Ecoveritas Febrer 2011 by Ecoveritas

Consultes dels clients

Editorial Els escàndols alimentaris i la producció ecològica

Hola, María, la provitamina A (también conocida como betacaroteno) es un pigmento vegetal de color amarillo anaranjado que aportan muchas frutas y verduras. Cuando lo consumimos, nuestro hígado e intestino delgado lo transforman en vitamina A y actúa como antioxidante frente a los radicales libres. Las zanahorias son el alimento que más betacaroteno tiene, pero muchas frutas y verduras son ricas en él. Hoy te recomendamos especialmente los orejones de albaricoque, fáciles de comer en cualquier situación. Los orejones ecológicos se secan al sol y son de color más bien marrón (frente a los convencionales, que son muy amarillas porque les suelen añadir dióxido de azufre – E220sustancia especialmente contraindicada para las personas asmáticas. Este mes de febrero llegarán a todos nuestros supermercados orejones marca Veritas.

Hola, Veritas, L’altre dia vaig estar en un supermercat que tenien uns ous que en deien ‘naturals’ i la dependenta em va dir que li semblava que eren bio o de corral; no ho tenia clar. Com se sap, tot això? Quines diferències hi ha? Gràcies Ramon, Terrassa Hola, Ramon, Miri, en realitat és molt senzill, i ve molt al cas, perquè precisament ara s’ha donat una alerta alimentària amb els ous. Tots els ous han d’anar marcats de manera individual amb una matrícula, tots i cadascun. El primer número d’aquest codi indica la forma de producció, que pot ser 0,1,2 o 3. Després, hi ha unes lletres que indiquen el país de la UE del qual provenen (ES per a Espanya) i després hi ha els números que indiquen província, municipi i granja. Així, el que és crucial és el primer número, que el que vol dir és això: 0 - Són ous que provenen de gallines ecològiques. Aquestes gallines s’alimenten només amb productes ecològics que estan lliures de qualsevol producte químic sintètic o omg. Les gallines tenen accés a l’exterior i poden dur a terme comportaments naturals. 1 - Ous “campers”. Aquestes gallines s’alimenten amb pinso convencional, moltes vegades blat de moro transgènic. Ingereixen productes químics amb l’alimentació i els ous poden tenir el rovell tintat. Les gallines tenen accés a l’exterior i poden dur a terme comportaments naturals. 2 - Ous “de sòl”. Les gallines de sòl s’alimenten amb pinso convencional, moltes vegades elaborat amb transgènics i que pot contenir químics que alterin la coloració del rovell. Aquestes gallines passen tota la seva vida dins d’una nau industrial, amb els cicles de llum i foscor alterats per augmentar-ne la productivitat. 3 - Aquests són ous convencionals. El que resulta més dur de tot això és que aquests, que són els considerats “normals”, els que es venen a tot arreu, són els que es produeixen en gàbies dins de naus industrials. L’espai disponible per la gallina és mínim, i en comparteixen gàbia tres o quatre. No surten mai d’aquestes gàbies i, per descomptat, els alteren els cicles de llum i foscor perquè posin més ous. No poden dur cap dels comportaments naturals instintius de les gallines. Així que, ja sap, busqui el zero al número de l’ou!

Pots plantejar les teves opinions o qualsevol dubte a la nostra adreça de correu electrònic.

info@ecoveritas.es

Aquest passat mes de gener es va detectar l’enèsim escàndol alimentari en la producció intensiva/convencional d’aliments. Es tracta de la contaminació amb dioxines d’ous i carn de pollastre, que va obligar a clausurar preventivament 4.700 granges de pollastre a Alemanya i que va acabar afectant, també, granges porcines, ja que el problema es trobava als pinsos dels animals. Aquesta darrera alerta alimentària se suma a les recents de la melamina en la llet infantil en pols a la Xina, la de les dioxines a la mozzarella o l’oli d’oliva falsificat a Itàlia; per no parlar del mal de les vaques boges que va afectar tot Europa. El que tenen en comú tots aquests escàndols és que tots han passat per la mateixa raó: per l’obsessió dels productors convencionals d’abaratir els costos de producció dels aliments. És aquesta obsessió que els ha portat a elaborar pinsos per a animals herbívors amb restes d’altres animals, amb olis de qualsevol mena, a fer servir qualsevol ingredient i producte químic que abaratís el procés. Però no sols es culpa dels productors; això passa també perquè part dels consumidors de producte convencional troben raonable pagar menys de 3 euros per un quilo

ignacio pons. director de màrqueting

Hola, Últimamente me salen como rojeces en la piel y me han recomendado que consuma mucha provitamina A, y no sé ni por dónde empezar. ¿Tenéis pastillas o algo que me pueda ayudar? Gracias María

Sabies que...? El Gingebre és un excel·lent remei pel mareig i les nàusees dels viatges. El pots prendre en infusió o afegir el suc fresc a un liquat de fruites.

de carn i no veuen que aquest preu no es pot aconseguir seguint un mètode de producció mínimament respectuós amb el producte. Els que som consumidors de producte ecològic, en canvi, som conscients que fer les coses bé té el seu cost, i que els beneficis que se’n deriven són molt superiors a aquest cost: amb un producte ecològic mengem tranquils, ja que el mètode de producció ecològica està molt més severament auditat que el convencional, perquè tots els ingredients d’un producte ecològic han de ser també ecològics, perquè l’alimentació dels animals ha de ser ecològica, perquè les pràctiques ecològiques són respectuoses amb els animals i el medi ambient i, finalment, perquè la gran majoria dels productors ecològics ho són per convenciment i no per oportunisme econòmic. Això, òbviament, no vol dir que no consumim productes convencionals. De fet, la gran majoria dels consumidors de producte ecològic també mengen producte convencional. El que passa és que, en general, som molt més conscients del que costen les coses i no creiem en les gangues, com a mínim en el menjar. Som el que mengem, ara més que mai.

Sumari Nens

Diversitat

Divulgació

Forn

Reportatge

Estil de Vida

Bellesa

Receptes

No als greixos trans!

Els altres llegums

Fins a quin punt són segurs els aliments?

Pastissos de Sant Valentí

El pa sempre a punt

www.veritas.es. REVISTA VERITAS nº 19. Febrer 2011. Consell editorial: Ignasi Pons i Emilio Vilà. Realització i edició: Alisios Grup. Direcció del contingut: Mai Vives. Col·laboradora: Dolores Raigón. Disseny i Pre-press: Alisios Grup. Fotografia: Alejandro Ardila Correcció lingüística: Alisios Grup. Impressió: Serper.

Estàs cansat i estressat?

Mascaretes naturals, el millor per a la teva pell

Amanida mediterrània, soja verda amb arròs, seità al brandi

Nens

Els perillosos greixos trans es troben a la majoria de precuinats convencionals, com croquetes, pizzes, rebosteria industrial, galetes, patates xips… Precisament els productes que més agraden als nens greixos saturats amb un component químic que el cos no reconeix, fet que en dificulta l’eliminació.

Com actuen? Amb aquest procediment es transforma l’aspecte dels olis, que passen de líquids a sòlids, una transformació que els converteix en un ingredient que afavoreix la conservació del producte, en millora textura, potencia el seu sabor i redueix els costos de producció. Però un cop transformats, tenen uns efectes clarament negatius sobre la salut dels nens i adults que consumeixen els productes resultants. Entre altres efectes, incrementen el colesterol dolent i endarrereixen la maduració del cervell, a més d’augmentar el risc de patir diabetis del tipus II i malalties cardiovasculars.

