L’HIPERBÒLIC
2
EDITORIAL
L’HIPERBÒLIC 33
JUNY
2 EDITORIAL Som’hi Som’hi! 3 LA IMATGE I LA TIRA CÒMICA 4 MÓN UNIVERSITARI NotÍcies 5 DURSI Noves eines per a la recerca 6 MÓN VIU Cap a la fi de l’era del petroli
Som’hi
Som’hi!
8 EL CONVIDAT Josep Lobató 10 REPORTATGE Troba la teva beca amb... 12 TEMA DEL MES Les vaques més cool 15 SEXUALITAT La sexualitat durant.... 16 HABITATGE Arriben els minipisos ... 18 BOCA A BOCA Matthew Tree
A falta de dos revolts per la recta final de curs i amb el
Macro-proposta de macro-retallada. Una comissió encar-
Barça com a campió de lliga després de tants anys de
regada de confeccionar el catàleg de titulacions que s’hau-
20 ENTREVISTA Carles Solà
sequera (ara si que en tenim una de seriosa, de sequera!),
rà d’adoptar per totes les universitats espanyoles el pròxim
22 NOVES TECNOLOGIES
se’ns omple l’Hiperbòlic de notícies que no fan més que
2010 pretén eliminar la titulació d’Humanitats per conside-
deixar-nos saturats.
rar-la “massa generalista i poc adaptable al mercat laboral”.
22 CULTURA Juny 2005 23 EL RACÓ
2
Mini-proposta de mini-pisos de 30 m . És clar que voler
Quina alegria! Només faltava que comencessin a cridar a
parlar de foment de l’habitatge tot retallant l’espai vital és
tots els que han estudiat Humanitats per dir-los que ja no
no pensar en les persones. En tot cas, la polèmica no hau-
serveixen directament per a la vida moderna. Les manifesta-
ria sorgit si s’hagués començat dient que es tractava d’un
cions ja han començat a fer-se notar.
2
Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net
estudi de 30 m perquè, quan un hi pensa, ja sap que acostumen a ser petits. Però dir que promouran pisos d’aques-
Macro-viatge de macro-sorteig. Més de 1000 respostes
ta mida escandalitza qualsevol. Nosaltres ens hem afegit al
rebudes entre les dues publicacions, el Secundèria i
comentari amb un plantejament dels pros i els contres amb
l’Hiperbòlic, però només un guanyador per revista. Una
proposta d’imaginació inclosa. Són d’aquells temes que
estudiant de la Universitat de Girona s’ha endut el fantàstic
generen debat, però en el rerefons de la qüestió ja es veu
viatge de l’Hiperbòlic cap a Jordània que aquest any us
que el tema de la vivenda és un problema que de moment
regalàvem amb motiu del nostre desè aniversari. Esperem
no té aturador. Tots volem viure al mateix lloc i no hi ha
que ens ho expliqui amb pèls i senyals a la tornada, el que
Direcció: Anna Salarich
espai, poca oferta i excessiva demanda. I no és que man-
es pugui i el que no es pugui explicar. Per la nostra part, no
Consell de redacció: Helena Mullor, Jaume López i Pere Viladomiu
qui terreny a Catalunya, sinó que hi falten xarxes de trans-
cal que us diguem que la nostra satisfacció és doble per la
port i comunicacions que enllacin tot el país sense neces-
gran acollida que ha tingut el premi i perquè sabem que ens
Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre i redacció Mallorca
sitat de tanta concentració. És una idea.
llegiu arreu del país. Som-hi, som-hi!
Editors: Josep Ritort i Antoni González Coordinador editorial: David Baret
Assessorament lingüístic: Marta González Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
Flaixos
Publicitat: Núria Gómez, Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Màrqueting: Àngel Garcia, angel@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.
El Lloc: Sabadell
El personatge: Enric Marco
Sabadell sembla la ciutat sense llei. La detenció d’un noi de 14 anys per enganxar adhesius contra l’alcalde amb el lema “Estil Bustos, no”, la problemàtica (ja solventada) amb els serveis de neteja, els okupes, els moviments d’extrema dreta i la dimissió del responsable de la policia local i germà de l’alcalde, Francesc Bustos, ha posat la ciutat en el punt de mira de tothom. Esperem que la calma torni i que els problemes se solventin de la millor manera possible, amb respecte i tranquilitat.
El deportat 6.448 no va existir. Enric Marco, de 84 anys, ha mentit durant 30 anys sobre la seva estada en el camp de concentració de Flossenburg. L’Associació Amical de Mauthausen, de la qual era president, el va destutuir al saber-se que mai havia estat en un camp nazi. Igualment, també se li ha retirat la Creu de Sant Jordi que li va otorgar la Generalitat el 2001. Tot això “per difondre millor el patiment de les víctimes”, segons Marco.
La frase: María Antonia Trujillo, ministra de Vivenda
“La dignitat de la persona no es mesura en m2”
L’HIPERBÒLIC
3
www.bigfoto.com
LA IMATGE
L’HIPERBÒLIC
4
MÓN UNIVERSITARI
Les universitats han estat
UNIVERSITATS
notícia notícies breus mació més completa i acurada. S’han adequat sis
Uvic
noves sales de postproducció independents dotades amb un VTR DVCAM i un ordinador amb tarjeta de vídeo MATROX RTX100 i software d’edició Adobe Premiere i AVID. També s’ha inaugurat un estudi de so equipat amb un sistema PRO TOOLS que permet treballar amb vuit canals d’entrada/sortida simultanis i una taula de mescla Yamaha que ofereix treballar de manera independent o com a sistema remot del Protools. foto: Pilar Aymerich
Paral·lelament, també s’ha fet la compra d’un
L’Aula de Teatre viatja amb ELL(E)S
equip de realització de documentals. www.udl.es
Complerts 10 anys, l’Aula de Teatre de la Universitat de Vic ha estrenat el nou espectacle d’aquest curs, que porta per títol ELL(E)S. Les repre-
Humanitats pot desaparèixer
UAB
sentacions han anat ja fins a Castelló de la Plana i a la 5a Mostra de Teatre Universitari, un encontre transversal entre les universitats de Girona, Vic, Lleida i Rovira i Virgili que va tenir lloc al teatre el
Una comissió encarregada de confeccionar el catàleg de ti-
Magatzem de Tarragona. ELL(E)S és una creació
tulacions que s’haurà d’adoptar per totes les universitats
basada en textos de Sergi Belbel i altres autors
espanyoles el pròxim 2010, preté eliminar la titulació
que relata fragments de la vida d’ells i d’elles per
d’Humanitats per considerar-la “massa generalista i poc
veure si realment els homes i les dones som tan
adaptable al mercat laboral”. El grup d’especialistes desig-
diferents. L’espectacle es podrà veure a Vic el
nat pel Consell de Coordinació Universitària (format pels rec-
proper 26 de maig dins la Setmana del Teatre.
tors de les universitats espayoles i els màxims responsable
www.uvic.es
autonòmics d’aquesta àrea educativa) ha votat majoritàriament en contra d’incloure Humanitats en el catàleg de titulacions necessari per a l’homogolació amb la resta de la
UdL
Festa Major 2005
Unió Europa dintre del Tractat de Bolonya. Les màximes
La UAB ha obert la convocatòria del concurs per
afectades per aquesta decisió serien les cinc universitats
escollir el cartell de la festa major 2005 que se
catalanes on s’imparteix actualment: la Universitat
celebrarà el pròxim mes de novembre. La parti-
Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la
cipació està oberta a qualsevol col·lectiu de
Universitat Ramon Llull, la Universitat Oberta de Catalunya
l’Autònoma, que podrà concursar amb un màxim de dues obres. Aquestes obres hauran de presentar-se sobre suport rígid, de 52 cm de llarg
Nous equipaments per a Comunicació Audiovisual
per 95 cm d’ample, amb el text: “Festa major
La titulació de Comunicació audiovisual de la
punt de servei de l’edifici d’estudiants fins al
Universitat de Lleida ha estrenat nous equipa-
proper 30 de setembre.
ments per tal de proporcionar als alumnes una for-
www.uab.es
UAB 2005”, així com el dia de la festa i el logotip de la universitat. Les propostes es poden lliurar al
L’HIPERBÒLIC
R
5
NOVES EINES PER A LA RECERCA Fins i tot la imatge més coneguda d’Albert Einstein, el gran
Convocatòries de suport a actuacions de recerca de caràcter sectorial
Convocatòria de suport a les tesis doctorals en català (Dcat)
ca pel·lícula de Walt Disney, Potts és segrestat pel malvat
Tenen com a objectiu finançar projectes de recerca en
El Dcat és un ajut per estimular l’elaboració de tesis
baró Bomburst, que el confon amb el seu fill, l’inventor d’un
temes d’interès sociològic, com ara l’educació, la igual-
doctorals en català, satisfent les taxes associades a la
cotxe fantàstic capaç de córrer, volar i nedar, i l’obliga infruc-
tat de gènere, la immigració o la memòria històrica.
presentació de la tesi doctoral i la seva publicació. Es
tuosament a construir-ne un altre per a ell. Sortosament la
Aquestes convocatòries es faran en col·laboració amb
preveuen concedir més de 300 ajuts anuals, per un
recerca científica va deixant de ser una activitat per a
altres institucions o organismes de la Generalitat. Cada
import màxim de 300 euros. Els ajuts, que es faran
excèntrics amb esperit bohemi i va agafant la consideració
sector acotarà els temes de recerca que rebran finança-
efectius en el moment de lectura de la tesi, tenen una
de professió digna, apta per a persones de qualsevol condi-
ment, que es preveu que siguin en conjunt entre 30 i 35
previsió pressupostària per als propers quatre anys de
ció. Les accions que el DURSI (Departament d’Universitats,
concessions anuals. Els ajuts tindran una durada d’un
0,4 milions d’euros.
