Idees 2010 by Daniel Fernández

es i

Revista nÂş 8 - Abril 2010

Disseny i muntatge: Encarna MartĂnez Loscos

i de es 2

SUMARI Comença el curs 2009-2010 Pàgs.

• • • • •

Portada

Sumari / Inici de curs

Intercanvis

• • • • • • • • • • • • • • •

Entrevista

De llibres

4-5

Epistolari

6-8 9-11

Creació

12-13

Premi Narrativa

14-15

Digues la teva

16-17

Racó de crítica

18 19

De viatge Des de l’Aula d’Acollida / Salut i Escola

20-22

Jornades

23-25

AMPA

26-27

Va de ciència

28-29

Sortides

30-33

Esports

34-35

Passatemps

36-38

I per acabar...

Agraïments

Novament els alumnes de 1r d’ESO vam desplaçar-nos caminant a Butsènit el dia 18 de setembre per fer una jornada de convivència. Aquestes són imatges dels jocs que vam compartir com a nous alumnes de 1r d’ESO de l’IES d’Alcarràs.

El canvi de l’escola a l’institut Us parlarem de com ha sigut per a nosaltres aquest canvi de passar de ser els més grans de l’escola a ser els més petits aquí, a l’institut. Quan estàs a primer d’ ESO tens por i a vegades no saps què fer, per això durant els primers dies quasi tots ens perdem pels passadissos. A més, els primers dies no coneixem ben bé els nous companys de classe, perquè a part d’anar a estudiar també venim a conèixer nova gent. Quan portes un temps (uns mesos) notes com tots el nous de primer s’han adaptat. També vas “fixant” tots el grups que hi ha a l’insti : el de segon, tercer, quart i batxillerat i els professors. Saps amb quins pots estar en una classe més relaxada o d’altres professors amb els quals has de tenir un estudi més estricte. El que no s’ha de fer és relaxar-se massa perquè llavors és quan vénen les males notes, mals comportaments i problemes. Està bé divertir-se, però no gaire i tampoc cal passar-se quan es vol fer la gracieta a classe perquè pots sortir-ne malparat. També s’ha de vigilar amb les amistats que fas perquè hi ha gent que pot ser problemàtica. Però de tota manera sempre veus que hi ha gent de tot tipus i ningú no és igual a tu. Per això no s’han de fer

ruqueries com fumar per sorprendre a algú. En el tema de l’estudi no ha sigut tan difícil adaptarse perquè els professors també ens entenen i no ens manen deures que no puguem fer o coses que no puguem estudiar. Si estudiem a un ritme adequat no ens perdrem i ho trobarem més fàcil. També s’ha d’estar atent a classe perquè és una manera d'aprendre més fàcil.

Alumnes de 1r d’ESO

i de es 3

INTERCANVIS L’IES amb Europa ropa i a la vegada de rebre i acollir joves europeus a casa nostra per tal de fomentar el coneixement i la comprensió de la diversitat de les cultures i llengües europees i el valor d’aquesta diversitat.

L’IES Alcarràs ha volgut sempre estar present a Europa participant en diversos programes d’intercanvis d’alumnes amb centres escolars de diferents països d’Europa. El curs 2001-2002 vam portar a terme un projecte “Comenius” amb un centre de Lumijoki (Finlàndia). El curs següent vam participar en un programa “Youth for Europe” juntament amb un centre de Sundsvall (Suècia). Els cursos 2004-2005 20052006 2006-2007 vam fer intercanvis amb el centre d’Arcidosso (Itàlia). Aquestes iniciatives han permès que un bon grapat d’alumnes de l’IES Alcarràs hagin tingut la possibilitat de viatjar per Eu-

Visita preparatòria a la Doon Academy de Dallmellington

A més no hem d’oblidar que les mobilitats ens ofereixen la possibilitat de millorar la competència en llengües estrangeres, tan bàsica per a un desenvolupament personal i laboral en l’Europa activa.

Aquesta voluntat per crear un sentiment de ciutadania europea basat en la comprensió i en la tolerància ens anima a continuar en aquesta línia. Per això el passat mes de gener vam participar en una visita preparatòria a la Doon Academy de Dalmellington (Escòcia) per tal de poder sol licitar un programa Comenius multilateral. Si la sol licitud és acceptada, l’IES Alcarràs participarà durant el període 2010-2012 juntament amb centres escolars d’Escòcia, Bèlgica, Portugal, Grècia i Polònia en un programa europeu anomenat HEALTH 4 EUROPE. Tots els membres de la comunitat educativa hi estarem implicats i haurem de cooperar per poder-lo dur a terme i aconseguir que l’ impacte i la difusió siguin al més amplis possible.

Marta Ingla i Gemma Aldevert

i de es 4

VA DE LLIBRES... L’home que es va aturar davant de casa En Leo era un noi de 14 anys, que vivia en un ranxo amb el seu avi perquè al seu pare l’havien assassinat i la seva mare havia marxat i no va tornar mai més. El ranxo no funcionava gaire bé, fins que un dia va arribar en Sam Hoppins, l’home que es va aturar davant de casa.

L’avi i en Leo van trobar que era un home simpàtic, i van decidir que es quedés al ranxo. En Sam s’hi va quedar molts dies, i els va ajudar molt a fer les feines, fins que tot va tornar a anar bé. En Sam s’hi trobava tan bé, que cada matí hi havia una excusa o altra perquè no marxés. Treballaven durant moltes hores al dia. Un bon dia en Sam i en Leo volien desconnectar una mica, i van anar a un rierol de la vora del ranxo. Després de banyar-se, en Sam va anar a fer un tomb, i en Leo es va quedar adormit sota un arbre. Quan ell es va despertar, va veure que tenia una serp verinosa al seu davant, i en Sam, que ho va veure de lluny, va anar corrents a salvar-lo, i es va tirar damunt de la serp. La serp va morir, però per desgràcia abans que morís, va mossegar en Sam. L’home li va dir a en Leo que l’ajudés, cremant un ganivet i ficantl’hi a la ferida, però ell no va tenir valentia de fer-ho. De cop i volta va aparèixer un indi, i va ser ell qui va ajudar en Sam, i el va portar cap a casa. Un cop arribaren al ranxo, van entrar en Sam a casa. A l’avi no li va agradar gaire veure a l’indi, però com que el pellroja ajudava a curar en Sam donant-li beuratges, al final l’avi el va acabar acceptant. L’indi també s’hi va quedar durant molts dies, també va ajudar molt i el ranxo encara va prosperar més. Un dia en Sam i en Leo se’n van

anar a Socorro, per vendre bestiar. Quan van arribar allí, van veure que no hi havia ningú, ho van trobar estrany, i van anar a mirar pel poble fins que van saber que al banc havien comés un assalt. Van anar més enllà del poble, i allí es on va ser que van veure tota la gent del poble.

Van pensar un pla per poder salvar la gent, i no els va fer falta fer-lo servir, perquè van sentir uns trets lluny. Segurament eren atracadors, i de cop els que retenien la gent van marxar, i tots ells van poder tornar cap a Socorro.

Allí en Sam i en Leo van canviar el bestiar per aliments i eines necessàries. Quan van arribar al ranxo i li van explicar tot a l’avi, ell s’ho va estar rumiant, i va pensar que si havien atracat el banc ells ara no tenien res de diners.

Per sort va venir un home al ranxo i els va dir que el banc tenia una assegurança, per si el robaven, i van recuperar tots els diners. En Sam i l’indi es van quedar un temps més al ranxo, però al final van decidir marxar a rodar món.

ALBA DOLSET, GLÒRIA ESCOLÀ 3r d’ESO

i de es 5

VA DE LLIBRES... Mecanoscrit del segon origen Aquest llibre va ser escrit per Manuel de Pedrolo. Mecanoscrit del segon origen és un llibre que tracta d’una catàstrofe en un poble anomenat Benaura.

En aquell desastre només van sobreviure l’Alba, una noia de catorze anys i en Dídac, un nen de nou anys. Es queden tots dos sols al món. Primer van a viure a una cova al bosc, després a una masia. Un dia, a la masia, se'ls va aparèixer una extraterrestre molt estrany amb una pistola. L’Alba el mata i després l’enterren al costat de la masia. Però decideixen anar a viure a Barcelona. Marxen cap allí en un jeep i en trobar-se amb una caravana se l’emporten. Es van trobar amb un dona amb un nen en braços indicant-li a l’Alba que li donés pit. Van anar a una illa i allí es van trobar uns homes que volien matar el Dídac però l’Alba els va fulminar i pensaven tornar a casa però quan anaven a marxar el remolcador no els funcionava. Una dona els digué una paraula que no entenien i era perquè l’Alba donés pit a un osset. L’Alba es va despertar i li va dir a en Dídac que estava embarassada. Van tornar a Barcelona i en Dídac de tant en tant escoltava

el ventre de l’Alba per sentir el fill. En Dídac es preocupava molt pel fill que havien de tenir i nomes parlava d’això. L’Alba té el seu fill i en Dídac està tota l’estona per ell i la seva mare. Van agafar un gall perquè els despertés cada matí i així poder tenir una rutina.

Un dia en Dídac se’n va anar a buscar uns llibres sobre l’electricitat. Es començava a fer tard i no tornava, i això va fer que l’Alba s’espantés, i el va anar a buscar amb el jeep. Al cap d’una estona d’anar amb el cotxe es va trobar al noi sota d’uns enderrocs. Ella el va enterrar, i va pensar que potser podria tenir fills amb el nadó que acabava de tenir.

LÍDIA ESCOLÀ , MARIA MESALLES, 1r ESO

i de es 6

EPISTOLARI Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Els alumnes de 1r d’ESO hem llegit Kafka i la nina que se’n va anar de viatge. En el llibre se’ns explica com Kafka es converteix en improvisat carter quan troba una nena, Elsi, que ha perdut la seva nina i està plorant. L’escriptor vol consolar-la i inventarà que la nina se n’ha anat de viatge i aquesta, a través de cartes, explicarà les noves experiències a la seva antiga propietària . Nosaltres hem ajudat a Kafka...

Dijous 28 de Gener del 2010

Estimada Elsi, Ja sé que vaig marxar sense dir-te res però com que estaves tan entretinguda jugant no et volia molestar. Potser t’hauràs espantat en saber que jo no hi era, per això t'escric aquesta carta. El que et volia dir també és que estic a Suïssa, aquí fan unes ensaïmades molt bones, he fet amics nous i he decidit fer una volta al món. Espero que no et posis trista, perquè et seguiré enviant cartes per explicar-te com estic. També enyoro les nits que ens posàvem dins el llit ben tapadetes i em contaves històries. Ara que me'n recordo, et vull contar una cosa que em va passar l'altre dia. Vaig anar a una botiga per comprar un record i em vaig trobar un ós de peluix que sortia a la televisió i em va donar petons per a tu. Espero que no t’hagis enfadat amb mi. Encara no tinc decidit on aniré el pròxim viatge. El que sí tinc decidit és amb qui hi aniré. Hi aniré amb els amics que he fet que es diuen, Tedy, la nina dels cabells rossos, la Dansia, la tortuga de peluix i en Morc, el cocodril més simpàtic que et puguis imaginar. El senyor que t’ha donat la carta es diu Sr. Kafka. Ell et donarà totes les cartes, no tornis a plorar com vas plorar perquè només estic de viatge, no em podràs escriure perquè em vaig movent de país en país, però jo sí, cada dia t’escriuré una carta. Sempre, quan visito algun museu, plaça etc, penso en tu perquè sé que t’agradaria estar allí. Però en aquest viatge he decidit marxar sola, sense tu, però això no és que no volia que vinguessis, és que no et volia molestar ni que els teus pares s’estranyessin si no et veien. Ja em començo a acomiadar perquè he de agafar el tren. Fins a la pròxima, un petó molt fort de la teva nina que està de viatge:

Estimada Elsi, sóc la teva nina Brígida. Perdó per anar-me’n del teu costat sense dir-te res, ni tan sols acomiadar-me, però sabia que si t’ho deia no em deixaries marxar. No t’enfadis amb mi per això ni estiguis trista. Has d’estar contenta perquè jo cada vegada que visiti un lloc diferent t’escriuré una carta, d’aquesta manera estarem en contacte. Aquesta carta te l’envio perquè sàpigues que ara mateix, en aquest moment, estic als Estats Units, a Los Ángeles concretament. Com ja saps a mi m’agrada molt saber com són totes les ciutats famoses, i també m’agrada veure món. Quan hagi visitat alguns països et vindré a buscar per anar totes dues a viatjar. Al principi potser no em coneixeràs, ja que m’he fet gran, i m’he canviat la roba. Bé, et parlaré del lloc on sóc ara. Los Ángeles és una ciutat molt bonica, però alhora molt sorollosa. A les nits, gairebé no puc dormir perquè pel carrer no paren de passar cotxes amb la música molt forta, cotxes d’ambulàncies, policies i bombers amb les sirenes ... Demà agafaré un avió i me n'aniré a visitar Austràlia. Faré surf, perquè les onades són molt altes. Al dia següent aniré a la plana d’Austràlia i així podré veure cangurs. D’aquí tres dies aniré a Egipte, i podré veure piràmides, l’estàtua de l’esfinx... Bé, ja t’explicaré a les altres cartes com m’ho passo de bé viatjant pel món. Adéu, fins aviat. Un petó.

