L'Hiperbòlic 50

Page 1

L’HIPERBÒLIC 50

www.deria.cat

març 2007

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

Jofre Bardagí, l’art de fer música

Arriba l’hora dels joves amb empenta - Xavier Florensa presenta el Plajovebcn


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 50

Març

2 EDITORIAL Tots som ciència 3 LA IMATGE warsserspiegel 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 MÓN UNIVERSITARI Titulacions en perill 6 JOVENTUT Gaudeix de l’art més jove

7 REPORTATGE Un clip vermell convertit en casa 8 CONVIDAT Jofre Bardagí 10 REPORTATGE Els óssos passen a la història 12 TEMA DEL MES Joves amb empenta 14 ALTAVEU Quimi Portet 15 ANY DE LA CIÈNCIA Apropa’t a la ciència 16 SEXE Atòmic Girls 17 PASSATEMPS 18 BOCA A BOCA Xavier Florensa 20 TENDÈNCIES Lomografia 21 GUIA JOVE 22 CULTURA Març 2007

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Tots

som ciència Ja ho diuen: la primavera, la sang altera. El canvi de temps, si és que aquest any n’hi ha hagut, altera estats d’ànim, metabolismes i paisatges. Potser el canvi climàtic transformarà l’ordre de les estacions i de les coses. No sabem ben bé què passarà, com també desconeixem si les màquines governaran el nostre futur o si la ciència descobrirà noves maneres per combatre malalties. Precisament, aquest és un dels punts que tracta l’exposició “Apropa’t a la Ciència”, al Palau Robert i engloba’t dins el Barcelona Ciència 2007. Aquesta iniciativa, que també compta amb actes de tots els museus científics de la capital barcelonina i àrea metropolitana, vol fer més accessible la ciència a tots els públics i treure-li l’estigma que és una part de la nostra vida pesada i avorrida. La ciència està en tot allò que fem, en tot allò que mengem, on vivim i en allò que sentim, i per això ens hauríem de parar, ni que fos un moment, a reflexionar sobre la ciència i allò que significa a les nostres vides. Sobretot, i més que res, hauríem d’aprendre a gaudir-ne i a entendre que, encara que a vegades a molts se’ns escapi, no li podem donar l’esquena.

Catalunya -Terrassa- i al Museu Agbar -Cornellà de Llobregat al llarg d’aquest any. Tots ells celebraran també “Colors i ciència” que és com s’ha anomenat el fil conductor de Barcelona Ciència 2007. Es tracta d’un seguit d’activitats que cada museu participant durà a terme durant un mes. Sempre entorn dels colors, els joves podran conèixer tot allò que la ciència amaga, com per exemple, descobrir l’arc de Sant Martí en els tints, els colors dels planetes, dels animals, dels minerals o la seva utiltizació. La primavera portarà aquest any un munt d’activitats per divertir-se amb la ciència i L’Hiperbòlic portarà també un telescopi com a regal per al guanyador del concurs que iniciarem el proper mes entre els nostres lectors. Ja ho saps, no t’ho pots perdre!

Per això, a més, de l’”Apropa’t a la Ciència”, hi haurà el Tiquet Ciència que permetrà accedir al Museu de Ciències Naturals, al Parc Zoològic, al Museu Marítim, a l’Institut i Jardí Botànics, al Cosmocaixa, al Museu de la Ciència i la Tècnica de

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A.

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El personatge: Al Gore, polític Al Gore, perdedor dubtós de les eleccions nord-americanes de l’any 2000 davant de George Bush, ha estat proposat per al premi Nobel per la seva activitat ecologista. El seu documental, Una veritat incòmoda, ha fet obrir els ulls al problema del canvi climàtic i la necessitat d’adoptar mesures urgents si no es vol destruir el planeta. Gore ha aconseguit que fins i tot Bush reconegués que l’escalfament del planeta és un greu problema. Potser seria hora, doncs, que els EEUU firmessin el Tracat de Kioto.

La frase: Antonio Matarrese

Març

President de la Fed. Italiana de Futbol

02/03/1974 Executen a Salvador Puig Antich i Heinz Ches. 05/03/1918 Les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou. 06/03/2004 Es reconeix el dret a la propietat privada a la Xina. 16/03/2001 Es crea la Viquipèdia en català. 19/03/1882 Es posa la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família.

“Els morts, desgraciadament, formen part d’aquest moviment tant gran que és el futbol. L’espectacle ha de continuar.” Sort que no tothom pensa com ell.

22/03/2006 ETA anuncia un alto al foc permanent.


L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

warsserspiegel

3

© Photocase Autor: froodmat


L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són UB

Feina UB es posa en marxa Feina UB presenta la nova oferta formativa 2006-07 destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la Universitat de Barcelona per al segon semestre del curs. L’oferta d’aquest conjunt de cursos i tallers vol esdevenir un complement a la formació específica de cada titulació i afavorir l’òptima transició al mercat laboral. Susceptibles de ser reconeguts com a crèdits de lliure elecció, hi ha una gran diversitat d’activitats adreçades a diferents col·lectius, com poden ser estudiants que vulguin conèixer on treballaran d’aquí a uns anys, estudiants dels últims cursos que vulguin conèixer els processos de selecció de les empreses, etc. L’oferta de cursos de Feina UB és la següent: Tècniques de recerca de feina, Com conèixer-te millor: anàlisi de competències per al treball, Competències per treballar en corporacions internacionals, Com treure profit dels teus coneixements: desenvolupar habilitats personals, Una comunicació eficaç per a una feina millor, Com aprendre a organitzar-se la feina, Com afrontar test psicotècnics, Com superar entrevistes de selecció de personal i Com parlar en públic. Totes les persones que estiguin interessades en rebre més informació ho poden fer al web www. ub.edu/feinaub. Les incripcions es poden fer fins a principis de març. www.ub.edu

notícia

notícies breus Innauguració de l’Internacional Welcome Point (IWP) La Universitat Autònoma de Barcelona ha estrenat un Punt d’Acollida Internacional a la Plaça Cívica del campus de Bellaterra. L’Internacional Welcome Point (IWP) vol ser el punt de referència per a tots aquells estudiants, professorat i personal d’administració i serveis procedents d’altres països que arriben a la UAB i necessiten informació sobre com tramitar la documentació legal, resoldre qüestions de la vida acadèmica, tramitar el carnet de la UAB, conèixer les activitats que es fan al campus, etc. L’IWP té un horari ininterromput de 9’30 a 19 hores i també dóna suport als estudiants estrangers que encara no hagin arribat i necessitin rebre informació abans de traslladar-se. www.uab.cat

Concurs per a la carpeta de la UB 2007-2008 Tots els alumnes de la Universitat de Barcelona poden presentar-se fins al 9 de març, de manera indivudual o en grup, al I Concurs per triar el disseny de la carpeta de la UB per al curs vinent, 2007-08. A més de l’ús del disseny per a la producció de la carpeta, el guanyador rebrà un val de regal de l’Abacus per un import de 300 euros. Els finalistes també en rebran un per un valor de 150 euros. De les propostes que s’hagin presentat fins al 9 de març, un jurat especialitzat format per professionals de la comunicació i la imatge en triarà sis de finalistes. A partir del 16 de març i fins el 10 d’abril es durà a terme la votació electrònica en què podran participar tots els alumnes matriculats a la UB. La proposta guanyadora es farà pública el 12 d’abril i el lliurament de premis tindrà lloc el dia 23 del mateix mes coincidint amb la diada de Sant Jordi. Per consultar les bases del concurs us podeu adreçar a: www.ub.edu/comint/carpeta/bases.html. www.ub.edu

La UdL reafirma totes les seves titulacions El rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, va declarar, arran de la publicació d’un informe que titllava de deficitàries algunes titualcions de la UdL, que “no està previst tancar cap titulació mentre arribi la implementació dels nous graus”. Viñas també declara que “apuntar-se a la UdL representa un encert i una garantia de rebre docència de qualitat”. www.udl.cat


L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

Algunes titulacions, en perill Anna Salarich, anna@edicat.net

La falta d’alumnes en algunes titulacions universitàries podria provocar la seva supressió, segons va declarar el conseller Josep Huguet arran de la publicació del nou Atlas Digital de la España Universitaria. Aquesta mesura afectaria, sobretot, a les tres universitats creades per afavorir el reequilibri territorial: la de Girona, la de Lleida i la de Tarragona. D’aquests centres, la universitat de Lleida és la que en sortiria més perjudicada, ja que les baixes matriculacions en alguns dels estudis pot arribar a qüestionar la seva viabilitat econòmica i acadèmica. Per exemple, les diplomatures de Turisme i Relacions Laborals (impartides en centres adscrits) de la UL i de Tarragona no han tingut cap estudiant inscrit aquest curs. Una altra de les llicenciatures amb poca demanda és la

de Filologia Catalana que, de les 124 incorporacions, només 6 ho van ser a la UL, 14 a la Rovira i Virgili, i 16 a la UG; la resta de l’alumnat es va repartir entre les dues universitats de Barcelona, la UB i la UAB. Altres estudis que corren la mateixa sort que els anteriors són els de Filologia Hispànica i Geografia amb 212 alumnes nous; Turisme, que amb tanta oferta no compta amb més de 15 alumnes per curs; Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, amb molt poc volum de matriculats, i Matemàtiques, Geologia i Estadística que pateixen, any rera any, una disminució d’inscripcions. Prenent aquest panorama com a referència, hem preguntat a alguns sindicats d’estudiants què pensen d’aquesta possible mesura.