Recerca i Societat de la Informació) ha posat en marxa en
any i un import màxim de 20.000 euros. El pressupost
el marc del PRI (Pla de Recerca i Innovació 2005-2008) van
per als quatre anys de durada del programa és de 1,68
El Programa de Suport a la Recerca complementa la resta
en aquesta direcció, i tenen l’objectiu de convertir, en pocs
milions d’euros.
d’accions del PRI per impulsar el sistema de recerca i
símbol científic del segle XX, és la del vell despentinat, amb aspecte de boig, a l’estil de l’avi Caractacus Potts, un dels protagonistes de Chitty Chitty Bang Bang. En aquesta míti-
innovació de Catalunya, com ara el programa de personal
anys, la carrera investigadora en una professió de prestigi.
de recerca, el programa de centres i infraestructures de El passat 15 d’abril, el conseller del DURSI, Carles Solà, va
recerca; el programa de suport a la transferència de tec-
presentar el Programa de Suport a la Recerca, un dels pro-
nologia i coneixement; o el programa de foment a la inno-
grames inclosos en el PRI, destinat a finançar persones,
vació. Com assegura el conseller del DURSI, Carles Solà,
grups i activitats de recerca. Aquest programa suposarà una
“ara és el moment d’accelerar la cursa per pujar als
inversió de 63 milions d’euros durant els propers quatre
vagons del capdavant, perquè no sabem si hi haurà una
anys, i inclourà els següents ajuts:
altra oportunitat tan clara com aquesta.”
Convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR) Té com a objectiu donar suport a grups de recerca que tinguin com a activitat principal la investigació i la transferència de coneixement, potenciant el seu desenvolupament o consolidació. L’SGR reconeix diverses moda-
Programa d’Equipament i Infraestructura de Recerca (PEIR)
litats: els grups emergents, els grups singulars i els grups consolidats. Durant els quatre anys de durada
L’objecte del PEIR és finançar l’adquisició, millora i
d’aquest programa, finançat amb 25,5 milions
reposició de petit equipament i gran infraestructura des-
d’’euros, es preveu el reconeixement d’entre 600 i 700
tinats a la recerca a universitats i centres de recerca.
grups de recerca.
Aquests ajuts, que seran anuals, tindran dues modalitats: el petit equipament i les grans infraestructures. La previsió pressupostària per als pròxims quatre anys és de 35,7 milions d’euros i es preveu concedir anualment uns 250 ajuts, que no tenen un límit individual màxim. El PEIR
es
cofinançarà
amb
Fons
Europeus
de
Desenvolupament Regional.
www.gencat.net/dursi
L’HIPERBÒLIC
6
MÓN VIU
Cap a la fi de l’era del petroli La necessitat de trobar una alternativa al petroli com a combustible ha portat les universitats i les grans marques de cotxes a dedicar molts esforços a la investigació de nous sistemes de propulsió. S’ha experimentat amb vehicles de tot tipus: solars, elèctrics, d’hidrogen, híbrids, de gas metà... L’última proposta és un cotxe d’aire comprimit, que es presenta com l’opció més viable a curt termini.
Una nova era de l’hidrogen? Fins a l’aparició del cotxe d’aire comprimit, l’hidrogen ha estat considerat el candidat número u per substituir la benzina, tant per la facilitat per aconseguir-lo com pels seus baixos costos ambientals. De fet, a moltes ciutats de tot el món, entre elles Barcelona, ja circulen autobusos i altres vehicles propulsats per hidrogen. Tant als Estats Units (on tenen un pla per fer la transició cap a l’economia de l’hidrogen) com a d’altres parts del món, s’està treballant en aquest tipus d’energia. Però han de passar encara molts anys d’aquí a que un cotxe d’hidrogen es comercialitzi i s’estengui el seu ús. El principal problema és la gran inversió que implica una xarxa d’estacions de servei que subministri hidrogen. També hi ha veus en contra d’aquest tipus de vehicle, que assenyalen que l’hidrogen (que s’extreu a partir de gas natural o d’electròlisi de l’aigua) tampoc és una energia il·limitada i sense impacte en el medi ambient. Entre moltes altres coses, diuen que s’inverteix més energia en l’hidrogen que la que s’obté de cremar-lo, i que si no es busquen fonts renovables per produïr-lo, els gasos que provoca una planta d’hidrogen, per exemple, també provoquen l’efecte hivernacle.
Minicats: el cotxe d’aire comprimit Segons els més entusiastes, l’última proposta de cotxe ecològic pot arribar a convertir-se en un dels majors avenços tecnològics d’aquest segle, pel seu cost econòmic i mediambiental. És el vehicle Minicats, un invent de l’enginyer francès Guy Négre que utilitza com a combustible l’aire comprimit i que va ser presentat el juny de 2004 al Fòrum Mundial de la Pila de Combustible, a Lucerna (Suïssa). El funcionament del seu motor és molt senzill: agafa aire de l’ambient, el filtra i el comprimeix en unes bombones. Per
A més de 300 km per hora
comprimir l’aire necessita electricitat i un petit enginy li permet con-
El govern dels Estats Units i les principals marques de
nectar-se a la xarxa elèctrica i carregar el seu dipòsit en menys de
cotxes han apostat pels cotxes d’hidrogen, i s’han fet grans
quatre hores.
avenços en aquest sentit. El març passat, la casa Honda va
Diuen els entesos que en un context on els cotxes d’hidrogen no
presentar al Saló de l’Automòbil de Ginebra la segona ge-
podran ser comercialitzats fins d’aquí a 15 o 20 anys (i a curt ter-
neració del seu cotxe d’hidrogen, l’FCX d’Honda, un cotxe
mini es descarta que ho siguin altres tipus de vehicles), aquesta
de motor elèctric que funciona amb pila de combustible
Més informació:
sembla la única proposta viable. És un cotxe urbà i senzill que pot
d’hidrogen i es comporta igual que qualsevol altre cotxe de
www.motordeaire.com www.crisisenergetica.org
agafar els 110 km/h, amb una autonomia de 300 km, superior a la
benzina. A l’abril, en la darrera edició del Ral·li de
del cotxe elèctric (es pot carregar en benzineres adaptades per
Montecarlo, hi va participar, en les mateixes condicions
subministrar aire comprimit).
que els altres, un cotxe d’hidrogen, l’Opel Zafira HydroGen
Malgrat que també ha generat escepticisme, sobretot entre les
3, conduït per un ex-pilot de Fórmula 1, Heinz-Harald
grans marques de cotxes, aquest vehicle també ha creat moltes
Frentzen. Uns mesos abans, al setembre de 2004, la marca
expectatives. El projecte de Guy Négre ha atret l’atenció d’inversors
alemanya BMW va presentar al Saló de l’Automòbil de
de tot el món interessats en fabricar-lo en sèrie. Tot i que encara no
París un vehicle d’hidrogen, el model H2R, que pot arribar
ha sortit al mercat, a través del seu web ja ha tingut 100.000 inten-
als 300 km/h..
cions de compra. Més informació: www.motordeaire.com
L’HIPERBÒLIC
8
EL CONVIDAT
Josep Lobató,
presentador de
“Quan l’audiència parla de amb l’equip del Flaixmania preparem els continguts del programa del dia. Després sempre tinc reunió a la ràdio per preparar el Prohibit als pares. Al migdia, si puc, vaig al gimnàs. I després de dinar, a la tele. Quan acabo el Flaixmania vaig a sopar, i després, a les 10 vaig a la ràdio, a fer Prohibit als pares... I últimament a tot això se li afegeix la promoció del llibre.
