Des del meu punt de vista, el Treball de Recerca pot aportar moltes coses positives a l’alumne, com per exemple l’autonomia que s’adquireix pel fet de buscar informació o bé persones per a fer entrevistes. També ajuda l’alumne a ser constant, ja que les dates establertes per signar amb el tutor fan que aquest porti la feina actualitzada al dia. Però sobretot, una de les coses que considero més importants és el fet d’aprendre a parlar en públic, d’explicar experiències viscudes i informació trobada a una audiència que pot ser que no coneguis, ja que qualsevol persona es pot trobar en una situació com aquesta en un futur, com per exemple a la universitat, i d’aquesta manera ja saps com fer-ho. Cal tenir en compte, però, que per gaudir realitzant el treball cal posar-s’hi com a mínim setmanalment, ja que, si no es fa així, la feina s’acumula i després aquesta tasca es converteix en un malson. Fent referència a l’exposició oral, jo opino que, si la informació del treball l’has escrita tu i hi has posat interès, ha de ser una cosa senzilla i explicar-la hauria de ser la part més fàcil del treball. Així doncs, des del meu punt de vista i per molt pesada que pugui resultar l’elaboració d’aquest treball, aquí a Catalunya ens hem de sentir afortunats de tenir-lo ja que és una cosa completament positiva per a tots els alumnes, tant a nivell d’adquirir nous coneixements com de guanyar maduresa durant l’any d’elaboració. Jo crec que, si l’alumne té la possibilitat de triar el tema del seu treball, la realització no s’hauria de fer gens pesada perquè en principi es tracta d’un tema al gust de cada alumne./ Melanie Martí (2n Batxillerat B)
ELS ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT ACONSEGUEIXEN DINERS PER PAGAR EL SEU VIATGE La semana vinent els estudiants de 1r de batxillerat marxaran d’excursió a Manchester (Regne Unit) per tal de practicar l’anglès que han après durant aquests anys i conèixer una mica la ciutat. Per aconseguir aquesta fita han dut a terme diferents activitats que els han servit per aconseguir pagar-se una part del viatge: per Nadal venien polvorons, bombons i loteria, el 12 de gener van fer una desfilada de moda –amb dos passis- a Lo Casino (els podeu veure a la foto), i darrerament venien coca i xocolata tots els divendres a l’hora del pati. Ara és hora de preparar les maletes per tal d’agafar l’avió i gaudir d’aquest fantàstic viatge que tenen ben merescut.
Alumnes de 1r de batxiller després de la desfilada, acompanyats dels dos presentadors de 2n (Rosa Castells i Augé Sisó) i la seva tutora (Susana Lohan; l’altra tutora, la Carme Gil, va desfilar al 2n passi)
BREVE HISTORIA DE MI VIDA (autobiografía de Stephen Hawking) Breve historia de mi vida es una autobiografía de Stephen Hawking publicada en 2013; nos cuenta cómo vivió su infancia, su adolescencia, cómo era en los estudios, su matrimonio, etc. Os voy a resumir este libro porque me parece una historia muy interesante, y una vida complicada pero que Hawking ha aprovechado de la mejor manera. Hawking empieza contándonos cómo fue su infancia en el Londres de la posguerra; explica que fue muy feliz. Su padre, Frank, estudió medicina, y su madre tuvo diferentes trabajos; uno de ellos, inspectora de Hacienda, no era de su mayor agrado y lo dejó para ser secretaria. Así se conocieron Frank y ella. Stephen tiene dos hermanas, Mary y Philippa; también un hermano adoptado, Edward, que murió en el 2004. Asimismo nos cuenta que le gustaban mucho los trenes eléctricos, y que su padre le fabricó uno pero no le gustaba porque iba con una cuerda, y con todos sus ahorros de ocasiones especiales, como su bautizo, se compró un tren eléctrico, pero tampoco iba muy bien. Aun así se pasaba horas y horas mirando cómo se movía su tren eléctrico. También nos explica su adolescencia en Oxford y Cambridge, cómo iba evolucionando en sus estudios, qué quería estudiar, qué querían sus padres que estudiase… A él le encantaba la física, pero también decía que era la asignatura más aburrida porque era muy fácil y lógica. Su padre quería que Stephen estudiara medicina, como él, pero Hawking tenía claro que eso no era lo suyo porque la biología no le gustaba nada. Sus compañeros de clase lo apodaban ‘’Einstein’’. Hawking también saca su lado más sincero al contarnos su matrimonio con Jane y afirma que a los 21 años, cuando le detectaron esclerosis lateral amiotrófica, Jane era la que se encargaba principalmente de cuidar a su hijo Robert; él también quería ayudar a Jane pero su enfermedad se lo impedía. Aun así, ni su amenaza de muerte pudo con él; hizo unos logros profesionales y personales que nos llevarán a su vida adulta y la fama que lo acompaña desde entonces. Stephen nos demuestra que para hacer grandes descubrimientos hay que trabajar durante años rodeado de un equipo de compañeros y que nada sucede por un golpe de suerte. Definitivamente este libro me ha encantado, me ha hecho reflexionar sobre la vida y lo fuertes que son algunas personas que padecen graves enfermedades, que no se rinden y logran grandes cosas. Stephen Hawkin siempre me ha parecido una persona muy interesante y admirable; tenía mucha curiosidad por conocer más cosas sobre su vida. Cuando supe que tenía un libro autobiográfico, no dudé en leerlo. Después de acabarlo me he quedado con ganas de más y tengo claro que el trimestre que viene voy a escoger otro libro escrito por él. Se lo recomendaría a cualquiera que le gusten las historias de superación y esfuerzo. El libro engancha des del primer momento. También es muy recomendable para las personas a las que le guste la ciencia; aunque a mí no me apasione, también me causan intriga las cosas que cuenta sobre el universo y otros muchos temas más./ Rosana Spulber (4º B) Nota de la Redacció: El mateix dia que es tanca la redacció d’aquesta revista (14 de març de 2018) ha traspassat aquest eminent científic; E.P.D.
