secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA
nadal 2005 - any 10 - www.deria.net
l
as ria er l t liv de i O cim an al
D p ca
Viure nadals diferents - Activisme per Internet
número
101
0 2 la imatge
www.deria.net
participa
Dofins Daniel
l’Oscar Ricard
Sortint de casa Maia
sumari 101
Envian’s les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria!
02 imatges
03 nosaltres
14 12 el Nadal arreu joguines
04 Whiskyn’s
06
Dani Oliveras
> 18
15 m’estima o
16 uns quants
17 l’art de
transformar
09 noves
10 les rareses
11 ...al Saló de la
tecnologies
del Cap d’Any
Infància
Teatre de guerrilla
>
20 els secrets
del món
contaminants
no m'estima?
clics
21 calaix de
22 nadal
23 participa
sastre
2005-06
Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net
de les joies
l'editorial
www.deria.net
nosaltres 0 3 .
Nadal, fes el gest! Nadal, quina paraula, no? Segur que cadascú porta a sobre el seu Nadal particular. El Nadal de les fartaneres, el Nadal dels regals, el Nadal de les vacances, el Nadal del no fer res, el Nadal de la neu, el Nadal de família i tietes solteres… També hi haurà qui no en tingui de Nadal. A la vida sempre tendim a pensar en allò que no tenim perquè el que ja ens passa cada any o ens arriba donat i embolicat no s’aprecia. Aquest cop podríem aprofitar per regalar una mica de Nadal a aquells a qui no els arriba. No els arriba perquè estan sols, perquè ho estan passant malament o perquè els falta la il·lusió que a nosaltres ens sobra. Amb la globalització, que alguns savis diuen que és la traducció moderna de la colonització, els més febles són aquells que han vingut de fora perquè al seu país no tenien amb què viure. No oblidem que la immigració és un dret universal, sigui amb Ryanair, sigui a peu per la frontera, i que un cop a destí, per tal que es doni una veritable integració, nosaltres hem de fer el gest. Quan arribem a un dinar on tothom és a taula, si no mouen una mica les cadires i ens fan lloc, segur que no hi cabem. Aquest Nadal, fes el gest amb els altres i, si no és demanar massa, els regales també un Secundèria. Bon Nadal, fins l’any vinent!
la tira
F F F F Antonio, bolivià, aquest any els amics de la universitat l’han convidat per Cap d’Any
Jose, colombià, espera poder tornar amb la seva família el 2006
Laia, catalana, passarà 6 mesos a Londres
Marta, txeca, aquest Nadal serà el primer que passarà sola
0 4 altaveu
www.deria.net
www.enderrock.com Desembre 2005
Whiskyn’s Whiskyn’s torna a la palestra amb Souvenirs
Sidonie, que canta a “Parlar per parlar”; una
ens marquem uns condicionants lingüístics
(Música Global, 2005). Més cançons, noves
secció de cordes que toquen a “Cau”, “Balla” i
sinó de qualitat.
sonoritats i apostes arriscades que intenten sin-
“Silenci”, i el Jaume Aguza toca l’acordió al
tonitzar amb els gustos propis i del públic. Per
tema “Ara”. A més, volíem oferir un agraïment
Sou de la generació ‘postfenomen del rock
lluitar contra la pirateria, Whiskyn’s sortejarà
personal als nostres fans i hem afegit un tretzè
en català’ i amb el grup no us podeu pagar
entre els compradors dels seus discos la possibili-
regal: qui compri el disc podrà omplir una but-
les factures...
tat d’escriure i compondre una cançó a mida pel
lleta, i el guanyador d’un sorteig que es farà a la
Després de set discos i d’haver pencat molt, som
guanyador.
primavera serà premiat amb una cançó perso-
afortunats perquè continuem fent la música que
Joan Masdeu, cantant i guitarra de la banda, parla
nalitzada i dedicada.
ens agrada i hem clarificat idees. Ara treballem
d’aquest nou disc.
més que mai en equip i estem molt contents amb El fet d’haver estat coetanis amb els grans del
el que fem, tot i que hàgim trigat més temps que
Com definiries el vostre darrer treball?
