La Marina Edició Juliol i Agost 2018 by La Marina

ENTREVISTA

Francesc Boix, president de l'AVV de Plus Ultra

Pàg. 20

PERIÒDIC GRATUÏT /

5.992 EXEMPLARS

CRÒNICA DE LA MANIFESTACIÓ ANTIMASCLISTA

Juliol-Agost 2018 / Núm. 274 Associació de Mitjans de Comunicació Local

Pàg. 20

PROU! NO ÉS NO

Júlia Pujols

TEMA DEL MES

Entitats cíviques gestionaran la Casa del Rellotge i el Poliesportiu la Marina

Pàgs. 10 i 11

ACTUALITAT

Les puntaires de la Marina: la tradició artesana es manté viva al barri

Pàg. 3

MIRADES

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat



mirada crítica

EDITORIAL

El carrer Alts forns a la tarda Fundador: Juan Antonio Reyes

Dani Castro

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Joan Barutel, Aran Comín, Yohany Limpias, Man Hoh Tang Responsable de l'àrea de tancament Yohany Limpias Edició i maquetació Aran Comín Redacció Carlos Arnal, Alba Calpe, Aran Comín, Alba Domínguez, Elena Domínguez, Lorena Hens, Yohany Limpias, Laura Sicilia Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Biblioteca Francesc Candel, Gerard Puig, Joel Pellejà, Mar Salvador Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 5.992 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Els cotxes s'acumulen al tram del Carrer Alts Forns entre el Passeig de la Zona Franca i el carrer Mare de Déu de Port a les hores punta, com a la tarda. Les pitades dels conductors generen malestar entre els veïns i provoca que l'entorn sigui poc segur a causa del trànsit, a vegades amb dos carrils de cotxes circulant. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

Prou, no volem ni violadors ni masclistes, ni aquí ni enlloc Durant moltes generacions, les dones han anat reclamant el lloc que els correspon a la societat. Sense distinció del sector, totes havien comprovat que el masclisme omnipresent les deixava en una situació de clara opressió i desigualtat de condicions, no només en el tema laboral, sinó en tots els àmbits de la vida. I no és que ara es comenci a alçar la veu, des de fa moltíssimes generacions, moltes dones s'han negat a assumir el rol que se'ls assignava des de la discriminació, però, generalment, van ser rebutjades i hipòcritament incompreses. Fins ara cap generació havia aconseguit el que estem vivint. Des d'aquells inicis, de mica en mica s'ha avançat, sobretot, en la fermesa i la convicció de que l'única forma de fer passes endavant és amb la tolerància zero. L'acovardiment ha fet de ferro la voluntat de moltes dones que estan obligant a canviar tots els estaments socials. Són elles les que, a les últimes manifestacions, no només han fet reclamacions i mostres d'indignació, sinó un desafiament obert per canviar el sistema: "Estem fartes d'abusos de tota mena, de discriminació, de canvis cosmètics, de bones paraules i declaracions de bones intencions. No estem disposades a tolerar aquesta situació. O canvieu o canvieu. Ho volem ja!" Sembla ser el missatge. Han deixat d'esperar que la societat masclista canviï, l'estan canviant elles mateixes. I sembla que tots i totes per fi comencem a reconèixer des de dins que hi ha un veritable problema que es diu masclisme, i que a més, ens amenaça a totes i a tots per igual. És intolerable la situació de la justícia, que ens ha commogut, indignat i alarmat. El tractament que han rebut els delinqüents amb els casos de violació múltiple com el de La Manada, evidencien, una vegada més, que encara som al principi i que el camí té molt de recorregut, però que és urgent fer-lo. La consciència i la implicació dels més joves és cabdal en aquesta lluita per combatre el problema, que, malauradament, encara predomina en molts àmbits i espais de les nostres vides quotidianes. Prou, no volem ni violadors ni masclistes, ni aquí ni enlloc!

ACTUALITAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Les puntaires de la Marina Un grup de dones manté viu l’antic art tèxtil || Yohany Limpias Les puntes de coixí o boixets són una tradició que ve de lluny a Catalunya i a Barcelona. Es tracta d’un art tèxtil que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l’ús d’un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí. Sembla que té l'origen a Venècia al segle XVI, segons la viquipèdia. Aquesta tradició és la que mantenen al barri un grup de fins a 15 dones que es reuneixen els dilluns i dimarts a l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes - La Cadena. Algunes van aprendre l’ofici a un taller que temps enrere va realitzar el Centre Cultural Estrelles Altes. D’altres, però, ja el coneixien de petites, doncs a casa seva algú n’havia fet, i només una va poder ingressar a una escola de puntaires. La majoria porten molts anys fent-ho, algunes més de 20.

La tradició artesana es manté al barri gràcies a un grup de fins a 15 dones que es reuneixen els dilluns i dimarts a l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes - La Cadena. Els guarniments que fan: llençols, tovalloles, guants, lliga cames i un llarg etc., van a parar a la família. Fills, nétes, besnéts o als amics. “Hi ha entre nosaltres una amiga de la reialesa”, expliquen, al·ludint una companya del grup que va enviar-ne regals, primer, a la aleshores princesa Letizia, i després, a les seves dues filles. El grup també participa activament de les trobades que cada any organitza l’Associació Catalana de Puntaires. L’última Diada Puntaire, així s’anomena la trobada, que és molt concorreguda, es va realitzar al maig al municipi de l’Arboç, un lloc amb molta tradició puntaire, que compta amb el Museu de Puntes de Coixí i una Escola de Puntaires, que l’any passat va celebrar el seu 75è aniversari. També han estat a ciutats com Brussel·les i Praga on han coneguts aficionats a l’ofici d’altres llocs del món perquè, encara que a Catalunya hi ha tècniques específiques, és una tradició estesa a molts països. Però, a més de practicar les puntes de coixí, les trobades són una manera d’establir relacions, de passar un temps de lleure i de relaxar-se: “És un passatemps meravellós i una oportunitat de trobar-nos, ja que amb els anys hem fet molta amistat”. Entre rialles, les puntaires confessen que sovint la taula no només suporta els coixins, sinó també el pa amb tomàquet, els pastissets, la tripa (l’especialitat d’una d’elles), o el cava. I entre cava i rialla rememoren. Al grup n’hi ha de totes les edats. Les dues més grans tenen 84 anys i la més jove, en té 40. A partir d’aquí el rang és molt variat. “Fixa’t com era abans, que nosaltres encara ens vam casar verges i de blanc” diu una d’elles i assenteix una part del grup, per marcar la diferència amb les noves generacions. En canvi, “nosaltres érem de la generació del 68 i per tant ho vam fer d’una

▶ El grup de dones puntaires a l'Associació de Veïns La Cadena-Estrelles Altes

altra manera” replica una altra, provocant un lleuger enarcament de celles en algunes i les rialles de totes plegades. A les seves converses també hi és present el barri. Coincideixen que ha guanyat d’ençà que van arribar, però creuen que encara queden temes pendent, com la neteja. Les trobades puntaires també donen per a posar-se al dia en molts temes, inclosa la política. “Entre nosaltres hi ha de tot”, asseguren, “però totes som d’esquerra”. Algunes independentistes, d’altres, no, però “sempre conversem de l’actualitat respectant el pensament de tothom i amb molta tranquil·litat”, afegeixen. Cal esmentar que a Catalunya, la tècnica de la punta de coixí va evolucionar des del segle XVIII en una indústria que va sobreviure fins a mitjan del segle passat i alguns tallers van tenir molt de renom, com la Casa Castells d’Arenys de Mar. Des de casa nostra també es van fer aportacions a la tècnica, com la punta arbocenca, declarada ofici singular de Catalunya el 2010 per la Generalitat. Amb la desaparició de la indústria, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resideix en el coneixement de les puntaires, que les confeccionen com a plaer personal. Realitzar una peça, depenent de la grandària, pot demorar mesos o fins i tot anys: “Vendre-les no resulta profitós perquè s’haurien de cobrar a preu d’or”. Les puntaires transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre.

A Catalunya, la punta de coixí va ser una indústria que va sobreviure fins a mitjan del segle passat i alguns tallers van tenir molt de renom, com la Casa Castells d’Arenys de Mar.

No hi ha cap home al grup, “no serà perquè no vulguem ensenyar-los”, repliquen, i tampoc cap tutora o tallerista. Totes coneixen la tècnica, malgrat que algunes amb més destresa que d’altres. No obstant, malgrat la categoria d’entreteniment o artesania popular que puguin tenir a l’actualitat, les puntes de coixí van ser durant segles un important motor econòmic a determinades zones de la geografia catalana, especialment a la costa de Barcelona. La Neus Ribas, directora del Museu d’Arenys de Mar i en Joan Miquel Llodrà, historiador de l’art, en un estudi sobre Puig i Cadafalch, l’arquitecte de la filigrana, refereixen: “Al seu estudi, Joan Giménez Blasco parla de Mataró, l’actual capital del Maresme, amb una incipient xarxa dedicada a la producció de puntes per part de dones de condició humil, controlada per un petit grup de comerciants encarregats de col·locar-les al mercat català i espanyol. Testimoni d’aquesta intensa activitat manufacturera tèxtil –no només de puntes sinó també d’indianes, mitges de seda, teixits de cotó...– són les narracions dels viatgers que passaren per aquesta localitat costanera. A començaments del segle XIX, Alexandre Laborde, per citar-ne un, esmenta 7 negocis dedicats

Rafel Vidal

a les puntes de fil i 17 a les blondes, és a dir, les de seda”. L’esmentat estudi també ens il·lustra de les causes de la desaparició d’aquest tipus d’indústria: “no només va ser la imposició en el mercat de les puntes de producció mecànica sinó també el pes en augment, en la mateixa localitat, d’altres indústries tèxtils”.

Les trobades puntaires són una manera d’establir relacions, de passar un temps de lleure i de relaxar-se. Així doncs, les puntaires de la Marina són un bastió de resistència a la desaparició d’aquest art tèxtil, mostra de l’artesania popular i una aportació a la riquesa i diversitat de les expressions culturals que hi ha a la Marina. ■

ECONOMIA SOCIAL

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

La lleialtat santsenca va acollir la presentació del llibre "Ciutats cooperatives" del sociòleg Iván Miró

~ Llibres editats per la Xarxa d’Economia Solidària per entendre el debat i les propostes ~

Homo cooperans 2.0 Matthieu Lietaert

Any: 2017 · Pàgines: 136 · Idioma: Castellà · Preu: 14€ · ISBN: 978-84-9888-773-0 SINOPSI Des del Homo habilis, que va aparèixer fa dos milions d'anys, l'home sempre ha buscat cooperar amb els seus semblants. Al segle XX, híper individualista, l'Homo consumens va aparèixer de sobte a les nostres regions... El resultat va ser devastador. No obstant això, des de fa una dècada, l'Homo cooperans està de tornada. I molt més que un bell concepte, ja és una pràctica concreta per a milions de persones que han modificat els seus costums de vida.

El dinero de la gente

Bernard Lietaer, Margrit Kennedy i John Rogers Any: 2015 · Pàgines: 309 · Idioma: Castellà · Preu: 18€ · ISBN: 978-84-9888-637-5 ▶ El públic a la presentació del llibre "Ciutats Cooperatives" a la Lleialtat Santsenca

|| Redacció El Dimarts 26 de juny a les 19h, el sociòleg Ivan Miró va presentar Ciutats Cooperatives, el darrer llibre de la col·lecció de la Xarxa d’Economia Solidària editat per la sòcia Icària Editorial, a La Lleialtat Santsenca i ho va fer en forma de debat col·lectiu entorn el repte de construir avui una ciutat cooperativa, feminista, solidària, ecològica. La Gemma Garcia , periodista i cooperativista de la Directa, va dinamitzar el debat, en Gerardo Pissarello, primer Tinent d’Alcalde i direcció d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, va expli-

@comptesnosurten

car el cara a cara amb els poder econòmics globals i locals; la Roser Casanovas de Col·lectiu Punt6, va reflexionar sobre com fer una ciutat des de la pràctica i experiència feminista; i l’Ariadna Pomar, d’Arran de Terra, va donar pistes per a fer la transició ecològica. El llibre entoma el repte de crear barris, pobles i ciutats cooperatives posant les persones al centre i no el capital, des de l’economia social i solidària. Ciutats al servei del bé comú, que afronten les necessitats econòmiques, socials i culturals dels i les seves habitants i suprimeixen qualsevol tipus d’explotació. ■

SINOPSI Com sostenir l'economia local en un sistema global inestable, injust i especulatiu? Aquest llibre mostra com les monedes locals poden transformar la vida i el benestar de les persones. Des de la eclosió de la crisi financera, s'ha generat una onada d'experimentació amb aquestes monedes a tot el món: a Grècia, França, Holanda i Alemanya; els bancs de temps viuen una explosió a Estats Units; a Espanya han sorgit iniciatives de monedes locals en els últims cinc anys...