Brígida

Brígida. ARIADNA MARSAL DOMÍNGUEZ, 1r d’ESO

LÍDIA ESCOLÀ, 1r d’ESO

Benvolguda Elsi, Ara em trobo fent submarinisme a les costes de sorra blanca del Carib. És una experiència que mai oblidaré i que m’agradaria poder compartir amb tu. Però ara no em sento tan sola ja que tinc a la meva vora el meu estimat Gustav, que no em deixa sola en cap moment del dia. Ahir mateix va salvar a un pobre noi atrapat entre les algues. Cada dia sense tu és com un càstig però ara, amb el Gustav, tot va millor i no saps com n’estic de contenta i ja pensem en què farem el dia de demà. Espero tornar-te a veure. T’enyoro molt. Adéu, Elsi. Brígida XAVIER SALÓ DOLCET, 1r d’ESO

i de es 7

EPISTOLARI Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Hola estimada Elsi , Avui t’escric des de Suècia. Aquí fa moltíssim fred i està tot nevat. Els nens i les nenes de la teva edat i de més grans juguen a fer ninots de neu, o a tirar-se boles els uns als altres. També n’hi ha que llisquen en el trineu per les baixades o nens que juguen amb el seu gos. Per aquí tot és molt diferent; les cases, les persones que són de pell més blanca. Hi ha molta gent rossa o amb els ulls blaus o verds, però a mi m’agraden més els teus... També els horaris són diferents: a les sis o set, com a molt tard, ja sopen perquè de seguida es fa de nit. Avui he anat a visitar l’ajuntament d’Estocolm, la Catedral i el Palau. Tot és molt bonic i gran. També he anat a un gran centre comercial i m’he comprat una bufanda blava. M’ho estic passant molt bé. Espero que tu també estiguis tan bé com jo i ja saps que et trobo moltíssim a faltar. De la teva nina Brígida BLANCA FRANCÈS CHARLES 1r d’ESO

Illa Maurici

Illes Maurici, 15 de Febrer de 2010

Estimada Elsi, Després d’un llarg i dur viatge ja he arribat. Estic en un lloc molt exòtic... Les mateixes illes Maurici! Dies enrere vaig conèixer un vell mariner al port de Madagascar i em va parlar d’aquestes illes perdudes en mig de l’oceà Índic. Em va fer goig la idea, així que vaig emprendre el viatge cap aquí. Les aigües són cristal·lines i netes i contenen una gran quantitat de vida, com ara coralls i infinitat de peixos. L’illa està coberta per una espessa vegetació. Volia dir-te que t’envio aquesta carta enmig d’una sessió de bronzejat, sostenint mig coco a la mà i xarrupant el seu suc fresc i bo i també que ara m’estic recuperant d’una torta al turmell que em vaig fer pujant al volcà Himapuno. Per cert, durant l'ascensió vaig veure un dodo, un dels animals més preuats del món, ja que estan en perill d’extinció i sols habiten en illes com aquestes pel seu clima càlid i humit. Per una altra banda volia dir-te també que em sento trista per no poder gaudir d’aquest paradís amb tu. Ja veus, la vida és així. Hi ha camins que ens separen i n’hi ha que ens uneixen. Tot i això desitjo que les dues puguem continuar escrivint-nos cartes i que siguem felices tota la vida. Un petó Brígida ALBERT MOREA FONT. 1r d’ESO

Suïssa

Austràlia cangurs i pràctica del surf

Los Àngeles

Piràmides i Esfinx (Egipte)

i de es 8

EPISTOLARI Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Quito, 12 de febrer de 2010.

va dir que ells celebraven la festa de les flors i de les fruites.

Estimada Elsi, El diumenge passat va ser un dia molt especial, ja que després d'una temporada coneixent alguns llocs d'Europa vaig pensar que també podria anar a Amèrica, i vaig decidir viatjar a l'Equador. Avui ja hi sóc i t'escric des de la capital, Quito. És una ciutat preciosa Elsi, està rodejada de muntanyes molt altes i també d'alguns volcans, i imagina’t quin ensurt he tingut quan un senyor m'ha dit que podrien entrar en erupció en qualsevol moment. Però de seguida he oblidat aquesta idea quan he anat a veure el riu Napo. Elsi, quan l'he vist he quedat meravellada. Aquest riu no s'assembla als que hem anat a pescar juntes, no, és enorme. A l'igual que la selva Amazònica, ooooh Elsi, quina quantitat d'animals, arbres, ocells,... És tot tan exòtic i bonic, i les fruites són tan dolces...!! També he anat a passar el carnaval a una ciutat anomenada Ambato. Hi havia moltes carrosses, totes decorades amb flors i fruites exòtiques, i he conegut una altra nina que em va deixar pujar a una carrossa i em

Però no creguis que sols he vist això, també he anat al monument de la Meitat del Món. És molt gran. Hi he pujat en un ascensor, i des de dalt de tot he pogut veure les muntanyes i algunes cascades que s'amaguen entre les roques. En el meu recorregut també he anat a parar a la costa equatoriana. Elsi, no et pots imaginar les onades d'aquí, són molt altes. No m'he atrevit a endinsar-me en el mar, perquè tenia por que se m'emportessin les onades, però a la gent d'aquí no els fan gaire por i m'agradava la seva felicitat en veure'ls marxar mar endins. Des d'aquí he pujat a un creuer que m'ha portat fins a les Illes Galápagos. Allí l'aigua és tan cristal lina que es poden observar una gran varietat de peixos. Elsi, voldria explicar-te tantes coses, però no tinc gaire temps perquè he d'anar a veure les tortugues de Galápagos. T'envio molts petons i abraçades. Adéu. NATHALIA ALARCON ORTEGA, 1r d’ESO Illes Galápagos

Alcarràs, 15 de febrer de 2010 Estimada Elsi: Com tu ja saps encara estic de viatge. Avui he anat a un poble prop de Lleida anomenat Alcarràs. És un poble petit i molt acollidor. La gent és molt amable i diferent. Una família molt agradable m’ha acollit a casa seva i no hem parat en tot el dia. Al matí hem anat de compres al carrer Major on he pogut veure les típiques botiguetes de poble. Hem parat a visitar el centre cultural municipal “Lo Casino”. Allí hi havia gent tocant música, pintant, fent teatre...m’ha agradat molt i per això m’he comprat una samarreta verda d’ Alcarràs. Després de dinar en un restaurant prop de l’església hem anat a pescar al riu Segre. És un riu no massa gran però ple de peixos. De tornada he vist molts arbres fruiters i m’han dit que a la primavera fan unes cireres molt bones. A la nit hem anat a sopar a la plaça del Toll. He menjat caragols a la llauna. Primer no en volia, però quan els he tastat m’han agradat molt. En sortir del restaurant he pogut veure una boira terrible. Penso que hi tornaré!!.Espero que estiguis bé i fins la pròxima carta. De Brígida

Meitat del Món (Quito)

Riu Napo (Equador)

Estimada Elsi, Soc la Brígida, t’envio aquesta carta perquè pugis saber: on estic, què he vist, quan tornaré.... Estic de viatge per tot el món, he passat per Hongria, Venècia, Viena, Londres, Egipte, etc. però ara estic al lloc on més desitjava estar, als Estats Units d’ Amèrica, exactament a New York. Vaig marxar perquè solament anava del parc a casa i de casa al parc, però no et preocupis, no és culpa teva que marxés. Un dia em vaig encapritxar que volia anar de viatge i vaig decidir de marxar, ho sento per no avisar-te. En els viatges he conegut altres nines i ens hem fet íntimes amigues, parlàvem de les nostres mares (en el meu cas, tu, Elsi), de com ens ho estàvem passant de bé en els viatges i de tan amigues que érem vàrem decidir de fer el viatge totes juntes. Un viatge el decidia una i el següent l’altra. De vegades ens barallàvem per decidir qui decidia el viatge. No sé quan tornaré, però espero que aviat, perquè enyoro jugar amb tu, dormir calenteta acorruada en el teu braç i coses que sense tu no puc fer. Fins aviat i molts petons per tu, per la mare i pel pare, ja saps que al teu germà no li donaria petons mai de la meva vida.

MAR PUJOL GÒDIA 1r d’ESO

Boira i església d’Alcarràs

LAURA PUYUELO COMPANYS, 1r ESO

i de es

ENTREVISTA

Ermengol

L’alumnat de 1r d’ ESO C s’ha documentat tant com ha pogut i ha preparat una entrevista en profunditat per a l’Ermengol, reconegut dibuixant i humorista gràfic. Quan i per què vas començar a dibuixar? Vaig començar de molt petit, sempre dic que vaig començar a dibuixar abans que a escriure. Feia acudits dibuixats de les coses que em semblaven curioses al meu voltant. Actituds de mestres, de companys del curs, coses del col legi. Això meu és innat, vaig néixer amb això de fer conya del que jo trobava anormal. Aquesta opinió satírica sobre un fet concret que jo veia com a no lògic em sortia com a dibuix Qui et va ajudar en els teus inicis?

Potouruzú

Sempre em va agradar molt el dibuix i quan una cosa t’agrada la mires amb atenció. Argentina ha tingut i té grans dibuixants però els que més recordo de la meva infantesa són Paturuzú, de Dante Quinterno i Mafalda de Quino. Sempre comprava revistes de còmics i recordo que mirava els dibuixos de l’última pàgina del diari Clarín que portava dibuixos dels millors dibuixants del país. Després, la meva mare em va apuntar a classes particulars de dibuix a la senyoreta Isabel Zanardi. Vaig apendre molt amb aquesta dona. Parla'ns de la teva infantesa a l'Argentina, quins records en tens? De petit vivia al camp i la vida al camp era (i és) molt diferent de la dels meus amics i companys del col le que vivien a la ciutat. Per reis no compràvem les joguines que Mafalda de Quino anunciaven a la tele sinó que el pare en feia d’artesanes. No teníem tele, ni llum, ni Internet, ni videojocs...Tinc un bon record de la meva infantesa, amb el meu germà ens inventàvem molt jocs i ens agradava molt jugar al futbol els caps de setmana amb els amics de les cases més properes.

que a vegades fan riure. Jo m’aprofito d’aquestes situacions que donen molt de joc a un ninotaire. Què significa la teva feina per a tu? Podria dir que la meva feina és una filosofia de vida. Crec que no sabria fer una altra cosa o al menys no la faria amb la passió que faig aquesta. La meva feina m’ho ha donat tot i estic molt agraït a la vida per haver-me donat aquesta feina. Aquesta feina m’ha permès una relació especial amb molta gent. Sempre estàs de bon humor, com les teves vinyetes? Em considero una persona amb bon humor malgrat que, com tothom, a vegades tinc moments en què m’enfado per alguna cosa que no ha sortit com volia o com m’hagués agradat. Tinc problemes quotidians com tothom. Quins humoristes admires? N’admiro molts. Vinc d’un país amb grans humoristes gràfics i d’Argentina admiro molt a Quino, Carlos Garaycoechea, Fontanarrosa. Com a caricaturista a Hermengildo Sàbat (Uruguaià), Casio Loredano (Brasiler), Turcios (Colombià).

A Espanya un dels més grans, per a mi, Chumy Chumez, El Roto, Jaume Perich...

Com et vas sentir quan vas veure publicat el teu primer dibuix humorístic? Tenia divuit anys quan em van publicar el primer dibuix i a més a més era a una revista molt famosa que s’editava a Córdova (Argentina) i es deia ‘Hortensia’. Estava molt content per la publicació de dos dibuixos i al damunt m’envien un taló amb el pagament per això. Jo hagués pagat per publicar a aquella revista. Crec que va ser la primera vegada que em vaig agafar el dibuix humorístic com una cosa molt seriosa.

