ENTREVISTA
Esbart SANT ROMÀ
► Text i foto: Noelia Farias
Tres dècades de balls sense fronteres
Han passat més de 30 anys des que va néixer l’Esbart Sant Romà, una agrupació creada l’any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals del país. Al llarg de la seva existència han fet nombroses representacions dins i fora de les fronteres andorranes. Una de les actuacions més destacades va ser el concurs internacional de dansa a Itàlia, on va aconseguir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica, així com el premi de la ciutat a la proposta artística que més va agradar al públic. Amb motiu de la celebració del 33è aniversari, hem parlat amb Maribela Moreno, directora de l’Esbart, i Fanny Llanos, adjunta de direcció. Maribela et trobes al capdavant d’aquesta agrupació com a directora des del seu inici. Quin balanç podries fer del seu f uncionament des que va començar fins al dia d’avui? Vaig assumir la direcció, ara fa 33 anys, amb poca experiència en creació i direcció d’un grup de dansa. Sí que havia ballat sempre, però encetava un repte difícil i alhora apassionant. He après moltíssim amb dansaires que han crescut amb mi en aquest camí, dansaires que m’han fet aquest camí molt enriquidor i que no m’han posat cap obstacle a l’hora de seguir la línia que vaig marcar des d’un bon començament, aquesta línia que ens fa ser peculiars, diferents dels grups de dansa folklòrica convencional. La Fanny, que és adjunta a la direcció, va arribar ara fa 20 anys, i la connexió amb mi i amb tot l’equip va ser molt bona. El balanç és molt positiu, la necessitat d’innovar constantment s’ha mantingut al llarg dels anys. La gent del Sant Romà és agosarada, curiosa i fresca. Tots els components de l’agrupació hem crescut com a ballarins i com a persones. Mirant amb retrospectiva, considero que això que va començar com un projecte artístic senzill ha esdevingut una organització amb molta projecció a llarg termini, que pot passar a noves ge-
30
neracions amb un esperit d’espai de formació en dansa per a infants, joves i adults. En el teu cas Fanny et vas incorporar a l'Esbart uns anys més tard, l'any 2000, com adjunta a la direcció. Com vas viure aquesta incorporació, perquè van passar molts anys... Sí, uns quants. La veritat és que la nostra primera entrevista, amb l’Esbart, va ser decisiva, va sorgir una química artística molt potent que encara dura el dia d’avui i que es potencia amb el treball, diàriament. La Maribela té un nivell d’intensitat laboral molt alt i a mi em va la marxa! Ser amateurs no vol dir que hàgim de justificar algunes mancances. L’exigència no és un obstacle, sinó una condició per gaudir de la dansa amb la màxima intensitat. Suposo que hi ha hagut una important evolució a l'Esbart, a nivell tècnic i amb relació al ball, amb el pas del temps. Com es reflecteix aquesta transformació? Ha estat una evolució progressiva, però tenint clar sempre el
| DONA SECRET | Núm. 84 · Març 2022
