Mapa de les principals teories ètiques
Etiques materials i ètiques formals
ETIQUES MATERIALS • El Bé consisteix en una propietat concreta de l’acció (és bo allò que produeix plaer, utilitat, etc.) • Proposa normes concretes de decisió: ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé. • Etica de continguts
ETIQUES FORMALS • El bé consisteix en una propietat formal de l’acció (és bo allò que compleix amb una condició general) • No proposa cap norma concreta de decisió: es més important el com s'ha d'actuar, que el què es fa. • Etica de condicions
Etiques materials: hedonisme Hedonisme: el bé és el plaer Perquè ni els convits i les festes contínues, ni el gaudir de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments que ofereixen les taules luxoses ens fan la vida feliç, sinó el judici encertat sap guiar les nostres opinions lluny d’aquelles altres que omplen l’ànima d’inquietud. De totes aquestes coses n’és principi i màxim bé el seny.
Epicur de Samos
Etiques materials: hedonisme HEDONISME
El plaer és el principi i la finalitat de la vida feliç, ja que és el primer dels béns conforme a la naturalesa
•Hedoné. •No es refereix només als plaers físics (del cos), sinó també als plaers espirituals (de l’ànima) •El plaer no és més que l'absència de dolor
•Una vida feliç és una vida amb el mínim de dolor, no amb el màxim de plaer. •Ataraxia: tranquilitat, manca de preocupacions tant a nivell físic com psíquic •De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur.
Etiques materials: eudemonisme Eudemonisme: el bé és sempre el camí del mig
Siguem en les nostres vides com arquers que apunten a un blanc
Aristòtil
Etiques materials: eudemonisme LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT
La felicitat és una activitat de l’ànima conforme a la virtut
•El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat. •La felicitat és un bé perfecte, definitu, que es busca en funció de si mateix (ètica teleològica) •La felicitat és exclussiva de l’èsser humà adult •La felicitat es troba a través de l’ús de la raó. Feliç és aquella persona que dirigeix la seva vida segons la raó (el seny: memòria + intel·ligència) •Dirigir la vida segons la raó és saber decidir a cada moment allò que ens convé: prudència.
Capacitat de saber escollir el terme mitjà entre dos extrems (excés/defecte) ne relació a una determinada emoció, acció u objecte
La felicitat és un hàbit: resultat de la pràctica i constant S’aprèn a ser feliç a base de corregir els errors en les decisions
OBJECTE
DEFECTE
MITJÀ
EXCÉS
POR
CONVARDIA
VALENTIA
TEMERITAT
PLAER
INSENSIBILITAT
TEMPLANÇA
DESENFRÉ
DINERS
GASIVERIA
GENEROSITAT
PRODIGALITAT
VERGONYA
PUSILANIMITAT
MODÈSTIA
FANFARRONERIA
Etiques materials: utilitarisme
Tot ésser humà correctament educat sent un sincer interés pel bé de tothom
J. S. Mill
Etiques materials: utilitarisme MAJOR FELICITAT POSSIBLE
Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de persones
PRINCIPI HEDONISTA PRINCIPI D’UTILITAT
La felicitat (el bé) es mesura per les conseqüències de les accions. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor) El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total. Una acció només es pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura Convenient/Bo
UTILITARISME DELS ACTES
UTILITARISME DE LES REGLES
Defensa que la bondat o la maldat d’una acció ha de ser considerada en cada cas en concret, sense necessitat de seguir cap norma general.
El bé i el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta.
Cada acció concreta té unes conseqüències i són elles les que ens permeten determinar el seu valor.
Per jutjar una acció com a bona o dolenta hem de pensar-la com a norma (universal) i atendre a les conseqüències (universals).
Etiques formals: deontologisme
Tracta a les persones com desitjaries que et tractessin a tu
I. Kant
Etiques formals: deontologisme Si vols ser feliç, condueix un Ferrari Si vols ser feliç, no condueixis un Ferrari
Si vols ser feliç, mata
Si vols ser feliç, menteix
Ens trobem davant de 2 normes de conducta que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2 normes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat
Ens trobem davant de dues normes de conducta que no són pensables de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar
Quan decidim n’hi ha prou amb que la nostra elecció compleixi una condició (imperatiu categòric)
No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu