L'Hiperbòlic 64

L’HIPERBÒLIC 64

www.deria.cat

estiu 2008

Publicació periòdica per a universitaris Tiratge: 26.330

Edgar Cantero Dormir amb Winona Ryder DESTINACIONS I TURISME SUP L E M ENT

Parlem de Cultura amb el conseller Tresserras | Recordem la Nouvelle Vague

L’HIPERBÒLIC

editorial

L’HIPERBÒLIC 64

ESTIU

2 EDITORIAL Bon estiu 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DIUE ...Tapas with the Prof 6 EL CONVIDAT Edgar Cantero, escriptor i dibuixant 10 TEMA DEL MES La Nouvelle Vague 12 JOVENTUT Col·laborant amb les Nacions Unides 15 CAIXA MANRESA Nova convocatoria d’ajuts 16 UNIFICCIONS L’aventura de crear històries 18 BOCA A BOCA Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació 22 ALTAVEU VerdCel 21 CALAIXDESATSRE 22 SEXE Fer-se els suecs 22 CULTURA Estiu2008

Bon estiu! Ara sí. Acaben els exàmens finals i l’estiu ja és aquí. Si no ho hem fet encara, és el moment de planejar les vacances, el projectes per a aquests tres mesos i enllestir, amb un altre ritme, els nostres plans. Per ajudar-vos a fer-ho, hem preparat el Suplement de Destinacions i Turisme. Però l’estiu no només és turisme. És llegir un llibre amb tranquil·litat. Veure més pel·lícules. Escoltar música en viu. Prendre una cervesa en una terrassa i conversar fins a la matinada amb els amics. Gaudir, en definitiva, dels petits plaers que, amb la vida frenètica del dia a dia, no aprofitem tant com voldríem. En aquest darrer número de L’Hiperbòlic, podreu conèixer una mica més Edgar Cantero, el jove escriptor i

dibuixant de còmics que aquest any, per sorpresa de tothom, s’ha emportat el Premi Crexells amb la novel·la Dormir amb Winona Ryder. Aquest guionista d’El Jueves ha tingut l’amabilitat de crear l’última portada d’aquest curs. Una porta oberta a un univers ric i inacabable. Una nova cultura, i una nova generació, són els protagonistes. Per desitjar-vos un bon estiu, i donar-vos alguna idea més per fer durant les vacances, hem volgut dedicar el tema del mes a la Nouvelle Vague. Ara que molts de vosaltres tindreu més temps, és bona època per repassar les pel·lícules que han marcat el cinema modern. Us esperem, doncs, al setembre. Amb les piles carregades, nous projectes i moltes coses per explicar-vos.

22 ESCOLA D’ESCRIPTURA Joc de dames

Flaixos

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Portada: Edgar Cantero Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Lloc:

Xifra:

Nom:

Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007

Xina

Tirofijo, líder de les FARC

La Xina torna a ser notícia. Però, aquest cop, no per les Olimpíades ni per la seva polèmica relació amb El Tíbet, sinó per una desgràcia que ha afectat a milers de persones. I és que la xifra oficial pel terratrèmol del passat maig, a la província de Sichuan, ja ha arribat a més de 50.000 morts. Uns 30.000 ciutadans més segueixen desapareguts. Els danys materials són incalculables.

El Casal dels Infants del raval està d’enhorabona. Enguany celebren el 25è aniversari d’aquesta entitat, per on han passat més de 14.000 infants que han pogut gaudir de tallers, activitats i diversos projectes educatius per ajudar als més menuts amb una entitat pionera a Catalunya.

Aquest és el sobrenom del líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) que, segons asseguren les autoritats del país, podria haver mort als 78 anys per un infart. “Tirofijo”, que en realitat es deia Pedro Antonio Marín, havia sigut el fundador i líder històric de les guerrilles que, des de fa anys, controlen el negoci de la cocaïna.

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

entra,

participa, informa't,

suggereix...

http://bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

L’HIPERBÒLIC

Món universitari

Les universitats són

notícia

Rosa Maria Calaf, primera dona periodista investida doctora honoris causa a Catalunya

La Universitat de Barcelona organitza un homenatge a Joan Hernández Pijuan

La Universitat Rovira i Virgili va investir la primera dona doctora honoris causa a la universitat catalana. En el seu discurs, el passat 20 de maig, va analitzar amb esperit crític el paper de la informació en un món globalitzat.

La Universitat de Barcelona va organitzar l’exposició documental “Joan Hernández Pijuan. Art i Docència”, per situar els perfils docent, institucional i artístic de qui va ser catedràtic i pintor per mitjà de fotografies, documents de premsa, catàlegs, material audiovisual, quaderns de notes i guardons.

Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) exerceix com a corresponsal internacional de TVE des de fa 25 anys en destinacions d’alt interès informatiu, amb una tasca de qualitat, rigorosa i ètica. Amb 38 anys de professió periodística, és la més veterana i amb més experiència dels corresponsals de la televisió pública espanyola. La periodista, en el seu discurs, va afirmar: “He fet del món la meva llar, però he tingut molta cura de les meves arrels”, ja que els avis eren del territori, del Penedès i de la Conca de Barberà. El periodisme és per a ella “una forma de vida, una missió”, que ara està en perill. Per a més informació: http://wwwa.urv.net

Joan Hernández Pijuan (19312005) va iniciar els estudis artístics a l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja, entre el 1945 i el 1947, i més tard va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, del 1952 al 1956. Es va traslladar a París l’any 1957 per perfeccionar els estudis, on va cursar gravat i litografia a l’École des Beaux-Arts. L’any 1976 va ser contractat com a docent a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi per impulsar-ne la transició cap a la facultat de la UB. El 1989 va obtenir la plaça de catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on el 1992 va ser nomenat degà, càrrec que va exercir fins al mes de maig de 1998. Des d’aquest càrrec, Joan Hernández Pijuan va contribuir a modernitzar i normalitzar l’ensenyament de les arts de la institució universitària, i va obrir la facultat al món cultural organitzant actes i seminaris amb teòrics i artistes de renom. Per a més informació: http://www.ub.edu

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

INTENSIUS JULIOL 2008 Curs “La història de Catalunya”

Curs “La història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’30 de juny de 2008. Horaris: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008. Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008 En col·laboració amb:

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 de juliol de 2008. Horaris: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008. Grup M-2: de dimarts a divendres de 16 a 19 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008 Amb el suport de:

Organitzat per:

L’HIPERBÒLIC món universitari

Tapas with the Prof

ESOF2008 és el fòrum de debat científic més gran d’Europa. L’objectiu d’aquest fòrum, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i EuroScience, és fer més comprensible la ciència entre els ciutadans. Tenint això en compte, les activitats han estat seleccionades per la seva qualitat el seu format especialment divulgatiu i participatiu, i estan impartides per equips de recerca de tot el món. Aquest fòrum, que durarà des del 18 fins al 22 de juliol, conté un programa científic amb un apartat especialment dissenyat per a joves investigadors, i també hi ha un programa d’activitats gratuïtes adreçades al públic en general. Una de les activitats més engrescadores adreçades als joves investigadors és “Tapas with the Prof”, on podran gaudir de l’experiència i els consells dels millors ponents del congrés en un ambient distès. Les sessions tindran lloc al CaixaForum durant un dinar a base de tapes, en grups petits de participants joves per tal que puguin tenir contacte directe amb els Nobel i els gestors de les polítiques de recerca que participen a l’ESOF2008.

A més, el programa Career oferirà oportunitats per a universitaris i joves investigadors més joves de 35 anys. A través de sessions pràctiques, panells de discussió, debats, presentacions i activitats de treball en xarxa, aquest programa vol donar a conèixer les oportunitats que es presenten per als investigadors novells i per a aquells que ja tenen experiència a Europa i a tot el món. Inclou activitats tan diverses com: “Sigues proactiu!”, que és una sessió interactiva per prendre la iniciativa en la comunicació pública. “La tesi de Rebeca”, que explicarà la carrera professional d’una jove científica. “Joves generacions”, que té l’objectiu de presentar noves perspectives en l’àmbit de la ciència i reformar les universitats. “La natura i les feines ambientals”, que serà una guia d’estudis alternatius. “Treballar en ciència o en política, o en totes dues?”, que mostrarà els èxits de joves científics. “L’arbre dels desitjos”, que oferirà possibilitats perquè les dones puguin fer carrera científica. “L’Àrea de Recerca Europea, la nostra cinquena llibertat”, que tractarà sobre els últims reptes i l’evolució de la recerca.

Entre els més de 400 ponents hi ha alguns Premis Nobel i destacats científics que han escollit Barcelona per posar en comú les seves inquietuds científiques. Algunes d’aquestes personalitats són: Bernat Sòria, ministre de Sanitat; Marcus du Sautoy, Premi Berwick en Matemàtiques; Aaron Ciechanover, Premi Nobel en Química; Richard J. Roberts, Premi Nobel en Medicina; i Norman Warner, exministre de Salut de Regne Unit. També es pot participar a l’ESOF2008 com a voluntari i tenir l’oportunitat de conèixer científics, periodistes, educadors, estudiants, i investigadors de tot el món. Només cal tenir interès per la ciència, parlar anglès i poder dedicar almenys 20 hores en els diferents programes i en la sala de premsa, on hi haurà periodistes científics de mitjans destacats de tot el món.

www.gencat.cat/diue www.esof2008.org

L’HIPERBÒLIC

EL CONVIDAT

Edgar Cantero, escriptor i dibuixant

No sé què és un escriptor pop” Albert Lladó, albert@edicat.cat

Edgar Cantero té, només, 26 anys. És dibuixant de fanzines, escriu guions i treballa a la revista El Jueves. Escriptor incansable, ha guanyat ja més de deu premis literaris. Ara, Dormir amb Winona Ryder, la seva primera novel·la publicada, s’ha emportat el premi Crexells que, des de fa vuitanta anys, organitza l’Ateneu Barcelonès. Al jardí d’aquesta entitat centenària, ens trobem amb ell per a conèixer-lo una mica millor.

M’he presentat a més de cent premis literaris”

Vas estudiar Humanitats. Què vas aprendre? (Riu). No sabia què era quan vaig entrar. És veritat que la carrera no serveix per a res però sempre que hi ha alguna assignatura que t’obre els ulls. A Filosofia, Llengua, Art... aprens coses que ja pensaves però que no sabies com expressar-les. Miquel M. Gibert, que va guanyar el Crexells l’any anterior, organitza un taller d’escriptura que em va ajudar molt... Explica’ns què és el Punk Ahoy! El Punk Ahoy! és una productora independent de còmics formada per un autor - que sóc jo- i per set personatges fixos que protagonitzen totes les històries. Des del setembre, treballes a El Jueves. Com és el dia a dia? Quina és la teva feina? Em van agafar per fer guions per a projectes audiovisuals. I, a banda d’això, treballo a la redacció. El director, Albert Monteys, té el costum de, abans de fer el consell de direcció, fer un preconsell amb els guionistes de la casa més joves per a què proposem temes. Des de quan escrius? La primera vegada, sense que m’obliguessin, des dels setze o disset anys... Vaig començar a omplir llibretes... Escrius a mà? Prefereixo escriure a ordinador però és més fàcil distreure’s. Per això, normalment, primer escric al carrer, en una llibreta on vaig agafant apunts.

