La Marina – Edició gener 2025

La reactivació de l’L2 torna a situar la Marina al mapa

Les infraestructures urbanes es desencallen a poc a poc mentre la xarxa comunitària es debilita

Pàgs. 4-5

El Pessebre Vivent i l'XMAS Market, juntament amb les Carteres Reials, consoliden l'atractiu nadalenc del barri. No obstant això, enguany no hi ha hagut cavalcada de Reis a causa de la manca de voluntaris i la burocràcia institucional.

Fashion Calí, una desfilada per fomentar la cohesió, el treball comunitari i la inserció laboral

Veïns i veïnes de Cal Cisó porten 4 anys reclamant solucions als talls del servei

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Esther Pardo i Yaiza Sánchez

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat ·

93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Del 2025 que ens ve!

El 2024 ens porta com a principal esdeveniment la reelecció presidencial de Donald Trump, acusat de fins a 32 delictes. Aquesta reelecció configura un nou govern marcat per una dinàmica que recorda la d’un estat on les empreses modulen i regulen l’exercici del poder de manera explícita. Una tendència que encara està per veure cap a on ens conduirà.

Aquest any també ha estat testimoni d’eleccions en molts països, amb un augment significatiu del pes electoral de les forces polítiques autoritàries i reaccionàries. És el resultat d’un malestar que es cou des de fa anys, un nou límit del neoliberalisme que actua sense fre ni consideracions ètiques. Aquesta situació reflecteix una desconfiança profunda cap al model democràtic, incapaç de resoldre una desigualtat abismal que penalitza la majoria de ciutadans mentre permet que uns pocs acumulin més riquesa que mai en la història. Tot i que aquesta crisi s’ha denunciat reiteradament, continuem sense veure alternatives clares ni propostes convincents per fer-hi front.

Mentrestant, les guerres que devasten Ucraïna i Palestina, juntament amb l’ús indiscriminat de la violència i la ignorància flagrant de les normes humanitàries internacionals, configuren una nova geopolítica. També destaquen les tensions creixents entre els Estats Units i la Xina, així com

els conflictes armats i els desordres derivats del canvi climàtic en altres regions del món.

A escala interna, la conjuntura internacional repercuteix en les dinàmiques entre partits polítics. Les dretes tradicionals i autoritàries comencen a acostar-se, mentre que les esquerres es desdibuixen per la manca d’una proposta alternativa real. Els discursos canvien i hi ha matisos importants en algunes polítiques, però, tot i així, les línies econòmiques entre uns i altres no difereixen gaire, com sol ser habitual. El cas de Mazón, és a dir, la gestió que ha fet de la DANA, representa, però, un nou paradigma d’incompetència, irresponsabilitat i impunitat en una classe política qüestionada. Uns per tot això, i altres per la incapacitat de construir alternatives o per la renúncia a fer-ho.

En aquest context, ens toca a tots ressituar-nos. Construir des de la responsabilitat individual i comunitària, començant a casa, al barri i a la ciutat. Enguany, després de molts anys de tradició arrelada, la Cavalcada de Reis de la Marina no s’ha pogut organitzar per manca de voluntaris. Així que tot i estar pendents del que passa al món, hem de centrar-nos en les petites alegries quotidianes com una forma de fer política. La ràbia col·lectiva ha de convertir-se en motor de mobilització per allò que considerem just i essencial. No visquem d’esquena a aquesta realitat: participar més i comprometre’s amb alguna iniciativa del nostre entorn és un bon propòsit per començar l’any. ■

|| Pau Llopis

La música emociona, reconforta i uneix. I en una època tan assenyalada com és Nadal, amb un caràcter festiu i de comunió, es converteix en un element més que idoni per donar vida a les celebracions.

Per aquest motiu, el passat diumenge 15 de desembre, la Societat Musical del País Valencià a Barcelona, “La Valenciana”, va oferir el seu concert de Nadal a la Sala Pepita Casanellas. Un espectacle amb entrada lliure i taquilla inversa, que va omplir el recinte de gom a gom, amb centenars de persones gaudint d’un veritable espectacle musical amb una setantena d’artistes tocant en directe.

Amb el mestre Miquel Ripoll al capdavant, i amb la col·laboració d’altra dels noms reconeguts en la direcció d’orquestres, el mestre Josep Mut, es va respirar un ambient de celebració i, sobretot, de fascinació per la música, amb un públic entregat que va reconèixer als músics amb sonors aplaudiments després de cada peça. Concretament, s’hi va gaudir de tradicionals nadales interpretades per les flautes, les trompetes i els diversos instruments d’aire i percussió que conformaven la banda, així com de peces clàssiques.

“És un recorregut per les obres i composicions de diversos artistes, experimentant també amb diversos estils i registres. Us heu de prendre aquesta obra com si estiguéssiu en un centre comercial en aquesta època de l’any, en el qual van sonant diverses nadales, algunes amb un estil més tradicional i d’altres amb melodies alternatives”, va expressar amb humor Ripoll, subdirector de la Banda La Valenciana.

Després de les primeres actuacions, Josep Mut, antic director de la banda municipal de Barcelona, va dedicar unes paraules al públic i als artistes. “Estic molt content de formar part d’aquest acte. Primer de tot, volia donar l’enhorabona al mestre Ripoll i a la banda, que ens han ofert unes peces d’un nivell excel·lent, a l’altura d’un primer premi de la Secció d’Honor de València M’han emocionat veritablement”.

Però, tal com s’ha dit anteriorment, la música és un important vehicle per unir i crear comunitat. De vegades, aquesta funció va de bracet amb l’acte de reconèixer. En aquest sentit, el mestre Mut també va aprofitar el concert per reconèixer la tasca i trajectòria de la periodista i directora de

Homenatges, reconeixements i tributs als afectats per la DANA al concert de Nadal de “La Valenciana”

La periodista Yohany L. Ayala i el fundador de l’AMCL, Joan Antoni Reyes Blanco, van gaudir d’una peça composada pel Josep Mut, en reconeixement al seu compromís amb la premsa del barri

La Marina, Yohany L. Ayala i el soci fundador dels mitjans de comunicació de la Marina, Juan Antonio Reyes Blanco. La peça en el seu honor, titulada “Yohany i Juan Antonio”, va ser presentada al públic durant el concert, en agraïment a l’esforç per mantenir vius uns canals d’informació centrats en el dia a dia dels barris.

A continuació, el membre de la junta directiva de l’AMCL, Abdó Florencio, va oferir un parlament dedicat als seus companys i amics. “Gràcies a persones com ells i a la seva feina, podem dir que la Marina

és el millor territori que hi ha a tota Barcelona, perquè gaudim d’uns mitjans que ens expliquen tot el que passa a casa nostra. Si no existissin en Juan Antonio i la Yohany, els hauríem d’inventar”.

Els reconeguts també van prendre la paraula. “Ens hem emocionat molt amb aquest homenatge i estem molt agraïts”, va declarar la periodista. “Quan vaig arribar a aquest barri amb 27 anys era un moment força complicat, i em va acollir i donar oportunitats, i ho continua fent avui en dia. Aquí he après a fer costat a iniciatives que, tot i semblar petites, conformen el dia a dia de la gent del barri”, va afegir Ayala.

“La comunicació és fonamental, més encara en el complex context actual. Ens han fet un gran reconeixement i a mi m’han revitalitzat. Ens impulsen a continuar amb la nostra tasca i dedicació a la Marina”, va afirmar en Juan Antonio.

Tot i ser un concert orientat a recompensar la tasca d’aquelles persones que dediquen els seus esforços a contribuir i millorar els barris de la Marina, també hi va

haver espai per homenatjar a totes aquelles persones que ho han perdut tot aquest any, a causa de la catàstrofe de la DANA.

“Interpretarem una melodia d’un compositor de Bunyol, anomenat Santiago Miguel. És una peça creada per recordar sempre el que ha passat a la Comunitat Valenciana durant els actes públics. Molts dels que formem la banda, si no ho hem viscut de primera mà, tenim familiars i amics que s’han vist afectats pels temporals, motiu pel qual ens sembla que és adient retre homenatge a tots aquells que encara avui en dia en pateixen les conseqüències”, va afirmar Ripoll.

Entre aplaudiments i clams, el concert va arribar al seu final. L’audiència, en sortir del concert, va dipositar la quantitat de diners que va considerar adient a l’espectacle que havien presenciat, contribuint a un recapte destinat als municipis afectats per la DANA. ■

▶ El mestre Miquel Ripoll va dirigir el concert de la SMPVB La Valenciana i Josep Mut ho va fer durant la peça d'homenatge que barreja acords catalans i andins.

Nadal a la Marina, les festes de Cap d’Any són l’excusa perfecte per socialitzar al barri

Era una freda tarda d’un dissabte, 14 de desembre. Un context idoni per impregnar-se al màxim de l’esperit nadalenc, que havia anat envaint progressivament el nostre voltant amb la instal·lació de les llums, els anuncis de televisió i les decoracions de comerços i negocis que s’omplen diàriament de persones comprant regals per familiars i coneguts.

Aquest és el millor resum del que són aquestes festes: reunió, amor, família i, en definitiva, màgia i alegria pels retrobaments. Tant és així que, a casa nostra, concretament al Jardí dels Drets Humans, els pessebres, que normalment decoren les estances dels domicilis, prenen vida. El de la Marina és un dels únics cinc pessebres vivents que es poden visitar a Barcelona, juntament amb els de Torre Baró, Navas, El Carmel i la Torre del Suro.

L’expectació, com de costum, era màxima. A la plaça de l’Orgull s’havia instal·lat el tradicional XMAS Market, organitzat per l’Associació de Comerciants de la Marina, amb desenes de quiosquets oferint tota mena de productes, mentre els més petits i les seves famílies feien cua per expressar els seus desitjos al Pare Noel. Acompanyat pels seus ajudants, escoltava atentament els somnis dels infants des de la seva caseta de fusta.

Al voltant, els visitants aprofitaven per fer les seves compres nadalenques a les guinguetes repartides per la plaça de l’Orgull. Mentrestant, xocolatada calenta i xur-

▶ La Plaça de l’Orgull s’ha convertit en l’epicentre dels actes festius a la Marina. La convocatòria del Pessebre Vivent i el Xmas Market va ser un èxit absolut, i milers de persones van gaudir-ne. Fotos: Josep Vicens / P.L.

▶ Les Carteres Reials i desenes de patges van atendre milers d’infants que, curosament, van entregar les seves cartes als ajudants dels Reis.

ros en mà, centenars de persones feien cua a la porta del Jardí dels Drets Humans, al carrer Amnistia Internacional, esperant el seu torn per passejar pels carrerons aixecats entre les paradetes de filadores, ferreters, terrissers i fruiteres, amb l’estable de la Verge i el nen Jesús com a gran protagonista.

Aquest esdeveniment, liderat pel Centre Cultural Estrelles Altes, amb la col·laboració d’una cinquantena d’associacions de la Unió d’Entitats, guanya col·laboradors i visitants any rere any. En aquest sentit, Esther Recacha, membre de la mateixa entitat, va afirmar que més de 4.000 persones van visitar el pessebre durant les dues hores i mitja que va estar obert al públic.

La traca final de les festes va arribar el dissabte, 4 de gener, amb l’arribada de les Carteres Reials a la mateixa plaça de l’Orgull. Les emissàries de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient van atendre les peticions dels infants del barri, que van entregar les seves cartes a les bústies del seu rei preferit. ■

Sense Cavalcada de Reis per manca de voluntaris

La celebració de la rua de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient era (i és) una data marcada al calendari de tot el veïnat. Gràcies a l’esforç i el compromís dels voluntaris de diverses entitats i associacions del barri, i sempre amb el necessari suport institucional, s’aconseguia emocionar grans i petits, que vivien l’última estela de la màgia de Nadal a tocar de casa. Es tracta d’una opció per a moltes famílies per a les quals desplaçar-se fins a l’acte central organitzat per l’Ajuntament no sempre és fàcil, i també una alternativa per a aquells que intenten evitar la massificació. Però enguany, la xarxa de suport associatiu ha estat insuficient a causa de la manca de voluntaris, del relleu generacional i del desgast acumulat pel treball i els sobreesforços en edicions anteriors. La situació es va fer pública a l’assemblea de la Unió d’Entitats celebrada el darrer mes de desembre.

Segons explica Laia Llach, directora de la Unió, es necessiten més de tres-cents voluntaris per tirar endavant la Cavalcada, una xifra que aquest any quedava molt lluny. “La Comissió de Cultura fa anys que alerta que el nombre de voluntaris era insuficient i que en calien molts més per mantenir la Cavalcada

de Reis. Malauradament, aquest any era inviable”, afegeix la presidenta de la Unió d’Entitats, Rosalía Fernández.

La participació de la generació jove en la xarxa associativa és escassa, mentre que la coordinació de molts actes recau en pocs voluntaris, especialment persones majors de 50 anys, majoritàriament dones, i en figures històriques com Benito Maín i Diego García, tots dos amb més de 80 anys però encara essencials per a moltes activitats.

Descartada la rua tradicional, es va optar per organitzar un Campament Reial a la plaça de l’Orgull. Tot i això, la burocràcia institucional tampoc no va ajudar. Aquest emplaçament requeria tallar el tram del passeig de la Zona Franca entre el carrer de la Mineria i el de la Foneria. Malgrat les constants negociacions, la Guàrdia Urbana va denegar el permís, i, per tant, el Campament Reial tampoc no va ser possible.

El tema ha generat força debat a les xarxes socials i entre el veïnat. “I ara jo on porto el nen?”, replicava, resignada, una veïna que treballa de cambrera i a qui els horaris li fan impossible assistir a l’acte central. Si la Marina vol mantenir aquesta tradició, dependrà dels voluntaris que s’hi apuntin l’any vinent.

Retahílas

Mar Montilla

Si volviera a ser niña

Si volviera a ser niña escribiría una larga carta dirigida a Papa Noel, los Reyes Magos, San Nicolás, Santa Claus, las hadas, los elfos o cualquier otro personaje mágico que se atreva a arreglar los entuertos que están abocando a la Tierra al apocalipsis.

Y es que algunas mañanas me vienen a la cabeza aquellas sabias palabras de Mafalda: «Cuesta bajar al mundo» y me lo pienso dos veces, antes de salir de la cama. Una se deprime si ve las noticias y si no las ve. Hay una insatisfacción generalizada, una infelicidad contagiosa que incita a la especie humana al mal humor, al egoísmo, a la mezquindad.