Gairebé a cada programa la Venus ha d’explicar a l’audiència com es posa un condó Tot i que el programa està prohibit per a ells, els pares haurien d’escoltar-lo per conèixer els seus fills? Està prohibit als intolerants que tallen la llibertat dels seus fills. O que no tenen cap mena de comunicació amb ells. Alguns pares em feliciten i comparteixen el programa amb ells. I sí, és un bon programa per saber quines són realment les inquietuts de la gent jove. Quins són els temes que més preocupen? Les relacions en l’àmbit escolar, amb els companys, els transtorns alimentaris, les relacions sentimentals... I sobretot el sexe.... Quan ets adolescent és el que més desitges, vols descobrir-ho, comentar-ho... No és un programa sobre sexe,
TAL COM RAJA Nom complet: Josep Lobató Pérez Data de naixement: 16/07/77 De petit volies ser:
aquesta no era la nostra intenció. Però quan la mateixa
És el presentador de “Prohibit als Pares”, un programa de Ràdio Flaixbac que obre els micròfons als joves amb una llibertat que no s’havia donat mai i intenta respondre les seves preguntes. Una aposta arriscada i polèmica que s’ha convertit en un fenomen sense precedents a casa nostra.
treballar a la tele i a la ràdio
audiència parla d’això el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa.
El to amb que es parla de sexe al programa no agrada a certs sectors conservadors. I s’estant recollint signatures perquè el tanquin.
Un llibre: L’alquimista, de Paulo Coelho
És cert que s’estan recollint signatures perquè us tan-
Una pel·lícula:
Com vas arribar a Flaix TV?
quin el programa?
Bailar en la oscuridad de Lars Von Trier
Per un càsting, al juliol del 2001.En aquell moment tre-
És curiós perquè no ho he vist realment, però ens han dit
ballava en el departament comercial del grup Godó i
que hi ha gent que ho fa. A la ràdio hem rebut trucades o
algú em va dir que fèien les proves per Flaix perquè savia
missatges dient que el nostre programa és indecent,
que havia estat a la televisió d’Esplugues... I em van aga-
groller, de mal gust. que perverteix els joves. Però són
far. Abans de fer Flaixmania, però, durant un any vaig
sectors molt conservadors.
Un disc: banda sonora de Moulin Rouge (m’encanta, l’escolto moltíssim) Un viatge: Nova York (hi vaig ser el setembre del 2001 i vaig veure l’atac a les torres bessones, no ho oblidaré mai)
Plat que cuines millor:
estar fent torns de ràdio fórmula a Ràdioflaixbac. I l’estiu del 2003 em van proposar el Prohibit als pares. Llavors
Parla’ns de la Venus.
vaig parlar amb un company de la tele, l’Oriol Sala,
És la part femenina del programa. És tot un espectacle: és
perquè fos el productor.
divertida, esbojarrada...
(riu) la pasta Recordes la primera vegada que et vas posar davant un micròfon? A Ràdio Cornellà, per presentar música. Devia ser
Buscàvem una noia pel programa i havíem fet entrevistes
Hi ha molts oients que tenen el programa prohibit pels pares, i fins i tot per l’escola
el 1995.
però ningú ens acabava de convèncer. I vam descobrir que una companya de Ràdio Flaixbac era perfecta. I com que tot ho fem democràticament, la vam presentar a l’audiència i la van votar. Però de moment està amagada.
I davant d’una càmera?
T’has curtit en emissores municipals de ràdio i tele-
Tot i que els que van venir a la signatura del llibre per Sant
En una televisió pirata de Sant Boi, per la mateixa
visió...
Jordi ja la van conèixer, i de fet des d’aleshores circulen
època.
Si, jo he estudiat disseny. Però a arrel de treballar a la
fotos d’ella per Internet, la volem presentar oficialment en
ràdio vaig tenir accés a beques de cicles formatius de
alguna ocasió especial, peró encara no sabem quan.
La teva assignatura pendent: treure’m el carnet de conduïr
producció de ràdio i televisió. Però no he passat per la universitat.
Tens fama de ser molt… exigent (amb mi mateix i amb els meus companys) Una mania: el vestuari. Ho cuido molt, no m’agrada anar deixat
Com va sorgir la idea de fer el llibre? La RBA la Magrana, que havia fet un estudi de mercat,
Com és el teu dia a dia?
ens va proposar fer un llibre i el vam tirar endavant.
Comença a les 10-10.30 del matí a la tele, a Flaix TV, on
Nosaltres ho vam dir a l’audiència –aqui tot es fa
L’HIPERBÒLIC
9
EL CONVIDAT
Ràdio Flaixbac i Flaix TV
Helena Mullor Helena Mullor, helenamullor @edicat.net
sexe el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa” Un fenomen anomenat PAP El Josep acaba de publicar un llibre amb el mateix títol que el seu programa, Prohibit als pares (La Magrana) i és un recull de consultes i històries dels oients i les seves respostes i consells. Com sabeu, l’expectació que va causar la presentació del llibre el passat 15 d’abril a l’FNAC Diagonal de Barcelona va desbordar els organitzadors de l’acte i va provocar incidents amb la policia. L’allau de nois i noies que volien aconseguir la signatura del Josep i conèixer la Venus – a la que ningú encara no havia vist en persona - va aparèixer a tots els mitjans de comunicació i ha descobert aquest fenomen sense precedents a la ràdio catalana. No cal dir que el llibre ha estat tot un èxit: en la seva primera setmana ja havia vengut 10.000 exemplars i se’n va haver de posar a la venda una segona edició de 20.000 exemplars.
democràticament- que va votar que si massivament. D’aquesta manera la gent se sent més seu el programa. El llibre no l’haguéssim fet si no haguessin volgut.
El secret de “Prohibit als pares” “És la primera vegada que a la ràdio es
-Hi ha alguna entrevista que recordis especialment?
parla com es fa al Prohibit als pares (PAP).
-En quatre anys, moltíssimes. Però precisament ahir vaig
No es medeixen les paraules ni les expres-
entrevistar la Natalia Imbruglia (28/04/2005), que va venir
sions. Es parla com a la vida real, no es
a Barcelona a presentar el seu àlbum, i va ser molt
tallen les ales”. Aquest és, segons en
agradable, molt especial. A part que és guapíssima, és
Josep, el secret del programa que presenta
una persona molt noble i senzilla, i s’estima molt
a Ràdio Flaixbac de dilluns a divendres de
Barcelona. I no tothom et fa sentir tant còmode com ella.
11 de la nit a 1 de la matinada i que s’ha convertit en un espai on milers de nois i
-Alguna d’especialment desagradable?
noies que parlen sense embuts per antena
-Les Tatoo. Van venir al Flaixmania quan estaven triom-
dels temes que els preocupen.
fant, i eren molt joves i molt fredes. Em va costar molt que
Des de fa quatre anys Josep Lobató també pre-
responguessin les preguntes i es va crear una situació de
senta a Flaix Tv el programa Flaixmania, que
tensió... Després em van convidar al seu casament.
s’emet en directe cada tarda de 18 a 19.45.
L’HIPERBÒLIC
10
REPORTATGE
Troba la teva
beca amb nosaltres! David Baret, baret@edicat.net
A partir d’una recerca que hem fet a la xarxa, us volem presentar amb aquest reportatge algunes pistes perquè trobeu els ajuts necessaris si es que esteu pensant en accedir a la universitat, ampliar els vostres estudis o realitzar pràctiques a l’estranger. Encara que no ho sembli, existeixen moltes convocatòries de beques, subvencions i premis que són accessibles per a qualsevol de vosaltres. Són per fer estudis de qualsevol nivell universitari, per fer recerca, per realitzar cursos d’estiu, per sortir a l’estranger a fer una ampliació d’estudis o recerca, per estudiar la llengua i cultura d’un país, per participar en un programa d’intercanvi o per realitzar pràctiques de treball a l’estranger. El més important és saber on trobar aquesta informació, decidir quines són aquelles convocatòries a les quals ens podem presentar i, finalment, com preparar correctament la documentació que cal presentar. Nosaltres us parlem de les beques per accedir a la carrera i les que podeu obtenir mentre estigueu cursant-la.
Els consells previs
fer la matrícula. Els impressos es venen als estancs. La
La Fundació ONCE i la Fundació Afim convoquen beques
Abans de demanar una beca cal fer-se aquestes pre-
convocatòria comença al juny i acaba a l’octubre.
per a estudiants discapacitats.
guntes: Què vull fer? On vull anar? Quin idioma domino?
La Fundació Caixa Manresa convoca cada any beques
Beques de col·laboració amb els departaments
d’ajut a l’estudi per a estudiants desplaçats del seu domicili
vigents com si no, ja que si no s’ha arribat a temps, aquesta informació és molt valuosa per tal de poder de-
Les convoca el Ministeri d’Educació i Cultura i estan des-
Catalunya i que resideixin en una comarca amb implantació
manar-la a la propera convocatòria.
tinades a facilitar que els alumnes d’últim curs d’estudis
de Caixa Manresa. El passat 29 de gener va lliurar els ajuts
En cas de presentar un projecte de recerca, cal que sigui
universitaris puguin col·laborar en centres docents o
universitaris corresponents al curs 2004-2005, en què el
prou innovador i suggeridor.
d’investigació universitària, per tal d’iniciar-se en tasques
nombre d’estudiants premiats va ser de 400, una xifra supe-
En cas de sortir a l’estranger, cal demanar amb prou
d’investigació directament vinculades amb els estudis
rior a l’edició anterior, que havia estat de 378. En aquesta
antelació l’admissió al centre de destinació on es volen fer
que estan cursant. Cal ésser estudiant d’últim curs de
vuitena convocatòria, la dotació econòmica va ascendir a
els estudis, portar a terme la recerca o realitzar les pràc-
carreres de segon cicle i és compatible amb la beca de
300.000 euros. Els estudiants seleccionats en aquesta dar-
tiques. El nivell d’idioma de cada país és indispensable!
règim general. Cal tenir un bon expedient acadèmic i,
rera convocatòria van rebre un ajut de 645 euros cadascun.