Educar, trabajar, emprender Daniel Jover

Any: 2012 · Pàgines: 287 · Idioma: Castellà · Preu: 20€ · ISBN: 978-84-9888-416-6 SINOPSI Aquest llibre aposta per una economia social i solidària on la persona és el centre i els diners són el mitjà. On queda molt clar que la millor formació per a l'ocupació és una bona educació per al canvi. El text no es queda en el diagnòstic i la denúncia sinó que conté un missatge d'esperança: el poder de l'educació i l'economia solidària per transformar la societat, la força de la paraula i la praxi empresa per la ciutadania romanen en la solidaritat al nostre abast.

Ciutats cooperatives Íván Miró i Acedo

Any: 2018 · Pàgines: 224 · Idioma: Català · Preu: 20€ · ISBN: 978-84-9888-827-0 SINOPSI Somiem una altra ciutat, al servei del bé comú. Que no expulsa les classes populars sinó que les acull i transforma, perquè produeix i redistribueix equitativament la riquesa social. Una ciutat que afronta les necessitats econòmiques, socials i culturals dels i les seves habitants. Que suprimeix les desigualtats de classe, gènere, origen, opció sexual o racistes. Una ciutat per la vida: cooperativa, ecològica, solidària, feminista. La Ciutat Comuna.

ACTUALITAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Festa i més festa a la Marina!

Fotos: La Marina Viva

|| Laura Sicilia El mes de juny, com sempre, ha estat el mes de les festes. Des de que el barri de Can Clos iniciés el divendres 8 de juny la seva Festa Major, gairebé cada cap de setmana hem pogut gaudir de concerts, sopars populars, activitats infantils, correfocs, havaneres i moltes més activitats al nostre entorn. El cap de setmana del 22 al 24 de juny va tenir lloc la Festa Major de la Marina, on, entre d’altres coses els veïns i veïnes van poder gaudir de la “Sindriada”, l’arribada de la Flama del Canigó, l’encesa de la foguera de Sant Joan, teatre i balls countries. I rere aquesta, just el cap de setmana següent, les festes d’estiu de la Vinya. Aquest any a part d’un munt d’activitats d’oci com zumba tan per nens com per a grans, Scalextric, ping pong i jocs de taula, el divendres 29 de juny va tenir lloc una tau-

la de dones, on les veïnes van poder debatre i donar la seva opinió sobre la situació que pateix la dona en l’actualitat. En ella hi van participar un alt nombre de dones del barri i va destacar la presència de dones gitanes. I el divendres 6 de juliol, més festa. Des d’aquest dia fins el diumenge 8, el barri de Sant Cristòfol va donar inici a la seva Festa Major, que engega amb el “Chupinazo” i va comptar amb un gran nombre d’activitats d’oci per a totes les edats; una coral, cercavila, Holi party, guerra d’escuma, zumba i sopars populars. Tot i que ja es van realitzar algunes activitats el dissabte 30 de juny, com activitats esportives en família o un concurs de pesca de mar a la platja de Castelldefels i Gavà. Les festes dels barris són moments per gaudir del nostre entorn, la gent que ens envolta i passar-ho molt i molt bé, no perdem la tradició! ■

OPINIĂ&#x201C;

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Poder ser la dona que et doni la gana

A les nostres xarxes La Marina crida: â&#x20AC;&#x153;No volem violadors ni aquĂ ni enllocâ&#x20AC;? Edibert Villa: No ĂŠs normal que a dĂa d'avui en ple segle XXI tingui d'anar a buscar a la meva filla a la parada del bus a les 10 de la nit. Mayte Pons: Ademas de verdad... pero hay deprabados sin escrĂşpulos, lamentablemente. Se celebra la Matinal Esportiva al Passeig de la Zona Franca Dani Castro Pedrosa: A ver si somos capaces de montar una carrera de 10k que pase por todo el barrio. AlgĂşn aĂąo se hizo y creo que saldrĂa un circuito muy chulo. Reich Cebrian Lazaro: Si es de 5, yo me apunto!! đ&#x;&#x2DC;&#x2026; Daniel Quiro: Una subida a Montjuic MĂłnica LĂłpez: EstarĂa genial! đ&#x;?&#x192;â&#x20AC;? L'esplai SPAI-T celebra 10 anys a la PlaĂ§a de la Marina Eva Creus: Enhorabona, Spai-T! Va ser una diada fantĂ stica!!! Com us ho curreu!! La Marina CAT

@lamarinacat

Laura Sicilia

o ho entenc. No arribo a entendre res. No puc comprendre com al 2018, en ple segle XXI, al encendre la televisiĂł em trobo amb la notĂcia dâ&#x20AC;&#x2122;una violaciĂł mĂşltiple a Pamplona, una altra a CanĂ ries en la quĂ¨ estĂ implicat un menor de quinze anys, i em diuen que a Espanya es produeix una agressiĂł sexual cada vuit hores. QuĂ¨ estĂ passant!? Com pot ser un pla dâ&#x20AC;&#x2122;amics lâ&#x20AC;&#x2122;anar a violar a una noia com qui queda per menjar pipes al parc? PerĂ˛ espera, que encara hi ha coses mĂŠs sorprenents. Els presumptes violadors de Gran CanĂ ria sâ&#x20AC;&#x2122;autodenominen â&#x20AC;&#x153;La nueva Manadaâ&#x20AC;?. Com si el â&#x20AC;&#x153;Prendaâ&#x20AC;?, el militar, el perruquer, el guĂ rdia civil i lâ&#x20AC;&#x2122;altre, fossin herois. Durant el procĂŠs judicial dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta colla, una gran part de la societat sâ&#x20AC;&#x2122;ha bolcat en rebutj dâ&#x20AC;&#x2122;aquests individus i a defensar una sentĂ¨ncia justa. Una cosa meravellosa. PerĂ˛ tambĂŠ he pogut escoltar comentaris com; â&#x20AC;&#x153;els homes sĂłn homesâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;emborratxar-se ĂŠs el que tĂŠâ&#x20AC;? o debats amb comentaris com ara; â&#x20AC;&#x153;normal que passin aquestes coses, tal com vesteixen moltes noies que van en-

senyant mig culâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;Creus que ĂŠs normal a aquestes hores i pel carrer?â&#x20AC;?. I ĂŠs que aquĂ estĂ el problema. QuĂ¨ vol dir els homes sĂłn homes? o emborratxar-se ĂŠs el que tĂŠ? Per molt alta que tinguis la testosterona, per molt que tâ&#x20AC;&#x2122;hagis begut deu ampolles de lâ&#x20AC;&#x2122;alcohol que sigui, si tâ&#x20AC;&#x2122;han educat, tâ&#x20AC;&#x2122;han donat uns principis, tâ&#x20AC;&#x2122;han donat uns valors, no fas aixĂ˛. No consisteix en dir-nos a les noies quan sortim; â&#x20AC;&#x153;no vesteixis tan curtaâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;no vesteixis tan provocativaâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;vigila, que mira com vas vestidaâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;canviaâ&#x20AC;&#x2122;tâ&#x20AC;?. NO. Consisteix en EDUCAR, ja ni tan sols en dirliâ&#x20AC;&#x2122;ls als nois â&#x20AC;&#x153;recorda, no ĂŠs noâ&#x20AC;?, perquĂ¨ ĂŠs una cosa que no sâ&#x20AC;&#x2122;hauria de qĂźestionar. Una noia pot anar amb lâ&#x20AC;&#x2122;escot que li doni la gana i els â&#x20AC;&#x153;shortsâ&#x20AC;? que vulgui, sense que per aixĂ˛ se la jutgi ni se la violi. Hauria de poder anar despullada pel carrer si li ve de gust i que no passes res. El que no ĂŠs normal en els temps en els que estem, ĂŠs tornar sola a casa per la nit, escoltar passes al teu darrere, girar-te i sospirar alleujada si ĂŠs una dona. Cosa que a mi i a moltes ens passa. â&#x2013;

JĂşlia Pujols

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus colÂˇlaboradors

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensiĂł no superior a 10 lĂnies, l'adreĂ§a i el telĂ¨fon. La publicaciĂł es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opiniĂł al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Juana

Sobretot inquietud per a les joves, que poden creure que els pot passar el mateix. Veig fatal que hagin dâ&#x20AC;&#x2122;anar amb por, no em sembla lĂ˛gic. Els delinqĂźents no haurien dâ&#x20AC;&#x2122;estar en llibertat tot i pagar una fianĂ§a. Haurien de pagar el que han fet.

Quins efectes creu vostĂ¨ que ha provocat la sentĂ¨ncia de La Manada en la societat? Laura Sicilia / Rafel Vidal Ana

No els haurien dâ&#x20AC;&#x2122;haver deixat en llibertat... ells haurien dâ&#x20AC;&#x2122;haver deixat a la jove tranquilÂˇla. Ara que paguin el que han fet.

MercĂ¨

No es pot deixar en llibertat als que fan actes dâ&#x20AC;&#x2122;aquest tipus. La veritat ĂŠs que ĂŠs penĂłs i preocupant.

Neus

Els han deixat en llibertat com si es poguĂŠs fer aixĂ˛ i com si a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de fer-ho no hi haguĂŠs ningĂş que els pugui detenir, sembla que sigui normal. Ă&#x2030;s una barbaritat!

Manuel

AixĂ˛ dona peu a que altres facin el mateix, perquĂ¨, total, si es fa, no passa resâ&#x20AC;Ś. Ă&#x2030;s molt dolent tot el que ha passat, no els haurien dâ&#x20AC;&#x2122;haver tret de la presĂł.

OPINIÓ

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Los dinosaurios de un catalán

Gent Gran

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A. Bayona logra lo imposible con ‘Jurassic World: El reino caído’.El director catalán firma la mejor película de la saga desde ‘Parque jurásico’ con un espectáculo de emociones con evidente mensaje ecológico.Tras su celebrada trilogía sobra las relaciones materno-filiales, J.A. Bayona se enfrentaba a palabras mayores con el encargo de realizar la exitosa secuela de Jurassic World (2015), de Colin Trevorrow y, a la postre, quinto filme de la saga jurásica iniciada por Steven Spielberg, que el pasado sábado cumplio 25 años. Bayona ya había dado muestras más que suficientes de su talento para llamar la atención del Rey Midas de Hollywood y debutar por todo lo alto en la meca del cine con una superproducción que se estrenó en las salas españolas hace unos dias.Sus dos horas y diez minutos de metraje no dan tregua al espectador desde la impresionante secuencia inicial, con la presencia aterradora de un enorme dinosaurio que parece comerse la pantalla.Los dinosaurios son los encargados de robar la función y logran que el espectador acabe empatizando con su difícil situación, como esa emotiva escena en la que un saurópodo herbívoro mira cómo todos huyen mientras la lava que escupe el volcán está a punto de alcanzarle. Hasta esta película no habíamos visto tantos animales prehistóricos juntos ni se había puesto sobre la palestra el debate moral de rescatarlos o dejarlos morir, con la opinión del Gobierno de EE.UU incluido. La isla está a punto de quedar reducida a cenizas y la sociedad está dividida entre salvar o acabar de una vez para siempre con esas criaturas que se extinguieron hace 65 millones de años. ■

Adéu a l'institut

er descriure els alumnes, l’institut i allò que se sent quan te’n vas, es podrien agafar aquestes paraules: Intel·ligència, Novetat, Solidaritat, Tossudesa, Imparcialitat, Timidesa, Universal, Temporal, Memorable, Obedient, Nerviós, Típic, Jove, Únic, Intransferible, Casa nostra… Primer (Teresa), segon (Adelaida), tercer (Guillem), quart (Vicent), primer (Marisa), Segon (Pilar). Professors com Joan, Carmen, Carme, Iris, Dani, Vicent, Jordi, Blasi, Glòria, Eva’s, Lourdes, Ana, Juan, Sara, Laia, Josep, Rosa, Laura, Alexandra, Emilio, Pablo, Maria Velia, els tutors esmentats anteriorment i tot i cadascun dels professors que m’he deixat, n’he tingut tants…., també a Domingo, Francesc, Francisco, Carlos, Quim, Mercè i Ana, a tots vosaltres us dono les Gràcies per tot el que m’heu ensenyat. Sis anys després d’haver arribat aquell 2012, me’n vaig el 2018. La meva personalitat ha canviat tant com l’entorn on ens trobem. Vaig arribar a l’institut i no es feien tantes coses com ara. Alguna persona ha arribat a afirmar: “hauríem d’haver nascut uns anys més tard”. L’institut ha canviat per complet: ens presentem en un munt de

ersones grans, grans persones. Així m’agrada definir als nostres majors, les generacions que ens precedeixen i, sovint, quan els escoltem ens aporten la seva experiència i mirada tranquila en temps on tot va massa ràpid.