El Roto

Què t'inspira? Moltes coses m’inspiren, coses quotidianes. Passen moltes coses divertides cada dia a la vida quotidiana i molt més a la política. A la política es produeixen moltes situacions curioses, divertides, declaracions de personatges públics

Jaume Perich Chumy Chumez

i de es 10

ENTREVISTA Ermengol

Com és que t'agraden tant els insectes? A la meva infantesa, a l’Argentina, vivia al camp i el camp et dóna l’oportunitat de conviure amb milers d’animalets de totes les mides. Des d’una vaca o un cavall fins a una formigueta molt petiteta passant pels gossos, els gats, les gallines, els ànecs, etc. El món dels insectes el vaig trobar fascinant des de molt petit, aquells camins de molts metres de llargada que feien aquelles formigues negres de cul gros...ho trobava al lucinant. Les papallones de molts colors que sobrevolaven els tolls després de les pluges. La mantis religiosa amb el seu aspecte humanoide girant el cap d’un costat a l’altre. Les marietes amb aquell vermell intens amb punts negres.... Gaudia com un boig amb aquest espectacle de la naturalesa que ara, al pis de Pardinyes, no tinc. Et trobes en situacions complicades a la feina? A vegades costa una mica això de fer dos dibuixos cada dia per a dos diaris diferents. Algun dia tinc, a més a més, algun dibuix per a alguna revista. A vegades són les nou de la nit i el paper està en blanc i el que no puc fer és trucar al diari i dir-li al director que no se m’acudeix res. Això no ho puc fer, s’ha de fer sempre alguna cosa i que sigui digna perquè al dia següent hi haurà molta gent llegint el diari i mirant l’acudit. És com un examen diari. Al final sempre surt alguna idea. Què t'aporta, personalment, el teu èxit dins del món humorístic? No m’agrada parlar d’èxit però he de reconèixer que la meva feina té una bona acceptació per part del lector de premsa i això és molt bonic. Trobar-te amb gent al carrer, o al cafè, i que et facin algun comentari elogiós d’algun dibuix m’omple de satisfacció. Això són injeccions de moral molt bones i et dóna la tranquil litat que l’esforç diari ha valgut la pena.

puc demanar?. Puc dir el que penso cada dia i al damunt m’ho publiquen. Quanta gent voldria dir coses del que pensa i només li pot dir a l’amic. Torno a dir que crec que sóc un privilegiat amb la meva professió. Has viatjat molt, t’han fet moltes entrevistes, segur que tens moltes anècdotes, ens en podries explicar alguna? És veritat, gràcies al dibuix he estat a França, Croàcia, Portugal, Brasil, Costa Rica, Mèxic, Holanda, Alemanya... Respecte a les anècdotes us n’explicaré algunes que recordo. Una vegada vaig fer una xerrada sobre humor i salut a Pamplona i normalment acabo les meves paraules explicant algun acudit. Aquell dia vaig explicar un parell d’acudits sobre el Sant Pare i quan vaig arribar a l’hotel m’havien deixat una Bíblia. Un dia havia de participar en unes “Jornades a la fresca” que organitzava l’ajuntament de Bellvís i això es feia al carrer, davant de l’ajuntament i per això tancaven el pas de vehicles. Jo no havia estat mai a Bellvís i a l’entrar al poble, amb el meu cotxe, pregunto a unes iaies que estaven assegudes a la vorera prenent la fresca, on quedava l’ajuntament i una d’elles em diu: “No podrà passar, l’ajuntament ha tancat el carrer perquè avui ve un predicador a fer una xerrada”. Em va fer gràcia, m’havien dit moltes coses però mai predicador. Una vegada em van demanar per participar a l’IES de Tremp, a les jornades culturals. Inicialment era per a un curs determinat, diguem 30 nois i noies aproximadament i quan arribo em trobo que el director em diu que hi havia molta expectació amb la meva xerrada i que la faríem al pavelló poliesportiu amb cinc cents i pico de jovenets que tenien més ganes de jugar que d’escoltar al conferenciant. I el més complicat va ser quan em van començar a demanar que dibuixés personatges de dibuixos animats de la tele i jo, que no miro la tele, no sabia dibuixar aquells personatges que em demanaven i que ells coneixien de memòria. Quina vergonya aquell dia, déu meu! Què t'ha aportat tots aquest anys de treball al diari SEGRE? A SEGRE li dec l’agraïment per haver confiat en mi quan no em coneixia ningú. De donar-me la possibilitat i la llibertat de dir el que penso sobre temes d’actualitat política o social. Li dec el suport permanent a tot el que faig. La meva feina sense SEGRE hagués sigut impossible.

Si no et dediquessis al que fas, quina professió triaries? De jovenet volia ser arquitecte però la vida m’ha portat per un camí més modest. Si no em dediqués a això no sé el que faria. No trobo cap professió que m’ompli tant com aquesta. Seria un problema per a mi quedar-me sense feina, em costaria molt fer un reciclatge per fer una altra cosa. Per a tu que és el millor de la teva professió? El millor de la meva professió és que faig el que m’agrada i em paguen per això. Què més

Com se’t van acudir les 30 escultures de ‘Kaiart’? Kayart va sortir d’una xerrada amb la galerista Roser Xandri. Volia fer una exposició meva però no de dibuixos. Volia mostrar a la seva galeria Espai Cavallers alguna cosa inèdita meva i molt diferent al que faig cada dia a la premsa. Li vaig presentar una sèrie d’esborranys de piragües transformades i li va agradar molt, llavors van tirar endavant aquell projecte que va tenir una gran acceptació popular i de crítica. Com podem fer-ho per tenir molta imaginació, nosaltres? Això ho heu d’agafar com un joc. El gran Joan Fontcuberta va dir un dia que totes les coses poden ser molt més del que són. No trobo massa difícil veure que un kaiac pot ser una sabata, o una ploma estilogràfica, o un ull. Tot té una forma que recorda una altra cosa. S’ha de jugar buscant paral lelismes de formes. És un joc molt divertit. Per cert, proveu-ho.

i de es 11

ENTREVISTA Ermengol

Què et va inspirar per fer el teu darrer llibre LACTOgraphies? Això també té molt a veure amb el que deia abans, he buscat paral lelismes de formes i de conceptes. El tema és molt més delicat i molt més sensible que les piragües. Estem parlant dels pits d’una dona com a font d’alimentació del nadó i despullant aquesta part del cos femení de la qüestió sexual. Va ser per a mi un exercici difícil però molt gratificant pel resultat final. Estic content de com ha quedat el llibre i l’exposició i crec que a la gent li ha agradat força. Què té a veure amb la teva vida? Porto molts anys fent coses sobre lactància materna, per l’Associació lleidatana pro lactància materna, ALLETA, i per a projectes particulars. Al noranta cinc vaig fer una auca sobre lactància amb rodolins de Palmira Rius. Després vaig il lustrar poemes de la Maria Àngels Claramunt per al llibre “Delits d’infant”. Vaig fer il lustracions per a cartells per ALLETA i altres associacions pro lactància materna. Diguem que el projecte LACTOgraphies em va agafar documentat sobre el tema. Quin consell donaries als joves humoristes principiants? Als joves humoristes gràfics els diria que molt poca gent fa humor gràfic i que formaran part d’un reduït

però selecte grup de persones romàntiques que volen canviar el món dient cada dia, des d’un raconet d’un diari, quines coses fan malament els que manen. Per ser un bon ninotaire (m’agrada més que humorista gràfic) s’ha de llegir molt, s’ha de ser bon observador del que passa al món, s’ha de tenir esperit crític, s’ha de saber dibuixar una mica i s’ha de tindre una miqueta de mala llet. Mala llet elegant i no bruta. És una professió molt agraïda pel lector de premsa encara que mal pagada pels mitjans de comunicació. Quins plans de futur tens? No m’agrada fer plans de futur, jo treballo amb el que tinc avui a la taula de dibuix o al cap ara mateix. No sé el que faré l’any que ve, ni me preocupa, sempre se m’acudeixen coses per fer. Més coses que el temps que tinc per fer-les. Ara mateix estic treballant en un projecte molt semblant al de Kayart, sobre transformació de coses, però ara va de bombones de butà, aquelles taronges que es poden veure encara en alguns balcons de la ciutat i que desapareixeran aviat de paisatge urbà actual. Us prometo que estareu informats d’això. Gràcies per pensar en mi per aquesta entrevista. Alumnes de 1r ESO

i de es 12

CREACIÓ Inici suggerit

“He hagut de córrer. Acabo de pujar. Encara tinc el soroll del despertador clavat a l’oïda. M’assec...”

... al seient que hi ha al costat de la finestra, com cada vegada que vaig a Barcelona. Hi ha una senyora al seient del costat, va mudada, amb un vestit roig. Davant hi ha una noia que, pel que veig està preocupada i pensativa per alguna cosa. No sé què li pot passar. Tinc ganes d'arribar a Barcelona i veure les meves cosines. Fa temps que no les veig i segur que, com sempre, tenen novetats. A més m'han d'ensenyar la casa nova i tinc ganes de veure com és. Pel que m'han dit té dos pisos, amb un jardí que té dos arbres que fan molta ombra. Diuen que m'agradarà. Durant l’estada a Barcelona també aniré a veure la meva tieta. És una persona magnífica. Quan em veu sempre em fa una forta abraçada. També, quan estic per Barcelona m'agrada jugar amb el gosset, anar a passejar i sobretot anar a veure el mar, ja que a Lleida no n'hi ha. Segur que al sortir del tren m'esperen les meves cosines, impacients com sempre. Mentre, per passar el temps, m’he entretingut mirant el paisatge per la finestra i he vist un gran bosc tot verdós i el cel és ben blau. Fa un dia perfecte per passar-lo fora de casa. D'aquí uns minuts ja estaré a Barcelona. MARIA SALES ABARCA, 2n d’ESO

He hagut de córrer. Acabo de pujar al comboi, buit, ja que és primera hora del matí. Encara tinc el soroll del despertador clavat a l’oïda. M’assec en un seient cap al final del vagó. Davant meu tinc asseguda una parella d’avis, i al meu costat un noi jove, d’uns vint anys, escoltant música amb uns cascos. Miro al meu voltant. Entre la gent que viatja hi ha una dona embarassada, que no havia vist. Immediatament li cedeixo el seient. Ella sembla estar molt agraïda per la meva acció. De vegades em pregunto perquè la gent som tan poc cívics en aquests aspectes senzills, com el de cedir un seient a una persona amb dificultats. Em recolzo en una barra mentre contemplo el paisatge. Passem davant de cases, fàbriques fumejants, camps de pastures amb les seves ovelles, carreteres, rius, ... Sempre que veig aquestes imatges em relaxo. Em miro el rellotge. Són exactament les vuit. Porto molta estona de trajecte i ja comença a clarejar. A través del passadís, puc observar els altres vagons, i la seva gent. Ara n’hi ha molta més, perquè hem parat a moltes estacions. Els seients buits ara són difícils de localitzar i la gent està farta, cansada d’estar-se dreta. Fins i tot així la gent busca la conversa, i jo escoltava les seves paraules. És interessant assabentar-se d’afers de tot tipus... Ja propers a la ciutat hem entrat en un túnel molt fosc, ple de cables i amb pintades a les parets. Finalment ha aparegut la llum blanca de l’estació que indica que he arribat a la meva destinació. Aquesta és més moderna i més ben cuidada que les altres. Hi té nombroses botigues i circulen molts trens. Quan les portes s'han obert, gairebé tots els passatgers hem baixat. Tot passejat per l’andana he pogut veure les escales mecàniques que ens porten a l’exterior. A mesura que anava sortint cap al carrer m’arribava als narius la característica olor de ciutat gran: una espècie d’olor que té com a components aroma a supermercat, a vies de tren, flaire a pastisseria, i com no, a pol lució urbana. MERCÈ RIU MORRERES, 2n d’ESO

i de es 13

CREACIÓ Inici suggerit “M’apropo a...” M'apropo a un edifici de dimensions grans, amb la façana d'un color blanc envellit pel temps. Vaig caminant fins arribar a la porta d'entrada principal i entro en una sala gran, espaiosa, amb molta llum i plena de cadires ocupades per la gent que espera ser visitada pels metges.