La lectura de les bases i els impressos s’ha de fer acu-
entre d’altres requisits, s’ha de presentar un projecte de
Dels 400 universitaris premiats, 125 provenien del
radament. Sovint per una errada queda desestimada la
col·laboració degudament avalat i puntuat pel consell del
Barcelonès, seguits de 55 del Vallès Oriental, 31 del Baix
sol·licitud.
departament on s’hagi de desenvolupar. Es publiquen al
Llobregat, 30 del Bages, 21 del Maresme i 20 de l’Anoia,
Demanar ajuda als professors o als altres companys que
BOE i el termini de presentació acostuma a ser de juliol
entre d’altres comarques. Per universitats, la Universitat
hagin demanat beques i també a les persones que n’in-
a setembre.
Autònoma de Barcelona és on hi havia hagut més estudiants
Informar-se de les convocatòries de beques tant si estan
formen pot resoldre molts dubtes. Presentar diverses sol·licituds de beques; no us quedeu només amb una convocatòria.
habitual, que facin estudis en un centre universitari de
becats (112), seguida de la Universitat de Barcelona (94) i
Altres beques convocades per organismes públics o privats
la Universitat Politècnica de Catalunya (91), entre d’altres. Per àrees d’estudi, la de Ciències Socials és on es van con-
El CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) con-
cedir més ajuts (123), seguida de l’àrea Tècnica (106) i de
Per accedir a la carrera i durant la carrera
voca beques d’introducció a la investigació. La convocatòria
les àrees de Ciències (70) i de Ciències de la Salut (60).
d’aquestes beques apareix al BOE. Cal estar matriculat en
Mitjançant la seva Obra Social, Caixa Manresa ha donat
Beca de caràcter general o de mobilitat del Ministeri
règim d’ensenyament oficial i en l’últim curs del segon cicle
suport any rere any als joves estudiants que inicien els seus
d’Educació i Cultura per realitzar estudis universitaris de
d’ensenyament superior. Entre d’altra documentació, cal
estudis de primer cicle, o de primer i segon cicle de titulació
primer cicle, primer i segon cicle o només segon cicle.
presentar una memòria.
oficial, cursats en qualsevol de les universitats catalanes. Al
Són beques convocades pel Ministeri d’Educació i Cultura
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament
llarg de les vuit convocatòries s’han repartit 3.000 ajuts, que
(MEC) per realitzar, entre d’altres, estudis universitaris de
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI),
ascendeixen a un total de 3.100.000 euros.
primer cicle, primer i segon cicle o només segon cicle.
convoca beques per cursar estudis en centres adscrits. Les
S’han de complir determinats requisits acadèmics i
convocatòries apareixen publicades al DOGC.
Si voleu ampliar aquesta o d’altres informacions, podeu fer
econòmics i no haver treballat durant l’any anterior ni
El Ministeri de Treball i Assumptes Socials convoca les
una recerca a través dels cercadors més populars de la xarxa.
haver rebut el subsidi d’atur. Aquestes beques cobreixen
beques anomenades Becas Reina Sofia, per a immigrants,
Fonts utilitzades:
les despeses de matrícula, de desplaçament, residència o
fills i cònjuges. Aquestes beques són per iniciar o continuar
www.ub.es/acad/beques/altres/novetats.htm
ajuts compensatoris. La sol·licitud es fa en el moment de
estudis universitaris de qualsevol cicle.
www.caixamanresa.es
L’HIPERBÒLIC
12
TEMA DEL MES
Les vaques més Si no havíeu vist mai vaques pel centre de Barcelona, a partir d’aquest mes de juny les hi podreu veure. Unes 150 estàtues d’aquest dòcil animal es repartiran per tota la ciutat en motiu de l’anomenada Cow Parade, una exposició urbana finançada per patrocinadors privats que des de 1998 ha donat la volta al món. Les vaques mes cool que mai s’hagin vist començaran a pasturar des de l’1 de juny fins al 31 d’agost per l’espai urbà barceloní. Els preciosos animalets, fets de fibra de vidre amb una base de ciment per assegurar-ne l’estabilitat, són de tamany natural i tenen un pes de 50 kg. Diferents artistes i famosos catalans o de l’estranger seran els encarregats de decorar les vaques al seu gust i estil, sempre que no segueixin un disseny amb motius religiosos, polítics, sexuals ni llueixin logos publicitaris. La Cow Parade és un dels esdeveniments artístics de carrer més importants del món. Es va iniciar quan l’artista suís Pascal Knapp, desenvolupant una idea ini-
L’HIPERBÒLIC
13
TEMA DEL MES
cool
Anna Salarich, anna@edicat.net
cial del seu pare, Walter Knapp, va crear tres vaques per
cridar tant l’atenció ni subhastar tant com la vaca. A més,
a una mostra d’art a Zuric. Cadascuna de les peces repre-
es tracta d’un animal que es fa estimar, és carinyós i pro-
sentava una postura de l’animal: amb el cap amunt, men-
porciona la llet que ens ajuda a creixer des de petits.
jant herba i estirada. Concebuda primer com una campanya d’art, les vaques de Knapp van acabar sent un
El rerefons del Cow Parade resulta tan entranyable com el
mecanisme per a la mostra d’art en si mateixa. I és que és
personatge mateix de la vaca. Un cop feta la mostra per
difícil trobar un altre animal que pugui consumar una idea
tota la ciutat (de juny a agost), les escultures se subhas-
artística com ho fa la vaca, a més que la superfície i
taran durant les festes de la Mercè i els diners que es
l’estructura dels ossos són les correctes, així com l’altura
recaptin es destinaran al Casal d’Infants del Raval.
i la longitud. Alguns dels autors que pintaran una de les 150 vaques
Cap altre animal es pot transformar en alguna altra cosa i seguir conservant la seva identitat com ho fa la vaca
són dissenyadors com Lluís Juste de Nin, Konrad Muhr, Custo Dalmau, Txell Miras i Antonio Miró; perruquers com Lluís Llongueras o cuiners com Ferran Adrià, entre molts d’altres, més o menys coneguts. En aquest últim cas, per exemple, es farà una pintada de 80 vaques a Barcelona i d’una vaca a Tarragona, Lleida i Girona.
Des de 1998 les vaques han viatjat per tot el món sent l’espai de representació de diferents artistes, de corrents
El tour del 2005 de la Cow Parade seguirà la seva ruta
totalment diferents. La idea ha causat tant d’entusiasme
per Mònaco i Moscou, entre d’altres. Prepareu-vos per a
que arreu del món han sorgit rèpliques amb porcs, tau-
la invasió de les vaques més rares i originals del món!
rons o sirenes, però no obstant això, cap aconsegueix
el racó de la El despertador El despertador era el nom de la capçalera d’un pamflet clandestí i, per tant perseguit, que circulava pels carrers de la ciutat de Barcelona cap a l’any 1713. Qui l’editava eren catalans que s’oposaven al borbó Felip V. I la seva intenció no era cap altra que despertar la consciència nacional de molts dels seus veïns en un moment en el que el país vivia una situació delicada. Les coses han canviat força. I ara el despertador és una secció d’una organització independentista en un diari universitari. Però ens agrada mantenir tot allò que transmetia aquella capçalera i que encara és vigent, potser més que mai. Durant la nostra història com a poble hem tingut molts i diversos enemics, que han posat en perill la nostra llengua i les nostres llibertats. Actualment, si n’existeix algun d’enemic, potser som nosaltres mateixos. O millor dit, la sensació de normalitat que envolta el nostre dia a dia. Els de la JNC aspirem a viure en un país normal. On els qui hi visquin puguin decidir el seu dia a dia, i ferho amb benestar, amb qualitat de vida. Decidir quines carreteres es fan i per on passen. Decidir amb quina llengua volen ser atesos i ateses, animar als nostres esportistes amb la nostra bandera, defensar els nostres interessos directament en les institucions d’àmbit internacional, decidir amb qui i de quina manera som solidaris... i en canvi ens hem de seguir escoltant que el castellà no s’ha imposat mai, que som insolidaris, que no som una nació, que seguirem donant el 10% de la riquesa a fons perdut a l’estat espanyol, etc. Com a joves no ens agrada aquesta situació i volem canviar-la. Per fer-ho hem escollit la política, però no es pot fer tot des de la política. Per treballar pel país es necessita gent compromesa des de molts àmbits, entre ells, i de manera molt important, des dels centres educatius. Cal gent jove,
preparada, connectada al món i a la societat que l’envolta que faci sentir la seva veu. Per això creem el despertador, una secció amb voluntat de continuïtat per la que només et demanem 3 minuts al mes per convidar-te a reflexionar sobre dues o tres idees, a veure què et desperten. El despertador ser reeditat per Víctor Balaguer el 1863, que el va fer publicar per “La Veu de Catalunya” el 1897. I és que aquelles paraules del “Despertador” també podien servir per als catalanistes del segle XIX i del XXI:
“Despertau-vos! despertau-vos, Catalans adormits! Despertau-vos a les vives veus d’aquest zelós Despertador... Puix teniu qui amb clara llum vos ilumina, no sepulteu la vostra honra, les vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua i deplorable esclavitud. Obriu lus ulls a la llum d’aquest Despertador, abans que es quedin totalment cegus en els fosques tenebres de qui desitja veure-us gemegar en la dura i vergonyosa esclavitud...”