Empieza en lo más cercano y se extiende a lo más lejano. Odio donde debería reinar el amor. Falta de respeto donde debería abundar la ternura, la compasión. Si las personas son incapaces de entenderse en el núcleo que conforma una pareja, una familia, una comunidad de vecinos o una escuela ¿cómo van a comprenderse y tolerarse a mayor escala? Si el cambio climático provoca meses de sequía seguidos de lluvias torrenciales que a su vez desencadenan auténticas catástrofes, los más afortunados hacemos la vista gorda y encendemos un millón de lucecitas navideñas, mientras los que perdieron sus casas, sus coches y —a lo peor— a sus seres queridos tratan de reconstruir sus vidas. Un consumismo exacerbado es lo único que parece motivarnos, aunque medio planeta sigue en guerra y miles de criaturas no solo no esperan regalos debajo de un árbol, sino que ni siquiera disponen de los recursos imprescindibles para sobrevivir.

Adelante, 2025. ¿Te atreves a romper la maldición? ■

▶ Famílies i l’equip de la regidora Raquel Gil (amb un abric de quadres) posen a la fotografia al costat de la presidenta de l’Associació de Comerciants, Mei Marquez (a l’esquerra de la regidora).

▶ Les ales angelicals il·luminades, instal·lades per l’Associació de Comerciants, han estat un atractiu força popular, pel qual han passat moltes famílies.

▶ Una de les centenars de famílies i escenes que van configurar l’exitós Pessebre Vivent de la Marina.

|| Y.L.A.

“Volem denunciar tot el que estem vivint, el calvari d’aquests anys: amb aigua freda, amb factures elevades, amb problemes en la xarxa d'instal·lació plena de fang, amb infants i persones grans patint... Ara som al mes de desembre, venen les festes, i el servei sempre és una incògnita. Portem gairebé 5 anys vivint això, i no podem seguir així.” Són la Chelo Márquez i la Laura Gómez, veïnes de l’edifici de Cal Cisó 50-58, que posen veu al drama d’aquesta comunitat, i després de moltes accions, esperen que comenci a millorar.

Els 68 veïns i veïnes han presentat una denúncia contra el Consorci de la Zona Franca, que és el promotor immobiliari. No obstant això, la preocupació hi és entre el veïnat perquè és un procés que es pot allargar durant molt de temps. Així ho manifestava també l’advocat responsable de la querella, Eulogio Gallego, del Bufet Euroforo Arasa en declaracions a El Periódico. De fet, l'audiència prèvia del judici està prevista per a desembre del 2025.

Com s’arriba fins aquí, i per què un model innovador i ambiciós en sostenibilitat per a la generació d’energia neta s’ha convertit en un malson per als llogaters i propietaris dels nous blocs al Prat Vermell?

Cronologia dels talls del servei i de la manca de respostes al veïnat

La Laura Gómez, presidenta de la comunitat, explica que l’edifici es va lliurar l’any 2016, però els primers veïns no hi van arribar a viure fins al 2020. Durant aquest període, tota la instal·lació va estar en desús i sense manteniment; les canonades es van deteriorar, i els veïns ho van anar descobrint a mesura que sorgien múltiples incidències. "La primera vegada ens van dir que calia fer una neteja, i la derrama ens va costar 5.800 euros", explica Gómez. Això només va ser l’inici d’un seguit de deficiències. Als talls del servei d’aigua calenta durant dies, van seguir les fuites d’aigua, una inundació causada per la ruptura d’unes canonades, sobreescalfament dels ascensors, i reparacions amb factures elevades una i altra vegada. A més, hi ha requeriments de canvi de peces que poden costar fins a 500 euros i que, segons les empreses, no estan disponibles al mercat i s’han de demanar expressament. A més, un parell de veïns han rebut factures del servei d’aigua de fins a 3 mil euros per unes fuites que tampoc no es van detectar a temps.

Fins ara, tot el veïnat ha hagut de fer front a les nombroses deficiències com ha pogut. La Laura utilitza una olla per escalfar l’aigua i banyar la seva filla, mentre que la Chelo es nega a ser una més de les veïnes que opta per comprar un radiador elèctric. "M’abrigo i utilitzo mantes perquè he de gestionar la meva economia, però passem fred. Una cosa són les múltiples deficiències de l’edifici i l’altra és el sistema de facturació, que no acabem d’entendre i que és més car

les

Viure sense aigua calenta ni calefacció

68 veïns i veïnes d’un bloc d’habitatges a Cal Cisó porten 4 anys reclamant una solució als talls del servei

RREPORTATGE

Després d’una reunió conjunta entre el Consorci de la Zona Franca, Ecoenergies i la comunitat de veïns, les gestions per reparar les incidències "han millorat notablement". Tot i això, la comunitat manté la denúncia mentre espera resoldre completament el problema

que el normal", assegura la Chelo. Totes dues són mares monoparentals: la Chelo, amb un fill de 15 anys, i la Laura, amb una nena petita.

Un sistema complex amb responsabilitats fragmentades

La Comunitat de Veïns i Veïnes ha fet gestions per resoldre el problema durant setmanes i mesos. A l’abril de 2025, ja farà cinc anys en aquesta situació sense resposta efectiva. Mentrestant, llogaters i propietaris han hagut de lidiar amb la complexitat del sistema i pagar despeses elevades de la seva butxaca.

Hi intervenen diversos actors: el Consorci de la Zona Franca, promotor de l’immoble; la constructora immobiliària; l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB), ja que els pisos són de protecció oficial; i Ecoenergies, proveïdora del servei de fred i calor, una empresa publicoprivada en què també participa l’Ajuntament.

Segons la web de la companyia responsable del sistema, la xarxa de calor i fred d’Ecoenergies Barcelona és una solució intel·ligent que redueix l’impacte mediambiental. Amb biomassa, subministra calor i fred mitjançant una xarxa de canonades. El model distingeix tres circuits: el primari (gestionat per Ecoenergies, inclou les centrals, la xarxa de distribució i una part de les subestacions), el secundari (gestionat per la comunitat, correspon a les

subestacions de bescanvi situades al peu dels edificis connectats, on es produeix la transferència d’energia tèrmica al circuit propi de l’edifici) i el terciari (gestionat per inquilins o llogaters, és el tram final que distribueix l’energia als diversos espais de la llar).

Millores recents i esperances limitades

Després d’una reunió conjunta amb el Consorci de la Zona Franca, Ecoenergies i la Comunitat de Veïns, les gestions per reparar les incidències han millorat notablement. “Ara triguen un dia el que abans trigaven mesos”, asseguren les veïnes, tot i que mantenen la denúncia a l’espera de resoldre completament el problema i amb l’objectiu de recuperar part dels costos assumits.

Fonts del Consorci de la Zona Franca afirmen que “ja hi haurà temps d’avaluar les responsabilitats de tots els implicats” i que “ara la prioritat absoluta és donar resposta al veïnat; el tema està en vies de solució i ha d’estar arreglat en breu”.

Consultada al programa Sintonia amb els Barris de la Marina FM (102.5) i també interpel·lada al Consell de Barri, la regidora Raquel Gil va explicar que la instal·lació sostenible d’energia és obligatòria per normativa. “Hem de ser capaços de donar resposta als veïns”, va assegurar, alhora que es va comprometre a reunir-se amb ells per escoltar les seves queixes. ■

▶ Les veïnes expliquen els diversos canvis de materials i peces que han hagut de fer a

subestacions dels serveis, tant la comunitat com la mateixa companyia.

|| P.L.

La política, en general, travessa un moment de certa incertesa i important descrèdit. Una desconnexió amb la base ciutadana que es va fer palesa a les darreres eleccions catalanes, amb una participació que, tot i ser superior a les del 2021, no arribava al 58% del total.

La inesperada i mal gestionada arribada de la DANA a la Comunitat Valenciana ha tornat a assenyalar directament a la classe política, agreujant la distància i desconfiança d’una població que s’ha sentit abandonada, literalment parlant, per aquells que se suposa que els han de guiar i garantir unes condicions de vida òptimes. Mentrestant, també han esclatat altres escàndols com el cas Koldo, Errejón o les declaracions de Víctor de Aldama, que s’afegeixen a altres previs com el finançament irregular de Se Acabó La Fiesta o els cartells d’Esquerra Republicana atacant a Ernest i Pasqual Maragall, per mencionar-ne un parell de la llarga llista que hi ha per escollir.

La reflexió que n’extreuen de tot plegat bona part dels ciutadans és que “no se’n salva pràcticament cap”.

Mentrestant, a la Unió Europea i a diferents indrets d’arreu del món s’està foguejant un brou de cultiu que, progressivament, està obrint la porta dels governs a formacions reaccionàries i d’ultradreta. És el cas d’Argentina, Estats Units, Hongria o Itàlia, per exemple. A Alemanya, també ensenyen la pota, amb Alternativa per Alemanya com a força més votada a l’estat de Turíngia en les darreres eleccions. És la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que una força d’ultradreta guanya unes eleccions estatals al país.

Tot això genera un reguitzell de preguntes. Què ha fallat en les forces polítiques tradicionals? Què s’ha de fer per frenar aquesta situació? Hi ha cap possibilitat de fer-ho? Estan les esquerres en una posició de descrèdit irreversible?

Sens dubte, totes elles són força complicades de respondre i és pràcticament impossible de respondre-les amb certesa (si no es disposa d’una bola de cristall), però ofereixen la possibilitat de debatre al respecte.

Una mirada des de dins

La crisi política ens afecta a tots, d’una manera o altra, perquè com va dir algú, “tot és política”. Per intentar esbrinar en quin punt ens trobem, conversem amb tres perfils de veïns i veïnes vinculades a les esquerres. Des de diferents àmbits de l’espectre social, ens ofereixen el seu punt de vista.

En Jordi Castellana és economista i, des de 2019, regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona. L’Iván Molinos és telefonista de la Generalitat de Catalunya i membre de Comissions Obreres, concretament a la Federació de Serveis a la Ciutadania. La Sara Serradell és llicenciada en dret i gestora de banca comercial a La Caixa.

Parlem de la victòria de Trump als Estats Units. Ha estat inesperada per vosaltres? Què significa?

Jordi: Si les eleccions s’haguessin fet a Europa, Kamala Harris hauria tret, en general, un 80% o 90% dels vots, i aquest

Quina és la situació de les esquerres a la política catalana i espanyola?

Tres perfils d’entre el veïnat conversen sobre els reptes

RREPORTATGE

Sara:

“Les esquerres han de tenir bons arguments i saber plantar cara. Fa la sensació que volem evitar el conflicte i no ens volem enfrontar, quan realment potser és el que toca fer en aquest context”

pensament ens va trair perquè no és el que s’ha vist als Estats Units. Trump representa un extrem que dista molt del que tenim a la Unió Europea, però allà és diferent. Aquesta perspectiva ens fa tenir una visió una mica esbiaixada de la realitat.

A la vegada, crec que molts teníem la il·lusió que, més que guanyés Harris, no guanyés Donald Trump. Tot plegat ens feia tenir unes esperances que s’ha demostrat que estaven molt lluny de la realitat.

Iván: La victòria de Trump és una mala notícia, no només per la gent treballadora d’Estats Units, sinó també pel context europeu. Ens espera un moment bastant convuls amb una situació que ja s’està planificant, de posar aranzels als productes i d’una guerra comercial que en altres moments ja l’havíem començat a tenir. Europa ha de prendre nota de la situació que s’està vivint per una qüestió lògica i ha de tenir clar què vol ser.

Sara: Per mi el triomf de Trump era esperat. Estem vivint temps molt complicats on hi ha inestabilitat tant política com econòmica. El que se li ha de reconèixer és que amb el seu discurs sap arribar a la gent i crec que a les esquerres els falta això. De vegades tenim un discurs massa elaborat i potser no arribem a l’amplitud del poble, com sí potser arriben uns discursos més simples com és el de Trump. Potser no estem tractant tots els temes que preocupen a la gent d’ara, i això la dreta ho aprofita.

La mala gestió de la DANA a la Comunitat Valenciana agreuja la desconfiança d’una població que s’ha sentit abandonada

El que ha guanyat la segona legislatura de Trump respecte de la primera és que ara té més aliats i seguidors arreu del planeta.

Jordi: L’extrema dreta va guanyant posicions internacionalment i això ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. I actuar també, perquè moltes vegades som molt teòrics i realment el que preocupa és tan simple com l’habitatge, el menjar, treballar i que quan tinguis un mal puguis anar al metge i que els teus fills o filles puguin anar a escola amb una qualitat digna

A partir d’aquí venen tota la resta de qüestions que són importantíssimes i que són drets, però l’extrema dreta ataca d’una forma molt demagògica i, de vegades, amb fake news amb la por de la gent.

▶ D'esquerra a dreta, Sara Serradell, Jordi Castellana, Dionisio Puerto, acompanyant l'Iván Molinos, durant la conversa als estudis de La Marina FM (102.5).

La desconnexió amb la base ciutadana es va fer palesa a les darreres eleccions catalanes, amb una participació que no arribava al 58% del total

Senzillament, és l’ecosistema en què vivim, de xarxes socials i missatgeria en el qual tot és instantani. Hem vist tants vídeos que sembla que visquem una realitat molt pitjor que anys enrere. En moments d’incertesa la gent aposta per tenir lideratges forts. I els governs que hi ha arreu, amb aquests missatges totalitaris, testosterònics i hipermasculinitzats, són la imatge de fortalesa per a molta gent. Han guanyat perquè els han votat, innegablement.

Iván: L’aspecte comunicatiu també és fonamental. A l’extrema dreta no li cal una organització darrere perquè ja té les xarxes socials. Des dels mitjans de comunicació moltes vegades se’ls hi ha donat un altaveu excessiu, que ha acabat normalitzant certs discursos.

Sara: Les esquerres han de tenir bons arguments i saber plantar cara. No els hem d’excloure dels espais públics. Si tenim bones propostes podem lluitar de tu a tu i guanyar. Fa la sensació que volem evitar el conflicte i no ens volem enfrontar, quan realment potser és el que toca fer en aquest context.