rock en català, us ha ajudat o creus que us ha
altres grups a aconseguir-ho. Tenim la gran sort de
És un disc molt introspectiu que explica coses
frenat el camí?
tenir una discogràfica que ens entén i que està
personals, internes i estats d’ànim. Souvenirs es
És un error intentar comparar-nos, vénen d’una
il·lusionada amb el nostre projecte. És el moment
diu igual en moltes llengües i sempre és un
altra generació, hi hem coincidit i això ens ha
d’assaborir la nostra feina, i les factures les
record de quan vas fer un viatge. En aquest cas,
ajudat, però quan ens n’hem volgut desmarcar,
paguem quan podem, perquè jo personalment no
cada cançó és un souvenir de la memòria,
ens ha perjudicat. El problema és que conti-
records, estats d’ànim diferents que vistos des
nuem posant-ho tot al mateix sac, en l’eti-
de la perspectiva del temps els
En moviment!
Obrint Pas Una nova entrega dels valencians Obrint Pas, que aquest cop presenten el seu directe més energètic. Un CD+DVD que recull el concert enregistrat el passat 30 d’abril a València, en el que es van acompanyar d’amics i coneguts. Per a Obrint Pas, el disc tanca una trilogia encetada amb els seus dos treballs d’estudi més professionals: La flama i Terra, tots dos editats per Propaganda pel Fet!
seria més feliç treballant en una caixa i podent-les pagar cada mes però
queta del ‘rock en català’. Fem música
alhora anant-me’n a dormir
pots consultar i acaronar-los.
independentment de la llengua en
angoixat. Nosaltres dormim
El show de la foscor
què cantem; fins i tot el noranta per
contents i feliços de poder tocar
Quins col·laboradors i novetats
cent de música que consumim és
junts la música que ens agrada.
Gàtaca
trobem a Souvenirs?
Fot o:J uan Mig uel Mo rale s!E nde rroc k
Hi participa el Marc Ros, de
en anglès, perquè no
MARC PÉREZ Aquest és el primer disc dels Gàtaca, guanyadors del Sona 9 del 2004 en la modalitat de poprock. Rap, metal, guitarres dràstiques i programacions electròniques que donen al disc un aire de densa opressió. Sembla que l’hagin enregistrat en un garatge, però al mateix temps les cançons estan polides de manera impecable. Si aconsegueixen fer-se un lloc en el circuit musical alternatiu dels Països Catalans, són el relleu natural de KOP.
Per un tros de cel Gerard Quintana Una altra doble entrega: CD+DVD. Aquest cop, el concert del 2 de febrer al Barcelona Teatre Musical, ens serveix per mostrar l’evolució que ha fet a l’escenari Gerard Quintana des que va deixar Sopa de Cabra. El CD s’acosta a un treball d’experimentació sonora, amb tocs capritxosos de l’artista com la companyia de Joel Joan en el tema “Jo”. Quintana toca el seu setè cel, acompanyat d’un disc ple de llicències artístiques.
06 el convidat
www.deria.net
Dani Oliveras Pilot de trial guanyador de la Copa del Món de joves en 125cc
“No sento més pressió per ser una promesa” És el millor del món en la seva categoria.
Com ho veus que et considerin el futur
Dani Oliveras, de 18 anys, amb la Gasgas i
del trial espanyol?
el dipòsit ple es va presentar a la copa del
El trial no té gaires referents, és per això
món de 125cc. Victòria rera victòria –vuit
que de seguida es fixen en nosaltres. Quan
de consecutives- el van fer pujar al podi.
algú destaca una mica es parla d’ell. A mi
Poc s’ho pensava el primer dia que el tri-
personalment m’agrada, em motiva. No
omf seria tan lapidant. El seu domini va
sento més pressió per ser una promesa, si
ser incontestable. Està motivat, té la
ho diuen és perquè ho veuen.
moral pels núvols i no està disposat a cedir un pas.