llibre La Catalunya després del tripartit Vicenç Villatoro Nou Mil·leni Pàgines: 136 Preu: 14 € €
La constitució de l’anomenat govern tripartit a Catalunya l’any 2003 i la justificació que se n’ha fet han significat un terratrèmol per a la política catalana, que ha vist modificades les seves principals regles de joc dels últims cent anys. Un canvi de les regles de joc que situen la política catalana en un horitzó postnacional, on és previsible la llarga hegemonia socialista i l’espanyolització del mapa polític.
el nou logo La JNC fa 25 anys. El 27 d’abril de 1980 una colla de joves, la majoria provinents de les joventuts de Convergència i d’Esquerra Democràtica, van ambicionar un projecte que superava la dimensió de les organitzacions polítiques. Volien crear una organització de caire molt més ampli, capaç d’aglutinar els joves a l’entorn d’una gran organització juvenil nacionalista. Deixaven de ser les joventuts d’un partit per esdevenir la Joventut Nacionalista de Catalunya. El símbol que els identificava no podia ser cap altre que una estelada onejant. I el nexe que els unia i ens uneix és la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Amb aquest nou logotip ens mantenim fidels a tot el que representa la JNC: patriotisme, dinamisme, modernitat, compromís, dignitat, joventut, ambici
sita i v ó i c a nform i s é m a per e la JNC
d b e w g r a l o . c n j . www
L’HIPERBÒLIC
15
SEXUALITAT
La sexualitat durant l’embaràs Laura Cerdán Rubio (psicòloga)
Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net
Hola Laura! Quan faig l’amor amb la meva parella m’excito pensant que ell practica cunnilingus amb altres noies. És normal? També li agrada xatejar amb altres noies i parlar amb elles de sexe. No sé com agafar-m’ho! Gràcies Laura! foto: Sarah Mickel
Encara avui, en el segle XXI, el segle de la informació i dels més importants avenços en tecnologia i comunicació, molta gent creu que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs és incorrecte. Algunes dones creien que realitzar el coit durant un embaràs podia produir ceguesa o malformacions al fetus. Altres dones creien que fins i tot era immoral. Però, avui en dia, molts investigadors donen suport amb els seus estudis al fet que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs no ha d’estar prohibit en absolut. Un dels canvis més destacables és l’estat físic. Freqüentment, es produeix una alteració en el desig sexual de la dona embarassada. Això es deu en part als símptomes de l’embaràs, com les nàusees, la somnolència o la fatiga. A més, la secreció làctia que es produeix en la dona provoca una sensació d’incomoditat. Tot això, unit a l’aspecte físic de la dona, fa que moltes dones no vulguin mantenir relacions sexuals amb les seves parelles mentre dura l’embaràs. La incomoditat de la forma del ventre i els complexes que acostumen a aparèixer pel fet de veure’s grasses o lletges fa que moltes dones sentin una completa inapetència sexual. Aquests aspectes són reals i podrien considerar-se negatius, però també és una realitat que durant l’embaràs augmenta la lubricació vaginal i la sensi-
bilitat superficial i això pot afavorir un augment de la intensitat del plaer sexual.
SYL En primer lloc, vull respondre a la teva pregunta sobre si és normal excitar-se pensant que la teva parella practica el cunnilingus a altres noies. Això només
Un aspecte molt important que cal tenir en compte és que quan existeixen problemes en la relació de parella, un embaràs no els soluciona, de fet, pot fins i tot agreujar-los.
és una fantasia sexual. Les fantasies són històries o successos ficticis que una persona genera de manera voluntària sobre aspectes relacionats amb el sexe. Una fantasia és qualsevol somni que, estant despert, és sexualment excitant. Tenir fantasies no és
Però de tot això no s’ha de concloure que sempre sigui recomanable mantenir relacions sexuals durant l’embaràs. Els metges asseguren que s’han d’establir certes restriccions en la pràctica sexual i, en alguns casos, fins i tot, s’aconsella abstenir-se’n totalment. Tampoc un orgasme pot provocar un avortament. Els casos en què s’aconsella una abstinència sexual total són els següents:
negatiu en absolut, de fet, sembla que tenen més efectes positius que negatius. Poden suposar una font de plaer i un model d’aprenentatge d’una determinada actuació. Pensar que la teva parella realitza qualsevol pràctica sexual amb altres dones no és infreqüent, de fet, les dones sobre tot semblen necessitar les fantasies més que els homes per a aconseguir l’orgasme en la relació sexual. Altra qüestió que em plantejaves era si era normal que la teva parella mantingués per internet converses amb altres dones d’alt contingut sexual. Això pot
- Avortament de repetició si la seva causa no és heretada. - Hemorràgia genital. - Amenaça de part prematur o situacions que el puguin afavorir, com una malformació uterina, una dilatació del coll de l’úter o un embaràs múltiple. - Ruptura prematura de la bossa. - Insuficiència de la placenta ocasionada per l’envelliment. - Patologia mèdica, com cardiopatia, asma, etc.
ser positiu o negatiu per a la vostra relació en la mesura en que a tu t’afecti. Si és un aspecte d’ell que t’incomoda molt, potser podríeu parlar sobre el tema i arribar a un acord. Comentaves també a la teva carta el tema de la gelosia. La gelosia és normal en una parella, demostra que l’altra persona t’interessa realment però, quan la gelosia arriba a ser patològica, s’ha de posar fre perquè pot perjudicar seriosament la relació i pot fer mal tant a la persona que rep els gelos com a la persona que els sent.
L’HIPERBÒLIC
16
HABITATGE
Arriben els minipisos La polèmica està servida: pisos de protecció oficial de 30m2, sí o no? La presentació del projecte APTM (acrònim de la paraula apartament) a la passada edició del Construmat ha caldejat encara més l’ambient en tot allò relacionat amb l’habitatge i, sobretot, en la mesura i no mesura dels pisos de lloguer pensats especialment per als joves. Però i tu, com ho veus? María Antonia Trujillo, ministra d’Habitatge, va provocar una tempesta pública quan va proposar que els pisos de protecció oficial (VPO) reduïssin les seves dimensions fins a 30 m2. L’allau de comentaris, a favor i en contra, no es va fer esperar: una oportunitat per als joves, habitatges infrahumans, forats, etc. Però quins són els pros i contres d’aquesta proposta?
La realitat
Imaginació al poder
“Viure en un pis de 30 m2 de vegades no és fàcil”. La
Les propostes presentades pels diferents arquitectes han
Marta i el Pere fa poc que viuen junts i el poc espai que
mostrat també una manera nova, aquí, de conviure: compar-
tenen per conviure molts cops els satura. Està prohibit bara-
tir espais amb la resta de veïns, com pot ser la sala per
llar-se i tenir més coses de les necessàries perquè no saben
rentar la roba, la terrassa o, fins i tot, la cuina. Sense cap
on posar-les. A la cuina, gairebé hi han d’entrar per torns
mena de dubte, és una manera nova d’entendre la convivèn-
perquè “els dos de cop cuinant és impossible. Ens fem
cia (tradició més extesa a altres països com Estats Units o
més nosa que servei!”, explica la Marta. “El microones
els països nòrdics) i, també, d’entendre l’arquitectura.
el vam haver de posar elevat perquè no hi havia espai al marbre”, recorda el Pere just abans de fer esment a un
El projecte APTM va presentar quatre models de vivenda:
dels incovenients més grans del pis: “Obres la porta i de
Juan Herreros: preveu un habitatge amb un sostre de 4
seguida et trobes el menjador. Trobem a faltar un
metres. 30 m2 als quals se’ls ha de sumar una terrassa que
rebedor”. Estan contents de poder tenir un pis per a ells,
també es pot utilitzar d’habitació.
tot i que el preu no és, ni molt menys, tan mini com l’habi-
Santiago Cirugeda: utilitza els contenidors de transports
tatge en si. El lloguer els puja a 500 € € mensuals i per a una
com a possible habitatge. En un mateix espai hi hauria el
parella de 25 anys, amb feina inestable o de mitja jornada,
dormitori, la cuina i el menjador, mentre que el lavabo seria
no és fàcil tirar endavant. “Està bé que hi hagi pisos per
l’única estança que quedaria separada de la resta.
als joves, però en comptes d’abaixar els metres
Gustavo Gili: de manera experimental, proposa un edifici
quadrats, haurien d’abaixar els preus dels lloguer
de formigó forjat en el qual s’hi puguin anar incorporant contenidors de càrrega (dels del port) de 40 m2 de manera independent, segons les necessitats d’espai. L’arquitecte no pensa només en un espai interior, sinó que entén el contenidor com un generador d’espai a tot el seu voltant. Anne Lacaton: projecta un habitatge de 36 m2 més 36 m2 de terrassa. El pis té dues altures i sobre el bany s’hi situaria el dormitori.