Estudiants en acció

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

El sindicat català manifesta ser favorable a la supressió de places allà on hi hagi una baixa demanda d’ensenyament i reagruparles en altres universitats de manera justa i equilibrada. També manifesten que no s’ha de suprimir mai cap titulació per raons econòmiques o manca de sortides laborals i que, fins i tot, s’haurien d’augmentar i crear noves beques per als alumnes que vulguin cursar alguna de les titulacions afectades. En aquest sentit, destaquen que s’hauria de fer un estudi acurat d’allò que és més rendible en cada cas, si la reunificació de places o el manteniment de l’actual dispersió territorial.

El SEPC vol mostrar el seu suport davant d’una ordenació de les titulacions tenint en compte aspectes d’oferta i demanda sempre i quan es correspongui amb un augment de les beques de mobilitat, no signifiqui una excusa per eliminar titulacions bàsiques per al normal desenvolupament cultural dels Països Catalans, i no sigui una centralització encoberta de l’oferta d’educació superior a la ciutat de Barcelona. Igualment, el SEPC vol mostrar el seu temor a què aquests estudis no siguin realitzats amb l’única finalitat de treure beneficis a nivell privat.

www.estudiantsenaccio.cat

www.sepc.cat


L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Gaudeix de Una temporada més, la Sala d’Art Jove inicia el seu cicle d’exposicions. Els encarregats de donar el tret de sortida seran quatre visitants de l’indret comú.

l’art més jove

La primera exposició de la temportada de la Sala d’Art Jove, de la Secretaria de Joventut, titulada Visitants de l’indret comú, girarà entorn de l’interès dels artistes per copsar els espais públics que conformen el seu entorn. Efrén Álvarez, Laura Cuch, Lucía Egaña Rojas, Tjasa Kancler i Julio Lugón han materialitzat, cadascú a la seva manera i amb el seu particular punt de vista, l’entorn amb el qual conviuen. La Sala d’Art Jove està pensada per a què els joves artistes tinguin un lloc on exposar els seus treballs encara desconeguts. Després de presentar-se al concurs i de ser escollits per un jurat expert, 16 artistes exposaran al llarg del 2007. Oriol Fontdevila, membre de l’equip gestor, recorda que “la Sala és un laboratori d’experimentació, un lloc on provar coses noves per aquells artistes menors de 30 anys que encara han tingut poques oportunitats per mostrar els seus treballs”. Fontdevila continua explicant que “els artistes que exposen són joves, moltes vegades acabats de llicenciar o que encara no han acabat. Nosaltres els oferim un espai on mostrar el què fan, i alhora, una formació que no troben a les aules, un aprenentage horitzontal de com muntar una exposició, els passos que s’han de seguir, etc.”. Els joves tenen al seu costat un tutor que els assessora en tots aquests temes i que s’encarrega de projectar l’exposició. Enguany, aquestes es desenvolupen en grups de quatre perquè, com comenta Fontdevila, “ens ajuda a que hi hagi un intercanvi d’idees entre els artistes”. A més de ser un marc per generar coneixement, la Sala d’Art Jove vol esdevenir una eina integradora d’abast territorial, tal i com destaca Jordi Casals, director de programes de la Secretaria de Joventut: “La Sala té com a objectiu promocionar i fer d’aparador de les creacions contemporànies que realitzen els joves catalans. A més, vol ser un espai propi dins la proposta cultural barcelonina i catalana”. Casals afirma que “la Secretaria de Joventut dóna suport a la promoció de la cultura i de les formes d’expressió artístiques, sense limitar la llibertat creativa, tant en temàtica com en disciplina”. La llibertat de la que gaudeixen els joves artistes es reforça amb uns tutors d’exposició que són professionals del món de la cultura en actiu, que ajuden als nous creadors a “saber mostrar la seva obra, a fer que es relacioni amb les altres peces de la sala realitzades per altres artistes. Així, la Sala ofereix una formació que trenca amb la visió de la sala d’art com únicament aparador”.

+ informació Sala d’Art Jove C/ Calàbria, 147 o Rocafort, 116. Barcelona Horari: de dilluns a divendres de 10 a 20h. Metro L1 Rocafort www.gencat.cat/joventut Laura Cuch

Parlem-ne! “L’exposició presenta treballs sorprenents” David Bestué és artista i és el tutor de la primera exposició de la temporada a la Sala d’Art Jove de la Secretaria de Joventut, Visitants de l’indret comú. Ell i els altres tutors són els més anònims de les exposicions, tot i que la seva feina és molt important. Hem parlat amb el David perquè ens expliqui què suposa ser el tutor d’una exposició a la Sala d’Art Jove. - Què vol dir ser el tutor en termes artístics? Ser el tutor d’una exposició a la Sala d’Art Jove significa fer d’interlocutor entre els artistes i els responsables de la Sala. També es fa un seguiment i es dóna suport al procés dels projectes que els artistes realitzaran per a l’exposició, ajudant a potenciar l’intenció primera del treball, així com la seva ressolució final. El tutor també proposa la disposició dels diferents treballs a la Sala i el possible text del desplegable.

- Ens pots explicar de què tracta l’exposició que has tutoritzat? El punt en comú dels diferents treballs, és la fixació dels 5 artistes presents, Laura Cuch, Lucía Egaña, Efrén González, Tjasa Kancler i Julio Lugón, cap a diferents aspectes de l’espai públic. En tots ells aquesta mirada té quelcom d’exploració, de rastrejar dins d’aquest context tan ampli els seus mecanismes de control, les seves narracions secretes i el seu ordre ocult. - Un tutor ha de ser artista o pot no ser-ho? En el meu cas, jo sí que sóc artista però no és necessari. Potser el fet de que ho sigui pot ajudar a entendre millor el procés que segueixen els diferents artistes, si bé és cert que un tutor comissari els podria facilitar un contrapunt molt positiu com a teòric o virtual espectador. - Què ens diries per què visitéssim la Sala d’Art Jove? El que li diria a la gent és que encara que potser no coneguin a tots els artistes de l’exposició s’enduran una gran sorpresa perquè presenten treballs molt madurs i sorprenents. Per una banda,

hi ha l’enregistrament d’una acció duta a terme pels carrers de l’Eixample, realitzat per una de les artistes més rellevants de l’escena artística xilena; per un altre cantó, es presenta una sèrie fotogràfica d’elements de l’espai públic duta a terme per una jove fotògrafa professional que encara no ha exposat gaire a Barcelona. També s’hi veuran dos esquemes gegants i obsessius del funcionament intern d’un centre comercial i una visió més subjectiva i complexa del que ens anem trobant al carrer, duta a terme per dos artistes que és el primer cop que col.laboren junts i que han presentat un dibuix gegant que envolta totalment un dels pilars de l’entrada.