Ets supersticiós? No. No faig res per tenir sort. El secret està
Vas obtenir nou victòries d’onze
en entrenar.
possibles, t’imaginaves un mundial més dur? La veritat és que quan vaig
Com et prepares abans d’entrar en competició?
començar tenia la sensació que
Entrenament quatre dies a la setmana.
seria més difícil, que els rivals serien
Moltes hores de gimnàs, per aguantar físi-
més forts. Però van afluixar, o potser vaig
cament. Moltes hores sobre la moto per
ser jo que vaig apretar més. A partir de la
guanyar en equilibri i en tècnica. Conèixer
5a carrera, vaig veure que tenia opcions
bé la moto, tenir-la a punt. Molta preparació
de guanyar. Això em va motivar, em vaig
mental, és a dir, aconseguir que les coses
concentrar i vaig aconseguir guanyar.
surtin. Veure que les coses surten.
Quin és el teu secret per fer-te amb el
Hi ha algun pilot que admiris especial-
Mundial tan fàcilment?
ment?
Fàcilment no, perquè fàcil no ha estat.
M’agraden els pilots que ho fan bé. No en
Estar al 100% costa molt. Es necessita
tinc cap de preferit.
Tal com raja
molta concentració. El secret és aquest, Nom complet: Dani Oliveras Carreras Data naixement: 1/11/1987 De petit volies ser: Sempre m’han agradat les motos. Volia anar amb moto, encara que no sabia com. Un llibre: Un llibre que em va agradar molt va ser un que vaig llegir a primària, es deia Carreres a tot gas que anava de cotxes i motos. Una pel·lícula: El día de mañana Un viatge: Tòquio, és un altre món Plat que cuines millor: Ou ferrat i truita Primer cop que vas pujar a una moto: Tenia quatre anys, em portaven. Tens fama de ser molt: Fama de voler-ho fer tot bé. Una mania: Que no toquin les meves coses, sobretot quan estan ordenades.
s’ha d’entrenar molt, estar motivat, evolu-
Què és el que més t’agrada de fer de pilot?
cionar i que les coses surtin bé.
Estar sobre la moto i veure que les coses surten bé. Quan no me’n surto, m’emprenyo
Adam Raga està imparable en el trial
i treballo per millorar. L’esforç val la pena.
indoor, creus que l’atraparàs? Aquest any ha estat el primer que he
Segons has declarat, la cita dels Estats
participat en una competició indoor. De
Units va ser la més dura a causa del
moment, no ens podem comparar
fred. Quins són els problemes de pilotar
perquè ell té molt més rodatge, té un
amb fred?
nivell superior. És per això que haig
El fred fa que et quedis encongit. Els dits
d’entrenar i entrenar.
congelats són menys sensibles i són els
07.
que controlen l’embragatge i el fre. També perds flexibilitat, tot es fa més complicat. Has d’estar molt més concentrat. Alguna anècdota sobre el Mundial? Al principi, la meva percepció era que la competició seria més disputada, però a mesura que avançava el campionat veia més i més clar que podia guanyar. Mai ho hauria dit abans de començar que m’aniria tan bé. Telm Borràs, telm@edicat.net
Palmarès
juvenil ns en categoria Catalunya de ne de ó pi m ys en 125cc Ca 99 19 menys de 16 an de es es om Pr s Europa de Jove pa menors de 16 2002 Campió d’ bcampió d’Euro Su i l ia Tr de or Espanya Júni 2003 Campió d’ at d’Espanya de anys en 250cc ves i 6è Campion Jo de pa Co la ó del Món de 2004 Subcampi ropa Trial Senior A l Campionat d’Eu pa de Joves i de Co la de ón M l 2005 Campió de
ntec 0 9 .
www.deria.net
noves tecnologies
David Campos consulta@edicat.net
Els superordinadors prefereixen Linux 3 de cada 4 supercomputadores funcionen amb Linux. Així ho ha fet saber la classificació bianual de les 500 supercomputadores més potents del món. Dels 500 ordinadors analitzats, 372
(74.4%) utilitzen Linux, 100 (20%) funcionen amb UNIX i 4 amb BSD. 5 computadores usen Mac OS (un 1 %) i cap Windows.