X CERTAMEN LITERARI Sant Jordi 2018, any Manuel de Pedrolo i Pompeu Fabra I. MODALITATS Hi ha tres modalitats: Narració (en castellà, català o anglès), Poesia (en castellà o català) i Cal·ligrama (en francès, categoria única per a tots els cursos). II. CATEGORIES (per a les modalitats de Narració y Poesia) Alumnat de 1r i 2n d’ESO Alumnat de 3r i 4t d’ESO Alumnat de Batxillerat III. BASES
1. Pot participar tot l’alumnat de l’institut seguint les categories esmentades 2. El tema és lliure. 3. Els textos han de ser inèdits, individuals i de creació pròpia, en castellà, català, anglès o francès. No es poden pr esentar textos guar donats en altr es certàmens. 4. Un mateix concursant pot presentar originals en cadascuna de les modalitats i llengües. Els textos han de tenir les sigüents característiques: 1 Modalitat narració: El text ha de tenir des d’un mínimo de dues fins a un màxim de cinc pàginae. Si el texto és en anglès, existeix un mínim de paraules: 100 per la categoria A, 150 per categoria B i 200 per la categoria C. 2 Modalitat poesia: El poema ha de tenir un mínim de 14 ver sos (es poden acumular diversos poemes breus, per exemple haikus o tercets encadenats) 3 Modalitat cal·ligrama: La for ma es totalment lliur e. 6. Els textos es presentaran escrits en paper DIN-A4, font: “Times New Roman”, mida de la font: 12, a doble espai. El text haurà d’estar justificat en el cas de les narracions. Els cal·ligr ames estan exempts d’aquesta base. 7. Es presentarà un sol original en format Word o Open Office. Els cal·ligr ames estan exempts d’aquesta base. 8. A la primera pàgina ha de constar el títol del text i el curs (no el grup) de l’autor/a, el/la cual signarà amb pseudònim. 9. El text es posarà dins d’un sobre gran on han de constar, per la banda exterior, les següents dades: el títol, el pseudònim, la categoria (A, B, C), la modalitat (narració, poesia o cal·ligrama) y la llengua (castellà, català, anglès o francès). 10. Per tal de garantir l’anonimat, dins d’aquest sobre també s’inclourà una plica (sobre petit tancat) en la qual constaran, per la banda exterior, les següents dades: el títol, la categoria, la modalitat, l’idioma i el pseudònim. A la banda interior, en un paper, constaran aquestes dades: títol, pseudònim i no i cognoms de l’autor/a. 11. El jurat estarà format pel professorat dels departaments de llengües. Aquest podrà declarar desert qualsevol dels premis si els textos presentats no són originals o no tenen prou qualitat. També podrà atorgar un accèsit si ho considera oportú. La data límit de presentación dels textos és el dijous 12 d’abril abans de les 15:00h a la secretaria de l’institut. IV. PREMIS Hi haurà un únic premi per cada categoria, modalitat i llengua, que consistirà en un val de 30 euros en mater ial de llibr er ia o infor màtica, un diploma i un llibre o pel·lícula. Els premis a les produccions guanyadores es lliuraran dilluns 23 d’abril de 2018 a l’institut d’Alcarràs, en un acte públic per a tots els alumnes amb motiu de la Diada de Sant Jordi. El centre es reserva els drets d’edició i publicació dels textos guanyador s. Els textos no premiats seran destruïts.
CONCURS DE FOTOGRAFIA 8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA El passat dijous 8 de març vam exposar totes les fotografies presentades al concurs LA DONA DE LA MEVA VIDA. Aquesta activitat es va organitzar per tal de participar en la reivindicació de la importància del rol de la dona en la nostra societat, i més concretament en la vida del nostre alumnat. El nom del guanyador o la guanyadora es sabrà el dia de Sant Jordi. Moltes gràcies a tothom que hi ha participat i convidem a tothom que les vingui a veure.