Quan veig els ascensors m'apropo fins a la porta i pitjo el botó, entro, també ho fan amb mi una parella d'ancians. Ens dirigim al mateix pis i, mentre esperem que l'ascensor ens porti al destí previst, mantenen una conversa que no aconsegueixo entendre del tot. Tan bon punt poso els peus a la planta on es troba ingressat el meu amic, veig passar una infermera amb molta pressa, i seguidament uns metges. Em detinc a observar què fan i veig com s'emporten un pacient de l'habitació on havien entrat anteriorment. Dedueixo que quelcom fatal ha passat, ja que els monitors no indiquen cap senyal de vida i al costat del llit hi ha una dona que plora desconsoladament mentre li indiquen que abandoni l'habitació. Entristida torno a emprendre el meu camí per un passadís molt llarg i lluminós. Crec que m'he perdut... Al cap d'una estona rondant pels passadissos trobo la meva salvació en una infermera que no sembla molt enfeinada i a qui pregunto on es troba l'habitació trenta-tres. Ella m'indica el camí i jo li dono les gràcies. Passo per una sala d'espera totalment buida i per fi veig el número trenta-tres al cartellet del costat de la porta. M'aturo davant, dubto uns segons i finalment, obro la porta. LAIA VILASECA MAS, 2n d’ESO

“Mentre caminàvem per aquella sendera mai no m’havia imaginat...”

... que una masia podia ser tan bonica. Just entrar al portal es podia observar com un bon grapat de pedres de tots colors envoltaven un munt d’herba humida amb olor a herba acabada de segar. No gaire lluny es veia una piscina amb aigua neta i cristal lina, i un forn dels antics amb un decorat d'allò més bell, que al costat tenia una pila de troncs per tal d’alimentar-lo. Uns quants metres més enllà es veien unes quantes tomates, junt amb uns tubercles i un parell de gossos de pèl clar llarg que els custodiaven. També hi havia un terreny plantat d’alfals que demanava a crits que s’hi jugués, perquè es veia molt verd i molt extens.

Dins la casa hi havia una taula de pedra amb bancs de fusta, que formaven una cuineta. Dues habitacions més enllà hi havia un celler amb vins d’uns quants anys d’antiguitat. També s’hi podia observar l’accés a dues sales molts petites que feien de dormitori. El sostre de la casa era fet de bigues, canyissos i teules. LAURA VILA GÒDIA, 2n d’ESO

i de es 14

PREMI NARRATIVA Metamorfosis

unca olvidaré ese septiembre del 2007. Estaba pasando las páginas de mi libro de literatura cas-

tellana cuando de pronto observé algo que me sorprendió. Parecía casi imposible, pero allí estaba. Era un gusano de

Aquest relat va obtenir el 1r premi en el concurs de narració de Sant Jordi 09. No el vam poder incloure en el seu moment dins d’IdeEs 2009, per això aprofitem per a ferfer-ho en el número d’enguany.

seda muy pequeño e indefenso que había empezado a tejer su hilo de seda encima de la biografía de José de

embo-

Espronceda. Nada más verlo lo cogí con mucho cuidado

bada. Era tan pequeña, tan viva, tan lista, tan... sor-

para no hacerle daño y lo deje encima de mi escritorio.

prendente. Sí, sorprendente era el adjetivo que mejor

Durante

le describía. Cuando leía los poemas a su lado parecía

unos minu-

que los escuchaba y los entendía. Su preferido era Có-

tos

estuve

mo seré… de Ángel González. Lo sé porqué cada vez

observando

que empezaba a leer eso de ¿Cómo seré, cuándo no

sea yo? levantaba la cabecita y se quedaba inmóvil

curiosa

oruga

que

hasta que terminaba de leer todo el poema.

no paraba de andar inquieta por la madera de mi escrito-

Iban pasando los días y ella tejía ese fino hilo de seda

rio. En ese momento me acordé de todas las mañanas de

lenta y cuidadosamente. La observaba atentamente sin

mi infancia que pasaba en el jardín intentando encontrar

darme cuenta que ese hilo tan débil, y fuerte a la vez,

gusanos de seda. Nunca había encontrado uno como ese,

era para ella la manera de darme a entender lo fasci-

así que ya que él había venido hasta mi decidí guardarlo

nante que podía llegar a ser la asignatura de Literatura,

dentro de una cajita para poder seguir toda su evolución.

a la cual nunca había prestado suficiente atención. A

Aquella oruga era especial. Era la única que no había bus-

medida que ella iba hilando su capullo yo me sentía

cado, simplemente había llegado hasta mi en el momento y en el lugar menos esperado. Nunca me hubiera pensado que dentro de un libro de literatura podía haber tal maravilla. Cada dia le ponía en la caja las hojas más frescas que encontraba en mi jardín. Devoraba esas hojas como un niño devora un trozo de tarta de chocolate. Mientras ella degustaba ese exquisito manjar yo la contemplaba

i de es 15

PREMI NARRATIVA Metamorfosis

más envuelta en ella; pues cuando ella no hilaba me

posaba en la flor más bella del jardín. Había visto volar

sentía vacía. Pasaron los días y la simpática oruga ter-

otras mariposas pero aquella era distinta. En sus alas se

minó de tejer su capullo. Me sentí triste mientras estuvo

dibujaba el amor, el sentido de la vida, las ganas de vi-

envuelta en ese capullo, tan bello por fuera y duro y

vir, la fuerza, la amistad, la lealtad,… Esas alas eran mu-

rudo por dentro. En su fase de crisálida, me inquietaba

cho más que simples armas de vuelo. En ellas se podían

pensar que pudiera padecer; que para liberarse de

observar todos los colores: el rojo de la pasión, el azul

aquel capullo tuviera que sufrir y tener que pasar por

de la confianza, el verde de la juventud, el amarillo de la

ese trance inexplicable e insufrible. Permaneció unos

risa, el naranja de la fiesta, el rosa de la bondad, el vio-

cuantos días en una de las esquinas de la caja, hasta

leta de la dignidad y el blanco de la armonía. El negro no

que una mañana fui a ver como estaba y observé que

figuraba en aquellas alas. Ese era un color demasiado

esa cosita verde e indefensa

triste para decorar esas obras

se había convertido en una

de arte.

preciosa mariposa. Era la

Pasaban los días y cada vez

mariposa más bonita que

que miraba la caja y veía que

jamás había visto. Sus alas

estaba vacía un aire de triste-

eran perfectas y sus colores

za recorría mi cuerpo, pero

tan vivos que parecían obra

me calmaba cuando pensaba

del mejor pintor del momen-

que ahora era una mariposa

to. Estaba en una de las es-

libre. Ya no estaba a mi lado,

quinas de la caja con las alas cerradas, sin ninguna in-

pero sabía que desde la flor más bonita de mi jardín es-

tención de volar, como si estuviera esperando a que yo

cuchaba los versos que junto a ella había aprendido a

abriera la tapa para demostrarme que todo esfuerzo y

leer.

trabajo realizado durante una vida siempre tiene una recompensa. Su recompensa había sido enseñar a amar

Pasarán los días, los años, pero nunca olvidaré los momentos vividos junto a ella.

la literatura castellana con el mismo ahínco con el que ella la amaba. Entonces di un ligero golpe a la caja y la mariposa levanto el vuelo. Dejé la caja encima de la

A Teresa.

cama y abrí la ventana para que así pudiera volar en libertad. Me quedé mirando como se alejaba de mí y se

EDURNE LAURENZ BAGUÉ, 2n BTX (2008-09)

i de es 16

DIGUES LA TEVA Honestedat a Internet Aquesta vinyeta representa de forma graciosa la realitat que vivim avui en dia amb la nova tecnologia anomenada Internet.

Actualment hi ha molta gent que xateja per Internet amb els seus amics en sortir de l’escola o per parlar i conèixer noves persones i fer amics virtuals arreu del món. El problema que podem trobar xatejant per Internet és que hi ha molta gent que es fa passar per d’altres persones, tal com està representat en la vinyeta. Per exemple, hi ha gent que es fa passar per jove, atractiva i amb un bon treball o que estudia una bona carrera, quan la realitat és una altra. Jo crec que per evitar aquests problemes hem de parlar només amb la gent que coneixem, és a dir, els amics de l’escola, els cosins o els amics que hem conegut en un altre lloc on hem anat de vacances... ALEIX SENTIS BIOSCA, 2n d’ESO

=0=0=0=0=0= La imatge m’ha provocat pensar que—potser aquests personatges—no s’agraden físicament i volen canviar el propi cos pels seus ideals de bellesa, és a dir, tal i

Jo crec que Internet no és un bon mitjà per a fer amistats, perquè s'hi diuen moltes mentides. Personalment no faig amics per Internet ni n’he fet mai . El principal perill que hi ha és que no tothom es descriu com és realment sinó tal com voldria ser, i llavors si les dues persones es veuen cara a cara pot ser que s’emportin-una decepció.

com els agradaria ser.

Aquesta idea de les amistats per Internet ha portat a parlar molt de les persones que es fan passar per qui no són, i dels perills d’alguns com els pederastes...

A mi personalment no m’agrada entrar en aquests tipus de xats on parles amb gent que no coneixes, on no saps segur si la persona amb qui parles és com qui diu ser. Sovint són gent que et demana el correu electrònic amb l’única finalitat de poder accedir als documents de l’ordinador ( fotografies, correus, contrasenyes...).

Però els xats com ara el MSN, Yahoo, etc, no només tenen coses negatives, també se'n pot fer un bon ús, com ara demanar els deures quan no s'ha anat a classe o per quedar amb els amics; fins i tot per fer una videoconferència, consultar diccionaris i enciclopèdies virtuals, fer els deures de l'escola...

Aquesta informació la vaig extreure d’una xerrada que va fer-nos un dia un policia a l’institut i em van sorprendre tots els perills d’Internet, així que vigilo en posar-me en xats d'aquest tipus.

MONTSE ESTELA, 2n d’ESO

LAURA VILA GÒDIA, 2n d’ESO

i de es 17

DIGUES LA TEVA Llibertat és ...

REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA LLIBERTAT (alumnes de 2n d’ESO) Llibertat és ...

La llibertat absoluta no existeix. En la nostra cultura, encara que hagi llibertat hi han normes i ningú és lliure del tot. CARLA FONTELLES

La capacitat de poder escollir i això ningú t’ho pot prohibir. Tothom la necessita per a ser persona. LAIA MARTÍ 0=0=0=0

De veritat creiem que som lliures en aquest món? De veritat creiem que pel simple fet de no servir a algú ja no som esclaus?. La gent pobre és esclava de no tenir res i morir de gana. La gent “normal” és esclava del treball per pagar i sobreviure. I la gent amb poder és esclava de les responsabilitats que els toca assumir per aquest poder, sense oblidar la mala fama que poden acumular... JAUME BAGUÉ &&&&&&

Poder elegir el meu futur i el meu present, no dependre de l’opinió dels altres i poder triar el què he de fer i quan ho he de fer, sense ser jutjada pels meus errors i opinions. Però amb respecte i sense fer mal a ningú. MARIA GARCIA

“La llibertat és com un somni. Cadascú té el seu” , es diu en Núvols al cel, el llibre que estem llegint .

######

La llibertat és un nom abstracte, un sentiment... jo estic contenta amb la llibertat que tinc perquè moltes persones de la meva edat d’arreu del món no en tenen ni la meitat. No està bé que no tots siguem iguals en aquest sentit. Tots hem de tenim els mateixos drets i deures, però també la mateixa llibertat... perquè és la base de la vida. LAURA VILA @@@@@@

Tothom té el dret a exposar les seves idees i a que no siguin rebutjades o censurades i, a la vegada té l’obligació de respectar les dels altres. RUBÈN DE LICHE %%%%

Crec que és una cosa molt complexa, que els qui la tenen no la saben apreciar, i els que no, farien qualsevol cosa per ser lliures. Sobre la llibertat ni m’hi havia parat a pensar ni sabia ben bé què era però ara sé que cal apreciar-la perquè hi ha gent que perden la seva vida per aconseguir-la. LAIA VILASECA $$$$$$

Aquest llibre m’ha fet mirar el món d’altra manera, veure els diferents punts de vista sobre la llibertat de cada cultura. Coses que a nosaltres ens semblen força rares, com per exemple la desigualtat entre homes i dones que hi ha en alguns indrets, resulta en alguns països la cosa més normal. Per això la llibertat no és igual per a tothom.

La llibertat, per a mi, està lligada a la justícia i a la igualtat perquè al món hi ha d’haver normes i regles però s’ha de tractar per igual a tota la gent sense que hi hagi diferències degudes a la cultura o la raça.

EVA CAPELL SERRA

JONATHAN GÓMEZ

i de es 18

RACÓ DE CRÍTICA D’aquest llibre jo diria que... La plaça del diamant ( Mercè Rodoreda)....

Raquel (Isabel-Clara Simó)…. És un llibre que costa que t’enganxi, però finalment trobes aquell punt d’intriga que et fa continuar llegint. És un llibre molt real, ja que tot el que passa ens pot passar a nosaltres mateixos més endavant.

