La Marina - Edició Gener 2017

Colau i Junqueras signen l'acord per l'arribada del metro a la Marina el 2018

Pàgs.

amcl

associació mitjans comunicació local Fundador

Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007

redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona

President A.M.C.L.

Joan Barutel

Director

Juan Antonio Reyes

Cap de redacció

Yohany Limpias

Edició i maquetació

David Edo

Redacció

Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Neus Borrell, Elena García, Daniel Navarro, Mireia Vidaña.

Fotografia

Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio. Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP

La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia, Cristina Moreno, estudiant en pràctiques I.

La Mercè.

Publicitat

comercial@amcl.cat AMCL (932965007)

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

La notícia positiva

Núria Feliu ha estat guardonada amb el Memorial

Francesc Candel de Cultura

La cantant Núria Feliu ha estat distingida amb el Memorial Francesc Candel de Cultura per la seva tasca excepcional en pro de la normalització lingüística de la música popular catalana, arrel de l'esforç recent de recopilar la seva discografia en una valuosa col·lecció de CD. Els seus èxits han portat al català els estàndards musicals internacionals, aconseguint que moltes orquestres seguissin el seu exemple incorporant-los al repertori dels seus concerts i actuacions als envelats i sales de ball d'arreu de Catalunya. Núria Feliu també ha contribuït a la recuperació de cançons tradicionals i cuplets de gran arrelament popular. Es tracta de la vuitena edició del Memorial que des del l'any 2008 va ser concedit a tot un seguit de personalitats i institucions dels àmbits de la comunicació i l'acció social i cultural. En hora bona!! ■

Editorial

Un acord per celebrar

L'acord realitzat entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya no pot sinó alegrar-nos després de més de 30 anys de lluita per un transport digne al barri. Hem de ressaltar el paper exercit des de l'administració d’Ada Colau per desencallar un tema que durant l'anterior administració ni tan sols es va intentar solucionar, o almenys no ho va semblar. Cal destacar també la voluntat de la Generalitat de Catalunya a l'hora de valorar tots els factors que ho han fet possible.

La predisposició d'ambdues administracions per arribar a consensos que facin realitat una necessitat tan urgent, és una mostra de que quan de de les administracions públics es treballa amb voluntat política, totes les barreres que puguin existir són superables. I sí, des de les administracions públiques es pot millorar la vida dels ciutadans. Quan es treballa amb interès i constància són possibles acords com el que gratament hem conegut aquests dies per al nostre barri.

És cert que la conclusió de la línia 10 del metro el 2018 és només el començament de la solució dels problemes de connectivitat al barri i que encara ens queda camí per recórrer. Les millores s’han de continuar fent.

L'acord reflecteix també i sobretot, el valor de les lluites veïnals i dels lluitadors socials: els i les veïnes incansables. D'ells és el mèrit. Veïnes i veïns que entenent el valor de la democràcia i la seva qualitat de ciutadans, exigeixen el que per contracte social les administracions públiques estan obligades a donar, benestar als seus ciutadans.

És la lluita veïnal la que ha guanyat, la protesta feta, el no descoratjament, el no conformar-se, el no donar per inamovibles situacions que tenen solució, per molt que se'ns repeteixi que no. Hem començat amb bon peu l'any, ens n’alegrem i us convidem a celebrar-ho.

Que el 2017 tots el nostres projectes, tan individuals com a col·lectius, siguin una realitat, bon any a tothom!

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Agustín Forteza

Fantasia i màgia

Èxit de participació al pessebre vivent i a la cavalcada de Reis al barri

|| Cristina Moreno i Esther Pardo

|| Redacció

Les festes de Nadal ja han passat, i en aquest dies hem pogut gaudir de l'esperit més festiu de la Marina.

Demostrant una vegada més la nostra unitat de barri Per començar, es va celebrar el diumenge 18 la setena edició del Pessebre Vivent de la Marina. Es representa des de l’any 2009 i l’organitza la Unió d'Entitats de

la Marina i el Centre Cultural Estrelles Altes. Compta amb al voltant de 200 veïns de la Marina que recreen passatges bíblics i és un dels pessebres vivents més reconeguts i famosos de Barcelona. S’hi acosten una mitjana de 5000 visitants cada any.

Però no és l'únic esdeveniment nadalenc que confirma la unitat del barri de la Marina: cada any es fabrica i es munta un arbre de nadal col·lectiu, que el fan els nens de les escoles del barri. A més, es canten nadales i es balla.

la gentilesa de La

i dels fotògrafs col·laboradors d'aquesta publicació.

D'altra banda, la xarxa d'AMPAS de la Marina, com cada any, organitza una campanya de recollida d'aliments per a aquelles famílies del barri que els manca l'oportunitat de celebrar el Nadal ben alimentades on la solidaritat del barri es fa notar.

La també compta amb activitats pels més petits, com es el taller de Nadal per a nens d' u a cinc anys a la sala Pepita Casanellas, o el Casal d'Hivern nadalenc del Centre Cívic La Cadena. Aquest casal, per a nens de

quatre a dotze anys, ha estat obert des del dia 27 fins al dia 30 de desembre .

Com qualsevol barri de Barcelona, el llums nadalencs il·luminen el barri quan arriba el vestre, donant-li un aspecte més càlid a la Marina.

A més a més també hem gaudit de la festa dels Reis que tan entusiasmen als nens.

Us deixem un recull fotogràfic del que han significat aquestes festes al barri... ■

Fotos:

Pessebre vivent: Cedides per La Marina Viva Fotos Reis: Felipe Campos

Agraïm

Marina Viva

"Sense etiquetes", fotografies contra l'estigma i la discriminació

Amb motiu del Dia Mundial de la Sida, ABD, Associació Benestar i Desenvolupament va inaugurar al Centre Cívic Parc Sandaru l'exposició fotogràfica "Sense etiquetes - La Casa de la vida", un treball col·laboratiu entre l'entitat i Barcelona Photo and Video Productions, Shoot For Change i Downtown Studio Barcelona, amb la participació activa de persones que viuen amb VIH i la sensibilitat de la fotògrafa Katherin Wermke. Una mostra que reflexiona sobre les situacions de discriminació que experimenten les persones que viuen amb VIH en el seu entorn més proper, amb la família o les amistats.

Les fotografies, en què han participat una seixantena de persones entre usuaris/àries i voluntariat,visibilitzen famílies plurals i heterogènies que advoquen pel respecte a la diversitat, l'empoderament de les persones que viuen amb el VIH i la difusió d'un missatge positiu. L'exposició pren la llar com a punt de partida, com l'espai en què s'institueix la ten-

dresa per primera vegada. L'exposició proposa explorar els límits i les trobades que podem tenir amb allò estrany i diferent.

Moltes persones que viuen amb VIH han experimentat en algun moment de la seva vida algun tipus de discriminació associada a la seva malaltia com el rebuig de la seva pròpia família o en el seu cercle d'amistats, pèrdua d'una feina, negació de

l'habitatge, pèrdua de la custòdia de seus fills i filles, tractes vexatoris en l'assistència sanitària o limitació de la lliure circulació, entre d'altres violacions dels seus drets. Es tracta de situacions de discriminació que afecten directament el desenvolupament d'una vida plena i el benestar personal, psicològic i emocional que, al mateix temps, vulneren els drets humans. Tal com explica la fotògrafa Katherin Wermke, la iniciativa pretén generar un espai de reflexió i visibilització a partir de les arts visuals com un disparador crític que posi de manifest una realitat que genera discriminació en el pla afectiu. En definitiva, fer servir la fotografia com una eina de transformació social i recordar que el VIH no fa la identitat de la persona. ABD té previst portar l'exposició a més espais per ampliar al màxim el seu missatge de sensibilització. ■

llibertat d'expressió

Infraestructures demencials

Agafeu-vos fort al seient i llegiu la notícia de fa pocs dies: l’Estat espanyol rescatarà les vuit autopistes radials de Madrid per manca de rendibilitat. Cost: 5.500 M d’euros. Per què cal rescatar-les? Perquè són ruïnoses, tenint present que circulen paral·leles a autovies gratuïtes. I per què les van construir?

Com deia el recent Premi Nobel, “això, amic meu, només ho sap el vent”, si bé un altre cantant més nostrat deia “investigueu els qui en treuen profit”. Tan inútils no són, per al que els interessa.

I això només és el cas més recent. Recordeu el rescat de l’empresa de la plataforma Castor? La broma, terratrèmols a part, ens costarà 1.350 M d’euros, a pagar amb el rebut del gas durant 30 anys.

|| Andrés Naya || CODIRECTOR DE LA REVISTA CARRER

El passat 20 de juny vam rebre a la redacció de Carrer un burofax de la companyia d’aigües Agbar. Era el primer en 25 anys d’història de la revista. A la mateixa vegada el rebia la revista digital Crític i la Favb, per haver reproduït en les seves pàgines web el contingut de l’article “Sis anys de saqueig de l’aigua a Barcelona” de Quim Pérez, publicat al número 140 de Carrer. La companyia enviava un text i exigia la seva publicació als tres mitjans, apel·lant al dret a rectificació. L’espai i l’extensió havien de ser equivalents als de l’original. La Llei de Premsa dóna massa facilitats als poderosos. El to del burofax era amenaçant.

El cos ens demanava resistir-nos a la pressió. Amb la col·laboració d’algun amic periodista de Carrer, vam consultar un gabinet jurídic especialitzat en tot allò refe-

rent a l’exercici de la llibertat d’expressió, que ens va recomanar la seva publicació. Les grans companyies hi compten amb potents recursos jurídics i nosaltres no podíem obrir una guerra en aquest terreny.

“S’ha d’aconseguir la municipalització de serveis bàsics que afecten drets socials bàsics, com la gestió de l’aigua”

Van enviar la seva amenaça sense posar-se prèviament en contacte amb nosaltres, sense demanar explicacions, sense buscar un altre tipus de solució més “civilitzada”. Ens consta

que el gabinet de premsa d’Agbar no compartia els criteris del seu servei jurídic. Les grans companyies utilitzen tots tipus de mitjans per protegir el seus interessos. És coneguda la pràctica habitual de no posar publicitat en aquells mitjans que gosin publicar informacions sobre les seves males pràctiques laborals o els seus abusos empresarials. En 25 anys, Agbar ha posat un parell d’anuncis a Carrer, que va suprimir en el moment que vam informar sobre els preus abusius de les factures, els talls de subministrament, la il·legalitat del seu contracte a Barcelona o el perill que representa que un servei públic fonamental es realitzi a través d’un monopoli, sense transparència. Així ens hem comportat durant 25 anys i així continuarem. S’ha d’aconseguir la municipalització de serveis bàsics que afecten drets socials bàsics, com ara la gestió de l’aigua. ■

I just ara, el rescat de la constructora del túnel de l’AVE sota els Pirineus: uns 500 M d’euros. Per cert, com l’anterior, empresa de l’ínclit Florentino, l’amo de la llotja del Bernabeu. Això sí que és un bon empresari: beneficis assegurats, socialització de les pèrdues. Heu sentit a parlar de l’estació de l’AVE que es farà en un poble de 26 habitants de la província de Lleó, amb un cost de 4,2 M d’euros? I casos més antics com la supressió de línies d’AVE amb una mitjana d’ocupació de nou viatgers per dia, en què l’explotació sortia més cara que traslladar-los en limusina. Per no parlar de l’aeroport de l’“Abuelo” de Castelló. I del de Puertollano, usat, diuen, pels convidats a les caceries reials i que avui en dia ja no és operatiu.

I tot això qui ho paga? Doncs els de sempre, els que no poden escapar-se de pagar impostos i patir retallades. I els seus fills i néts: tot això són herències amb projecció de futur.

Així s’entén que, en el mateix apartat de comunicacions, a casa nostra estem com estem. Des del 2008, a l’inici de la crisi, fins ara, la subvenció de l’Estat al transport públic de l’Area Metropolitana ha baixat un 43%: de 173 milions a 98. I com es compensa? Doncs amb la creixent contribució de Generalitat, Ajuntament i AMB, que ha passat dels 415 milions als 586: un increment del 41 %. Així s’explica que a barris com la Marina hagin de lluitar per evitar la supressió de línies de busos i per deixar de ser l’únic barri sense parades de metro. Demencial. ■

Associació Benestar i Desenvolupament ANC Sants-Montjuïc

LA VEU DEL CARRER FAVB

Professionals de la salut de primer nivell al barri

Dues metgesses i l’equip del Cap la Marina guardonats amb el premi a la Excel·lència pel col·legi oficial de metges de Barcelona

El Cap la Marina va rebre altres tres reconeixements l’any 2016

Aquest any ha estat poc normal, diu el Metge Josep M Cots, especialista en medicina de família, professor de la facultat i director del CAP la Marina que des del 2008 treballa al barri. Ens explica que a l’equip de metges i professionals del centre que dirigeix, el CAP la Marina, va rebre quatre reconeixements i premis el 2016: El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) va guardonar a tot l’equip de la Marina amb el premi a l’excel·lència professional.