L’HIPERBÒLIC

7

REPORTATGE

El clip que es va convertir en una casa

Anna Salarich, anna@edicat.net

En què s’assemblen un clip de color vermell i una casa de dues plantes? Realment no s’assemblen en res, però un noi canadenc va aconseguir que li canviessin una cosa per l’altra. Suposem que haureu vist per la televisió l’últim anunci de Volkswagen Polo, el d’un noi que canvia un clip per una casa. No és cap broma. El protagonista existeix, és el Kyle MacDonald, un internauta canadenc, que un dia va decidir que a través dels intercanvis aconseguiria canviar un clip vermell per una casa. Tot va començar el juliol de 2005, va penjar a Internet, al seu blog, l’anunci on proposava el primer canvi. Només hi havia una condició: el producte que li oferissin havia de ser del mateix valor o superior al que ell canviava. El jove també deixava clar que seria ell qui aniria a buscar l’objecte, fos on fos. Les respostes no es van fer esperar i en Kyle va decidir que canviaria el clip vermell per un llapis de fusta en forma de peix. A partir d’aquí, la cadena es va posar en funcionament i de seguida ja va rebre ofertes per canviar el llapis. L’objecte que va triar va ser un pom de porta de placard on hi havia dibuixada una cara. El canvi aquí es va complicar una mica, però va trobar sortida quan un internauta va oferir-li una graella elèctrica. De la graella elèctrica va passar a un generador elèctric; d’aquest a un equip de festa compost per un cartell de neó de Budweiser, un barril de cervesa i un pagaré per omplir-lo; això ho va canviar per una moto de neu; aquesta va donar lloc a un viatge pagat a Yalk; les vacances les va canviar per una furgoneta; aquesta li va proporcionar

un contracte musical; el canvi el va fer per un lloguer d’un any a Phoenix; aquest el va bescanviar per una tarda amb el grup Alice Cooper; la trobada musical la va canviar per una bola de neu amb la cara de Kiss; l’objecte de decoració, el va canviar per un paper en una pel·lícula de Hollywood i aquest, finalment, li va donar l’oportunitat d’accedir a la casa. Exactament han estat 14 canvis durant gairebé un any. La iniciativa d’en Kyle MacDonald va tenir tant de renom que, fins i tot, la CNN o la BBC se’n van fer ressò i el van entrevistar en algun dels seus programes. També cal remarcar que era tan conegut que, en el cas del paper de Hollywood, el director que li va oferir, Corbin Bernsen, li va proposar abans de fer el canvi. En Kyle, per seguir la seva filosofia, va dir que no l’acceptaria si no era un canvi. I així va ser, la bola de neu amb la cara de Kiss va ser la moneda de canvi, ja que el director en col·lecciona i ja en té més de 6.000. La casa li va oferir l’ajuntament de Kipling (estat canadenc de Saskatchewan). Aques-

ta petita localitat va trobar que l’aventura del jove els podia veneficiar turísticament a més que, per suposat, ara han de buscar la persona que els representarà a la pel·lícula de Bernsen. L’ajuntament ja ha preparat un càsting i a l’entrada del poble han col·locat un clip gegant en motiu del seu nou veí. L’èxit de MacDonald ha arribat tan lluny que, fins i tot, com apuntàvem a l’inici, l’empresa que porta l’anunci del Volkswagen Polo es va posar en contacte amb ell per rodar un anunci amb la seva història. Per això, podeu veure per la televisió exactament l’aventura d’en Kyle, amb ell mateix com a protagonista i amb la casa real que li van canviar. De moment, la seva història ja es coneix internacionalment i li han sortit imitadors. La sort que tindran ells no ho sabem, però és allò que es diu que com l’original, no hi ha res!


L’HIPERBÒLIC

8

EL CONVIDAT

Jofre Bardagí, músic

El disc m’ha servit de teràpia” Albert Lladó, albert@edicat.cat

Jofre Bardagí és un jove de vint-i-vuit anys amb una sensibilitat molt especial. Després de liderar el grup Glaucs, del que ara fa deu anys del primer disc, avui està molt engrescat amb Nut. El 2007 el comença presentant el seu primer disc en solitari Jo faig cançons. Un disc intimista i molt personal, amb una qualitat musical que feia temps que no es veia al panorama català. Un talent gegant al servei d’un món interior ple de sentiments on tots ens hi podem reconèixer. Un talent del que podrem gaudir a la presentació del disc, el proper 27 de febrer a la sala Luz de Gas.

- Aquest és un disc molt íntim. T’has sentit molt despullat després d’haver fet aquest disc? En un principi, sí. Em feia por i respecte que hi hagués tanta sinceritat. No sabia com s’ho prendria la gent. Però sembla ser que ha agradat.

- La música, com qualsevol acte de creació, és catàrtica, per tant? T’ha servit com a teràpia? Sí. Mentre ho feia pensava que m’estava fent més mal que bé. Una vegada ja ho he acabat, i ja puc parlar d’això, és quan m’he adonat que m’ha servit de teràpia. -Quina diferència hi ha entre fer un disc en grup a fer-lo sol? Hi ha més responsabilitat i implicació? Hi ha molta més implicació, i molta més responsabilitat. Potser al resultat final no es nota tant, però alhora de produir-lo sí que et sents molt sol. No tens ningú al costat que et digui per on tirar. Només tens la teva opinió, i això fa que tinguis molts dubtes. -Com va sorgir el disc Jo faig cançons? Tenies clar que es convertiria en un disc? En cap moment vaig pensar en fer un disc. Vaig fer una cançó, “Jo faig cançons”, per treure’m tot allò que tenia a dins. La vaig tocar en directe i va agradar molt. Vaig pensar

en fer un single, o en penjar-la a Internet, però com que alhora anava fent cançons molt personals, i com que necessitava escriure cançons així, va sorgir poc a poc. -Com ha evolucionat Jofre Bardagí, com a músic, des d’aquell primer concert als quinze anys fins avui? Espero que evolucioni cap a un bon camí, però tampoc m’ho plantejo. Vas aprenent, vas coneixent el món aquest, però el més important és creure que sempre has d’aprendre coses. -Ser fill de qui ets, t’ha perjudicat, t’ha ajudat o depèn del moment? Depèn del moment. Professionalment, menys del que la gent es creu. Hi ha gent que ho ha fet servir per a dir coses estranyes, i inventar-se ximpleries. Personalment, m’ha ajudat molt, naturalment.

-Per què creus que Nut no va tenir tant de renom com Glaucs? Cantar en català, t’ajuda o et perjudica? No sé què va passar amb el primer disc de Nut, però que hi ha una censura del mitjans d’aquí si no cantes en català és evident. I ho trobo espectacularment injust. Aquestes coses no haurien de passar. Hem de normalitzar-ho tot.

El més important és creure que sempre has d’aprendre coses” -He vist al teu bloc que en un any tens previst treure un recopilatori de Glaucs, un altre disc en solitari, un disc de Nut i alguna altra cosa que no vols dir. Tens temps de tot? Encara hem de fer més coses. Sí, hi ha temps per a tot. Vull tornar a fer “La Marató”, estic pensant en fer un documental...

Vaig fer una cançó per treure’m tot allò que tenia a dins”

Tal com raja Nom complet: Jofre Bardagí Grima Lloc i data de naixement: Barcelona, 21 d’agost de 1978 La primera vegada que vas pujar a un escenari: Al quinze anys en una festa d’aniversari. Una qualitat? Intentar conèixer els meus defectes. Una debilitat? El cine. El plat que cuines millor: La cuina mexicana i la japonesa m’agraden molt. Cuinar-la i menjar-la. Un lloc on t’agradaria viure: Buenos Aires El millor moment de la teva carrera: Ara I el pitjor: El final de Glaucs Un projecte en el qual t’encantaria participar: En una pel·lícula de Woody Allen Si no haguéssis sigut músic, què t’hagués agradat fer? Potser, director de cinema


L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

- Què prefereixes, fer un disc en directe o a l’estudi? Prefereixo les dues coses. Fer un disc en directe porta molts mals de cap, però, tot i així, cada cosa té el seu encant. -T’agrada molt el cinema. T’agradaria dedicar-t’hi? Tinc pensat, una vegada acabi amb tots els projectes que tinc, anar a Buenos Aires a estudiar cinema. Però ja veurem. - Perquè avui... es pot viure de la música? Dels discos, no. Però faig altres coses: concerts, cançons per a altres... Sinó és molt difícil. - Al final del disc sorprèn el bonus track... Sí, és una cançó girada. Volíem, després de cançons molt intimistes i personals, sorprendre una mica. - Quina és la cançó del disc amb què coneixerem millor Jofre Bardagí? “Jo vull fer cançons”. És la declaració d’intencions i a partir de la qual va anar sorgint el disc. És una cançó dura, però que explica molt bé què volia dir.