El llibre té alguna cosa que m’ha fet continuar llegint, no sé per quin motiu però continuava. I no és un llibre que m’hagi mantingut intrigada o enganxada des de la primera pàgina, però te aquella coseta que fa que segueixis llegint.

Raquel Alcazar Meritxell Escolà

L’edat de les paraules ( Emili Bayo)...

No n’estava molt convençut al començament, ja que la meva elecció era El temps de l’oblit, però no el vaig poder trobar. Tot i així, m’ha agradat molt. La història hi ha ajudat, però el que sobretot ha donat punts al llibre han estat les frases de l’autor. No sé com explicar-me. Hi ha hagut vegades, que en acabar un capítol, que hi ha finals fantàstics, se m’ha fet un somriure, i és que escriu molt bé.

Genís Sisó

Els llops de la lluna roja... ( Josep-Francesc Delgado)

M’ha agradat molt el llibre perquè, com en tots els llibres que parlen de la guerra civil i les repercussions que va tenir a Catalunya, t’adones de tot el que va patir la gent que va haver d’exiliar-se, però a més aquest llibre t’explica una altra història paral lela, la de la Maria, que conviu amb els llops sense saber què està passant a tots els pobles del voltant, quins efectes hi té la guerra i al final una història d’amor que podria ser impossible per l’època, però en la qual un cop més els sentiments acabaran imposant-se.

Meritxell Escolà

Negra nit (Lolita Bosch)….

Aquest llibre el recomanaria a un amic perquè se’l llegís perquè crec que reflecteix molt bé la realitat que es vivia en la postguerra espanyola, la misèria que hi havia i com amics de tota la vida es veien enfrontats per aquesta guerra. Tot i això té alguns defectes, com ara que es repeteixen massa una sèrie de paraules al llarg de tot el llibre, la qual cosa fa que es faci una mica pesat de llegir. Però és prou entenedor i la història està prou ben explicada perquè t’hi sentis implicat i no vulguis deixar de llegir fins a tenir-lo acabat. Àxel Curcó

Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo).... M'ha agradat moltíssim el llibre perquè és molt “addictiu” ja que explica una història que a molts joves ens encantaria viure. És un dels pocs llibres que m’he pogut acabar de llegir jo sol a casa i això significa que ha de ser molt interessant.

Gerard Tomàs (alumnes de 4t d’ESO)

i de es 19

DE VIATGE Bilbao: Bilbao une expérience inoubliable

Voyager c’est fantastique pour moi. J’aime voyager parce que de cette manière, je connais beaucoup de lieux et beaucoup de gens, et pendant ce temps, je m’éclate bien. Je vais vous parler de Bilbao. Bilbao est une ville très belle et culturelle, qui se trouve dans le nord de l'Espagne. La météo n'y est pas très bonne, parce qu’il pleut souvent. Bilbao peut être atteinte par plusieurs voies, par le train, par l’avion, par la route, par le bus… etc. Pour dormir, vous pouvez y trouver des hôtels, des appartements, des maisons d'hôtes ou des auberges aussi. Une chose typique de Bilbao est d’aller manger des « pinchos » que vous prenez à volonté et que vous les payez à l’unité. Bilbao est une ville très touristique, on peut y visiter le musée Guggenheim, le Théâtre Arriaga, les estuaires, les fleuves, etc. Et une chose qui est également agréable à visiter, c’est les installations de San Mamés, le stade de football de l'équipe de la ville, l'Athletic de Bilbao. SHEILA MORENO, 1r BATX

L’aranya 'Mamá', de l’ artista Louise Bourgeois

Pont de Calatrava

Teatre Arriaga

i de es 20

DES DE L’AULA D’ACOLLIDA Any Màrius Torres

i de es 21

DES DE L’AULA D’ACOLLIDA Any Màrius Torres

CATALÀ

ÀRAB

ROMANÈS

XINÈS

CASTELLÀ

FRANCÈS

Aquí teniu un breu diccionari

multilin-

güe amb les equivalències

dels

mots remarcats en el poema de Màrius

Tor-

res. Caràcters

ti-

pogràfics diversos, alguns propers, altres curiosos, difícils o exòtics però amb un nexe comú : Per entendre’ns i compartir la bellesa d’un poema o la tendresa dels sentiments.

i de es 22

DES DE L’AULA D’ACOLLIDA Anem a fer un tomb aquest dissabte?

Per començar us proposem anar a comprar amb la Rong Hua. Hem pensat en anar de rebaixes i comprar tot això que us explicarem:

És clar, després de l’emoció del partit…ens ha entrat una gana de por. I hem decidit anar amb la Paula a un restaurant colombià. Menjarem el que ara us explico. Boníssim:

Unes mitges gruixudes: 厚袜

Per començar prendrem un “ajiaco”, una mena de sopa amb pollastre trossejat, patata groga, patata blanca, “aracacha” ratllada (que és una mena d’horatalissa) i crema de llet. Amb això beurem una llimonada natural feta amb aigua, llimona i “panela” per endolcir-la.

Unes botes altes: 高筒靴 Un jersei de llana rosa: 粉红毛衣 Uns texans molt estrets: 紧身牛仔裤 Un abric amb cremallera: 衣帽架 Unes arracades de plata: 银耳环 Unes ulleres de sol: 墨镜

Què us ha semblat per començar el dia? Bé…però com hem trobat uns preus fantàstics, a la tarda anem a veure un partit de futbol amb l’Andrei. Ah…que voleu saber com es diu en romanès les paraules “futboleres” per entendre-us millor? Aquí en teniu unes quantes:

Falta: fault

De postres, menjarem una mica de formatge amb “panela” i tastarem la “arepa de chócolo” amb formatge i pernil, que com us podeu imaginar, ens deixarà tipes i amb ganes d’anar a ballar alguna salsa musical –i no pas culinària-. Uf, amb aquests alumnes d’acollida s’aprenen tantes coses que sempre sereu benvinguts si ens feu una visita. Paraula d’acollidora. I per acabar…bona nit en àrab:

‫ ء ا‬

Fora de joc: afarăde joc Atac: atac

Aula d’Acollida

Defensa: aparare Tarjeta groga: cartonaş galben

2010

Tarjeta vermella: cartonaş roşu Penalt: sancŃiuni o penalt Àrbitre: arbitru

“ Els esmorzars saludables” forma part del programa Salut i Escola i els vam començar a dur a terme aquest any al nostre institut el mes d’octubre. El fet que es facin aquests esmorzars saludables té com a objectiu ajudar que tots nosaltres puguem dur una vida sana i saludable de forma habitual. El primer dia, un divendres, ens van donar pomes; el segon vam repartir pa amb oli i el tercer dia, Actimels. Aquests tipus d’aliments són els que hauríem de menjar de

Programa Salut i Escola: Esmozars formar variada per esmorzar ja que aporten força i energia al cos i ens ajuden a arribar a l'hora de dinar sense haver de picar entre hores. L'Alícia, que és la infermera responsable del programa, ha estat l'encarregada de promoure el consum d’aquests aliments sans. Nosaltres,els alumnes de primer, per col laborar, ens vam encarregar de repartir els aliments tres divendres a l'hora del pati a la resta d'alumnes i professors de l’IES.

Per últim m'agradaria dir que moltíssima gent va estar contenta amb la iniciativa.

MARIA MARTIN BESER, 1r d’ESO

i de es 23

JORNADA DE PORTES OBERTES Benvinguts a l’institut

El dia 28 de gener els nois i noies de sisè de les escoles d’Alcarràs, Soses i Torres de Segre ens van visitar per fer una jornada de convivència amb els professors i alumnes de l’Institut. També, al vespre, vam fer una trobada amb les famílies. Va ser un dia força interessant i he pensat explicar algunes coses que es van dir en aquest dia que poden ser útils, tant per a les famílies com per als nois i noies i el professorat. Al matí ens vam trobar al gimnàs. Els alumnes de sisè van fer moltes preguntes als de l’ESO. La gran preocupació que tenen alguns són els fulls, i molts el que esperen amb impaciència és tenir una taquilla per guardar les coses. Es va visitar el centre i van demostrar ser un grup amb moltes inquietuds i ganes d’aprendre i entrar ja a l’Institut.

capacitats fins a aquell amb dificultats per aprendre, fent programes individuals adaptats a cadascú.

NOVES TECNOLOGIES Vam explicar també que creiem en l’ús de les noves tecnologies per a l’aprenentatge. Fem molts esforços, els professors i professores per estar al dia i també prioritzem l’adquisició d’ordinadors, projectors, wifi, pissarres digitals. Participarem aviat en el programa u per u, per a que els nois i noies utilitzin l’ordinador com a eina important de treball i d’aprenentatge amb llibres i unitats didàctiques digitals.

METODOLOGIA Basada en l’ensenyament adaptat a les necessitats d’aprenentatge i que dóna importància a l’esforç i la responsabilitat (res no s’aprèn en quatre dies).

VALORS L’ADOLESCÈNCIA Al vespre, amb els pares i mares, vam parlar primer de tot sobre aquesta etapa de la vida que comencen els alumnes quan arriben a la secundària. No és l’adolescència una edat, com es diu massa sovint, de patiment, d’angoixes, de greus problemes. Ara bé, hi ha situacions que augmenten els conflictes i problemes dels adolescents com per exemple, la sobreprotecció i la manca de límits. També hi ha maneres de fer que cal fomentar: l’autoestima i minimitzar retrets i recels. Massa sovint els pares i professors valorem poc les actuacions positives dels nois i noies i recriminem constantment les seves errades o mancances. Com els adults, els joves necessiten que se’ls valori positivament i felicitar-los quan una cosa la fan bé. Té molta importància el diàleg, no val “l’ordeno i mano” sense raonar, sense argumentar més. Cal que els educadors siguem ferms i no canviem el nostre rol de pares o de professors. Allò de ser amics, de tenir “bon rotllo”, ha de tenir limitacions, cal dubtar de la seva eficàcia o bondat. El professor o els pares han de ser conscients de la seva tasca orientadora i la seva responsabilitat.

PROJECTE EDUCATIU També en aquesta primer jornada de convivència vam parlar a les noves famílies de projecte educatiu de l’institut. L’educació basada en la convivència, de l’educació inclusiva que volem. Educació inclusiva que és tot el contrari de l’educació exclusiva. Volem acollir en la vida del centre a tot noi i noia de 12 a 18 anys independentment del seu origen, de la seva cultura, llengua o religió. Això per un costat i també volem incloure a tot noi o noia de diferents capacitats, des d’aquell amb altes

Ens guien valors com la convivència, fonamentada en el coneixement i respecte de les diferències i impulsada a través del diàleg. Vam explicar a les famílies que l’Institut vol ser un centre de qualitat, integrat a l’entorn, que doni resposta a les demandes socials, culturals i educatives i que alhora sigui impulsor i dinamitzador de la formació en valors. Volem ser un centre on els alumnes aconsegueixin un gran desenvolupament humà, acadèmic, personal i social suficient que els permeti excel lir en la seva vida futura.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS Vam acabar la reunió assenyalant els objectius estratègics més immediats per als pròxims anys: les actuacions sobre atenció a la diversitat, les dirigides a millorar el nivell d’aprenentatge. Estratègies de millora de la convivència, el Pla d’acció tutorial basat en l’orientació personal, acadèmica i professional. Es va destacar per part de la Junta de l’AMPA la col laboració amb els objectius comuns que tenim pares i professors per aconseguir una etapa en la vida dels nois i noies que sigui d’un gran creixement i excel lència .

RAMON BACHES DIRECTOR

i de es 24

JORNADA Dia de la Pau i la No Violència

El dia 30 de gener, en commemoració de la mort del pacifista Mahatma Gandhi, és el dia oficial de la Pau i la No Violència, però com que era dissabte, a l’institut ho vàrem celebrar el divendres, dia 29.

30 de r e n ge

Al llarg de tota la setmana vam anar decorant tot l’institut amb murals, fotos i escrits sobre la pau. Els alumnes de 1r i 2n de l’ESO van fer coques i pastissos a casa amb l’ajuda dels pares i mares. A l’hora del pati, els professors, amb la col laboració de l’AMPA, van vendre els pastissos i els sucs. Cada persona va donar un 1 €, destinat als damnificats pel terratrèmol d’Haití. Es van recaptar 350 €, que van ser ingressats a la Caixa de Pensions i enviats a l’illa com a ajuda humanitària. Finalment els alumnes vam recitar poemes de la pau.