Però la gent gran també aporta, en molts cassos, un ajut menys profun però més pràctic i que passa força desapercebut. La logística familiar, passa molts cops per les seves mans; en èpoques de casals d’estiu, de nens i nenes sense escola amb gairebé 80 dies de vacances, que faríem sense els avis i les àvies? No te preu el seu ajut, el seu esforç per assumir la cura dels més petits de la família per tal que els seus pares puguin treballar esdevé clau per molts. Casals, colònies, estades d’estiu; tot són pedaços que les famílies es veuen abocades a utilitzar per tal de superar moltes setmanes sense escola mentre els progenitors treballen. El sistema seria insostenible sense els nostres avis i àvies, també en aquestes dates; i tinc la impressió que no reben el reconeixement que es mereixen. Gràcies i bon estiu. ■

Iván Urbina

concursos, fem un munt de projectes, estem a tots els llocs, si fes un repàs de tot el que he fet seria una llista quasi bé infinita. Hem visitat el Parlament, hem fet debats, hem guanyat competicions, hem visitat volcans, he anat a la televisió, hem fet recorreguts per Barcelona, hem visitat arxius, hem vist edificis històrics, hem anat a la platja, hem treballat l’hort, hem visitat la fàbrica Torres, hem après a ser mediadors, hem cantat nadales, hem presentat actes i tantes i tantes coses més, però sobretot hem après molt, tant nosaltres com vosaltres i crec que en aquests sis anys hem canviat molt… Si ens fixem he tingut molts professors i d’estils molt diferents, des de professors que creien que el millor era el treball en equip fins a professors que creien que l’esforç individual era important. Tots m’heu aportat alguna cosa, alguns més que d’altres, ja sigui pel temps que hem estat junts o per la forma de ser, però tots heu estat importants. Aquestes línies no tenen cap ordre, estem a 27 de juny de 2018 i són les dotze i mitja de la nit, ja sé el resultat de les PAU, un 12,034, una nota alta, ara cal esperar l’11 de juliol per saber a quina universitat he estat

admès, però sabeu que sempre recordaré el Montjuïc ja sigui pels amics que he fet, alguns més bojos que altres, o per tots els consells que he agafat de tots els que en algun moment heu volgut ensenyar-me alguna cosa. He perdut la meva timidesa amb la qual vaig entrar a primer, he trobat tot allò que m’agrada gràcies a tot el que m’heu ensenyat, crec que la carrera de periodisme serà la millor per a mi, he après un munt de coses noves i crec que la meva personalitat ha canviat en positiu, crec que soc una millor persona gràcies a vosaltres. Després de tants anys costa molt canviar, és difícil dir adéu a un lloc que sempre t’ha acollit tan bé, i al qual li tens tanta estima, i ara és el moment de canviar a altres camins molt més llargs i difícils, però sempre me’n recordaré de tots i tindré molt present l’institut a la meva vida. Gràcies per tot, per ajudar-me sempre, de l’institut m’emporto els bons moments i els dolents, totes les rialles que he fet i les llàgrimes que he tret, he fet uns amics increïbles i he obtingut uns grans coneixements que tots els que heu estat aquí m’heu donat. Per tot això, gràcies. Ens veurem en un futur. ■

Dels ensurts a casa teva Ramiro L. Grimau

a uns dies, un familiar meu es va absentar de casa seva durant dotze dies degut a una intervenció quirúrgica. Quan va tornar... sorpresa!, es va trobar amb el desagradable fet que l’havien canviat el pany i que casa seva havia estat okupada per diverses persones. Com es obvi, el primer que va fer va ser trucar a la Guàrdia Urbana. Li van dir que com ja havien passat 48 hores no podien intervenir i que presentés una denúncia. Al final i després de molts i enrevessats tràmits va poder recuperar el seu pis. Això sí, va haver de pagar els rebuts de l’electricitat, el gas, l’aigua, a més de tots els destrozos del seu mobiliari, sense tenir en compte el desgaste emocional, l’ensurt i el disgust que li va provocar tot plegat. Crec que és hora de repensar una mica la llei que diu que després de les 48 hores que una persona s’instal·la a casa teva no pots fer-la fora, malgrat l’escriptura que tinguis. Reconec que hi ha moltes famílies vulnerables de patir desnonaments que necessiten protecció, però crec que s’hauria de trobar un punt al mig que permeti protegir-les sense perjudicar a d’altres famílies. Hi ha persones que estan abusant d’aquesta llei i creix la sensació que la justícia empara els delinqüents i castiga les víctimes. ■

460l de llet, 200 paquets de cereals i més! Manel Coronado, UE La Marina

L'edició d'enguany de la campanya "La fam no fa vacances" ha estat tot un èxit, gràcies a la implicació dels centres. La solidaritat farà que molts nens puguin esmorzar. Gràcies a totes les persones que han aportat per ajudar les famílies més necessitades.

ACTUALITAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com valoreu el canvi de gestor de la Casa del Rellotge, d’una empresa privada a una entitat cívica de la Marina?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. Primer la Fed. de la Taula d’Esports Sergi Sarri i ara la Unió d’Entitats i tant de bo d’aquí a poc en tinguem moltes Jordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en més en condicions de gestioGestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista sonar un servei municipal. La cial i polític. Ciutadà compromès amb el gestió cívica suposa una La Casa del Rellotge funcionava bé, però és posimoviment veïnal i associatiu. gestió més propera, sentiu que els centres cívics puguin ser gestionats per se ànim de lucre i molt Des d’Esquerra veiem positivament la gestió entitats. Tot i això, la difusió del concurs als espais més coneixedora de cívica perquè considerem que el retorn social de participació no s'ha fet bé. És estrany que la la realitat del barri que aquesta en fa, la imbricació a les xarxes de majoria d'entitats ho hagin sabut un cop per programar barri i la tasca comunitària de les mateixes és molt fet el canvi. Podem parlar de pública tallers i activipositiva. Esperem que la Unió d’Entitats faci una concurrència, realment? tats. bona feina a la Casa del Rellotge!

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. Ho valorem molt positivament, sempre hem defensat la gestió cívica, de fet és un model de gestió d'equipaments públics pioner a Barcelona, que va començar amb governs socialistes i que arrel del seu èxit es va exportar arreu de Catalunya i també a moltes ciutats de l'Estat. Ens sembla una José Antonio molt bona notícia.

Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. Valorem positivament que la gestió dels equipaments de barri sigui realitzada per entitats del territori, amb experiència de gestió i amb capacitat de fer-ho bé com és en aquest cas per part de la Unió d´Entitats de la Marina, que ja gestionava el Centre Cívic la Cadena. Cal que en un futur proper les instal·lacions esportives també siguin gestionades per entitats del territori.

La Casa de Rellotge, és un centre cívic emblemàtic pel nostre districte. Valorem que passi a ser gestionat per la Unió d’Entitats de La Marina, per la seva gestió positiva del Centre Cívic la Cadena. Des de Ciutadans apostem per la gestió cívica al igual que per la col·laboració públic i privada sempre que es faci amb transparència.

Neus Roca

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball. Canvis que milloren i altres són punts d’inflexió. Dotar de confiança i responsabilitat el teixit associatiu i cívic ha de ser una prioritat per fer gestions properes, en coneixements i objectius, a les usuàries. Serveis públics i de qualitat, des de i per a les veïnades, construïts amb eines de transparència.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat AR Motors_ceed_julio_248X178.pdf

4/7/18

11:55

ANYS DE GARANTIA

Kia cee�d 5 portes per 125� /mes Entrada: 5.053,55� Termini: 36 quotes TIN: 6,99% � TAE: 8,58% Quota final: 6.571,03�

Aprofita aquesta oportunitat perqug nom�s aquest mes pots emportar-te un Kia cee�d amb 3 anys de manteniment o 1 any d�asseguran�a a tot risc gratis.

A.R. MOTORS

Passeig de la Zona Franca, 6. Barcelona � Tel.: 93 223 92 88 � www.armotors.es

Consum combinat (l/100km): 4,0-7,4. Emissions CO2 (g/km): 104-171.

Kia cee�d 1.4 CVVT Concept Plus finanfat amb Banco Cetelem SAU. Exemple de finanfament a 36 mesos amb un PVPR 14.062,00�. No inclou despeses de gestoria ni matriculacir. Entrada: 5.053,55�. Import sol�licitat 9.008,45�. Import total finanfat: 9.278,70� (inclosa comissir de formalitzacir 3% 270,25�). Import mensualitat: 35 quotes de 125� y una �ltima quota de 6.571,03�. Import total adequat: 10.946,03�. TIN: 6,99%. TAE: 8,58%. Els tres primers anys del manteniment del vehicle i/o 45.000 quil�metres des de la primera matriculacir, el que passi abans, o asseguranfa a tot risc de franc amb franqulcia de 300� durant el primer any, a comptar des de la data d�efecte i vinculada al finanfament del vehicle. Assegurador MM GLOBABLIS SAU de Seguros y Reaseguros (NIF A85669604). Oferta subjecte a normes de contractacir, subscripcir, condicions generals i cl_usules limitatives. Finanfament ofert, subjecte a estudi i aprovacir per part de Banco Cetelem SAU. Oferta aplicable a clients particulars que financinn amb Banco Cetelem SAU fins el 31/08/2018 en concessionaris de la Penlnsula i Balears amb una permangncia mlnima de 36 mesos. El model visualitzat pot no correspondre�s a l�ofert. *Consultar manual de garantia de Kia.

Línia de Bus 109. En hores punta triga entre 8 a 10 minuts a incorporar-se des de Plaça Espanya al carrer Tarragona Neus Borrell Formiguer 08/03/18

Recuperats els fanals de la façana del Districte de Sants-Montjuïc Elena Garcia Formiguer Del febrer 2018

No hi ha manteniment als jardins del carrer Ulldecona Elena Garcia Formiguer 11/05/18

El deteriorament de l'edifici on hi ha l'ambulatori de Manso per CAT Salut Ana Soler Veïna 08/03/18

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

La Casa del Rellotge i el Poliesportiu la Marina seran gestionats per entitats cíviques La Unió d’Entitats i la Federació Taula d’Esports se’n faran càrrec || Yohany Limpias Dos equipaments dels més importants a la Marina pel que fa a l’oferta de serveis culturals, recreatius, d’oci, formatius i esportius, començaran a gestionar-se per entitats cíviques del barri. És el cas de la Casa del Rellotge i el poliesportiu La Marina. Pel que fa al primer, a l’octubre finalitzarà l’adjudicació del contracte de l’empresa Projects i començarà a gestionar-lo la Unió d’Entitats. El segon, a partir del gener el gestionarà la Federació Taula d’Esports de la Marina. La decisió del canvi de gestor a la Casa del Rellotge es va fer pública el 20 de juny al Consell de Barri que es va realitzar a la sala Pepita Casanellas. “Involucrar els veïns i veïnes del barri, treballar la interculturalitat donant veu a col·lectius nouvinguts, fer una jornada d’avaluació anual amb els veïns per a què aportin el seu parer”, eren algunes de les línies mestres a incorporar, segons la Doris Garcia, directora de la Unió d’Entitats.