Quants premis literaris has guanyat, ja? M’he presentat a més de cent. I, amb primer premi, dec haver guanyat uns deu. O sigui, que guanyo el deu per cent... No és gaire. Quan escrius, penses a quin jurat va dirigit? Quan escric, no. Però sí quan trio quina obra enviaré.

Una novel·la on cercar les ànimes en què Winona Ryder hagi quedada reflectida. Sí, va sorgir del subconscient, com es diu a la novel·la. Va ser com un flaix. Tenia alguna cosa escrita sobre els meus somnis. I el primer paràgraf de Dormir amb Winona Ryder ja el tenia fet. Sabia que era un bon inici per a alguna cosa, però no ben bé per a què.

Vas viure un temps dels diners que vas aconseguir, no? Sí! Vaig tenir un any bohemi... Treballava com a creatiu publicitari però m’avorria molt, i em vaig dedicar a escriure i a guanyar premis per sobreviure. I t’esperaves guanyar un premi com el Crexells? No. És un premi al qual no et presentes, i mai ho hagués imaginat. Va ser una sorpresa absoluta. El punt de partida del teu llibre és una novel·la de Borges, El acercamiento a Almotásim, que ni tan sols existeix. Per què vas escollir aquesta “recerca d’una ànima a través dels reflexos que deixa en les altres”? Borges m’agrada molt. D’alguna manera, les seves paradoxes són molt cinematogràfiques. No sé... acabava de deixar la feina i només em presentava a premis petits. Tenia un any per escriure una novel·la llarga i feia temps que volia dir alguna cosa de Winona Ryder... Vaig pensar que podia barrejar les dues coses.

Vaig començar a veure pel·lícules de la Winona Ryder i a interessar-me cada vegada més” T’apuntaves allò que somiaves? Encara ho faig. Volia fer una novel·la d’això, però només explicant els somnis quedaria massa surrealista. Per això, els vaig aprofitar dins de la història.

L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

Per què Winona Ryder com a musa? No ho sé. Vaig començar a veure pel·lícules i a interessar-me cada vegada més. Vaig somiar un conte i la cara de la protagonista em sonava molt. Més tard, mirant fotos al meu ordinador, vaig reconèixer-la.

Guanyar el Crexells va ser una sorpresa absoluta” Què hi ha d’autobiogràfic al llibre? Molts personatges estan basats en amics o gent que conec. Són referents reals. Els adapto, però m’agrada deixar els noms reals. L’advocada, la Ruth, existeix. També surt el meu professor, Miquel M. Gibert. I en Ferran Esteve, el dibuixant de còmic. I molta de la gent que vaig conèixer a Nova York... O sigui que realment vas anar a Nova York per buscar a Winona Ryder. Vaig agafar un avió, sol, i vaig estar una setmana per documentar-me. I buscant-la... La gent m’ajudava molt i em donava pistes. I crec que vaig estar molt a prop.

Ets un escriptor pop? Et sents còmode amb l’etiqueta? No sé què és un escriptor pop. És indiscutible que ara estem publicant alguns escriptors que tenim coses en comú, perquè tenim els mateixos referents d’adolescència, la televisió, el videoclip, el còmic... Però per pertànyer a una generació cal que ens coneguem entre nosaltres. I jo no em moc gens en cercles literaris.

A l’obra, hi ha tres possibles finals. Per què has volgut deixar-ho tant obert? En realitat, hi ha només un final. Però sempre vaig tenir el dubte d’acabar la història tal com acaba el conte El acercamiento a Almotásim. Aleshores, vaig escriure dos finals alternatius.

L’HIPERBÒLIC

tema del mes

, e u g a V e l l e v u o N a L aixement del a el n m e n i c nou Albert Lladó,

.cat

albert@edicat

Fa dos números, recordàvem la revolta que va tenir lloc a París, i que es va conèixer com a Maig del 68. Era l’esclat d’una nova societat amb la voluntat d’acabar amb l’ordre preestablert i l’autoritarisme. Però també era una manera de viure l’estètica radicalment diferent, i que segurament havia nascut anys enrere. I és que el cinema francès, una dècada abans, ja havia gaudit de la seva particular revolució.

ïtat, la gran cultura cinematogràfica de cadascun dels membres i, sobretot, les ganes d’experimentar amb la càmera.

Cannes, 1959 Paral·lelament a la Nouvelle Vague, sorgeix un moviment semblant – potser més literari i avantguardista- anomenat “Rive Gauche” que té a Alain Resnais com a símbol. El mateix Resnais, al Festival de Cannes de 1959, obté un espectacular èxit amb la seva pel· lícula Hiroshima mon amour.

De crítics a directors André Bazin va crear la revista Cahiers du Cinéma (quaderns de cinema) l’any 1951. Era una publicació mensual de crítica cinematogràfica que va servir com a camp de batalla dels nous talents, molt crítics amb tots els models clàssics i amb les estructures narratives tancades. Tots ells, entre els quals destaquen Truffaut, Godard, Chabrol, Rivette o Rohmer, havien fet de guionistes abans. Com a precursor, sobresurt la figura de Jean Pierre Melville. Una generació que va ser anomenada per François Giroud, en un article de 1958 de la revista L’Express, “Nouvelle Vague” (nova onada). Era un grup heterogeni que tenia en comú el poc pressupost que necessitaven per rodar, la llibertat creativa, l’espontane-

Al mateix festival, Truffaut és reconegut amb el premi a la millor direcció amb Les Quatre Cents Coups. I, també el 1959, Godard estrena À bout de souffle (Al final de l’escapada), el veritable manifest en imatges de la nova onada. Comença un moviment que marcarà indiscutiblement el cinema que es faci a partir d’aquest moment, amb un ús de la fotografia molt potent, un gust evident pel blanc i negre, i un cant a la joventut i la bellesa.

Alguns títols

Una societat cinèfila L’any 1958 acaba la guerra d’Argelia i De Gaulle, president de la República Francesa, nomena André Malraux, un antic documentalista, ministre de cultura. Ràpidament, crea una llei proteccionista a favor dels directors novells i aposta per un cinema experimental.

L’HIPERBÒLIC És l’època dels cineclubs, dels pentinats que després faran famosos els Beatles, dels jerseis de coll alt i les americanes de pana. Els joves estan formats a la universitat i la censura ha desaparegut. El marxisme ja comença a omplir llibres i la consciència social va formant uns joves cada vegada més intel·lectuals que prefereixen el cinema d’art i assaig al cinéma de qualité de les velles glories franceses.

tema del mes

La tècnica al servei del discurs Ja no és tan car fer cinema. Han aparegut les càmeres lleugeres de 8mm i 16mm, i la il·luminació natural és vista com un recurs extraordinari per explicar històries amb un ambient més realista. Són films ple d’escenes realitzades amb la càmera en mà, amb collages sorprenents i amb una llibertat tècnica que consolida al director com el veritable creador de l’obra.

És un cinema entès, en definitiva, com a obra d’art i no com a producte simplement tècnic. El propi Truffaut, en un article que titula “Una certa tendència del cinema francès”, critica la tradició i reivindica la figura del director. La “mirada” de l’autor és la seva firma.

Camins divergents Com en tots els moviments estètics, arriba un procés de decadència o dispersió. Quan comença el Maig del 68, cadascú ha escollit el seu camí. Jean-Luc Godard s’interessa més pels moviments revolucionaris i el maoisme. Truffaut prefereix aprofundir en l’anàlisi psicològic dels seus personatges, moltes vegades marcats per una adolescència problemàtica. Rohmer – amb els seus contes morals- s’interessa per les relacions sentimentals i la impossibilitat de l’amor. I, Chabrol, per la seva banda, segueix retratant críticament la societat burgesa. Però tot i les divergències posteriors, en menys d’una dècada, han aconseguit revolucionar el cinema europeu i la manera d’entendre el setè art.

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

Joventut col·labora amb les Nacions Unides El més destacat del programa Art Gold del PNUD 5 beques ofereixen Joventut, l’ACCD i el PNUD per fer un projecte de cooperació amb el programa Art Gold. Els països on es realitzarà el progra-

En la seva contínua aposta pel món de la cooperació, aquest any la Secretaria de Joventut, conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD), va convocar al juny cinc beques per a què cinc joves catalans puguin anar a oficines del PNUD de diferents països en vies de desenvolupament, per tal d’incorporar-se a la feina d’aquests organismes sobre el terreny.

ma són Líban, Marroc, Moçambic,

El programa Art Gold treballarà de forma directa amb regions concretes de cada estat”

Cadascun dels joves anirà a un país diferent. Les possibilitats són: Líban, Marroc, Moçambic, Colòmbia i les Oficines Centrals del PNUD a Ginebra. Les pràctiques s’emmarquen en el programa Art Gold, que consolida processos de cooperació en el marc de les cooperacions descentralitzades. És a dir, fomenta el treball específic amb les comunitats locals i regionals, i no a nivell estatal.

Colòmbia i les oficines de Ginebra. Primera vegada que Joventut fa un projecte de cooperació amb les Nacions Unides (ONU).

El Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, signa l’acord de col·laboració al Marroc

Programa innovador Això suposa una gran novetat, ja que les Nacions Unides (ONU) normalment treballen a nivell estatal i el programa Art Gold trenca amb això ja que és una cooperació més propera a la gent necessitada, en contacte directe amb les comunitats locals. Això és un valor afegit per als cinc becaris, que tindran una formació molt interessant, ja que tindran l’oportunitat de fer una feina més propera a cada un dels països. A més a més, un dels becaris anirà a les oficines centrals del PNUD a Ginebra, des d’on es coordina tot el programa Art Gold. Aquesta és la primera vegada que des de Joventut se signa un acord de col·laboració amb un programa de les Nacions Unides, un pas molt important en matèria de cooperació. Cécil Molinier, Eugeni Villalbí (centre) i David Minoves. ACJ

La signatura que farà possible aquest programa de cooperació es va fer en el marc de la Segona Convenció Internacional per a un Enfocament Territorial del Desenvolupament. Una convenció organitzada pel programa de les Nacions Unides al Desenvolupament (PNUD) i el govern del Marroc que va tenir lloc a Tànger, del 12 al 14 de maig. L’acord va ser signat el dimecres 14 de maig passat pel Secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, el Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves, i per la directora del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides a Ginebra, Cécil Molinier. La convenció es va convocar a nivell mundial per reflexionar sobre els diferents enfocaments de la cooperació descentralitzada.