La celebració va ser tot un èxit ja que hi va col laborar tothom, fins i tot van sobrar més coques i pastissos, que es van portar a la parròquia d’Alcarràs. Esperem que el proper any la celebració del dia de la Pau sigui igual o millor. MIQUEL GUTIÉRREZ, 3r d’ESO

Sobre la paraula Pau Quan cerquem l’origen de la paraula PAU trobem l’ètim indoeuropeu *pag- amb el sentit d’“arreglar”, “unir”. Més tard, la paraula grega πήγνυµι (pêgnymi ) hi donava el sentit de “fixar” i, més prop nostre, la paraula del llatí “pax” (genitiu “pacis”,verb “pacare”) volia dir “pactar” , “pacificar”. El significat que se li dóna avui és una mica més ampli que el d’arreglar, unir, fixar, pactar i pacificar. PAU ja és una paraula amb un valor tan ampli, tan universal que gairebé se´ns escapa dels dits. I ens hem preguntat: Quin sentit li donem cadascun de nosaltres? I quan l’hi donem? Per saber la primera us hem proposat que diguéssiu què era per a vosaltres la pau i les vostres definicions les hem penjades en un gran mural. Tots les heu pogut llegir durant el dia dedicat a la Pau al nostre institut. N’hem escollit unes quantes i les hem nomenat Les millors Paraules per la Pau.

Però també hauríem de pensar en la resposta a la segona pregunta : quan li donem aquests significats?. El sentit de la paraula PAU no només l’hem de donar un dia, el 30 de gener, que hem dedicat a la pau, ni només pensar en els llocs on hi ha o ha hagut guerra. La pau s’ha de manifestar en els petits contactes de cada dia, a casa, al carrer i dins a l’escola, amb el company, amb el professor, amb tots els que convivim en la mateixa comunitat. Només així entendrem el sentit ple de la paraula perquè cada un de nosaltres som emissors de PAU. Aquestes són les més boniques paraules per la pau dites per vosaltres:

CÀNDIA MIR, Biblioteca

JORNADA

i de es 25

Les millors Paraules per la Pau LA PAU ÉS……… Un camí que hem de seguir, difícil, però que si ens proposem arribar tots junts al final, obtindrem la llibertat. Ja estem farts de violència, així que, què és el que estem fent? Realment volem pau? Doncs agafem totes les fàbriques de blindats i convertim-les en prats. Ja no volem més llàgrimes de tristesa ni de dolor, les volem veure d’amor. Sabeu que no necessitem armes podent donar abraçades?

Soukaina Azirar, 3r d’ESO

LA PAU ÉS……… La Pau és un somni La Pau és un objectiu. La Pau és un sentiment

No fa falta cridar ni pegar, ja som prou grans per dialogar.

Que batega per estar viu.

Moltes de les baralles són per ser de diferents països però, quan parlem de pau, no importa el color, la raça ni la nació ja que tots sentim la necessitat de fer una rialla amb gran felicitat. Deixem les armes de banda, ja no ens faran falta; agafem-nos de les mans, tots units i reconstruïm un món millor. Clàudia Hernández, 2n d’ESO

Natalia Alarcón , 1r d’ESO El dia de la Pau molta gent està en un cau per culpa de la guerra i no pensa en un nen que plora i plora perquè no pot anar a l’escola i, si surt, al carrer, potser no torni mai més.

LA PAU ÉS……… La Pau és un camí a seguir. Qui segueix aquest camí, no trobarà obstacles que s’interposin en la seva felicitat.

Aquesta és la raó perquè no s’ha de tenir por de lluitar contra la guerra dels homes i la foscor. Àngela Solans 1r d’ESO

Digues sí al dret de ser feliç i que els altres també ho puguin ser. La violència no arregla res. Fes-ho per tu i per tots.

Laia Martí 2n d’ESO

i de es 26 Què fem?

AMPA Darreres col·laboracions

PARTICIPEM I REPRESENTEM ELS PARES EN • EL CONSELL ESCOLAR DE CENTRE

Finançament del taller d’Orientació Professional que el gabinet “ORUM” de Lleida ha portat a terme a 4t d’ESO.

Al Consell Escolar de Centre,l'òrgan màxim de go- • vern dels centres educatius, a través dels suggeriments i les propostes que fem arribar als nostres representats. •

Amb el departament d'Anglès en la compra de llibres de lectura per a la biblioteca multidioma del centre. Amb l'associació esportiva de l'IES amb l'adquisició d'una taula a l'equip de tennis taula.

FINANCEM ACTIVITATS DE L'INSTITUT

• Donem suport a activitats lúdiques del centre (festa de la Pau, lliurament de les orles de final de curs, etc) i, econòmicament, a les excursions educatives. Els nostres associats gaudeixen gratuïtament de la fotografia de final de curs.

En la compra del telescopi i la càmera per els aficionats a l'astronomia de l'Institut.

Xerrades

COL LABOREM EN L'ADQUISICIÓ DE MATERIAL Les darreres xerrades sobre Internet segura, els trastorns ESCOLAR EDUCATIU i ESPORTIU alimentaris i les drogues, van ser molt interessants. Us mantindrem informats de les properes al nostre web. Donem suport a les activitats que proposen els professors amb iniciatives personals que pretenen millorar la qualitat de l'ensenyament dels nostres fills. GESTIONEM SERVEIS

Activitats Extraescolars

Actualment fem les activitats de reforç de matemàtiques i L'AMPA gestiona el servei de taquilles del centre i de deures per els alumnes que vulguin millorar el seu nidóna suport a la venda de llibres amb descomptes vell, i us recordem que l'AMPA organitza qualsevol activitat per als nostres associats. en la qual tinguin interès, com a mínim, 4 alumnes del centre. SUPERVISEM ACTIVITATS I SERVEIS REFORÇ DE MATEMÀTIQUES HORARIS PREUS Formem part de l'Associació Esportiva de l'IES i fem Diverteix-te amb les mates! el seguiment del servei de menjador, vetllant per- A més de fer les activitats què el seu funcionament sigui correcte. que es alumnes tenen, el professor explica els temes i ASSESORACIÓ I MEDIACIÓ ENTRE PARES I resol els dubtes dels alumnes. CENTRE

dilluns i dijous de 17.15 a 18.45

Socis: 12€/mes No socis: 24 €

REFORÇ DE DEURES

Ens fem ressò de les queixes i problemes que els fills dels nostres associats poden tenir a l'institut o vinculat amb ell (queixes respecte professors, problemes d'adaptació, etc) i fem accions de mediació per tal de solventar-los.

Fan els deures i al mateix temps la professora fa les explicacions necessàries sobre els dubtes que tenen els alumnes en les diferents matèries. És molt important que un FEM ACTIVITATS EXTRAESCOLARS alumne, quan acaba els deures, estigui segur que els ha Orientades a millorar el rendiment, a uns preus fet bé! assequibles. ORGANITZEM XERRADES

dimarts i dijous Socis: 12€/mes de 17.15 a 18.45

No socis: 24 €

Secretaria de l'AMPA

L’ horari d'atenció al públic és el dimecres d’11 a 14 hores. Adreçades als pares, en temes d'interès que ens L'oficina la trobareu al vestíbul de l'institut (pregunteu a afecten en la relació amb els nostres fills. consergeria). COL LABOREM AMB LES ALTRES AMPES DEL POBLE Respecte a la promoció de les activitats de formació de pares, xerrades i activitats esportives conjuntes.

El telèfon és el 663648336 (Maricel Castells) o també podeu enviar un correu electrònic a l’adreça: ampaiesalcarras@gmail.com

i de es 27

AMPA: ARTICLE D’INTERÈS Què és el TDAH?

Probablement molts de vosaltres no heu sentit a parlar mai de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat), però el cert és que entre un 5 i un 8% dels nens o adolescents el sofreixen i que és una de les causes més freqüents de fracàs escolar. Potser alguns de vosaltres fa anys que escolteu com els professors us diuen que el vostre fill és intel ligent però que no rendeix tot el que pot, que no es centra en la feina, que és molt mogut i sempre li han d’estar cridant l’atenció…doncs bé, pot ser que el nen sigui una mica gandul i passi dels estudis o una altra possibilitat és que tingui el TDAH. Bé, aquests no són els únics símptomes d’aquest trastorn sinó que n’hi ha bastants més. En general mostren un seguit de característiques que es poden resumir en Falta d’habilitat per mostrar el control dels impulsos, deixar sempre les feines inacabades i començar-ne d’altres, comportament desafiant cap a tots els que els envolten, pensament impulsiu (sovint volen monopolitzar les converses, les interrompen contínuament parlant de temes que mai venen al cas), sembla que no escoltin. Moviment desmesurat: Són incapaços d’aguantar asseguts sense aixecar-se. Es mouen contínuament, ho toquen tot, els cau tot... Manca d’autoestima. Són nens que sempre reben càstigs, amonestacions, i com a conseqüència tenen una baix autoestima. La seva feina és totalment irregular. En determinats moments poden ser totalment incapaços d’entendre o fer una petita tasca ni amb l’ajuda de l’adult, mentre que en altres moments poden fer-ho tot sols. Són nois/es que tenen cicles de molta activitat seguits d’altres que no fan res. El fet que molts d’ells tinguin un coeficient intel lectual superior a la mitjana, fa que el professorat etiqueti aquesta conducta de vagància. Els costa molt començar les feines. Els costa afrontar els canvis. Depenent dels símptomes que el nen presenti, se´l diagnosticarà amb una dáquestes tipologies: - TDAH tipus inatent: si presenta només símptomes de dèficit dátenció. - TDAH tipus hiperactiu-impulsiu: si presenta només símptomes déxcessiu moviment i impulsivitat. - TDAH tipus combinat: si presenta símptomes dels dos anteriors. Les famílies que tenen un fill amb TDAH sovint se senten angoixades i fins i tot desesperades, en veure’s immerses dins una situació que no poden controlar i a la qual no troben solució. Si el fill està diagnosticat, al menys poden tenir suport psicològic i/o farmacològic, però si no és així, tenen la sensació que la situació, tant fami-

liar com escolar, se’ls escapa de les mans, els supera i no saben què fer ni a qui recórrer. Llavors és quan es comencen a sentir culpables pel que han fet o deixat de fer en el passat, potser li hem posat massa fàcil tot, potser no hem estat prou estrictes, potser li hem dedicat poc temps, potser ….., però el fet és que el TDAH és un trastorn neurobiològic, amb base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d’alguns neurotransmissors del cervell, i fa que els afectats no puguin controlar moltes de les conductes inapropiades que mostren; no són nens malcriats, als que no s’ha sabut posar límits. És molt important detectar-lo i diagnosticar-lo a temps , ja que amb un tractament multimodal es pot minimitzar el trastorn i evitar problemes d’aprenentatge, fracàs escolar, conductes dissocials I problemes emocionals. Quan un alumne té una discapacitat com pot ser un dèficit auditiu o visual, la paràlisi o qualsevol altre existeixen signes externs que ens ho indiquen. Per contra els nois/es amb TDAH semblen completament normals. Això fa que en moltes ocasions els educadors, si no estan prou informats sobre aquest tema, no sàpiguin com actuar davant d’un alumne amb aquest trastorn. Si voleu tenir més informació sobre el tema, bé sigui per curiositat o per què creieu que un fill vostre el pot tenir, podeu mirar les següents pàgines web o posar-vos en contacte amb alguna de les associacions que us indicarem a continuació:

Associació de Famílies amb Fills en Dificultats d’Aprenentatge (AFAFDA) Carrer del Segle XX, 2 (Centre d’Entitats) Tàrrega 25300 telf 620277989 Sra. Anna Español afafda_lleida@yahoo.es www.f-adana.org www.feaadah.org (Federació Espanyola) www.trastornohiperactividad.com www.tdahcatalunya.org

Junta AMPA

Comissions en marxa Tenim en marxa una comissió per tal de millorar el transport públic entre Torres de Segre i Alcarràs, i estem fent un estudi per aconseguir que tinguem una cuina per fer els dinars a l'institut gestionada per l'AMPA. Us mantindrem informats en la propera assemblea general. Us recordem que si esteu interessats en formar part d'alguna comissió, com la de seguiment dels menús del menjadors, gestió d'activitats extraescolars, esportives, etc, podeu posar-vos en contacte amb la Junta.

i de es 28

VA DE CIÈNCIA Seguint els passos de Galileu Sobre un fons que correspon a una fotografia de José Manuel Pérez, trobareu informació sobre el grup d’astronomia de l’IES Alcarràs (GAIA), llocs de trobada, horaris i calendari de properes reunions. Que amb els nous aparells adquirits gaudiu de moltes observacions fent “d’aprenents de Galileu”!!