Aconseguir la gestió dels espais municipals que hi ha al territori és una demanda que les entitats del barri porten anys realitzant La diferència entre el model de gestió cívica i el de l’empresa privada, segons diverses fonts consultades, no afecta gaire a l’oferta final dels serveis, és a dir, en el fons, es continuaran fent xerrades, passejades, teatre i tot l’assortiment d’activitats que tenen delimitades tots els centres cívics per normativa municipal i que s’especifica en cada conveni o contracte que signa l’Ajuntament amb entitats o empreses. Llavors què canvia? No el què - que teòricament també hauria de millorar - sinó i sobretot el com. La gestió cívica ha d’involucrar els veïns i alhora oferirlos més possibilitats de proposar activitats que els interessin. Sota aquest model, les entitats gestores han de tenir caràcter no lucratiu, és a dir, no poden rebre cap benefici per la gestió. Els superàvits que es puguin produir s’han de reinvertir necessàriament en el projecte ges-

tionat, que té, així, una altra forma de finançament. Els veïns i representants d’entitats, de manera general, es van mostrar conformes i d’acord, tot i que també van reclamar més socialització de la informació abans de prendre la decisió. També va haver-hi intervencions demandant que es tingui en compte als treballadors i que en cas de necessitar noves incorporacions, s’obri una bossa de treball que sigui pública i que permeti la concurrència del major nombre de candidats. La transició del model de gestió d’empresa privada a gestió cívica, també es farà amb el nou Poliesportiu la Marina, ubicat al carrer de l’ Energia. Fins ara ha estat ▶ Fotografia d'arxiu de la celebració dels 30 anys de la Casa del Rellotge Rafel Vidal una empresa privada qui ho gestionava i a partir del gener del 2019, l’as- neixement del sector on s’actua, és un valor no obliga a prorrogar-los i que en principi sumirà la Federació Taula d’Esport de la Ma- important que cal reconèixer i aprofitar” se’ls oferirà continuar, tot i matisant que es contemplarà cas per cas. rina. Andreu Farrera, president de l’entitat, afegia la Consellera Esther Pérez. D’altra banda, des de la Coordinadora La Marina va parlar amb dos dels trebaexplica que fa molt de temps que es preparen per poder accedir a la gestió i garantir d’Associacions de veïns i Comerciants de la lladors, que van confirmar que l’empresa els un bon servei. En aquest sentit, han obert Marina, s’ha valorat positivament el fet de havia informat del canvi, per la qual cosa una bossa de treball entre les entitats mem- permetre a les entitats del barri accedir a la l’ambient és “d’inquietud i d’incertesa” perbres a fi de fitxar un director i tres operaris gestió dels equipaments municipals, però què no saben què els hi pot passar. De toque hi treballaran. “Comencem amb aquest s’ha demandat que es respecti el lloc dels tes maneres, van assegurar que confien que se’ls incorpori en la nova etapa, tot i que centre, però la nostra vocació és consoli- treballadors actuals. també estan buscant assessorament legal. dar-nos i gestionar tots els centres esportius del barri”, afegia consultat per LA MARINA. La gestió cívica ha Sant Martí és el districte amb més Aconseguir la gestió dels espais muniequipaments de gestió cívica, seguits cipals que hi ha al territori, és una demand’involucrar els veïns de Gràcia i Sants Montjuïc. da i reivindicació que les entitats del barri Dels 52 Centres Cívics que hi ha a tot i alhora oferir-los més porten anys realitzant sota l’argument que Barcelona, 35 tenen una gestió cívica. El la proximitat i el coneixement de les partipossibilitats de proposar districte que més en té és Sant Martí, amb cularitats locals són elements cabdals a l’hora d’oferir serveis que siguin atractius i que activitats que els interessin 10 centres gestionats amb aquest model, seguit de Gràcia, que en té sis. Sants-Montjuïc reverteixen guanys econòmics, també, a la fins ara en tenia cinc, però afegint la Casa zona on són. Inquietud entre els treballadors de la del Rellotge, iguala Gràcia amb sis centres. Aquests casos de gestió cívica a la Marina El tercer districte és Nou Barris, amb quatre no són els únics, sinó que se n’han fet diver- Casa del Rellotge Actualment la Casa del Rellotge compta centres. Ciutat Vella i Sant Andreu en tenen sos a tota la ciutat. “En cap cas dels casos el canvi té a veure amb una valoració negativa amb cinc treballadors: la directora, la dina- dos cadascun. Les Corts, Sarrià-Sant Gerdel treball realitzat, sinó amb una voluntat mitzadora cultural i tres informadors. La vasi i Horta-Guinardó només en tenen un d’atendre les demandes veïnals i el conven- Doris Garcia va informar al Consell de Bar- i l’Eixample és l’únic districte que no en té ciment que l’arrelament al territori i el co- ri que, segons l’Ajuntament, l’actual conveni cap amb aquest model. ■

info 1

Juliol-Agost 2018 // www.tiaflm.org

info Juliol-Agost 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 43

Menys sexisme i racisme al barri de la Marina pàg.2

Els pares opinen sobre els tallers d'Homes Igualitaris pàg.3

La Nit Jove es consolida a la Marina pàg.4

Nota Editorial

OCI AL BARRI DE LA MARINA:

Reflexió dels Educadors de Carrer del CSS de La Marina Des del Servei A Partir del Carrer (APC en endavant), els educadors de carrer viuen l’oci del barri de La Marina, no només com un recurs per l’aprofitament del temps lliure dels adolescents i joves amb els que treballen al territori, sinó com un repte on colze a colze amb d’altres entitats, com l’Espai Jove de La Bàscula, el Servei APC ha de dissenyar i implementar, amb imaginació i creativitat, activitats que responguin a les demandes dels més joves del barri. Aquestes activitats, no sols poden respondre a la visió que aquests professionals, especialitzats en la franja d’edat de 12 a 25 anys, poden tenir, com poden ser les necessitats d’habilitats socials i personals dels nois i noies als que acompanyen en el seu projecte de vida. Sinó que alhora ha de ser un oci atractiu i que promogui no sols el consum del mateix, sinó la participació i la xarxa comunitària dels i les adolescents i joves del barri de La Marina. Val a dir que, des de diferents grups de treball comunitari de La Marina, els educadors APC participen i col·laboren en diverses accions a nivell de barri amb les quals es va obrint camí, molt a poc a poc, en la àrdua tasca d’oferir oci en àmbits molt diversos. Des d’Activitats Esportives: 16/6/2018 Matinal Esportiva, els dimecres de 16h a 17h del curs 2017-2018 grup de futbol de

12 a 15 anys al Poliesportiu del barri, del 25 de juny al 15 de juliol de 2018 de 17h a 20h els dilluns i dimecres bàsquet femení al Poliesportiu de La Marina-Energia; fins a Tallers de Sexualitat per adolescent i joves: 19/4/2018 i 26/6/2018 a l’Espai Jove de La Bàscula; passant per activitats d’oci nocturn alternatiu: 31/10/2017 Halloween Jove a La Bàscula, 29/6/2018 2ª Edició Nit Jove; Taller de Maquillatge els dilluns de 17h a 18h del curs 2017-2018 a la Pepita Casanelles o Tallers per adolescents de 15 a 18 anys sobre l’ús de les Pantalles “Xq no contestes?” que tindrà lloc el 18/10/2018 a les 17.30h a l’Espai Jove de La Bàscula. En moltes ocasions la falta de coneixement del que s’ofereix al propi barri moltes vegades arriba a donar la sensació de que no hi ha recursos a prop per els nostres adolescents... sensació que també limita la participació i conseqüentment la continuïtat de diverses activitat. Per això volem donar a conèixer les possibilitats i algunes ofertes que ofereix el territori de manera GRATUÏTA i així promoure el consum d’oci saludable del barri que tant ens apreciem. Educadors de Carrer del Servei APC del CSS de La Marina-Zona Franca

info

Juliol-Agost 2018 // www.tiaflm.org

MENYS SEXISME I RACISME AL BARRI DE LA MARINA: ApS i cloenda amb l'Institut Montjuïc

El dijous 24 de maig de 2018 es va dur a terme l’acte de cloenda amb l’institut Montjuïc de Barcelona del projecte Ni uniformes ni etiquetes: per una escola i un món intercultural i amb equitat de gènere de la Fundació Akwaba. L’esdeveniment va ser a la zona verda dels Jardins de Can Farrero i hi van participar les classes de 2n A i 2n B de l’institut.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). Edició i maquetació: Aran Comín Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Ni uniformes ni etiquetes és un procés formatiu de dos anys de durada d’Aprenentatge servei (ApS) d’educació per a la Justícia Global. L’acció als Jardins de Can Farrero és el resultat final d’aquest procés, suposa el servei de sensibilització i incidència a la ciutadania per a l’equitat de gènere i la interculturalitat. La zona triada per a realitzar l’acció va ser escollida a través del propi diagnòstic, l’alumnat de 2n A va triar sumar-se a la reivindicació veïnal de Can Farrero com a exemple d’interacció entre totes les persones per una causa comuna. En el cas de 2n B es va triar fer missatges en el mateix espai a favor dels usos dels espais inclusius per a tothom. Per això, l’alumnat va ocupar l’espai i va explicar la seva exposició de gegantografies instal·lades als jardins.

Per començar, la Núria de la Fundació Akwaba i en Leo d’Enmedio (entitat artística de Barcelona), van presentar les respectives entitats i van esmentar la col·laboració conjunta per a realitzar la sensibilització artística que es duria a terme més endavant en la jornada. En Leo va explicar la visió mundo-valla per diagnosticar el món i l’entorn. A continuació, es va donar pas a la visita per les gegantografies com si es tractés d’un museu a l’aire lliure. Amb l’acompanyament de les talleristes (la Júlia i la Xènia) l’alumnat va anar explicant una a una les imatges gegants que havia creat prèviament a l’aula. Posteriorment, l’alumnat de 2n A i 2n B va llegir i entregar les cartes d’incidència política a la Consellera de la Marina, Esther Pérez, que les va recollir i va donar resposta donant a conèixer les accions per afavorir l’equitat de gènere i la interculturalitat que es duen a terme a l’entorn proper de l’alumnat. D’aquesta manera i amb una foto final de grup es va posar punt i final a aquest projecte.

SABIES QUÈ...?

El proper divendres 20 de Juliol teniu una cita amb els joves del barri a la Plaça de la Marina! El grup que participarem al Casal d'Estiu que imparteix la Fundació Mans a les Mans, volem ensenyar-vos l'obra artística que estarem preparant durant el mes de Juliol.

Aquesta obra la crearem a partir de fotografies de gent que viu al barri, tot jugant amb la imaginació i la creativitat. També hi haurà un espai per a que tota la gent del barri, no només vingui a conèixer l'obra, sinó que també hi participi activament. Si voleu saber més, us convidem a tots i a totes a venir a la Plaça de la Marina, el proper 20 de Juliol de 10h a 12.30h.

info 3

Juliol-Agost 2018 // www.tiaflm.org

ACABA L'AULA DE SALUT DE GENT GRAN La gent gran té moltes coses a dir. i així ho van fer en un programa especial de ràdio que van realitzar en el Centre Cívic la Cadena com a sessió de cloenda de l'Aula de Salut de Gent Gran. Durant 11 setmanes vam poder compartir diverses sessions per xerrar amb pro-

fessionals sobre temes del seu interès; alimentació, salut emocional, cuidar el cos, seguretat, etc. A la foto podeu veure als assistents participant en un programa de ràdio emès en directe per la Marina FM en el qual van poder parlar sobre els temes tractats i de les coses que han après.

Escolta el programa de ràdio a www.lamarina.cat/especialgentgran

ELS PARES OPINEN SOBRE ELS TALLERS D'HOMES IGUALITARIS I MASSATGES PER A NADONS Hem fet un recull de les opinions dels pares que han participat en el Taller massatge per a nadons i en especial en la última sessió que comparteixen amb l’entitat Homes Igualitaris. És un moment de trobada de pares, on poden explicar i expressar les seves vivències com a pares.

Què destacaries de l’activitat? EDGAR: La naturalitat i l’espontaneïtat del grup. La opinió generalitzada de necessitat de canvi en la societat per integrar al pare en la criança. ALBERTO: Tenir espai comú de trobada amb pares per compartir experiències i sobretot l’oportunitat de tenir un punt de partida per generar un espai de pares en el barri. ALFONS: L’harmonia tan bona que s’ha generat. HÉCTOR: El poder compartir amb altres famílies diverses sensacions i coneixements. JOAQUIM: La vinculació que pots trobar amb el teu fill/a i desconeixies. DAVID: Posada en contacte i la “visualització” de la figura paterna en la criança. DANI: L’espai de diàleg que es genera.

Quins són els aspectes que més valores d’aquesta activitat? EDGAR: L’oportunitat de posar en comú amb altres pares les teves experiències, pors, inquietuds, etc. ALBERTO: Les persones encarregades del taller han aportat un valor grandiós a la sessió per coneixements, tracte i organització. ALFONS: L’estructura, ja que ha fet que hi hagués molta connexió amb altres pares i mares. HÉCTOR: Poder tenir l’espai per compartir amb altres pares la nostra experiència i neguits. Molt encertat el formador. JOAQUIM: Trobar a altres pares i comentar experiències i dubtes, necessitats i canvis DAVID: És una bona idea poder fer tertúlia amb altres pares. Bona oportunitat horària en l’ultima sessió. DANI: Que és un espai on no només és rep informació per part del formador, sinó que es comparteix entre iguals.