L’HIPERBÒLIC

caixa manresa

Nova convocatòria d’ajuts

CaixaManresa CaixaManresa ajuda els estudiants que inicien els seus estudis universitaris, premiant-ne el rendiment acadèmic, per donar suport als seus projectes de formació. Per optar a aquests ajuts cal complir aquests requisits: • Accedir per primera vegada al primer curs d’uns estudis universitaris oficials (homologats o propis) de primer cicle, o de primer i segon cicle el curs acadèmic 2008-2009. Resten exclosos de la convocatòria els estudis de 2n cicle i de 3r cicle. • Cursar els estudis en centres integrats o adscrits a una universitat catalana.

Els resultats Una vegada més, els resultats d’aquesta convocatòria van posar de manifest l’acceptació d’un programa social molt singular, estès a tot l’àmbit geogràfic d’actuació de CaixaManresa, que té la capacitat de revertir una part significativa dels recursos generats per l’activitat financera als joves estudiants universitaris. Caixa Manresa és l’única entitat financera de Catalunya que ajuda els estudiants que accedeixen a la universitat amb un programa d’aquestes característiques, donant suport any rere any als joves estudiants que inicien els seus estudis de primer cicle, o de primer i segon cicle de titulació oficial, cursats en qualsevol de les universitats catalanes.

• Matricular-se d’un mínim de 50 crèdits el curs acadèmic 2008-2009. • Residir en una comarca on caixaManresa estigui implantada. • Formalitzar l’imprès de sol·licitud que posaran a disposició dels interessats les oficines de caixaManresa, i adjuntar-hi una fotocòpia del full de matrícula corresponent al curs 2008-2009. • Tenir menys de 25 anys en la data de presentació de la sol•licitud. • Ésser clients de caixaManresa. No es requereix una antiguitat ni un saldo mínims. • El termini per a la presentació de sol· licituds s’iniciarà el dia 15 de juliol de 2008 i finalitzarà a les 14.00 hores del dia 31 d’octubre de 2008.

Per àrees d’estudi un 28,84% eren de l’àrea Tècnica i un 26,77% del’àrea de Ciències Socials. A continuació segueixen, amb un 18,19%, els de l’àrea deCiències de la Salut; amb un 17,15 %, els de l’àrea de Ciències; amb un 8,72%, els de l’àrea d’Humanitats; i amb un 0,29 %, els de l’àrea de Gestió i Pràctica de l’Esport.

Per sexes, 407 becats són noies, xifra que representa el 59,76%, i 274 són nois, que representen el 40,23%.

Per universitats, el 28,40 % dels becats van provenir de la Universitat Politècnica de Catalunya; el 23,66% de la Universitat de Barcelona; el 21,15% de la Universitat Autònoma de Barcelona; i el 12,72 de la Universitat Pompeu Fabra. També hi ha estudiants de les universitats Ramon Llull i Rovira i Virgili, així com de les universitats de Vic, Girona i Lleida.

MÉS INFORMACIÓ Gabinet de Comunicació – tel. 938 782 735 / fax 938 782 757

comunicacio@caixamanresa.es

L’HIPERBÒLIC

unificcions

UNIFICCIONS’08 l’aventura de crear històries El dijous dia 15 de maig es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès l’entrega premis de la primera edició d’UNIFICCIONS. El jurat format per escriptors i personatges destacats del món cultural com Edgar Cantero, Pau Vidal, Sebastià Alzamora, Ferran Mascarell, Antònia Cortijos i Hortènsia Galí, entre d’altres, després de llegir 20 històries acabades, va fer públic el veredicte final . A l’acte, hi van assistir els joves de les 20 històries finalistes, juntament amb un públic massiu i entregat que va omplir el jardí “romàntic” de l’Ateneu. D’aquesta manera, entrevistem a Eutrapèlia, el grup guanyador format per la Maria Pau Farrés Vidal i la Gemma Pellissa Prades: 1. Com ha estat la vostra experiència a Unificcions? D’allò més gratificant. Primer, no sabíem si seríem capaces d’acomplir els terminis i no teníem gaire clar cap on aniria la història, però una vegada vam adquirir l’hàbit d’escriure no ens costava gens. A més, d’entrada, ens va sorprendre molt el premi i no ens ho acabàvem de creure: un viatge a Egipte! 2. Per què us vau posar Eutrapèlia? Uf, l’eutrapèlia és la virtut de moderar els plaers i nosaltres hem escrit per passar-nos-ho bé. Volíem escriure una història divertida, irònica, seguint la línia de l’inici del conte de Monzó. Però la broma del nom va començar l’any passat, quan vam cursar una assignatura de Literatura Medieval i, en motiu d’un poema de March, ens van explicar què volia dir. Era l’assignatura que ens agradava més i vam fer de l’“eutrapèlia” el nostre lema.

3. Escriure entre dos és difícil? Sí! Vam decidir de repartir-nos la feina perquè enguany coincidim molt poc a la facultat i teníem poc temps lliure, així que l’encarregada del Departament de Creació -és a dir, de buscar idees si coixejava el relat- era la Mari Pau i la del Departament de Redacció era la Gemma, perquè li encanta escriure i sap donar girs inesperats al relat. A partir del segon capítol, vam veure clar cap on aniria la trama i com havia d’acabar, i a les dues ens va parèixer bé. Per a un estudiant de Filologia Catalana, hi ha algunes picades d’ullet: referències a classes que han existit, persones... Es pot llegir entre línies i això ens ha permès mantenir la complicitat entre totes dues.

L’HIPERBÒLIC unificcions

4. Us dedicareu a l’escriptura? A mi, ens explica la Gemma, m’agradaria molt i vull aprofitar totes les oportunitats que tingui per participar en concursos, però sé que és molt complicat i no he de deixar de banda altres sortides professionals. Tan de bo. Jo, diu la Mari Pau, no ho crec, però espero que na Gemma segueixi escrivint. 5. Vau triar l’inici d’en Monzó, per què? Era el que ens donava més joc pel tipus de relat que volíem escriure. Rodoreda ens va parèixer massa descriptiu i a la Gemma l’aboca al decandiment. Al final, dubtàvem entre l’inici de Toni Sala i el de Monzó. 6. Com resumiríeu la vostra història? El relat explica l’alta consideració que té de si mateix un escriptor en potència que mai no ha trobat temps per posar-se a escriure perquè estava massa ocupat anotant totes les dades que un dia poguessin servir els estudiosos per reconstruir-ne la biografia. Ell està convençut que té talent i no vol malgastar-lo amb provatures estèrils.

7. Teniu un consell per a la gent que comença a escriure? Els aconsellaríem que es prenguessin l’escriptura com una manera de passar-s’ho bé i que no se cenyeixin a les bases d’un certamen que han vist anunciat, perquè la història depèn dels seus neguits personals. Per començar, més val que escriguin allò que volen expressar i a partir d’aquell primer esbós ja podran treballar. Diego Giménez, diego@edicat.cat

L’HIPERBÒLIC

BOCA A BOCA

Joan Manuel Tresserras, conseller de cultura i mitjans de comunicació

Text: Mònica Puntí Brun

La Llei de la Corporació es va aprovar en consens”

mitjans de comunicació i indústries culturals estan al mateix vaixell”

Joan Manuel Tresserras és actualment el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Rubí el 1955, és doctor en Ciències de la Informació. Va treballar com a professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, i està especialitzat en Història de la comunicació, l’anàlisi de la societat de la informació i l’estudi de les indústries culturals i la cultura de masses. Com es podria definir? Com un professor universitari que fa més de 30 anys que dóna classes i que circumstancialment va ser convidat a entrar a la política i va pensar que era un repte interessant i una qüestió de responsabilitat. Sempre m’ha interessat la política, però mai me l’havia imaginat des de tant a primera línia. L’experiència està resultant intensa, més del que em pensava, molt dura, però també, interessant. No és una persona que s’hagi dedicat exclusivament a la política sinó que prové de l’àmbit acadèmic. Què li ha suposat això? Hi ha un avantatge i un inconvenient que la gent no et vegi com un polític normal, és a dir, un polític de carrera. Tenir un perfil més tècnic o més teòric és un avantatge en el sentit que la gent espera que facis coses no exactament equivalents a les que s’esperen del conseller de l’àmbit. Però, per contra, és possible que en alguns aspectes la gent consideri que no tens prou experiència política. De fet, jo de gestió política directa no n’he tingut, fora de l’àmbit universitari i del Consell de l’Audiovisual. Però diguem que jo he fet molta política de base. Ara que porta ja un temps de conseller, com valora la seva experiència? Bé, sempre t’endus una sorpresa quan descobreixes el món de la política regular i encara ho he d’acabar de pair. Faig les coses amb tot l’esforç que puc per sortir-me’n el millor possible. He pogut triar el meu equip, un equip que és molt bo. La gent que ja hi havia al departament ens ha tractat molt bé i els mitjans de comunicació, també. En general, la sensació és molt positiva. No se m’ha exigit que canviés de manera de fer i, a vegades, de tant en tant, faig coses que no són gaire ortodoxes però la gent ho accepta. Potser sóc l’extraterrestre del govern, però no en tinc la sensació. Molta feina, molta col·laboració i molta unitat al voltant d’un projecte polític.