On es troben?

No als greixos trans! És molt important inculcar bons hàbits d’alimentació als més petits, ja que s’ha observat que la qualitat de la seva dieta empitjora a mesura que creixen. Però, a més d’això, heu de procurar que els aliments que mengin siguin saludables i sense greixos trans afegits, com tots els que trobareu a Veritas. La meitat dels productes d’alimentació industrial contenen nivells de greixos trans superiors als considerats saludables. Així ho ha posat de manifest un estudi realitzat a Mataró, que ha analitzat la composició de rebosteria i snacks convencionals, així com la conducta alimentària d’escolars entre sis i dotze anys. L’estudi ha revelat que un 40% dels estudiants de primària consumeix habitualment algun d’aquests aliments industrials, encara que la majoria d’ells segueix una dieta mediterrània. El que passa és que no tothom sap què són i on es troben aquests greixos, ni com de negatius resulten per a la

nostra salut. És hora de saber què són, com ens afecten i començar a evitar-los.

Què són? Els greixos trans o hidrogenats són greixos vegetals que es transformen en greixos saturats com a resultat d’afegir hidrogen a alguns olis vegetals. Aquest procés químic s’anomena hidrogenació i consisteix a injectar hidrogen als àcids grassos poliinsaturats dels olis bons de llavors, com el de gira-sol o el de soja. Així s’obté el que es coneix com a greixos hidrogenats o parcialment hidrogenats, que són

Els perillosos greixos trans els trobem a la majoria de productes precuinats convencionals (croquetes, lasanyes, pizzes…), rebosteria industrial, galetes, margarines i aperitius tipus patates xips. I si ho pensem bé, els nens són els principals consumidors d’aquests productes.

La normativa eco els prohibeix totalment Tot i la seva demostrada perillositat sobre la salut humana, a Espanya encara no hi ha una regulació sobre els greixos trans als aliments convencionals, a diferència del que succeeix a la majoria de països de la resta d’Europa. Les normatives d’aquests països exigeixen que el contingut de greixos saturats en els aliments sigui inferior a l’1% del total dels greixos, i que les etiquetes dels productes especifiquin el percentatge que contenen. En canvi, quan es tracta de productes ecològics es poden comprar sense llegir l’etiqueta, perquè la normativa que regula aquests productes no en permet l’ús en cap percentatge. Així doncs, els productes ecològics estan totalment lliures d’aquests greixos.

Un petit xef a la cuina Us presentem dues postres delicioses i molt fàcils de fer. El nen les pot elaborar pràcticament sol i resulten perfectes tant després de les menjades com a l’hora de berenar.

Delícies de mandarina Preparació:

La solució: optar per l’alternativa ecològica

Si volem estar segurs que els aliments que donem als nostres fills estan lliures dels perillosos greixos trans, la millor opció és l’alimentació ecològica. Només així podrem evitar les conseqüències negatives que aquests greixos tenen sobre la seva salut. A les botigues Veritas trobareu un ampli ventall de: • Snacks tipus patates xips. Es fregeixen amb olis d’extracció en fred i a la temperatura adequada per mantenir les propietats dels olis poliinsaturats. • Rebosteria i galetes infantils. Tota la rebosteria de Veritas es prepara amb mantega ecològica, olis vegetals i, en algun cas, amb llard de porc ecològica. • Pizzes i plats precuinats. Estan elaborats amb olis de primera qualitat, com l’oli d’oliva extra verge.

1. Pelar les mandarines, separar els grills i treure totes les pells blanques que hi hagi enganxades. 2. Punxar els grills amb bastonets de fusta. 3. Trossejar la xocolata i posar-la en un recipient. 4. Posar el recipient dins d’un cassó amb aigua. L’aigua no ha de sobrepassar l’alçada del recipient on hi ha la xocolata. 5. Un adult ha de controlar la cocció fins que la xocolata estigui desfeta al bany maria. 6. Mullar els grills de mandarina fins a la meitat i deixar assecar. 7. Servir-los sobre : Ingredients una blonda. s e n 3 mandari colata 125 g de xo gica lò fondant eco

Suc de poma especial Preparació: 1. Barrejar el suc de poma i la resta d’ingredients en un cassó. 2. Escalfar-ho durant 15 minuts sense que bulli, sota la vigilància d’un adult. 3. Colar i servir la beguda tèbia.

: Ingredientspoma

e 1 l de suc d lla s de canye e u q n ra b 2 2 claus ís estrellat 2 flors d’an a o de mel lass 1 cs de me 7

Els altres llegums

Els llegums tornen a estar de moda. Llenties, cigrons, mongetes, pèsols… Tots ells han tornat a les nostres taules. La seva riquesa en fibra i en nutrients, a més del fet que ens ajuden a fer front a malalties cardiovasculars, fan que ja no els veiem com un aliment “de pobre”, sinó com un bàsic dins d’una dieta equilibrada. Recordem que una porció diària de llegums, combinats amb algun cereal integral i acompanyats de verdures i fruites, és una manera segura de dir adéu a moltes malalties. L’agricultura ecològica va un pas més enllà i ens ofereix llegums amb propietats magnífiques per a la nostra salut i que no arriben al comerç convencional. És hora de conèixer i tastar aquests productes.

Soja groga o soja blanca Constitueix una de les millors fonts de proteïnes d’origen vegetal. Actualment es consumeix de moltes maneres en plats de verdures, guisats, però també en forma de derivats com el tofu, el tempeh, el miso, la salsa de soja (tamari), la llet de soja i els iogurts de soja. I com a complement nutricional, tenim la lecitina de soja. • Aporta vitamines i minerals. És rica en vitamines B1 i B2 i en minerals com calci, magnesi, iode, fòsfor, potassi i ferro. • Redueix la taxa de sucre a la sang. Per tant, és interessant si hi ha diabetis. • Disminueix els nivells de colesterol i prevé els trastorns cardiovasculars. • Combat els trastorns menstruals i de la menopausa, gràcies a la seva riquesa en isoflavones.

Soja verda També anomenada “mongeta mungo”, creix en regions càlides i es va començar a conrear a l’Índia fa més de 5.000 anys. Amb la soja verda es prepara una de les versions del “dahl” (soja amb arròs), un plat bàsic de les regions de l’Himàlaia. • Proporciona hidrats de carboni, fibra i pocs greixos. Aquestes característiques fan que sigui un aliment molt adequat per reduir els nivells de colesterol en sang. • Conté una gran varietat de minerals. És rica en magnesi (ideal pel sistema nerviós, ossos i muscles) i aporta una dosi considerable de ferro (bàsic per a la protecció immunitària i el transport d’oxigen.). Hem de saber que la disponibilitat del seu ferro vegetal augmenta si preparem aquesta soja amb ingredients rics en vitamina C, com el tomàquet o el pebrot, ja que aquests afavoreixen la seva assimilació. • Aporta vitamines del grup B. Per exemple, B1, B3 i B6, que contribueixen a assimilar millor els hidrats de carboni.

Així es menja. A Veritas trobareu la soja groga Veritas ja bullida. Només cal guisar-la uns minuts amb verdures, servir-la amb arròs o afegir-la a les sopes per gaudir de tots els seus beneficis.