Recomanaries aquest taller? Per què? EDGAR: Sí, perquè és molt important com a pare dir que existim i estem aquí al resta de la societat. ALBERTO : Sí, ha estat molt interessant! ALFONS: Sí. Ha estat genial l’última sessió amb els pares i les mares i la reunió amb experiències paternes amb el dinamitzador. Un 10! HÉCTOR: Sí, Recomanaria aquest taller a altres famílies, ha estat molt interessant. JOAQUIM: És molt recomanable, donat que ajuda a aclarir dubtes. DAVID: Sí, és agradable poder parlar amb altres pares. DANI: Sí.

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

La Nit Jove es consolida a la Marina Més de 250 joves d’entre 14 i 22 anys van participar a la segona edició de la Nit Jove, que es va celebrar a La Bàscula el divendres 29 de juny. Els nois i noies van gaudir d’una àmplia bateria d’activitats esportives i culturals, entre les que destaquen el campionat de futbol, la batalla de gallos, la masterclass de zumba o el concert de rumba de “Los Sin Aire and Nir” o inclús una burger party, un sopar popular a base d’hamburguesa i patates, a un preu molt adaptat a les butxaques dels joves assistents. La Nit Jove és un espai que reivindica noves formes d’oci nocturn, al darrera del qual s’hi troben diversos professionals que treballen de manera habitual amb adolescents i joves del barri, com són els educadors de carrer, els tècnics de civisme , els dinamitzadors de l’Espai

Juliol-Agost 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Jove La Bàscula o la TIAF o el Punt d’Informació Juvenil. A més d’oferir una proposta d’oci nocturn atractiva, des de la Nit Jove es convidava a la reflexió dels joves en matèria d’igualtat de gènere, diversitat sexual, sexe o consum de tòxics. Aquests van ser els quatre eixos temàtics del photocall que donava la benvinguda a la Nit. L’organització es posarà en breu a treballar en una nova proposta d’oci nocturn per a la tardor.

TEMA DEL MES 11

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Quina és la diferència amb la gestió d’empresa privada?

El que cal saber sobre la gestió cívica Què és una gestió cívica? La gestió ciutadana, o cívica, és una fórmula de gestió específica d’un equipament de titularitat municipal o d’un projecte d’intervenció acordada entre l’Ajuntament de Barcelona i el teixit associatiu del territori objecte de la intervenció, per la qual una entitat es fa càrrec de la gestió d’un equipament i/o projecte d’interès general.

Quines entitats poden gestionar equipaments municipals?

Es caracteritza per:

    

La diferència fonamental és que l’entitat que la gestiona no té afany de lucre i ha d’estar arrelada al territori on és el centre. Pel que fa a l’oferta de serveis no canvia gaire perquè venen donades per normativa municipal i tant en un model com en l’altre qui porta la feina quotidiana són professionals de sector al que es dediqui el centre. En tots dos casos l’Ajuntament subvenciona els projectes establint mínims que han d’estar garantits.

La participació de la ciutadania en l’equipament o en el projecte La gestió recau en mans d’una entitat sense ànim de lucre legitimada i representativa

Per accedir-hi és necessita ser una entitat de segon grau. O el que és el mateix ser una federació, que és una entitat formada per vàries associacions de base, que decideixen unir-se de manera voluntària per formar una entitat que les agrupi.

La gestió cívica a Sants-Montjuïc

L'existènciad’unprojectedegestióconsensuatentrel’administració i l’entitat gestora, amb un acord formalitzat a través d’un conveni El compromís de promoure canals de participació oberts i transparents L’empara jurídica de les normes reguladores de Participació Ciutadana i la Carta Municipal

CC Font de la Guatlla

Centre Cívic Cotxeres

Centre Cívic La Cadena

CC Casinet d'Hostafrancs

Centre Cívic El Sortidor

Centre Cívic Casa del Rellotge Sala Pepita Casanellas

Centres de proximitat que ofereixen serveis al barri

Fotos: Rafel Vidal

Centre Cívic Casa del Rellotge Sala Pepita Casanellas

Centre Cívic La Cadena

Poliesportiu La Marina

La Bàscula

Locals Química

Servei: sociocultural Gestió: Unió d'Entitats (cívica)

Servei: esportiu Gestió: Llop Gestió (privada)

Servei: sociocultural / esportiu Gestió: TASCA / Llop Gestió (privada)

Servei: veïnal Gestió: coordinada

Veïns de Plus Ultra volen conservar els patis de quatre finques || Yohany Limpias

Rafel Vidal

La possible expropiació dels quatre patis que hi ha Plus Ultra, al carrer Ruiz d'Alda i que corresponen als números 4, 8, 12 i 16, tal com preveia el planejament urbanístic, ha alertat els veïns de la barriada, que reclamen que es preservin a fi de mantenir la seva singularitat. "Ens oposem a què els treguin perquè són uns patis pintorescos, que ens donen seguretat i que no afecten el pas, ni de vianants ni dels cotxes" deia Abdó Florencio, veí afectat i membre de l'Associació de veïns de Plus Ultra. Juan Alonso Marrero, un altre veí afectat se sumava, queixant-se "que es pretengui expropiar-los, i que a sobre, els propietaris facin la urbanització", extrem que

des de l'Ajuntament aclareixen, "ho preveu la llei d'urbanisme, en cas que volguessin fer reformes". Fonts municipals asseguren que el que es vol és concretar les reformes que es donaven per pactades amb els veïns. "Totes les actuacions per la concreció dels planejaments urbanístics es van pactar amb l'anterior mandat i ara ens tocava executar-los", explica la consellera Esther Pérez al respecte, tot i que assegura que hi ha una reunió pactada amb els veïns aquest mes de juliol a fi d'escoltar-los i aclarir els processos. La modificació urbanística també preveu l'expropiació de la finca número 29 del Carrer Ruiz de Alda, que ha de permetre l'obertura del barri cap a Mare de Déu de Port. ■

12 DISTRICTE

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Radars aterra a La Marina! El Projecte Radars és una iniciativa per evitar l'aïllament de les persones grans més fràgils. Per fer-ho, veïns, comerços, farmàcies, serveis i entitats col·laborem detectant i prevenint situacions de risc, i lluitant activament contra la solitud no desitjada de les persones grans que han decidit seguir vivint als seus domicilis. Vols participar-hi? Tu també pots formar part de Radars, i tens diverses vies per a fer-ho. No costa res estar una mica atent a les necessitats de les persones grans, i fer així una mica de barri recuperant l’esperit comunitari que hi havia als pobles: Si coneixes alguna persona que pateixi solitud, o observes al-

comerços), per fer trucades periòdiques de companyia i vinculació, i per acompanyar a les persones grans a les activitats que fan trimestralment als espais de les entitats i serveis del barri. Contribuir a estendre una mirada sensible i respectuosa envers la gent gran està també a la teva mà, ajuda’ns a construir un barri més humà, segur i solidari.

guna situació de risc, pots actuar de “radar” i contactar-nos directament a radarsgentgran@bcn. cat o trucant al telèfon 93 619 73 11. Vols col·laborar en la definició del Projecte al barri de la Marina? Forma part de la Taula Radars i ajuda a establir l’estratègia per trencar amb la solitud de

les persones grans del teu entorn. Celebrarem la primera Taula Radars el dijous 12 de juliol a les 12h a l’Espai Bàrkeno (Pg. Zona Franca 56-64, 2º pis). Ets una persona activa? També ens pots ajudar fent-te voluntari! Necessitem un cop de mà per a fer difusió del Projecte (tant a festes o esdeveniments de barri, com a equipaments, serveis i

El projecte Radars és una iniciativa d’Acció Comunitària liderada pels Serveis Socials municipals, amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc i les entitats de la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF). Si vols conèixer més en detall com funciona el projecte Radars, pots buscar-nos a Youtube i ferte una idea precisa dels espais de participació existents. Comptem amb tu! ■

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

La portense i La Lira Tunisenca, els altres cors de Clavé que hi va haver a la Marina || Julio Baños A la dècada dels anys 20 del segle passat hi havia als nostres barris tres corals adherides a la Federació dels Cors de Clavé. Dos de Port: la Portense, ja desapareguda i La Joia de Montjuïc, encara plena d’activitat i a punt de complir el seu 90è aniversari. La tercera era La lira Tunisenca del barri de Casa Antúnez (Can Tunis). Han passat molts anys i ja gairebé ningú s’enrecorda de les desaparegudes. Per això escric de la Lira Tunisenca, que vaig arribar a conèixer.

La Lira Tunisenca es va crear l’any 1922 a l’Ateneu Obrer de Casa Antúnez. La formaven socis de l’entitat i la dirigia el mestre José Voltas Viñas La Lira Tunisenca es va crear l’any 1922 a l’Ateneu Obrer de Casa Antúnez. La formaven socis de l’entitat i la dirigia el mestre José Voltas Viñas. Tenia una àmplia sala cafè on es discutien tots els temes d’actualitat i es feien activitats de tota mena. Hi havia un grup teatral i una magnífica escola de primària dirigida pel mestre Sr. Torralba. També hi

havia una coral infantil amb nens de l’escola. L’ateneu gaudia de molts serveis pels seus associats. Com en aquell temps l’empresa Santiveri de productes dietètics estava ubicada a Can Tunis, el Sr. Benito Santiveri i Margarit, l’amo, era el membre d’honor de la Lira Tunisenca. Quan va esclatar la guerra civil a Espanya (1936-1939) la coral va deixar d’actuar perquè la majoria dels seus joves van ser cridats a files. Acabada la guerra, el local de l’Ateneu Obrer de Can Tunis va ser expropiat pel Consorci del Puerto Franco, que el va tancar i va prohibir fer-ne ús. Així va ser fins a l’any 1947, quan el govern va donar permís per reunir-se i cantar, però en castellà. Més tard, finalment, tots els Cors de Clavé van poder cantar en català. A la Festa Major de Casa Antúnez de l’any 1949, es fa un acte simbòlic carregat de gran sensibilitat: el cercavila s’inicia davant la porta del local que havia estat el centre social de la Lira Tunisenc, l’edifici de l’antic Ateneu Obrer de Can Tunis al passeig Agrícola. La Lira Tunisenca estava acompanyada de diferents corals, entre elles les dues del barri veí del Port. La cercavila va continuar pel Passeig de Can Tunis. Una banda de música alegrava el recorregut, aturant-se de tant en tant enmig del passeig de Can Tunis i cantant totes les corals juntes, fins arribar a la nova seu de la Lira, el bar del Pinyol al

▶ 1954. Membres de la Lira Tunisenca en un dia de Festa Major de Can Tunis

passeig de Can Tunis. Des d’aquell moment La Lira Tunisenca va actuar a les festes majors dels barris, van fer els seus assajos setmanals i les seves sortides anuals, etc. Al 1953 van marxar cap a Madrid on van fer una gran trobada de Cors de Clavé. També es arribar a crear la “Lira Tunisenca Juvenil.” L’any 1956, la fàbrica CAMPSA va expropiar i va enderrocar una illa de cases al passeig de Can Tunis, entre els carrers Macià i Lagasca. Era la illa més antiga del barri on vivien la majoria de cantaires de la Lira Tunisenca. Els van traslladar a la Verneda

Francesc Claramunt

Vella, a l’altre extrem de la ciutat. Pocs anys desprès el Consorcio del Puerto Franco va expropiar i enderrocar més cases a l’inici del Passeig Agrícola. Moltes famílies, en veure el futur que els esperava, van optar per marxar a viure fora del barri. No tinc la data exacta de la desaparició d’aquesta Coral, però tots els indicis apunten que va ser cap a finals de la dècada dels anys 50. Esperem i desitgem de tot cor que la Joia de Montjuïc celebri amb tota alegria i vigor del món el 100è Aniversari de la seva creació. ■

