Tardor 2016

noves IdeES Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. Quinze/1(tardor 2016)

LA NOIA DELS ULLS GRISOS (per Xènia Carrobé; Premi de Narrativa en Català; Sant Jordi 2016) Plantat davant de tots, amb semblant temorós, entre tota la multitud de caps, uns ulls em miraven, diferents a tots els demés, que tenien un desconegut entre ells, un universitari en pràctiques, uns ulls grisos, gairebé sense vida. Pot semblar estranys, i... pedòfil, però aquells ulls van ser els únics que em van trencar el cor.(07/01/2016, 13:00) En el segon dia de classe, la noia, el nom de la qual encara no sabia, em mirava sempre fixament.(14/01/2016, 13:00) La noia dels ulls grisos era la més callada de tots; sempre em mirava atenta. En canvi, com m’havien explicat els altres professors, és una noia que mostra desinterès per la matèria, però que tot i això treu molt bones notes; per una estranya raó només prestava atenció a les classes on estava jo.(21/01/2016, 13:00)

va les meves galtes bullint—, ets el noi que fa pràctiques al meu institut, oi? Jo em dic...

Aquella nit va ser memorable. Vaig sentir la veu de la noia dels ulls grisos, una veu dolça, però freda, una mica fràgil, com si sempre estigués a punt de plorar, una veu bonica, perfecta per una noia com ella.

(17/03/2016, 13:00) Des d’aquella nit hem parlat bastants dies i hem creat una història d’amistat entre nosaltres dos, cosa que em fa feliç reconèixer-ho; van ser uns dels millors dies de la meva vida.(10/04/2016, 11:00) Avui és el fatídic diumenge. Mai pensava que arribaria algun dia que deixaria de veure aquella mirada hipnotitzadora que em va captivar des del primer dia que la vaig veure, però ha arribat, i ara estic llegint el seu adéu: Hola, amic:

Sí, aquesta carta és per a tu, el noi que vaig veure per primera vegada un trist dia de gener, just tornant de les vacances de Nadal. Pel meu aniversari vaig desitjar un àngel, un protector, i justament dies després vas arribar tu, però tu no em podies protegir de la meva família, oi? Una família destruïda i corrompuda pels diners, un pare que abusava de les seves filles i una mare que mai es presentava a La noia ha tornat, però es veia diferent; semblava més alegre, com si casa amb un mínim de seny, els successos m’han superat i em dol no fos ella, com si fos una altra persona. No ho entenc; no pareix la deixar-te però no puc seguir així, no sabent que podria acabar pitmateixa: els seus ulls grisos els vaig veure brillar per primera vegada. jor. Que sàpigues que els pocs mesos que he passat amb tu han estat (03/02/2016, 11:00) els millors de la meva vida i espero estar sempre al teu cor.

Des de l’última classe que no apareix; li deu haver passat alguna cosa. Sento els rumors sobre ella; diuen que sempre està sola. Diuen que mai ningú l’ha sentit parlar. Diuen que es talla i és una suïcida per problemes amb la seva família. Tot i que només són rumors.

(28/01/2016, 13:00)

Estranyament els seu caràcter ha tornat a ser el de sempre; l’he vist al Atentament, pati avui, sola; m’ha atacat un estrany sentiment que no podria desLa noia dels ulls grisos criure. No era pena, però era un sentiment trist.(04/02/2016, 13:00) Fa més d’un mes que la veig, sempre al mateix lloc, sempre a la mateixa hora. Era una rutina: a l’entrar jo a la classe, em mirava i jo la mirava, com si ens diguéssim coses íntimes amb la mirada, però sempre baixo la vista primer, per seguir prestant atenció a la classe. Avui l’he mirada, però ella no m’estava mirant; estava parlant a la seva company, però estaven tan lluny que no podia sentir la seva veu. Era la primera vegada que la veia parlar; això és positiu, oi?(05/03/2016, 21:00) Estava a una festa local del poble veí; es feia cada any i era coneguda com les Apol·lònies. Enguany li tocava a la noia dels ulls grisos; coneixia el seu nom, però m’agradava pensar que era un misteri, i era una cosa exclusivament meva. Estava preciosa, amb un vestit preciós que ressaltaven els seus ulls. Per primera vegada vaig parlar amb ella quan van acabar de ballar.Li vaig tocar l’espatlla mentre li deia: —Hola —es va girar amb un somriure.

—Ho...hola —va envermellir de cop, potser igual que jo, ja que nota[en les properes edicions de la revista N I corresponents a aquest curs 2016-2017 es publicaran els altres textos premiats per Sant Jordi: narra%va en anglès (per Bianca Tudor) i poesía en castellà (per Noel Giné)]

ARCIMBOLDO: NATURA I FANTASIA A l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica hem treballat l’artista Giuseppe Arcimboldo (Milà 1527-1593).

Aquest geni del Renaixement italià és un dels pintors, junt amb El Bosco, més originals del renaixement.