Ja fa dos anys que està al capdavant del departament, què ha canviat des de llavors? No hi ha hagut massa canvis perquè vam començar amb un discurs clar sobre la cultura catalana, sobre el sistema de comunicació i sobre cap on havíem d’anar, però amb més discurs que política. Aquest segon any, la impressió que tinc és que ja podem anar desplegant polítiques amb prou bons resultats. I la percepció clara que, ara, Catalunya té un repte fonamental que és el repte del finançament. Per desplegar aquestes polítiques, tenim menys recursos dels que ens mereixem i dels que en justícia ens corresponen. Això no és només un problema del nostre departament, sinó del govern en general. Els dos reptes que es plantejava en entrar al departament van ser la Llei de la Corporació i la del Consell de les Arts. Sí, efectivament, totes dues ja feia un temps que cuejaven. La Llei de la Corporació es va aprovar en consens, però pagant un peatge molt alt perquè hi havia clàusules de bloqueig. En el Consell de les Arts, va ser diferent, però no es va aprovar per consens,

encara que s’havia pactat amb l’oposició. Aquests són dos dels reptes que hi havia, però el dia a dia n’ha portat molts més. Quins altres reptes es va plantejar en comunicació? En l’àmbit de la comunicació, potser un dels més destacats és la imminència del tancament de Ràdio 4 i la liquidació de les emissions de Televisió Espanyola en català des de Sant Cugat. Aquí vam fer una feina bastant considerable i molt ràpidament perquè no teníem temps. Vam actuar amb decisió i amb bons arguments per convèncer la gent de RTVE i de la SEPI que estaven cometent un error. Aquests temes encara estan oberts perquè encara s’han de resoldre, però com a mínim vam aturar una decisió que semblava inevitable. I en cultura? En l’àmbit de la cultura, allò que hem anat fent és intentar desplaçar el centre d’atenció del que en podríem dir una cultura catalana presentable estadísticament, però escassament representada al mercat, cap a una cultura catalana més realista abocada a la batalla de

ser més present al mercat i, per tant, compromesa amb l’objectiu de la qualitat per anar guanyant reputació i més presència. El resultat de diverses polítiques anteriors permetien disposar de sectors de producció que anaven subsistint, cosa que ja és important, però en canvi no aconseguien guanyar posicions des del punt de vista del mercat. És un mercat molt rellevant, que té una clau de distinció lingüística i de patrimoni cultural, distribuït en diversos territoris, que no té gaires empreses que el concebin com un mercat potencial de gran envergadura. És impossible que surtin empreses cap al mercat global si no són capaces d’atendre el mercat de proximitat. Dins la cultura, trobem una àrea important que és la cultura popular. Quines actuacions són necessàries en aquesta àrea? En l’àmbit de la cultura popular, ens semblava que ens havíem quedat enganxats en les polítiques de defensa, protecció i resistència del patrimoni de la cultura popular tradicional concebent-lo com un patrimoni heretat de les classes populars del passat. La cultura popular es manté viva i té assegurada la seva

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

continuïtat si es vincula a les noves classes populars, a la gent jove, a les seves festes, als seus neguits... Hi ha un procés obert de replantejament del treball de la cultura popular, de rejoveniment de les juntes directives i d’un plantejament més modern de la qüestió. També hem millorat les relacions de les noves migracions i les aportacions que fan des de les seves cultures populars. La cultura està en crisi? Està en una crisi de canvi, en un canvi de model cultural. Crec que els símptomes de crisi són que efectivament en matèria de llengua i en matèria de consums culturals en alguns àmbits no han progressat en la mesura cultural del creixement demogràfic, això és un factor conjuntural. Tanmateix tenim problemes estructurals des del s. XVI, però alguns d’ells els hem anat corregint. Hi tenen alguna cosa a veure els joves i la nova cultura digital? Bé, hi ha gent jove que està creixent i madurant a partir d’hàbits diferents dels seus pares, dels seus mestres i de la gent que té de referència. Aleshores, bona part d’aquests joves pensen que les seves maquinetes i els seus hàbits a través de la xarxa són un substitut adequat d’hàbits de la cultura tradicional. Allò que estem intentat és fer-los veure que això no és exactament així: no es tracta d’hàbits, tecnologies ni recursos de substitució, sinó que són

complementaris. De la mateixa manera que en sorgir la pastisseria industrial no vol dir que la gent hagi de deixar de menjar fruita i verdures, perquè si no es provoca un desequilibri amb la dieta. Pel que fa als consums culturals, passa el mateix. Pel fet que miris més hores la televisió o estiguis més estona navegant per Internet, això no substitueix la capacitat de conformar un estil de pensar que et proporciona la lectura. La història ens explica molt clarament que el cinema no va matar el teatre, la fotografia no va matar a la pintura. La cultura configura un sistema de gran complexitat i els joves s’han d’adonar de tot el sistema cultural perquè és la garantia de la seva llibertat. És en aquest sentit que s’ha dissenyat el Pla de Foment de la Lectura. Sí, efectivament. Els joves que no llegeixen perden oportunitats de gaudi, perden oportunitats de ser més cultes, de ser més feliços, de ser més competents professionalment, de tenir més èxit en els estudis, de tenir unes relacions personals més complexes i equilibrades perquè la seva experiència no s’haurà enriquit de les experiències d’altres que els arriben a través de la literatura. Per tant, la gent ha de saber que hi perd. Cada oportunitat de llegir que s’abandona és una oportunitat perduda. És veritat que hi ha estones que tu no llegeixes perquè mires una pel·lícula o perquè estàs amb els amics o perquè practiques un esport,

els joves que no llegeixen perden oportunitats de ser més feliços”

però tot això és necessari per buscar l’equilibri personal. Un pla de vida que no inclou la lectura és un pla de vida de discapacitat. Com hi ajuda la premsa gratuïta? La premsa gratuïta hi pot ajudar i hi ajuda molt perquè té una cosa fantàstica que és la disponibilitat. És a dir, que hi ha gent que se la troba. Per despertar l’hàbit de llegir és important tenir uns materials disponibles que la gent es troba: en sortir del metro, a la facultat, a l’institut, anant a la botiga, etc. Un altre avantatge és que aquest tipus de premsa està dissenyada d’una manera que proporciona alguns dolços atractius directament i d’altra banda, serveis. El factor de proximitat, el de disponibilitat i aquesta lectura esporàdica s’adapten molt bé al nou sistema de comunicació, sobretot, entre la gent jove.

I els mitjans de comunicació, què hi poden fer? Els mitjans en general, a Catalunya, no han acabat d’assumir amb prou contundència la necessitat d’exercir una funció prescriptora. Ens limitem a ser subsistemes de consums culturals i de sistemes més grans, espanyol o europeu, o assumim que tenim la capacitat de ser sistemes i som alhora sistema i subsistema. Si els mitjans de comunicació catalans, públics i privats, no assumeixen com una part important la prescripció de consums culturals catalans, de tradició cultural catalana i també de llengua catalana, acaben posant en risc el seu futur com a mitjans de comunicació. En aquest sentit, hi ha una escassa consciència de fins a quin punt mitjans de comunicació i indústries culturals estan al mateix vaixell.

CONVERTEIX-TE EN FOTOPERIODISTA I GUANYA UNA BECA DE 4.000 EUROS

Es premiarà el reportatge que propiciï un coneixement de la realitat, que plasmi una problemàtica o un esdeveniment que afecti els individus o els col·lectius. D’aquesta manera, la persona guanyadora realitzarà les fotografies del reportatge mensual de les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (amb una distribució mínima de 300.000 exemplars).

QUÈ CAL FER?

APROPAR LA REALITAT

L’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i el Carnet Jove t’ofereixen la possibilitat de guanyar una beca per dedicar-te al periodisme fotogràfic.

S’hauran de presentar 5 fotografies sobre un mateix tema, que pel seu format informatiu o documental tingui un caràcter periodístic. El treball ha de tractar en profunditat sobre un tema de caire antropològic, cultural, social, humà o algun altre, i cal que s’acompanyi d’una breu explicació que relati perquè s’ha escollit el tema. Ja es poden lliurar els treballs i el termini queda obert fins al proper 31 d’octubre.

EL PREMI El guanyador rebrà una aportació econòmica de 4.000 euros, que seran abonats en diferents terminis per tal de fer aquestes col·laboracions. La durada és de dotze mesos. Si vols participar, i informar-te amb més profunditat, pots entrar al web: www.jove.cat. A més, a través de la xarxa, podràs participar a molts concursos més.

www.jove.cat.

L’HIPERBÒLIC

altaveu

VerdCel la música d’una vida

En temps de mediocritat, de consum de fast music, d’usar i llençar, i de recerca d’èxit fàcil i immediat, dos germans d’Alcoi (País Valencià) continuen resistint. La seva aposta no és només estrictament musical, sinó que recorre els camins de la història, la geografia, els sentiments, el cinema, el còmic, la poesia i el videoart. Es diuen VerdCel i acaben de presentar el seu tercer disc, Sàmara (Propaganda pel fet!, 2008), un àlbum que és alhora un DVD i un còmic.

Els projectes de VerdCel tenen sempre un valor afegit. No es tracta d’encabir dotze cançons en un disc, gravar-lo i dur-lo a la fàbrica. Rere cada nota i cada gest, hi ha un “per què” reflexionat. “Per a nosaltres una “sàmara” representa tot allò que emprèn el vol, que fa un viatge, però que alhora conserva les arrels”, diu el compositor, lletrista i veu del grup, Alfons Olmo. A més, afegeix que, fonèticament, la paraula suggereix feminitat, i que han volgut simbolitzar cada síl·

laba en una dona: l’àvia, la mare i la dona. Però la protagonista és una: té vora noranta anys i és l’àvia de l’Alfons i del seu germà Daniel. A través d’ella, el treball de VerdCel reviu el segle xx. Sàmara té tres eixos: els fets històrics, els fets de vida i la geografia. El personatge central és l’àvia i, a partir dels seus records i experiències, el duet ha anat muntant tota la resta. El més curiós és que comença a l’actualitat i el temps va passant a l’inrevés, avançant cap al passat. Una llicència cap al surrealisme. Musicalment, Alfons Olmo considera que han seguit un nou camí, diferent del primer àlbum, On està el lloc (PAE, 2004), i del segon, PaísViatge (Cambra Records, 2006). “Hem volgut provar coses noves. No sabria dir un referent perquè tinc la sensació que és fruit del que s’ha anat macerant durant molt de temps. És indubtable que molts ens han influït encara que siga de manera no volguda, igual que Ovidi Montllor o Pink Floyd, per dir artistes ben diferents. Jo he treballat en teatre i he estat deu anys al món de l’animació infantil. Segur que tot això també m’ha influït, però no sé de quina manera. El més important, però, és que no hem volgut fer res que s’assemblara a una producció que ja existira, hem volgut ser nosaltres.” Per tot plegat, el compositor de VerdCel està content i creu que amb aquest disc s’ha pujat més d’un graó de cop: “És el nostre disc més contundent. I ho dic perquè no vull fer servir cap etiqueta del tipus pop-rock ni cap altre estil. Hi ha més seqüenciadors i més guitarres elèctriques, però també més guitarrons i més mandolines. Potser el que el defineix és que és contundent quan cal ser-ho”.

www.enderrock.cat

Pau Alabajos Teoria del caos Comença el disc “Contra el ciment” de l’especulació. A partir d’aquí les paraules brollen a raig, i guitarra i violí s’enlairen en una “Lletania” revoltada, com l’huracà de Bob Dylan. La tempesta amaina a una melodia més pop de “Síl·labes de vidre”, bella cançó d’un desamor on “Queda l’amistat,/ pots comptar amb mi/ per al que necessites,/ vine a buscar-me”. Un disc ple de colors per cicatritzar ferides. HELENA M. ALEGRET

La puerta de los Sueños Tres Són tres, aquest és el seu tercer treball “sense comptar el DVD en directe” i asseguren que el tres porta bon rotllo. Des de “Visc” fins a “Pels bons moments”, i sense oblidar les cançons dedicades als amors passats i presents, La Puerta presenta deu temes vitalistes i un bonus track en forma de “Llàgrimes al cel”, el tema del Disc de la Marató 07 amb Jofre Bardagí. Tres és la consolidació definitiva del trio. ALBA DANÉS

