Esbart Sant Romà

Tres dècades de balls sense fronteres

Han passat més de 30 anys des que va néixer l’Esbart Sant Romà, una agrupació creada l’any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals del país. Al llarg de la seva existència han fet nombroses representacions dins i fora de les fronteres andorranes. Una de les actuacions més destacades va ser el concurs internacional de dansa a Itàlia, on va aconseguir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica, així com el premi de la ciutat a la proposta artística que més va agradar al públic. Amb motiu de la celebració del 33è aniversari, hem parlat amb Maribela Moreno, directora de l’Esbart, i Fanny Llanos, adjunta de direcció.

Maribela et trobes al capdavant d’aquesta agrupació com a directora des del seu inici. Quin balanç podries fer del seu funcionament des que va començar fins al dia d’avui? Vaig assumir la direcció, ara fa 33 anys, amb poca experiència en creació i direcció d’un grup de dansa. Sí que havia ballat sempre, però encetava un repte difícil i alhora apassionant. He après moltíssim amb dansaires que han crescut amb mi en aquest camí, dansaires que m’han fet aquest camí molt enriquidor i que no m’han posat cap obstacle a l’hora de seguir la línia que vaig marcar des d’un bon començament, aquesta línia que ens fa ser peculiars, diferents dels grups de dansa folklòrica convencional. La Fanny, que és adjunta a la direcció, va arribar ara fa 20 anys, i la connexió amb mi i amb tot l’equip va ser molt bona. El balanç és molt positiu, la necessitat d’innovar constantment s’ha mantingut al llarg dels anys. La gent del Sant Romà és agosarada, curiosa i fresca. Tots els components de l’agrupació hem crescut com a ballarins i com a persones. Mirant amb retrospectiva, considero que això que va començar com un projecte artístic senzill ha esdevingut una organització amb molta projecció a llarg termini, que pot passar a noves generacions amb un esperit d’espai de formació en dansa per a infants, joves i adults.

En el teu cas Fanny et vas incorporar a l'Esbart uns anys més tard, l'any 2000, com adjunta a la direcció. Com vas viure aquesta incorporació, perquè van passar molts anys... Sí, uns quants. La veritat és que la nostra primera entrevista, amb l’Esbart, va ser decisiva, va sorgir una química artística molt potent que encara dura el dia d’avui i que es potencia amb el treball, diàriament. La Maribela té un nivell d’intensitat laboral molt alt i a mi em va la marxa! Ser amateurs no vol dir que hàgim de justificar algunes mancances. L’exigència no és un obstacle, sinó una condició per gaudir de la dansa amb la màxima intensitat.

Suposo que hi ha hagut una important evolució a l'Esbart, a nivell tècnic i amb relació al ball, amb el pas del temps. Com es reflecteix aquesta transformació? Ha estat una evolució progressiva, però tenint clar sempre el

camí que cal seguir. Va ser a partir del 1992 que vam començar a crear noves coreografies fusionant la dansa tradicional amb la contemporània. Estem convençudes, que és l’única manera de no desaparèixer. Des d’aquell moment, els nostres espectacles són creacions de producció pròpia. En veure que els dansaires responien molt bé a aquests nous elements, cada cop experimentàvem, barrejàvem i ens atrevíem a incloure aquells moviments de caràcter contemporani a la dansa més tradicional i folklòrica. Ja fa uns anys que podem dir que, fruit d’aquest treball, les nostres danses tenen una entitat pròpia. La línia que marca la diferència entre el nostre folklore i la dansa contemporània és molt difusa. Ara és un tot, un estil molt nostre. Estem en constant canvi, en constant evolució i la dansa també evoluciona, i això no vol dir que la dansa tradicional es perdi, al contrari, s’enriqueix, és totalment compatible. La qualitat artística és un dels objectius del Sant Romà. Estem convençudes, que aquesta fusió fa que les nostres produccions siguin més atractives per al públic.

Crec que el Carnestoltes és una de les dates més importants del calendari, tant per a Andorra com per a la resta del món. Suposo que per a l'Esbart també. L'any passat vàreu interpretar la dansa de l'Óssa en el carnaval per primera vegada. Enguany, com us heu preparat? Posar en escena l’Óssa va ser excepcional. A causa de la pandèmia, el programa es va alterar, però ens van convidar a interpretar aquesta dansa inspirada en l’escenificació satírica que interpreta la Comissió de Festes d’Encamp. Enguany, hem preparat una peça nova per a l’ocasió. Es tracta d’una dansa més tradicional, una jota de rondalla, una peça festiva i alegre, molt adient per aquest tipus d’esdeveniments. Ballar al carrer per la penjada del Carnestoltes suposa un moment emocionant per a nosaltres. Busquem danses que denotin festa i diversió per a un moment com aquest, mantenint la qualitat artística pròpia del nostre Esbart.

El Ministeri de Cultura i Esports, conjuntament amb els comuns d'Encamp i Ordino, van impulsar la candidatura de les Festes de l’Óssa perquè sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Esteu identificats amb aquesta candidatura? Quins beneficis generaria a la cultura del país? La representació del ball l’Óssa és un dels esdeveniments més esperats del Carnaval d’Encamp, ja que compte amb molta tradició. Nosaltres vam voler fer una interpretació dins de la nostra línia de dansa i amb música del Lluís Cartes. Una creació molt personal i identitària de la nostra parròquia. Tot i el pas del temps, des de l’estrena, i les diverses vegades que l’hem representat, és de les peces que millor acollida té entre el nostre públic.

Tenir una proposta artística des del Sant Romà, que té una associació directa amb els elements que serveixen per defensar una candidatura amb reconeixement internacional, a través de la UNESCO, fa una il·lusió molt especial. Si la candidatura prospera i les Festes de l’Óssa acaben sent patrimoni immaterial, es pot refermar aquesta tradició i afavorir el sentiment de pertinença i unió d’un col·lectiu. A més, el reconeixement afavoriria la promoció d’aquest esdeveniment a l’exterior i, implicaria un atractiu més per a la gent que vingui a visitar el nostre país i conèixer els nostres costums.

A causa de la pandèmia es va estrenar l'espectacle 47' 52’’, que va sintetitzar una mica la feina i l'esforç que van fer els dansaires per continuar assajant, malgrat la crisi sanitària. Aquesta feina en equip que vàreu fer, us va enfortir com cos de ball? Sens dubte. Els dansaires s’hi van abocar i es van esforçar molt per dur a terme aquest espectacle, tot i les dificultats afegides per la situació sanitària. Un espectacle com el que fem requereix molta implicació i no hem d’oblidar que això no deixa de ser un hobby, per la majoria. Poder tirar endavant aquest projecte ens ha demostrat, tant al públic com a nosaltres mateixos, que som un gran equip. Amb aquest equip vam aconseguir fer tallers de creació en línia, tota una aventura! A l’espectacle, 47’ 52’’, vam estrenar Folk, una peça que, a banda de la fusió clàssica entre el folklore i la dansa contemporània a què us tenim acostumats, l’Esbart, incorpora la percussió dels caixons, els panderos i els xiulets.

L’estrena de Folk va néixer d’una necessitat d’exploració de noves formes de composició, que ens planteja una peça constituïda per quatre seccions molt definides i amb caràcter propi. Cada secció de Folk s’alimenta d’una inspiració específica que afecta tant l’estil de dansa com la pròpia construcció coreogràfica, amb els elements que la integren (cossos, moviments, elements de percussió, il·luminació...). •