Més enllà dels cigrons, les llenties i les mongetes, hi ha tot un món de llegums ecològics com la soja, els azukis i les llenties vermelles que tenen innumerables beneficis per a la nostra salut. Us expliquem com s’han de cuinar per aprofitar millor les seves propietats.

Així es menja. Per fer-la digestiva i reduir el temps de cocció, és necessari deixar-la en remull unes hores abans de cuinar-la. És un llegum que s’estova més ràpidament que altres i s’ha d’esbandir i escórrer bé a fi d’eliminar les substàncies flatulentes dissoltes a l’aigua. També s’ha de posar a l’olla amb l’aigua encara freda. La soja verda queda molt bé en preparats de cocció lenta, com guisats i estofats. El millor és condimentar-la amb espècies i recordeu que complementa bé amb verdures, arròs integral o cereals. Tasteu la soja verda bullida Veritas. És similar a les llenties i només cal escalfar-la. Si voleu també la podeu consumir germinada.

La soja groga combat els trastorns menstruals i de la menopausa, gràcies a la seva riquesa en isoflavones

Llentia vermella

Per millorar la seva digestió, els llegums s’han de coure amb anís, fonoll o comí. Aquestes herbes són carminatives i eviten els gasos

Consells per millorar la digestió Una de les poques dificultats que presenten els llegums és que no són ben digerits per algunes persones. Seguiu les nostres indicacions per millorar la seva digestió: • Es poden germinar. Al germinar, desapareix el midó i es dupliquen els nutrients. A més, deixen de produir flatulència. • Passar pel xinès. Al convertir els llegums en puré, es separa la pell o fibra que és una de les parts més difícils de digerir. Un pas imprescindible si volem donar llegum als més petits. • Coure amb anís, fonoll o comí. Aquestes herbes són carminatives i eviten els gasos. • Afegir alga kombu a la cocció. Aquesta alga ajuda a que es cuinin abans, fa que s’estovin les seves fibres i aporta minerals a la cocció. El resultat és una major digestibilitat. • No menjar amb massa aliments. El millor es acompanyarles amb arròs o una amanida i deixar les postres per berenar. • No barrejar amb farines, patates, fruita o dolços. Si ho fem es produiran fermentacions i la digestió es tornarà pesada i difícil.

És aquesta una varietat de llentia que té les mateixes propietats que la marró, la més coneguda. A diferència d’aquesta, la llentia vermella no té pell (per això no s’ha de posar en remull abans de cuinar), es cou molt ràpidament (amb 15 minuts n’hi ha prou) i són menys aspres (fet pel que agraden més als nens). • Conté molts minerals. Com ferro, zinc, seleni… I també aporta hidrats de carboni, proteïnes i vitamines B1, B3 i B6. • És baixa en lípids. Un fet que la fa ideal si es segueix un règim per aprimar. • És molt digestiva. Gràcies al fet que no té pell.

Azuki L’azuki és una petita mongeta vermella de forma arrodonida que els orientals consumeixen des de fa segles. Des de la Xina es va introduir al Japó fa uns mil anys i actualment es conrea en molts indrets, tot i que l’azuki té preferència per créixer en zones volcàniques, com la zona d’Olot a casa nostra. • És molt digestiu. Al contrari que altres llegums, els azukis són altament digestius i no provoquen gasos intestinals. A més, afavoreixen el desenvolupament de la flora intestinal. • Conté moltes proteïnes i també hidrats de carboni complexos totalment assimilables. • Enforteix els ronyons. Segons la medicina oriental, els azukis estan associats a l’energia dels ronyons, de la bufeta i de l’aparell reproductor. De fet, estan indicats per enfortir i tonificar els ronyons, prevenint la formació de càlculs renals o biliars i contribuint a la seva dissolució. • És revitalitzant. Això el fa especialment adequat per l’època hivernal, el millor moment per gaudir d’un plat deliciós i reconstituent. • Ajuda a regular la taxa de sucre en sang. Així doncs, són aconsellables per a persones diabètiques. • Aporta minerals i oligoelements. Un punt que el fa

molt interessant per a la dona embarassada, que donarà al futur nadó un forta base de salut. Així es menja. El seu sabor és molt adaptable i lleugerament dolç, cosa que fa que es pugui preparar tant en formes salades com dolces. Els azukis es poden menjar sols, amb arròs, en sopes, cremes, com a postres… És recomanable consumir una ració un parell de cops a la setmana.

Divulgación M. D. Raigón Dpto. de Química de la Escuela Técnica Superior del Medio Rural y Enología. Universidad Politécnica de Valencia

12 4

¿Hasta qué punto son seguros los alimentos? Aunque todos conocemos la relación existente entre salud y alimentación, solemos olvidarla con frecuencia. Sin embargo, la preocupación sobre la calidad de los alimentos actuales crece día a día. La última crisis alimentaria de las dioxinas en piensos ha disparado las alarmas y ha concienciado al consumidor de la necesidad de replantearse la dieta y volver la vista a la producción ecológica.

La influencia de la dieta en la salud ha quedado clara desde el principio de los tiempos, tal y como nos muestran las numerosas referencias históricas que existen al respecto. Según Herodoto, historiador griego del siglo V aC., los egipcios creían que los alimentos constituían el origen de todas las enfermedades. A finales del siglo V aC., Sócrates recomendó moderación en la comida y en la bebida, y consideraba que una persona debe comer sólo cuando tiene hambre, y beber cuando tiene sed. Hipócrates, célebre médico griego decía: “que tu alimento sea tu mejor medicina”. Galeno, el médico más célebre entre los últimos clásicos, consideraba que una adecuada elección de alimentos era fundamental para una vida larga y sana. En el siglo X, el régimen Sanitatis Salernitanum, de la Escuela de Salerno, dedicó un poema a la dieta que dice en sus primeros versos: “Si te faltan médicos, sean tus médicos estas tres cosas: mente alegre, descanso, dieta moderada”. Así, la convicción de que la dieta era un elemento fundamental en la salud y en la longevidad dio lugar a una gran variedad de estudios a partir del siglo XIII. Y en el siglo XVII, el médico inglés George Herbert afirmó: “quien quiera que haya sido el padre de la enfermedad, una mala dieta fue su madre”. Sin embargo, el paradigma de que la alimentación puede curar enfermedades ha ido evolucionando conforme la humanidad ha cambiado sus modelos de dieta, y a medida que el productor de alimentos y el consumidor han perdido el control sobre los alimentos.

El consumo actual de proteínas está muy por encima de las recomendaciones oficiales. Además, la gran mayoría son de origen animal, lo que incrementa el nivel de grasa y colesterol ¿De qué tiene miedo el consumidor? Actualmente, el consumidor tiene claro que los alimentos no deben poner en peligro su salud a consecuencia de la contaminación por agentes químicos, biológicos o de cualquier otro tipo. Por su parte, la Administración debe velar por el cumplimiento de esa máxima, teniendo en cuenta que la seguridad alimentaria debe ir más allá de que un producto haya pasado unos controles sanitarios. Aun así, existen tres temores asociados a la producción agroalimentaria que preocupan (y mucho) a los consumidores: • Las sustancias que contribuyen a mejorar la conservación y el aspecto del alimento. Dichas sustancias se añaden intencionadamente a los alimentos, pero tienen que ser legales e identificarse en las etiquetas, siempre en las concentraciones rigurosamente estipuladas por la ley.

