ELS SOFISTES
El segle de Pericles
Pericles, governant d'Atenes (454-429 a.C.)
El segle de Pericles
Moment de màxim esplendor de la ciutat. Atenes, centre cultural i comercial de la Mediterrània. Sistema democràtic. L’assemblea dels ciutadans, base del poder. Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en la política.
Noves inquietuds filosòfiques Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa a la reflexió sobre la condició humana.
L’art de parlar bé en públic i del raonament convincent. Interès pel llenguatge. ●
EL GIR ANTROPOLÒGIC
La virtut i l'educació (ètica).
●
L'origen de les lleis i la definició de justícia (política). ●
Els sofistes, mestres de virtut Sophistés: aquell que té capacitat per transmetre un coneixement, una habilitat.
Educació en la virtut
Els sofistes, mestres de virtut La virtut és l'excel·lencia (areté), sobresortir en la vida pública El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per convèncer la majoria a través de la paraula: ORATÒRIA, ERÍSTICA, RETÓRICA. Els joves de classe alta necessiten aprendre a elaborar discursos persuasius
Els sofistes, mestres de virtut El llenguatge s'ha fet per convèncer, per seduir les persones. Publicitat, política, relacions públiques... La funció del llenguatge NO és descriure el món. La veritat no existeix.
El problema de la veritat Relativisme epistemològic: la veritat és el que a cadascú sembla, és l’opinió (doxa) més convincent. Hi ha tantes veritats com persones.
El problema de la veritat “L'home és la mesura de totes les coses” La veritat no és única i universal (ciència), sinó múltiple i relativa. ●
No hi ha un únic punt de vista vàlid sobre la natura, sinó diferents opinions. ●
La veritat depén del poder de convicció de qui l'expressa i de l'oportunitat de fer-ho (kairós). ●
Protàgores d'Abdera (485411 a.C.)
El problema de la veritat Escepticisme: no podem segurs sobre la realitat.
construir
coneixements
El problema de la veritat “Si alguna cosa es pogués conéixer no es podria comunicar”
Gòrgies de Leontinos (490-390 a.C.)
El problema de la llei PHYSIS-LOGOS
POLIS-NOMOS
Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis s贸n convencionals, i modificables. La llei 茅s sempre el resultat d'una imposici贸 (l'autoritat) Les lleis ens permeten viure en comunitat i diferenciar-nos de la resta d'animals.