Menjador
Lavabo
cuina
L’HIPERBÒLIC HABITATGE
de lloguer!
Anna Salarich, anna@edicat.net
A favor:
dels joves. Pisos de protecció oficial d’aquest tamany
La proposta dels minipisos pot ser una bona sortida per a
no estarien malament, però si es redueix l’espai també
tots aquells joves que vulguin independitzar-se i gaudir
cal que es redueixi el preu del lloguer i, posats a de-
d’una vivenda de pas fins a aconseguir un habitatge de
manar, que també es redueixi el preu del sòl que, al
dimensions més grans. A més, seria una bona sortida per a
capdavall, és el que encareix un 60% el preu de l’habi-
la gent gran, immigrants o families monoparentals. La idea
tatge. Per això mateix, abans de començar a construir
d’emancipar-se resulta molt atractiva, sempre que els preus
minipisos s’haurien de solucionar altres factors com els
del lloguer no continuïn sobrepassant els límits de la decèn-
que hem esmentat.
cia (que ja no sabem on és). Igualment, l’originalitat dels minipisos i la possibilitat de
Minipisos de pas? No cal que ens enganyem. Per ser pisos
crear un miniespai al gust de cadascú, sense grans ostenta-
de pas, primer han de canviar moltes coses. Només cal parar
cions ni maxitaules de fusta massissa (bàsicament perquè
una mica d’atenció i ens adonarem que, en pisos de 30 m2
no hi caben), criden bastant l’atenció dels que desitgen
o menys, hi estan convivint 4, 5 o 6 persones (famílies
marxar de casa.
senceres, podríem dir) perquè tal i com estan les hipoteques i els maxipreus dels pisos de debò és cada vegada més difícil agosarar-se a demanar-ne una. Endeutar-se fins
En contra:
a les dents, no poder arribar a final de mes i morir amb una
Tenir un minipis no vol dir tenir un minipreu de lloguer.
hipoteca no és el somni de ningú. A més, de moment, no
Almenys això és el que ens podem trobar actualment al
podem dir que la situació laboral dels joves estigui passant
2
mercat de l’habitatge perquè pisos de 30 m i menys
pel seu millor moment (si mai l’ha tingut), amb la qual cosa,
n’hi ha per donar i per vendre, però els preus, més
si hi ha precarietat laboral, és molt probable que les eman-
aviat, no estan a l’abast de tothom, i encara menys
cipacions dels joves sigui díficil o bastant difícil.
17
L’HIPERBÒLIC
18
BOCA A BOCA
”
MATTHEW TREE, escriptor
Per a alguns sóc un "Freak": l'anglès
Afable, cordial i directe. Ens trobem a la sortida de Catalunya Ràdio, on hi acaba d’enregistrar alguna cosa. No ha calgut que m’acredités. Jo entrava, ell sortia. Puntualitat britànica? (Potser l’única cosa britànica que sobreviu?!, segons en Matthew). Anem a un bar on es demana una aigua. Pel camí ningú no ens para. Ara m’ho explica.
una novel·la o un assaig. Jo veig tots els llibres com una mena d’autobiografia. -Havies estudiat filologia? Per què penses que va encaixar tan bé el teu pensament amb aquesta llengua? -No, i no tinc el do de llengües, però vaig aprendre de la manera més natural possible, a través de la immersió. Amb l’ajut d’un llibre d’autoaprenentatge i vivint sis mesos en un poble català, en vaig tenir prou per començar. Però no sé què hagués passat si, en aquest moment de canvi en la meva vida, hagués anat a França o Alemanya.
-En la contraportada del teu darrer llibre, Aniversari, es diu que t’has convertit en un subfamòs català.
-Però vas arribar a Catalunya i t’hi vas quedar vint anys...
Què vol dir? Com s’arriba a ser un subfamòs català?
-Sí, ara em seria molt difícil viure en un altre país que no
-Tot va començar quan vaig publicar la primera novel·la el
fos Catalunya.
1996, Fora de lloc. Vaig decidir que aquesta primera novel·la no moriria com tantes i tantes primeres novel·les,
-Com definiries la situació del català? He llegit que dius
i vaig anar als mitjans —ràdios, diaris— amb ella sota el
que en dues generacions es podria morir...
braç. I van començar a trucar-me. Es donava el fet que el
-No ho dic jo, ho diuen els lingüistes. Si una generació
llibre estava escrit per un anglès que escrivia en català.
deixa de parlar en la seva llengua als seus fills, la posa en
Des d’aleshores hi ha hagut mitjans que s’han interessat
perill. Un idioma sobreviu a través de les generacions i el
en mi perquè sóc un escriptor, i mitjans que s’hi han
lligam és fonamentalment emocional. Les polítiques de
interessat com si fos una mena de freak, aquell anglès que
suport només son una mena de crosses.
escriu en català. Al final vaig acabar fent un petit espai a la televisió amb Andreu Buenafuente, i vaig començar a
-Ets optimista?
convertir-me, efectivament, en un subfamòs. La definició
-Vivint a Barcelona no he notat una gran diferència en els
de subfamòs és la següent: una persona a qui paren pel
costums lingüístics en aquests vint anys. Però mai se sap,
carrer un cop cada tres o quatre mesos. Als famosos els
tot pot passar amb els idiomes en un termini relativament
paren pel carrer cada dues cantonades com a mínim.
curt. Només una generació podria posar en perill la llengua catalana. Però també podria passar, per exemple, de
-Abans d’escriure en català, ja volies ser escriptor?
tenir la independència o un federalisme, i podria canviar el
-Sí, vaig tenir un període d’aprenentatge de 15 anys.
xip dels catalans. L’eslovè estava en perill d’extinció fa
Escriure en català em va ajudar a superar molts proble-
només quatre dies.
mes amb l’anglès, la meva llengua materna. No sé per què vaig trobar una mena de veu natural, íntima, directa
-La teva resposta vincula els canvis institucionals amb els
veuen banderes amb la creu de Sant Jordi, abans tothom
amb el català, que per diverses raons no havia trobat amb
canvis lingüístics.
portava la union jack britànica. Ara fins i tot parlen dels
l’anglès. Va ser com trobar un mitjà d’expressió gaire bé
-Els canvis institucionals necessiten de l’impuls de la
british countries.
fet a mida per a una persona com jo. Ara estic intentant
base. No tindrem mai independència, per exemple, si la
tornar a l’anglès i aconseguir aquest mateix to de veu
majoria de la població no ho vol. La qüestió no està en els
-O sigui que el procés de divulation ha tingut conseqüèn-
directe i íntim en llengua anglesa.
avantatges institucionals que un estat podria donar a la
cies, no només per gal·lesos o escocesos, sinó també pels
llengua, sinó que és una qüestió psicològica. La gent diria
anglesos?
-Però que li falta —o li sobra— a l’anglès que et fa
“vivim en un país de debò”. Així de senzill. La gent és sen-
-Exacte. Són aquests canvis psicològics als que abans feia
no sentir còmode?
zilla en aquest sentit. Els holandesos, per exemple, tenen
referència. A Espanya, un procés similar també tindria con-
-Hi ha una mena de classisme implícit en la llengua
molt clar que són holandesos. Els catalans no tenen clar
seqüències. Molts ja no serien espanyols, sinó castellans,
anglesa britànica que jo volia superar. És un problema
que són catalans.
que és el que són.
qui la seva classe o formació intel·lectual no els marca un registre. -El català t’allibera d’aquestes limitacions en el reg-
”
amb el que no es troben els escriptor nord-americans, a
Els catalans no tenen clar que són catalans”
-Com hauria de ser la devolution a Espanya, per tal que es donessin aquests canvis psicològics? -Per descomptat, s’hauria d’acabar amb aquesta mena de trampa, per no revoltar els militars durant la transició, que
istre?