Jordi: En aquest sentit, quina ha estat l’estratègia de Trump en campanya? Insultar Kamala Harris, ja està. Els arguments no són polítics. És el que ha fet també Mazón a la Comunitat Valenciana. Al principi estava descol·locat per un dinar que es va allargar, però, si analitzes comunicativament, el que ha fet després ha estat buscar-se un enemic. Pot ser el PSOE, pot ser la Conferència Hidrogràfica del Xúquer, o pot ser l’AEMET. L’estratègia és mentir constantment fins que alguna de les idees cali en la societat.

A més a més, els casos Koldo-Aldama i el d’Errejón alimenten els atacs per part de la dreta.

Iván: El cas Errejón és potser un dels exemples més clars. Qui digui que no afecta en general a l’esquerra està equivocat. És una situació que ha afectat i que ha generat un impacte molt important a una gran part de gent il·lusionada que no s’ho esperava. És un cop d’efecte a la línia de flotació de Sumar, però passa factura a l’esquerra en general, principalment per-

Jordi:

“A mi el que m’importa de debò quan hi ha una emergència és que se solucioni com més aviat millor, no qui ha estat el culpable. Les responsabilitats es poden buscar quan s’hagi acabat tot”

Iván:

“A les xarxes socials, siguis on siguis, al final ens quedem tancats en el nostre hàbitat ideològic i no veiem més enllà. Acabem creient tota la informació que beneficia o reafirma la nostra línia de pensament, no ens plantegem tan sols si és veritat o no”

què col·lideix frontalment amb el discurs que abanderava, entre altres, precisament Errejón.

Jordi: Es repeteix una mica el que deia abans que són les estructures del poder. Errejón és un personatge que aconsegueix tenir tant poder en el seu entorn que ningú és capaç d’aturar-lo en una qüestió tan greu com les que han sortit d’assetjament i abús sexual. Això ens hauria de fer reflexionar sobre també els tipus de lideratges que volem a les organitzacions. Estem en un punt de no retorn en la relació entre ciutadania i classe política?

Jordi: La gestió de la DANA ha empitjorat encara més la visió que es té dels polítics, que ja de per si no gaudeixen de gaire respecte. Quan ho mires amb perspectiva, la reacció a la Comunitat Valenciana és d’estat fallit. Parlant ara com a ciutadà, a mi el que m’importa de debò quan hi ha una emergència és que se solucioni com més aviat millor, no qui ha estat el culpable. Les responsabilitats es poden buscar quan s’hagi acabat tot. Certament, tot plegat ha complicat i molt aquestes relacions amb el ciutadà.

Sara: El descrèdit de les institucions és innegable. A més a més, durant aquest episodi de la DANA ha calat amb molta força el lema de “Sols el poble salva el poble”. És molt greu que les actuacions dels nostres dirigents ens portin a pensar així, perquè és un símptoma inequívoc que les coses no van bé. Paguem impostos per gaudir d’un estat del benestar i després quan necessitem una actuació ràpida i eficaç de les institucions públiques, aquesta és inexistent. Ens estem fent un mal servei i donant-li munició a la dreta amb el seu discurs de reduir l’estat.

Les xarxes socials s’han convertit també en un factor molt important en aquesta ‘guerra’ ideològica. També arran de la DANA han sorgit moltes fake news. Hem perdut la batalla contra la desinformació?

Jordi: Bé, continuant amb la Comunitat Valenciana, va ser molt famós l’episodi del pàrquing de Bonaire, que es parlava en un principi de milers de morts i que

els bombers que hi entraven a fer les primeres expedicions sortien absolutament destrossats, etc. I després resulta que no hi havia cap cos sense vida i va ser com una mena de decepció per a moltes persones. És certament esgotador haver de desmentir constantment el que s’afirma des de certs perfils de la dreta i la ultradreta. En els temps actuals han guanyat molta força els influencers, que en un primer moment eren uns perfils exclusius de les xarxes socials, però ara ja han transcendit i els podem veure presentant o col·laborant a programes de televisió o de ràdio. Qui controla el seu contingut i la veracitat del que diuen? No crec que la batalla estigui perduda, però certament cada vegada és més complicada.

Iván: Ara, a més a més, ha sorgit el debat entre la plataforma ‘X’, controlada per Elon Musk i ‘Bluesky’, dels antics propietaris de Twitter. Molta gent està marxant de la primera línia perquè Musk ha passat a formar part del govern de Trump. A les xarxes socials, siguis on siguis, al final ens quedem tancats en el nostre hàbitat ideològic i no veiem més enllà. En aquest context, acabem creient tota la informació que beneficia o reafirma la nostra línia de pensament, perquè com ens dona la raó, no ens plantegem tan sols si és veritat o no. Sara: Em dona la sensació, també, que no hi ha perfils reconeguts d’influencers d’esquerres. O no tants com de dretes. En les últimes setmanes han fet molt soroll perfils com ara Iker Jiménez, Ángel Gaitán, Vito Quiles o Bertrand Ndongo, per exemple, tots ells amb una ideologia clarament de dretes. A l’esquerra, en canvi, res de res. Crec que el votant d’esquerra està molt més desencantat amb els partits que el representen que el votant de dretes, la qual cosa pot ser un motiu pel qual no existeixen aquesta mena de perfils.

Un context incert, preocupant i, fins a cert punt, esfereïdor. El rumb de la política espanyola i catalana, així com la internacional, sembla no tenir un destí gaire clar a ulls de la ciutadania, però fa l’efecte que tampoc als dels dirigents, cada vegada amb més dificultats per connectar amb la societat. ■

|| Y.L.A.

El setembre de 2018 dedicàvem la portada d’aquesta publicació a l’arribada de l’L10 Sud del metro, inaugurat per l’alcaldessa Ada Colau i el president Quim Torra. “El somni de tres generacions”, dèiem, tot i que les noves estacions no resolien del tot la connectivitat cap a l’est i al centre de la ciutat. Per anar a plaça de Catalunya amb aquesta línia, cal desplaçar-se fins a l’estació de la Torrassa i agafar l’L1. En la pràctica, això significa més de 30 minuts. En bus, el temps és similar, depenent del trànsit, però sense els transbordaments.

Tot i això, va ser una fita perquè deixàvem de ser el “barri sense metro” de la ciutat. Després de tantes mobilitzacions, finalment el govern municipal liderat pels comuns ho va impulsar, amb la incidència destacada d’un grup de veïns i veïnes compromesos. Va ser un gest de l’Ajuntament que la Generalitat de Quim Torra va saber aprofitar.

Sis anys després d’aquell moment simbòlic, com ha canviat la mobilitat diària

RREPORTATGE

del veïnat? Poca cosa, tret dels desplaçaments cap a l’Hospitalet. El tram central de l’L9 i l’L10 encara no s’ha acabat, i qui es dirigeix al centre continua veient els busos, més saturats però eficients, com l’opció més còmoda i ràpida.

Ara, el govern municipal i la Generalitat han decidit recuperar el projecte de l’L2. L’alcalde Jaume Collboni i la consellera de Territori, Silvia Paneque, han acordat reimpulsar el projecte per fer arribar aquesta línia fins a Montjuïc, la Marina i el Parc Logístic, desencallant una proposta de fa anys. “Maragall ja demanava que el metro arribés a la muntanya olímpica pels Jocs”, recordava Collboni, que qualifica aquesta com una “vella reivindicació” que tornen a posar sobre la taula.

L’acord arriba en un moment en què el metro bat rècords d’usuaris: l’octubre passat es van comptabilitzar més de 44 milions de passatgers. “Però ha d’arribar més lluny, fins al barri de la Marina i a Montjuïc”, defensava l’alcalde.

Actualment, l’L2 acaba a la parada de Paral·lel, però des del 2005 hi havia un projecte per connectar-la amb l’altre costat de la muntanya mitjançant un túnel de 6,3 quilòmetres que travessés Montjuïc. Amb el nou acord, la tuneladora excavarà 5,4 quilòmetres des de l’estació de Parc Logístic fins a Poble-sec, amb un

Es recupera el projecte de la L2 del metro

30 anys després, l’Ajuntament i la Generalitat acorden reprendre els treballs per fer arribar l’L2 del metro fins a Montjuïc i la

Marina

“Necessitem serveis: comerços i equipaments ja!”

El veïnat d’Eduard Aunós celebra la represa del projecte de l’L2, però també reclama altres actuacions pendents i prioritàries, com, per exemple, la dinamització del comerç de barri, l’arribada dels nous equipaments i la millora dels autobusos o del passeig de la Zona Franca. “Cal parlar dels projectes més urgents, no hi ha cap calendari dels nous equipaments, no sabem res de l’escola, del nou CAP que s’ha de fer i de la resta d’equipaments... No s’ha informat ningú i fa molt que no se’n parla. Llavors, no tenim forma de comprovar si s’avança o no, i la dinàmica indica

que no hi ha cap avenç.”

“Necessitem que es dinamitzin els comerços. No hi ha cap forneria, fruiteria, ni tampoc establiments comercials de cap mena. Tampoc veiem cartells de locals de lloguer o venda als baixos dels nous edificis on ja hi ha gent vivint. S’ha de començar a moure ara perquè, altrament, no hi haurà mai res”, reclamaven M. Àngeles Juárez i Ginesa Pérez, de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Eduard Aunós, al mercat de pagès organitzat el passat 15 de desembre a la plaça Falset, amb la intenció de convidar el nou veïnat. ■

▶Imatge d'arxiu de La Marina de setembre de 2018 per l'arribada de l'10 Sud.

La Pasionaria, la Justa Freire i la Victòria Ruíz (la Benita), els nous jardins del Prat Vermell que recuperen la memòria de dones republicanes

El passeig

de Paco Candel

i el carrer de Micaela

se sumen als nous espais urbans

Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria. “Va ser important aquesta, molt bona, era aquella dels discursos ben fets”, la descriu Pepi Martínez García, de 73 anys, mentre conversa amb un grup de veïnes a la plaça de Falset. Justa Freire, una mestra republicana, us sona? “Segur que havia de ser important”, diu una, però no la coneixen. I Victoria Ruiz Rodríguez? “La de los matones (unes postres com el requesón)”, en responen dues, i les companyes assenteixen. “Jo la vaig conèixer”, apunta Carmen Mañas Asensio, de 76 anys, qui afegeix: “Es comentava que havia defensat molt les dones i les seves cases, però jo era petita i la recordo ja molt gran”.

I què us sembla l’interès de recuperar la memòria de les dones als carrers i aprofitar els nous espais urbans al Prat Vermell? “També les dones tenen dret que se’ls reconegui el que han fet, tenen dret a tenir carrers amb els seus noms. Per què no? Està molt bé, això!” Parla una, però totes assenteixen. Les àvies ho tenen clar.

Això és perquè els noms dels carrers tenen diverses funcions: identifiquen espais urbans, faciliten la ubicació geogràfica i estableixen referències culturals o històriques. Esdevenen una eina per recordar figures rellevants, esdeveniments o elements del patrimoni, de manera que són un reflex de la memòria col·lectiva i dels valors d’una societat en un moment determinat.

Aquest Nomenclàtor s’actualitza periòdicament, però Barcelona és una ciutat amb poc marge per créixer, envoltada pel parc de Collserola, la mar, el riu Besòs i el delta del Llobregat. Ara bé, un dels pocs espais on la ciutat sí que guanyarà “peces” urbanes és al Prat Vermell. I allà precisament són els tres jardins amb els noms d’aquestes dones extraordinàries: els jardins de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, política amb reconeixement internacional; de Justa Freire, mestra republicana, i de Victoria Ruiz Rodríguez, veïna nostra i lluitadora anarcosindicalista, més coneguda

Chalmeta

com la Benita. També hi trobem el carrer de Micaela Chalmeta i el passeig de Francesc Candel, dues figures igualment molt rellevants.

A vosaltres, com a les veïnes de la plaça de Falset, segur que algunes d’aquestes figures que conviuran amb nosaltres als jardins i carrers del Prat Vermell us són prou conegudes, i altres potser no us sonen gaire. Qui són i per què aquestes personalitats mereixen formar part de la memòria que volem preservar? Us ho expliquem.

IBÁRRURI GÓMEZ, DOLORES, la Pasionaria

Gallarta (Biscaia), 9 de desembre de 1895 – Madrid, 12 de novembre de 1989.

Secretària general i presidenta del Partit Comunista d’Espanya. Una de les figures polítiques més significatives del segle XX a Espanya. Nascuda l'any 1895 a un poble miner biscaí, en el si d'una família pobra i nombrosa, i en el context de la pèrdua de les últimes colònies ultramarines espanyoles.

A Gallarta van prenent força també els moviments obrers d’arrel comunista que defensaven els drets dels treballadors.

L'any 1918 va publicar el seu primer article en El Minero Vizcaíno i el va signar amb el pseudònim de Pasionaria, pel qual serà coneguda. Mobilitza els treballadors, participa en manifestacions i en 1930 l'elegeixen membre del comitè central del Partido Comunista de España (PCE), un fet extraordinari per a una dona en aquella

Continua a la pàgina 2

Jardí de la Pasionaria, entre els carrers de Micaela Chalmeta i Cal Cisó.

lamarina.cat

època. El març de 1932, li van confiar l’organització de la Comissió femenina del PCE. A causa dels seus discursos punyents i de la seva militància activa en les manifestacions comunistes, pateix la persecució de les autoritats i l'empresonen diverses vegades. El febrer de 1936 va ser una de les setze candidates comunistes elegides a les Corts. En els mesos següents, es va consolidar com l’oradora més eloqüent i efectiva del partit. La seva combinació d’eloqüència i passió, una veu rica en matisos, l’alçada imponent i la imatge sempre vestida de negre van contribuir a projectar una figura que esdevindria icònica. El PCE i la Internacional van utilitzar la seva imatge com a emblema, de manera que va esdevenir la comunista espanyola més coneguda de la Guerra Civil i, posteriorment, una de les figures espanyoles més reconegudes del segle XX.

L'any 1944 la van nomenar secretària general del PCE. Amb el final de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar primer a Tolosa i després a París per dirigir les activitats del partit, centrades en l’intent de derrocar el règim de Franco.