• Los tóxicos del medio ambiente que llegan a la comida. El consumidor es consciente de la existencia de sustancias tóxicas que proceden del medio ambiente, del aire y del agua y que llegan a los alimentos. La presencia de estas sustancias tóxicas en los alimentos no siempre puede evitarse, y muchas veces está fuera del control humano. • El proceso de obtención de materias primas. El último temor es la posible repercusión que los métodos de obtención de las materias primas tienen sobre el valor nutritivo y la salubridad de los alimentos. Es decir, cómo las sustancias empleadas para incrementar la productividad del sistema agrario y ganadero, pueden influir sobre la composición de los alimentos y cuáles son sus posibles efectos en el hombre (Olea et al., 1996). La seguridad alimentaria implica estar seguros y recuperar la confianza en los alimentos. Y en este sentido, falta principio de cautela y prudencia a la hora de autorizar el uso de ciertas sustancias químicas. En principio, se autoriza el uso de sustancias químicas (medicamentos, fitosanitarios, hormonas, promotores del crecimiento, aditivos, etc.) porque en el momento de las pruebas muestran inocuidad en determinadas concentraciones. Sin embargo, con el tiempo van apareciendo los problemas derivados de su acumulación. Un ejemplo de ello es el caso de las “vacas locas”, en el que aunque en su momento las harinas administradas al ganado eran seguras, posteriormente todos conocemos sus nefastas consecuencias. Así las cosas, las preguntas asaltan al consumidor: ¿nos estamos poniendo enfermos de comer alimentos seguros?, ¿quién establece las dosis autorizadas de ciertas sustancias químicas?, ¿por qué las dosis cambian con el tiempo?… Son reflexiones que sirven para hacer hincapié en que determinadas sustancias nunca deberían aparecer en la composición de los alimentos.

En busca de alimentos sanos Para conseguir alimentos sanos, se debe operar con un sistema agrícola y ganadero equilibrado que siga las siguientes pautas: • Fertilización natural. La fertilización de los cultivos se debe llevar a cabo mediante la reposición de materia orgánica y a partir de nutrientes extraídos al cosechar el propio cultivo. • Cría de animales en el suelo. En la explotación ganadera se debe garantizar la cría en la naturaleza (figura 1). Los objetivos son que los animales puedan desarrollar su comportamiento innato, controlar la presencia de enfermedades y aprovechar los recursos naturales de la explotación. • Evitar el uso de sustancias químicas. En cuanto a la sanidad vegetal y animal, hay que evitar el empleo de sustancias químicas de síntesis que puedan tener repercusiones irreversibles sobre la salud. En consecuencia, y si queremos respetar las pautas antes mencionadas, la solución es potenciar modelos sostenibles de producción de alimentos de producción ecológica (Raigón. 2007).

Los alimentos sanos son el resultado de un sistema agrícola y ganadero equilibrado, basado en fertilizantes naturales, cría de animales en libertad y ausencia de sustancias químicas

Figura 1. Modelo ecológico de producción ganadera, que evita la estabulación y favorece el bienestar animal.

Los peligros de las proteínas de origen animal La dieta y la alimentación están consideradas factores relevantes en los problemas de la salud, y también pueden influir sobre el estilo de vida. De hecho, la alimentación y los hábitos alimenticios de la civilización actual precisan de una reforma cualitativa y cuantitativa. La Organización Mundial de la Salud y la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación recomiendan una ración de proteínas de 0.8 g por kg de peso y Al menos un 40% de las mismas debe ser de buena calidad y aportar entre un 12 y un 15% del valor calórico total de la dieta que se ingiere. Hay que tener en cuenta que si este consumo se realiza a partir de fuentes animales, puede incrementar el nivel de grasa y colesterol. En los países desarrollados, el consumo de proteínas está muy por encima de las recomendaciones oficiales. A causa de ello, la alimentación actual se basa en los siguientes parámetros: • Aumento de la energía total consumida. • Incremento en el porcentaje de energía derivada de grasas. • Disminución en el consumo de carbohidratos complejos, etc. • Mayor ingesta de carbohidratos simples, como la sacarosa.

• Aumento del consumo de proteína animal a costa de la disminución del consumo de proteína vegetal. En los países desarrollados, las dietas han ido cambiando con el transcurso del tiempo, a medida que se afianzaba la creencia de que una alimentación basada en alimentos de origen ganadero estaba relacionada con un mayor bienestar. Y, de hecho, los cambios más significativos se han producido en los últimos 50 años. Baja ingesta de alimentos vegetales. En el promedio de 85 países desarrollados (Perissé et al., 1988) se observa la sustitución de una dieta basada en alimentos de origen vegetal (bajos en grasas y poco refinados) por una alimentación basada en alimentos altamente refinados (más azúcares y almidones) y con un incremento en el consumo de grasas de procedencia animal. Alto consumo de proteínas animales. Gran parte de las proteínas consumidas son de origen animal, y dicho incremento conlleva un coste elevado, ya que el sistema ganadero requiere una alimentación basada en materias primas de origen vegetal. Proporcionar este tipo de alimento a los animales es costoso, pero en los alimentos cárnicos derivados de la producción intensiva este sobrecoste no se llega a plasmar en los precios. La razón está en que la intensificación, lleva consigo un abaratamiento de los costes, y con ello un abaratamiento de las materias primas que se dan al ganado. Las consecuencias… encefalopatía espongiforme, dioxinas en los piensos, etc.

El origen de la crisis de las dioxinas Las crisis alimentarias tienen el poder de movilizar a la opinión pública. Entre las crisis alimentarias más recientes destacan las vacas locas, los pollos belgas, las gripes de diversa índole y la amenaza de los cultivos transgénicos. La última de las mismas, la de las dioxinas, parece ser que tiene su origen en una planta industrial del norte de Alemania, en la que se producen diversas materias primas, tanto para la fabricación de piensos como para otros procesos industriales, como por ejemplo la producción de papel. De la misma forma que no nos parece lógico que en un mismo espacio coexista la elaboración de piensos con la elaboración de materiales para usos industriales, tampoco nos resulta extraño que las dioxinas presentes en los aceites puedan aparecer en los piensos que han alimentado a las gallinas y a los cerdos (criados en granjas intensivas).

Figura 3. Parques abiertos y cerrados de producción ecológica que garantizan el bienestar de los animales.

El futuro: la producción ecológica Es hora de replantearnos las bases de nuestra alimentación y de volver la vista a la producción ecológica y al consumo de alimentos sanos. • Dieta equilibrada. Para conseguirla hay que combinar una ingesta adecuada y razonada de proteínas de alto valor biológico. Dichas proteínas deben ser suministradas por alimentos como la carne, la leche, los huevos y otros alimentos procedentes de animales alimentados con productos naturales y libres de sustancias peligrosas (figura 2).

• Animales criados en libertad. El ganado ecológico precisa de parques abiertos y cerrados para que pueda moverse a su libre albedrío y buscando su bienestar. De ahí que necesiten unas instalaciones más costosas (figura 3). Figura 2. Aval de garantía y confianza en la composición de los piensos de producción ecológica.