és l’Estat de les autonomies, i acceptar que Euskadi i
-Sí, tot i que el que li falta una mica al català és un regis-
Catalunya són realitats diferents com és una realitat que
tre transgressor. Cal reinventar-lo. Ja existia. Però després
-Per què creus que això és així?
de la guerra, amb la repressió, tothom va voler dignificar
-Per l’ambivalència de créixer en un país on una televisió
la llengua escrivint alta literatura. Poca gent volia fer liter-
et diu que ets espanyol i una altra que ets català.
si camines sota el sol tindràs calor. -Això vol dir parlar d’una asimetria que molts qüestionen. No totes les autonomies haurien de ser iguals?
atura popular, potser l’única excepció seria Pere Quart. -Això també passa en el cas d’anglesos i britànics...
-A Anglaterra es va provar de fer una devolution interior,
-Com definiries la teva pròpia trajectòria literària?
-Per a la meva generació, el qualificatiu british tenia tota
distingint regions, i va fracassar. Van intentar fer un
-No distingeixo entre formats, per això no m’agrada la
mena de connotacions imperials. Els anglesos cada vega-
Estat de les autonomies i la gent s’hi va oposar perquè
paraula literatura, prefereixo parlar d’escriptura. Jo faig
da més prefereixen dir-se anglesos i prou. Això s’ha notat
no els va semblar que això calgués. El cafè per a tots no
servir el mateix estil a l’hora d’escriure el que en diuen
en els camps de futbol, on només des de fa deu anys es
va colar.
L’HIPERBÒLIC
19
BOCA A BOCA
que escriu en català”
Jaume López, jaumelopez@edicat.net
”
A Anglaterra, el cafè per a tots no va colar”
-A vegades també sembla a l’inrevés: un cert esperit de
A la solapa
tribu que no vol deixar que el català es barregi amb segons qui. -Sí, ho dic en el llibre i cito molts casos d’estrangers que
-A Espanya, sí que va colar...
han estat exclosos del món català. Per exemple, el cas
-Va colar per collons. Avui, els castellans encara accepten
d’un farmacèutic, catalanoparlant, de la zona alta de
el català sempre que sigui una cosa minoritària, una cosa
Barcelona a qui se li adreça una peruana en català.
complementària. Quan això canvia, per exemple en l’àmbit
Segueix parlant en català i ell no deixa de parlar en
de l’educació, posen el crit al cel perquè en el fons no volen
castellà durant tota l’estona. Sembla com si pensés: “en
la convivència lingüística, sinó el predomini del castellà. I els
el meu món català no hi entraràs pas, petita sud-ameri-
catalans, en certa manera, han assumit aquest planteja-
cana”. Allò que de vegades es diu de no ser mal educat
ment que ve des de fora.
és una excusa de mal pagador.
Matthew Tree (Londres, 1958) es va ensenyar el català el 1979 i va venir a viure a Barcelona el 1984. Ha publicat la novel·la Fora de lloc (1996), el llibre de contes Ella ve quan vol (Premi Octubre de Narrativa 1999), el llibre de viatges CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (2000), la novel·la Privilegiat (Premi Columna 2001), Contra la monarquia (2004), i Memòries! 1974-1989 (2004). El seu darrer llibre és Aniversari.
L’HIPERBÒLIC
20
entrevista
”
CARLES SOLÀ, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
CAL DONAR ESTABILITAT A LA CARRERA INVESTIGADORA”
Jaume López jaumelopez@edicat.net
En el número del mes passat parlàvem al Boca a Boca amb el conseller Solà de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, Bolonya pels amics. Però no podíem oblidar els altres dos barrets que li pertoquen a aquest departament: recerca i societat de la informació. Ara completem aquella entrevista amb les respostes que feien referència a aquests dos grans temes.
-Sincotró, superordinador Marenostrum, parc de recerca biomèdica. Aquests són els projectes estrella de la Generalitat pel que fa a la recerca? -Certament ho són, en un sentit mediàtic del terme, però juntament amb aquestes grans infrastructures cal fer moltes més coses. Ens interessa la formació d’investigadors i ara, sobretot, la professionalització de la carrera investigadora. -Abans que m’ho expliqui, no li sembla que si dediquem tants diners a aquests macroprojectes, en quedaran pocs per a la resta? -Això és fals. Les grans infrastructures de recerca no han manllevat ni un euro a les altres inversions, contradient un temor que sovint l’opinió pública expressa. Es pot demostrar que els grans projectes són diners afegits al pressupost de recerca, és a dir, que gràcies a ells en tenim més, no menys, i que quan no s’utilitzen per a aquests objectius es perden. -Tornem, doncs, a la carrera investigadora, què hi ha de nou? Com se surt de la històrica precarietat d’aquest col·lectiu? -En primer lloc, cal incrementar el nombre d’investigadors, que encara és baix si el comparem amb països com Estats Units o Japó, tot i que Catalunya està a prop de la mitjana europea. Cal facilitar-ne la formació, però no deixar-ho aquí. Cal, després, facilitar la incorporació laboral i consolidar veritablement una carrera investigadora que proporcioni estabilitat laboral als investigadors. Una novetat important en aquest sentit és la transformació del que abans eren
Social, etc.), dels que abans no gaudien els investigadors-
d’arribar a tots els municipis, tant en l’àmbit urbà com
becaris. Un altra novetat important és la possibilitat de
rural. Volem garantir que al 2008 la connexió de banda
gaudir d’aquests contractes en empreses. Volem que hi
ampla arribarà a 9 de cada 10 ajuntaments. I també
hagi més interrelació entre l’esfera pública i la privada pel
volem donar ajuts per a la compra d’ordinadors amb l’ob-
que fa a la recerca.
jectiu que el percentatge de llars amb ordinador passi del 55% actual al 70%.
-Tots aquests són elements, sens dubte, claus per consolidar-nos com a societat avançada, com ho són també les
-Des del seu departament s’està impulsant l’ús del pro-
noves tecnologies de la informació i la comunicació (les
gramari lliure que, a casa nostra, va força lligat a l’exten-
famoses TIC). Quins són els eixos del departament en
sió del català a la xarxa. Quan s’administrarà la
aquesta direcció?
Generalitat amb aquest tipus de programari?
-Impulsem dues línies que es retroalimenten. D’una banda,
-Hi estem anant, però cal anar pas a pas. A Munic, per
un ambiciós pla d’infrastructures de telecomunicacions i,
exemple, van haver de frenar la seva implantació perquè
d’una altra, un pla director de serveis i continguts. Pel que
abans es requereix d’un pla de formació dels qui ja estan
fa a les infrastructures, volem, entre d’altres coses, que la
acostumats a treballar amb altres programes. Cal fer
banda ampla (de 2 Mb) arribi a tot el país l’any 2008, i tre-
proves com les que ara mateix està realitzant la
ballar, igualment, per ampliar la cobertura de telefonia
Universitat de Lleida.
mòbil de tercera generació. -Per acabar, quin programa de tractament de textos util-
“Volem que al 2008 la banda ampla (2 Mb) arribi a tot el país”
itza? I navegador?
però que els tres següents ja siguin amb un contracte que
-Això vol dir Internet a tot arreu?
Ambdós de programari lliure. Només volia saber si es
garanteixi tots els drets laborals (cotització a la Seguretat
-Sí, ja sigui per cable o per altres mitjans, Internet ha
començava per casa...
beques en contractes. -Això també seria d’aplicació per a les beques pre-doctorals?
-L’Open Office i el Mozilla.
-Sí, la idea és que el primer any continuï sent una beca
L’HIPERBÒLIC
21
NOVES TECNOLOGIES
NOVES TECNOLOGIES David Campos, consulta@edicat.net
Publicitat a través de Bluetooth La tecnologia ofereix moltes possibilitats a la publicitat i ara s’ha ideat un nou sistema de màrqueting que només necessita d’un ordinador i un mòbil d’última generació. El sistema consisteix en enviar missatges publicitaris a qualsevol telèfon mòbil que es trobi a un radi d’uns 300 metres de l’emissor i que disposi de connexió del sistema de connexió sense cables de curt abast, conegut com a Bluetooth. D’aquesta manera, quan un vianant s’apropa a un establiment, rep un missatge al seu telèfon convidant-lo a entrar o bé l’informa d’ofertes suposadament interessants. Es calcula que el 30% dels mòbils que s’utilitzen a Catalunya disposen de Bluetooth. Font: www.noticiasdot.com
Asseguren que abans que arribi l’estiu l’ADSL bàsica serà d’1 Mb La companyia Telefònica ha demanat permís a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per duplicar la velocitat de totes les seves línies ADSL. Un cop obtingui l’autorització, els abonats passaran a disposar de doble velocitat ¾que actualment és de 512 kb per segon (versió bàsica) ¾ sense haver de pagar més ni canviar els mòdems. Telefònica ha previst que cap al juny ja s’hagi produït el canvi i l’ADSL bàsica passi a ser de 1024 kb/s.