’Jo vull fer cançons’ és la declaració d’intencions i a partir de la qual va anar sorgint el disc”

9


L’HIPERBÒLIC

10

REPORTATGE

Els óssos amorosos passen a la història Anna Salarich, anna@edicat.net

Quan un està cansat de dibuixar tendres ossets per a pijames de nenes, s’ha de desfogar d’alguna manera. Això és la cosa que li va passar a Pete Underhill el 1994, creador dels Bad Taste Bears. Sense cap mena de dubte, els podríem batejar com els ossets menys carinyosos que s’han creat mai, però potser per això tenen tant i tant d’èxit arreu del món. A Catalunya encara són força desconeguts, però de mica en mica es van obrint camí. Els Bad Taste Bears són bèsties, malcarats i no tenen vergonya. És una crítica al sempre bonifaci osset que ja cansat que tothom li digui que és tan bo, ha decidit revolucionar-se. Pete Underhill va crear el seu primer Bad Taste Bear el 1994, quan en un moment de saturació, va decidir deixar els ossets dels pijames infantils per passar-se als óssos

amb motoserra. S’ho va passar tan i tan bé que va començar a dibuixar-ne més versions i el 1999 Piranha Studios va convertir els diferents dibuixos en figures. Van començar amb pocs exemplars, venent-los en una petita botiga d’Anglaterra. L’èxit va ser tan sonat que només en un any la producció es va doblar. Avui en dia, hi ha gairebé 100 figures diferents i tota una xarxa de seguidor dels Bad Taste Bears que es comuniquen a través de la xarxa.

Figures de col·leccionisme Qui compra un Bad Taste Bear, s’hi acaba enganxant. No hi ha dubte que aquestes petites figures d’uns 10 cm d’alçada enamoren per ser transgressores i divertides alhora. També són una inversió de futur perquè

el fet que siguin edicions limitades fa que un osset, al llarg dels anys, pugui valdre molt més del que va costar en un principi. Normalment, cada exemplar té una vida de 12 mesos, tot i que a vegades es pot allargar o escursar segons l’èxit. A més a més, hi ha les edicions limitades que surten dues vegades l’any, a la primavera i a la tardor. Se’n comercialitzen entre 1.500 i 3.000 unitats, cada una d’elles porta un número individual en una placa metàl·lica, van en caixa transparent i també apareix la signatura del creador Pete Underhill. També surten al mercat edicions especials per a aquelles cites puntuals com poden ser aniversaris, el dia de la mare, etc. Igualment, cada any al juliol, surt al carrer la figura dels “Membres”, és a dir, aquella que es dóna

als nous integrants del club. Al Nadal, tots els socis reben una figura exclusiva d’aquestes dates.

Bad Taste Bears de totes maneres A més de les mítiques figuretes, els Bad Taste Bears es poden trobar en diferents suports com, per exemple, en óssos de peluix, corbates, com a estris de cuina o en forma de clauers. En aquesta última modalitat, hi podem trobar la versió en petit de la figura i, fins i tot, hi ha alguns clauers que són exclusius.



L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Joves amb idees, joves amb empenta Anna Salarich, anna@edicat.net Fotografies patabrava: Isaac Rodríguez

Per a molts joves acabats de llicenciar, el món laboral que es troben al davant no els acaba d’agradar. Inquiets i amb grans idees, decideixen crear el seu propi projecte, la seva pròpia empresa. Aquest és el cas de l’Albert, en Toni, l’Oriol i l’Andreu, tres periodistes i un informàtic que, aprofitant els avantatges d’Internet, han tirat endavant aquest nou repte, amb moltes ganes, força i grans dosis d’il·lusió.

Heura Internet L’Albert i en Toni són amics i va ser el Toni qui va convèncer l’Albert per iniciar un projecte: “Ens coneixíem des de feia temps i quan van sortir els dominis .cat, vam veure que era una bona oportunitat per tenir un domini propi que englobés la cultura i la llengua catalana, i tot allò que com un país normal tindríem i ara mateix no tenim, com productes tecnològics catalans, serveis mèdics en català, punts de trobada o de relació/amistat en català...” Per això van anar per feina i, el mateix dia que sortien al mercat, van comprar els dominis metges.cat, ordinadors.cat, amor.cat, esglesia.cat i diari.cat. De moment, només estan treballant plenament en el dos primers i, de mica en mica, ja ampliaran el seu ventall. “Anem fent a poc a poc i bona lletra”, comenta l’Albert. Pel que fa al repartiment de feines, “en Toni porta tot el tema de coordinació amb els programadors i jo m’encarrego de la part més periodística i de relacions públiques”. Això sí, com a tot arreu “hi ha tot el tema burocràtic que ens porta massa feina!”. Tot els dominis que van comprar responien “a una mancança que creiem que hi ha a Catalunya i en català”.

Les patates braves al poder L’Andreu i l’Oriol també s’han decantat pel món d’Internet per dur a terme el seu projecte. Llicenciats en periodisme a la mateixa promoció, la seva web www.patatabrava.com va adreçada als universitaris de Catalunya, i des d’ella es poden descarregar apunts, assessorar-se sobre assignatures, conèixer les frases mítiques d’aquest o aquell professor i fer un top 10 dels més guapos i guapes de la facultat, entre d’altres. “El projecte Patatabrava va començar l’any 2002 i ho va fer com un joc. Feia temps que ens voltava pel cap la idea d’obrir un mitjà de comunicació a Internet i, després d’uns mesos de feina aprofitant les hores en les quals feiem campana, va néixer patatabrava.com.”, expliquen. La idea de muntar la seva pròpia empresa “ve del fet que després de quatre anys compaginant el projecte amb altres feines, vam decidir dedicar-nos exclusivament a allò que ens agrada. Per poder viure d’això, el primer pas era crear la nostra empresa”. Fa pocs mesos que l’han creat però miren endavant amb optimisme perquè “la gent del nostre entorn ens anima a tirar endavant, tot i avisar-nos que haurem de treballar molt i dedicar-hi més hores que a qualsevol altra feina”, comenta l’Andreu. El seu objectiu, i


L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

el de l’Oriol, és clar: ”Ara mateix el nostre objectiu és poder viure d’aquest projecte. Diàriament mantenim i millorem el portal, afegint-hi noves seccions que poden interessar als nostres usuaris. La darrera creació, per exemple, han estat els espais personals on els usuaris poden penjar les seves fotografies i comentaris”. Els dos periodistes reconeixen que el nom de la web els ha ajudat i que va sorgir “en una de les nombroses hores que ens hem passat als bars. Després de donar-hi moltes voltes vam veure que la resposta la teníem al davant: un plat de patates braves!”. Tant en el primer com en el segon cas, la feina que els suposa tirar endavant el seu projecte és considerable, a vegades cal treballar en cap de setmana i en hores intempestives. Tot i això, però, tots quatre reconeixen que treballar per a un mateix aporta molta llibertat i satisfaccions en veure els resultats de tota la seva dedicació.

Ajudes als emprenedors Tant Heura Internet com patatabrava.com són projectes iniciats per gent jove. Moltes vegades aquest fet, juntament amb què no es tenen perquè tenir els coneixements empresarials necessaris, pot ocasionar dubtes i temors. Per a què aquests no siguin un impediment a l’hora de crear la vostra pròpia empresa, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya posen al vostre abast serveis d’assessorament. En el primer cas, existeix Barcelona Activa (www.barcelonactiva.es) i en el segon, us podeu adreçar a la Secretaria General de Joventut al carrer Calàbria de Barcelona, o bé, fer-ho per internet al web www.gencat.cat/joventut. Allà us assessoraran dels passos que heu de fer i quines són les millors sortides per a la vostra idea de negoci.


L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU www.enderrock.com

Quimi Portet mata els dimarts i els divendres Helena M. Alegret, Elisenda Soriguera, Foto: Noemí Elias

L’astre intercomarcal calma les ànsies del públic amb Matem els dimarts i els divendres. El seu sisè disc en solitari o el dissetè de la seva profitosa carrera discogràfica (Kul de Mandril, Los Burros, El último de la Fila i Los Rápidos).

preclar–, em va dir: ‘Quimi, tenint un títol com Matem els dimarts i els divendres, com li pots dir a un disc La cuixa i l’ala? Tu ets burro o què?’ Sense saber res del disc, ni haver sentit res”.