• Métodos sostenibles de producción. La alimentación no puede ser un enriquecimiento para unos cuantos. La producción natural de alimentos, es decir la producción lógica y ecológica, se basa en un sistema que requiere un tiempo y una inversión determinados. El objetivo es asegurar la vida natural de los vegetales y animales que servirán de alimento, siendo el resultado una composición equilibrada y libre de sustancias nocivas. Así, hay que abandonar la producción agraria y ganadera de las grandes industrias y dirigirse a una agricultura y ganadería basada en métodos sostenibles. Ello significa que hay que producir y comer tantos alimentos de origen ganadero, como permita un equilibrio que no perjudique los recursos globales y siempre a su justo precio.

BIBLIOGRAFÍA • Olea, N., Molina, M.J., García-Martin, M., Olea-Serrano, M.F. 1996. Modern agricultural practices: The human price. En: Endocrine disruption and Reproductive effects in Wildlife and Humans. Soto, A.M., Sonnenschein, C. Y Colborn, T. Eds. Comments in Toxicology, 455-474. • Perissé, J.; Sizaret, F.; Francoise, P. 1988. The effect of income on the structure of the diet. FAO Nutrition Newsletter 7-3, 1-9. • Raigón, M.D. 2007. Los alimentos ecológicos: Calidad y salud. Ed. SEAE/Junta de Andalucía. 192 pp.

El forn Veritas

Gràcies a un bisbe molt especial Si ens preguntem pel seu origen, ens trobarem que no hi ha una versió oficial. Diuen que l’any 270, l’emperador romà Claudi II va prohibir el matrimoni, mitjançant un edicte atès que els joves que es volien casar es negaven a anar a la guerra. Va ser llavors que el bisbe Valentí va començar a casar les parelles de manera clandestina. Davant el descobriment d’aquest fet, l’emperador va ordenar que el decapitessin. Mentre esperava la seva mort a la presó, va conèixer la Júlia, la filla del seu custodi, i es van enamorar. La Júlia era cega, i un miracle atribuït a l’amor li va permetre recuperar la visió. Valentí va ser executat el 14 de febrer, i diu la llegenda que la Júlia va plantar un ametller a la seva tomba. Des de sempre,

Pastissos de Sant Valentí

REVISTA -febrer-ECOVERITAS-2011.pdf

14/12/10

REVISTA -febrer-ECOVERITAS-2011.pdf

La diada de Sant Valentí com a patró dels enamorats és una tradició que va guanyant força amb els anys. Per endolcir encara més aquest dia tan especial, els mestres pastissers de l’obrador de Veritas han creat uns pastissos totalment ecològics que tenen forma de cor. El 14 de febrer és una data molt popular als països de parla anglesa (Estats Units i Gran Bretanya) i a bona part del continent europeu. Ja fa temps que la seva popularitat ha arribat al nostre país, i actualment són moltes les persones que celebren la diada intercanviant flors, bombons, joies i pastissos en forma de cor. Com cada any, Veritas s’uneix a la tradició i us ofereix tres pastissos elaborats especialment per a aquest dia. • De pasta de full amb crema i poma. Una combinació de full molt cruixent, nata muntada feta amb llet

ecològica i poma daurada. Tot endolcit amb sucre de canya ecològic. Sorprenentment lleuger! • De crema de xocolata. Una planxa de cacau farcida amb trufa i banyada amb xocolata. Imprescindible per als amants d’aquest sabor. No té cap tipus d’additiu i els seus ingredients són d’una qualitat màxima. • De nata. Estem davant d’un finíssim pa de pessic de fermentació natural, la millor nata ecològica de la ciutat i la dedicació dels mestres pastissers de l’obrador de Veritas.

CMY

16:15

14/12/10

16:08

Refranys populars A Catalunya, la diada de Sant Valentí també està lligada amb la meteorologia i la natura, com ens mostren els refranys següents: “Per Sant Valentí, els vents aquí”, “Per Sant Valentí, l’ametller a florir”, “Per Sant Valentí, floreix el romaní” i “Per Sant Valentí, la garsa puja al pi”. aquest arbre s’ha considerat símbol d’amor i d’amistat. Altres versions creuen que la celebració de Sant Valentí és una festa cristianitzada del paganisme, ja que a l’antiga Roma s’adorava el déu de l’amor, Eros, anomenat de manera simpàtica Cupido.

Per celebrar Sant Valentí, Veritas us ofereix tres pastissos molt especials: de pasta de full amb crema i poma, de crema de xocolata i de nata 17

Reportatge

Biscotes, el pan siempre a punto “Nuestra panadería fue fundada por el abuelo Félix y empezó como un pequeño horno de pueblo. Su hijos, la segunda generación, fueron los encargados de ampliar el mercado abriendo tiendas en la poblaciones cercanas y en la capital, Pamplona. Y en 1995, coincidiendo con la llegada de la tercera y actual generación, se produjo la ampliación de las líneas de fabricación, ofreciendo al público productos de repostería y pastelería. Así llegamos al año 2004, cuando decidimos dar el paso a ecológico”, Félix Arrasate, nieto del fundador, se emociona al desgranar la historia de la Panadería Arrasate, una empresa familiar situada en Navarra en la que se elaboran artesanalmente los biscotes ecológicos Veritas.

Filosofía artesanal “Siempre hemos sido panaderos artesanos, pero usábamos materias primas convencionales. Cuando surgió el planteamiento estratégico de ofrecer al público una nueva línea ecológica, comenzamos a utilizar ingredientes

Todas las variedades de biscotes ecológicos Veritas se elaboran con aceite de oliva virgen extra y sin azúcares añadidos seleccionados libres de pesticidas. El proyecto eco nació de la mano de un nuevo producto: los biscotes. Queríamos ofrecer una opción para beneficiar y enriquecer la dieta de nuestros clientes y decidimos apostar por los biscotes ecológicos”, continúa Félix. Una vez el producto estuvo terminado, se presentó en diferentes ferias, y en una de ellas entraron en contacto con Veritas, una empresa con un largo recorrido en el mundo ecológico. “Fue una gran suerte para nosotros contactar con Veritas. Comenzar a elaborar su línea de biscotes ecológicos nos permitió ampliar cuota de mercado y dar a conocer nuestra manera de hacer artesana y ecológica”. La línea de desarrollo de biscotes eco se basa en la elaboración de cinco variedades diferentes (blanco, sin sal, integral, multicereales y de espelta). Desde el punto de vista comercial y de distribución, contemplan dos posibilidades: elaborar para Veritas su marca de biscotes y, de manera simultánea, comercializar su propia línea.

Una alternativa al pan de barra

Los biscotes ecológicos Veritas se elaboran artesanalmente con ingredientes de alta calidad procedentes de cultivos ecológicos. Así se garantiza un pan tostado sano y libre de residuos químicos de síntesis, ideal para el desayuno, la merienda o como tentempié.

“El biscote es algo más que pan tostado, es un tipo de pan que siempre está a punto y que puede sustituir a la barra fresca en cualquier situación o bien convivir con ella”, afirma Félix Arrasate. Una afirmación avalada por la diversidad del consumidor de biscotes. “Los hay que han sustituido la barra de pan por el biscote por falta de tiempo o a causa de la dificultad de conseguir un producto eco fresco de calidad para consumir diariamente.