La PSP no arribarà fins al setembre Tots aquells que esperaven impacients el llançament a Europa de la nova consola portàtil de Sony (PSP) hauran de seguir esperant. Encara que inicialment estava previst que es posés a la venda a finals de març, no serà fins al setembre que es comercialitzaran les primeres unitats de la PSP. Al Japó la consola es ven des del desembre i als Estats Units des del març, però l’enorme demanda ha fet impossible que Sony disposi de prou unitats per poder abastir el mercat Europeu. Per als Estats Units la companyia japonesa va distribuir un milió de PSP, però en només dos dies se’n van vendre mig milió. Així doncs, Sony ha hagut de destinar gairebé tota la producció de consoles per abastir el mercat nipó i americà.
Portàtils a 100 € €
La Xbox supera les expectatives
Un nou prototip d’ordinador portàtil podria revolucionar
Microsoft ha admès que les vendes de la consola Xbox
l’accés a la tecnologia arreu del món. Es tracta d’un pro-
han superat totes les expectatives a causa d’un important
jecte desenvolupat per un equip d’investigadors de
creixement de la demanda que els responsables de l’em-
Media Lab del Massachusetts Institute of Technology que
presa nord-americana no esperaven. Segons informa
si acaba veient la llum, podria fer desaparèixer l’anome-
l’agència Reuters, la consola que va sortir per competir
nada fractura digital. Segons informa Vilaweb, l’ordinador
amb la PlayStation 2 de Sony té unes previsions de venda
seria impossible de distingir dels altres ordinadors
que podrien assolir els 21 milions d’unitats venudes el
portàtils, disposaria d’una versió del sistema operatiu
mes de juny, uns dos milions per sobre del que estava
Linux, incorporaria una bateria que es podria recarregar
previst inicialment. Microsoft assegura que està treba-
manualment i el seu cost seria d’uns 100 € € .
llant dur per aconseguir satisfer la demanda.
L’HIPERBÒLIC
22
CULTURA
Juny 20 Agenda Xerrada
ràlia, Un viatge pel sud-est d’Aust
a
eg càrrec de Xavier Oliver, biòl , Olot 1 de juny, Sala d’actes de l’IMPC Conferència
estilística i L’Art gòtic: evolució tècnica, s pictòriiconogràfica en les realitzacion Cicle ater Zap l mae ques, a càrrec d’Is òria Hist la de és trav a Evolució de l’Art Lleida 2 de juny, Centre Cultural Ibercaja, Música
Rústics, en concert s de Rei 3 de juny , Fira de la Cervesa, Molin Teatre
El primer seductor,
a càrrec de Cia. La
Taronja 4 juny, La Planeta, Girona Música
e Concert Pro Fundación Vicent del Ferrer, a càrrec de l’Orquestra ra Centenari i del Cor Nova Ega 5 de juny, L’Auditori, Barcelona Cinema
L’avantguarda artístidel sege xx is inic ca a Alemanya a
Die Brücke & Co.
ut, Barcelona Del 7 al 28 de juny, Goethe Instit Teatre
Morir a Bagdad,
a càrrec del Col·lectiu
Teatre per la Pau Girona 10 juny , Aparcament Les Àligues, Música
FESTIVAL
Grec 2005
concert Lax’n Busto, Whiskyn’s, en
Festival d’Estiu de Barcelona
11 de juny , Sala Kursaal, Valls
Les arts escèniques tornen a prendre el protago-
Música
nisme de les nits d’estiu a la capital catalana amb
a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès
La creació,
Catalana, Barcelona 12 de juny , Palau de la Música
una nova edició (la vint-i-novena) del festival Grec,
LECTURA
Premi literari UPC de Ciència-Ficció 2005 Ciència, tècnica... i literatura
el Festival d’Estiu de Barcelona. Entre el 27 de juny i el 8 d’agost el Grec 2005 desplegarà un pro-
Destinataris: Poden optar al premi les narra-
Pintura
grama de gran qualitat amb més de cinquanta
Pintar sense pintar
cions inèdites que es puguin emmarcar dins del
propostes artístiques. El festival s’inaugurarà ofi-
gènere de la ciència-ficció
cialment amb la representació al teatre Grec de
Característiques de les obres: Escrites en català,
Montjuïc de l’obra Al vostre gust, de William
castellà, anglès o francès, i mecanografiades a
Shakespeare, dirigida per Xicu Masó i protago-
doble espai, han de tenir una extensió aproximada
nitzada per Pep Tosar. L’oferta teatral del Grec
d’entre 70 i 115 fulls de 30 línies i de 70 caràcters
també inclou, entre altres propostes, Animals noc-
(entre 150.000 i 240.000 caràcters).
turns, de Magda Pueyo; Final de partida, de Rosa
Termini de presentació: 15 de setembre de 2005
Panera, Lleida Fins al 12 de juny, Centre d’Art La Dansa
Ga-gà, de Marta Carrasco
nal de Catalunya, Del 14 al 26 de juny , Teatre Nacio Barcelona Música
Inadaptats, en concert 18 de juny , Vilafranca del Penedès
Novell, o l’adaptació que Xavier Albertí ha fet d’El pianista, de Manuel Vázquez Montalbán. Pel que
Premis: 6.000 euros per a la millor obra i dos
Música
fa a la dansa, el Grec acollirà la tornada de Trisha
Els Pets
accèssits, dotats amb 1.500 euros, un per
Brown, una de les grans figures de la dansa con-
guardonar la millor novel·la presentada pels mem-
temporània. Finalment, l’oferta musical del Grec
bres de la Universitat. Les obres guanyadores
inclou els concerts d’artistes com ara Joan Manuel
seran publicades a la col·lecció d’Ediciones B
Serrat, que oferirà quatre esperats recitals al
NOVA Ciencia Ficción.
23 de juny , Pavelló, Bellpuig Pintura
tudi Francis Alÿs. A peu des de l’es elona Fins al 29 d’agost, MACBA, Barc
mateix teatre Grec, del 7 al 10 de julio. També hi actuara, entre d’altres, Paco Ibáñez; Sílvio
Convoca: El Consell Social de la UPC
Rodríguez, Bebe i Miguel Poveda. www.bcn.es/cultura
Informació i bases: www.upc.edu/cienciaficcio
L’HIPERBÒLIC
23
EL RACÓ
05
A r r ib a l a c a l o r és entut v o j i la . a i r ò l g ortal a l m r i n Posse per a u a mass Shaw
La joventut té el te mperament viu i el judici mort.
Homer
rd Berna
REVETLLA
Pyrene 2005 Tremp, 24, 25 i 26 de juny Amb l’arribada de Sant Joan torna el temps de
tut perquè n e v o j la onfien de c s e d s ll e Els v joves. han estat peare hakes William S
eix amb aburriment. g lle es al qu el d òria Feliç el poble la hist u Charles Montesquie
revetlles, i per revetlles sonades la que es munta-
tot. El secret d’aburrir la gent consisteix en dir-ho
rà del 24 al 26 de juny al Pallars Jussà. Després de La Seu d’Urgell, El Pont de Suert i Llavorsí,
Voltaire
enguany el municipi de Tremp acollirà el Pyrene 2005, la festa amb més marxa dels Pirineus. A banda del privilegiat i immillorable escenari del festival, les formacions que integren el cartell del Pyrene 2005 paguen la pena: La Companyia Elèctrica Dharma, Nass Marrakech, els Mesclat,
L’amor no es manifesta en el desig de fer l’amor amb algú, sinó en el desig de dormir al costat d’algú. Milan Kundera
els Betagarri, Roger Mas, Gari, Xarnege, Boira
tot les . i s in f , e s gair emblaran grans e g it s e d o s Si n petites et s é m s e cos
Preta, Gog i Magog, Titiriteros de Binéfar i La banda d’en Vinaixa. Absolutament recomanable. www.festivalpyrene.com
Plató
Igual que un riu, l’home és canvi i permanència. Anònim
Calor, platges, sol... estiu! L’estiu no només és la calor, el bon temps, poder pren-
lliure! Una bona tempesta d’estiu, amb llamps i trons
dre una llimonada ben fresca a les tres de la matinada,
i tota la pesca, potser amb calamarsada, uns litres
a l’aire lliure i amb els amics. Passejar-te sense abrics
d’aigua que no fan mal a ningú i que després ho de-
incòmodes, sense por d’agafar un refredat, sense ni
ixen tot lluent, d’alguna manera més viu, amb per-
un gram de roba més a sobre, amb sandàlies, pan-
fums d’exquisida olor a terra molla, l’aire net i sa, pur.
talons curts i samarreta sense mànigues, amb tran-
També es bonic de veure el paisatge d’aquells camps
quil·litat i amb ganes de fer el mandra durant les
de blat, o d’ordi i de colza, grans extensions cadas-
vacances. Les piscines, l’aigua del mar, el sol, la plat-
cuna amb una tonalitat diferent, espectacular. I poder
ja, el so —gairebé música— de les ones que ens trans-
contemplar el vol insegur de les papallones, escoltar
porta ves a saber on i ens relaxa... Hi ha moltes més
el cant de les cigales i els grills i de les granotes a la
coses que el fan màgic. Són les vacances de la feina,
vora dels rius i dels llacs...
o dels col·legis i de les universitats, el merescut temps
Ferran Genís