L’únic del disc que existeix sóc jo. Això ha de quedar clar, per això el faig. No sóc ni un cronista de la societat, ni explico la vida de la meva família als meus discos, ni les meves experiències amoroses... No ho he fet mai”. I posats a entendre, preguntem pel

BETH My own way home Els temes d’aquest tercer dis de la Beth van nèixer a Londres, on la cantant de Súria va aïllar-se uns mesos per frenar el ritme frenètic de la popularitat. Un treball que deixa ben clar que l’etiqueta O.T. ha quedat enrera, amb temes com “Lullaby” (només guitarra acústica i veu) o “Deep Inside” (amb la col·laboració de Jofre Bardagí). La cirereta és “Súria”, un tresor que només descobriran els més pacients. Elisenda Soriguera

RED BANNER No ens aturaran Molta adrenalina en cançons que són com punyalades de bruta ràbia incontinguda. Un disc amb un total de vint temes: a més de les dotze cançons que el formen, el CD inclou les peces del disc compartit www (Bullanga, 2005) i dues revisitacions del primer treball homònim del disc del grup, de 1999. Per als que necessitin referències bàsiques, que apuntin: Dead Kennedys, The Misfits o La Polla Records. Roger Palà

“La gent em diu surrealista però sóc de la broma”, afirma Quimi Portet. El que sembla una broma és el títol del disc: “Excellent títol! No té cap sentit, absolutament cap sentit. Amb l’Antonio Fidel [el baixista] vam entrar en una carnisseria, vam demanar una botifarra i... ‘Ho sento, Quimi! És que matem els dimarts i els divendres’”. Però durant un temps el disc s’havia de dir La cuixa i l’ala... “Perquè després et canses del títol, encara que no existeixi el disc, de tant de parlar-ne i riure, ja et penses que la gent n’està farta. Però un dia em va trucar en Sisa, mestre excels –així com Aquil·les era el dels peus alats, Sisa és el del crani

A punt d’arribar al mèrit biològic dels cinquanta anys, Portet completa amb aquest treball el seu univers particular, corregit i augmentat. Per trobar sentit a les lletres, pot ajudar fer una lectura al seu bloc <www. quimiportet.com/blog>. Una proposta per mirar d’entendre temes com “Bum Bum Bum”: “simplement, quan les cançons encara no tenen lletra les faig en víking... bum, bum, bum... i vaig dir-me, ostres, que guai, ja tinc un tros de lletra fet!”. Qualsevol coincidència del disc amb la realitat, és pura casualitat: “No existeix ningú. Se suposa que sóc poeta i m’invento coses.

fragment “i jo el poeta “sexy” i atrevit, mig Verdaguer i mig Tarzan”, de la cançó “La cuixa i l’ala”. Quins components de Verdaguer i de Tarzan tens? “Home! Això salta a la vista, no? (riu) Tinc la sensibilitat de Verdaguer i el cos de Tarzan. No, no és veritat... Ara, si em deixen triar, m’estimo més ser Tarzan que Verdaguer. Verdaguer, per més que sigui el gran poeta, no deixa de ser un capellà una mica caspós. És però una bona i simpàtica troballa literària, un poeta que diu que és mig Verdaguer i mig Tarzan. No puc dissimular que m’agrada molt aquesta lletra”, confessa Portet.

SOUL ATAC Soul Atac Els diversos estils i ritmes de la música negra són el territori en el que es mouen amb naturalitat. Malgrat aquesta diversitat, aconsegueixen un sorprenent so propi inhabitual en un disc de debut. El primer que crida l’atenció són les tres veus femenines que marquen la personalitat del grup. Soul Atac, la proposta per als que volen ballar i no es conformen amb cançons insulses i sense contingut. Joaquim Vilarnau


L’HIPERBÒLIC

15

ANY DE LA CIÈNCIA

Apropa’t a la ciència Anna Salarich, anna@edicat.net

El Palau Robert ofereix fins el proper 31 de juliol l’exposició “Apropa’t a la ciència. De la recerca a la innovació” que, englobada dins el Barcelona Ciència 2007, vol acostar de manera didàctica i entretinguda la ciència als ciutadans.

Barcelona Ciència 2007 commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal desplegant a tota la ciutat un munt d’activitats per acostar la ciència a tothom, petits, grans i joves. Dins aquest marc, el Palau Robert portarà a terme, fins el proper mes de juliol, l’exposició “Apropa’t a la ciència. De la recerca a la innovació”, dissenyada per donar a conèixer els plans de recerca i desenvolupament impulsats per la Generalitat de Catalunya. Igualment, vol fer veure la relació entre els coneixements científics i la innovació tecnològica, i promoure vocacions científiques des d’exemples concrets i suggerents. Per això, l’exposició es divideix en diferents espais on el visitant podrà descobrir de manera divertida i amena diferents camps científics com la robòtica, la realitat virtual, les vacunes… i podrà conèixer el Pau.

La robòtica Tot i que ara la robòtica i les seves aplicacions socials puguin semblar un fet molt llunyà, cal pensar que a mitjan d’aquest segle no ho serà tant. Els robots es distribuiran en tres grans grups com són el sector professional, el sector domèstic i el sector de l’oci i l’entreteniment.

El tractament dels aliments En el camp de l’alimentació, cal destacar que els processos productius sempre han estat una part essencial en el desenvolupament de la humanitat. Avui en dia, hi ha una nova tecnologia que es considera molt important per a l’evolució en aquest camp: les altes pressions. A l’exposicó, es podran veure aliments frescos conservats durant mesos gràcies a les altes pressions.

Els transplantaments El següent espai de l’exposició ens portarà a conèixer els transplantaments i les importants repercussions en l’allargament i millora de les condicions de vida dels malalts. Aquest fet ha estat possible gràcies a la feina dels professionals i de l’administració sanitària en investigació i anàlisis.

Sistema MARES MARES vol dir Muscle Atrophy Research and Exercise System. És un instrument destinat a la recerca sobre l’atrofia muscular que afecta als astronautes en els vols de llarga durada i que també treballa en aquells exercicis físics que intenten compensar aquesta disfunció.

La realitat virtual i l’autisme Al segon espai, hi haurà una demostració de teràpia i suport de comunicació per a persones autistes mitjançant un sistema de realitat virtual. Es podrà veure i, fins i tot, provar un dels sistemes utilitzats per tractar amb menors autistes, ja que existeixen una gran quantitat d’aplicacións de la realitat virtual.

El Pau, el Pierolapithecus catalanicus Un dels espais del Palau Robert està dedicat al Pau, l’esquelet que es va trobar als Hostalets de Piarola i que té una antiguitat de 13 milions d’anys. L’estudi dels nostres avantpassats és trascendental per ajudar a entendre la naturalesa, la cultura de l’ésser humà, el present i el futur de la humanitat.

Les energies renovables Aquest tipus d’energies cal que rebin un gran impuls però alhora cal reduir les necessitats energètiques per a què aquestes puguin ser viables. Hi ha un grup de tecnologies d’aprofitament de les energies renovables que estan en fase de desenvolupament i investigació: l’energia geotèrmica i l’energia de les onades.

+ informació L’horari de l’exposició és de 16 a 19h els dilluns i de 10 a 19h de dimarts a divendres. Els grups han de ser d’un màxim de 25 persones, és gratuït i s’ha de fer reserva prèvia. Per a informació i reserves, podeu trucar al telèfon: 661.387. 273.

Avin

gud

a

Especialment important és la feina que es fa i s’ha fet en el tema de les vacunes. Actulament, es veuen com una eina efectiva per lluitar contra moltes malalties, però en els reptes d’avui encara hi ha el continuar treballant en millorar moltes vacunes.

Pl. Joan Carles I

c/ Córsega Palau Robert

Dia

gon a

l

Passeig de Gràcia

Les vacunes


L’HIPERBÒLIC

16

SEXE

I tu, per on perds la força? La força no s’ha de perdre per la boca A les darreres expedicions que hem realitzat ens hem adonat que el mascle per on perd la força és per la boca (i no ens referim al cunilingus, fel·lacions ni res per l’estil). No us cregueu tot el que us diguin, no sigueu víctimes de la verborrea universal de l’home! Hem sentit frases que ens han impressionat i que són dignes de comentari. Ens pot passar a qualsevol lloc (bar, biblioteca, cafeteria, pub, coa del súper…).