José María Irurtia López, una vida lluitant i dedicant-se als altres

▶ José María Irurtia en una fotografia de jove

|| Laura Sicilia El 26 de juliol de 2008 ens va deixar el veí d’Alts Forns, José María Irurtia López, un navarrès nascut al 1940 a Puente la Reina que va aterrar per primer cop al nostre barri amb tan sols setze anys per treballar a la fàbrica SEAT i va tornar de nou al 68 establint-se definitivament. Al llarg de la seva vida, en José María va ésser un home lluitador i compromès amb el barri. Va començar fent catequesi a l’església de la Mare de Déu de Port, on va conèixer a

la seva dona, Teresa Pérez González, veïna de tota la vida de la Marina. Va ser un dels dirigents de les protestes i la vaga de fam de set dies que van tenir lloc a la empresa Motores Afa, desencadenades a causa de l’acomiadament de 550 treballadors sense oferir-los liquidació, entre ells, ell, als anys 70. Protestes que van finalitzar amb la detenció de José María i problemes de salut per a tots aquells que havien realitzat el dejuni, però que van aconseguir que s’indemnitzessin els treballadors acomiadats. José María va formar part de la Juventud Obrera Cristiana, del sindicat UGT i del partit socialista. Va participar

en múltiples reunions clandestines i accions reivindicatives fins al punt d’ haver estat controlat per la policia secreta i rebre més d’una visita de les que llavors feien els grisos. “Tenia una corda per si algun dia havia de saltar per la finestra” ens diu la Teresa, la seva dona. Per casa seva van passar personalitats com Pasqual Maragall i d’altres polítics rellevants. Arriscant-se a patir pallisses o corrents elèctriques, com en alguns casos havia passat, en José María repartia octavetes dins les empreses on treballava en contra del règim franquista. Va ser líder sindical a l’empresa Bruguera. Als anys 80 va començar a treballar al Patronato municipal de la Vivienda, l’actual Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, lloc on va romandre fins un any abans de la seva mort, quan es va jubilar. En aquí en José María era anomenat “Santa Teresa de Calcuta”, ja que la seva solidaritat no tenia límits. En aquesta entitat va prendre el càrrec de president, el primer de la institució. En aquests anys va lluitar per aconseguir la creació d’un ambulatori al barri, juntament d’altres com en Juan Antonio Reyes, company de diverses lluites per la millora dels barris de La Marina, que el descriu com un home que emanava solidaritat, pròxim i amb molta humanitat, que va encapçalar moltes de les lluites socials dels barris de Zona Franca. José María també va formar part de l’Associació de Veïns de Nostra Senyora del Port, on va coincidir amb Julio Baños, qui el defineix

com un home fabulós, que defenia les seves idees polítiques amb tenacitat i convenciment i que era capaç de posar diners de la seva butxaca per ajudar als demés. José María Va passar els seus últims dies tal com va començar, fent catequesi. Fins als últims moments col·laborant. Aquells que el coneixien bé com Salvador García, amic de tota la vida, el descriuen com “un fenomen”, “una de les persones més importants que he tingut el gust de conèixer i tractar”, “noble, lleial i obert”, “un home bolcat sempre amb qui més ho necessitava”. En Salvador va dedicar una poesia al seu amic, una part de la qual diu així:

Miro hacia atrás, tiempo lejano Joven y fuerte, tierno, contento Gran corazón, siempre en la mano Dispuesto a darlo en todo momento .... Tu implicación, codo con codo En el trabajo, siempre el primero Ni una renuncia, dispuesto a todo Has sido apoyo para el obrero... “AL CHE MARI” Salvador García 2 de Octubre del 2009

SALUT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Si fem viatges internacionals... preparem-nos || CAP Dr. Carles RIbas Viatjar és una activitat cada vegada més freqüent en la nostra societat actual. Per aquest motiu a l´hora de realitzar viatges internacionals s´haurà de tenir en compte una sèrie de mesures preventives que assegurin la nostra salut. El motiu dáquestes mesures és léxistència del risc de contagi de malalties pròpies dels països que es visiten. Aquestes mesures preventives inclouen les vacunes, la profilaxis per la malària i les recomanacions generals com la higiene dels aliments i begudes i com preparar la farmaciola pel viatge. Per tal de saber quines mesures precisem, és molt important que programem una visita a un centre de salut internacional per a conèixer quines caldrà aplicar pel nostre viatge, com a mínim 1 mes abans de línici dáquest, per si fos necessari administrar alguna vacuna per donar així una resposta immunitària protectora. Donat que tot just comencen les tan esperades vacances, per aquells que tingueu

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Què bevem a l'estiu?

Centro de Atenció al Viatger Internacioprevist un viatge internacional, no dubteu en posar-vos en contacte amb els centres nal (Hospital Clínic): 932 27 93 00 d´atenció al viatger internacional que existeixen a Barcelona. Bon viatge!! ■ Unitat de Medicina tropical i Salut internacional Drassanes: 934 41 29 97

Infermera Lara Arévalo Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Els falsos mites dentals que no has de creure (II) neteja a l'any. -Els raspalls durs netegen millor que els tous. Fals. Tots els raspalls compleixen la seva funció d'higiene de la mateixa manera, i està demostrat que els raspalls durs poden provocar ferides a la geniva del pacient. -Si es té "piorrea" es perden totes les dents. Fals. La periodontitis o piorrea pot desencadenar la pèrdua d'algunes peces dentals però només en el cas que no es tracti o que la malaltia es trobi en un estadi molt desenvolupat.

|| CAP La Marina - Les dents són els responsables del mal alè. Això és fals a mitges ja que el mal alè apareix per falta d'higiene dental i acumulació de restes i bacteris. De vegades té el seu origen en problemes gastrointestinals. -Els queixals del seny s'han de treure sempre. Només s'han d'extreure quan la seva posició i desenvolupament causin infeccions o problemes per a la resta de les dents. Cada per cas ha de ser avaluat per un odontòleg. -L’aspirina sobre el queixal elimina el dolor. Fals. És una antiga creença que causava seriosos problemes en les genives. Avui dia l'AAS s'utilitza per a altres

-Les dentadures postisses són per a tota la vida. Fals. Els materials han de ser substituïts pel seu desgast i contamimalalties. nació. Els teixits gingivals evolucionen -Les dents amb fundes dentals són amb el pas dels anys pel que la rigidesa de immunes a la càries. Fals. La manca la pròtesi pot generar molèsties, raó per d'higiene produeix càries sota de les fun- la qual ha de ser revisada periòdicament. des molt difícils de detectar. -Els protètics dentals poden atendre clínicament a pacients. Fals. El -Els implants són per a tota la vida. protètic dental també conegut com a meRes és per sempre. Novament la falta d'higiene dental, l'acumulació de bacteris i la cànic dentista fabrica la pròtesi prescrita pròpia fisiologia del pacient afecten molt pel dentista i el dentista és l'únic capacitat formativament i legalment per treballar a la seva durada. sobre la boca del pacient. Són professions -Les neteges dentals fan malbé o que es complementen però no se solapen ratllen les dents. Fals. La neteja dental ja que el protèsic en cap cas pot tenir conserveix per eliminar la placa i la tosca que tacte clínic amb el pacient ja que consties diposita en les dents i per tant evitar tuiria un delicte penal d'intrusisme. ■ futures patologies, com la periodontitis, també coneguda col·loquialment com EAP La Marina "piorrea". És recomanable almenys una

Ara sí que no podem negar que ja ha arribat l’estiu. Es comença a suar de bon matí i hi ha persones que ho fan fins i tot quan es de nit i estan dormint. Les nits d’estiu son caloroses a Barcelona i sobre tot al nostre barri que és de cara a ponent. Quan estem passant calor, el que més ens ve de gust és prendre una cervesa (amargant) molt fresca, o una orxata (dolça) o potser a algú un got d’aigua glaçada. Això ho fem perquè pensem, que bevent coses molt fredes, ens refrescarem i ja no tindrem set. Però estem equivocats. Al Brasil, a les platges de Copacabana o d’Ipanema, hi ha, caminant per la sorra, nois que van venent cafè ensucrat, que tal sembla que estigui bullint. I la gent que pren el sol, se’l beu com aquí fem amb els refrescs. Del nord d’Àfrica, fins la Índia, a més de cafè calent, és costum prendre també te calent per treure’s la calor de sobre. I no cal dir que també ho fan a la Xina. Doncs si, els que estem equivocats som nosaltres. Quan prenem una beguda molt freda, el cos es refreda només temporalment, ha de fer un esforç per posar el que hem begut a la temperatura corporal i això fa que es generi més escalfor i que suem més. I sobre tot, si bevem coses fredes, ho hem de fer poc a poc o de mica en mica. Quina paradoxa... Com més quantitat de beguda freda bevem... més calor tenim!!! ■

CULTURA 15

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Doble presentació de llibres a la biblioteca Francesc Candel

Rafel Vidal

|| Laura Sicilia La biblioteca Francesc Candel va celebrar el 26 de juny a les 19h un acte per a la presentació del llibre Paradís trencat, de Ricard Coll i Llibre objecte, de l’escriptora i veïna del nostre barri Anna Ortiz i Huguet. La presentació va comptar amb la presència d’ambdós autors, la directora de la biblioteca, un periodista com a moderador i un gran nombre de gent que no es va voler perdre l’activitat, la qual s’inicià amb una introducció dels escriptors i va consistir en una entrevista per part del moderador a l’Anna i en Ricard, i finalment, amb la intervenció del públic que va poder donar la seva opinió respecte les

obres. Paradís trencat, és una novel·la negra i el quart llibre del veí de Sants, Ricard Coll, qui ha publicat d’altres com; Pantaló curt, pantaló llarg, Hotel Tèrminus i Petit diari d’hivern. Per altra banda, Llibre objecte és el segon llibre de l’Anna Ortiz, veïna del barri de la Marina i filla de l’Elias Ortiz, un home força conegut per l’ajut que va prestar en solucionar problemes socials i d’habitatge en el nostre entorn, al qual la seva filla va dedicar el seu primer llibre. La seva obra actual és un llibre petit de poesia, que conté quatre poemes relacionats amb els sentits. “Un llibre que traspua sentiments, emocions, i que per tant el converteix en un gran llibre”. ■

L'agenda de juliol Dimarts, 10 ESTIU AL PARC Concert de Picot Picot és un duo de música pop-folk en català d’arrels tradicionals. Fusionen ritmes del Magreb i els Balcans amb melodies tradicionals i harmonies pop. Hora: 20:00 h Lloc: Parc de Can Sabaté Organitza: Centre Cívic La Cadena

CONCERT HIVERNACLE Enrico Le Noci & Felix Rossy Concert a duo amb Félix Rossy a la trompeta i Enrico Li Noci a la guitarra, tocaran temes originals i de compositors com Wayne Shorter o Herbie Hancock. Hora: 20:30 h Lloc: Terrassa del bar de La Bàscula

Dimarts, 17 ESTIU AL PARC

Dijous, 12 BALL Masterclass de ball, per conèixer estils com el merengue o la salsa. Hora: 18:00 h Lloc: Sala Gran de La Bàscula ESPECTACLES A LA FRESCA

Concert de Crema Catalana Crema Catalana és un grup musical especialitzat en l’havanera i la cançó de taverna. Hora: 20:00 h Lloc: Parc de Can Sabaté Organitza: Centre Cívic La Cadena

HOP CABARET (Dansa urbana) Mostra de peces curtes de dansa urbana emmarcada dins el HOP18, 8es Trobades de Dansa i Cultura urbana. Begudes i pinxos a càrrec de la cuina de L’Engranatge. Hora: 20:00 h Lloc: Davant la Casa del Rellotge

El Far Aprendre esport amb la biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 24 ESTIU AL PARC Concert de Technopolitans Technopolitans és un projecte de música electrónica que consta de DJ i bateria. Hora: 20:00 h Lloc: Parc de Can Sabaté Organitza: Centre Cívic La Cadena

Amb el període estival s’obre un món de possibilitats de lleure: anar al cinema, al parc, a la platja, a passejar... Des de la biblioteca us proposem que aprofiteu el bon temps per practicar algun esport. Potser es tracta d’aquella disciplina que, amb els anys, s’ha convertit en la vostra assignatura pendent, potser és un esport que ja practiqueu i voldríeu millorar, o, simplement, teniu curiositat sobre algun i en voleu saber més. El nostre fons d’esports inclou tot tipus de materials que poden ser del vostre interès: llibres sobre esports que es poden practicar al carrer, com el patinatge o el futbol, o a la platja, com la natació o el voleibol; llibres sobre esports d’equip, com el bàsquet, o individuals, com l’escalada. Llibres sobre esports per a dones embarassades, per a infants, per a gent gran...Totes les etapes de la vida estan cobertes, així que, perquè no els hi doneu una oportunitat? Dediqueu-li uns minuts al dia i veureu com, no només el vostre cos, sinó la vostra ment, us ho agrairà. Preparats, llestos, som-hi!