Companyia Elèctrica Dharma El misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants En aquest país, quan tan sovint la crítica parla a la lleugera de mestissatge musical, sempre s’obvia el paper fonamental en aquest àmbit de la Companyia Elèctrica Dharma, el primer i més autèntic grup mestís de Catalunya. Actius després de més de trenta anys, els germans Fortuny sorprenen ara amb un nou gir jazzístic: fusionen l’obra del trompetista Miles Davies amb la del mestre de la sardana Joaquim Serra. ROGER PALÀ

L’HIPERBÒLIC

PASSATEMPS

CALAIX DE SASTRE HUMOR

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

9 8 7 6 5 4 3 2 1 1

solucions

Passatemps

El mes passat es van lliurar els premis de la segona edició del concurs literari per a estudiants de secundària Ficcions, convocats per aquesta revista, que enguany s’havia ampliat als universitaris amb la primera convocatòria d’UniFiccions. A part de l’estampa insòlita de veure desenes de rostres adolescents al pati de l’Ateneu Barcelonès, expectants davant la lectura del veredicte, em va deixar parat la quantitat d’inscrits: un centenar llarg al dels grans i, atenció, més de 800 al dels joves. Ja se sap que, a l’hora de la veritat, molts dels que comencen després no acaben, però això és llei de vida i passa a tot arreu. L’important, fins i tot més que la quantitat, és l’extensió territorial de la proposta: entre els finalistes hi havia força instituts del País Valencià i de les Illes. A la continuïtat territorial, tan necessària en aquests temps de disgregació promoguda des de les Espanyes, m’agradaria afegir com a mèrit d’aquest concurs tan especial precisament haver-se adonat d’aquesta altra línia que uneix l’ensenyament secundari a l’universitari. Com a membre del jurat m’he hagut de llegir uns quants originals, i he pogut constatar una cosa: que els genis es reconeixen a qualsevol edat, ja tinguin deu anys o trenta (com és el cas del guanyador de Ficcions, un vailet gironí d’escriptura prodigiosa), però que, més enllà de genialitats, la feina i la voluntat de superació sempre, i recalco això de sempre, acaben tenint el seu premi. En els textos dels nois de secundària s’hi troba força fantasia i un gran interès pels temes de més actualitat, però també notables vacil· lacions estilístiques i gramaticals. Resultat, sens dubte, d’això que els professors no es cansen de denunciar: que el jovent llegeix molt poc. Però alguna cosa deu passar en el trànsit als estudis superiors, perquè les obres que en procedien resultaven, en general, una delícia de llegir. Jo no sé si matricular-se a la facultat fa madurar de cop o és que els profes són més exigents amb les redaccions (no em consta), però en qualsevol cas, ara que es multipliquen els estudis segons els quals estudiar una carrera no és garantia de trobar feina, sapigueu que com a mínim sí que n’és d’una altra cosa: de millorar la capacitat expressiva i d’aprofundir en els misteris de l’ànima. Habilitats que poder no ajuden a inserir-se en el mercat laboral però a fer-nos una mica més feliços segur que sí. Ara que ja ho sabem, doncs, aprofito per fer un suggeriment als organitzadors: què us semblaria aprofitar el potencial juvenil per obrir una tercera via de narrativa eròtica sota l’epígraf de F(r)iccions?

Per Pau Vidal

VERTICALS: 1. O és residual o es queda en anècdota. Fragment de tota profecia que no deixa respirar / 2. De pujada. Moviments continuats lírico-marins. Deixen Terrassa per entrar a Sabadell / 3. Es tan bleda que per Nadal no se la veu per taula fins a les postres. Atoms a base de zinc / 4. Proporciona una solució que fa empipar. Personal del Vaticà / 5. Suc remenat amb gest força brusc. Aletes numerades. Marxa d’El Campell / 6. I entra a Almussafes. Projector. Aclamació al torero que posa la plaça de potes enlaire / 7. Perfilats com fulles instrumentals. Exposat sense necessitat de cap galeria / 8. Revolta qualsevol crio, aquest humor. Tortura consistent a penjar un sant pels peus / 9. Estranyes varietats d’amanitas en un país selvàtic. Condicions sobre el paper / 10. Habitant de la màniga. Com més petit més empipador. Nega la innocuitat del ca / 11. Isòtop radioactiu per triturar la Trini. Potser no són ganàpies però tenen grans nàpies / 12. Més ruc que un esclop. Esgoti abans d’arribar al fons de can Simó.

HORITZONTALS: 1. Espases de Damocles que ens amenacen com a llogaters / 2. Quan els arriba l’hora ens estrenyem ben fort. Al·ludeix a un arsàcida que va recular / 3. Porta el ritme. Malalt d’un mal de panxa brutal. Interior Brut / 4. Entrada de mar a mesura de Volkswagen. I aquesta cassola, a mesura d’Obelix / 5. Auditin amb un aspecte mai vist. El moment fosc de la vanitat / 6. Cua de balena. Cavalls com petits suecs. Empremta de canut / 7. Casualitats del destí. Passant-s’ho pipa pel mal estat de l’Inter / 8. Punt àlgid de l’àlgid. Té molts números per acabar amb un siríac / 9. Amagat com una cuca. Del tísic a la Tosca / 10. Petó al coccis. La vila de Pesaro reconvertida al litoral valencià / 11. Símbol de la lluita anti càries. L’equip anglès més ben armat. Si no és ell, un altre / 12. Estranya tesi sobre el descontrol de les ties a principis d’estiu. Queixes pel final sens fi dels filaments / 13. Acosta’l com puguis a juar a Nova Orleans. Clavà quatre puntades al parent.

MOTS ENCREUATS

Dibuixant

Ficció

Amb: www.acpg.cat

Pau Vidal

GUI A JOVE EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit. C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Disseny, una professió de futur

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

EDUCACIÓ

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món. C/ Aragó, 55 Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUCACIÓ

MODA

EDUCACIÓ

L’HIPERBÒLIC

SExe

Fer-se els suecs! Per les Atomic Grils

L’home i el futbol… i el sexe, què? Per la Cigala Encara estic flipant… i no estic cantant la cançó d’El Canto del Loco, no. Que per què? Nines! Espavilau! Les darreres notícies al diari ens deixen pel terra i són prou clarificadores, posau atenció. Una enquesta molt fiable (l’han feta a l’estranger) assegura que 7 de cada 10 homes amb nacionalitat espanyola gaudeix més amb el seu equip de futbol i els seus èxits o fracassos que amb el sexe!!! Una de tres. O la cultura popular ha canviat i allò del “sábado sabadete, un sopar i a pinyolar” ha caducat, o els homes vénen de la copulació entre una moneia i un meló (i ja li valdria a la moneia, perquè que els nostres homes no sàpiguen distingir en un moment donat segons quin cul de qualque dona, amb una pilota... mira, difícil, però no ens enganem, és possible, i si no mirau els malucs de la de Mocedades. Però tornem al tema, no saber diferenciar un meló d’un plàtan, no té perdó l’animalet). I la tercera, i és

aquí on l’anàlisi constructiva entra en acció i ens hem de mirar un poc cap a nosaltres mateixes. Què els dóna Ronaldinho, Eto’o, Messi... o Güiza que nosaltres no els feim? Heu vist la cara d’aquests jugadors que he anomenat? Quaranta putes... que no parlam de Beckham, que parlam d’unes cares poc agraciades, sense morbo i s’estimen més això que la nostra companyia i jocs eròtics. Bé, no ens queda més que lluitar i posar-nos al dia, de fet hi ha empreses de nova creació que ho han vist venir i ens consta que ja han posat solucions com les reunions de tupper sex, sí sí, no us faceu les curtes o pures, perquè qui més o menys ja s’ha comprat qualque detallet per a ell i/o ella. Ui, no hi havia caigut fins ara, això de la notícia deu ser més veritat com que jo ja m’he comprat un muñeco diabòlic, i no és Chucky, no, és un sant arribat del cel i que m’entra per la porta gran com els toreros a Las Ventas! I dic que són certes les notícies, perquè totes les meves amigues se n’han comprat un

que va destinat al seu ús pel consum propi, ja m’enteneu, per a ells poc aprofitable si no és que els entri pel... ai, calla, calla! En fi, amigues i amics, no deixem que el futbol ens guanyi el partit, i que els nostres cowboys no es facin els suecs. Sinó sempre ens quedarà la tranquil·litat de saber que a Suècia encara són pitjors els números. Superen el 80 per cent aquells rossos. PD: “2 braveroles tiren més que dues carretilles” i si fos necessari, tocau les bolles dels vostres al·lots, homes, marits, amants, amics... com ho fa en Ronaldinho, amb “carinyo” i tècnica perquè ens cridin allò de campiones, campiones! Per feines i fins aviat!

Per Atòmic Girls Davant aquesta situació, alguna cosa haurem de fer, no podem estar de braços plegats... Com ja s’ha dit, hi ha empreses que ja han detectat el problema i han ofert una solució. Idò com que ell mira el futbol i no em fa cas... me’n vaig a un tupper sex! Ja és una qüestió de supervivència (és que em té a pa i aigua...).

Cremes excitants, olis de maduixa amb xampany, vibradors, anelles, consoladors, manilles, tanga amb accés directe... un ampli ventall de possibilitats per obrir els teus sentits per donar i rebre gust molt recomanable... D’entre els productes que s’ofereixen, trobam les feromones, una substància que si te’n poses atreus els individus del sexe oposat... i donam fe que funciona! Una amiga nostra, després d’una reunió de tupper sex i haver-se embetumat bé de feromones, va anar a posar benzina i un home d’una cinquantena d’anys li va dir: “Saps que estàs de bona... estàs com un puta tren!” I l’home, amb la dona i els fills dins el cotxe... A aquest, en lloc del futbol, li devia agradar la caça i la pesca. Ai, les feromones! Una altra de les coses que pots trobar a un tupper sex són els vibradors. N’hi ha de totes les mides i formes, són una cosa pràctica (per emprar a la consulta del metge -ah, com que tanmateix he d’esperar...-, a la coa del SYP...). I després trobam uns productes utilitzats únicament per a la penetració. Ens va cridar molt l’atenció un penis que duia una ventosa incorporada, amb dues velocitats. Allò era descomunal. Per utilitzar-lo ens digueren: “Tu aferres la ventosa on vulguis i cavalques sobre ell...” Sobren les explicacions. Sinó que li diguin a un conegut nostre que quina va ser la seva sorpresa en entrar a ca seva i veure una silueta d’home pintada a la paret amb el penis en qüestió, i la seva al· lota acoblada amb aquest aparell... “I... què fas? Te tires la paret?... Quina depravació!” Et tires la paret, la rentadora, l’ordinador o el que vulguis... El jove diu: “Quina explicació em dones a això? No et basta amb el meu animalet?” I l’al·lota respon: “Explicacions de què? Em tens abandonada, te’n vas a veure el futbol amb els teus amics i no em dones marxa... idò m’he fabricat una silueta amb penis en relleu i almanco els gols els fic jo i també gaudesc del partit!” Al·lots, no jugueu amb els sentiments de la vostra al·lota perquè podríeu passar la resta de la vostra relació no sexual asseguts a la banqueta! Salut, força i amunt el tupper sex!