Los biscotes de las especialidades multicereales y de espelta tienen personalidad propia y vale la pena probarlos solos. Son muy gustosos y saciantes, lo que los hace ideales como tentempié, entre horas. En cambio, el biscote integral, sin sal y de harina blanca (aunque también puede tomarse solo), combina muy bien con queso fresco, mermelada de fruta, embutido suave, ahumados, foie, etc.

También hay quien los combina con el pan fresco, utilizándolos para hábitos concretos, como el desayuno o la merienda. Y también es destacable la gran cantidad de gente mayor que lo consume, porque lo encuentra más digestivo y menos pesado que la barra de pan normal”.

Secretos de panadero 20

En la variedad está el gusto Veritas ofrece una amplia variedad de biscotes, con el objetivo de satisfacer los diferentes gustos de los clientes y contribuir a una alimentación sana y equilibrada, recuperando el sabor auténtico y las propiedades de los alimentos de siempre. La gama actual de biscotes está compuesta por las siguientes cinco variedades: multicereales, de espelta, integral, de harina blanca y sin sal Multicereales. Estamos ante una variedad que aglutina los beneficios que aportan la cebada, la avena, el mijo, el lino, el sésamo y el centeno.

www.bionade.com

Solos y bien acompañados

la producción y dar color, entre otras cosas. Ello provoca que la mayoría de pan tostado convencional no pueda ser consumido por diabéticos, por ejemplo. Se muestra especialmente orgulloso de su decisión de utilizar sólo aceite de oliva virgen extra ecológico en la elaboración de sus biscotes. El producto final es mucho más sano y mejora sus características organolépticas, ya que hay determinados retrogustos que remiten al suave sabor del aceite de oliva. “Una vez elaborada la masa, se pone en un molde y comienza el proceso de fermentación para que adquiera volumen. Después se cuece y obtenemos el pan base, que sería algo similar a un pan de molde blando. Dicho pan base se somete a un proceso de secado y enfriamiento y, trascurridas unas 18 horas y tras la evaporación de la mayor parte de la humedad, se procede al rebanado y al tostado”. Una vez envasado, la vida útil de un paquete de biscotes suele ser de un año, pero tras abrirlo es recomendable consumirlo en unos diez días, conservándolo siempre en un espacio fresco y seco. Al entrar en contacto con el exterior, el pan absorbe humedad, se reblandece y va perdiendo propiedades.

“Para fabricar biscotes se parte de una materia base, la harina ecológica, a la que nosotros añadimos aceite de oliva virgen extra, en lugar de grasa vegetal. Esa es nuestra característica principal, junto con la ausencia de azúcares añadidos”, Félix nos explica que en la elaboración de biscotes convencionales se utiliza el azúcar para acelerar

Solo ingredientes seleccionados Las diferencias de fabricación entre un biscote convencional y uno ecológico residen básicamente en los ingredientes, ya que son las materias primas ecológicas las que garantizan un producto saludable y de alta calidad. “Para la elaboración de los biscotes hacemos una rigurosa selección de calidad de los ingredientes. Los que utilizamos en la elaboración de los biscotes provienen de campos cultivados ecológicamente y libres de pesticidas de síntesis. Todo ello acreditado por los diferentes procesos de control existentes”. Para garantizar, asimismo, la limpieza del producto final, su línea de fabricación está dedicada de manera exclusiva a la elaboración ecológica.

La cebada es rica en calcio, potasio y fósforo. Es recomendable para subir la tensión, y destacan sus capacidades reconstituyentes, digestivas, depurativas, diuréticas y remineralizantes. La avena aporta proteínas de alto valor biológico, hidratos de carbono y un gran número de vitaminas, minerales y oligoelementos. Es el cereal con mayor porcentaje de grasa vegetal: el 65% es de ácidos insaturados y el 35% de ácido linoleico. El mijo es un cereal de color amarillento, redondo y de sabor dulce. Destaca por su riqueza en fósforo, hierro, vitamina A y lecitina. Es ideal para combatir la fatiga intelectual, la depresión nerviosa y la anemia, además de regular el nivel de azúcar en sangre. La semilla de lino favorece el tránsito intestinal, gracias a que contiene fibra y aceite rico en ácidos grasos insaturados. El sésamo aporta aceites, proteínas y almidón, además de un potente antioxidante: el sesamol.

Un refresco sin alcohol único que marca la tendencia del fitness y el bienestar. BIONADE es un refresco sin alcohol único en el mundo que se elabora de manera totalmente biológica. Se produce mediante la fermentación de recursos naturales. BIONADE refresca de manera diferente. Ligeramente ácido y afrutado, con el toque típico de una bebida fermentada. Con los sabores de saúco, lichi, hierbas y jengibre-naranja. BIONADE es una bebida refrescante que contiene menos azúcar y con ello menos calorías que las limonadas tradicionales azucaradas. BIONADE. ¡El cambio refrescante!

Estil de vida el aporte de la totalidad de los componentes que posee el grano de trigo en su forma natural. Por su alta calidad de nutrientes, es considerado uno de los alimentos más completos para el organismo.

Finalmente, el centeno es un excelente fluidificador sanguíneo que flexibiliza los vasos. Ello lo hace muy recomendable en casos de hipertensión, arterioesclerosis y enfermedades vasculares en general. De espelta. Es una variedad de trigo que se cultiva desde hace unos 7.000 años y que se considera el antecesor de todas las variedades de trigo actuales. Tiene un ligero sabor dulce muy agradable y aporta un mayor nivel de proteínas, minerales, vitaminas y oligoelementos que el trigo común. Contiene los ocho aminoácidos esenciales y es especialmente nutritivo, gracias a su aporte de magnesio, hierro, fósforo, vitamina E, vitamina B y provitamina A. Integral. El pan elaborado con harina integral contiene el grano de trigo entero molido. De esta forma, se consigue 22

Los biscotes de espelta contienen los ocho aminoácidos esenciales y son muy nutritivos gracias a su aporte de vitaminas y minerales De harina blanca. Esta variedad de biscotes se elabora a partir de harina de trigo blanca, la más común. Es ideal para las dietas normales que no requieran un aporte extra de nutrientes. Contiene margarina, lo que le confiere un sabor y una textura muy agradables.

Estàs cansat i estressat? És hora de menjar bé

Sin sal. Este tipo de biscote contiene los mismos valores energéticos y nutricionales que el de harina blanca, pero no tiene sal. Está indicado en casos de alimentación sin sal y en situaciones de hipertensión y colesterol. 23

El que mengem pot afectar el nostre nivell d’energia davant de certes situacions. Si fem una bona selecció dels aliments i procurem que siguin ecològics, podrem controlar de manera efectiva els estats de cansament i estrès. L’alimentació influeix poderosament en la nostra biologia interna. Pot posar-nos en les millors condicions per afrontar una activitat diària intensa i estressant, però també pot ser causa d’estrès afegit en la mesura que desestabilitza l’organisme. Però, què és l’estrès? Segons la seva definició, és un conjunt de reaccions d’adaptació destinades a fer front a una situació d’emergència. Davant d’això, no és difícil establir un paral·lelisme amb el que passa quan mengem malament. Si la nostra dieta ens desequilibra químicament i hormonalment, ens estarem

A continuació us expliquem els factors principals que influeixen en la sensació de cansament i que són conseqüència de determinats aliments. • Alts i baixos de glucosa a la sang. És el que passa quan mengem hidrats de carboni refinats (sucre, pa blanc, rebosteria…). Al cap d’una estona d’haver-los menjat ens produeixen una sensació de cansament i falta d’energia. La causa és que els carbohidrats refinats, i particularment el sucre, produeixen un desgast de mine-

• Reaccions internes d’inflamació. Quan mengem aliments als quals som intolerants o al·lèrgics, tant si ho sabem com si no, el nostre sistema immunitari entra en un estat d’excessiva alerta, incrementant la producció d’anticossos. I això és una font addicional d’estrès. Donat que els derivats de la llet de vaca a costumen a ser tolerats amb més dificultat, és recomanable considerar alternatives, com la llet de cabra o les llets vegetals. • Sobrecàrrega del metabolisme. Hi ha també un altre tipus de cansament, el que va acompanyat de sensació de pesadesa i d’embotiment. Té a veure amb l’excés de menjar o amb l’excessiu consum d’aliments dolços i rics en greixos.