COMENTARI 1: Vols ser nostra? Què vol dir “vols ser nostra?”. De tu i de quants com tu? No tens una cussa o alguna cosa en propietat que has d’anar pel món demanant això? Consell: als al·lots que empren aquesta frase, que la deixin al comodí dels calçons blancs, perquè a les al·lotes com a mínim ens pot resultar patètic.

COMENTARI 2: Necessit classes de llengua Necessites classes de llengua? Vols classes de llengua? Apunta’t a l’escola d’idiomes. Aquesta qüestió diu molt de la persona, per començar el jove que la demani té el perfil de primat (aclariment: primat = home sense evolucionar, homo erectus).

COMENTARI 3: Quan més et mir, més ganes tenc de besar-te Idò no em miris, és tan fàcil com això. Si tens ganes de besar una al·lota, el pitjor que pots fer és dir-li d’aquesta manera, perquè evidentment la força se n’anirà per la boca…

COMENTARI 4: No et pintis, que et destrosses la cara Encara que inicialment pareix un comentari despectiu, al·lotes, darrere tot això hi ha un

gran seductor que està conquerint una part de tu.

COMENTARI 10: Demà et dic coses

COMENTARI 5: Si vols, demà podem quedar per fer un “banyito”

Ha, ha, demà? El que puguis fer avui no ho deixis per demà, pentura demà em sentiré dona i tot ho veuré de color de rosa, amb ales, ocells… i així sí que no arribarà mai demà. El futur és incert.

Què duràs, l’ànnera de goma? Realment hi ha comentaris que per molt que estudiem l’espècimen masculí, no entendrem mai.

COMENTARI 6: Ets la més glamourosa de la festa Independentment de com sigui la persona que et digui això, ja d’entrada et cau bé, la qual cosa vol dir que a un moment donat pot tenir punts. Desgraciadament aquest tipus de comentaris no abunden, llàstima!

COMENTARI 7: “Me rehuyes como una perra” Atenció amb aquesta frase, segons quan et pot desconcertar, però si l’analitzam bé, hi descobrim notes d’enamorament. Per què li interessa si vas aquí o véns d’allà? I és clar, la cussa/ca és la millor mascota per excellència, la millor amiga de l’home.

COMENTARI 8: Ens coneixem? Ella diu: “No, crec que no. No és possible.” I ell diu: “Sí, avui has estat amb mi tot el vespre dins el llit, he somiat amb tu.” Ja t’agradaria… Hi ha molts homes que confonen la realitat amb la ficció. Aquest tipus de comentari n’és un clar exemple. Recomanació: passau a veure el psiquiatra.

COMENTARI 9: Si deman un desig, me’l concedeixes? Davant aquesta proposta, com actues? L’agafes per la part que crema i la que fica la pota ets tu, o li concedeixes el desig i ja ho veurem? Pentura és ell qui et satisfà amb la seva vareta màgica…

Després de tots aquests comentaris que les nostres orelles han tengut el “plaer” d’escoltar, ens plantejam moltes coses. Una d’elles és que a la pròxima cita probablement quedarem a l’església o dins un cine, on regna el silenci, i ja ho diuen, ell per la boca perd la força, i la força no s’ha de perdre d’aquestes maneres. S’ha d’estalviar per quan hagi d’empènyer. Ja ho sabeu, estalviau energia, hi sortireu guanyant…

Atòmics Girls


L’HIPERBÒLIC

17

PASSATEMPS

CALAIX DE SASTRE

HORÒSCOP MARÇ Aquest és l’horòscop per a tot el mes. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex símbol. I no per això ho deixes de fer.

HUMOR

Àries AMOR: La cita ha estat a cegues. A CASA: Va ser a cegues perquè havien saltat els ploms. ESTUDIS: No trobaràs la llum.

Taure AMOR: Ets un taure, i això es notarà. A CASA: Es notarà encara més. ESTUDIS: Encara, imagina’t, molt més.

Bessons

Càncer HORITZONTALS: 1. A la platja són de temporada i als cabells permanents. En plena pasqua / 2. Si els veus a missa és que hi ha casori. És a les nimfes com a les dones el gineceu / 3. Una de dues. Capell per a marits amb esposes infidels. El tros distret del camell / 4. Endolcit com el mató. Un oriental al barri que no ha estat mai / 5. Xop com llinatge mallorquí. Adversari com a alternativa al Llevant / 6. I si no, altre. Acid molt útil per pintar. Mitja parella / 7. Horari per televidents alevosos. El fruit preferit de la Chanel / 8. Estrany vet, el de La Primera. Silicat d’alumini i potassi en lleu cita / 9. Repetició automàtica, com un eco, dels mots de l’Eulàlia. Poca roba / 10. Com un aril amb lleu alè. Tancat hermèticament per protegir els fumadors / 11. L’altra mitja. Podrien ser àrdues, si no fos per la rigidesa. Obre tot el camp de bèisbol / 12. Excita de mala manera el territori del xeic. Tenir coses per pagar com a obligació / 13. Perniciós com degollar un pinsà. Circulació vers la mort.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Lleó

2

AMOR: Estàs fet un lleó/ona. A CASA: La teva habitació també serà una lleonera. ESTUDIS: Hauràs de córrer com un lleó, per aprovar.

3 4 5

Verge

6

AMOR: Passes per un moment difícil. A CASA: No ho entendran. ESTUDIS: Serà una bona excusa, això del moment difícil.

8 9

Balança

10

AMOR: T’enamoraràs com el primer dia. A CASA: Deixaràs de menjar com el primer dia. ESTUDIS: Suspendràs com el primer dia.

11 12 13

Escorpí AMOR: Estàs en el teu millor moment. A CASA: També estàs en un gran moment, però la mare no entén perquè. ESTUDIS: La professora tampoc ho entén.

1

9

9

2

8

8

6

5

9

8 7

2

2

5

8 6

5 7

1

3

9

Sagitari AMOR: T’han convidat a sopar. A CASA: Als teus pares, també. ESTUDIS: Les notes faran que no et deixin anar a aquest sopar.

8

1

9

3

4 8

7

1

5

2

7

3

8

6

9

3

7

1 8

6 5

5

Capricorn

9

AMOR: La teva parella arribarà tard al cinema. A CASA: No et donaran diners per al cinema. ESTUDIS: S’espatllarà el DVD, a l’hora de l’assignatura de cinema.

5

5

8

7

4

9 1

Sudoku per SudokusWeb.com

7

6

1 9

4

3

Difícil

SUDOKU 3

AMOR: Ets llunàtic per natura. I intentaràs fer-li a la Lluna, però no hi arribaràs. A CASA: Tindràs pòsters de llunes per tot arreu. ESTUDIS: Estaràs a la Lluna de València.

1

7 VERTICALS: 1. Pis de sota la teulada, que ni és el capdamunt ni va cap amunt. D’aquesta manera, i si és repetit, d’aquella / 2. Sortint de ciutat. Un mico de color de marcià pel poble valencià. Enmig de cent / 3. Per ser-ho no li calen causes. Hipertròfies de teixits vegetals deguts a paràsits / 4. Està tocat del bolet, ha marxat. Poso contra la paret i contra el sostre / 5. Un tall com una mala cosa. Poble de la costa valenciana on se les pensen totes / 6. Quinto de litre. Diarrea amb expulsió de cera. Esclavistes contemporanis / 7. Per més inri no, per menys. Folíols de les fulles de pins amb ínfules. Quinto de ritle / 8. Quan el tanquen, a l’inquilí ja no se li veu ni un rínxol. Retallada a cops de cisalla / 9. Són de sa majestat. Aquest ja sap de què va. Continuen allà enmig / 10. 8 decalitres de gra (això sí, mal encofat). Excés molt propi de l’autoritat / 11. Raig de llavors sovint estèrils. Esqual no gaire més gros que un canari / 12. Si l’actor diu que és aquesta, no és aquesta el discutir-ho. Vuit tocant sense magrejar.

Fàcil

Per Pau Vidal

MOTS ENCREUATS

Manel Fontdevila

AMOR: Tothom voldrà ballar amb tu. Però tothom és molt lleig. A CASA: També voldran ballar amb tu, però ballen molt malament. ESTUDIS: Els estudis ballaran, també.