Els seus retrats de personatges están formats d’ elements com fruites, verdures, animals i altres objectes quotidians. És força coneguda la seva sèrie de retrats que reprenten les quatre estacions. Cada un d’ells el formen elements naturals específics de cada estació de l’any.

L’obra d’Arcimboldo va ser redescuberta i valorada pels artistes surrealistes com Dalí, Magritte i altres, que li van donar el seu lloc merescut dins la historia de l’art./ Xavier Vilà (3r B) Obra original de Giuseppe Arcimboldo

ARCHIMBOLDO IMITAT A LA NOSTRA MANERA:

Elisabeth Naves

Maria Valero

Xavier Vilà

RINCÓN CREATIVO: “SI YO FUERA UN LIBRO…” (por Gisela Mejías, 1º ESO-A) Estaba leyendo Memorias de Idún en la biblioteca del pueblo cuando una anuncio del periódico me llamó la atención. El anuncio explicaba cómo verías el mundo desde la perspectiva de un libro. En ese momento pensé que la vida sería más fácil si fueras un libro, pero desde ese día ya no pienso lo mismo.

Ahora soy un libro; no me explico cómo pero lo soy.

Vivo en la biblioteca, donde mucha gente me manosea con las manos sucias. Por una parte me da gusto que las personas te lean porque te sientes importante e interesante, pero cuando ya se aburren de ti te tiran, te rompen , te ensucian, te venden…

La gente hace lo que le da la gana, porque eres un objeto como otros. Me arreglaron y me llevaron a una librería; estuve dos meses hasta que me compró una familia.

La niña pequeña siempre me leía, pero se hizo mayor y me dejó tirada. Pasé por muchas familias que me trataban mal hasta que me compró la adecuada.

ESTADA A L’EMPRESA: UNA ASSIGNATURA DE 2N DE BATXILLERAT PER PASSAR L’ESTIU APRENENT A TREBALLAR APRENENT EL PRIMER CONTACTE LABORAL: Personalment poder fer estada a l’empresa m’ha enriquit molt com a estudiant i futura treballadora, i també a nivell personal ja que ha estat una experiència molt agradable. Per mi l’aspecte positiu principal i més remarcable és aquest primer contacte que he pogut tenir amb el món del treball i el fet de poder començar a omplir el currículum vitae. Si no saps ben bé què estudiar o les teves idees són ambivalents, aquesta és una bona oportunitat per saber si realment a l’hora d’exercir un ofici relacionat amb la carrera que has escollit és l’adequat per a tu o en canvi pots descartar aquesta idea. La meva valoració global és completament positiva, enriquidora i gratificant. La recomanaria a tots els estudiants. / Júlia Torrentó

AFALCA (Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Alcarràs) El passat estiu, alguns alumnes de 2n de Batxillerat hem realitzat l'activitat d'estada a l'empresa, que tenia com a objectiu mostrar-nos el món laboral i el funcionament d'una empresa. L'empresa a la qual jo vaig anar va ser l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i Altres Demències d'Alcarràs, treballant amb una treballadora social. Ho he trobat una experiència molt útil en l'àmbit laboral, però encara més a nivell personal. El contacte amb els malalts m'ha ajudat a canviar la idea que tenia sobre aquesta malaltia i a sentirme millor amb mi mateixa pel simple fet de sentir que, d'alguna manera, els estava ajudant. En resum, és una gran experiència que tothom qui pugui hauria de provar./ Alexandra Ceausu

CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) El CDIAP SEGRIÀ és un servei públic, gratuït i universal que inclou els infants de 0 a 6 anys que presentin qualsevol trastorn en el desenvolupament, ja sigui d’origen orgànic, psicològic o social, o que es trobin en risc de patir-lo. La meva Estada a l’Empresa va durar unes 80 hores. Vaig començar a l’empresa el 4 de juliol i vaig acabar el 26, i el meu horari era de 9:00 a 14:00. Al CDIAP SEGRIÀ vaig poder observar com treballaven amb els nens alguns professionals com psicòlegs, logopedes i fisioterapeutes. El que jo feia era entrar a totes les teràpies en què els pares autoritzaven que entrés i observava i col·laborava amb els professionals per tal d’aprendre en què consistia exactament la seva feina./Andrea Franco

GESTORIA “ASIST” D’ALCARRÀS Estic cursant 2n de Batxillerat i durant l'estiu passat, he tingut l'oportunitat de posar en pràctica la matèria d'Estada a la Empresa en la qual uns quants alumnes vam poder assistir a diferents empreses, cadascú relacionada amb un àmbit que li interessava de cara al seu futur. Jo personalment, vaig estar en una gestoria d’aquí a Alcarràs on hi vaig poder posar en pràctica alguns dels meus estudis i a més vaig poder conèixer com era realment el món laboral aclarint així els meus dubtes relacionats amb la carrera que m’agradaria cursar el curs vinent. Per tant, recomano a tothom qui tingui l’oportunitat, fer-ho ja que és una experiència que realment val la pena no solament de cara al nostre futur professional sinó perquè també posant les coses en pràctica, s’aprèn tant o més que estudiant. /Ariadna Esquerda