Els cereals integrals, com la civada, l’arròs o el sègol, proporcionen un nivell d’energia estable i sense alts i baixos

allunyant dels requeriments reals del nostre sistema i obligarem al nostre cos a realitzar sofisticades reaccions d’adaptació a aquesta situació. I això comporta un estrès afegit.

Què provoca el cansament i l’estrès? Es diu que estrès i cansament són dues cares de la mateixa moneda perquè no és possible classificar els aliments en aquells que produeixen estrès i els que produeixen falta d’energia. El motiu és que tots dos pertanyen a diferents fases del mateix fenomen. Sovint les causes són les mateixes, i el cansament és simplement una fase posterior.

rals com ara el magnesi, el calci i el zinc, i tots aquests minerals juguen un paper essencial en la regulació de l’estrès. • Increment de la producció d’hormones de l’estrès. Forma part del nostre estil de vida afrontar les activitats diàries a força d’estimulants artificials. Quan ens trobem cansats i de forma natural voldríem descansar, ens demanem continuar l’activitat mitjançant estimulants com el cafè, el te, el tabac i la xocolata, que contenen substàncies (cafeïna, teïna, teofil·lina i teobromina) que estimulen la producció d’adrenalina per part de les glàndules suprarenals. Realment, n’obtenim un efecte immediat, però paguem el cost del desgast d’aquestes glàndules.

• Contaminació química. Algunes, o moltes, de les substàncies químiques presents en els aliments poden alterar el nostre sistema hormonal. I hem de saber que el sistema hormonal i les emocions estan estretament lligats. Com que l’estrès està intervingut per hormones, cal deduir que també influeix en el nostre equilibri psíquic. Per aquest motiu, és recomanable, sempre que sigui possible, consumir aliments ecològics. També heu de vigilar els empastaments dentals com a font de contaminació, perquè els estats d’irritabilitat, mal humor i depressió es relaciona amb el mercuri procedent de les amalgames dentals.

• Els que causen inflamació, al·lèrgia o qualsevol resposta immunitària: depèn de cada persona. • Els que contenen gran quantitat d’additius químics: la majoria dels aliments convencionals.

dueix la seva velocitat d’absorció i evita les pujades brusques de glucosa. Menjada entre hores, calma la sensació de buit a l’estómac. També són molt energètiques les fruites seques, com les orellanes, els dàtils, les prunes…

Equilibradors. Són els que proporcionen energia de manera estable, aporten gran quantitat de micronutrients i afavoreixen un bon funcionament del sistema nerviós i d’adaptació.

Complementaris. Són complements nutricionals de procedència natural i excepcionalment rics en nutrients. • Llevat de cervesa. És particularment interessant pel seu contingut en totes les vitamines del grup B (excepte B12), que intervenen en les reaccions d’obtenció d’energia i en el bon funcionament del sistema nerviós. Dóna energia i bon humor.

• Una excessiva acidificació. Si l’equilibri àcid-alcalí dels teixits s’altera com a resultat de la dieta, es pot produir un augment de l’acidificació que, a la vegada, provocarà cansament i falta d’energia. Està clar que la dieta occidental tendeix a l’acidificació, per això hem de prendre aliments alcalinitzants, com ara verdures (excepte tomàquet), algues, fruites, patates, ametlles, llet i soia.

Guia per triar els nostres aliments Abans de preparar els àpats convé tenir clar quins aliments hem d’incloure en el menú i quins han de desaparèixer de la cistella de la compra. Productors d’estrès. Són els que causen estrès bioquímic, esperonen sense nodrir i són “antinutrients” en algun punt. • Estimulants: cafè, te, begudes de cola, xocolata, alcohol… • Derivats de farines refinades i sucre: pa blanc, brioixeria, dolços… 26

• Cereals integrals: civada, arròs, sègol, mill, quinoa… Proporcionen un nivell d’energia estable i sense alts i baixos. Constitueixen l’esmorzar ideal, en forma de musli o de pa. • Llegums. Són una altra font d’hidrats de carboni d’absorció lenta que també aporta proteïnes, fibra, vitamines i minerals. • Verdures. Les de fulla verda (enciam, bledes, espinacs…) són riques en clorofil·la, magnesi, calci i altres oligoelements. De fet, convé menjar verdures de tots els colors. Els vegetals de fulla verda estan molt carregats de nitrats, per la qual cosa convé que siguin de cultiu ecològic. • Peix blau. El seu contingut en omega-3 protegeix el cervell i afavoreix l’equilibri entre els neurotransmissors estimulants i relaxants. • Llavors. Són riques en àcids grassos essencials omega-3 (carabassa, lli, nous) i omega-6 (sèsam, gira-sol, ametlles). S’han de prendre en poca quantitat, però diàriament, i millor incorporades als menjars. • Aliments rics en principis amargs beneficiosos per al fetge: carxofa, xicoira, escarola, verdures amargues… • Fruita. És el menjuc per excel·lència. Conté sucres, però estan incorporats a una fibra d’excel·lent qualitat. Aquest fet re-

AnunciBiospirit-Veritas.pdf 1 18/01/2011 18:36:02

• Pol·len d’abella. És molt ric en vitamines, especialment en beta carotens (precursors de la vitamina A), C, E i B12. També conté pigments amb acció antioxidant, minerals i aminoàcids. És molt energètic i reconstituent. Una cullerada en dejú és suficient. • Algues. Són molt riques en oligoelements i combaten l’excessiva acidificació. Es pot afegir alga wakame a les sopes de verdures i alga kombu als guisats de llegums. 27

PRODUCTOS ECOLÓGICOS

Productes Tradicionals del Japó Harmonia, Equilibri i Salut per al teu cos

www.biospirit.es

Belleza

Mascarillas naturales, lo mejor para tu piel

Así se aplica Para aplicar una mascarilla se debe limpiar previamente el rostro con el desmaquillante habitual y un exfoliante suave. De esta forma, se consigue que los poros queden limpios y la mascarilla penetre mejor. El tiempo de aplicación puede variar, pero lo habitual suelen ser unos 15 minutos. Hay que retirarlas con agua tibia con ayuda de unas esponjitas y aplicar después el tónico y la crema habituales.