7

2

3

Aquari AMOR: Aquest mes l’amor serà molt important. Trobaràs la teva parella ideal. Serà el/la protagonista de la peli de diumenge. A CASA: Barrejaràs la roba blanca amb la de color. El teu jersei blanc serà, ara, rosa. ESTUDIS: Seran rosa, també.

Difícil

Fàcil

solucions

Passatemps

Peixos AMOR: L’amor estarà una mica dormit. Va sortir la nit anterior. A CASA: Tu també vas sortir la nit anterior, i a casa no els hi ha fet massa gràcia. ESTUDIS: Estaràs encara més adormit/da.

Si hem encertat més del 0,7 %, truca’ns si us plau. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu. llunatic@edicat.cat


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

Xavier Florensa, Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona

Amb 9.000 joves hem fet un full de ruta”

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

És un dels regidors més joves que ha tingut mai la ciutat de Barcelona. Va néixer l’any 1979 i és regidor de Joventut des del 2003. També és portaveu d’Esquerra a l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i president de la Subcomissió de Joventut de la Federació de Municipis de Catalunya. Des del gener de 2007 és vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona. Ens adrecem a ell per a què ens expliqui què és el “plajovebcn 2006-2010” que es va aprovar el passat mes d’octubre (www.bcn.cat/projectejove).

Posa’ns en antecedents. Des de quan i per què es tenia intenció d’elaborar aquest “pla jove”? El Pla jove ha estat l’eix central del meu mandat. Sense deixar de banda totes les actuacions que ja s’estan fent volíem actualitzar la definició de les polítiques de joventut per als propers anys. Els objectius de l’anterior pla, que es va fer l’any 98, ja s’havien acomplert en gran mesura. Per altra banda, es va tractar d’un pla elaborat des de dins de l’Ajuntament, sense participació dels joves. Des del primer projecte jove de l’any 85 que no s’havia tornat a endegar un procés participatiu dirigit a conèixer la realitat i les necessitats dels joves explicades per ells mateixos i això és el que ens vam proposar amb el “projecte jove” (un procés de participació) que ha culminat amb el “pla jove”.

Perfil dels joves de Barcelona - A Barcelona hi ha un total de 287.617 joves de 15 a 29 anys, que suposen el 18,7% de la població total de la ciutat. - Entre 1991 i 2002, la població jove va reduir-se en 92.991 efectius i va passar de suposar el 23,2% de la població barcelonina a constituir-ne el 18,7%. - El 44,2% d’aquests 287.617 joves se situa en la franja d’edat de 25 a 29 anys. - Per districtes, les zones de Barcelona amb més joves són: Sant Andreu, Nou Barris, Horta-Guinardó, les Corts i Ciutat Vella


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

Com ha anat aquest procés participatiu? El procés de participació ha durat un any. Abans però ja es van fer coses per prepararlo. Primer, l’any 2004 es va fer una enquesta de joves que presentava la realitat juvenil de la ciutat. Després, l’any 2005, ens vam dedicar a recollir tot el treball que fan les diverses àrees de l’Ajuntament pels joves i es va elaborar un informe. Amb aquestes dues eines ja estàvem en condicions de preguntar als joves què volien que fes l’Ajuntament en els propers anys. El “projecte jove” tenia aquesta missió. Com es podia participar? Quants joves ho han fet? Les vies han estat molt diverses i han anat a buscar tant la participació d’entitats juvenils com de joves a títol individual. Des de la participació a través de la pàgina web del projecte, fins a audiències als districtes, passant per tallers, reunions del Consell de Cent Joves, o del Consell de la Joventut de Barcelona... També es va enviar un qüestionari als 285.000 joves entre 15 i 29 anys

El plajovebcn presenta 414 mesures per al 2006-2010” que viuen a la ciutat, dels que vàrem rebre unes 3.000 respostes. En total al projecte ha recollit les aportacions d’uns 9.000 joves que han ajudat a elaborar aquest full de ruta que és el pla. Quantes i quin tipus de mesures contempla el pla? El “pla jove” contempla 414 mesures que haurien de realitzar 40 àrees municipals i 10 districtes en els propers anys. Creiem que es tracta d’uns objectius realistes i, per tant,

19

que caldria aconseguir en aquest termini de temps. El pla també incorpora una sèrie de mecanismes per fer un seguiment i comprovar any rere any el compliment del pla. Això dependrà del govern municipal que surti de les propers eleccions municipals? El pla compta amb el suport de tots els grups municipals, que hi van votar a favor, excepte el PP, que es va abstenir. Si a això sumem la legitimitat que té donat el procés a través del qual s’ha anat elaborant i el suport rebut per part de moltes entitats, començant pel Consell de la Joventut de Barcelona, es de preveure que el pla no es trobi amb obstacles per aplicar-se en els propers anys. Quines són les principals mesures que proposa el Pla? Es fa difícil resumir-les en un parell de línies, però podríem dir que hi ha tres eixos prioritaris d’actuació que se’n deriven: les polítiques per afavorir l’emancipació dels joves (habitatge, formació, etc.), les polítiques per promoure la participació, a través d’associacions i entitats que permetin visibilitzar el punt de vista dels joves sobre la ciutat, i tot el tema dels equipaments que encara cal desenvolupar adreçats específicament als joves. Tenim buits importants en aquest aspecte a diversos barris i districtes i hem vist que en els equipaments compartits, per exemple entre gent jove i gent gran, per diverses raons els joves acaben una mica al marge. Justament no fa gaire, amb el desallotjament de l’espai okupat de La Makabra, s’ha visibilitzat la necessitat d’espais de creació cultural, no? Encara hi ha molt a fer pel que fa al tema dels espais per la creació cultural juvenil, però el que seria erroni és que penséssim que només en circuits alternatius, tipus ca-

ses okupades, es pot realitzar aquesta creació. Això no és veritat.

sabte, de moment ja ha tingut resposta amb la proposta d’obrir una de les dues nits.

I pel que fa a l’habitatge, una altra gran necessitat, com està el tema? En aquest mandat s’hauran finalitzat els primers 4.000 habitatges que en diem 10HJ: habitatge públic, de 45 m2, amb espais comuns, i amb lloguers baixos per un període màxim de cinc anys.

Hi ha hagut alguna demanda que t’hagi sorprès? Potser els tallers amb adolescents és on hem trobat més idees que no acostumen a fer-se presents en altres tipus de debats i col·lectius. Per exemple, em va cridar l’atenció la demanda de més fonts a la ciutat. Després hi penses i t’adones que potser sí que hi ha poques fonts. També es demanaven més espais no per fer coses, sinó simplement per estar, que és un desig molt compartit entre les franges d’edat en les que no s’acostuma o no es pot anar als bars. També em va sorprendre que fossin ells, els més joves, els que feien més referència a qüestions de seguretat, quan normalment és un tema que esperes que tracti sobretot la gent més gran.

Fan falta més espais específics per als joves” I en el tema de la mobilitat? És una altra preocupació important i cal dir que una de les propostes que inclou el pla, la d’obrir el metro tota la nit de divendres i dis-


L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

La nova tendència en càmeres:

lomografia En un moment en què la cosa digital és el màxim exponent, en el camp fotogràfic ha sorgit com a contrapunt destacat allò que s’anomena “lomografia”. Si vols conèixer aquesta nova tendència, no paris de llegir. La lomografia ha creat tot un món al seu voltant, amb una societat de lomographers que augmenten cada dia arreu del planeta. La història d’aquestes càmeres és tan peculiar com ho són les fotografies que realitzen. Però comencen pel principi.

l’antic bloc soviètic amb un objectiu molt clar: fer-les arribar arreu del món. Només dos anys després, a mitjan dels anys 90, la lomografia ja estava en marxa i es feia la primera mostra d’imatges a Moscou i Nova York simultàniament. Igualment, es creava a Berlín la primera ambaixada de lomografia, que ara ja arriben a la seixantena. La família lomogràfica anava augmentant i es creava

un lloc virtual per a què tots els membres poguessin compartir les seves imatges. Realment, la resposta va ser impressionat, més del que mai s’hagués pogut esperar. Les ganes d’obtenir imatges diferents i espectaculars movia gent de tot el món. Avui en dia, la lomografia organitza exposicions, crea llibres, té la seva web, www.lomography.com, botigues per tot el món i, sobretot, ha creat un gran moviment artístic.

Les càmeres lomogràfiques van néixer a l’antiga URSS, quan uns generals van decidir copiar el disseny i les propietats d’una càmera japonesa que, per aquelles coses de la vida, els va arribar a les mans. Era l’any 1982, però a mesura que avançaven els anys i la tecnología asiàtica s’anava apoderant del planeta, les càmeres lomogràfiques s’anaven extingint fins al punt que només se’n podien trobar en botigues antigues i velles dels barris antics. Però potser la casualitat o el destí van fer que uns estudiants vienesos les descobrissin en un viatge a Praga, en compressin un parell i es dediquessin a fer fotos com a bojos, sense preocupar-se, ni tan sols, de mirar pel visor. La seva sorpresa va ser quan van tornar a Viena i van revelar els rodets. Fotografies espectaculars, amb colors divertits, contrastos magnificats… Tothom que les veia quedava enamorat de les imatges, tothom volia la seva pròpia càmera i, vist l’èxit, els joves van decidir importar-les clandestinament de

Anna Salarich, anna@edicat.net

Tipus de càmeres Com diríem a casa nostra, de càmeres lomogràfiques n’hi ha per donar i per vendre. Hi ha l’original, la Lomo LCA, i la segueixen la Fisheye camera (i família), la Supersampler (i família), la Colorsplash camera, l’Action sampler flash, l’Oktomat, etc., etc. Les imatges que obtindrem varien segons la càmera que utilitzem, però en podem trobar, per exemple, en forma d’ull de bou, en moviment...

Els 10 manaments de la comunitat

Si en vols saber més: www.lomography.com C/ Mirallers, 2, al barri del Born de Barcelona

La comunitat lomogràfica ha creat, fins i tot, els deu manaments per al bon lomògraf. Primer de tot, és bàsic que la càmera vagi sempre amb nosaltres i que la utilitzem tant de dia com de nit. És molt important concebre la lomografia com una part de la nostra vida i no, com una interferència. Prova coses noves, per exemple, tira les fotos des de l’alçada del maluc o apropa’t tant com et sigui possible a allò que vulguis immortalitzar. Sobretot, quan tiris una foto, no pensis, deixa que la imaginació flueixi sola i sigues ràpid, perquè allò que menys t’esperes pot ser realment interessant. Igualment, no necessàriament has de saber allò que vols fotografiar des d’un principi. També cal saber que després d’una cosa en pot venir una altra d’igualment interessant, s’ha d’estar alerta! I per sobre de tot i regla número 10, no et preocupis per les normes!!!


L’HIPERBÒLIC

21

GUI A JOVE

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

SERVEIS

El futur a l’empresa

Professionals compromesos

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

Assessors de joves emprenedors Si tens menys de 30 anys i vols montar el teu negoci a TAX trobraras l’assessoria que et farà costat. Els primers anys són els més complexos i costosos, per això, tots els joves tindreu un assessorament expert amb uns preus especials: el 1r any un descompte del 40% i el 2n del 25%. No ho dubteu, una bona iniciativa ben assessorada des del primer dia és el primer pas cap a l’èxit. Pg Joan de Borbó nº 16-18, Entl.-3a Tel. 93 342 41 39 / jmoreno@tax.es

EDUCACIÓ

T’ajudem a assolir l’èxit

Les EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que volen millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior. C/ Santaló, 37 (Barcelona) sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu Tel.: 902 410 000

SERVEIS

T’obrim les portes al món

EDUCACIÓ

Turisme, una opció amb futur

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

NIT

SERVEIS

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Per publicitat a la Guia Jove: Alba Vidal 93 451 61 70 alba@edicat.net


L’HIPERBÒLIC

22

agenda

CULTURA

març 2007

Xerrada

“Burman Flash: darrera l’escenari” Dia: 23/02/2007 Riudellots de la Selva. Preu: gratuït.

ara v a tz

A

l’ e ,d

4d s ure el 2 travé o à r l ta ea p a sen al qu justír e i r i t ble 07 , p oc s in s n ona tica s cia le blea é e l 0 e S sem 3/2 a Barc de crí viden ssem As 24/0 l Coll, a obra eatre, eavara A e

de un l t Atz . ívic oure, ica i e ón. úncia c m en l e s r P t e ú r m en tir st ed El C rç Sen sa, la el no ífic d x c n i a a a m la d pate ta p de que ctivis s op cie grup a apr s e n u tuït /m gra .cat : u n Pre w.bc

Dia

Teatre

El soldadet de plom Dia: 11/03/2007 Lleida. Centre Social i Cultural Fundació La Caixa. Preu: gratuït.

ww

Música

Quartet d’arpes Rosa Balcells Dia: 16/03/2007 Lleida. Aula Magna de l’IEI. Preu: gratuït.

Concert Grup Cul-de-sac, cicle de Folk Internacional

nys a 0

Dia 16/03/2007 Barcelona. Centre Cívic del Coll. Preu: gratuït.

lla…

i1

viCir i e r eat a... al t ell, ell eu a t r o jo, el s 7 tit p e Tu, r en a 0 e P 0 és ctacl enta bon /2 al M espe repres a una 03 c i / us vat n ass 24 El M reno ue va al rep . a i l q Dia y c e , al i pan relló nberg l mus usic m m o o ö T E C La m de . i Sch anys. teatre ànu bber.. fa 10 s del c We ut ja clàssi b e d a de l com col na.

jo, , u T s mé

Concert Orgasmic Sound Dia 10/03/2007 Barcelona. Espai Jove Boca Nord. Preu: 3 euros.

Cicle de joves pianistes Dia 30/03/2007 Vic. El Casino. Preu: 4 euros.

e , l l e

s w.o ww

Dansa

VSPRS - Les Ballets C. de la B. Dia 29/03/2007 al 31/03/2007 Barcelona. Mercat de les Flors. Preu: 22 euros.

a

Pre

ave

7 ls 00 sa /2 r pa s 03 eixa r-no 1/ er d l fe al, l1 rc p f, vo ide i ci eògra món r. 7a sa n r a 00 dan i co ar u la ll /2 ca, tor retrob parau 03 úsi rec i r 8/ ja m n, d s pe t de la l0 a arre livá ixo De d b o O ate ific lan obert res m r sign t e me Ho nis. R osal rtad e n som tir de ar el v rg rs.o sor busc s tflo uro ca per 2 e mer u: 1 ww. w

l Enc mb d, a ny lan pa me om Ho nce C Da

om t n í

ls E +

e ed Jov sínto- t i a a p i El rsit ’Es 7, l Topo a dive lt 0 l 0 mo 7 p 2 s de ida 00 Pro ano eflect sicals 2 a M mu 3/ s + de re r ent cert à veu ostes /0 g r 9 n r e p 0 m l co pod pro e it E Dia rcu ollirà uit, es a amb i C c circ lon l e a s e Din ampl quest Barce uals. x t i E l’ . En a tat de s i ac rop ma la ciu , nove sap e de rents m at/ dife n.c

s ano

po o T e

d

M

ww

c w.b

o


L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

de eig orn r II T arre al c ol

b fut

oe c, p alri er qu r t r s ost r d’H al ca espo oc i le 3 j 07 r rtiu ol st 20 spo futb que y de s pe 3/ olie de t”. A rren mat /0 al p orneig Stree el te n for rç, ò esta l 03 ma l II T tbo per Dia de n e “Fu ala, uips ipis ar e ena ol s ls eq E rinc ticip om utb A p u par s’an lt al f tites. s mo e dre glè s p ter. r n a é l o a mb n m a p en ó h s i sse s s’a ries no h e i ic.e t os. alr por dors a eur h o s t jug u: 6 w. Pre ww

LA POESIA

Titol

AQUELLS QUE NO HE ESTIMAT Aquells que no he estimat, Aquells que ni tan sols he conegut Han de servar de mi la part més pura. Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom I trobareu la pau llegint els meus poemes. Per a vosaltres escric Amb l’efusió d’un abraç de germà. No m’estimeu per l’esforç que suposa. Escriure per a vosaltres Es como repetir-se lentament Els versos d’un poema estimat. Quan llegiu els meus llibres Hi trobareu la vostra pròpia veu, La buidor elemental del vostre viure Que us omple les mans de vent. No vulgueu penetrar-ne el sentit. Isoleu-vos en íntims jardins O en cambres silencioses I pregueu amb les meves –les vostres-paraules Meravellosamente vives i actuals. Jo, llavors, en faré visible en totes les coses.

Miquel Martí i Pol.



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.