Aquests premis es concedeixen anualment, a criteri del jurat constituït per metges i metgesses de reconegut prestigi. En paraules del president del CoMB, Jaume Padrós “els metges i els equips guardonats representen el compromís amb l’excel·lència, amb els valors de la professió i, sobretot, amb els pacients”. La Doctora Isabel Duaso, metgessa d’aquest centre i Marian de la Poza, del CAP Dr. Carles Ribas (entrevista a la contra) també van ser guardonades amb aquest premi.

D’altra banda el departament de salut de la Generalitat de Catalunya en el marc de la jornada dels 25 anys del Servei del Sistema Nacional de la Salut de Catalunya, els va atorgar el premi a la millor experiència pel projecte d’Atenció compartida de càncer de mamà amb el Clínic.

Aquest és un projecte on els pacients fan la primera fase del tractament a l’hospital clínic, i després es comparteix amb el metge de família. Això, en afegia Cots, dóna una major seguretat al pacient que ja no ha de desplaçar-se. El centre també compta amb l’aparell per a fer les ecografies, d’entre altres avantatges.

Un altre assoliment del centre va ser aconseguir el certificat d’acreditació del nivell de qualitat i competència en relació amb els estàndards aprovats per acord del govern de la Generalitat i que expedeix el Departament de Salut de la Generalitat. Aquest certificat equivaldria a una certificació ISO i per aconseguir-lo s’han de tenir en compte diversos indicadors. Cots destaca entre ells el temps d’espera d’atenció a la consulta. Al CAP la Marina és d’un màxim de 48 hores.

El quart és el certificat del Sistema de Gestió Ambiental de l’Institut Català de la Salut. Hi ha pocs centres que el tinguin i certifica la bona gestió ambiental. Es té en compte la utilització del paper, l’aigua i electricitat, d’entre altres.

“Sóc partidari de la sanitat cent per cent pública i gratuïta”

Per aprofundir una mica més parlem amb el Metge Josep Cots. A nivell general la sanitat pateix sobre tot per les retallades, com s’ho fan?

Sobre tot, gestionant les persones que hi treballem, que s’hi sentin a gust amb la seva feina.

Expliqui’ns com és una setmana normal al CAP.

Abans he d’explicar unes característiques d’aquest centre, la primera és que és centre universitari. Hi ha alumnes de la facultat de medicina del Clínic i també tenim residents en medicina de família, per tant som

més persones i s’ha de fer coses per a ells. Això fa bullir l’olla i és bo. Cada dia tenim sessió de 2 a 3 de la tarda l’equip mèdic i el d’infermeria per separat i dos cops al mes ens reunim tots junts. Som tot un equip, no hi ha torns de matí i de tarda, per això és el moment que tenim per fer-ho.

Com a equip, quina ha estat la cosa més complicada de gestionar en els anys que porta aquí?

Normalment són les persones el més difícil de gestionar, perquè la part clínica, si els metges son bons, es gestiona sola. Organitzar detalls com saber la qualitat de vida professional (QVP) de les persones. El primer no és la part econòmica sinó com se senten a la feina, que tinguin una bona cadira i que quan arribin tinguin una consulta disponible i tot funcioni bé. En definitiva que es pugui treballar bé.

demanen resultats i nosaltres ho hem de gestionar, cada vegada demanen més coses i anem fent, motivant les persones. En aquests moment, quines son les principals malalties que detecten al centre?

Cada any es fa un informe de salut comunitària i en aquest moment, al barri, el reflex és la proporció de persones que necessiten millorar el benestar social i econòmic. A nivell de salut clínica és correcte. Quina visió te la relació entre els professionals de la salut i els responsables polítics?

El metge sempre ha de demanar més per als seus pacients, i el polític ha d’entendre que com més recursos tinguem, millor per a tots.

El més important és que els polítics i l’administració s’acostin al que fem els

metges per veure com ho podem millorar. Els recursos son els que tenim i els polítics haurien de conèixer la situació, amb més comunicació de totes les parts.

És partidari de mantenir la gestió de la salut cent per cent pública?

Ens pot posar un exemple d’alguna situació que s’hagin trobat?

Som un centre petit: 12 metges, 12 infermeres, 11 administratius, 3 o 4 resident, 2 o tres estudiants, una odontòloga, 2 auxiliars, una treballadora social i dues senyores que netegen. Hi poden treballar 50 persones. Però hi ha un detall, som més persones que consultes ( 17) i això feia que quan arribaves no sabies on posar-te; la solució va ser tant fàcil com crear una espècie de semàfor vermell i verd per a cada consulta. Amb aquest detall es va acabar tot el problema; amb una mirada ho tens clar. A nivell exterior també es fan moltes coses amb el barri. Des de l’administració ens

Si, per suposat, crec que com a sistema sanitari és el millor que hi ha, pública, gratuïta i per a tothom, perquè això evita problemes a posteriori

Com a professional de la salut, què és el que més li preocupa del sistema sanitari ara mateix?

Que nosaltres tinguem totes les eines per poder atendre les persones, que tinguem tots els recursos dins del centre i que quan necessitem recursos externs els trobem en tempos i forma adequada, Això beneficia no només al usuari sinó també al professional. Els recursos has de saber on els poses. Per això és important l’aproximació entre nosaltres i l’administració. ■

|| Yohany Limpias / Esther Pardo

|| Redacció

▶ L'equip del CAP la Marina.

▶ El metge Josep Cots, director del CAP la Marina. Yohany Limpias

A les nostres xarxes

facebook.com/lamarinacat

Signatura del conveni entre l'Ajuntament i la Generalitat per finançar la linea 10 del metro

Vicenç Larrotcha Ara cal que es vegin els efectes

Emilio Espadas Mucho hablar y poco hacer

Xerrada sobre salut #DiariLaMarina

Jordi Hervas Dagá Llastima perque no estaba assebentat.Es interesant poder veure les tevas dades, receptes, agenda de visites per internet. Jo fa temps que estic agregat i sol·luciona molt viatges al Cap.

Busos de La Marina. Quedarem desconnectats sense el 37 - La Marina Digital

Rosa Artigas Lo sé, lo quieren retirar y es el único que va al Clínico

Felicitat amics, companys i veïns!!

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Carmen Navarro, mestressa de casa

L'any passat em va anar bastant bé, el millor va ser que el meu fill va trobar treball després de dos anys. D'aquest any, de moment, el que de veritat em fa il·lusió són les petites coses del dia a dia…

No, no es tracta de felicitar als veïns per aquestes festes, QUE TAMBÉ però això ho faré al final, ara es tracta de felicitar la Coordinadora d'AA.VV. i Comerciants pel seu primer aniversari.

Fa un any uns quants veïns, companys presidents de les Associacions de Veïns de la zona, farts de lluitar cadascun pel seu costat, vàrem decidir unir-nos en una sola organització per COORDINAR les nostres lluites i per defensar els interessos de tots els veïns, amb la idea d'unir-nos tots en les lluites comunes i recolzar les lluites pròpies de cadascun dels barris per a d'aquesta manera tenir el màxim de força i fomentar el concepte d'unitat. Així doncs, FELICITATS COORDINADORA, FELICITATS VEÏNS! Felicitats també als que han aconseguit que els bancs els retornin els diners que els van estafar, als que han superat els desnonaments, els que han trobat treball encara que els sous

siguin paupèrrims, ja lluitarem per millorar-los, com lluitarem pel Metro, el 37 i una infinitat de reivindicacions que tenim als nostres barris.

Per a això va néixer la COORDINADORA i en això gastem les nostres energies, les energies dels barris que la componem. Junts i units a les diferents forces vives que composen el ventall de la Marina de “Port” i La Marina del “Prat Vermell”. Units com un sol puny que SUMI i mai divideixi, que sumi a les manifestacions, en totes les lluites, que els nostres enemics tinguin enfront d’ells un bloc ferm i decidit

També volem, d'una forma molt especial, felicitar a tots els companys que lluny de les seves famílies estan SALVANT VIDES AL MEDITERRANI.

FELICITATS AMICS, FELICITATS COMPANYS, FELICITATS VEÏNS!!

Pendents de l’Amor…

Eli Rolando Miren Valencia

Les dures lluites feministes dels anys setanta ens han fet evolucionar, reflexionar, créixer i apostar per una societat més igualitària. Hemos dissenyat un nou context amb més oportunitats, amb més dignitat, amb més capacitat. Part de nosaltres ens hem format, hem viatjat, hem après, hem triomfat en aficiones en las que som realment bones, som lluitadores, independents econòmicament i estem en el moment de seguir en un bon camí. Però què passa quan parlem de l’amor? Què passa quan una relació o un intent per establir-ne una arriba a les nostres vides?

Las creences inconscients que tenim sobre l’ideal d’amor, amor romàntic del que tant se’n parla últimament, no ajuden. Ens fan creure que naixem amb un do especial per a estimar incondicionalment, per a arribar al cim de l’amor. Lamentablement observo al meu voltant dones triomfadores, amb grans caps pensants que s’han vist paralitzades per les seves relacions de parella, unes dones dependents

dins una societat de avanços. I d’avant d’això em pregunto Perquè volem i sentim que hem de donar-ho tot per amor malgrat rebre poc? Perquè en ocasions deixem de viure les nostres vides per començar a viure la de l’altre persona? Perquè tanta necessitat imposada per viure una relació de parella? Què hi ha darrere d’aquest temor a la soledat?

Des del meu punt de vista, la societat patriarcal junt amb la cultura cutre amatòria d’aquesta societat no ajuda. Una clara relació entre la construcció del sistema sexe-gènere i la dependència emocional que ens fa viure condicionades per rols establerts i per la idealització de lo no realitzable.

Per això pot ser interesant en aquest nou any marcar-nos l’objectiu de començar a reflexionar o seguir reflexionant sobre què està passant per entendre la dualitat en el comportament, la magnificació excessiva de l’amor i la pèrdua en ell mateix. En definitiva una aposta per atendre, per entendre i per progressar.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Què és el millor que li deixa el 2016 i què n’espera d'aquest any?

El 2016 vaig tenir família i per a mi això va ser el millor…Pel 2017 espero salut, feina i molta alegria perquè crec que és l'essencial per poder mantenir a la meva família.

Javi Aguilera, 35 anys, xofer

Ana Asensio, 62 anys, mestressa de casa

Jo del 2016 no em quedaria amb gairebé res. Excepte amb la meva gent, la meva família i els meus amics perquè el treball, el que ens estan prenent , el que ens estan robat i la joventut sense perspectives… anem molt malament. D'aquest any tampoc n’espero res de bo. En la política caldria escombrar tot el que no val i posar alguna cosa nova.

El millor que m'ha passat el 2016 és que em van renovar el contracte de treball per un any més, així que estic molt content. Pel 2017 espero que almenys segueixi tot igual, que no vagi a pitjor i que la meva germana, que té una malaltia molt greu es posi bé. Tot el que sigui de més benvingut, però de menys, res per favor.

Valeriano Segòvia, 35 anys, venedor de cupons de l'ONCE

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Yohany Limpias / Agustín Forteza

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L’acomodador

Juan Bibian

" La poesia no s’hauria de traduir, es como dutxar-se amb paraigua"

"Paterson" (2016) de Jim Jarmusch. El director ens obsequia en aquest finíssim film amb una oda a les coses senzilles, un poema de set estrofes que són els set dies de la setmana en què ens explica la vida de Paterson a la ciutat de Paterson. Ell és un conductor d'autobús casat amb Laura que es dedica a pintar tot el que atrapa amb ratlles blanquí-negres i que viuen en un senzill i dolç estat de felicitat, amb la presència del tercer personatge d'aquesta petita peça de càmera, el seu gos Marvin.. Sempre observant-ho tot i que serà clau en el desenvolupament dels esdeveniments.

Escenes com la xerrada amb la nena - poeta " cau a l'aigua .... com un riu ..." , tota ella màgica o la final amb el turista japonès poeta que visita aquesta ciutat de províncies de New Jersey per ser el bressol de qui és. També excel·lent. Sense ostentació, sense tragèdies o personatges d'importància. Només un simple aficionat, un ésser senzill, els seus poemes i la seva vida i tot junt ens dóna la millor pel·lícula que un ha vist sobre l'art poètic i sens dubte situada al més alto d'aquest 2016. Un amic meu, crític de pro, em diu que sabent per altres i per mi de la seva qualitat no tanca la llista dels millors films de l'any fins que la vegi i la gaudeixi i fa molt bé, aquesta peça de càmera, la seva exquisidesa, la seva tendresa i el seu afecte a les estrofes i els apariats és de visió obligatòria, una delicatessen que no s'ha de perdre. Madura, humana i exquisida. Jarmusch aconsegueix quelcom molt difícil. Fa rimar el cine i la vida. Thanks!! ■

El jardí

Xavier Sanz

Petites coses

Primeres lletres dels 2017 i, com és preceptiu, bons desitjos pel nou any que comença. Tot i que, tal com caminen les coses millor parlem de desitjos a seques; projectes, petites iniciatives i emocions que ens omplin d’estímuls el nostre dia a dia; més enllà de les grans fites.

Envoltants de moments històrics, dates en majúscules, personatges per emmarcar i moments irrepetibles; el 2017 podria ser l’any de les petites coses. Dotze mesos plens de petits detalls, estones “micro” que sovint tenen més valor que les grans xifres que omplen telenotícies i pàgines als diaris.

Una estona amb els éssers estimats, l’arranjament d’un petit parc públic en un carrer desconegut d’un barri allunyat del centre de Barcelona o l’organització d’un taller per a la tercera edat en un casal que arrenca somriures i distreu les ments. En l’època de la velocitat, les xarxes socials on la virtualitat ocupa i ens ocupa moltes estones; reivindiquem aquelles petites coses que poden fer gran un any que comença, no ens enganyem, amb poques expectatives. O no tan poques? Depèn de tots nosaltres!

Bon any 2017! ■

Can Clos, un pessebre amb aprenentatge

Rafael Sotillo va preparar

el pessebre de Nadal ensenyant els nois i noies del barri a treballar la fusta

|| Yohany Limpias

|| Redacció

Rafel Sotillo té un fill i tres filles. Conversar con ell és fer un repàs a una generació als que l’oportunitat d’aprendre un ofici els va permetre obrir-se camí i aconseguir estabilitat laboral i familiar.

La seva generació va ser la d’homes i dones que moguts per la necessitat es reinventaren, generaren escoles d’oficis i crearen consciència social. Actualment recolza l’Associació de veïns de Can Clos ensenyant als nens. Molts venen des d’altres barris per aprendre amb ell a treballar la fusta. Van preparar el pessebre de Nadal de Can Clos.

Visitem el seu taller, ubicat a l’interior de l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos. La varietat i diversitat d’objectes i formes, tots de fusta, em recorda la pel•lícula “Una nit al museu”. Rafel respon: “No me n’ha ensenyat ningú. Ho vaig aprendre amb un amic que era igual d’experimentador que jo, com es feia abans”

Parlem amb ell una estona... Hi ha moltíssima varietat en el seu taller…

Les idees vénen del meu cap i unes altres del que veig. Vaig arreplegant coses: trossos de ferro, de fusta o un filferro. Tot el que utilitzem és reciclat. Solament compro la cola, el vernís i quatre claus. La fusta és el més bonic que hi ha en el món. Els nois estan entusiasmats…

Ells vindrien cada dia. Actualment estem els dijous de 5 a 7. Primer fan el reforç escolar i després pugen al taller. Jo els tallo les coses, no els deixo les màquines ni les fulles. Ells escaten, envernissen, encolen i construeixen. És un aprenentatge molt bonic i que els serveix, en lloc d'estar trencant coses. Quants nens vénen al taller?

Uns 20, agafem a uns 5 nois cada mitja hora depenent del que facin, perquè no hi ha lloc per a tots. Van fer el pessebre i la decoració del camió de la cavalcada dels reis mags. (L'associació de Can Clos va portar el camió de Baltasar). Ells trien el que volen fer, comencen per alguna cosa petita i van aprenent.

Per a acabar, quina opinió té del barri?

Ha canviat tot. Abans hi havia unió. El frec fa l'afecte. D'altra banda s'han perdut tots els treballs tradicionals i hi ha molt atur. ■

Columna grega

Myriam Reyes

Feliç 2012, ai... 2017

El primer e-mail de l'any ho va escriure el meu amic Cesc: "Bon Any!". No he pogut apropar-me fins a casa teva... Ja sé que potser d'aquí a un parell de mesos la feina... Jo t'he de dir que el tió va cagar (disculpa l'expressió), i Sant Nicolau i els

Reis Mags em van portar tot això per al 2012:

Cinturó

Cinturó de seguretat

Cinturó de castedat

Cinturó d'asteroides/cinturón de asteroides

Cinturó de Kuiper/cinturón de Kuiper

Cinturó de Van Allen/cinturones de Van Allen

Cinturó de foc del Pacífic

Cinturó de pluges tropicals

Cinturó coet,

Com veus, aquest 2012 és per agafar-se els pantalons; o ens plantaran de caganers el pessebre del proper Nadal. Estic preparant un full de suggeriments que diu així: "A gran part de la població ens agradaria que els caps de gestió econòmica de les diferents conselleries expliquessin les partides de diners i amb quines empreses es tanquen acords. També m'agradaria que a la televisió pública es fes un programa de "Cercadors de sous i la seva feina".

El meu amic va fer una llarga llista per afegir-hi, i finalment em va suggerir que per què els lectors no feien la seva per publicar-la. 2012 potser ens fa més responsable a tots.

Ha canviat alguna cosa? ■

Rafel Vidal

Rafel Vidal

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Com valora l'any que ha passat i quins desitjos demanaria per al 2017?

Esther Pérez

Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Jordi Fexas

Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Activista social i polític. Ciutadà compromès amb el moviment veïnal i associatiu.

El 2016 ha estat un any reivindicatiu i combatiu. El 2017 ha de respondre als anhels de llibertat d’un poble i demanem una República catalana socialment justa on Barcelona exerceixi la seva capitalitat.

El 2016 ha estat un any on ja han començat a definir-se molts projectes que es desenvoluparan en els següents anys i que, per fi, donaran resposta a moltes de les demandes de la Marina. Veure com aquests projectes es converteixen en una realitat que transformarà el nostre barri és el que esperem del 2017.

Albert Deusedes

Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

La valoració del 2016 és més que positiva, no tot ha anat com voldríem però el balanç és molt positiu, Barcelona torna a preocupar-se dels seus barris i de la gent que hi viu, i esperem que el 2017 sigui un gran any per acabar alguns dels projectes del Districte, per exemple, l'equipament d'Energia, i avançar força en altres.

José Antonio Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

L’any passat va ser decebedor des del punt de vista de la participació, la mobilitat i l'incivisme. Esperem que el 2017 s'obrin dos parades del metro, que es mantingui el bus 37, que s' inclogui la piscina de la Marina en les inversions i que disminueixi l'incivisme.

Sergi Sarri

Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Ha estat un any al ralentí, en què Ada Colau ha governat amb el fre de mà posat. Pel 2017 espero que el Districte comenci a treballar en la remodelació integral del passeig de la zona franca, aprovat al Consell Plenari, i que guanyem la independència votant en referèndum massivament pel SÍ. Per democràcia.

Ángel Lao

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills. Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

En general l’any 2016 ha estat un any d'oportunitats perdudes per tirar endavant projectes per manca de consens. Per això demanem que el 2017 ens porti consens. Els polítics hem de donar solucions, no crear-ne problemes. En concret, per a la Marina demanem una solució per al transport: sí al 37 i el metro, ja!

M. Lluïsa Pahissa

Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

Valoració del 2016? No gaire bona: a la Marina encara no arriba el metro, i s'hi ha afegit l'amenaça de l'eliminació del bus 37. Desitjos per al 2017? Que obrin les tres parades de metro i que el 37 es mantingui. I sobretot que els barris de la Marina conservin sempre el seu esperit reivindicatiu i lluitador.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

Una oportunitat per prosperar

Barcelona ha viscut diferents moments en els quals un fet extraordinari ha permès a la ciutat començar un nou període de creixement i prosperitat, des de l'enderrocament de les muralles a mitjan segle XIX fins als Jocs Olímpics del 1992 passant per dues exposicions universals.

El primer pas és una transformació ràpida que dependrà del projecte del qual es tracti, per anar seguit d'una millora en els serveis públics i l'aparició de noves activitats econòmiques de petita escala que treuen profit del canvi principal.

Quan s'urbanitzi el sòl disponible al barri de la Marina de Port (al voltant del passeig de la Zona Franca) i es construeixin edificis d'oficines, com el que ja està construint l'Agència Tributària de Catalunya, el barri se'n beneficiarà per diverses vies. La urbanització i l'enllumenat del que ara són solars millorarà la seguretat ciutadana al barri. Els nous edificis d'oficines acolliran milers de treballadors; només a l'edifici abans esmentat de l'Agència Tributària es preveu que hi treballin 3.000 persones. Tots aquests treballadors necessitaran desplaçar-se i, per tant, milloraran les comunicacions al barri i molts altres serveis que beneficiaran els ciutadans.

El Consorci de la Zona Franca comp-

ta amb una superfície d'oficines disponible per al lloguer de 98.710 m2 (1) . Quan Catalunya recuperi plenament les seves institucions, la feina que fan milers de treballadors de l'administració central de l'estat a Madrid l'hauran de fer servidors públics de la nova República Catalana. El nombre exacte d'aquests treballadors dependrà del model d'estat que els catalans decidim tenir, però els diversos estudis que s'han fet parlen de desenes de milers de treballadors contractats. Diverses empreses immobiliàries com Aguirre Newman o Finques Forcadell afirmen que només el 10% de les oficines de Barcelona està disponible i que aquesta xifra és molt inferior al centre de la ciutat. Per tant una de les zones on es podran construir les oficines necessàries per encabir aquests treballadors de l'administració és la zona de la Marina de Sants.

La independència, per tant, és una oportunitat que permetrà accelerar la urbanització, la dotació d'equipaments i la millora de la qualitat de vida en aquests barris encara pendents d'una urbanització racional.

(1) Font: Consorci de la Zona Franca.

ANC Sants-Montjuïc

Substituir la pintura que utilitza l'Ajuntament en tots els passos de vianants per seguretat

Vicenç Larrotge 24/11/16

Arreglar pòster de llum de telefònica ple de cables, a l 'entrada club Natació Montjuïc

Joan Gascueña 14/10/16

Poder aparcar a la Marina del Prat Vermell, on n'hi ha senyalització de prohibit aparcar en zones on encara no hi ha habitatges

Manuel Coronado 03/10/16

Parc dels Drets Humans: deteriorament, mal ús, i no compliment d'horaris

Elena Garcia 11/10/16

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007

Il·lustració: Daniel Navarro

Colau i Junqueras comprometen el metro a la Marina pel 2018

Ajuntament i Generalitat signen un conveni que permetrà el finançament de 40ME per engegar dues noves estacions, Foneria i Foc Cisell.

|| Yohany Limpias

|| Redacció

El 27 de desembre, a només quatre dies per celebrar l'any nou i amb tothom submergit en preparatius per a les festes, l'Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el Vicepresident de la Generalitat i Conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras signaven públicament el conveni que fa possible el finançament de la línia 10 del metro i que permetrà que la Marina accedeixi a aquest servei de transport el 2018, segons el que s’ha anunciat.

“L'acord permetrà fer arribar el servei de metro a la Marina donant resposta a una reivindicació històrica dels veïns” va ser la primera idea que alcaldessa va voler subratllar, conscient de la importància del tema en un territori que l’ha votat majoritàriament en les últimes eleccions.

l’Ajuntament adquirirà bens immobles de la Generalitat per valor de 40 milions d’euros que es destinaran a equipaments i habitatge públic. La Generalitat per la seva part invertirà aquest 40 ME íntegrament a la línia 10 sud per posar en funcionament dues noves estacions, Foneria i Foc Cisell, que segon es preveu donarà servei a una població potencial de 70 mil habitants. Així ho va exposar el Vicepresident Oriol Junqueres durant la conferencia de premsa que es va realitzar al saló de cròniques de l’Ajuntament de Barcelona.

Es pretén resoldre una injustícia urbana històrica a la ciutat

Les dues estacions que es posaran en funcionament: Foneria i Foc Cisell, obriran la porta a l’entrada de les veïnes i veïns a la resta de la xarxa de metro de la ciutat a través dels intercanviadors de la Torrasa (L1), Zona Universitària (L3) i Collblanc (L5), alhora que oferiran una connexió directa amb l’aeroport. “Aquesta operació s’haurà de complementar amb la resta d’actuacions que donaran potencia a la mobilitat en transport públic en aquest barri, quan es completi la totalitat de les estacions de la línia. L’acord de finançament també permetrà executar la doble via per donar servei en aquest ramal amb les freqüències necessàries” Es va informar a la nota de premsa oficial de l’acte.

El veïnat reacciona davant de la notícia sense entusiasme i amb incredulitat.

El ramal de l’L10 sud abasta una longitud de poc més de 6 km (3.3 de túnel i 3 km de viaducte) i comunica Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat fins a la Zona Franca. Actualment s’ha finalitzat l’estructura del túnel i viaducte, i s’ha completat pràcticament la instal·lació de via i la catenària necessària per a la posada en servei, amb el 90 per cent dels treballs d’instal•lacions i senyalització. Pel que fa a les estacions que ara es volen impulsar, Foneria i Foc Cisell s’ha acabat l’estructura interior del pou i les andanes, i ara es treballa en l’arquitectura interior, i en la instal•lació dels sistemes de comunicació, ventilació, i d’emergència. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull i la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, van aprofundir, respecte de la connectivitat que generarà aquesta nova línia de metro, en la idea de que el que s'intenta és garantir la connectivitat del barri i fer complementar unes rutes amb el bus i d’altres amb el metro.

Natalia Bosca, 18 anys, a l'atur Sincerament no m'ho crec massa. I la veritat és que amb la línia que posaran tampoc es resol molt. Porto tres anys al barri i és millor agafar els busos.

Antonia Martí, 53 anys, administrativa… Tinc uns fills de 22 anys, estant embarassada d'ells ja anava a les manifestacions del metro. Fins que pugui pujar al metre no m'ho creuré. A més és necessari que millorin les freqüències dels busos, triguen més del que posa el marcador.

▶ Janet Sants, Ada Colau, Oriol Junqueras i Josep Rull durant la conferència de premsa.

Yohany Limpias

Fotos: Agustín Forteza

Grupo de crianza

“El meu fill juga amb les caixes de les joguines, no amb les joguines”

questa frase que solem dir quan els nostres nens són petits, té molt sentit. Els nens comencen a interessar-se pel món i a explorar el que està al seu voltant des que neixen, i així comença el joc. Per ubicar-se al món els nens necessiten reconèixer el que els envolta en el seu dia a dia, per això la seva curiositat per absolutament tot, les caixes, les olles, el menjar, els ganxos de roba, les sabates dels adults, els papers; necessiten manipular-ho tot per saber com és i poder relacionar-se amb aquests objectes. A partir d'aquest moment comença una etapa fèrtil d'aprenentatge, i de gaudir del coneixement, sempre que ho permetem i ho estimulem.

De seguida que el nen comença a conèixer els objectes, s'inicia una etapa de representació, és el que anomenem el joc simbòlic; comença a representar situacions amb els elements que coneix, sense importar si són joguines o no; i mentrestant és cada vegada més independent, perquè ja pot desplaçar-se sol, caminar i fins i tot córrer. Li interessa especialment què pot fer amb el seu cos, com pujar a un arbre, com enfilar-se per les escales; també és una etapa en què repeteix paraules incessantment per aprendre-les, construeix frases i està orgullós de fer-se entendre. És una etapa emocionant per tots els descobriments que segueix fent, per als adults que l'envolten és un moment de molta exigència, perquè la seva necessitat d'explorar es fa incan-

sable i pot col·locar-se fàcilment en situacions de risc, però tampoc les coneix, no s'atura per això.

I així anem, d'etapa en etapa, l'exploració i el joc és la principal activitat dels nens, aprenen a relacionar-se, a pensar i a crear a través del joc. Els jocs que sempre hem jugat tenen normes que s'han d'acatar per poder jugar amb els altres; amb el que també s'aprèn a conviure. Jugar és un assaig general constant sobre el viure. I el que se'ns fa inoblidable, ara quan d'adults recordem la nostra etapa de nens, són aquests moments de joc acompanyats per alguna persona estimada amb la qual tenim un vincle especial, mare, pare, oncles, avis, germans.

Per aquests records que tenim de la nostra infància, és que podem estar segurs, que el nostre millor regal als nostres fills és el nostre temps i companyia, jugar i aprendre junts.

Des del projecte Imagina't els desitgem un inici d'any ple de somnis i projectes.

Joguines versus identitat

Agost, una mare britànica camina desmenjada per una població de la costa catalana entre els seus dos fills. Un nen d’uns sis anys amb samarreta i pantalons folgats que corre, salta, fa sorollets amb la boca, somriu o s’enrabia amb algun contrincant imaginari. A l’altre costat va la filla, d’uns quatre anys. Duu un monyo tens que li fa els ulls ametllats. Porta un conjunt ajustat de samarreta de tirants i minifaldilla. Camina de puntetes sobre unes sandàlies amb mig taló. Abillada d’aquesta manera, és obvi que la seva capacitat de moviment és reduïda. A la mà hi porta una nina que vesteix de manera molt semblant. A què deu jugar, la nena? A anar de compres per boutiques? A demanar hora a un saló de bellesa, a la perruqueria, a la pedicura?

Les joguines contribueixen de manera molt poderosa a generar identitat, reprodueixen els rols de gènere amb què s’organitza la societat. Darrere

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org

A/e: taflm.suplement@gmail.com

Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 6.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Amb el suport de:

l’aparent ingenuïtat que transmet la gamma de rosa amb què s’acostuma a tenyir tot l’univers femení infantil, s’hi amaguen diversos imperatius de gènere que aniran modelant, des de ben aviat, la personalitat de les nenes. O és que algú encara es pensa que les nenes són “per naturalesa” dolces, extremadament atentes al seu aspecte físic i amb tendència a la cura dels altres i de la llar? O és que encara creiem que els nens “neixen” amb tirada al poder, l’exhibició de la força o la velocitat?

Estudis recents confirmen que les joguines han canviat molt poc en els darrers 20 anys: continuen sent molt sexistes i reprodueixen els estereotips de gènere. Els valors que s’inculquen durant la infància són molt determinants, ja que es realitzen en un context de socialització primària i condicionaran bona part de la vida adulta en aspectes decisius com l’elecció dels estudis i la professió o el model de relacions entre gèneres que s’establirà.

¿Què podem fer, doncs, des de l’àmbit familiar i l’educatiu per contrarestar el bombardeig consumista a què sotmeten nens i nenes els anunciants de joguines? A banda de limitar el temps d’exposició a la publicitat,

Consells per fer un bon ús de les joguines

El passat mes de desembre s’ha celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient, que té com a objectius principals motivar a les persones per a que ens convertim en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu; promoure el paper fonamental de les comunitats en el canvi d'actitud cap als temes ambientals i fomentar la cooperació per tal que el medi ambient sigui sostenible per procurar que totes les nacions i persones gaudeixen d’un futur més pròsper i segur.

Acabem de celebrar també les festes nadalenques i, en general, als nens i nenes de les nostres famílies, els hauran arribat un munt de joguines, i és que els infants viuen jugant, i necessiten jugar per viure doncs a través del joc descobreixen l’entorn, aprenen a conèixer el propi cos, a reconèixer els altres i a acceptar-los.

Aquesta coincidència de celebracions ens ha motivat a compartir algunes informacions i consells dels experts:

• Les joguines són estris de joc que han existit en totes les èpoques i en totes les cultures. Quan diem joguina pensem inevitablement en una joguina comercial però, com sabem, centenars de generacions d’infants han jugat sense comprar cap joguina. Amb elements senzills i objectes que ja no serveixen per cap altre ús es poden fer infinitat de joguines i crear situacions de joc que estimulen la creativitat i les destreses.

• Una joguina ha de ser estimuladora del joc. Jugar no és manipular una joguina. També ha de ser adequada a l’edat del nen o nena a qui va destinada, si no volem que li causi avorriment i confusió.

• Tot i que de vegades el nen/a vulgui jugar sol/a, quasi sempre necessita companys, perquè la interacció a través del joc permet adquirir valors i equilibri afectiu i mental.

Així, és important jugar amb companys per poder compartir situacions riques i diverses. En particular, la relació pares/mares-fills és bàsica per al desenvolupament dels infants. Les joguines no haurien de substituir les relacions interpersonals.

• S’anuncien joguines comercials a tots els mitjans. En els missatges publicitaris s’equipara la felicitat, la diversió o l’estatus amb tenir un munt de joguines, i en donen molt sovint

seria bo conversar amb incorporant també joguines la dicotomia “femení/masculí”. facetes artístiques com el moltes butxaques i que estimulen i socials. I, tot i que no patinets, entre d’altres, són

una imatge enganyosa. Els nens i nenes es creuen en la «necessitat» de posseir les joguines que veuen anunciades. De l’educació que nosaltres donem depèn que no responguin exclusivament a aquests estímuls o, en altres paraules, que els ajudem a ser més lliures.

• Les joguines estan destinades als petits, i els petits creixen molt de pressa...Quan un nen o nena ja és massa gran per continuar fent servir una determinada joguina, llençar-la significa destruir un bé que encara és útil. Li podem allargar la vida útil passant-la a germans o amics més petits, donant-la a entitats que recullen joguines per repartir-les entre sectors socials desafavorits, o venent-la a botigues de segona mà o a altres particulars. Per estalviar recursos, quan comprem una joguina també podem considerar la possibilitat de comprar-la de segona mà, o fer-la a casa aprofitant materials, amb la satisfacció petits. Si bé la nostra cultura de mercat de segona cada vegada hi ha més gent que prova aquesta vàries plataformes a través del mòbil, que ho

• L’embalatge excessiu malbarata recursos i encareix que a dintre hi ha el que sembla des de fora.

• Moltes joguines comercials funcionen amb són necessàries, perquè molts cops aporten d’una nina) i contenen metalls pesants que són dors especials per a piles facilitem la possible

• Són millors els materials biodegradables ten recursos i resulten més cares. També es pot reparable en cas que s’espatlli.

• Varietat. Tenir moltes joguines inutilitzades les coses. És bo tenir joguines que estimulin els integral.

ells sobre les seves eleccions i, si més no, anar joguines amb valors més neutres, que no reforcessin “femení/masculí”. Els jocs de taula o joguines que desvetllin el dibuix o la pintura són solucions a l’abast de estimulen les capacitats intel•lectuals, cognitives tant assequibles, clàssics com la bicicleta o els són també una elecció força aconsellable.

satisfacció que això ens pot produir a nosaltres i als segona mà encara no està molt desenvolupada, aquesta opció gràcies a que actualment existeixen faciliten.

encareix la joguina sense motiu. Cal assegurar-se

amb piles. Val la pena preguntar-nos si realment poc a la joguina (per exemple, fer girar el cap són nocius per a la salut. Llençant-les als contenipossible recuperació de part dels materials.

i duradors. Les joguines que duren poc malgaspot tenir en compte si una joguina serà fàcilment

inutilitzades no ajuda a que els menuts aprenguin a valorar els diferents aspectes per assegurar una formació

Os presentamos al GRUPO DE CRIANZÁ MAMÁ MARINA

Somos un grupo de familias que nos conocimos en el CAP de la Marina, en las sesiones de postparto y lactancia. De ahí, algunas, continuamos en el espacio familiar de La Casa dels Colors, y una vez que nuestros hijos se han hecho mayores, hemos buscado un lugar donde reunirnos semanalmente.

Se trata de un grupo abierto a todas aquellas familias que tengan hijos de 6 a 24 meses. Ofrecemos un lugar donde podamos juntarnos y que los peques puedan jugar con otros niños de su edad, en un espacio seguro para ellos. Aquí intercambiamos anécdotas, resolvemos dudas entre todos, nos damos consejos y de vez en cuando se realizan charlas informativas.

Nos reunimos cada viernes de 17 a 19h en la Biblioteca Francesc Candel, pero si alguna vez hay cambios, lo comentamos en nuestro grupo de Facebook Mamá Marina. Podéis contactar con nosotros a través de Facebook o a través de crianzamamarina@gmail.com

¡Os esperamos!

¿Por qué recomiendas Mamá Marina?

Porque es un rato muy agradable en el que mamás y papás podemos compartir con otras familias nuestros problemas y experiencias mientras los peques juegan en un entorno seguro. Un punto muy a favor del grupo, es que está en el barrio y cerca de casa.

Porque es un punto de encuentro familiar en la Marina donde entre tod@s desde nuestra experiencia podemos ayudarnos durante las etapas que va pasando nuestr@ hij@. Me encanta ver cómo mi hijo disfruta jugando y aprendiendo de los demás peques.

Porque es un ambiente que permite a la niña estar en contacto con otros peques de su edad e interactuar con ellos, ya que no va a guardería. Y, además, es una buena manera de estar en contacto con otras famílias, hablar, comentar dudas y desahogarse. ¡Los papás también son bienvenidos!

Mònica Boix

Taula de Dones de la Marina

Silvia, mamá Oliver

Sandra, mamá Marc

Alberto, papá Laia

INFO JOVE,

les

notícies

de l’Espai

Jove la Bàscula

Benvolgut any nou!

S'ha acabat un trimestre més a La Bàscula i quasi sense adonar-nos, arriba un altre.

Han sigut uns mesos intensos en els quals hem oferit diferents tallers dirigits als joves amb una acollida prou desitjable!

Tallers com teatre amb els companys d'Etc, batucada amb Brincadeira o dansa latin amb la col·laboració dels APC'S, han cobert de sobres la part escènica de la nostra oferta.

Joves fent live-looping i creant rima amb el taller de hip-hop han sigut una constant les tardes d'aquest trimestre.

A més els combos joves de la nostra escola han crescut i participat, juntament amb els d'altres cursos, a la clàssica mostra que oferim per concloure l'any. Va ser memorable....

Esperem començar redoblant esforços i energies per afrontar un any ple de reptes per l'equipament.

Aprofitem per convidar-vos a l’exposicio “Joves dissenyadors, festivals i creació digital” que inaugurem l’11 de gener.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

Una nova Jam Sessions Infantil a la Marina per rebre el Nadal

El passat divendres 23 de desembre vam fer una festa pels més menuts i menudes a la Sala Pepita Casanelles per rebre el nadal A les 5 la tarda es va realitzar un taller on els més petits van poder fer manualitats. A partir de les 6, els nens i nenes i les seves famílies van ballar i cantar les millors nadales i cançons populars en una nova JAM SESSION INFANTIL.

Aquesta activitat impulsada pel Pla d'acció comunitària de La Marina, és gratuïta i està dirigida a nens i nenes de 0 a 5 anys i a les seves famílies i es realitza diverses vegades l'any, coincidint amb festes populars o els finals de trimestre.

Aprofitem aquestes línies per agrair a les famílies que ho organitzen el seu esforç i la seva implicació.

La TIAF us desitja un Feliç 2017

Quan comença un nou any generalment ens plantejem nous propòsit s; anar al gimnàs, apuntar-nos a cursos de formació o de lleure, c anviar alguns hàbits. Nosaltres et volem proposar un altre. ¿Perquè no participes en la TIAF? Estem oberts a tothom. Si ens vols conèixer millor, ho pots fer en el nostre nou web www.tiaflm.org.

Anima't i suma-t'hi a la TIAF!

Antonio d'Haro, 66 anys, jubilat

La notícia és positiva però arriba tard perquè havia d'haver-se fet fa molt temps. Si per anar a plaça Catalunya haig d'agafar més d'una línia i donar voltes, la línia 10 no ens aportarà moltes solucions. A això s'afegeix la retirada de la línia 37.

Antonio Guillén, veí del barri i President de la Unió d’Entitats

La notícia és positiva després de més de 30 anys reivindicant-ho. Evidentment haurem de donar algunes voltes per arribar al centre de Barcelona, però ens insereix en la xarxa del metro de la ciutat.

Maria Jesús, 39 anys, perruquera

“No m'ho creuré fins que estigui fet perquè són molts anys escoltant el mateix”

Raquel Gómez, 26 anys, auxiliar d'infermeria És una bona notícia però no m'ho crec. Abans de complir els 18 anys, la Zona Franca encara estava tancada i em deia a mi mateixa que no necessitaria el permís de conduir perquè quan cumpliría la majoria d'edat ja tindríem metro. Ara estic a punt de fer-ne 26…

Carles Morera, 38 anys, pensionista

Ja era hora que arribés la notícia, però ho han promès tantíssimes vegades que no m'ho crec. Si en veritat es fa, jo podré moure'm en la meva escooter elèctrica, ara en el bus no em deixen pujar perquè les dimensions de la cadira són molt grans.

"Treballem per garantir la permanència de línia 37"

"Estem treballant des del primer dia amb el districte, atenen les reivindicacions dels veïns que utilitzen els busos de barri, que permeten connectar zones importants. L'equip de mobilitat està intentant resoldre totes aquestes problemàtiques per poder garantir la connexió, perquè no perdem línies i que la línia 37 es pugui mantenir el màxim possible al territori". Va ser la resposta de la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Janet Sanz, durant la conferència de premsa, per anunciar el finançament de la línia 10 del metro davant una pregunta feta per la Marina i en la que també hi van ser l'Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras i el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull.

"No és només la connexió amb el centre de Barcelona si no és tota la potència d'intercanvi que hi ha respecte d'altres zones de la ciutat. Els barris de la Marina, podem continuar tenint un mecanisme de connexió directe amb d’altres línies de metro i amb un servei d'autobús amb el centre de Barcelona. La línia 10 del metro el que els donarà serà amplitud, generarà molta més capacitat de connexió" va afirmar Rull. Sants, per la seva banda, ho assenyalava així: "Hi ha molts dies en que a la superfície, aquests barris no tenen la connexió garantida i per tant és necessari aquesta interconnexió i intercanvi amb la resta de línies per resoldre una injustícia urbana històrica a la ciutat".

El municipi adquirirà béns immobles de la Generalitat per valor de 40EM i la Generalitat invertirà aquests recursos a la línia 10 del metro

fundir també en el “deficient servei de busos” que al seu parer, empitjora la situació de mobilitat a la Marina.

Antonio de Haro, un altre veí consultat, matisa les anteriors posicions però sense massa entusiasme: “La notícia és bona però arriba tard perquè havia d'haver-se fet fa molt de temps. A més, si per anar a la Plaça Catalunya haig d'agafar dues línies i donar voltes… la línia 10 no ens aportarà moltes solucions, millor agafar el bus; així que no té sentit retirar la línia 37”

Similars van ser les opinions de Natalia Bosca i Raquel Gómez, “Sincerament no m'ho crec massa, tampoc és que aquesta línia resolgui gran cosa”. Porto tres anys al barri i és millor agafar els busos. Gómez per la seva banda s'expressava així: “és una bona notícia perquè el barri ho necessita però no m'ho crec perquè porten moltíssim temps un dia sí i un altre no i aquí seguim, recordo quan tenia 18 anys, la zona franca encara estava tancada, jo encara no tenia el permís de conduir però creia que no l’arribaria a necessitar perquè el metro funcionària abans que jo fes la meva majoria d'edat… estic a punt de complir els 27anys” “Ja era hora” va ser la, aquesta vegada sí, entusiasta resposta de Carles Moreira, pensionista amb mobilitat reduïda de 38 anys. Assegura que amb el metro podrà “transportar-se” sobre la seva scooter elèctrica, que al bus no l'hi permeten per les dimensions de la cadira de rodes.

La reacció del veïnat: sense entusiasme i amb desconfiança

“Fa tan de temps que es fa aquesta reivindicació de transport al barri i son moltes les vegades que els polítics ho comprometen...” Així es podrien resumir les reaccions del veïnat davant la noticia de la firma de conveni de finançament entre la Generalitat i l’Ajuntament per fer arribar la línia 10 del metro al barri. Van ser majoritàriament d’incredulitat i desconfiança

La Marina va fer un sondeig per conèixer el que es deia al carrer davant aquesta grata notícia.

“No m'ho creuré fins que estigui fet perquè són molts anys escoltant el mateix”, va ser la reacció de María Jesús, una veïna del barri. Amb gairebé idèntiques paraules i en aquesta mateixa línia es va pronunciar Antonia Martí, una altra veïna de 53 anys que treballa d'administrativa, va explicar que estant embarassada dels seus fills, que ara tenen 22 anys ja anava a les manifestacions veïnals per reclamar el transport i que per tant necessitarà pujar al metro al barri per donar-li crèdit a la notícia. Va voler apro-

S'intenta garantir la connectivitat del barri i fer complementar unes rutes amb el bus i d’altres amb el metro

Positiva també va ser la valoració d'Antonio Guillén, veí i a més president de la Unió d'Entitats. Va assenyalar que després de més de 30 anys de lluita veïnal és una notícia important que situarà al barri a la xarxa de metros de Barcelona. No obstant això va coincidir amb altres veus, en afirmar que en termes de connectivitat per al barri, la línia 10 no és la millor opció, doncs “caldrà donar algunes voltes per arribar al centre de la ciutat”. ■

Daniel Navarro

La vostra història és la nostra història

Una reflexió dels recursos històrics que ens ofereix el nostre barri per explicar l’estat actual en l’àmbit cultural al nostre país

|| Patricia Rubio

|| Arqueòloga

El que veieu en aquestes fotos són el clar reflex d’un treball col·lectiu d’aprenentatge. Una lliçó dels nostres veïns i veïnes, la memòria dels que varen formar i passar pel nostre barri, la difusió que jo intento transmetre amb humilitat.

La Història de La Marina és força amplia i diversa, també podem puntualitzar que molt dinàmica i lluitadora. No deixeu que el desànim us envaeixi el vostre esperit crític. Amb això últim em refereixo que, tot i que denoteu que el nostre barri és en un moment on no hi ha ganes de lluitar per a que Barcelona se’n recordi de nosaltres, no és del tot correcte. A diari, qualsevol veí o veïna està fent un acte egoista o comunal que enriqueix la nostre història, i podríem referir-nos més enllà de la lluita per la L9.

El que intentem presentar amb cada publicació mensual i amb aquests articles històrics, no és res més que un passeig per els nostres records com a ciutadans. Però sobretot, una reflexió sobre el nostre patrimoni cultural i que malgrat tot, sigueu molt crítics amb la situació actual que estem patint amb el treball que fomentem l’equip que ens dediquem a preservar i divulgar la cultura. Per entendre la definició de Patrimoni cal entendre abans les nostres lleis:

• B.O.E. Ley 16/1985. ‘’El Patrimonio Histórico Español es una riqueza colectiva que contiene las expresiones más dignas de aprecio en la aportación histórica de los españoles a la cultura universal. Su valor lo proporciona la estima que, como elemento de identidad cultural, merece a la sensibilidad de los ciudadanos, porque los bienes que lo integran se han convertido en patrimoniales debido exclusivamente a la acción social que cumplen, directamente derivada del aprecio con que los mismos ciudadanos los han ido revalorizando.’’

• Llei 9/1993 de Catalunya. ‘’El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futu-

res. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.’’

Des del 2012 i fins al dia d’avui, Espanya té aplicat un abusiu 21% del IVA als serveis culturals. Darrerament hem observat diverses reformes acusades al sistema educatiu, on això afecta directament a la percepció de la cultura per part dels infants i els joves, com per exemple l’abolició de l’assignatura de música o reduir hores a les classes d’expressió plàstica; fins al Novembre de 2016 no es va aturar el projecte que tenia la intenció de fusionar les facultats de Filosofia i Filologia a la “Universidad Complutense de Madrid”. Curiós, que les primeres i més dures reformes polítiques incideixen al Patrimoni cultural, allò que ens defineix a nosaltres com a nació. No ho creieu? Llavors, si les mateixes lleis defineixen el nostre Patrimoni com una cura comuna i una preservació per les civilitzacions futu-

res, per què encara no coneixem i valorem la nostre pròpia història? Per què la gent no vol visitar els museus i preocupar-se per conèixer que és el que hi ha? Per què encara segueixen havent-hi espoliadors o ‘’caza tesoros’’ apropiant-se de la dignificació de la professió arqueològica?

“Hem de seguir lluitant per un país millor, per tenir estima i cura del nostre patrimoni”

Per aquestes preguntes i altres més, he decidit acudir a l’opinió dels meus companys i companyes de professió. Aroa Casado, filosofa i arqueòloga, afirma el següent: ‘’Jo diria que tant per a Espanya, com per a Catalunya, hem creat el que es diu la ‘’cultura a la carta del especulador’’ fent que així la

definició de cultura sigui inexistent.’’ Per altre banda, com a Neva García, il·lustradora, i Bàrbara Conesa, tècnica de turisme, incideixen més en l’impacte del consum a la cultura i l’aplicació de l’IVA, o les subvencions per ser autònom en l’àmbit cultural. I finalment, l’opinió de Paulina Hesselius, historiadora de l’art, ens explica: ‘’A la societat no l’interessa la cultura. I això els polítics ho saben i ho inculquen a base de pujar l’IVA i tenir idees retrogrades i totalment oposades al que comporten els seus càrrecs.’’ Hem de seguir lluitant per un país millor, per tenir estima i cura del nostre Patrimoni i fer-lo arribar a les futures generacions. Intentar recordar que darrere d’una exposició d’art, història, arqueologia, art; darrere d’un llibre, d’una pel·lícula, una obra d’art, una cançó... Hi ha un treball, i també una investigació. No sols és ciència pura la investigació, també és investigació la cultura. Lluitem per seguir recordant el nostre passat per a un present digne i per a un futur honrat. Salvem el nostre Patrimoni. ■

Carpeta la Meva Salut, informa't!

Des de l’any passat, CATSALUT i el Departament de Salut, amb la voluntat de oferir un millor servei als ciutadans, va posar en marxa diversos programes per a esser molt més transparents. Una d’aquestes iniciatives, és la Carpeta la Meva Salut.

Dintre d’aquesta Carpeta, l’usuari, te Access a la informació relativa als seus controls, les seves vacunacions, informació clínica, els controls, llistes d’espera, Voluntats anticipades, així com la seva recepta electrònica.

Aquesta aplicació, segons la nostra opinió, es molt útil per la majoria de la ciutadania, ja que tenen al seu abast la informació sanitària que moltes vegades ens es tant necessària en moment que estem fora casa nostra i ens trobem amb problemes de salut. En el nostre país, tenim diferents serveis de salut que cap d’ells es comunica sanitàriament, amb lo que l’usuari que es a qui pertany la informació es trobava en una situació una mica d’indefensió, ja que el professional assistencial que l’estava visitant i no pertanyia al sistema català de salut, no tenia informació o es trobava que l’usuari no la podia aportar. Amb aquesta iniciativa de CATSALUT i ICS, aquest problema ja no el tenim, ja que simplement amb el nostre CIP i una identificació i la clau d’Access,

podem tenir aquesta preuada informació al nostre abast. Per posar un exemple, que tothom entendrà, qui no te un familiar amb una certa edat que els seus fill han de portar a diferents metges o que simplement marxen de vacances amb la família i tenim una situació de pèrdua de la salut, que fem si no tenim informació de quines patologies te el nostre familiar, tot i que nosaltres podem explicar al professional que l’atendrà, es molt mes fàcil poder mostrar tota aquesta informació per a no començar exploracions o proves innecessàries ja que aquesta informació nosaltres la podem proporcionar. Reduïm tems i possiblement arribarem abans a donar un molt bon servei a la persona que malauradament es troba en una situació de pèrdua de salut. Un altre exemple que ens trobem molt sovint, es el canvi de codi a la recepta electrònica. Amb aquesta aplicació, no el tindrem, ja que la recepta electrònica

esta actualitzada instantàniament i la podrem mostrar al farmacèutic o al professional que ens ha de fer una prescripció fora del nostre sistema de salut.

Per a poder tenir Access a La Carpeta la Meva Salut, solament ens hem d’apropar al nostre centre sanitari, amb la TSI, el nostre carnet d’identitat, i un correu electrònic per a poder enviar les credencials. ■

Bartolome Cachinero Moreno Referent Gis Cap Dr. Carles Ribas

Consell als pacients amb tos

A la consulta del metge de família és freqüent que els pacients amb tos hi vagin per a visitar-se. El perfil del pacient que consulta per tos aguda no sol tenir febre, la ha tingut en el seu inici i no ha estat molt elevada i la expectoració de moc a l’inici és blanca o groguenca per desaparèixer després. La principal molèstia és aquesta tos que persisteix durant dies o unes poques setmanes. Aquests pacients estan afectes de la patologia denominada BRONQUITIS AGUDA Què és la bronquitis aguda?

La bronquitis és una inflamació dels tubs o conductes respiratoris (els conductes d’aire) anomenats bronquis, en els que es produeix un augment de la producció de mucositat i d’altres canvis. Encara que existeixen varis tipus diferents de bronquitis, els dos més comuns son la bronquitis aguda i la bronquitis crònica.

“La bronquitis és una inflamació dels conductes respiratoris, bronquis, i que produeix un augment de la mucositat i d’altres canvis”

Quina és la causa de la bronquitis aguda?

Generalment la causa de la bronquitis aguda és un agent infecciós, com les bactèries o els virus. També pot tenir el seu origen en algun agent físic o químic: el fum del tabac sobre tot i pólvores, al·lèrgens, vapors forts o productes químics de neteja. La bronquitis aguda sol ser una malaltia lleu, de resolució espontània, que es cura completament i en la que els bronquis recuperen la seva funció normal. La bronquitis aguda pot aparèixer després d’un refredat comú. Pot ser greu en pacients amb malalties pulmonars o cardíaques. La pneumònia és una complicació que

pot aparèixer després de la bronquitis però és molt poc freqüent.

Quins son els símptomes de la bronquitis aguda?

A continuació, s’enumeren els símptomes més comuns de la bronquitis aguda. En canvi, cada individu pot experimentar-los d’una forma diferent. Els símptomes poden incloure els següents:

• Degoteig nasal.

• Malestar general.

• Febrícula.

• Dolors dels músculs, esquena.

• Dolor de gola.

• Al principi, tos seca i sense mocs.

• Després tos amb abundants flegmes. Cóm es diagnostica la bronquitis aguda?

La bronquitis aguda es diagnostica usualment realitzant una historia mèdica i una exploració física. No precisa cap altre proba mèdica.

Quin és el tractament de la bronquitis aguda?

El tractament específic per a la bronquitis aguda serà determinat per el seu metge basant-se en el següent:

• La seva edat, el seu estat general de salut i la seva historia mèdica.

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Gener, i tornem-hi

Doncs ja tornem a començar un nou any i com sempre ens farem nous propòsits de tot tipus, però sempre per ser millors que l’any anterior. Aquest 2017, per als que els agradin els jocs de números es un 1 i el ú en el número de començar; així doncs jo començaré a fer aquella dieta que tenia pensada per perdre algun quilo i per això he decidit que canviaré el que poso al carro d’anar a comprar i no hi posaré:

Dolços processats, tots els que mengi me’ls faré jo a casa. D’aquesta manera en menjaré molts menys o pràcticament cap. I si els menjo seran més bons i saludables.

Menjars precuinats, tots porten molts de greixos que diuen que no porten colesterol en lletres grosses però que sí el produeixen i no ho diu. També porten molts conservants d’aquells que fan al·lèrgia.

Menjar processat o massa manipulat, vull dir que a l’etiqueta no hi hagi com a components coses que no s’entén el que hi diu i no son per menjar.

Carn vermella, ni blanca. I si en menjo, només un cop per setmana. Però si que hi posaré:

• La seva tolerància a determinats medicaments.

• Les seves expectatives per a la trajectòria de la malaltia.

• La seva opinió o preferència.

En la majoria dels casos, no és necessari prendre antibiòtics per tractar la bronquitis aguda, ja que la majoria de les infecciones son causades per virus. Fins i tot les persones que han tingut tos durant més de vuit ó deu dies, generalment no necessiten antibiòtics. El tractament serveix en la major part per alleujar els símptomes, i pot incloure el següent:

• Analgèsics, com per exemple el paracetamol, per a la febre i el malestar.

• Medicaments contra la tos si és molt intensa i molesta.

• Consum de líquids.

En la majoria dels casos no és convenient prendre antihistamínics, ja que assequen les secrecions i poden empitjorar la tos.

Els símptomes de la bronquitis aguda poden assemblar-se als d’altres condiciones o problemes mèdics. Consulti el seu metge si persisteix la tos més de 4 setmanes. ■

CAP La Marina

Molta fruita i si pot ser de proximitat, vull dir que s’hagi conreat a menys de 100 km de casa. I molta verdura de la mateixa procedència. Peix blanc i blau de la mida justa, que no siguin massa petits

Llegums, que un cop saps unes quantes receptes per anar variant, és una bona manera de fer salut.

I també he decidit que el pa, els cereals i la pasta que cuinaré serà integral.

Per acabar amb el meu propòsit de salut per al proper any, haig de dir que procuraré que sigui ecològic, perquè és molt millor en tots els aspectes.

Si us hi voleu afegir, no dubteu que serà un bon canvi d’alimentació!!

Jordi Mena: “Respectar als músics i la música, ensenyar-la més a les escoles i humanitats”

|| Soraya Diebra || Redacció

Comença l’any i amb aquesta primera revista del 2017 una grata sorpresa d'entrevista. Jordi Mena!!! Va començar com a guitarrista autodidacta als 13 anys i d'aquí va estudiar i no va parar de practicar amb la seva guitarra. Un so personal i tècnicament perfecte, sòlid, càlid i molt rocker alhora. Rockeros, som-hi! Entrevista a Jordi Mena!

Primera banda?

La primera banda va ser amb els companys de l’institut. No acabàvem mai de tenir nom! l’anàvem canviant constantment: Epílogo, Molibdeno, Crazy Band, etc.... hahaha

Projectes actuals?

Actualment tinc dos projectes principals: continuar la meva feina com a guitarrista a la banda de l’Enrique Bunbury i preparar noves cançons per el proper disc dels Flamingo Tours, la banda de Myriam Swanson amb la que porto uns quants anys treballant. De tots els projectes ¿quin és el que t’aporta més com a músic?

Tots dos són importants i tenen la seva raó de ser. En el cas de Bunbury em sento molt realitzat com a músic a tots nivells. La creativitat és molt important i treballem en molt bones condicions tècniques, tens la possibilitat de viatjar arreu i un públic fantàstic que coneix i espera les nostres

L'agenda de gener

Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS ADULTS

Dimecres, 11

Hora: 19.00h.

Presentació del llibre La corrala.

Dilluns, 23

Hora: 19.00h.

Parlem amb Assumpta Montellà sobre el llibre La maternitat d’Elna

Dijous, 26

Hora: 19.00h.

Inauguració de la pintura mural Dic Sec, i l’exposició Poemes de llum de l’artista Toni Asensio.

Comptarem amb una taula rodona envers els esdeveniments de la performance Dic Sec realitzada el 1991 al barri de la Marina, i amb la performance Il·luminats.

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 18

Hora: 18.00h.

Els personatges esbojarrats de Roald Dahl.

A càrrec d’Olga Cercós. Farem un recorregut trepidant per alguns dels personatges a les obres de Roald Dahl

Dimecres, 25

Hora: 18.00h.

Llibres a escena. Tomba la tinta, a càrrec d’Assumpta Mercader

Centre Cívic Casa del Rellotge

Divendres 27

SORTIDA CULTURAL

MUSEU EGIPCI. Visita guiada.

Sortida des de la Casa del Rellotge a les 16.30 h.

Preu de l'activitat: 7 €

Sala Pepita Casanellas

Diumenge, 15

MATINALS PER A TOTA LA FAMÍLIA BOCHI

Circ a càrrec de la Cia. Los.

Hora: 12.00 h.

Divendres, 20

DIVENDRES EN ESCENA INTUYYO

Clown gestual i música en directe a càrrec de Carlo Mô

Hora: 20.00 h.

Preu: 2,40 €

Diumenge, 29

CAS CAPUTXETA

Titelles de taula i manipulació directa a càrrec de la Cia. Pinotxo en bicicleta

Hora: 12 h

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Casal de Barri “La Viña”

CINEMA AL CASAL.

En col·laboració amb la Biblioteca Francesc Candel. Diferents horaris. Activitat gratuïta.

T'agrada el cinema? Quina pel·lícula t'agradaria que projectéssim?

INFORMA-TE'N

Xerrades i reunions de temes que t'interessin. Proposa tu el tema i nosaltres ho organitzem.

Diferents horaris.

Activitat gratuïta.

Alguns dissabtes

ANIMACIONS A CA L'ALENA

Aprèn jugant. Activitats infantils en grup.

En col·laboració amb la Ludoteca Casa dels Colors.

Hora: d'11.00h. a 13.00h

Activitat gratuïta.

Espai Musical La Bàscula

Dijous,

12

CICLE HIVERNACLE

Concert Claudia Cabero

Lloc: Bar Hora: 08:30 – 11:00

Divendres, 13

CICLE DIVENDRES CONCERT

Concert Psycotropic Swamp

Lloc: Sala Gran Hora: 08:30 – 11:00

cançons. Amb Flamingo Tours puc fer una música molt directa i ballable, som una colla d’amics que s’ho passen bé fent rock’n roll i que gaudeixen molt dalt i fora de l’escenari. Anècdotes musicals?

Haver pujat a l’escenari o enregistrat amb músics molt admirats per mi, com poden ser Robbie Robertson, Compay Segundo, Celia Cruz, David Hidalgo, Phil Manzanera, Charlie Musselwhite, Flaco jiménez, Antonio Vega o Carla Morrison. Quins són els teus ídols?

Neil Young, Bob Dylan, Jeff Beck, Gram Parsons, Jimi Hendrix, Ritchie Blackmore, David Gilmour, Chris Whitley, Freddie King, Stevie Ray Vaughan i tants d’altres... El tema de la música està molt difícil fa temps. Què creus que cal per millorar el panorama musical?

Més respecte per la música i els músics. Ensenyar més música a les escoles i més humanitats. Més espai per la música als mitjans de comunicació. Especialment a la televisió. Deixa informació d’alguna web on es pugui sentir algun dels teus projectes. www.enriquebunbury.com https://www.facebook.com/Rawtravelinrebels/ https://www.facebook.com/Jordi-Mena-534435380033925/

Ha estat un plaer poder fer aquesta entrevista. Us desitgem de part de tot l’equip de La Marina un bon any! ■

El Far

Taller de programació per a nens a la biblioteca

A partir de gener de 2017, les biblioteques ofereixen tallers de programació amb Scratch per a nens de 7 a 12 anys. Què és l’Scratch?

Scratch és un projecte educatiu de llenguatge de programació creat pel grup Lifelong Kindergarten, MIT Media Lab de Massachussets. Ofereix de forma gratuïta una eina de programació en línia als usuaris major de 6 anys. Scratch està basat en el llenguatge de programació LOGO i serveix per aprendre a programar a través del joc i l’experimentació i introduir així el pensament computacional.

A qui va dirigit?

A nens de 7 a 12 anys.

Quantes sessions són?

La formació consta d’un total de 12 sessions de 2 hores de durada que es realitzaran un cop per setmana al llarg del primer trimestre de 2017.

Com em puc inscriure?

Les inscripcions es realitzen en línia. Hi podreu accedir a través de la pàgina web de la biblioteca, i si no venint a la biblioteca i el propi personal us ajudarà. Així que ja ho sabeu, si voleu que els vostres fills aprenguin a programar mentre es diverteixen, passeu per la biblioteca

Francesc Candel a partir de gener i us n’informarem.

L’onzena edició del Nadal Solidari al Port de Barcelona recapta 1,3 tones d’aliments i 2.400 unitats de productes d’higiene

El material recaptat s’ha distribuït entre el Banc dels Aliments de Barcelona i

L’onzena edició del Nadal Solidari al Port de Barcelona ha recaptat 1,3 tones d’aliments i 2.400 unitats de productes d’higiene entre els treballadors, empreses i entitats de la Comunitat Portuària. La tipologia dels productes recollits i el seu valor han donat resposta a les necessitats prioritàries de les entitats receptores, la Fundació Banc dels Aliments i la Fundació iRes.

Tot aquest material ha omplert el contenidor solidari que, sota el lema ‘Fes-t’ho TEU’, ha cedit APM Terminals Barcelona a la campanya per tercer any consecutiu. El tancament del contenidor es va efectuar a les instal·lacions d’APM Terminals Barcelona en un acte que va comptar amb la participació de la directora de Recursos Humans i Organització d’APM Terminals Espanya, Pilar Jiménez; la directora general de la Fundació CARES, Helena Borbón; la responsable de Comunicació i RSE de la Fundació iRes, Johana Rivera; el president de la Fundació Banc dels Aliments, Eduard Arruga, i el cap de Logística, Oriol Dolader; el director d’Organització i Consultoria de Negoci del Port de

Contenidor solidari amb els representants de les diferents entitats implicades.

Barcelona, Rafael Gomis, i la directora de Comunicació, Núria Burguera.

Els aliments recaptats s’han enviat a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, que s’encarregarà de distribuir-los entre entitats benèfiques sense afany de lucre, i els

productes d’higiene s’han destinat a la Fundació IReS, que els distribuirà entre entitats d’acció social per fer-los arribar a persones en risc d’exclusió.

La campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració del grup APM Terminals,

que ha cedit el contenidor solidari, ha realitzat el transport fins al Banc dels Aliments de Barcelona i ha posat a disposició diversos voluntaris, a més de fer difusió de la campanya; el Grup CARES –que integra la Fundació CARES i l'empresa CODEC, dedicades a la inserció laboral de persones discapacitades i en risc d'exclusió social, respectivament–, que ha col·laborat cedint dues persones del seu equip per a les tasques de logística; WTC Barcelona, CILSA, i ESTIBARNA-SAGEP que han ubicat punts de recollida per a la Comunitat Portuària; les diferents associacions de la Comunitat Portuària, que han realitzat difusió entre els seus associats; i el Port de Barcelona, que ha proporcionat equipament i ha coordinat i comunicat la campanya. Així mateix, la Duana de Barcelona, la Fundació CARES, Autoterminal Barcelona i Lear Corporation han establert punts de recollida a les seves instal·lacions per als seus treballadors.

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha agraït a través d’un comunicat la contribució de tots els qui han fet possible la campanya Nadal Solidari 2016.

Tendrá lugar los días 4 y 5 de mayo en la Sala comillas de las Drassanes de Barcelona

NACE INMOTECNIA RENT, EL PRIMER SALÓN

DE TECNOLOGIA IMMOBILIARIA DE ESPAÑA

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona, juntamente con el colectivo API y la empresa francesa Realnewtech celebraran el primer saló de tecnología inmobiliaria de España, Inmotecnia Rent, el próximo mes de mayo en Barcelona.

Podía haberse incorporado al próximo Barcelona Meeting Point (BMP), pero los socios han considerado que las nuevas tecnologías aplicadas a la actividad inmobiliaria merecen un espacio propio dentro de la Fira de Barcelona. Así, la primera edición de este certamen tendrá lugar en Barcelona el 4 y 5 de mayo del 2017. Será la primera vez que se realiza en la capital catalana este salón destinado a que los profesionales del sector inmobiliario conozcan las últimas herramientas disponibles para la producción y comercialización de la actividad. Aunque, nace del precedente creado en París por la sociedad gala, que en el 2013 inició la andadura de RENT, un salón que en su primera edición contó con 40 expositores y 1.000 visitantes, mientras que la última edición, que acaba de clausurarse, ha tenido 160 expositores y 3.000 visitantes profesionales.

“Suponemos que la primera edición de Barcelona será un pequeño salón, pero consideramos que tendrá recorrido en el futuro”, explica el delegado especial en el CZFB, Jordi Cornet. Inmotecnia Rent será una firma participada por los tres socios. Real Satet & New Tech aportará su experiencia en la celebración de este tipo de certá-

ARY Esport torna a obrir una nova temporada al Poliesportiu de la Bàscula

Aquesta vegada amb més idees i projectes que mai

ARY Esport torna a obrir aquesta temporada amb un món d'oferta esportiva a pocs passos de casa teva. A part de les activitats habituals que han fet fins ara, com Posa't en Forma, Pilates, Total Body Condition, Zumbary, Gimbra i Balance, s'afegeix un nou Entrenament semipersonalitzat on es pretén realitzar programes d'entrenaments personals a grups reduïts de gent amb algun tipus d'atenció u objectius especials. Seran grups amb un màxim de sis persones amb un programa d'entrenament més específic depenent de l'objectiu de cada integrant.

Un altre projecte que també s'afegirà i que encara estan acabant de donar forma són les classes de Pilates orientades a persones que han patit càncer de mama. L'exercici suau durant el tractament o després de patir un tumor mamari aporta beneficis tant en l'àmbit psicològic com físic, millorant l'autoestima i provocant una major sensació de control del cos. Sempre sota la supervisió professional dels seus tècnics. A més a més, amb el recolzament de Santiveri, faran la II Jornada de Nutrició,

Esport i Salut, donant continuïtat a la de l'any passat. Serà totalment gratuïta i es farà el pròxim dia 8 i 9 de febrer a la sala d'ARY a la Bàscula. El dia 8 hi haurà una xerrada per part de nutricionistes de Santiveri, amb "Defenses a tope" i "Ferro", el secret de l'èxit esportiu" de 18,30 a 20,30 h i el dia 9, tastets de totes les activitats que es fan a ARY de 18 a 21 h.

Inclouen també, amb activitat fixa, la gimnàstica abdominal hipopressiva, que és una tècnica per activar la zona abdominal i el sòl pèlvic, molt recomanada després del part per recuperar la musculatura de la zona, així com enfortir la zona lumbar i altres beneficis tant en homes com en dones.

Els divendres estaran destinats a realitzar activitats puntuals. Una primera proposta serà un monogràfic de "Video Dance", una classe de ball coreografiat on a més es treballa la flexibilitat, la postura, l'actitud i la tonificació muscular. A qui no li agrada la música, el ball i passar-s'ho bé mentre crema calories? ■

menes y la definición de los expositores, BMP aporta el recinto ferial –se celebrará en las Drassanes de Barcelona– y los API, principalmente, aportan el público objetivo al que de dirige este certamen. “La implantación de las nuevas tecnologías e internet para el sector inmobiliario es ya un hecho indiscutible; se han producido grandes innovaciones

para esta actividad y esta feria es la respuesta a la necesidad de hacer confluir a la oferta y la demanda”, comenta Hervé Parent, presidente de la feria francesa.

La muestra no se enfoca tanto a la tecnología destinada al diseño de producción que tiene como destino al público final, sino más bien a las aplicaciones y sistemas –‘software’ y ‘hardware’– que permiten a los profesionales realizar su actividad: visualización ‘on line’ de viviendas o 3D; programas para la gestión de stocks de vivienda; uso de drones en mantenimiento de edificios, entre otros. “Básicamente, se trata de herramientas útiles en la actividad diaria de los profesionales”, ha destacado Joan Ollé, presidente de los API de Barcelona.

Los organizadores esperan una primera edición equiparable a la realizada por el promotor francés y crecer a un ritmo similar. Se trata, por lo demás, de la primera incursión en el terreno de las nuevas tecnologías ligadas a certámenes promovidos por el CZFB. La feria logística (SIL), será el siguiente paso, según ha avanzado Cornet.

Jordi Cornet, delegat especial de l'Estat Consorci Zona Franca - Joan Ollé, president col·lectiu API - Hervé Parent, president de REALNEWTECH.

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

El Pare Noël als barris de la Marina

Gran èxit de públic en la primera edició de la visita del Pare Noël als comerços associats de la Marina. Durant tres dies el Pare Noël ha estat repartint regals als clients que han fet les seves compres a les botigues associades a l’Associació de Coimerciants la Marina.

Tots ells van poder recollir els seus regals a la carpa que l’Associació de Comerciants la Marina va instal·lar al passeig Zona Franca a prop de la pç. Marina.

Aquesta és una de les moltes activitats que enguany hem organitzat per a tots els veïns i veïnes de la Marina.

Per l’any que ara comença en tenim preparades moltes més. Sempre pensant en dinamitzar el nostre comerç, el comerç de proximitat, el comerç que viu amb tu.

FELIÇ COMERÇ 2017.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

AGÈNCIA IMMOBILIARIA

CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02

MASCOTAS

c/Mare de Déu de Port, 256 Telf. 93.174.66.06

PERRUNIS

c/Mineria, 17. 93 269 33 71

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID

ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO

JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOESCOLA FIRA

Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 610 16 84 07

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

CELLERS

CELLER PEÑA

Aviador Franco, 15. 93 332 63 95

COPISTERIES

COPISTERIA SANT JORDI

C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTROUTLET Alts Forns, 78

ELECTRODOMÈSTICS

VANWARD PG. Zona Franca, 124 Telf. 93 535 52 52

ESPORTS

MARINA BIKE

Alts Forns, 73. 93 566.91.02

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46

EXPENDURÍA Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ESTÈTICA

LOVE NAILS

Mare de Déu de Port, 260 local 1 Telf. 628242525 / 930093840

Corpo EstEtiC (NoU soCi) Foneria, 4 Tel 677575007

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29

FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

FERRETERIES -LAMPISTERIES

BAYOT COLLADO, S.L

Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ

Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

JOYERÍA LURA

Alts Forns, 75. 93 422 14 48

LLAR D’ INFANTS

EL GALL I LA GALLINA

Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

LLAR D’ INFANTS

ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

Energia, 10. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

ROBA AMIGA (Projecte home)

c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas)

c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE

Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERFUMERIES I DROGUERIES

DROGUERIA FELI

Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

LÓPEZ GARCÍA

Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

PERRUQUERIES

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

ALIMENTACIÓN RUIZ

Energia, 3. Telf. 93 332 31 43

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

Bar Restaurant O’Rincón guanyador de la 4ª edició de la Marina Tapea 2016

Per decisió del jurat popular de la 4ª.edició de la Marina Tapea el guanyador ha estat O’RINCON amb la tapa crep farcit d’esqueixada de bacallà, deconstrucció amb crema d’olivada negra.

Volem felicitar a en Berni i en Moisés per la seva aposta per aquesta activitat de tan renom a la Marina.

El objectiu de la nostra associació es fer que la RUTA DE LA TAPA, sigui coneguda a tot el districte.

També felicitem als finalistes d’aquesta edició que són per ordre de vots: BAR JUEVES 5 i LA PATATONA. Enhorabona a tots.

PIRIPIPAO

CONDIS SUPERMERCATS

Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

TENMAN REFORMES

c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38

BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 261 93 422 15 99

BAR JUEVES 5

Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn 934324022

TOMA TAPA Jardins de la Mediterranea, local 11. Telf. 93 166 76 23

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR PADDOCK

Passeig de la Zona Franca, 145149. Telf. 93 331 84 33

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR RTE. CASINO SEAT Mecànica, 22

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

BOM CAFÉ

c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385

LLUNA DE MEL

c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SABATERIES

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98

SALUT

CENTRE D’ INFERMERIA

I PODOLOGIA

Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR

TOLDOS DURAN

Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TALLERES PÉREZ- ALONSO

Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS

Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

▶ En Pare Noël va visitar als clients dels comerços associats a l'Associació de Comerciants la Marina. Natalia i Carme del comerç Loteria Costa, i Mª Àngels Boix i Junyuet, Consellera de Comerç, Districte Sants Montjuïc.

La Marina FM, 102.5 estrena temporada!

La Marina FM, 102.5 estrena temporada amb nous programes i una graella amb opcions per a tots els gustos... si t'agrada la música, el cinema, la noticies del barri i les de fora, en en-

Temps de Sarsuela, per als amants d'aquest gènere musical

Dirigit i conduït per Gloria Salvador, s'emet tots els diumenges d'11 h a 12 a la Marina FM 102.5.

La Zarzuela mai passa de moda, gairebé sempre hi ha alguna representació en algun teatre de Madrid o Barcelona, assegura Gloria alhora que explica que cada programa indaga en els autors, la música i la lletra de les cançons. Gloria va conèixer la Sarsuela per la seva mare i la seva àvia que la cantaven, sent ella una nena. Està convençuda que és un gènere que agrada a tothom, encara que més als qui gaudeixen de la música clàssica.

Al programa podreu conèixer a autors com Tomás Bretón o Miguel Ramos Carrión d’entre molts altres o els intèrprets com Alfredo Kraus, Pedro Lavirgen o Teresa Berganza. Josep Carrera, Pácido Domingo i molts altres en l'òpera. “ La del manojo de roses”, “El tambor de granaderos”, “El cantar del arriero”, “Molins de vent”, “La Dolorosa” i moltes d’altres obres mítiques de la Sarsuela us acompanyaran cada diumenge.

Quan li preguntem què li diria a la gent perquè provi aquest gènere musical contesta: Que sintonitzin la Marina els diumenges de 11h a 12h i s'enganxaran... proveu-ho i expliqueu-nos com us ha anat!

La gota, una hora de bona música, companyia i candela

Programa dirigit i conduït per Nelson Vera, s'emet tots els divendres de 18 a 19 hores a La

“La Gota” és un programa on la musicalitat és la gran protagonista. Nelson defineix l'estil del programa com "un univers sonor de successives vibracions cabareteres, carnavalesques i ensaladísticas, o un varieté sònic "

Els temes que es tracten són generalment d'índole social i polític. “Tenir la gran oportunitat d'estar al capdavant d'un mitjà de comunicació (la immortal radiofonia) i dir solament lleugereses que no aixequen la faldilla ni tallen els elàstics de les màscares de ningú, no és el nostre estil, entenem que per a això hi ha centenars de programes semblats amb artistes semblants” és la categòrica afirmació de Nelson quan li preguntem el perquè del seu programa.

Això sí, aclareix el conductor, pel programa també passen diferents músics i bandes que toquen en diferents sales de Barcelona.

Adoradores de las motos : Moteros

Amasadores de pan : Panaderos

Políticos bananeros : Carniceros

Dominadores del fuego : Bomberos

Asesinos de toros : Toreros

Vendedores callejeros : Manteros

Oyentes de La Gota : Goteros!!!!!

Us convidem a sumar-vos!

treteniment o en definitiva passar-t'ho bé, La Marina FM és la teva emissora. Aquí et deixem una pinzellada d'alguns dels teus programes favorits!

Amb Veu de Dóna, més seccions i més participació

Conduït per Rosalía Fernández, Mari Carmen García i Cristina Moreno els dimecres i per Fanny López, Coral Gaturra, Teresa Rico i Mireia Vidaña els dijous. El programa s'emet els Dimecres i Dijous de 18h a 19h a La Marina FM, 102.5FM i és una aposta ambiciosa per a la informació de proximitat i l'entreteniment. En aquesta temporada a més d'entrevistes, notícies, esdeveniments del barri i altres temes variats, s’hi sumen seccions de salut, coaching emocional, un consultori sexual i una mica de diversió i participació de la audiència. No us podeu perdre cap dels programes, animeu-vos a escoltar-los.

Més a prop teu... el programa que t'acompanya tots els matins

Magazine musical que s’emet de dilluns a divendres de 10,00 a 13,00 i que amenitza els matins amb cançons conegudes de tots els temps. Conduït per Javier Artigas, professional d'una acreditada carrera com a comunicador radiofònic i presentador de televisió. Al programa hi col·labora també Gloria Salvador, acompanyant-vos tots els matins i donant-vos suggeriments per al vostre delecti culinari o literari, el que importa és passar-ho bé.

El jardín de las doce lunas, tus poemas y canciones de siempre

De dilluns a divendres de 23,00 a 01,00 hores amb Javier Artiga. Una realitat radiofònica tan veritable com la ficció cinematogràfica. El condueix Xavi Artiga i la seva audiència el percep com el seu confident comprensiu i l'amic disposat a donar un cop de mà. Hi ha un valor afegit a la seva dinàmica de comunicació: la seva veu suggeridora, propera, matisada i cordial. Així s'explica l'èxit sostingut dels seus programes i de les seves presentacions a la televisió, no t'ho perdis.

Marina FM 102.5.

“A la vida s'ha de lluitar per allò que t'agrada i et motiva”

Metgessa Mariam de la Poza, premi a l’excel·lència per la seva trajectòria professional

Yohany Limpias - Redacció

La metgessa De la Poza coneix el barri, no només perquè és metge de família sinó perquè aquí van viure els seus avis, als que visitava de forma freqüent i amb qui recorda molts estius al carrer Anoia, del Polvorí. El seu pare treballava a Nissan. Fa 17 anys exerceix la seva especialitat al Cap Carles Ribas. El va triar per fer la seva residencia perquè era el centre que atenia els seus avis.

Entre somriures i gestos seriosos ens explica la seva feina i els inicis de la seva carrera. Parlem al seu despatx. Enmig de fotografies, post-its i anotacions vàries penjades es respira un clima de confiança. De la Poza té tres fills i com a la majoria de mares treballadores la conciliació no sempre li va resultar fàcil. Es reconeix com una generació de fills d’obrers que van aconseguir professionalitzar-se.

El seu camp, la medicina de família s’encarrega de la primera atenció al pacient quan no es tracta d’alguna cosa urgent, atén les patologies cròniques, es fa de manera integral i és el primer filtre al sistema sanitari, segons ens explica ella mateixa. Quina és la seva valoració de l’aplicació de la medicina comunitària al barri?

L’atenció que fem al barri és molt propera, els pacients estan contents. No només atenem aquí, també sortim fora. Fem xerrades a casals i participem en diversos projectes comunitaris.

“Hi ha patologies que atenem amb més freqüència als CAPs de barris socioeconòmicament deprimits”

Quins desafiaments afronta aquest camp de la salut al barri?

El principal problema és que les persones del barri pateixen distintes patologies a la vegada i això crea una gran demanda al centre. Un pacient pateix hipertensió i diabetis al mateix temps i realitza tots els seus controls aquí (al Carles Ribas). Són pacients que confien molt en els seus metges i no utilitzen cap mútua, com passa en altres zones de la ciutat.

Han detectat quines malalties són les més freqüents al barri?

Com a exemple, al nostre centre tenim més índex d’obesitat que a la resta d’ambulatoris. També hi ha patologies de depressió i ansietat, degut al nivell socioeconòmic del barri.

Pobresa i crisi tenen relació amb algunes malalties?

Sí, estan relacionats i des dels centres de salut lluitem per a contrarestar-ho, però hi

Llicenciada en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i Especialista en Medicina Familiar i Comunitària, Mariam de la Poza ha estat guardonada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el premi a l’excel·lència professional per la seva trajectòria de metgessa de família.

L’acte de lliurament d’aquest premis es va duu a terme el 28 de novembre i també es va guardonar a l’Equip del Cap La Marina i a l’altre metgessa que hi treballa, la Dra. Isabel Duaso Allue. No es la primera vegada que els metges que treballen al barri son guardonats, abans també va rebre aquest premi la Dra. Carmen Iglesia, del Carles Ribas.

“Sóc part d’una generació de fills d’obrers que van aconseguir professionalitzar-se”

ha moltes coses que evidentment no podem resoldre. De vegades se sent impotència. Hi ha hagut canvis als quadres de les malalties abans de la crisi en comparació amb els actuals?

Amb la crisi hem notat que hi ha més demanda, més preocupació per la salut, la gent té ansietat, ja que econòmicament no està bé. Quin tipus de malalties pateix la gent a causa de la crisi per exemple?

La hipertensió, diabetis, patologies cardíaques… Als últims anys a més, hem notat que ha augmentat el consum d’alcohol al barri, això porta conseqüències molt negatives. Joves i adults solen tenir quadres clínics comuns?

La gent gran té patologies d'hipertensió, diabetis, patologies cardíaques, respiratòries… La gent jove no té aquestes patologies cròniques, però per la situació econòmica estressant tenen més tendència a la depressió, ansietat, problemes d’insomni…

Les malalties més freqüents són més o menys comuns a tots els barris de Barcelona o hi ha particularitats?

És diferent ja que es tracta d’una població diferent. Els recursos per actuar també són diferents.

Des de la salut, com ha evolucionat el barri?

Era un barri que havia sofert molt pel tema de la drogodependència. Abans sortíem contínuament a atendre casos de sobredosi. Ha millorat però el problema hi és, només que ha canviat la manera de consumir droga. Aquí es va posar una unitat mòbil per atendre aquests casos i ha millorat molt. Com els han afectat els retalls en Sanitat?

Una de les preocupacions importants és la pèrdua de personal sanitari. Es fa difícil

suplir les baixes, les vacances, i es nota més des de les retallades.

A propòsit, vostès van tenir tres baixes… Sí, l’estiu passat es va treure un metge i una infermera, se’ns va explicar que era en base a la població atesa pel centre. Vàrem lluitar, el diari La Marina també ho va publicar i vam aconseguir que tornés el metge, però encara estem tramitant el retorn de la infermera. Després, de passada també s’amortitzà una altra plaça d’infermeria. Quina és la seva visió de la relació entre els professionals de la salut i els responsables polítics de la sanitat?

“La gent prefereix venir al centre abans que trucar al 061 i això és molt satisfactori perquè et confien la seva salut”

Crec que últimament hi ha més preocupació. Es destinaran més fons a la sanitat barcelonesa, però no s’ha considerat els índexs socioeconòmics de la Marina. Hem enviat una carta a la Conselleria de sanitat per què se’ns tingui en compte amb els nous recursos.

La gent del barri sent molt seu aquest centre, expliqui’ns alguna anècdota.

Aquest centre va ser fruit de la lluita veïnal del barri. La gent gran ve sense demanar hora i segueix fent la cua perquè és el que es feia tota la vida.

Recordo un senyor que va tenir un pro-

blema de salut al carrer, urgència va assenyalar que necessitava atenció urgent del clínic però el senyor s’oposava a que li portessin i reclamava que primer el veiés el seu metge del centre. La gent prefereix venir aquí abans que trucar al 061 per a una urgència. Això deu ser molt satisfactori…

Sí, fa molta satisfacció que la gent confiï en tu per atendre la seva salut.

Canviem una mica de tema… Quina ha estat la seva experiència en estudiar una carrera tradicional i fins fa poc, majoritàriament liderada per homes?

Vaig poder estudiar medicina gràcies a la fractura de barreres, a que la classe treballadora va poder entrar a la universitat. És veritat que al principi la majoria eren homes, però després ha canviat. Sóc professora del Clínic i la majoria d’estudiants són dones. Mai vaig tenir cap problema pel fet de ser dona.

Què destacaria de la seva trajectòria al barri?

Jo em vaig formar i vaig fer la meva especialitat aquí, i vaig tenir la sort de poder quedar-me. L’equip va confiar en mi per assumir la direcció del centre.

La Dra. Carme Iglesias del nostre CAP fa uns anys també va ser guardonada amb el premi a l'excel·lència professional, és un orgull per tots nosaltres que es reconeguin les trajectòries professionals. Personalitza una generació de dones professionals, quin missatge deixaria a les joves?

Les sortides són difícils, però crec que s’ha de lluitar per allò que t’agrada i et motiva. Jo de petita sempre deia que volia ser metge i la meva mare deia que no em veia sent-ho i aquí estic… (somriu). ■