La elección adecuada Dentro del abanico de mascarillas naturales las hay específicas para cada tipo de piel y sus diferentes necesidades. Contienen ingredientes naturales muy beneficiosos para la piel y ningún ingrediente químico, como derivados del petróleo, sustancias sintéticas, siliconas y parafinas. Dicha composición es lo que garantiza una aplicación sin riesgos. Antiestrés. Adecuada para aquellos días en los que el rostro refleja el cansancio y el estrés. La aplicación de una mascarilla con agentes hidratantes naturales, como el extracto de alga y el ácido hialurónico, revitaliza y vivifica rápidamente la piel. Al mismo tiempo, la tez adquiere de inmediato un aspecto fresco y luminoso. Purificante. Son ideales para las pieles grasas y mixtas, ya que ayudan a equilibrar la producción excesiva de sebo, al tiempo que eliminan los puntos negros o granitos. Contienen sustancias activas procedentes de la naturaleza, como la arcilla o el extracto de regaliz, que depura en profundidad los poros y previene las impurezas. Confieren un aspecto puro y fresco de forma natural. Regeneradora. Especialmente para las necesidades de las pieles maduras, se han desarrollado unas mascarillas en forma de crema que no necesitan ser retiradas con agua. Su función es revitalizar la tez y dotarla de nuevo de elasticidad. Las mascarillas regeneradoras contienen valiosos aceites vegetales, como el aceite de la hierba de San Juan, el aceite de caléndula y el extracto de pepino, que aportan a la piel una intensa hidratación y reactivan sus funciones de forma natural. El objetivo es restaurar el equilibro natural y eliminar los rastros de sequedad y cansancio. La textura se afina y el cutis adquiere un tacto aterciopelado y suave.

Las mascarillas son un producto “estrella” en el mundo de la cosmética. Equilibran la sequedad del cutis, alisan las arrugas y aportan a las pieles cansadas la energía que necesitan. Y lo mejor es que su efecto es inmediato. Para esas ocasiones en las que los cuidados básicos no son suficientes para nuestra piel y notamos que necesita una dosis extra de nutrición, la solución son las mascarillas. Las naturales son un preparado concentrado que

aporta a la piel los principios activos necesarios para revitalizar y cuidarla intensamente. Además, nos ayudan a sentirnos bien con nosotras mismas y a relajarnos en los momentos de estrés o de fatiga

Si tienes la piel sensible… Para aquellos rostros que reaccionan negativamente ante ciertos ingredientes, lo mejor es aplicar la crema de noche como una mascarilla. Las cremas de noche especiales para este tipo de piel son suaves y, gracias a una combinación selecta y armoniosa de sustancias activas, permiten reestructurar y calmar el cutis. Hay que aplicar una capa gruesa de crema de noche sobre el rostro limpio y extenderla mediante un masaje sobre las zonas más afectadas. Se deja actuar unos 20 minutos y se retira con agua tibia. La piel queda lisa, protegida y calmada.

SOJA VERDA AMB ARRÒS Preparació:

Amb molt de gust

Amanida mediterrània

1. Posar la soja en remull durant unes 4 hores. 2. Picar la ceba tendra i tallar la pastanagaai el pebrot. 3. Escalfar una cassola amb oli d’oliva, posar la ceba tendra amb un pessic de sal i donar-li una volta. Al cap de 2 minuts incorporar-hi el comí mòlt. 4. Quan estigui una mica transparent, afegir-hi la pastanaga i el pebrot verd. Tapar la cassola i abaixar el foc. Uns 5 minuts després, incorporar-hi la patata i el tomàquet a trossos. Rectificar de sal. Deixar coure amb el foc baix i la cassola tapada durant 5 minuts més. 5. Incorporar-hi la soja verda, donar unes voltes i cobrir amb aigua. Pujar el foc fins que comenci a bullir, abaixar el foc i tapar. 6. Passats 10 minuts, afegir l’arròs i, quan hagi bullit, incorporar-hi els espinacs, tapar la cassola i deixar reposar fora del foc.

Ingredients • 1 l d’aigua o brou de verdures suau • 12 carxofes • 1 ceba gran • 1 pastanaga gran • 1 porro • 1 all tendre • 1 gra d’all

• 1 fulla de llorer • 2 llesques de pa • julivert • sal • pebre negre • oli d’oliva

SEITÀ AL BRANDI 30

Ingredients

Preparació: 1. En una cassola sofregir la ceba tallada a llunes i els alls picats. 2. Tallar el pebrot i la pastanaga a tires, incorporar-ho i donar-hi voltes durant 2 minuts. 3. Incorporar-hi el seità a rodanxes i el brandi. Coure 20 minuts a foc lent. 4. Posar salsa de soja al gust al final de la cocció.

Ingredients:

Preparació:

60 g de mongetes bullides per persona 100 g de sipions per persona

1. Fer una creu a la part de sota del tomàquet, escaldar-lo i pelar-lo. 2. Picar l’all i daurar-lo a la paella amb l’oli d’oliva. 3. Posar els sipions i la sal, esperar uns minuts fins que treguin l’aigua i esperar que es daurin uns minuts. 4. Tallar el tomàquet a trossos i afegir-lo. Deixar-lo coure. 5. Afegir-hi les mongetes bullides i el julivert. 6. Servir-ho calent en un bol quadrat d’estil japonès. Col.laboració de l’escola Bell·Art

2 tomàquets all julivert sal oli d’oliva extra verge Veritas

ENROTLLATS DE CREMA DE TARONJA Preparació: 1. Remullar l’agar agar en una mica d’aigua i després bullir en el suc de taronja amb el sucre fins que es desfaci. Deixar refredar. 2. Preparar la massa de les creps batent els ingredients amb les varetes, i deixar-la reposar a la nevera una estona. 3. Barrejar suaument el suc de taronja (que ja estarà en procés de gelatina) amb la nata muntada. 4. Preparar les creps i tallar en forma de caneló. Omplir amb la crema de taronja amb ajut d’una mànega i tallar.

• 1 seità • 4 alls • 1 ceba • 1 pastanaga • 1 pebrot verd • 2 cs de brandi • orenga • farigola • salsa de soja • oli d’oliva extra verge Veritas

Ingredients • 150 g de sucre o melassa d’arròs • 350 g de suc de taronja • 350 g de nata muntada o nata de soja en esprai • alga agar agar en flocs

Per a la crema de maduixes:

• 1 tassa de maduixes • 1 cs de sucre • o bé melmelada de maduixes Veritas

Per a la massa de creps: • 75 g de farina • 2 ous • 250 ml de llet • 1 cs d’oli • sal

R E M I R P L E A C I D N I È U Q DÍGIT D’AQUEST CODI?

0 = OU ECOLÒGIC 1 = OU DE CAMP 2 = OU DE terra 3 = OU DE gàbia

Nomès els ous ecològics, marcats amb el codi zero a la seva numeració, garanteixen que les gallines han estat alimentades amb pinsos ecològics no transgènics i que els ous estan lliures de qualsevol mena de producte químic sintètic. Les gallines tenen accés a l’exterior dels galliners i poden dur a terme comportaments naturals. A més, el zoro a la matrícula de l’ou garanteix que aquests productes, al ser ecològics, estan lliures de dioxines.

R E M I R P L E A C I D N I QUÈ DÍGIT D’AQUEST CODI?

QUÈ INDICA EL PRIMER , i DÍGIT D AQUEST CODI

,L’equip de Veritas us desitja

0 = OU ECOLÒGIC 1 = OU DE CAMP 2 = OU DE terra 3 = OU DE gàbia

OU ECOLÒGIC OU DE CAMP

OU DE terra OU DE gàbia