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAESTIU2008

LLIBRES RECOMENATS PER:

Dies: fins al 28/09/2008

LA HECHICERA

MORT DE TINTA

Michelle Paver Ed. Salamandra 13.80 euros 251 pàg.- Tapa dura

Cornelia Funke Ed. La Magrana 22 euros 605 pàg. – Tapa dura

Si esteu enganxats a les Crónicas de la Prehistoria, esteu de sort. Ja ha aparegut la quarta entrega!! Pareu atenció: el tatuatge dels Devoradors d’Ànimes fa que Torak sigui declarat proscrit i qui el trobi, el podrà matar. Renn, la seva amiga, creu que és innocent i vol ajudar-lo. Ja ho sabeu, transporteu-vos a una època llunyana, de la qual no us podreu desenganxar.

Al Món de tinta, les coses van de mal en pitjor. Fenoglio, l’escriptor que va crear-lo està deprimit, veient com Orfeu, el malvat i exageradament ambiciós lector, li està destrossant la història. Umbra cada dia és més gris i hi regna la tristor i la pobresa. Què pot fer Fenoglio? I Mo, dita Llengua Màgica, podrà aconseguir res? I Meggie, ara sí que voldria tornar al món real, sortir del Món de tinta. No us perdeu aquest final màgic de la trilogia del Món de tinta.

“Las Meninas” reinterpretades, al Museu Picasso

Exposicions.- Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment. Lloc: Museu Picasso C. Montcada, 15 Ciutat Vella + info: 932563000

http://disney.go.com/disneypictures Director: Andrew Adamson

Els reis de Narnia, els germans Pevensie, tornen al seu reialme un any després per comprovar com els Telmarins han conquerit Narnia, dominada ara pel malvat Miraz.

Kung Fu Panda

Dies: fins al 08/06/2008

DreamWorks ens acosta la història de l’ós Po, el més gandul de les criatures de la Vall de la Pau. Una profecia diu que un poderós heroi s’aixecarà per salvar els habitants de la Vall amenaçats per temibles enemics.

Teatre.Un partit del Barça serveix d’excusa per analitzar el futbol, la política i els entramats tèrbols que envolten les lleis de la confrontació entre dos bàndols per un bé que no es pot repartir perquè la victòria de l’un és la derrota de l’altre. Lloc: Fundació Teatre Lliure - Teatre Fabià Puigserver Pg. Santa Madrona, 40 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat

Patatabrava

Blocs de lletres

www.patatabrava.com

www.blocsdelletres.com

Portal per a estudiants amb apunts, frases d’alumnes, professors, llocs d’interès i una excel·lent guia Michelin amb les millors braves de l’estat.

Sindica escrits de diferents blocs relacionats amb el món de la literatura, preferentment la catalana, gràcies a un sistema automàtic de lectura RSS que periòdicament actualitza les fonts textuals (feeds) existents en cada bloc.

Concerts .Lloc Espai Movistar C. Pascual i Vila, 2 Les Corts + info: http://www.espacio.movistar.es

Stripart 2008 XIII Mostra d’Art Jove

www.kungfupandainternational.com/intl/es Director: Mark Osborne i John Stevenson

MISCEL·LÀNIA

Concert Stereophonics

Dies: fins al 11/07/2008

CINEMA

Les cròniques de Narnia: El Príncep Caspian

Dia: 02/07/2008

Dia de partit, al Teatre Lliure

Exposicions.- Mostra de: fotografia, il·lustració, estampa digital, mail-art, disseny gràfic, pintura, instal·lacions, escultura, moda, joieria, vídeocreació, curtmetratges, disseny web, art, música, dansa, performances, teatre... Activitats del 4 de juliol (inauguració): per determinar. Activitats de l’11 de juliol (cloenda): per determinar. Lloc: Centre Cívic Guinardó Rda. Guinardó, 101 Horta-Guinardó + info: http://www.stripart.org

Dies: 19/07/2008 i 20/07/2008

Concert Bruce Springsteen & The E Street Band Concert.Lloc Futbol Club Barcelona - Camp Nou C. Aristides Maillol, 12 Les Corts + info: 934963600

2X1 Tinc dèria per la impro!!

Teatre. Exàmens? Estrès? Embotiment mental?...PLANETA IMPRO, és la cura! Aquesta companyia de teatre boja i divertida, et proposa un parèntesi en els estudis. SI dius “Tinc dèria per la impro” Tant a la guixeta com reservant per telèfon obtindràs un 2X1! Espectacles: “ZZAPPING, EL CONCURSO” (dijous 22 h). “IMPRO SHOW” (dissabtes 20 h. i dia 28 de juny també a les 23.30 h.) +Info: Vine al Teatreneu (c/ Terol, 26 - Gràcia) qualsevol dijous o dissabte del mes de juny, i gaudeix d’un descompte 2 x 1 a les teves entrades presentant el cupó de descompte “Dèria x la impro”.

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Dia: 06/09/2008 i 07/09/2008

Campionats de Catalunya d’Automobilisme Motor . Lloc: Circuit de Catalunya Ctra. Parets, 0 +info: http://www.circuitcat.com

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

Dia: 03/10/2008 Dia: fins al 20/07/2008

Dones. Els camins de la llibertat

Exposició .- Aquesta exposició, que ocupa tota la primera planta del museu, està dedicada a les dones i a la conquesta dels seus drets a través dels temps. El recorregut permet copsar la realitat de les dones des del món grecoromà fins als nostres dies. També permet veure com, al llarg del temps, han lluitat per superar la marginació i conquerir la igualtat i la llibertat, tot obligant a introduir canvis en la societat. Lloc: Museu d’Història de Catalunya Pl. Pau Vila, 3 Ciutat Vella +info: 932254700

Concert Amaral Concerts .Lloc: Palau Sant Jordi Pg. Olímpic, 5 Sants-Montjuïc + info: 934262089

sxc.hu

Joc de dames Un vent sedegant colpeja la porta d’un bar de l’oest. A fora, els cavalls, s’espolsen les hores. A dins, dues dames, renillen del temps. La blanca, al piano, ofega les tecles, amb cendra entre els dits. La negra s’enroca als daus de la sort; no té comodins. Les dues es miren: els ulls plens d’ivori no saben mentir.

Dia: 22/10/2008

Concert Queen + Paul Rodgers, dins el Cosmos Tour 2008 Concerts .- El grup de rock britànic Queen tocarà cançons noves com “Say it’s no true” i d’altres de la seva discografia. Lloc: Palau Sant Jordi Pg. Olímpic, 5 Sants-Montjuïc +info: http://www.queenonline.com

Se saben d’esquena els plecs del vestit. Però no mouen fitxa. A sobre el taulell les mans són de plom. Les dames s’eviten. Però sota la taula els peus es descalcen del pes de les regles. Comença un nou joc. Tan sols el gat mira.

Sílvia Bel

BEQUES CU

MEC

D’IDIOM

Ets Universitari i tens una beca MEC, amb Rosa dels Vents es possible

Te’ls perdràs?

Consulta’ns els Cursos disponibles Demana’ns informació

DUBLÍN CORK LONDRES WIMBLEDON BRISTOL

DUBLÍN CORK LONDRES WIMBLEDON BRISTOL EDIMBURGO EDIMBURGO TORONTO VANCOUVER PRACTICA U N ALTRE I D I OMA VANCOUVER PARÍS E N E L PA ÍS D’ORIGEN BERLÍN FRANKFURT MUNICH 935 036 035 / 902 504 003 SIDNEY

TORONTO

PARÍSBERLÍN

FRANKFURT

MUNICH

SIDNEY

VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A. Avinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.cursosidiomas.com

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

L’HIPERBÒLIC

DESTINACIONS I TURISME SUPLEMENT ESTIU / 2008

Temps per viatjar

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME L’HIPERBÒLIC 2

PRESENTACIÓ Anem de viatge

ESCÒCIA Viatge a la fi del móm

TURISMEJOVEBCN Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona

FESCAT’08 Escoles d’estiu de cultura popular

ARA LLEIDA Gaudeix del millor estiu

REPORTATGE A l’estiu, el millor teatre clàssic

CLAP MATARÓ El Cruïlla de Cultures es consolida a Mataró

GREC’08 El Teatre Grec, epicentre artístic del Grec’08

MNAC Aquest estiu gaudeix del millor art

- PRESENTACIÓ

Anem de viatge L’estiu és especial per moltes coses. Perquè tens més temps lliure, perquè el bon clima fa que visquis més el carrer, la vida mediterrània, que t’obris més a la gent i que coneguis a persones que, potser, en una altra època de l’any et seria més difícil. Però, sobretot, són bones dates per viatjar. Els viatges són de les coses més importants que es poden fer a la vida. T’ajuden a créixer com a persona, a estimar, a compartir altres cultures i a descobrir que no ets el centre del món. Aquest suplement de Turisme i Destinacions vol ser una guia per a què, si no ho has fet encara, triïs la teva opció. Aquí trobaràs informació de tot tipus, des d’atractives ciutats fins a entorns que tenim molt propers i que ara podem gaudir amb més intensitat. Viatges llargs i caps de setmana originals. Música a l’aire lliure, esports d’aventura, festivals de teatre o conegudes urbs on conèixer de prop els escenaris reals de les nostres novel·les i pel·lícules preferides. Ara, sense la rutina de l’hivern, nosaltres som els protagonistes. Només cal estudiar les diverses possibilitats i triar el teu estiu. Comença l’aventura!