Marc Guiu, alumne de 2n de batxillerat, va ser seleccionat per explicar el seu treball de recerca Seguint els passos de Galileu a les "III Jornades sobre treballs de recerca" que organitza la Universitat de Lleida. Per aquest motiu va realitzar una petita conferència el 26 de febrer a Lleida davant 170 alumnes de 1r de batxillerat de diversos centres de Lleida. També ha estat seleccionat pel mateix treball per a la seva presentació en el marc de les "Terceres Jornades Científicotecnològiques sobre Treballs de Recerca de Batxillerat", els propers dies 24 i 25 de març de 2010, a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs Felicitats Marc !!

i de es 29

VA DE CIÈNCIA Curset d’Ornitologia a Utxesa

Nosaltres quatre: el Xavier, la Maria, l’Èlia i la Laia, varem anar a Utxesa els dies 14 i 15 de novembre. El dissabte a les 8 del matí, vam anar al curset d’anellament d’ocells. Primer, el monitor va posar unes xarxes en alguns punts propers al lloc on estàvem situats i més tard, quan la gent va anar arribant, vam començar. Ens van explicar què i com ho faríem, ens van donar tot el material necessari, les regles de mesurar l’ala, la bàscula, les anelles, la guia d’ocells (per consultar els que no coneixíem), atles, les alicates, el dinamòmetre i les bosses on es guardaven els ocells una vegada atrapats de les xarxes.

Merla

Tots els participants vam fer el recorregut per les zones on estaven situades les tres xarxes. Els ocells que vam agafar dissabte eren: cinc pardals de bardissa, una merla, dos pit-rojos, un rossinyol bord, tres cargolets, un pinsà (femella). Xavier va tornar-hi el diumenge i va ajudar a anellar: dos pardals de bardissa –un anellat a Estocolm!-, dos cargolets, dos mosquiters comuns i un pinsà (femella). LAIA MARTÍ, ÈLIA MASGORET, MARIA MESALLES XAVIER REPRESA, 2n d’ESO Pitroig

Història d’un gra de sorra Hola, jo sóc un còdol de conglomerat de quarsita i ara us explicaré com he arribat fins aquí. Fa milions d’anys jo era un gra de sorra i un bon dia vaig quedar enterrat, em vaig compactar i cimentar amb altres grans de sorra i vam formar el gres. Amb el temps ens vam metamorfitzar i ens convertírem en una quarsita (roca metamòrfica que prové del gres). Al cap del temps tot el que teníem a sobre es va erosionar i vàrem pujar amunt. D’això se’n diu aflorar.

El temps passà i ens vam meteoritzar i erosionar, convertint-nos en petits sediments que, gràcies a un riu vam ser transportats fins al lloc on ens vam compactar i cimentar amb altres sediments. El resultat fou el que veieu: un conglomerat. L’ erosió ens va fer aflorar novament i al cap del temps em vaig erosionar, vaig rodolar pel riu Segre i vaig arribar a Alcarràs convertit en un còdol de conglomerat de quarsita. LAURA PUYUELO COMPANYS, 1r d’ESO

i de es 30

SORTIDES Castell de Gardeny i ...

El dia 21 de gener, els grups A i B de 2n d’ESO vam fer una sortida a Lleida ciutat per anar a veure el castell dels templers de Gardeny i el museu de Lleida. Per facilitar la tasca als guies, vam dividir-nos en dos grups: Un grup aniria a veure el castell, mentre que l’altre aniria cap al museu, a fer un itinerari dels dos programats a) l’Islam i el feudalisme b) l’alimentació al llarg de la història. Primerament, els que havíem d’anar a Gardeny, vam baixar de l’autobús, i vam enfilar cap al pendent que ens portaria cap al castell. Com és obvi, el camí no estava asfaltat, i com que el dia anterior havia plogut era ple de fang, excepte el tram final, que està recobert amb lloses. Cal recordar, però, que pel terra que estàvem trepitjant, hi havien passat guerrers medievals i personatges importants com Ramon Berenguer IV, Ermengol (comte d’Urgell) etc. Primerament vam fer un recorregut per fora, tot observant la façana i les boniques vistes que es veien mirant per la part superior de les muralles. Un cop al castell va començar la visita. símbols a la façana, etc. Més tard, l’ajuntament de Lleida va comprar-lo al Ministeri de Defensa, i ara pertany a la ciutat de Lleida. Els canons, però, són del castell de Montjuïc. L’ajuntament de Lleida, en una època va decidir fer un parador nacional. Es va iniciar l’adaptació però finalment es va tirar enrere. Actualment, s’està restaurant el castell per poder-lo fer servir com un atractiu turístic, juntament amb el parc agrotecnològic que hi ha al turó a una certa distància, però queda molta tasca pendent, ja que només fa 2 anys que s’han iniciat les obres. Es creu que, sota el terra que acull el pàrquing s’hi troba el cementiri dels templers. Antics quarters on es feia la “mili”, avui parc agroalimentari

El CASTELL DE GARDENY En els seus principis, el castell de Gardeny era una fortalesa on habitaven els templers, uns monjos guerrers. Aquests van ajudar Ramon Berenguer a expulsar els musulmans de Lleida. Els templers, van demanar una part de Lleida com a recompensa i els van donar el turó, i hi van construir el castell on viurien. Aquest castell era molt important, bonic en la seva època. Tenia diferents estances, i evidentment, estava emmurallat. Actualment el lloc s’indica, assenyalat mitjançant unes creus vermelles, que si les uníssim, traçaríem el lloc on estaven exactament ubicades les muralles.

Restes de muralles

Pels voltants també hi havia un tipus de forats per posar canons, ja que més endavant, se’l va quedar l’exèrcit com a fortalesa militar (s. XIX) i ho van adaptar a les seves necessitats, posant

Després de la visita per fora, vam entrar dins del que era la residència i, per això, primer ens van passar un petit vídeo que constava de tres parts: la primera era una projecció en pantalla. Només calia estar asseguts en uns bancs. Per a la segona ens havíem d’aixecar i dirigir-nos a sota les escales on es trobaven unes figures de templers, fetes amb cera. Per últim, vam desplaçar-nos a una sala contigua on miràvem una altra escena. Tot plegat, en el vídeo s’hi explicava per què els templers van venir a Lleida i qui eren. També s’hi recitaven alguns versos en els quals s’ explicaven les seves activitats diàries. Després de veure el petit documental, vam anar al celler, que en aquella època era el més gran de Lleida. També vam veure la cambra on es recollia l’aigua i vam pujar per una escala de cargol molt estreta que donava a la part més alta del castell, la terrassa. D’allà vam poder gaudir d’unes vistes molt boniques. Antigament s’usava per controlar tots els voltants, ja que s’hi veuen tots els pobles del voltant i els Pirineus. Finalment, vam veure el recinte de culte dels monjos, que estava adossat a la resta: l’església de Santa Maria de Gardeny.

i de es 31

SORTIDES ... Museu Diocesà

L’estil de l’edifici és romànic de transició cap al gòtic. Actualment només s’hi conserva una pintura original, degut al fet que els interiors estan malmesos per culpa dels vàndals que van pintar i ratllar les parets, ja que durant les dècades 70 i 80 va estar tot abandonat. També vam veure un pou, i això indica que sota el castell i l’església hi ha corrents fluvials. Pou soterrani i accés a l’església de Sta. Mª de Gardeny

La guia del museu també ens va mostrar alguns dels aromes fetes de diferents plantes i espècies, que els musulmans utilitzaven per aromatitzar les seves llars. En definitiva, que la visita al museu va permetre’ns aprendre una mica més sobre la nostra història, no molt lluny de casa nostra.

Visita al Museu Diocesà de Lleida: L’ alimentació L’altre grup (nosaltres) vam entrar al museu i el guia ens va fer una introducció ensenyant-nos els estris que s’havien utilitzat per menjar i cuinar des de la prehistòria fins a l’edat mitjana.

Després vam conèixer altres aspectes relacionats amb els aliments, com ara ofrenes als morts, escultures, pintures ,etc mentre el guia ens feia l’explicació corresponent a cada tema. Tot seguit va començar a aprofundir més en la visita. Per exemple ens va explicar la importància de Lleida dins de l’Al-Andalus i més tard en la Catalunya feudal.

MUSEU Quan vam acabar la visita del castell de templers vam fer un intercanvi amb els de l’altre grup. Nosaltres ens dirigíem cap al museu mentre que ells anaven a visitar el castell. Faríem un altre itinerari, diferent al que havien fet. El seu tractava de l’ Islam i el feudalisme; el nostre sobre l’alimentació al llarg de la història. A continuació els dos itineraris: Visita al Museu Diocesà de Lleida: L’islam i el Feudalisme La nostra vista al museu de Lleida va començar descobrint els estris, la ceràmica ...descoberts a la comarca del Segrià. A través de les característiques de l’art de cada època vam donar un tomb per la història fins a arribar a la Lleida musulmana on vam poder veure algunes pintures de la fundació Pia Almoina i escultures romàniques i gòtiques de Jesús clavat a la creu, així vam poder veure la diferència entre els dos arts.

També ens va parlar sobre les rutes comercials, de les quals Lleida era important en el comerç, gràcies a la seva magnífica producció de lli. També destacava en la Baixa Edat Mitjana perquè a la ciutat s’hi trobava una de les millors universitats d’Europa. També vam contemplar una pintura de paret de la Pia Almoina, una institució benèfica que donava menjar als pobres , gràcies als diners recollits amb impostos sobre els nobles. Finalment el guia ens mostrà receptes jueves i un Alcorà. Malauradament no disposem de fotos pròpies del museu , ja que estava prohibit ferne. Per tant totes les imatges que apareixen en aquesta crònica estan extretes d’ Internet. En general la visita va estar força bé, sobretot la del castell dels Templers . És recomanable visitarlo ja que, a part d’interessant, passareu una bona estona .

MONTSE ESTELA, MERCÈ RIU, MARIA SALES 2n d’ESO

i de es 32

SORTIDES Esparraguera - Montserrat

El dijous 22 d’octubre vam anar d’excursió a Esparreguera i a Montserrat. Al matí vam visitar la colònia industrial Sedó, a Esparreguera. Primer ens van contar la història de la colònia, i després ens van ensenyar i explicar els diferents llocs que tenia, així com les vivendes i les màquines, que per cert, eren descomunals. Es veu que era com una gran vila que pertanyia a un senyor, que proveïa de tot el que necessitaven i de salari als treballadors a canvi de treball i de viure a la vila mentre hi treballessin, però el senyor recuperava bona part del que es gastava en el salari dels treballadors, ja que aquests se l’havien de gastar en el lloguer de l’habitatge, menjar, oci… A la tarda vam anar a Montserrat per fer una activitat de la natura. El viatge amb l’autocar va ser molt intens perquè, com que estàvem pujant una muntanya i la carretera era molt estreta, semblava que anàvem a caure muntanya avall. Quan va acabar el trajecte en autocar, vam agafar el funicular per pujar fins a dalt de tot. Hi havia gent que tenia por, però va valer la pena, ja que quan vam arribar a l’aula de natura, vam gaudir d’unes vistes meravelloses, ens van explicar tot el que calia saber sobre aquelles muntanyes així com les curioses formes que algunes tenen. Després ens van deixar una estona lliure i alguns vam aprofitar per visitar el monestir. De tornada tots estàvem cansats, però també molt contents, perquè havíem après molt i ens ho havíem passat molt bé.

Llàstima que va ploure tot el dia!

VÍCTOR SERRANO 4t d’ESO

i de es 33

SORTIDES BCN modernista i barri gòtic

El passat 11 de febrer els departaments de Llengües Estrangeres i Llengua Catalana vam organitzar una sortida a Barcelona per als alumnes de Batxillerat. Al matí ens vam convertir en un grup de turistes que visitàvem Barcelona. Un guia de la ciutat va pujar al nostre autocar i ens va acompanyar a fer un tour per l’Eixample. En anglès, ens va explicar les característiques més importants del barri i ens va ajudar a interpretar les façanes de dos edificis emblemàtics de la zona: la Sagrada Família i la Pedrera. Després, a peu, vam continuar la visita pel barri gòtic, empesos en tot moment pel vent que bufava i que, tot sigui dit, ens va fer una mica la guitza. Buscant el recer i fent rotllana als racons assolellats, vam passejar per la plaça Sant Jaume, la plaça del Pi, el carrer Petritxol i vam resseguir les traces de l’antic call…

L’auca del senyor Esteve A la tarda, sessió al Teatre Nacional. L’obra era una adaptació de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Una escenografia agosarada, música en directe i actors coneguts van servir per situar el clàssic en una època diferent: els anys de la República, la guerra civil i la dictadura de Franco. Tot un repte. Pensem ja en la propera visita!

i de es 34

ESPORTS Els nostres primers alumnes

Durant aquest últim mes

classes, cada dia que passava se’ns feia més còmode

de febrer al vostre institut,

dur a terme les sessions, i els temors del primer dia es

com ja haureu observat, hi

van anar diluint amb el temps.

ha hagut una sèrie de novetats a les classes d’Educació Física; concretament amb el professorat que les impartia. Aquests “nous professors” som quatre alumnes d’INEFC que estàvem temporalment al institut realitzant pràctiques per tal de formar-nos com a professors. Aquesta experiència forma part de la via d’especialització que en el seu moment vàrem escollir en el pla d’estudis de la nostra carrera i que pretén, com venim comentant, donar-nos una experiència que ens aproximi al màxim a la realitat del que ha de ser la nostra futura tasca, la de profes-

El més curiós de tot, eren les sensacions que teníem cada un de nosaltres en acabar el dia; uns dies van millor que d’altres, observes com una activitat que estaves segur que funcionaria, no ha funcionat o al contrari, però el que més ens preocupava era si havíem estat capaços de transmetre als nostres alumnes l’aprenentatge que volíem que assolissin.

sors.