Durant aquesta etapa, Ibárruri va patir un insomni intens i problemes de salut. El desembre de 1948, es va haver de traslladar a Moscou per a una intervenció de la vesícula. La cirurgia es va complicar amb una pneumònia greu que gairebé li va costar la vida i va requerir mesos de recuperació. Tot i continuar com a secretària general, aquesta malaltia va posar fi al seu lideratge directe. A partir de 1956, Santiago Carrillo va assumir el lideratge pràctic del partit, mentre Ibárruri ocupava el càrrec de presidenta del PCE, posició que va mantenir fins a la seva mort. Amb la democratització d’Espanya, va tornar a Madrid el mes de maig de 1977, amb 81 anys, després de 38 d’exili. Rebuda com una llegenda viva, la van elegir diputada per Astúries en les primeres eleccions democràtiques. Va morir a Madrid el 12 de novembre de 1989, a punt de complir els 94 anys. Els seus funerals van ser apoteòsics, tant dins com fora del país. Poetes com ara Rafael Alberti, Antonio Machado i Miguel Hernández van recordar aquesta gran dona. A més, les seves memòries publicades en els volums El único camino (1976), Me faltaba España, (1939-1977) i Pasionaria, la lucha y la vida (1985) deixen un bon rastre del que va ser la seva lluita pels ideals socialistes d'igualtat i de drets per als oprimits.

JUSTA FREIRE, mestra republicana

Moraleja del Vino, Zamora, 1896 –Madrid, 1965

Justa Freire va obtenir per oposició la plaça de mestra nacional l'any 1918, en què també es va afiliar a la Unión

Cinc personalitats compromeses amb valors democràtics

Des de finals de 2023, la Ponència del Nomenclàtor ha incorporat divuit noms de dones al nomenclàtor de carrers i places de Barcelona, la qual cosa reforça el compromís amb la feminització de l'espai públic

General de Trabajadores, concretament a la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza. Més tard, va poder viatjar a França i Bèlgica per millorar la seva formació pedagògica.

El novembre de 1933 la van nomenar directora del Grupo Escolar Alfredo Calderón, situat a la Ciudad Jardín de Madrid, que esdevindria el CEIP Padre Poveda. Aquest càrrec la va convertir en una de les primeres dones espanyoles a liderar un equip docent integrat també per homes, fet excepcional en aquella època.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i l'arribada de les tropes sollevades a les proximitats de Madrid,

les classes al Grupo Escolar Alfredo Calderón es van suspendre el desembre de 1936. Es va clausurar l'escola va ser clausurada i van evacuar l'alumnat a València, on el Govern republicà va encomanar a Freire la tasca de col·laborar en la creació i desenvolupament de les Comunidades Familiares de Educación. En aquest projecte pedagògic innovador, va treballar al costat de figures destacades, com Ángel Llorca. Amb el final de la guerra, el maig de 1939, el règim franquista va detenir Justa Freire. En el marc de la repressió ideològica contra docents, intel·lectuals i dones, un consell de guerra la va jutjar al setembre del mateix any i la va condemnar a sis anys de presó. Finalment, en va complir dos a la presó de Ventas, on es va encarregar de l'escola d’adultes amb el suport d’altres mestres. Mentrestant, les preses més joves, incloses algunes de les Tretze Roses, van rebre atenció pedagògica per part de María Sánchez Arbós. Quan va sortir de la presó l'any 1941, Freire va impartir classes particulars i va continuar exercint tasques docents en un context marcat per la repressió. L'any 1953, va recuperar la seva plaça de mestra, tot i que amb penalitzacions severes: li van anul·lar els seus drets adquirits, l’antiguitat, i li van prohibir explícitament exercir a Madrid. A causa d’aquesta sanció, l'any 1954 la van destinar al Grup escolar Padre Algué, al municipi de Manresa, Barcelona.

D’esquerra a dreta: Victoria Ruiz Rodríguez, Micaela Chalmeta i Dolores Ibárruri. A baix: Francesc Candel i Justa Freire.

Martín Márquez Maldonado, veí i nét de Victòria Ruíz Rodríguez

“L’àvia i l’avi tenien molt compromís polític i cuidaven el barri”

Martín Márquez, artesà especialitzat en la talla de marcs i motllures, conserva vivències i records de la seva àvia, així com les històries que li van explicar sobre ella. La seva família forma part d’aquella Barcelona que es reflecteix a les pel·lícules de finals dels anys quaranta, o de l’actual èxit taquiller de Marcel Barrena, El 47: immigrants arribats de diversos llocs que es van construir un futur amb les seves pròpies mans.

Ens relata algunes de les vivències:

“Diuen que hi havia una cansaladeria on sempre es formava una cua terrible per entrar, en part perquè l’entrada estava mal dissenyada i el terra aixecat. Un dia, l’àvia, enfadada davant la passivitat de tothom, va agafar la iniciativa i va instar les altres dones a resoldre-ho elles mateixes. I ho van fer. Va organitzar-les per arreglar-ho”.

“Al Somorrostro hi havia un comitè que feia ‘el paseíllo’: detenien, pegaven i afusellaven la gent. Un dia, se la van emportar a ella, però, per sort, un coronel de l’exèrcit republicà va intervenir per defensar-la i la van deixar tornar”.

“Al carrer Tortosa, on s’instal·lava el mercat de les Cases Barates, sovint venia el gravat, un personatge autoritari que requisava tot el que podia. Un diumenge, fart dels abusos, el veïnat es va organitzar i aquell dia van

Tanmateix, l'any 1958, van traslladar Freire al Centro de Orientación Didáctica del Servicio Nacional del Magisterio, a Madrid, on també va reprendre la docència al Col·legi Britànic. En aquesta etapa final de la seva vida, va col·laborar escrivint articles pedagògics a la revista El Magisterio Español.

Justa Freire va morir a Madrid l’any 1965, als 69 anys. Tenia dedicat un carrer a Madrid, al barri de Las Águilas (districte de Latina), des de l'any 2018 fins a maig de 2021, quan es va restablir el nom anterior dedicat a José Millán-Astray.

VICTORIA RUIZ RODRÍGUEZ, la Benita Màlaga 1896 – Barcelona 1962 Victoria Ruiz va néixer a Màlaga l'any 1896. En arribar a Barcelona, va exercir com a treballadora social a domicili. Compromesa amb la lluita i la militància anarcosindicalista (CNT), la justícia social i la igualtat, va participar activament en la vaga de lloguers del 1931 a les Cases Barates, on residia amb la seva família des del 1929, i va firmar el manifest en defensa del dret a l'habitatge digne i contra la repressió

aconseguir fer-lo fora”.

—Com es vivia aquest compromís polític a la família?

En aquells temps es vivia com es podia. Hi havia molta misèria, es feia estraperlo i qualsevol cosa per sobreviure. La família del pare venia de Cuevas de Almanzora, mentre que la de la mare era de Màlaga. L’àvia Benita, com l’anomenaven per l’avi Benito, també era una gran lluitadora veïnal.

Ara ja queda poca gent gran que la recordi. Ella feia matones, uns requesones amb bona consistència i textura, que venia cada dia amb un estri cònic de fang. “Que ve la matoneeeera…”, cridava la gent.

En Martín té quatre germans i dues cosines. Una viu a la “Pantera Rosa” i l’altra a Bellvitge. També té vuit nets, però les tres filles de la Victoria ja han mort.

que s'estava duent a terme en aquells moments. Durant la República, va ser una imatge de defensa del barri, i es va enfrontar amb militants de la FAI, que volien controlar la Marina. La vaga de lloguers es va mantenir de manera intermitent durant tot el període de la Segona República, al llarg de la qual es van assolir nombrosos acords. El barri de Ferrer i Guàrdia, un dels quatre de “cases barates” que es van construir a Barcelona, va ser un

dels llocs on més va durar aquesta vaga de lloguers. En aquest barri, després anomenat d’Eduardo Aunós, l’organització veïnal liderada també per dones com Victoria Ruiz Rodríguez “la Benita” i Dolores Maldonado Ruiz va aconseguir aturar desnonaments, trobar alternatives d’habitatge i crear xarxes de suport veïnal. La resposta, liderada per la Cambra de la Propietat i el Patronato de la Vivienda de Barcelona, va ser una forta repressió policial i jurídica.

La Victoria va ser una dona activa i rebel davant dels abusos, però amb el franquisme es va imposar la prudència per supervivència. L’any 1960, la família de Martín va marxar a França quan ell tenia quinze anys. Va tornar l'any 1969, però la seva àvia ja havia mort el 1963. En la seva memòria, i com a homenatge a la seva tasca per la comunitat, un dels nous jardins del barri porta ara el seu nom.

FRANCESC CANDEL I TORTAJADA

Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007

Francesc Candel, més conegut com a Paco Candel, és un dels noms més estimats pels veïns i veïnes de la Marina. Escriptor i periodista establert a Catalunya, va néixer al municipi valencià de Cases Altes (Racó d'Ademús) el 31 de maig de 1925. Quan tenia només dos anys, la seva família es va traslladar a Barcelona, on es van instal·lar primer a les barraques de Montjuïc i després al carrer d'Ulldecona, a les Cases Barates de Can Tunis. Aquell entorn inspiraria una de les seves obres més emblemàtiques, Donde la ciudad cambia su nombre (1957).

Durant la Segona República, Candel va estudiar fins als catorze anys al Grup escolar Sant Raimon de Penyafort, una experiència que sempre va recordar amb estima i que va recollir al llibre Les meves escoles (1997). De la seva infantesa, marcada per la Guerra Civil espanyola, els bombardeigs i la destrucció de les esglésies, van sorgir obres com Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Historia de una parro-

Jardí de Justa Freire, gairebé acabat d’urbanitzar, entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter i Moix. lamarina.cat

Jardí de Victoria Ruiz Rodríguez, “la Benita”, entre els carrers de Motors i Tortosa, on Martín Márquez Maldonado ens explica alguns records familiars.

quia (1971) i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), on va començar la seva autobiografia.

Tot i ser autodidacte, Candel va adquirir una forta cultura popular i va millorar el seu coneixement del català amb classes particulars. Sempre va viure al barri de la Marina de Port, el lloc que marcaria la seva trajectòria literària i periodística, amb més de cinquanta llibres –novel·les, contes i assaigs– i una infinitat d'articles i reportatges publicats en diaris i revistes de Barcelona.

La figura de Francesc Candel és clau en la reflexió sobre la immigració i la integració a Catalunya. Va centrar la seva obra i la seva vida en la reivindicació d’eines per facilitar la integració dels immigrants a la societat i cultura catalanes, com l’escola i l’ordenació territorial. També va denunciar les condicions de vida precàries d’aquests col·lectius, fent visibles el barraquisme, els rellogats i els monoblocs. Va treballar per crear ponts entre dues societats que, sovint, vivien d’esquena l’una a l’altra.

En l’àmbit polític i cívic, Candel va mostrar un compromís profund amb els més desafavorits. Simpatitzant del PSUC, l'any 1977 el van elegir senador per la demarcació de Barcelona amb la candidatura de l’Entesa dels Catalans. Posteriorment, l'any 1979, va ser regidor de Cultura a l’Hospitalet de Llobregat.

Francesc Candel va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007, després d’una llarga malaltia. El seu llegat perdura com un exemple de compromís amb la justícia social i la cohesió entre cultures.

MICAELA CHALMETA

València? 1858 – Nogent-sur-Marne, 1951

Pionera del feminisme i el cooperativisme català

Nascuda el 1858, possiblement a València, i morta el 1951 a l’exili francès de Nogent-sur-Marne, Micaela Chalmeta és una figura singular que destaca amb força pròpia tant en la història del cooperativisme català com en la del feminisme de tall socialista. Dona proletària –“no pertanyo a la classe de la gent ben nodrida”–, va ser redactora, sota el pseudònim d’Amparo Martí, de La Guerra Social, òrgan de la Federació Socialista Catalana del PSOE, entre 1891 i 1903.

La militància socialista de Chalmeta va ser indissociable del feminisme. L'any 1911 va impulsar l’Agrupació Feminista Socialista de Barcelona per “articular els interessos entre homes i dones en la lluita pel socialisme”. Defensava la incorporació de les dones al

da de la Federació de Cooperatives de Catalunya, participant en mítings, escrivint a les pàgines d’Acción Cooperatista i, especialment, liderant el moviment que lluitava pels drets polítics de les dones a les cooperatives: l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (AFPC). Amb l’arribada de la Segona República, que va sacsejar el cooperativisme català, es va intensificar la participació política i social de les dones. La primera Agrupació Feminista es va constituir a la cooperativa La Moral de Badalona l'any 1931, i el 20 de març de 1932 es formalitzava l’AFPC. La primera junta la va presidir Maria Palomera, caixera de La Dignidad, amb Micaela Chalmeta com a membre destacada.

treball remunerat, el sufragi femení, el matrimoni civil, les unions de fet i el dret al divorci. A més, va ser activista de carrer i barricada, amb posicionaments anticlericals i antimilitaristes. Va participar en la vaga general revolucionària de 1909 (la Setmana Tràgica) i, l'any 1918, en les vagues i motins femenins contra l’encariment dels aliments i l’atur durant la Primera Guerra Mundial.

Feminisme a les cooperatives

L’acció cooperativista de Chalmeta va començar l'any 1904 amb la creació

de la cooperativa de consum L’Economia Social, al barri d’Hostafrancs, amb el seu marit, Joan Coloma. Aquesta petita cooperativa va girar entorn de la família Coloma-Chalmeta, i va ser on els seus fills –Joan, Francesc (mort el 1919) i Empar– van iniciar el seu activisme cooperativista, que continuaria amb la generació següent de cooperativistes barcelonins. Després de la mort del seu marit l'any 1921, la cooperativa va desaparèixer el 1925, i la família va traslladar la seva participació a la cooperativa santsenca Model del Segle XX.

Tanmateix, Chalmeta va destacar sobretot en la secció de Propagan-

Les dones de l’Agrupació es definien com a “obreres de la fàbrica, del despatx, del taller, del treball a domicili o subjectes a les tasques del treball domèstic”. Tradicionalment, les havien considerat “ajudants” en el context de les cooperatives obreres, però es van plantejar trencar totes les barreres. Van impulsar grups femenins o feministes en una quarantena d’entitats catalanes, des de Barcelona fins a localitats com Sabadell, Rubí, Sallent, Gironella o Cornellà de Llobregat. Van lluitar perquè les dones fossin sòcies directes, amb dret a participar en les juntes; van organitzar campanyes contra la guerra; van crear colònies infantils i, a partir de 1936, van recaptar fons i es van dedicar a la cura de ferits i orfes. Y.L.A.