Dious, 26 ESPECTACLES A LA FRESCA CAN GABARRA (Cabaret de circ) Una sèrie de números amb tècniques tan variades com els ports acrobàtics, antipodisme, equilibri sobre objectes i pal xinès, de la mà de l'humor i el joc de clown de dos presentadors molt peculiars. Hora: 20:00 h Lloc: Davant la Casa del Rellotge

Juliol i Setembre EXPOSICIÓ

Dijous, 19 CINEMA A LA FRESCA La Forma del Agua, de Guillermo del Toro En un inquietant laboratori d'alta seguretat es produeix una connexió insòlita entre dos mons aparentment allunyats. Hora: 20:00 h Lloc: Davant la Casa del Rellotge

"Món animal" El Club de Fotografia de la Casa del Rellotge ens presenta aquesta mostra fotogràfica sobre el món animal. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Vine als Jardins dels Drets Humans. 6 hores de música, performance, menjar, beure i celebració per reflexionar al voltant de l’economia i el valor de les coses. Recull un tiquet amb sorpresa a la Sala Pepita Casanellas, la Casa del Rellotge i la Biblioteca Francesc Candel des del dia 10 al 16 de juliol.

+in

cn.cat

aner.b

w.gr fo ww

LLIÇÓ D’ECONOMIA de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, Los Torreznos i Societat Doctor Alonso. Amb la col·laboració de Marc Sempere Moya (Compartir dóna gustet), Asociación Generación Guineocatalana Virgen de Bisila, Barcelona Activa, Suelas Asencio Aznar i altres amics i amigues del barri.

ENTRADA GRATUÏTA! Del 2 al 19 de juliol.

PUBLICITAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona i Barcelona Activa presenten dos estudis per millorar l’ocupabilitat al sector portuari Segons els informes, les empreses de la Comunitat Portuària demanen especialistes polivalents, amb l’anglès i preparats pels canvis tecnològics Aquest mes s’han presentat dos estudis encarregats pel Port de Barcelona i Barcelona Activa sobre els perfils professionals demandats per les empreses del sector marítim i portuari que tenen un objectiu doble: millorar l’ocupabilitat de les persones i impulsar la competitivitat de les empreses. Ambdós estudis analitzen els perfils sol·licitats per les empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona, però cadascun d’ells se centra en nivells professionals diferents. L’informe del Port de Barcelona (elaborat per la Fundació Barcelona FP) analitza les necessitats laborals vinculades a l’àmbit de la Formació Professional (FP), mentre que l’estudi de Barcelona Activa es fixa sobretot en perfils estrictament marítims. Tots dos estudis són complementaris i pretenen apropar l’oferta i la demanda de treball en el sector marítim i portuari amb la voluntat d’adequar els programes formatius existents a la demanda professional real de les empreses del Port. Quant a l’estudi de Barcelona Activa, està desenvolupat en el marc de l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona 2016-2020, amb l’objectiu de detectar i divulgar les oportunitats i el potencial d’ocupació de sectors estratègics de la ciutat. Així succeeix amb el sector

tructurats en tres grans subsectors: el transport marítim de persones i mercaderies, la nàutica esportiva i de recreació, la pesca i l’aqüicultura. Aquests 53 perfils complementen el Catàleg d’Ocupacions de Barcelona Activa, configurat per més de 1.000 perfils professionals on ja es contemplen ocupacions afins al sector marítim (logística, indústria química, turisme, etc.).

marítim, que ha esdevingut un lloc clau en activitat econòmica i teixit productiu. Conèixer les necessitats professionals de les empreses El primer objectiu de l’estudi del Port de Barcelona va ser, per tant, conèixer les necessitats específiques de les empreses que desenvolupen la seva activitat en l’entorn del Port i el sector marítim. Des les conclusions

Port de Barcelona

de l’estudi es desprèn que les empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona demanden especialistes polivalents i especialitzats i anuncia que l’adaptació als canvis tecnològics serà el seu gran repte a curt termini. La formació en anglès és un altre de les mancances detectades per les empreses portuàries a l’hora de trobar professionals qualificats. Per altra banda, l’estudi de Barcelona Activa ha identificat 53 perfils professionals, es-

Impuls a la Formació Professional Dual L’estudi del Port de Barcelona finalitza amb una sèrie de propostes d’acció per a millorar l’actual FP, entre les quals destaquen la potenciació dels itineraris de FP Dual en empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona; la creació d’un mapa de recursos formatius del Port de Barcelona que faciliti aquesta incorporació de les empreses portuàries als cicles de FP Dual; i la creació d'una taula de treball de les professions del Port de Barcelona. Per la seva banda, l’estudi de Barcelona Activa impulsa la formació professionalitzadora. Un exemple ha estat l’inici d’una formació conjunta amb l’Institut de Nàutica de Barcelona, que n’ha adaptat una part del cicle formatiu com a curs de formació ocupacional per a persones a l’atur. ■

Pere Navarro pren possessió com a nou delegat especial de l’estat al Consorci de la Zona Franca

Pere Navarro va prendre possessió com a nou delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, començant una nova etapa corporativa al front de l’entitat pública barcelonina. El nomenament de Navarro substitueix en el càrrec de delegat i president executiu de l’ens públic a Jordi Cornet, mentre que la presidència del plenari institucional recau en l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Llicenciat en Ciències Biològiques per

la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pere Navarro i Morera (Terrassa, 23 de desembre de 1959) ha accedit al càrrec després d’una dilatada trajectòria en la qual destaca la seva experiència com alcalde de Terrassa, com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) entre 2011 i 2014, i com a diputat al Parlament i president del grup parlamentari per aquesta formació. En l’àmbit privat, la seva experiència professional s’ha centrat en una matèria

que sempre l’ha apassionat, la direcció estratègica de planificació territorial i el desenvolupament urbà, un àmbit l’interès del qual combina amb la seva sensibilitat en matèria social i la seva preocupació per la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Membre fundador de la Joventut Socialista a Terrassa (Barcelona), aviat va destacar en accions de solidaritat social i va accedir a àrees de responsabilitat en el PSC i en el consistori terrassenc (1987), fins a accedir l’any 2002 a la seva alcaldia, càrrec d’alcalde en la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants que va ostentar durant 10 anys, després de revalidar en les eleccions de 2003, 2007 i 2011. En 2012 va ser nomenat per la fundació britànica City Majors com un dels 98 millors alcaldes del món, juntament amb l’alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna. Com a credencials per la nominació hi havia accions com el seu lideratge per al primer pacte municipal anticrisi d’Espanya (2009), l’impuls del parc Científic-Tecnològic Orbital 40 (2010), la signatura del pacte local per la cultura (2011) i la creació de la primera oficina de mediació hipotecària per evitar desnonaments (2012). El compromís polític de Pere Navarro l’ha dut a ostentar activitats en ens socials vinculats a la ajuda als refugiats (2005-

2011 Fundació Acsar), a l’atenció als discapacitats (2007-2011 Reial Patronat sobre Discapacitat) a l’aplicació de les Tecnologies de la Informació (president de Localret 2006-2011) i a la Comissió Nacional d’Administració Local (2007-2011), així com altres activitats vinculades a l’activitat municipalista. Navarro va augmentar la seva rellevància pública l’any 2012 al ser nominat candidat del PSC a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 25 de novembre, candidatura que va seguir a la seva designació com a primer secretari del PSC (2011-2014), estant escollit més tard membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE (2014-2016). En el PSOE, va impulsar l’acord federalista de reforma de la Constitució denominat Acord de Granada (juliol 2013). Al Parlament de Catalunya, va ser president del grup socialista i secretari primer de la mesa, així com impulsor de les activitats del consell assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT). En l’àmbit privat, ha exercit la seva expertise en matèria urbana com a director de desenvolupament estratègic de l’empresa consultora IdenCity (2017-2018), especialitzada en la planificació estratègica de ciutats i territoris en matèria d’innovació, competitivitat, sostenibilitat i qualitat social. ■

ESPORTS 17

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

El veí Jero Carmona disputa al mundial de bàsquet per a sords a Washington, amb la selecció espanyola || Redacció La selecció espanyola de bàsquet per a sords va viatjar el 5 de juny cap a Washington per a disputar el mundial sub-21 que es va disputar del 7 al 14 de juliol. Un dels seus integrants és el veí Jero Carmona, que dies previs es va concentrar amb tot l’equip a Sant Cugat. Allà jugadors i tècnics de l’equip nacional van seguir un programa de doble entrenament i sessions tàctiques cada

L’equip de Hoquei de l'INS Montjuïc es proclama campió de la lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona

dia amb el fi de posar a punt el seu joc per a l’esdeveniment mundial. Tots plegats es van enlairar el dia 5 de juliol. Al campionat, Espanya es trobava en el grup B, conjuntament les seleccions de Polònia, Grecia, Canadà i el Japó. Al grup A hi eren Israel, Austràlia Lituània, Estats Units i Ucraïna. El primer partit de la selecció espanyola, que al tancament d’aquest d’aquesta edició encara no s’havia efectuat, es preveia contra Grècia, el 7 de juliol. Bona sort! ■

Activitats variades a la Matinal Esportiva 2018

Agustín Forteza

Els Mossos d’ Esquadra de Sants-Montjuïc donen consells de seguretat als seus Administradors de Finques El dijous passat 21 de juny, un total de 12 administradors de finques del Districte de Sants-Montjuïc van assistir a la ponència sobre “ Consells de Seguretat ” a la nostra comissaria

el torn del prec i preguntes hi va haver un gran interès sobre tot allò exposat i el Sots-cap USC va respondre les inquietuds relacionades amb les ocupacions actuals dels pisos.

La xerrada liderada pels Cap i Sots-cap d’ Unitat Seguretat Ciutadana, i Oficina de Relacions amb la Comunitat estava englobada dins les últimes línies d’actuació de la Campanya Administradors de finques per prevenir robatoris a l’ interior de domicili, comunitat de veïns i als garatges de les finques.

La campanya es va iniciar el passat 1 de juliol on es va contactar personalment amb els responsables dels administradors de finques per tal de facilitar els cartells dels consells de seguretat i situar-los a les entrades dels habitatges i pàrquings , resoldre dubtes i establir un canal de comunicació directe. Posteriorment es va recollir aquella informació rellevant dels administradors i associacions de veïns. I vam reforçar la campanya amb la xerrada preventiva a la nostra comissaria.

La conferència es va desenvolupar en tres blocs. ORC va explicar les tipologies de robatoris a l’interior de domicilis més freqüents dins del districte acompanyat de les mesures físiques de seguretat per prevenir aquest il·lícits sobretot de cara a les vacances d’ estiu. Seguidament el Cap d’ USC va exposar dos vídeos il·lustratius de robatoris a l’ interior de domicili. I en

L’objectiu de la campanya era oferir una via de col·laboració i comunicació immediata per donar la millor resposta davant els fets delictius especificats anteriorment. ■

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Els comerços de la Marina es van vestir de gala amb l’òpera al Comerç Orjuela, la soprano Charo Tris, Fernando Álvarez i Toni Galera, al costat de noves veus i estudiants del Conservatori del Liceu i de l'ESMUC, com el colombià César Cortés, recent Premi de la Lírica al Reial Cercle Artístic. Les botigues associades de l’Eix Comercial la Marina a on es va poder sentir òpera en el seu comerç varen ser: Art i Decoració, Drogueria Ramiro, Zapateria Jubel, Papereria Navarro, Josaòptics, El Taller (Forn de Pa), Daniel Fernández, Taller de l’Àngels, Papereria Lage,Joieria Ramon Carné. El comerciants i el veïnat han valorat molt positivament aquesta activitat per vincular el comerç amb la cultura i esperem repetir l’experiència pel proper any. Òpera al Comerç vol, d’aquesta manera, apropar aquest gènere líric a tots els ciutadans de la ciutat, a més de reforçar el coneixement del comerç de proximitat de Barcelona. ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98 AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33 ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA ELECTRODOMÈSTICS PG. Zona Franca, 177- 179 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 Telf. 93 332 57 97 Telf. 93 535 52 52 GELATERIA JIJONENCA MINERIA ESTANCS c/ Mineria, 10, local 3 ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Telf. 627.28.30.77 EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLERS COMERCIAL ÁLVAREZ CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680 188 509 Energia, 20. 93 421 59 77 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI TU CERRAJERIA.COM C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Pg. Zona Franca, 173. CORREDURIES D’ASSEGURANCES 661 991 144 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS FORNS DE PA Mare de Déu de Port, 252 365. CAFÈ I FORN DE PA Telf. 93 223 33 09 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI 365. CAFÈ FORN DE PA I Alts Forns, 74. DEGUSTACIÓ 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

ROBA AMIGA (Projecte home) c/Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43