Al principi, pensàvem que un mes no seria gaiEn aquest període, en el qual hem tingut l’oportunitat

d’aproximar-nos a la realitat diària de la vida d’un professor, hem adquirit molta experiència i, tot i que la redacció de la revista de l’IES d’Alcarràs en ha demanat que ho intentéssim resumir en un breu article, la veritat és que se’ns fa força difícil ja que, moltes de les coses que hem viscut, encara les hem de digerir a hores d’ara.

re temps per a arribar a aprofundir en la nostra tasca com a professors, però podeu estar ben segurs que cada moment que hem passat a l’ institut ha estat un nou aprenentatge per a nosaltres, ja sigui per part del Ignasi, la Sònia i la Cristina, que ens han tutoritzat, com per part de l’alumnat, que esperem que hagin après tant com nosaltres hem après d’ells.

Nervis, inquietuds, pors... són alguns dels sentiments que

Alberto Navalón, Anna Casquero,

regnaven els primers dies, ja que exposar les nostres activitats als alumnes era tot una nova vivència per a nosaltres. Gràcies a l’ajut del tutor i a l’observació de com s’anaven desenvolupant les

Mateu Nicolau i Pere Palou, (alumnes INEFC)

Atletes a l’IES Macarena Garcia Scoles, 3r d’ESO Practica la natació des d’abans d’arribar al nostre país. A l’Argentina és on es va iniciar en aquesta pràctica esportiva. Fa 5 anys que competeix. Actualment pertany al Club INEFC de Lleida i matina molt cada dia per entrenar dues hores abans d’anar a l’Institut. Proves a destacar del seu currículum:

L’any 2007 va quedar campiona a Argentina en 100 m. estils.

L’any 2010, va quedar 1a i 3a en competició, fase territorial a Lleida

Té previst participar , i per això es prepara, en els campionats juvenils europeus a celebrar a Tarragona el 20 i 21 de maig. També en els campionats de Catalunya a celebrar a l’estiu.

i de es 35

ESPORTS L’esquiada a la Molina, vista per una principiant

El dia abans d’anar a esquiar estava molt nerviosa perquè era el primer any que hi anava amb l’institut, però a la vegada també tenia una mica de confiança perquè un mes abans havíem anat amb la Maria i la Blau a esquiar 3 dies, i almenys sabia posar-me el esquís.

tor, dinar i després fins a les 5. Ara tocava l’alberg. Allí distribuir habitacions, deixar maletes, col locar roba, dutxar-se. Després d’un tomb, sopar, i a les 12, a dormir per l’endemà estar ben despertes. I així dos dies més. M’ho vaig passar d’allò més bé, vaig aprendre a esquiar. L’any vinent repetiré. Blanca Francès, 1r d’ESO

El dia 27, quan em vaig despertar, tenia moltíssima son però estava molt contenta. Quan vaig arribar a la plaça de l’institut ja em vaig trobar les amigues i tot seguit vam pujar a l’autocar. En arribar a les pistes ens van donar els forfaits, les botes, esquís, casc i pals. Tot seguit vam trobar la primera emoció forta, la de pujar al telecadira. Algunes no hi havien pujat mai. Vam veure que no n`hi havia per tant. Vam esquiar fins a les 12, hora que tocava monitor. Dues hores de moni-

Pla Català de l’Esport

La qualitat de vida té a veure amb la millora dels hàbits alimentaris, té a veure amb el foment de la pràctica regular d’activitats fìsiques i esportives, té a veure, en aquest cas per defecte, amb l’increment dels hàbits sedentaris i de l’obesitat. Es vol també millorar l’oferta d’activitats esportives, millorar l’índex de participació en l’esport escolar i incrementar l’ús de les instal.lacions escolars i municipals. Millorant la participació s’incideix en la cohesió social i en la formació en valors. Aquestes inquietuds les compartim amb l’AMPA, amb el Patronat Municipal d’Esports i les podem dur a terme en el marc del Pla Català de l’Esport a l’Escola.

Activitats IES 1.

Pla Català Esport a l’Escola:

* aquest any com a activitats continuades durant tot el curs, fem tennis, amb una participació de 32 alumnes; handbol infantil masculí, amb una participació de 14 alumnes; voleibol cadet femení ,amb una participació de 11 alumnes i bàdminton, amb una participació de 5 alumnes. * Està previst participar en l’Olimpiada Escolar a Lleida i a Alcarràs. També a la Copa Coca–Cola de futbol, i en futbol 7 infantil, cadet i juvenil, en el marc dels Jocs Escolars de Catalunya. * Farem també trobades de BTT. 2.

Esquí Escolar

* Els dies 27, 28 i 29 de gener l'IES Alcarràs realitzà una sortida a la natura. El lloc escollit era l'estació d'esquí de la Molina. Vam tenir un temps excel lent, la qual cosa ens permeté gaudir de la pràctica de l'esquí i aprofitar al màxim els serveis que ens oferia l'estació, i posar en pràctica tot el que els professors d'esquí durant dues hores cada dia ens ensenyaven. Tothom va fruir d'allò més i se li va fer curta la sortida. Val a dir que l'actitud i el comportament va ser molt bo, en general. 3.

Altres notícies:

- Es manté obert el pavelló de l’IES tots les hores del pati. Es practica bàdminton i tennis taula. La participació oscil la entre els 20 i 30 participants diaris. També es fan alguns partits de futbol sala entre classes. L’organització corre a càrrec dels dinamitzadors i el coordinador

d’esports. - Durant el mes de febrer hi ha hagut 4 estudiants d’INEFC que han realitzat pràctiques en el marc del seu desplegament curricular de la llicenciatura d’EF. - Cursos CIATE. ( curs d’iniciació a Tècnics d’Esport ). La Neus Sisó, la Macarena Garcia i la Judit Subirats van realitzar durant una setmana aquest curset a Tarragona l’estiu passat. El Genís Sisó, l’ha realitzat a Lleida aquest hivern. A tots ells, la nostra felicitació. - Gimcana esportiva per Sant Jordi, organitzada pel departament d’E.F. i els dinamitzadors. - El dia 21 de febrer se celebrà a Alcarràs una trobada d’handbol infantil entre el H. C. Pardinyes, C.H.Esplugues, Handbol Aitona i l’IES Alcarràs. Els equips federats, el Pardinyes i l’Esplugues estan un esgraó per sobre dels del Baix Segrià. Porten més temps entrenant i treballant. Si seguim la línia d’aquest últim any, millorarem i serem més competitius cada dia.

Ignasi Guitart (Dpt. E.Física)

i de es 36

PASSATEMPS cion Solu

g in a a pà sal

Enigmes matemàtics

Tenim 10 sacs amb 10 boles cadascun. 9 d’ells contenen boles de 10 g. i un altre boles de 9 g. Amb una sola pesada volem esbrinar quin és el sac que pesa diferent dels demés. Com ho farem?

CURIOSITAT: QUADRAT MÀGIC

• Ratlla els nombres que queden a la mateixa fila i columna.

Dibuixa aquest quadre en un paper i segueix les

• Encercla un tercer nombre dels que queden i ratlla la resta de la seva fila i columna.

instruccions

•

Encercla un nombre dels que queden.

Anem a fer una prova d’endevinació a distància. •

•

Encercla un nombre qualsevol de la taula.

• Ratlla la resta de nombres de la mateixa fila i columna que l’anterior.

IÓ C P E P ER C

• Segueix les mateixes normes fins que quedin encerclats sis nombres. • I ara comprova que la suma de tots ells és 30.

= 30

i de es 37

PASSATEMPS Sopa de lletres

En aquesta sopa de lletres hi ha 7 noms relacionats amb l’activitat física. Troba’ls. Quin nom donaries a aquest conjunt de paraules?

R B A D M I

N T O N

U A A W A T

P O

G S N L H A N D B O

B Q Z Q O F U

B O

U X D

I M K

Y U O A

G H

P T

Ç Q G B O Y O M

A W G H U V Y H U D

Y D

.................……

Pau Mesalles Daniel, 1r ESO

F Ñ H N T

K E

E N N

Per als més savis !!! 5.- Em trobo en un atzucac significa 1.- Què diries que és una pastera? A) un recipient per posar pastissos B) una petita embarcació

A) Que estic en un carreró sense sortida. B) Que em trobo a la muntanya fent acampada. C) Tipologia de caiac o piragua

C) un munt de diners. 6. - Java fa referència a 2.- A quin país viatjaries si vas a Cochabamba? A) Bolívia B) Perú C) Colòmbia

3. - Rosso en italià significa... A) el sobrenom que rep David Beckam B) un tipus de vermut C) simplement es refereix al color vermell

4.- Si dic Ostia... A) Em refereixo a una antiga ciutat romana. B) Em caurà un full d’incidència C) Em ve al cap la que em va donar el pare en dir un renec.

A) El nom d’una illa del Pacífic B) És el nom d’una illa de l’Índic i també el d’un software. C) Sols és el nom d’un software

7.– Mafalda és un personatge de còmic creat per: A) Ermengol, el personatge entrevistat B) Quino C) Perich

8. - Rovelló és un personatge nascut de la imaginació de: A) Josep Carner B) Qualsevol bosc català quan arriba la tardor. C) Josep Vallverdú

Solucions a la pàgina 39

i de es 38

PASSATEMPS Poti-poti Subratlla el nom de l’animal que sobra: formiga

aranya

abella

falena

mosquit

Insereix el número que falta.

Ressegueix el dibuix sense aixecar el llapis del paper i sense tornar a passar per sobre de les línies dibuixades.

Sabríeu trobar les tres parelles d’àmfores que són iguals?. Són peces fetes a mà... i tenen petites diferències. Si no us en sortiu, paciència !. Trobareu la solució en el requadre inferior.

Solucionari al poti-poti 1 i 9; 4 i 8 ; 5 i 12; la clau del joc consisteix en observar la posició dels ulls i dels tentacles. Àmfores: G/D

B /E

33 (cada número és el doble de l’anterior menys 1. Ex: 17x2=341=33) Cercle:

Sobra l’aranya (té 8 potes, la resta en tenen 6) Animals:

i de es 39

I PER ACABAR El drac de l’IES i...

Aquí tenim el drac de Sant Jordi que amb les orientacions de l’Àngels Bosch, professora de visual i plàstica del centre el curs 20082008-09, van muntar els nostres alumnes i que decora el sostre del vestíbul d’aquest IES.

... princeses i cavallers Les alumnes de 1r d' ESO: Natalia Alarcon, Iris Bernis, Laura Puyuelo i Elisabet Solé, han estat seleccionades per participar en la segona fase del concurs FEM MATES 2010, 2010, que aquest any es celebra a Lleida (Col·legi (Col legi Maristes) el 15 d'abril. La final serà a Salou a començament de maig. Esperem que quan tingueu aquest IdeES a les mans estigueu celebrant la vostra classificació. Si fos així com si no ho és, felicitats, noies, pel vostre esforç !!

Solucionari als passatemps Solució a l’enigma matemàtic del pes: 

Agafem una bola del primer sac, dos del segon, tres del tercer, i així successivament fins a arribar al darrer sac.



Les 55 boles que haurem reunit haurien de pesar 550 g., si fossin totes de 10 g. Restem aquest pes i el que ens doni realment i sabrem el número del sac.

Per als savis de debò

LES CLAUS 1. b

5. a

2. a

6. b

3. c

7. b

4. a

8. c

... I ja en portem VUIT!!!. GrĂ cies a tots els que any rere any feu possible una nova IdeES. Gemma & Encarna