Pepi Martínez García, Carmen Mañas Asensio, Maria Albiol i altres veïnes conversen a la plaça de Falset. lamarina.cat

A la Marina celebren la notícia, però apressen mesures complementàries

“Necessitem dinamitzar els nous comerços i evitar que la dinàmica de barri dormitori s’instal·li al Prat Vermell”

Mei Màrquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina

"És una notícia extraordinària i va en la línia del que ens interessa. Ara bé, això va per anys i, mentrestant, l’Ajuntament ha de guanyar celeritat en la dinamització dels serveis que necessiten els veïns i veïnes del Prat Vermell. Comprar el pa, la llet o accedir a qualsevol altre servei ho tenen difícil. Malgrat que és una necessitat urgent, no s’està treballant per facilitar l’obertura de nous comerços de barri.

Calen accions concretes que ens ajudin a dinamitzar i promoure aquest sector per convidar el nou veïnat a fer vida de barri. Hem d’evitar a tota costa que s’instal·li una dinàmica de barri dormitori, que és el perill si no s’actua per incentivar i facilitar l’obertura de serveis i botigues de proximitat, que millorin la vida dels veïns que arriben."

“L’Ajuntament, la Generalitat i les empreses de la zona han de tenir una mirada més sensible amb la realitat que vivim”

Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats de la Marina

"És una bona notícia i ens alegra! L’arribada de l’L2 milloraria de debò la mobilitat diària del barri, i esperem que avanci sense entrebancs. Però és igualment important cuidar els projectes i les iniciatives que impulsa el veïnat. Volem que el barri es mantingui unit, i qui fa possible això és, sobretot, la feina de les associacions del barri. Els recursos sempre són limitats, però els projectes socials, educatius, culturals, esportius, dels comerciants i els mitjans del barri necessiten més suport econòmic. Carregar tant al voluntariat ens està penalitzant i posa en risc la continuïtat de la tradició associativa, que tant ens ha ajudat a avançar a la Marina. Parcs, serveis, habitatges... han estat demandes articulades des de les associacions del barri. L’Ajuntament, la Generalitat i les empreses de la zona han de tenir una mirada més sensible amb la realitat que vivim."

+ 31 mil residents + 28 mil que vindran + 100 mil visitants del MWC i la resta de fires Xifres que il·lustren el repte de millorar la connectivitat: + 180 mil persones

hi treballen diàriament a la Zona compresa entre el polígon de la Zona Franca i les dues Marines. I es preveu obrir uns 10 mil llocs de feina més.

137 mil del polígon Zona Franca

8.500 de les empreses que operen en l’espai comprès entre el Prat Vermell, Porta Fira i el Districte 38

“Cal revisar el traçat de l’H14 i impulsar l’H20, bus que ens ha de connectar amb el Litoral”

Sandra Bestraten, veïna i presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona

40 mil del Port de Barcelona

3.500 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya + 1.800 estudiants de la Mercè

"Sens dubte, és una notícia per celebrar, però insistim en la necessitat que gestionem el ‘MENTRESTANT’. Mentre s’avancen els projectes estratègics del metro, també calen actuacions més puntuals, amb un impacte significatiu en la connectivitat, que lliguin el traçat urbà entre les dues Marines. Des del grup d’arquitectes del barri proposem revisar el traçat d’alguns autobusos. Si observem la dinàmica, en general, els autobusos acaben just abans de Montjuïc, i la muntanya s’ha convertit en una mena de tap que impedeix millorar la permeabilitat de la Marina.

Per exemple, l’H14 comença al Paral·lel i arriba fins a Sant Adrià, però com pot ser que no arribi a la Marina? És un barri de Barcelona, i aquesta línia hauria de poder creuar Montjuïc. Una altra actuació important pel barri és la implementació de la futura H20, una línia que ha de connectar el nostre barri pel litoral. Ara mateix, triguem prop de 45 minuts a arribar al centre. També és important treure del calaix la millora del passeig de la Zona Franca per transformar-lo en un eix cívic, com a element de cohesió entre la Marina de Port i el nou barri de la Marina del Prat Vermell. Necessitem la Rambla Lateral."

“Tenim pendent la parada de Motors de l’L10, és irrenunciable per al veïnat del Prat Vermell i per a l’entorn de l’Institut La Mercè”

+ els esdeveniments als equipaments de Montjuïc

Manel Coronado, president de l’AVV Eduard Aunós i vicepresident del Consell de barri del Prat Vermell

"És una gran notícia i ens dona ànims perquè, de mica en mica, les coses es van movent. De totes maneres, volem aprofitar per remarcar que tenim pendent l’estació de Motors de l’L10. És importantíssima per al veïnat del Prat Vermell i per a l’entorn de l’institut La Mercè. Ara tenim la del carrer del Foc, però per anar d’aquesta a Motors, a peu, es triga prop de mitja hora. L’únic bus que connecta aquests dos punts és el 23, però fa tanta volta que igualment triga prop de mitja hora, més el temps d’espera. Això incentiva que, al final, la millor manera d’arribar-hi per als estudiants sigui el cotxe privat, amb tot el que això comporta, o que saturin les línies d’autobusos més eficients en les hores punta. Per això, és una estació que, per a nosaltres, és irrenunciable. El traçat ja està fet i la línia ja passa per aquí; cal obrir l’estació. I més si tenim en compte el servei que faria a tot el veïnat i a l’alumnat: 1.800 estudiants s’hi mouen diàriament."

“Maragall ja demanava que el metro arribés a la muntanya olímpica pels Jocs”, recordava Collboni

tram addicional de 600 metres que s’executarà amb pantalles.

El perllongament inclourà sis noves estacions: Poble-sec, MNAC, INEFC, Foc, Fira i Parc Logístic. Aquesta actuació permetrà connectar el centre de Barcelona amb tota l’oferta cultural i esportiva de Montjuïc —com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i el MNAC—, així com els barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell, la Fira de Barcelona i l’aeroport, de manera més directa.

“Els nous pavellons de la Fira, el nou barri entre Maria Cristina i el Parallel, i l’expansió de la Marina del Prat Vermell són motius suficients per reprendre aquest projecte”, va declarar l’alcalde.

L’acord preveu licitar l’actualització del projecte per perllongar l’L2 fins a Montjuïc i la Marina, amb un cost de 4 milions d’euros i un termini de dos anys, com a pas previ a l’inici de les obres.

Pel que fa a l’execució, tindria un cost aproximat de 1.000 milions d’euros, el doble del que s’havia pressupostat fa quinze anys, i manté exactament el mateix traçat previst originalment. ■

candelianes

|| Jesús Martínez

El veí de la Marina J. es va enfilar a la finestra del bany, finestreta de mig metre que dóna al celobert. Es va llançar al buit.

Per sort, va sobreviure.

J. no ha engrandit la llista que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Segons les últimes dades de 2022, uns quatre-cents ciutadans de la província de Barcelona van decidir treure’s la vida (el doble d’homes que de dones).

Des de 2005, quan hi ha registres, hi ha hagut un increment gradual dels suïcidis.

Repte global

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es va fundar el 1948, just després de la Segona Guerra Mundial, i en el seu més de mig segle de vida ha fet front a huracans, inundacions, terratrèmols, erupcions volcàniques i pandèmies, l’última de les quals, la del coronavirus.

L’OMS també combat un problema de salut pública invisibilitzat o poc visible. El suïcidi.

Les macrodades donen calfreds: al món, cada any es treuen la vida unes vuit-centes mil persones, segons fonts de l’OMS, com si el genocidi de Rwanda es repetís cada 365 dies.

A Espanya, cada any més de quatre mil persones posen fi a la seva existència.

A Barcelona, el juliol de 2024, dues germanes grans van morir per suïcidi.

Els mitjans van titular així: «Dues germanes se suïciden a Barcelona abans de ser desnonades», «Dues germanes se suïciden la nit abans de ser desnonades per impagament» i «Dues germanes de 64 i 54 anys se suïciden a Barcelona just abans del seu desnonament».

Segons els professionals consultats, els mitjans de comunicació fan cas omís de les recomanacions per notificar les morts per aquest problema de salut mental.

Cada cert temps, l’OMS publica el manual Prevenció del suïcidi: un recurs per a professionals dels mitjans de comunicació, del qual es fa ressò l’American Foundation for Suicide Prevention, entre d’altres organitzacions nacionals.

Catorze punts per a una cobertura informativa «responsable».

Catorze punts que no es compleixen.

Del punt 1: «Compartir el missatge esperançador que el suïcidi es pot prevenir».

Associacions locals

Després del Suïcidi Associació de Supervivents (DSAS) és una organització creada el 2012 «per tal de generar un espai per a l’acompanyament i el suport al dol de les persones supervivents a la mort per suïcidi».

El portaveu i el responsable dels grups d’acompanyament (grups d’ajuda mútua) es diu Carles Alastuey (Barcelona, 1962).

«Nosaltres ens anomenem “supervivents”, copiem la terminologia anglosaxona. El survivor dels accidents de trànsit és també el supervivent de les morts per suïcidi. Els membres de l’associació han perdut algú a causa del suïcidi», diu per telèfon el Carles, psicopedagog, amb una veu aflautada i que fa ombra.

Així, DSAS es nodreix de supervivents terapeutes, psicòlegs, secretaris… El logotip de l’entitat és un arbre: «[re-

El suïcidi, una realitat

Cconforta] trobar un arbre per recolzar-nos, descansar i recobrar forces, per avançar cap a la calma d’una nova vida».

«Pensa que quan parlem de dol, així en general, fins i tot els animals el comparteixen, ells també pateixen una experiència dolorosa de pèrdua», afirma Carles, que defineix el dol per suïcidi com a «adaptació psicobiològica» a causa d’una «pèrdua de caràcter traumàtic».

En el màxim nivell, aquest tipus de pèrdua seria comparable amb el trastorn d’estrès posttraumàtic sofert pels soldats que tornen de les guerres i que es va començar a diagnosticar als Estats Units, als anys seixanta, en ple conflicte bèl·lic del Vietnam. De fet, la «síndrome del Vietnam» és el «profund trauma que encara perdura en el temps».

el temps o bé és per sempre, cosa que pot marcar la teva vida».

La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross (Una llum que s’apaga) va dividir en cinc fases el procés de dol: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació.

El dol per suïcidi no s’adapta a aquesta segmentació.

El veí de la Marina J. es va enfilar a la finestra del bany, finestreta de mig metre que dóna al celobert. Es va llançar al buit. Per sort, va sobreviure

Telèfons de suport:

Prevenció Suïcidi

900 92 55 55

024 Prevenció Suïcidi

061 Crisis suïcida

112 Emergències

«En el cas de pèrdues per suïcidi, les persones més properes poden patir un xoc posttraumàtic, han d’encaixar el cop, i aquí hi ha tota una sèrie de particularitats, una sèrie de seqüències psicològiques i personals: econòmiques, familiars i emocionals, entre d’altres.»

El sentiment de culpa que genera a l’altre la mort d’algú molt proper es basa en la incomprensió per no haver estat capaç de continuar l’enllaç de la persona en vida. La culpabilització fa efecte en els que queden.

I apareixen les preguntes, matxacones: com és que no me’n vaig adonar abans? Com és que no hi vaig insistir més? Com és que no el vaig portar al metge? Com és que no vaig saber?...

La teoria de la suïcidologia que ha estudiat el doctor Edwin S. Shneidman (Autopsy of a Suicidal Mind).

Ho explica Carles: «La cultura occidental entén el dol com un procés mitjançant el qual has de girar full. Però pot arribar a ser un “concepte immoral” pel que fa a la relació afectuosa. Ordinàriament, el duel dura mesos o un any… En el cas de suïcidi, el duel és més complex perquè s’allarga en

«Al dol per suïcidi parlem de períodes, del pas del temps, d’una muntanya russa o de cercles concèntrics. Parlem d’etapes que, de vegades, no desapareixen», explica el Carles, vicepresident de DSAS, i afegeix: «Parlem d’un procés vital que ens acompanyarà durant tota la vida. De conviure amb l’absència, cosa que es viu amb intensitat extrema. És així que moltes persones que passen per l’associació estan així mateix en risc de conducta suïcida, perquè és una experiència difícil que es viu des de la desautorització, amb emocions tòxiques».

Més preguntes:

Com és que no ho vam poder evitar?

L’entorn dels que acompanyen la persona que mor per suïcidi també està molt enfadat.

Com és que em deixes aquest marró si t’estimava? Com és que em fas això si jo tenia un projecte compartit? I ara què faré jo?

«És difícil trobar una explicació lògica a una mort tan desconeguda. Costa pensar que una persona amb qui convius tingui aquestes idees i conductes i que no les hagi expressat obertament. Necessitem tenir un fil narratiu que expliqui la nostra vida.»

Per això cal fugir de les respostes simples. «En el cas d’aquelles dues germanes que a Barcelona es van suïcidar, el juliol de 2024, hem de ser prudents. No sabem si la problemàtica d’exclusió social és darrere d’aquestes morts. Perquè aleshores tot seria molt senzill: si no hi ha desnonaments, no hi ha suïcidis. I no és així. Què passava abans a aquella casa? No ho sabem», conclou. ■

Alejandro Flores

Les obres de Mariel C. Marco a la Biblioteca Francesc Candel Poesia

colors, formes i, fins i tot, textures. A la segona sèrie, la Mariel fa palesa la vinculació amb casa seva, de gran importància per a ella. Sota el títol “Abstraccions Marines”, prop d’una desena d’il·lustracions sobre el mar, la sorra i les onades, aquells bocins del nostre món que conformen

Només entrar a la Biblioteca Francesc Candel t’envaeix una olor de pintura que et transporta als anys en els quals jugaves amb les aquarel·les a l’escola. En accedir a la Sala Polivalent, desenes de quadres llueixen a banda i banda de l’habitació, decorant les conferències i presentacions que acull setmana rere setmana.

La inauguració de la mostra va tenir lloc el dissabte 14 de desembre a les 12 hores, davant un públic que va quedar fascinat per la qualitat de les obres. Tant és així, que la Mariel fins i tot va vendre-hi quatre de les seves obres exposades.

Totes s’han repartit en diferents sèries, distribuïdes pels diferents racons de la cambra. La primera d’elles, amb el punt com a protagonista, ofereix un seguit de pintures amb diferents combinacions de

l’horitzó de la nostra ciutat, reten homenatge a la Marina.

L’última sèrie, anomenada “Simfonia de colors”, és probablement la que millor defineix a la Mariel, tota una especialista en la combinació dels diferents registres de la gamma cromàtica. Fent ús de la tècnica de l’acrílic fluid, la pintora atorga una àmplia varietat de significats als llenços i, també, els vinils sobre els quals crea les formes.

“La finalitat d’aquesta exposició és que la gent vegi els quadres, que els interioritzi i que jo pugui compartir la meva passió amb tots aquells que s’hi acostin”, afirma l’autora. L’exposició estarà disponible fins a finals de gener i, els que ho desitgin, podran adquirir les obres exposades. ■ Redacció

i música d'en Josep Maria Pérez i Gabriel Vallone

El passat divendres 13 de desembre, el públic de la Marina va poder gaudir d’una experiència de luxe pels sentits, de la mà del poeta Josep Maria Pérez i el guitarrista i cantant Gabriel Vallone, ambdós veïns del barri, que van oferir un recital a la Biblioteca Francesc Candel. Una tarda repleta d’art que va atraure una nombrosa assistència que es va aplegar a la Sala Polivalent de l’edifici. Entre el públic, consellers i conselleres del districte de tots els colors que, fins i tot, es van animar a recitar alguns versos, així com ho van fer diversos representants del Port de Barcelona.

Can Clos celebra la tradicional festa de Nadal de la gent gran

L’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos va celebrar el passat diumenge 15 de desembre la seva tradicional Festa de Nadal. Un acte amb una important particularitat, ja que va dirigida principalment a la gent gran del barri.

Convocats a les dues del migdia a la seu de l’entitat, els assistents van poder gaudir d’un deliciós vermut musical, que va servir per obrir la gana entre música abans de delitar-se amb la paella, plat principal de la trobada, a la qual van prosseguir els indispensables torrons, neules i polvorons, uns clàssics de totes les taules en aquesta època de l’any. Com se sol dir, “panxa plena no té pena”, motiu pel qual els presents, havent-se ja acabat el que tenien el plat, es van animar a cantar algunes de les nadales més tradicionals del repertori musical de casa nostra, equipats amb panderetes i campanetes. Amb els ànims pels núvols, va arribar el moment de rebre la visita del gran protagonista d’aquestes festes, el Pare Noel, que va conversar i escoltar les peticions de l’assistència.

La música, que va aparèixer a les postres amb els villancets, va arribar per no marxar, ja que acte seguit, el grup Reuni2, emblema musical de la Marina, va oferir una actuació en directe que va aixecar tothom dels seus seients i convertir el menjador en una gran pista de ball. L’encesa de l’arbre va ser el punt final d’aquesta gran celebració, que, en vigílies dels regals i les reunions i dinars amb la família i l’entorn més proper, va ser el tret de sortida de les tan esperades festes de Nadal al barri de Can Clos. ■ Redacció

Els grans protagonistes, per descomptat, van ser Pérez i Vallone. El poeta va recitar algunes de les seves obres davant l’audiència, repartides en diversos blocs, cadascun d’ells de temes diferents, com ara l’alliberament de la dona, el mar, les malalties i altres de reivindicatius. El músic, per la seva banda, va delitar a l’audiència amb les seves cançons.

Un tàndem que ja ha participat d’altres espectacles, com ara l’encesa de llums que organitza el Port de Barcelona, sempre aconseguint emocionar aquells que s’acosten a gaudir de l’espectacle. ■

L’EFA Pedraza celebra la segona edició del torneig solidari

Nadal és una època caracteritzada per la unió, l’amistat, els regals i també la solidaritat. Un compromís d’ajudar als més necessitats que pertoca a tota la societat i que és un dels essencials d’aquestes festes. Per aquest motiu, després de l’èxit de la primera edició, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza va celebrar el passat dissabte 28 de desembre el seu segon torneig solidari, amb l’objectiu de recaptar material escolar per aquelles famílies del barri amb pocs recursos. Un campionat futbolístic en el qual el premi més important va ser contribuir a la felicitat de desenes de persones en aquestes dates tan especials.

Quant al torneig, es va dividir en dues categories, Benjamí Sots-10 i Prebenjamí Sots-8, amb un total de setze equips, entre els quals el C.F. Begues (Begues), el Vendrell C.E. (El Vendrell), la U.E. Sant Andreu (Barcelona) o el C.E. Mercantil (Sabadell), que es van desplaçar fins al complex esportiu de La Bàscula des de diferents punts del territori català per

Folk Montjuïc és una entitat i grup musical nascut l’any 1989 amb l’objectiu de donar a conèixer les tradicions musicals de caràcter més popular, tant dins com fora de Catalunya. Promou concerts amb la implicació de grups d’arreu i també organitza i participa en un seguit d’activitats comunitàries, com ara les classes de country i altres ritmes musicals a l’Espai Veïnal Química, així com actuacions a la Fira dels Comerciants, la Mostra de la Unió d’Entitats i nombrosos concerts.

L’entitat està presidida per la Isabel Valiente i, durant l’assemblea anual, les seves companyes li van retre un reconeixement destacant el seu lideratge generós i participatiu, que les motiva a treballar per preservar i estimar la cultura al barri. “Aplaudim el seu esforç i dedicació per mantenir viva i enfortir l’entitat”, comenta la Susana Crespo, secretària de l’entitat.

“Som una família i ens ho passem molt bé. Apreciem molt el temps, la paciència i la dedicació de la Isabel, perquè sense ella no podríem tirar endavant totes les

participar d’aquesta gran jornada festiva.

Més de tres-centes persones tampoc van voler faltar a la cita i van gaudir de l’excel·lent futbol que van desplegar els diferents equips durant el matí i el migdia del dissabte. El resultat final, més enllà de l’esportiu, van ser quatre capses senceres farcides de bolígrafs, retoladors i llibretes que seran donats a diferents centres educatius del barri, amb la intenció que arribin a aquelles persones que ho necessiten.

“Estem molt orgullosos de poder organitzar un matí de futbol que té com a objectiu ajudar a la gent. Considerem que d’això es tracta aquest esport, de millorar la vida de les persones, sigui socialment, emocionalment o, en el cas d’aquest torneig, econòmicament”, va declarar el director de l’EFA Pedraza, Eric Galán “Esperem que es converteixi en una tradició i que puguem continuar aportant el nostre granet de sorra pel barri”, va concloure. ■ Redacció

Nou èxit de la campanya solidària de recollida de torrons

Hi ha dolços que formen part dels essencials de les celebracions nadalenques. L’arribada d’aquestes dates, entre altres coses, és també sinònim que els aparadors s’omplin de tota mena de torrons, neules i polvorons, així com també les taules dels domicilis en les diades més assenyalades. Malauradament, no tothom té la capacitat ni l’oportunitat de gaudir d’aquests aliments, limitats per unes condicions econòmiques que redueixen força les capacitats adquisitives.

És per aquest motiu que, any rere any, la Unió d’Entitats de la Marina organitza una companya solidària de recollida de torrons, neules i polvorons durant el mes de novembre, amb la finalitat que arribin a les taules dels veïns i veïnes en situació de vulnerabilitat.

Enguany, els punts de recollida han estat els següents:

Unió d’Entitats de la Marina (Sala Pepita Casanellas), CC Casa del Rellotge, CC La Cadena, Toxos e Xestas, Escola de Futbol Àngel Pedraza, Esclat la Marina, Espai Veïnal Química (AMCL), Illa Metalco, Àncora Dona, INS La Mercè, INS Lluís Domènech i Muntaner, AVV Can Clos, AVV Eduard Aunós i Barcelona Universitari Club.

El veïnat de la Marina, un cop més, s’ha bolcat amb aquells i aquelles que ho necessiten, recollint més de 100 kg de dolços que van ser entregats a Cáritas la Marina i distribuït a les cases de centenars de famílies que van poder gaudir de la dolça màgia de Nadal. ■ Redacció

L’Assemblea de Folk Montjuïc aplaudeix el compromís de la Isabel Valiente +

activitats que organitzem des de fa tants anys”, coincidia una quarantena de les seves companyes, que unes setmanes després es van retrobar per celebrar la fi de les activitats de l’any. Taula plena, pica-pica generós, porc a l’estil canari i un bon cava seduïen els ulls i alegraven la colla.

L’activitat més reconeguda que organitza l’entitat és el tradicional concert d’havaneres, una de les trobades més importants de Barcelona dedicades a aquest gènere musical. L’esdeveniment té lloc en un espai emblemàtic: al peu de les Quatre Columnes de la Font Màgica de Montjuïc. Unes columnes que, segons les seves companyes, simbolitzen la fortalesa i l’entusiasme de la Isabel Valiente, una dona que les inspira i les anima a compartir i a no quedar-se a casa. ■ Redacció

Cuidar és una situació que moltes persones, en algun moment de la seva vida, acaben experimentant. Són moltes les persones que en aquest moment estan cuidant un familiar proper que no pot valer-se per si mateix en tots els aspectes de la seva cura.

En alguns casos aquesta situació és breu i temporal, i en altres pot prolongar-se durant mesos o anys.

En la majoria de les ocasions, és una única persona de la família la que assumeix la major part de la responsabilitat de les cures, i generalment és una dona. Cuidar un familiar que depèn de nosaltres per cobrir les seves necessitats pot ser una de les experiències més gratificants i commovedores, però al mateix temps pot ser solitari i estressant per al cuidador. Cuidar una persona dependent és una tasca difícil i cansada; per això cal preparar-se, cal “entrenar-se” físicament i emocionalment, perquè això no afecti la salut del cuidador. És essencial que el cuidador sigui capaç d’autocuidar-se i mantenir un estil de vida saludable. D’altra manera, no podrà estar en condicions de continuar cuidant la persona dependent.

La persona cuidadora ha d’aprendre a:

- Demanar ajuda des del primer moment (a altres familiars, amics, etc.) És bo ferho de manera clara i expressa per tal d’evitar sobrecàrregues innecessàries.

Cuidar al cuidador

Recórrer a institucions, associacions i serveis que ofereixin ajuda.

- Organitzar el temps. Fer un llistat de les tasques realitzades i del temps emprat en cadascuna. Classificar-les per ordre de prioritat i, si alguna d’elles la pot realitzar la persona cuidada, animar-la a fer-ho. Fixar temps de descans i procurar respectar-los.

- Mantenir uns hàbits saludables. Dormir unes 7-8h diàries. Si no és possible per-

En la majoria de les ocasions, és una única persona de la família la que assumeix la major part de la responsabilitat de les cures, i generalment és una dona

què la persona cuidada té un son intermitent, cal tornar-se amb algun familiar o cuidador.

- Trobar moments al dia per descansar i distreure’s.

- Mantenir aficions, amics i sortir de casa.

- Fer exercici moderat regularment.

- Assegurar una postura corporal adequada en fer mobilitzacions o altres tasques físiques.

- Mantenir una alimentació variada i no

La hipertensió arterial “cuidem les nostres artèries”

La hipertensió arterial, més que una malaltia en si mateixa, és un factor de risc d’emmalaltir de les artèries i òrgans diana del nostre cos: cervell, cor, ronyons. I és fàcil imaginar-s’ho. Les nostres artèries són com les canonades d’aigua de casa nostra. Oi que ens agrada que les nostres canonades estiguin en bon estat? Oi que evitem que hi hagi un augment de la pressió d’aigua que ens les rebenti? Doncs el mateix passa a les nostres artèries, les hem de mantenir netes i amb la pressió adequada, per tant, les hem de cuidar.

Hi ha gent que pensarà que això de les artèries és només un problema de colesterol. I sí, un “colesterol dolent” pot taponar les artèries; però si ho combinen amb una hipertensió arterial, es multiplica moltíssim el risc de produir danys a les nostres artèries. De fet, actualment, es considera que la hipertensió arterial sola té més risc de provocar un infart cerebral o de cor que el colesterol alt sol aïllat sense cap altre factor de risc.

A més a més, la hipertensió, a poc a poc va minant silenciosament les artèries dels nostres òrgans diana com són el cor, el cervell o els ronyons.

El nostre cor és el centre neuràlgic d’on surt la sang oxigenada que aportarà riquesa als nostres òrgans. Per fer això, al

saltar-se àpats. Moltes vegades les presses, l’estrès i els nervis porten a perdre els horaris regulars i a deixar de mantenir una alimentació equilibrada.

- Escoltar els senyals d’alarma del cos i prendre mesures adequades. Exemples d’aquests senyals serien:

- Canvis d’humor o irritabilitat

- Cansament i sensació constant de son

- Augment del consum de fàrmacs, alcohol o tabac

- Palpitacions, tremolors, molèsties digestives, dolor d’ossos o articulacions, etc.

- Aïllament: sortir al carrer només pel que és estrictament necessari, deixar de veure els amics, no dedicar temps a activitats d’oci...

- Problemes econòmics

- Absències reiterades a la feina, dificultat perdur a terme tasques habituals. Davant de senyals d’esgotament físic o mental, cal demanar ajuda als serveis sanitaris, que oferiran el suport necessari per pal·liar aquesta sobrecàrrega.

Al nostre CAP Dr. Carles Ribas o La Marina, volem i podem ajudar-vos en la tasca de cuidar el vostre familiar. Consulteu amb el vostre equip d’Atenció Primària. Junts ho farem més fàcil! ■

Marta Cañibano Gómez

Infermera d’Atenció Primària

CAP Dr. Carles Ribas

cor tenim un potent múscul que es contrau fortament; és el batec. Es contrau d’aquesta manera per lluitar contra la pressió de “la canonada sortint” –l’artèria aorta- i això poder distribuir la sang a la resta de “canonades” (artèries). Si mantenim la pressió de les artèries alta de forma continuada i durat molt de temps, al final, el cor ja no pot bombar tanta sang per batec, ha de bategar més despresa, el cor es fa més gran, augmenta de mida i finalment fracassa en el seu intent de bombar bé la sang per tot el cos. En definitiva, s’arriba a la insuficiència cardíaca, a la arrítmia, a unes artèries rígides i fràgils i a uns òrgans poc oxigenats. El resultat pot ser notar ofec, cansament, cames inflades. Per tot això és tant important que controlem bé la nostra tensió arterial.

Les nostres artèries són com les canonades d’aigua de casa nostra. Oi que ens agrada que estiguin en bon estat?

Així, doncs, protegim-nos del risc, sent responsables de la nostra salut i cuidant els nostres hàbits de vida que han de ser cardiosaludables: preguem la medicació indicada, abandonem l’hàbit de fumar, no consumim alcohol, fem dieta mediterrània i moguem-nos (exercici físic 3 dies a la setmana). ■

CAP La Marina

LA MARINA del comerç associat

La Marina Tapea 2024, una ruta gastronòmica inoblidable amb La

Placeta de les Bessones com a guanyador

La Marina Tapea, l'esdeveniment gastronòmic més esperat de l'any, ha tancat una edició espectacular amb la tapa guanyadora que ha conquistat els paladars de molts dels participants. Enguany, el restaurant La Placeta de les Bessones ha estat el triomfador de la ruta amb la seva proposta estrella: la Truita de Camarón, coronada amb una selecció de marisc fresc, que s'ha convertit en la tapa més valorada pels assistents.

Aquesta tapa única, que combina la textura cruixent de la truita amb la frescor i delicadesa del marisc, ha ofert una experiència gustativa inigualable, captant l'essència de la cuina marinera amb un toc innovador. Sens dubte, una proposta que ha deixat una empremta inesborrable en tots els qui van tenir l'oportunitat de provar-la.

La Placeta de les Bessones destaca per la seva cuina de proximitat i de mercat, basada en productes frescos i de temporada. El restaurant ofereix una variada proposta de plats tradicionals de cuina d'«àvia», com el cocido gallego, així com una àmplia diversitat de truites, des de la clàssica truita de patates fins a truites innovadores de marisc, d'albergínies i altres verdures.

Els guanyadors del sorteig de la Ruta de la Tapa La Marina Tapea:

• Isabel Domingo

• Marisa Belmonte

• Carmen Marín

• Pilar Pons

Enhorabona a les guanyadores, que heu obtingut un xec regal de 60€.

Gràcies a tots els participants per fer d'aquesta edició una experiència inoblidable! Cada any, La Marina Tapea es converteix en una cita imprescindible per a tots aquells que busquen compartir sabors, bona companyia i, per descomptat, l'autèntica gastronomia. La variada oferta gastronòmica de la ruta ens ha permès conèixer els millors plats de la cuina del nostre barri i gaudir d'una experiència inigualable.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

PERRUQUERIES I ESTILISME

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca

674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY

c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

RESTAURANTE LA SUERTE C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

La Zona Franca de Barcelona i Onda Cero reconeixen la tasca de Somllar, Secot i Mil y un sueños

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Onda Cero van celebrar el passat 3 de desembre el lliurament del reconeixement "Ciutat Solidària" 2024 al Palau de la Música per donar suport a ONGs i entitats socials sense ànim de lucre dels àmbits de la solidaritat, l’accés a l’habitatge, la salut, la infància, l'educació o la reinserció social.

El primer reconeixement va estar per a la Prohabitatge Somllar, que busca garantir el dret a l’habitatge per a tota la ciutadania i, especialment, per a les persones més vulnerables. Aquesta entitat vol ser referent en la inclusió residencial i social amb un enfocament feminista. Per la seva feina en aquest terreny, va rebre un xec de 6.000 euros, una campanya publicitària de 120 falques radiofòniques a Onda Cero i una litografia de l'artista Margarita Gil Granero.

També es va reconèixer amb l’accèssit a l’entitat Secot. Aquesta entitat, que té delegacions arreu d’Espanya, ha impulsat durant més de 30 anys el teixit empresarial que, en el cas de Catalunya, està format majoritàriament per emprenedors i pimes. Un assessorament que fa a través del voluntariat de professionals sèniors i jubilats.

Finalment, va ser reconeguda amb un segon accèssit l’associació Mil y un sueños

Aquesta entitat treballa amb nens d'entre 3 i 17 anys que pateixen malalties severes i implica les famílies per fer realitat els somnis dels seus fills i aconseguir que el seu dia a dia sigui una mica més amable. L'acte va comptar amb la participació del delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, així com del director d’informatius d’Onda

Cero, Julián Cabrera, i del director d'Atresmedia Radio a Catalunya, Francesc Robert Pere Navarro va destacar que “les 44 entitats participants enguany podrien ser totes mereixedores dels Premis Ciutat Solidària d'Onda Cero per la gran feina que fan de manera altruista... Hem de donar l'enhorabona d'una forma especial a Prohabitatge - Som Llar que treballa per a prevenir i erradicar l'exclusió residencial, en uns moments on

l'accés a l'habitatge és un dels problemes més greus”. En aquest mateix sentit, Navarro també va destacar que “des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, també estem contribuint a trobar solucions, i enguany hem signat un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per a cedir-lis un dret d'ús de superfície a 75 anys d'uns terrenys situats a la Marina del Prat Vermell i en les Casernes de Sant Andreu que permetrà construir prop de 2.000 habitatges de protecció oficial”

Per part seva, Blanca Sorigué va posar en valor que “avui hem reconegut a tres projectes que lluiten per a millorar l'accés a l'habitatge, les oportunitats de la infància, la millora de la salut de les persones, les ganes de compartir coneixements i experiències professionals...”.

De la seva banda, Julián Cabrera va agraïr el suport del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i ha destacat la tasca que, en el terreny de la responsabilitat corporativa, fan Atresmedia i Onda Cero. Ha explicat que el grup sempre ha donat visibilitat a les accions que ajuden a una millora de la societat i ara també està al costat dels damnificats dels forts aiguats de València donant suport a la campanya de la Creu Roja. ■

Un nou portal informatiu facilita l’embarcament als usuaris dels ferris que surten del Port de Barcelona

El Port de Barcelona ha estrenat un nou portal informatiu virtual que facilita informació de servei als usuaris de les línies marítimes que enllacen amb les illes Balears, Itàlia i el nord d’Àfrica. Aquest portal informa sobre el punt d’accés a la terminal, horaris i possibles incidències dels propers embarcaments.

El portal, desenvolupat pel departament d’Operacions Portuàries i Plànol del Port, permet als usuaris, tant passatgers com transportistes, conèixer la ubicació exacta d’on s’han de dirigir i com arribar-hi en funció de si accedeixen al recinte portuari a peu, en transport públic o en vehicle privat. D’aquesta manera, els usuaris dels serveis marítims es poden dirigir als diferents punts d’accés assignats de forma eficient.

El nou portal, que ja està operatiu, està completament automatitzat i desplega un nou canal de comunicació en temps real entre el Port de Barcelona i els usuaris de ferris. Dissenyat per a ordinadors i dispositius mòbils, combina la informació sobre les sortides dels vaixells del Port de Barcelona amb serveis de navegació com Google Maps per oferir dades actualitzades com els horaris de sortida i el temps de trajecte fins a la terminal, segons el mitjà de transport i l’estat del tràfic en temps real. ■

Enllaç al nou portal informatiu: https://serveis.portdebarcelona.cat/ferris/

El nou portal informatiu virtual facilita l’embarcament als ferris que surten del Port de Barcelona.

Els usuaris d’aquests serveis marítims poden consultar la millor forma d’accedir a la terminal assignada en funció del mitjà de transport amb el que tenen previst arribar al Port de Barcelona.

Moda i comunitat a la desfilada del Fashion Calí

El passat dimarts 3 de desembre, la Sala Pepita Casanellas va acollir la desfilada anual del Fashion Calí, un projecte organitzat per l’entitat “Voces Gitanas”, del barri de la Mina, en col·laboració amb el Casal de Barri La Vinya, l’Escola Dominical Undebel i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), que enguany hi participava per primera vegada.

Un esdeveniment de mostra dels dissenys i les col·leccions de les modistes gitanes, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el treball comunitari i la inserció laboral. Una

tasca que, tot i donar lloc a una desfilada de primer nivell, no ha estat pas fàcil, tal com explicava una de les organitzadores de l’acte, Luisa Montero. “Hi ha hagut certes complicacions i moments durs, de quedar-se fins a les dues o les tres de la matinada treballant en els dissenys i comunicant-nos amb les famílies. Però, tot i les dificultats, és reconfortant i emocionant trobar-nos aquí un any més. Això és feminisme i empoderament”, va expressar la presentadora de l’acte.

“M’encanta participar d’aquest acte. M’agrada molt ballar i la moda, motiu pel

qual no podria estar més contenta de ser aquí”, va expressar la Nayeli, una de les menudes que formaven part de l’acte al micròfon del programa radiofònic Dicen, conduït per Mariví Cortés, a La Marina FM (102.5).

En total, trenta-sis joves van formar part de la desfilada, acompanyades dels seus familiars més propers, oferint una coreografia i la pertinent mostra davant una audiència absolutament entregada a l’espectacle que no parava d’elogiar i animar a les participants, en una sala plena a vessar. ■ Redacció

Joguines pels qui més ho necessiten

Les joguines són un element indispensable de Nadal, especialment pels més menuts. El gust de regalar i rebre presents converteixen aquesta època de l’any en una de les més especials. Almenys és així quan disposes dels recursos necessaris per a poder fer-ho. En el cas contrari, es converteix en una experiència amarga, especialment si afecta els més petits i petites de la casa.

Per aquest motiu, la Marina FM (102.5), el Casal de Barri de La Vinya i l’Espai Veïnal Química, en col·laboració amb la Unió d’Entitats i l’Associació de Comerciants La Marina, ha organitzat un any més la tradicional recollida solidària

de joguines i material escolar per ajudar a les famílies del barri que ho necessiten. Durant el mes de desembre i fins al dia

3 de gener, es van obrir dos punts de recollida a la seu del Casal de Barri de La Vinya i a l’Espai Veïnal Química, als quals es va afegir un més el dissabte 4 de gener a la plaça de l’Orgull, durant la celebració de les Carteres Reials.

En aquesta diada, es va instal·lar una guingueta per a recol·lectar els joguets que apropava el veïnat. Alguns dels visitants i famílies que s’acostaven a comunicar els seus desitjos i peticions a les missatgeres de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient

aprofitaven per col·laborar amb la causa entregant els objectes als col·laboradors.

La resposta ha estat a l’altura. Durant les prop de tres hores que va estar oberta la parada es van recaptar gairebé un centenar de joguines que seran destinades a les famílies en situació de vulnerabilitat. Trencaclosques, ninots, llibres infantils, peluixos, pilotes, jocs de taula i tota mena de productes que contribuiran a fer que la felicitat i il·lusió pròpia de Nadal arribi a totes les llars del barri.

Un any més, gràcies a totes les persones que heu participat i fet possible que tothom gaudeixi de les festes! ■

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Visibilitat és resistència

magina una realitat distòpica en la qual et tornes invisible sense poder decidir-ho, i que aquesta invisibilitat fes que la teva veu s'apagués i la teva existència es desdibuixés en la memòria col·lectiva. Imagina que, quan, després d’un gran esforç, aconsegueixes materialitzar-te, els altres et consideren una amenaça i reps menyspreu i ignorància per alguna cosa que ets i que ni tan sols saps què és. Ara imagina que no és una realitat distòpica, sinó la situació que hem viscut totes les persones LGTBI+. La invisibilitat, en els temps en què érem considerades per la societat pecadores, malaltes i delinqüents, va ser una estratègia de supervivència de molts dels nostres predecessors per evitar pallisses, presons o detencions. Però va tenir una conseqüència nefasta per a les generacions posteriors, que vam haver de viure sense referents sobre els quals poder projectar-nos. Viure vides relegades a no veure'ns en el futur, a no imaginar-nos vivint en pau, en definitiva, a ser retratades pels altres a través d’estereotips molt perjudicials.

Crec que, com a persones LGTBI, tenim, no el dret, sinó l’obligació d’ocupar espais, visibilitzar-nos i crear el nostre propi relat. Ja són moltes les que ho han fet i han caminat perquè ara nosaltres puguem córrer. I aquí estem: inaugurant la primera columna cuir i transfeminista del diari La Marina, un mitjà generalista i comunitari. Un espai on reflexionaré en primera persona sobre els reptes i les conquestes que vivim les persones que som transmaricabibolleres.

A més invisibilitat, més banderes

Salut i llibertat!

Seguiu-nos a

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

El

soroll nocturn i l’incivisme als Jardins de la Mediterrània irriten els veïns que conviuen amb la situació des de fa anys

La situació de soroll i bronca matinera als Jardins de la Mediterrània és un fet recurrent i persistent des de fa anys. Periòdicament, els residents de les comunitats que rodegen el parc, farts del malestar, es troben en negociacions constants amb l’administració per exigir solucions.

Des del diari La Marina, conversem amb dos veïns que, asseguren, “porten dècades convivint a diari amb problemes de seguretat, neteja i soroll”.

“Es tracta d’uns jardins molt peculiars, en tenir tretze bars i estar envoltats per vint-i-sis comunitats de veïns”, declara un dels afectats. “En ser un espai únic, pràcticament a tota la ciutat, requereix una atenció especial que ara mateix no té”.

“El gran tema –pren la paraula el segon veí– és l’horari dels bars dels Jardins, o més ben dit, l’incompliment reiterat d’aquest”. “En principi, han de tancar les terrasses a les onze de la nit i el local a les dotze, allargant fins la una i mitja els cap de setmana. I sí, és cert que sobre aquestes hores abaixen les persianes, però el cas és que es queden dins, i fan la festa allà, entrant i sortint del local freqüentment, amb el soroll que això comporta”, afirma resignat.

Tot i això, és a l’estiu quan la situació és torna “totalment insostenible”. “Aquesta estació, a causa de les elevades temperatures t’obliga a tenir la finestra oberta, el que la converteix en la més penosa i dolorosa per tot el veïnat, que no pot dormir”.

“La gent que freqüenta els locals, que està de festa, surt als Jardins beguda, el que moltes vegades també deriva en vomitades, pixades i brutícia per tot el parc, sense cap mena de consideració ni respecte pels veïns i el seu descans”. “Portem dècades aguantant aquesta situació i li tenim pànic a l’estiu per tot el que comporta, de no poder dormir ni una nit”, afegeixen.

La neteja, afirmen, també és un dels greus problemes de la zona. “Els baixos dels edificis són un complet desastre, perquè, quan plou, que són poques vegades, no es mullen i es queda tota la brutícia incrustada, ja que durant tota la setmana es converteixen en urinaris públics”. “Més d’una vegada hem sigut els mateixos veïns qui hem hagut de fer una neteja integral d’aquests espais”.

“Innegablement la manca de civisme suposa també una manca de neteja. Són dues coses que van de la mà. Perquè la gent que beu durant la nit, la gran majoria de vegades, no recull les deixalles que genera. Per tant, el resultat és que quan tu passeges pels jardins el matí següent, et trobes tots

“Portem dècades aguantant aquesta situació i li tenim pànic a l’estiu per tot el que comporta, de no poder dormir ni una nit”

els bancs plens d’ampolles, de llaunes, de vidres trencats, de menjar, de cigarretes i de paquets de tabac. I ho fan perquè els hi dona igual l’espai on es troben, ja que la majoria de bancs tenen papereres a menys d’un metre”.

Les seves queixes van dirigides principalment a la manca d’intervenció per part de les autoritats. “Truques al 112 i la resposta és sempre que no hi ha efectius, mentre la gent entra i surt del parc i dels locals sense control, perquè no es tanca durant la nit”. “És l’únic parc que queda obert a tot el barri, el que provoca que vingui gent de la zona i d’altres indrets de la ciutat, atrets per la barra lliure per fer el que vulguin sense conseqüències”, declaren.

“Que manquin efectius no treu que hi hagi una ordenança municipal que s’ha de complir. Alguna cosa s’haurà de fer. Jo, com a ciutadà, tinc uns drets, a descansar, per exemple. I hi ha molta gent que s’aixeca a les cinc o a les sis del matí per anar a treballar i s’ha passat la nit en blanc per culpa de l’escàndol que es forma al recinte.”, declara un dels veïns. “Les normes estan per complir-les, i si no es fa, que es pagui una multa”.

El veïnat porta dècades reunint-se amb els diferents governs per tal de traslladar el

seu malestar i cercar solucions. “Ens hem reunit amb l’Executiva actual, tal com ho vam fer amb l’anterior, i se’ns han promès una sèrie de mesures i de controls que, esperem, es facin efectius i reverteixin la situació. La nostra posició, però, és que si res no canvia la solució és tancar els Jardins de la Mediterrània durant la nit”.

“Quan es va celebrar el procés participatiu de la reforma dels jardins es va arribar a un principi d’acord, que consta en acta, relatiu a que si durant el primer any els nivells de convivència, seguretat i civisme no milloraven, es faria el que fos necessari per tancar el parc. D’això ja fa quatre anys, i no és que no hagi anat a millor, és que ha empitjorat”.

Unes molèsties que no només tenen lloc durant la matinada, tal com relaten els afectats. “Són moltes coses. Quan se’n va la gent dels bars ja són gairebé les cinc o sis del matí, moment en el qual arriben les primeres persones que passegen els gossos, als quals xiulen mentre ells borden i fan les seves necessitats a un parc que ja està suficientment brut”. “Sobre les nou, obren alguns dels bars i restaurants i la gent fa el cafè a les terrasses tot petant la xerrada. En ser una xemeneia sonora, s’escolta absolutament tot”.

“És una cadena, pràcticament. Quan per fi acaba una cosa, comença l’altra, i així durant tot l’any. El malestar està pels núvols i l’estat d’ànim del veïnat pel terra. Així és impossible viure en condicions”, afegeix l’altre entrevistat.

“Com dèiem abans, quan més ho notem és a l’estiu, però el problema hi és durant tot l’any i pitjor durant la temporada de festius. Hom podria pensar que un dimarts laboral de desembre no hi ha aquest problema, però és mentida”, afirmen.

“Ho aguantes durant tot l’any i a sobre no hi pots fer res. Quan els crides l’atenció o fas un crit et responen posant música a tot volum amb uns altaveus de grans dimensions. O sigui que gairebé et surt més a compte quedar-te callat i intentar conciliar la son sigui com sigui”, assegura un dels afectats.

“Fa un parell d’anys, mitjançant els pressupostos participatius es va dur a terme una remodelació dels Jardins de la Mediterrània. Era molt necessària, això no ho nega ningú, però si a mi com a veí em preguntes si preferia destinar els 2,3 milions d’euros a la reforma o a comprar les llicències dels locals que molesten, hagués respòs la segona sense dubtar-ho”, apunta l’altre veí. “El motiu és ben senzill. Ens hem gastat milions en posar bonic un espai que la comunitat de veïns del voltant no pot gaudir. El primer que s’ha d’aconseguir és que sigui un entorn amable per la gent que hi viu, i després, quan es pugui, es fa la remodelació”.

Un procés que està en entredit per part del veïnat de la zona, que creu que la reforma dels jardins no s’ajusta a la realitat ni a les necessitats d’aquests. “La idea principal era aconseguir un espai obert, amable amb el vianant i pacífic, en el qual la gent pogués anar caminant d’un costat a l’altre, motiu pel qual no es tanca en cap moment. És un plantejament que durant el dia, més o menys, funciona. Segurament durant aquestes hores és un parc com qualsevol altre que hi ha a la ciutat. Però el que vivim durant la nit no és acceptable de cap de les maneres. Per això considerem que les remodelacions han d’anar acompanyades d’un pla d’usos o d’uns requisits per fer que s’adaptin i adeqüin a l’entorn on estan ubicades, aconseguint que el veïnat visqui i descansi en condicions”. ■ P.L.

Informa't de tot el que passa al barri + lamarina.cat

L’Ajuntament treu a licitació el concurs d’idees per a la redacció del projecte i la direcció de les obres del complex d’equipaments esportius i de subsol de Magòria

La transformació abastarà una superfície total de 21.424 m2, conformada, en part, per equipaments esportius i un centre municipal de serveis urbans i neteja. El concurs que ara es convoca es resoldrà

l’estiu del 2025 i el grup guanyador desenvoluparà el projecte amb l’objectiu que estigui redactat a finals del 2026, amb un cost global estimat de 36 milions d’euros. ■

▶ Jardins de la Mediterrània.

El nostre nord és

“Hem de poder parlar de com ens volem morir i naturalitzar el procés”

De família de treballadors de la SEAT.

Els quatre avis van venir als anys 50, la part del pare de Castella i Lleó, de León, i la part de la mare, de Castella-la Manxa, d'Albacete. Uns treballaven al camp i van tenir una mala collita i els altres tenien un forn però volien millor vida pels seus fills; llavors hi havia el que ha estat el principal emblema del barri durant molt de temps: la fàbrica de la SEAT. Barcelona no s’entén sense la contribució de la immigració.

Uns treballadors privilegiats, els de SEAT.

Els atorgaven habitatges a Sant Cristòfol i hi havia l'església i l’Economato, a preus més econòmics. També un servei mèdic específic pels treballadors i les famílies, un poliesportiu i unes piscines, on recordo l’àvia portant-me caminant.

Què més recorda?

Les festes d'estiu, les més grans d'aquests barris; quines orquestres tocaven! Fins i tot portaven una plaça de toros portàtil, amb vaquetes. Era com un poble, i els veïns s'ajudaven molt.

I com ha viscut els canvis?

La transformació és normal. Apareixen persones nouvingudes de nou, però en realitat, l'efecte de la immigració és igual per a tothom: deixar les teves arrels i començar a construir una vida, una família, en un altre lloc i amb uns altres costums.

I com arriba a la Medicina?

Tenia uns 8 o 9 anys, i a l’escola ens ensenyaven la feina d’unes monges a l’Àfrica; em commovia i colpia veure els nanos que hi sortien. Vaig pensar: “Jo vull anar a l'Àfrica, però no vull ser monja. Qui més va a l'Àfrica que pugui ajudar aquests nens? Els metges!” I crec que, des d'aleshores, d'una manera no del tot conscient, havia decidit ser metgessa. Fins llavors, a la família ningú no havia tingut la possibilitat d'estudiar cap carrera universitària.

Ara, des de la ciència i l’experiència, reclama reforçar el sentit de comunitat, un propòsit col·lectiu pel 2025. N’estic convençudíssima: o tornem a generar aquest espai d'ajuda mútua entre no-

saltres, recuperem la nostra comunitat... o ens trenquem.

Per què ho diu?

És que no podem viure desafectats de l'entorn. Això, en qualsevol cultura ancestral, és bàsic. L'humà es torna humà en el moment que no deixem abandonat ningú pel camí. Va ser un moment evolutiu important. Cal tornar a la tribu, a la comunitat, on cadascú té el seu paper des d’on aporta, i tot suma i fa créixer els altres.

I com s’apropa al tema de la mort?

El 2015 moren les meves àvies, la materna i la paterna. Totes dues eren nonagenàries, i sabíem que havia d'arribar. Però amb l’àvia materna teníem un vincle especial: em cuidava de petita quan els pares no hi eren. Patia una malaltia neurodegenerativa, però tenia la consciència plena. Poc abans de morir vaig sentir com que em cridava, és estrany però va ser així, i en tenir l’oportunitat, aprofito per dir-li que estigui tranquil·la, que no està sola, que no s'ha de preocupar de res, que ja no m'ha de continuar cuidant. Li dic: “Àvia, no t'has d'ocupar més de mi; ja pots marxar quan vulguis.” Va ser dir-ho, i no van passar ni cinc minuts que es va morir. Vaig sentir tanta pau! També estava trista, però vaig experimentar una sensació de transcendència.

La mort de l'àvia li va obrir altres perspectives.

L’any 2015 marxo a l'Àfrica. Me'n vaig a Senegal, a Dakar, amb una ONG que ajuda infants. De manera molt dura, aprenc a treballar amb moltes mancances i veient patir els infants. Jo volia fer-los proves, enviar-los a un hospital i res d’això no es podia fer. Em vaig dir: “amb el que tens, treballa!” i va significar un canvi de xip. Ho vaig entendre. Vaig aprendre moltíssim; jo necessitava més l'Àfrica que ells a mi.

Un aprenentatge útil liderant equips i recursos, sempre limitats.

Tinc clar que hem de reclamar millores, però alhora he après que, si ens quedem esperant les condicions idònies per poder fer allò que volem, ens paralitzem. El camí es fa caminant. Si no ens movem, no avançarem. De fet, ho han fet sempre les àvies i totes les generacions que ens han precedit.

Ylenia Garcia Navarro

Ofici/professió? Metgessa de família i comunitària i mare orgullosa d’en Carlos i la Clara. Religió? Soc més espiritual que religiosa. Política? Crec en les persones i en l’humanisme, no pas en els polítics. El meu cor és a l’esquerra.

Ylenia, filla d’un treballador de SEAT i d’una treballadora al centre de càlcul de la també emblemàtica Philips, representa la generació que va prosperar gràcies a l’ascensor social impulsat per la indústria catalana. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, es va iniciar al Clínic i va continuar al de Bellvitge. Es va especialitzar en Medicina de Família a l’Hospital de Sant Camil i ha treballat a diversos centres mèdics. El 2005, amb l’obertura del CAP La Marina, es converteix en una de les metgesses del flamant equip: “A la sanitat pública, en bones condicions i al meu barri, era un regal de la vida.”

Amb els anys, ha explorat diversos camps i ha afrontat reptes en la direcció d’equips sanitaris, incloent-hi el de directora del CAP Sant Antoni a Manso durant la pandèmia: “Vaig reafirmar la vocació professional i el sentit de comunitat que he rebut del barri.”

També explica la realitat dels professionals sanitaris: dels contractes precaris per hores i per dies d’anys enrere, s’ha millorat, però ara el repte és mantenir una qualitat assistencial que sempre requereix temps i, alhora, lidiar amb la sobrecàrrega de feina en un sistema que, a més, ha d’afrontar l’envelliment poblacional i tot el que això comporta. Actualment, conjuntament amb la Fundación Metta Hospice, impulsa les xerrades “El Cicle de l’Existència: parlem de la mort per a un millor viure”, que tindrà lloc a la Biblioteca Francesc Candel els mesos de gener, febrer i març. Podeu veure’n el detall a la pàgina 13 del diari.

Ha investigat altres camps mèdics no occidentals.

L’aiurvèdica, a l’Índia, i la xinesa, entre altres cultures, entenen la salut com un tot: alimentació, emocions, espiritualitat... Això forma part de l'ésser humà, i l’aborden integralment. I per què creu que ens costa tant parlar de la mort?

Els pacients solen preguntar: “Em provocarà dolor?” Patim per tenir consciència del dolor i l'ofec, però això no sol passar, perquè en general el cos està preparadíssim per desconnectar-se d'una manera progressiva, tranquil·la i sense dolor.

La gent es relaxa, llavors?

Es queda més tranquil·la. I, si hi hagués dolor, tenim eines per evitar-lo. Per tant, tranquils: morir-se és fàcil.

Ens ho posem difícil nosaltres mateixos?

La mort succeeix amb molta tranquil·litat quan se sap acceptar que allò és tot; quan la persona, la família o l’entorn es resisteixen, aleshores pot aparèixer un camí més complicat i difícil. Què cal tenir en compte per acompanyar una persona en el moment final?

El més important és respectar la seva voluntat. Acompanyar bé és, en part, no jutjar. És ser-hi, escoltar i ballar aquest ball natural amb l'altra persona: res més que riure si s'ha de riure, plorar si s'ha de plorar, tocar la persona i deixar-se sentir. També permetre’ns, en algun moment, dir: “No puc, estic superat.” No passa res per no poder sostenir el dolor i la situació en un moment; és natural, i hem d’estar en pau amb això... i deixar marxar la persona. He vist persones aguantar l’arribada d’algun familiar o resoldre una situació que els preocupava —els fills, els animals— i, tan bon punt ho tenen lligat, es moren.

Ens està recomanant planificar la nostra mort?

Sí, hem de poder parlar de com ens volem morir. I si no t’agrada com ho ha fet algú, no et preocupis: com que t’arribarà a tu, ja ho faràs a la teva manera.

Quan algú proper pateix una pèrdua, com podem ajudar-lo?

En general, callem, ocultem emocions; no volem que s'assabentin, que ens vegin plorar, quan potser és justament el que necessitem: compartir el dolor que sentim.

I ja que estem posades, si volem pensar com serà la nostra mort, per on comencem?

Cal parlar de temes com ara: on volem morir, amb qui, o per qui volem estar acompanyats. Què ens preocupa? Ho tenim tot resolt? Les herències solen ser tot un dilema; convé ordenar-ho. I un missatge per a tothom: si teniu alguna cosa a parlar amb un ésser estimat, no espereu a estar en una sala d’hospital, perquè podríeu no arribar-hi a temps. Feu-ho ara. Digueu el que heu de dir ja. És un tema educacional, però ens costa molt més dir un “T’estimo” que un “Això que fas no m'agrada”. De debò? ■

Yohany Limpias Ayala