GARIBAL (Tienda de Cristales CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, CONDIS SUPERMERCATS local 17. Telf. 93.192.73.66 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 EL TALLER DE L'ÀNGELS Jardins de la Mediterrània, REFORMES INTEGRALS local 23 NOUESPAI, S.C.P Telf. 640 521 415 Pg. de la Zona Franca, 177 ÒPTIQUES Telf. 93.517.63.18 GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 93 431 03 22 Telf. 629.82.92.85 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 93 332 57 94 Jardins de la Mediterrània s/n. PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 296 48 18 ZAS! CAKE LLAR D’INFANTS XUMETS Mare de Déu de Port, 272 Energia, 10. 93 431 76 72 Telf. 93 141 97 75

RESTAURACIÓ BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 SOLUCIONS-ENGINYERIAPg. Zona Franca, 151 08034 Bcn CLIMATITZACIÓ 934324022 VALCÁRCEL INGS., S.A Carrer del Gaià, 10, TOMA TAPA Telf. 933 31 58 12 Jardins de la Mediterrània, local 11. Telf. 93 166 76 23 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PERRUQUERIES I ESTILISME ENRIC I PAU Mare de Déu de Port, 260 Minería, 4-6. 93 332 25 62 MACARRO BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 93 331 63 49 Ferrocarrils Catalans, 87-89. Mare de Déu de Port, 413 bxs LA SAL DEL PORT Telf. 93 332 78 56 TALLERS MECÀNICS local 3. Telf. 93 422 10 48 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TALLERES J.F DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR PADDOCK MOBLES Mare de Déu de Port, 279 Paseo de la Zona Franca, 132 MUEBLES EL CISNE Passeig de la Zona Franca, 145- Telf. 93 332 89 95 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 934 32 15 90 149. Telf. 93 331 84 33 TALLERES PÉREZ- ALONSO BAR RTE. CAL CAMPÀ MacMOBLES ZONA FRANCA MANIKURAME Mare de Déu de Port, 124 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 223 30 42 Pg. Zona Franca, 141 C/Foneria, 26 Telf. 93 360 68 69 Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 625 53 31 TELECOMUNICACIONS BAR-RESTAURANTE I.T.C. SYSTEMS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 MI PELU O'RINCÓN Gran Via, 158 Mare de Déu de Port, 305-319 Ctra. Del Prat, 11. C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93. 461. 61.48 (Jardins de la Mediterrània) Telf. 93 421 20 70 Tel. 93 421 56 17 QUADRES I MARCS CAFETERIA CERVECERIA LA DOR MODA I COMPLEMENTS ART I DECORACIÓ c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Mineria, 17. 93 296 70 03 191-205. Telf. 93 332 04 13

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

10 establiments de l'Eix Comercial la Marina el passat divendres 29 de juny es van vestir de gala, es van convertir en l'escenari per l'actuació de cantants d'òpera que van interpretar diverses àries i cançons napolitanes, relacionant cada peça lírica amb l'activitat del comerç que va acollir l'actuació. Els veïns i veïnes van poder recórrer tot el barri escoltant bona música. Per aquesta activitat, Barcelona Comerç i l’Associació de Comerciants la Marina van comptar amb la col·laboració d’Òpera Jove de Catalunya, entitat integrada per persones vinculades al món de la lírica des de molts àmbits diversos i que treballa en la difusió de l'òpera a casa nostra, potenciant, de forma destacada, el nou talent líric català. Entre els cantants que van participants al programa Òpera al Comerç cal destacar, el contratenor Sergio Monsalve, la mezzosoprano Andrea

PUBLICITAT 19

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

Aigües de Barcelona condona el deute a les famílies vulnerables de l’àrea metropolitana El Fons de Solidaritat impulsat per Aigües de Barcelona des de fa més de sis anys es fa càrrec de l’import de la part del rebut de l’aigua corresponent al consum de les famílies que són considerades vulnerables per la seva precària situació econòmica. Normalment, en la factura que paguem els consumidors s’hi sumen diferents conceptes: l’aigua que subministra la companyia, la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) que factura l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en alguns ajuntaments, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, la taxa de clavegueram, a més d’altres impostos d’altres administracions. En resum, el consum d’aigua que els consumidors paguen al rebut implica el 34% del rebut, la resta, el 66%, són taxes i impostos de les administracions com els que acabem d’esmentar. Aigües de Barcelona bonifica el consum d’aigua a les famílies que els serveis socials dels ajuntaments declaren en situació de vulnerabilitat. Sants 255x167.pdf 1 2/7/18 Aquesta condició de precarietat objectiva la tenen més de 23.000 llars de l’àrea metropolitana, de les quals

prop de 7.000 són de la ciutat de Barcelona. Enguany, Aigües de Barcelona ha fet un pas endavant en les seves línies d’ajut a les persones en situació de vulnerabilitat, i ha decidit condonar el deute acumulat del consum d’aigua de rebuts endarrerits. Es tracta del deute que aquestes famílies van 15:28 acumular des que van deixar de pagar fins que els serveis socials del seu ajuntament els va declarar en situació

de vulnerabilitat i, per tant, van entrar a formar part del Fons de Solidaritat d’Aigües de Barcelona. En aquesta direcció, el passat febrer Aigües de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per implementar el protocol d’actuació en l’aplicació de la Llei 24/2015, de pobresa energètica. Entre d’altres compromisos, s’establia que, igual que ja ha fet Aigües de Barcelona, el consistori barceloní també condona-

ria el deute originat per la seva taxa dels rebuts de l’aigua. De moment ni l’Ajuntament de Barcelona ni l’AMB han procedit a la condonació dels deutes que han provocat les seves taxes. Una facturació que durant 2016 i 2017 ha superat els 1,7 milions d’euros. Cal recordar que des de l’entrada en vigor de la Llei de pobresa energètica, Aigües de Barcelona ha signat 21 convenis que estableix aquesta mateixa llei. Aquests municipis són Barcelona, Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans. Resten per signar els convenis amb Badalona i Cerdanyola, amb qui ja s’està treballant amb els serveis socials per establir el protocol de comunicació per a una aplicació efectiva de la llei. ■

“A Sants-Montjuïc, consumim de mitjana

7,4 € al mes C

d’aigua”

Descobreix què s’inclou a la factura a barriabarri.cat o trucant al 900 710 710

CMY

El darrer any, el consum mitjà d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona ha sigut de

7,4 € al mes*.

Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, professor i guia de Barcelona

* Preu mitjà del consum mensual de l’àrea metropolitana de Barcelona durant el 2017.

Juliol-Agost 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA “La meva família va ser una de les primeres en arribar a Plus Ultra” Yohany Limpias D’on eren els seus pares? La meva mare de Sants, i el meu pare de València. Treballava a la fàbrica de sabons de la companyia Berenguer que hi havia a Sants. També va ser President d’Esquerra Republicana de Catalunya. I quan van venir a viure a Plus Ultra? Quan es van casar, van ser dels primers en arribar. Pels volts dels anys 20. Aquí vam néixer la meva germana i jo. Vostè va seguir les seves passes a la fàbrica de sabó. Allà vaig començar a treballat de debò, primer a Sants, i després ens vam traslladar a Santa Perpètua de Mogoda, fins que em vaig jubilar. Per què es diu Plus Ultra el barri? En record de l’avió que va fer el vol transatlàntic Sevilla-Buenos Aires l’any 1926. També els carrers homenatgen aquesta fita, oi? Aquest avió el van pilotar els aviadors Julio Ruiz de Alda, Juan Manuel Duran i Ramón Franco, germà petit del dictador, que va ser un alt càrrec militar durant la segona república, abans que el seu germà es convertís en dictador. I que després també va participar als bombardejos de Barcelona. Se’n recorda? Recordo el soroll, les bombes van caure davant de casa. Quan els bombardejos eren de nit m’agradava veure i sentir els avions que baixaven; la meva germana s’amagava. La veritat és que ens acolloníem. Les coves de Montjuïc van ser providencials llavors, oi? Sí, sí tots corríem a amagar-nos-hi. A casa, la meva mare ens obligava a córrer, el pare es quedava.

Francesc Boix Torres, Barcelona (1927) Jubilat. D’ofici, saboner.

Té dues filles i és l’actual President de l’Associació de veïns de Plus Ultra. En Francesc és un home amb unes maneres amables i franques i com a representant té un talant molt raonable, així el descriuen els seus veïns. Ha nascut i viscut tota la seva vida al Plus Ultra. Parlem al centre de Barcelona, entre guiris que passegen i bandes de música que ignorem d’on han sortit, però que ens fan elevar la veu. Ens explica la història del Plus Ultra i moltes de les seves vivències.

Yohany Limpias

“La nostra generació va ser l’última en gaudir de la platja de Montjuïc” Vostè és dels que va arribar a gaudir de la platja que hi havia a Can Tunis. Ui, vaig anar-hi tantes vegades! Quan teníem 15 o 20 anys, per exemple, el diumenge al matí agafàvem la tovallola i el barret i tan contents... cap a la platja. Ens emportàvem alguna cosa per dinar, cadascú el seu. I què vau fer quan us vau assabentar que ja no podríeu gaudir-la? Per molt que facis, el poder és el poder. També va conèixer el Passeig de la Zona Franca d’abans? Sí, era maco, amb un carrer d’anada i un de tornada. A la corba hi havia la platja, que quan venia carregada deixava la Marina tota inundada. He sentit que abans hi havia rivali-

La Marina crida: "No volem violadors, ni aquí ni enlloc"

tats entre barris. Els del Plus Ultra ens enteníem millor amb la gent de la SEAT, i aquests no s’avenien molt bé amb els de les Cases Barates. Era una mica així, però més entre els joves. La trepitjada del raïm se celebra fa més de 30 anys, com va iniciar-se? Va néixer a partir d’una vinya que hi havia al carrer de Ferrocarrils Catalans, dels germans Peña, els de la bodega. Les persones que hi treballaven, feien la collita i van tenir la idea de fer-ho. Després, l’Associació de veïns els va donar un cop de mà i ara en són els organitzadors. Molts joves han crescut trepitjant el raïm al Plus Ultra. Per això és important mantenir la tradició, pels que vénen.

|| Yohany Limpias Centenars de persones van concentrar-se dijous, 28 de juny, a la plaça Marina contra la sentència judicial del cas La Manada, enrabiats, indignats i alhora espantats amb la notícia de l’intent de violació registrat el cap de setmana de la revetlla de Sant Joan al barri, quan van intentar violar una veïna al Passeig de la Zona Franca. Joves, adults, gent gran, homes, dones, la canalla... tothom s’hi va sumar. La preocupació era comuna: “No es pot tolerar com si res que les dones no se sentin segures enlloc i que la justícia no els doni cap garantia”. La manifestació va ser nombrosa i va destacar sobretot la presència dels més joves: “Estic en contra de tot el que està passant, en sento preocupada i insegura i per això he vingut”, deia la Marina, una noia de 12 anys. En la mateixa línia es manifestava la Paula, de 15 anys: “Estem fartes dels violadors, no tenim per què sentir-nos insegures i cal que sortim al carrer a dir-ho”.

Si hi hagués una cosa imprescindible, des de la seva visió experimentada, què creu que seria? Que els de dalt, que són els que tenen el poder, es dediquin més a atendre les necessitats dels d’abaix, que no els deixin desemparats. Hi ha alguna cosa de les d’ara que el sorprengui? No, perquè a mesura que he anat estudiant i veient diferents coses, he crescut i això serveix per a poder respondre a preguntes com les que ara em fas, quan 50 anys enrere no hagués sabut què dir-te. Que els diria a les noves generacions? Que al matí, quan s’aixequin, mirin si el Plus Ultra encara existeix. ■

De la mateixa manera hi havia joves que es van sentir apel·lats a pronunciar-se: “no m’agrada que les dones se sentin insegures o intimidades”, “Si un violador veu que les seves accions no tenen cap conseqüència per què hauria de deixar de fer-ho?” Deien l’Eleazar i en Fidel, respectivament, tots dos de 19 anys. A l’altra banda generacional, entre la gent més gran, la percepció i les opinions no eren gaire diferents: “tinc netes i besnétes. És una vergonya el que està passant”, deia la Maria Ortega, de 82 anys. Coincidia l’Abdó Florencio, de 62 anys, president de la Coordinadora, que expressava el mateix parer. Les dones que encapçalaven la manifestació, totes representats d’entitats i associacions del barri eren unànimes en el sentir que “no es pot tolerar la cultura de la violació”. La Doris Garcia, l’Anabel Montón, la Vanesa, la Lucía, la Rosa i la Carolina portaven la pancarta, seguides per centenars i centenars de veïnes i veïns al crit de “no volem violadors ni a la Marina ni enlloc”. ■