REPORTATGE - SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME

Viatge a la fi del món Diego Giménez diego@edicat.cat

Comentava Chesterton de les Illes Britàniques que aquestes tingueren, temps ençà, el privilegi poètic de ser la fi del món. El passat estiu vaig tenir

whisky. Hi ha una xarxa d’albergs molt ben equipats, dels quals recomano el d’Armadale. Però si hi ha un lloc que reuneix tots els punts que fan d’Escòcia un lloc diferent, aquest és Neist Point. Situat entre Glendale i Ramasaig, uns cingles entapissats d’un verd intens, amaguen un far que s’erigeix en el bastió monolític d’una bellesa natural on la solitud colpeix l’esperit acostant-nos a la veritat de nosaltres mateixos. Definitivament, un lloc per trobar-se o, millor dit, per perdre’s.

l’oportunitat de conèixer el subjecte de tan lírica definició per constatar que, tot i que els romans s’equivocaren en titllar la “Britain” com la terra més meridional del món, sí que, no obstant, hom té la sensació d’assistir al sostre del món, per exemple, quan camina pels penya-segats que

Història El nom “Scotland” prové de la tribu celta dels escots (scoti), que van arribar a Escòcia provinents d’Irlanda, tot i que el nom original en gaèlic és “Alba”. El Regne d’Alba fou fundat el 844 pel rei celta Kenneth Mac Alpin tot unificant els pictes (d’origen incert) i els escots. La cultura anglosaxona, provinent del sud, va tenir cada vegada una influència més important al regne d’Escòcia, i va arraconar la llengua i la cultura gaèlica a les Terres Altes. El 1707, el parlament escocès va aprovar la fusió dels regnes d’Escòcia i Anglaterra, i dels seus parlaments (les corones d’Escòcia i Anglaterra s’havien unit des de 1603). El nou parlament unificat es va establir a Londres, al palau de Wesminter. El 1999 es va aprovar la devolució del parlament escocès a Edimburg. Aquest parlament té una sèrie de competències en afers exclusivament escocesos.

perfilen la costa escocesa. Altres llocs d’interès La illa d’Skye Un dels indrets que segueixen aquesta exposició el trobem a l’illa escocesa d’Skye, situada a l’extrem oest de l’arxipèlag. Es pot arribar a l’illa sense haver d’agafar el ferri, ja que un pont l’uneix amb la resta d’Escòcia. En 1.656 km2 d’illa, els habitants es guanyen la vida amb el turisme, l’agricultura i el

· Portree · Elgol · Uig · Dunbegan

Llibres El mirall escocès Xavier Solano Catalunya i Escòcia han estat comparades sovint pel paper que totes dues nacions representen dins els respectius estats. És per aquest motiu que el cas escocès i allò que representa políticament resulta d’un interès cabdal des de la perspectiva catalana. Xavier Solano, analista polític del Partit Nacional Escocès, explica tot allò que cal saber per entendre l’Escòcia del segle XXI i el debat que hi està tenint lloc en aquests moments sobre la seva independència en un moviment que no para de guanyar partidaris. El mirall escocès és un assaig rigorós que us aportarà les claus per analitzar i comparar la situació política de les dues nacions.

Faros, viajes alrededor de Escocia Walter Scott Sir Walter Scott, primer baronet (15 d’agost de 1771 - 21 de setembre de 1832), va ser un prolífic escriptor de novel·les històriques, poeta i editor escocès, i conegut a tot Europa a la seva època. En cert sentit, Scott va ser el primer autor que va tenir una veritable carrera internacional al seu temps, amb molts lectors contemporanis a Europa, Austràlia i Amèrica del Nord. Faros, viajes alrededor de Escocia és un llibre de viatges on Scott recull descripcions de la gent i la geografia escoceses amb els fars com a fil conductor.

Adreces d’interès Aeroport de Glasgow http://www.glasgowairport.com Aeroport Inverness http://www.invernessairport.com Visit Scotland http://www.visitscotland.com Skye, the Island and lochalsh http://www.skye.co.uk

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME - REPORTATGE

Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona La Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona arriba del 5 de juny al 31 de juliol per oferir-te informació, assessorament i propostes per a què preparis el teu viatge.

Què hi trobaràs? Als equipaments:

La mostra es realitza al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ, El Punt – PIJ SantsMontjuïc, PIJ Sarrià-Sant Gervasi, PIJ Gràcia, PIJ Sant Martí i Biblioteca Jaume Fuster. Totes les activitats són gratuïtes!

- Activitats: tot un seguit de conferències, xerrades, exposicions, tallers... que, a càrrec de professionals del turisme, viatgers experts, escriptors, fotògrafs..., t’orientaran i t’ajudaran en la planificació del teu viatge. - Fons bibliogràfic especialitzat: literatura de viatges, llibres sobre expedicions, atles i cartografia, llibres de fotografia i guies de viatges. - Ordinadors des dels quals podràs navegar per Internet i fer les cerques oportunes per planificar el teu viatge. - Espai de consulta: un lloc on poder llegir amb tranquil·litat tota la informació que se t’ofereix.

- Assessorament personalitzat a càrrec d’un/a expert/a en turisme, que atendrà les teves demandes per a què planifiquis les teves vacances (només al CIAJ). - Viatgeteca: informació de tots els països i regions del món, guies de viatge, mapes, camps de treball, turisme solidari... (només al CIAJ).

A www.bcn.cat/mostraturisme: - Tota la informació de les activitats que es realitzen dins la Mostra de Turisme Juvenil 2008. - Fòrum virtual sobre viatges des del qual podràs demanar tota la informació que et calgui i intercanviar experiències amb altres viatgersinternautes.

+ Info: www.bcn.cat/mostraturisme www.bcn.cat/joventut

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME - FESTCAT’08

Festcat08, escoles d’estiu de cultura popular Arriba la 12ena edició del curs de música tradicional i popular que aquest any es celebrarà a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), del 20 al 26 de juliol. La Festcat és l’aposta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat per potenciar la cultura d’arrel popular a l’estiu.

Com diu el director artístic, Pep Coca, “el Curs cerca, doncs, la comunicació i el contacte. El profit no consisteix tant en una adquisició de tècnica o de repertori com en la intensa vivència d’un temps especialíssim en què la música tot ho amara. Per això, no ens podem limitar a parlar d’oferta lectiva, i a les classes d’instrument del matí i als tallers temàtics de la tarda cal sumarhi tot allò que succeeix així que sortim de l’aula: activitats, concerts, trobades, ballades, sobretaules... Aquest és un format que s’ha revelat útil al llarg de més d’una dècada, però en el qual no poden faltar innovacions i novetats: exactament el modus operandi de la cultura popular”. Cursos d’instrument: Acordió diatònic, Cant col· lectiu, Cant solista, Flabiol, bombo i cornamuses, Gralla i timbal, Guitarres, Instruments de pua, Instruments de vent, Panderos mediterranis, So insistent/sound system, Tarota, Viola de roda, Violí i instruments de pua, Violí i instruments d’arc.

Tallers Audioedició; Les cançons de Beget; Fet a casa: Lutieria domèstica; Improvisació folk; Música i dansa: una relació íntima; Música medieval catalana; Músiques del gran nord: Blugeras, Blues, Cajun; Músiques d’ultramar: anades i tornades; Tall del rel: folk rock català; Les vares musicals de l’Ebre al Segura.

“L’inscripció al curs d’estiu i reserva

+Info: Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí C/ 11 de setembre 17257 Torroella de Montgrí Telèfon: 972 76 06 05 Fax: 972 76 06 48 annamaria@joventutsmusicals.com http://festcat.amtp.cat

d’allotjament durant el mes de juny

“

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME - LLEIDA

Gaudeix del millor estiu, AraLleida Esports, natura, cultura i moltes emocions estan darrere d’unes de les millors opcions per treure el màxim de l’estiu. Parlem de Lleida i del seu ventall d’activitats, que ens apropen al millor de nosaltres mateixos. Lleida es considera líder a l’estat en esports d’aventura, amb més de 150 empreses especialitzades i la celebració de campionats del món (caiac, parapent, ala delta, piragüisme...), com també una terra d’excepcional bellesa per als aficionats a la natura (senderisme, SGR, BTT, passejades a cavall, pràctica de la pesca i la caça...). Gràcies a la seva diversitat d’espais naturals, amb l’únic Parc Nacional de Catalunya -Aigüestortes i Estany de Sant Maurici-, els seus cabalosos rius

ideals per a la pràctica del ràfting i els més de 500 llacs per conèixer, Lleida és plena de racons per descobrir i compartir amb els amics o amb la família les emocions més sorprenents. Esports Esports d’aire, esports d’aigua, esports extrems, golf, caça, pesca, esquí, senderisme, cicloturisme. Natura Parcs, aiguabarreig, Boumort, Camí natural d’Utxesa, Congost de Mont-rebei, El Montsec, Estany d’IvarsVila-Sana, Parc de Collegats-Terradets, Parc de la Mit-

jana, Vall del Riu Llobregós, espais naturals, centres i organismes, Parc Astronòmic del Montsec, Centre de Natura d’Odèn, Centre de Fauna del Pont de Suert, Les Planes de Son, rutes de senderisme, trekking pels parcs i Aran, senderisme de gran recorregut. Cultura Lleida antiga, Lleida medieval, Lleida renaixentista, Lleida modernista, Lleida ciutat, Museus, Picasso, Josep Guinovart, arts escèniques, festivals de música, artesania autòctona, festes populars, rutes culturals, centres i organismes, Centre social i cultural “la Caixa”, Centre d’art i natura.

+Info: Rambla Ferran, 18, 3r pis 25008 Lleida (Spain) Tel. 902 101 110 Fax 973 24 55 58 E-mail: lleidatur@lleidatur.com Web:www.lleidatur.com

Turisme de Lleida El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida és un ens de promoció turística creat l’any 1989 per a la gestió de l’oferta turística de les comarques lleidatanes: una terra privilegiada i amable per gaudir

tot l’any d’una gran varietat d’esports, d’una cultura singular, d’una gastronomia autòctona i d’un turisme rural. L’hostatge . terra a nostr la de ria més autèntica

REPORTATGE - SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME

Albert lladó, albert@edicat.cat

A l’estiu, el millor teatre clàssic L’estiu és temps de viatjar i d’anar a concerts però també, de gaudir del millor teatre clàssic. A Espanya, hi podem trobar dos dels millors festivals d’Europa. Per una banda, a Extremadura podem gaudir del Festival de Mèrida que enguany, en la seva 54a edició, celebra els seus 75 anys d’història amb el reconeixement a l’actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, que va ser la primera actriu del teatre romà el 1933. Per altra banda, a Ciutat Reial, podem anar al Festival d’Almagro, on podem gaudir d’espectacles en viu a l’únic “corral de comèdies” que queda en actiu.

Si vols saber totes les activitats, els

Mèrida, la veu de la història

horaris, reservar les teves entrades

Enguany, el festival més antic de la península arriba als 75 anys. Amb un amfiteatre i un teatre romans en excel·lents condicions de conservació, es prepara per recordar a Margarida Xirgu, que va ser la Medea de Sèneca a la reconeguda traducció de Miguel de Unamuno. Mèrida ha volgut anar més enllà del festival i, a part d’un estiu ple d’obres clàssiques – com l’Electra d’Eurípides o l’Edip Rei de Sòflocles –, les diverses activitats i exposicions s’allargaran fins al novembre. Però, sens dubte, l’acte més important tindrà lloc el proper 21 de juny, quan Núria Espert – molt implicada amb el festival i la ciutat – inaugurarà la gala d’aquesta 54a edició.

Si vols conèixer amb més profunditat la història d’Almagro, els seus espais, comprar les teves localitats o com arribar-hi des de Catalunya, ho pots fer des del web www.festivaldealmagro.com

o, fins i tot, demanar treballar com a extra, només has d’entrar al web www.festivaldemerida.es Almagro, el record del Segle d’Or Visitar Almagro és tenir la sensació que, en qualsevol moment, et creuaràs amb Lope de Vega. Un municipi, capital històrica de la Manxa, que des del 1978 organitza un festival de teatre clàssic que s’ha convertit en un referent europeu amb més de 60.000 visitants. Les obres es representen en patis, esglésies i claustres emblemàtics. Sens dubte, però, l’estrella del festival és el Corral de comèdies, del segle XVI, situat a una banda de la Plaça Major. Enguany, el festival està dedicat a la figura de la dona sota el títol “Clásicas”. Entre les obres que es podran veure des de finals de juny, i durant tot el juliol, destaquen una versió del Don Juan de Tirso de Molina, dirigida por Emilio Hernández i protagonitzada per Fran Perea, i un Hamlet, dirigit i protagonitzat por Juan Diego Botto.

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME - REPORTATGE

El Cruïlla de Cultures es consolida a Mataró Mataró torna a oferir-nos un dels festivals que ja s’ha fet un nom propi a l’escena musical i cultural europea per la seva oferta de qualitat, coherència i diversitat. La quarta edició del Cruïlla torna a apostar fort per un plantejament artístic que ofereix als seus espectadors la possibilitat de descobrir abans que ningú les propostes que obren els camins d’allò que està arribant. La intenció dels organitzadors és que el públic pugui gaudir i recordar, quan hagi passat el temps, que va ser a Mataró on va descobrir o es va retrobar amb artistes que marquen o marcaran tendència.

Un estil propi El festival de música Cruïlla de Cultures és un rara avis en el moment en què estem. És un festival que busca la complicitat de tothom, mantenint la independència de gestió de la seva direcció, una empresa d’economia social que gestiona la Casa de la Música Popular de Mataró. Però sobretot és un festival amb un estil propi que és possible gràcies a la implicació dels artistes i de les seves agències, de les diverses administracions públiques, tant locals com autonòmiques, que hi participen activament, dels patrocinadors... Però, sobretot, el Cruïlla de Cultures és una realitat gràcies al teixit social que va creant amb associacions d’immigrants, associacions de veïns, entitats governamentals i no governamentals, dinamitzadors socials i musicals, petites empreses privades i associacions d’empresaris. Tot això fa que l’anomenada “World Music” o “Música d’arrel” s’estengui a tots els públics. Per als organitzadors, la multiculturalitat és una realitat i no, una moda esnob.

Un festival d’autor Vivim un moment extraordinari pel que fa als festivals musicals. L’oferta creix i creix, tant pel que fa a la diversitat d’estils i de conceptes com pel pes específic dels artistes participants. En aquesta situació, que ha generat una evident competència, des de Mataró s’aposta per un projecte de programació que podríem qualificar d’autor, allunyada dels grans noms mediàtics presents a la majoria d’esdeveniments i farcida de referències musicals poc conegudes o que no han aconseguit encara una visibilitat o un impacte dins l’escena que faci justícia al seu indiscutible nivell artístic.

Informacions pràctiques VENDA D’ENTRADES ANTICIPADES: · A LA WEB DEL FESTIVAL (Venda on line amb el sistema CODETIKETS: Entrades impreses a casa) www. cruilladecultures.com · TOTES LES OFICINES DE CAIXA LAIETANA · MATARÓ: TRAK: C/ Sta. Teres, 4 ROBAFAVES: C/Nou, 9 PATRONAT DE CULTURA: C/St. Josep, 6

ADRECES DELS RECINTES DELS CONCERTS - PARC CENTRAL: Pça. Espanya - SALA CLAP: c/Serra i Moret, 6 - TEATRE MONUMENTAL: La Riera, 169 - CAMP DE FUTBOL DE CERDANYOLA: c/ De l’estadi, s/n - PATI DE CAN MARCHAL: c/ Sant Joaquim, s/n - PRIVAT: c/Carrasco i Formiguera, 32 - PLATJA DEL VARADOR - PASSEIG DEL CALLAO

AUTOBÚS ESPECIAL BARCELONA -CRUÏLLA - BARCELONA El Festival habilitarà durant els dies de concert autobusos especials que sortiran des de Barcelona i aniran directament al recinte del concert. Un cop acabat el concert, l’autobús tornarà a Barcelona. Per consultar horaris i fer la reserva : www.cruilladecultures.com. MATARÓ, CRUÏLLA DE CULTURES 2008.

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME - GREC’08

Troilus and Cresida del 3 al 6 de juliol

El Teatre Grec, epicentre artístic del Grec’08 Arriba, per a tots els amants de la dramatúrgia, el millor festival de teatre de l’estat. L’edició d’aquest any concentra la meitat de l‘aforament als espectacles programats al teatre de Montjuïc, que es posiciona, volgudament, com a epicentre artístic del festival. De la programació del Teatre Grec, en podem extreure l‘essència de la graella de tot el festival: teatre clàssic i contemporani, d‘aquí i de fora, dansa, música clàssica, circ, hip hop, fados, Dido & Aeneas de l’11 al 13 de juliol - Foto Sebastian Bolesch

pop, rock i flamenc. Acollirà 7 produccions d’arts escèniques –Història del soldat, d‘Stravinsky, l‘espectacle inaugural; Andròmaca, d‘Eurípides; El ángel exterminador, de Buñuel; Sutra, a càrrec de Sidi Larbi Cherkaoui; Las Troyanas, d‘Eurípides; Mujeres, sota la direcció de Mario Maya, i la Nit de Circ- i 6 concerts de música: Orchestra di Piazza Vittorio, Xavier Rudd, Mísia, John Surman Quartet, Buika, i el Rèquiem, de Mozart, a càrrec de l‘Orquestra Simfònica i Cor del Liceu. El Grec continua apostant per la poesia del carrer. El 25 de juliol acollirà, de nou, una vetllada de hip hop, i el 27 i 28 de juliol es convertirà en una carpa a l‘aire lliure en una nova nit de circ.

Grans equipaments culturals Quan el festival abandona Montjuïc ho fa per aliar-se amb els actors centrals de la cultura de Barcelona a través de projectes específics dissenyats juntament amb els responsables d‘aquests equipaments. Enguany, el Macba oferirà tres nits de música d‘avantguarda dels anys 60, el Museu Picasso acollirà un

espectacle de teatre brossià, el CCCB li prendrà el pols a l‘escena alternativa britànica més emergent, al Palau de la Música es podrà veure un espectacle del barroc musical (Monteverdi) de Carme Portacelli sobre textos de Torquato Tasso, a l‘Auditori hi haurà un concert homenatge a Mariana Pineda a càrrec d‘Albert García Demestres i Antonio Carvajal dirigit per Xavier Albertí, el Caixafòrum proposarà un recorregut musical per països i èpoques diferents amb un cicle de sis concerts, la Fundació Miró programarà jazz cada dijous de juliol, i el Gran Teatre del Liceu hi serà present amb el Rèquiem de Mozart.

Homenatges a Mercè Rodoreda i a Joan Brossa Amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda, Carlota Subirós ha creat Rodoreda. Retrat imaginari (Mercat de les Flors), espectacle basat en la vida i obra de l‘escriptora. Els poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay retran un homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort i convertiran el Museu Picasso en un temple brossià amb l‘espectacle En Brossa fa dissabte a can Picasso.

La millor opció per gaudir del teatre L’Orchestra di Piazza Vittorio 5 de juliol

El Festival Grec 08 alçarà el teló el dimecres 25 de juny i s‘allargarà fins el proper 2 d‘agost. En total s‘hi han programat 57 espectacles: 23 produccions teatrals, 11 espectacles de dansa i 23 actuacions musicals.

+Info: www.bcn.cat/grec

MNAC SUPLEMENT DESTINACIONS I TURISME

Aquest estiu, gaudeix del millor art al MNAC El Museu Nacional d’Art de Catalunya reuneix en un itinerari pràcticament ininterromput una excepcional mostra d’art català, des del romànic fins a mitjan segle xx, i el presenta en paral·lel als grans moviments europeus. La visita permet una lectura aclaridora de la història de l’art europeu en general, a la vegada que es dibuixa el caràcter singular que adopten els diferents corrents artístics en l’àmbit cultural català.

Monedes en lluita Catalunya a l’Europa napoleònica Del 5 de juny de 2008 al 3 maig de 2009. Amb motiu de la commemoració del bicentenari de l’inici de La Guerra del Francès o de la Independència (1808-1814), un dels períodes més convulsos de la història contemporània del país, el MNAC organitza una exposició que explora el paper protagonista de la moneda, de la medalla commemorativa i de les condecoracions al llarg de la guerra a Catalunya.

Duchamp, Man Ray, Picabia (26 de juny - 28 de setembre) Organitzada per la Tate Modern de Londres en coproducció amb el MNAC, aquesta exposició reuneix a Barcelona prop de 300 obres que presenten els principals temes explorats per aquests tres artistes durant la seva experiència dadaista. La mostra aplega pintures, objectes -entre els quals destaquen els famosos ready-mades de Duchamp-, fotografies i films que reflecteixen l’univers compartit per aquestes tres icones de l’art del segle XX.

Activitats a l’entorn de l’exposició Cicle de conferències Duchamp, Man Ray, Picabia, antiart al segle XX (dins del programa Els juliols de la UB ). Coordinació: Lourdes Cirlot Valenzuela, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Herman Bashiron Mendolicchio, doctorand i becari del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona

+Info:

Museu Nacional d’Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 622 03 60 (oficines) 93 622 03 76 (Museu) info@mnac.es www.mnac.es

Calendari 14 de juliol Duchamp, Man Ray, Picabia: la trobada dels amics Lourdes Cirlot, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Sobre la fotografia i el film Dawn Ades, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat d’Essex 15 de juliol Man Ray: blanc i negre Duchamp, Man Ray, Picabia: visita a l’exposició Jennifer Mundy, comissària de l’exposició i cap d’Investigació de la Col·lecció d’Art Internacional de la Tate Modern de Londres 16 de juliol Duchamp, Man Ray, Picabia: connexions catalanes Elena Llorens, adjunta de conservació de la col·lecció d’Art Modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya - MNAC L’impacta del romànic i el modernisme en l’obra de Picabia i Man Ray Mariàngels Fondevila, conservadora de la col·lecció d’Art Modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya - MNAC 17 de juliol Lee Miller i Man Ray Katherine Slusher, autora i comissària d’exposicions Ciutats i moviment: la dimensió internacional del dadà Herman Bashiron Mendolicchio, doctorand i becari del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona 18 de juliol Les màquines solteres Duchamp: les claus estètiques de les seves estades a Catalunya Pilar Parcerisas, historiadora de l’art i comissària d’exposicions Dates 14 al 18 de juliol Horari de 16 a 20.30 h Lloc Auditori del MNAC Informació i inscripcions a la Universitat de Barcelona Servei de traducció simultània La inscripció al cicle inclou un passi gratuït per visitar l’exposició (vàlid els dies de durada del curs)