ASSOCIACIÓ DE SEGURETAT I BENESTAR DEL BESTIAR PORCÍ D’ALCARRÀS I TORRES DE SEGRE Aquest estiu he tingut l’oportunitat d’estar treballant amb l’Associació de Seguretat i Benestar del Bestiar Porcí d’Alcarràs i Torres de Segre. Ha estat una experiència nova de la que em portaré molt bons records. L’estada a l'empresa va ser molt agradable i productiva i he pogut aprendre de primera mà molts àmbits del sector porcí ja sigui dins de la granja (a la foto sóc a la granja de Jesús Ribes) o fora, a l'oficina, gestionant-ne els arxius. Em porto una experiència molt enriquidora i recomano completament aquesta empresa de cara a futures estades./ Joaquín Martínez

ACADÈMIA “L’ALZINA” D’ALCARRÀS Durant el mes de juliol de 2016, he dut a terme una estada a l’acadèmia l’Alzina d’Alcarràs. Vaig escollir la branca d’educació i em van oferir aquesta empresa per a fer-hi pràctiques; vaig trobar que podria ser una oportunitat molt bona ja que en un futur em vull dedicar a aquest àmbit.

Va ser una experiència única; vaig poder treballar amb nens i nenes de totes les edats i cursos. La meva feina era observar el funcionament de les classes i ajudar la professora a dur-les a terme. A més a més, eren unes estades en anglès i això em va permetre practicar el meu nivell d’aquesta llengua interactuant amb els alumnes del centre. Gràcies a l’estada a l’empresa vaig poder gaudir moltes hores dedicant-me al que m’agraExcursió amb alumnes de P4 a la Biblioteca “Joaquim Montoy” d’Alcarràs da./ Lídia Dolcet

INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA (IRB) DE LLEIDA Aquest estiu passat va ser totalment atípic; durant gairebé un mes vaig estar treballant en un laboratori.

Quan et donen l’oportunitat de posar en pràctica coneixements teòrics que aprens a l’escola no ho has de rebutjar ja que, si t’agrada el que estudies, acabaràs per consolidar de millor forma els coneixements involucrats. La veritat és que l’estada que jo he realitzat, a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, m’ha servit i de molt, ja que en una estada d’aquest tipus surts de dubtes sobre si t’agrada el que estudies. Entre d’altres coses, veus com funciona realment allò que penses que saps, com s’apliquen tècniques i coneixements que potser has estudiat i coneixes gent que té ganes d’explicar-t’ho tot sobre aquell camp./ Roger Font Ramírez (a la foto: equipat amb el vestuari requerit per entrar a l’animalari de l’IRB)

ESCOLA BRESSOL “EL PATI” D’ALCARRÀS En el meu cas, vaig passar uns dies a l’Escola Bressol “El Pati” d’Alcarràs i em va ajudar a conèixer millor el món laboral des de l’interior d’una empresa. A més a més, m’ha reforçat a nivell personal i m’ha impulsat a decidir-me per la carrera d’educació, ja que no ho tenia gaire clar. Gràcies a aquesta experiència he vist com seria treballar durant tot el dia amb infants i m’ha agradat moltíssim. Personalment, recomanaria absolutament la participació en aquest treball, ja que tens una gran oportunitat que no podràs tornar a repetir i que és molt satisfactòria i beneficiosa per al teu futur./ Xènia Soto

GRUP DE SANEJAMENT PORCÍ (GSP) DE LLEIDA Aquest estiu passat vaig realitzar l’assignatura d’Estada a l’Empresa en un laboratori d’anàlisi i diagnòstic de malalties porcines, situat a la Caparrella. Hi vaig estar durant tres setmanes, cinc hores diàries, i va ser una experiència molt positiva i enriquidora que crec que m’ha permès valorar molt més la feina que es fa en un laboratori i de la qual molts cops no en som conscients. Durant aquest període vaig aprendre a: pipetejar, “desuerar”, fer servir una centrifugadora, o saber fer servir un espectrofotòmetre, entre d’altres. A més també vaig tenir unes companyes molt simpàtiques que em van tractar com a un més i no es van cansar en cap moment d’ensenyar-me coses noves. En definitiva, van ser unes tres setmanes molt profitoses en les quals vaig estar molt a gust i vaig aprendre molt. Per això recomano a tothom que tingui l’oportunitat que no deixi perdre aquesta oportunitat única i que l’aprofiti al màxim./Xavier Charles El passat mes de juliol, qui vam tenir l’oportunitat, vam fer estada a l’empresa. Cadascú va poder escollir l’empresa que més s’ajustava al que es volia dedicar en un futur. Vam poder passar 70 hores rodejats de professionals que ens van poder ajudar i preparar pel nostre futur treball. En el meu cas, vaig poder fer tasques que havia estat estudiant durant el curs i adonantme que la pràctica és diferent a la teòrica. L’empresa va intentar que pogués veure tots els departaments i poder participar al màxim. Recomano l’experiència a tothom, ja que durant aquests dies pots adonar-te si realment és el que vols estudiar i preparar-te per un futur./ Tània Fontanals