La Viquipèdia arriba als 20.000 articles La versió catalana de l’enciclopèdia lliure a internet, la Viquipèdia, ha assolit els 20.000 articles. Si el novembre de l’any passat va superar la barrera de les 10.000 entrades, ara, en només un any, ha aconseguit doblar-ne el nombre. La Viquipèdia (“wikipedia” en anglès) és una enciclopèdia lliure de qualitat escrita col·laborativament per Internet, n’hi ha versions en més de 195 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia. La catalana es situa com una de les llengües amb més vitalitat del projecte, lluny encara del ‘top ten’
viquipèdic liderat per la llengua anglesa amb més de 800.000 articles. La versió en llengua espanyola és la que es troba més a l’abast en el rànquing de les 10 primeres: ocupa la darrera posició per darrera de llengües molt menys parlades com el polonès (5a) o el suec (7a) i compta amb unes 75.000 entrades. En el darrer any, els més de 300 col·laboradors voluntaris catalans (o viquipedistes), a més d’incorporar 10.000 noves entrades, han millorat les existents, augmentant-ne l’extensió i aportant nous punts de vista. Font: Viquipèdia, http://ca.wikipedia.org/
Els CD Sony faciliten la infecció de virus Escàndol amb tota regla. Sony ha reconegut que ha venut milions de cd’s de música amb un software que s’autoactiva només reproduint el cd en un ordinador qualsevol. Aquest programari, que en principi tenia la finalitat d’evitar que els compradors fessin còpies de seguretat dels seus discs, no només s’instal·la sense que l’usuari en tingui coneixement, sinó que també deixa una porta oberta perquè hi puguin entrar virus i, per si això no fos poc, també permet que algun desconegut pugui controlar l’ordinador a distància. Fonts de la companyia assenyalen que s’han posat a la venda 4,7 milions de discs compactes que incor-
poren aquest software, dels quals se n’han venut més de 2 milions, i experts ens seguretat calculen que mig milió d’ordinadors de tot el món podrien estar infectats. Tot i que Sony ja ha anunciat que canviarà gratuïtament els cd’s afectats a tots els compradors que ho sol·licitin i que ha posat a lliure disposició un pedaç que permet esborrar els programes instal·lats, molts usuaris s’han queixat de l’actitud de la companyia perquè només perjudica els clients que han comprat discos originals i fomenta, encara més, el consum de música sense despesa inicial i la venda de cd’s no originals.
1 0 sabies que...
www.deria.net
Les rareses del Cap d’Any No sé què ens dóna el Nadal, però és una època molt rara en què tothom, qui més qui menys, es torna una mica supersticiós.
Per Nadal tothom està més tou, més malenconiós, gaudeix de la companyia de
Amor, diners i felicitat
la família, participa en algun amic invisible
Hi ha moltes supersticions pel que fa a
i compleix alguna de les tradicions que
l’amor, als diners, als viatges... que fan
dicta l’entrada al nou any.
referència al 31 de desembre i que, segons la tradició, ens poden aportar bona sort per al nou any. Pel que fa a l’amor (diria que són les tradicions que més es segueixen) tenim la de posar-nos la roba interior vermella. N’hi ha de tots els gustos i tons, de més atrevides i de més clàssiques, però el significat és el mateix: trobar l’amor de la nostra vida durant l’any. I si el trobem i ens volem casar, una altra tradició a seguir és la d’aixecar-nos i asseure’ns de la cadira al ritme de les dotze campanades. Si ho fem a l’hora que ens mengem el raïm, la cosa es complica! Precisament, menjarnos els 12 grans de raïm ens assegura entrar amb bon peu al nou any. Aquesta és una tradició molt nova que va sorgir el 1909, any en què els agricultors de raïm van haver de ser originals per donar sortida a l’excedent de la collita d’aquell any. Altres rituals a seguir per cridar la bona sort i la felicitat són: portar roba interior de color groc (per als que ja estiguin satisfets en l’amor), estrenar una peça de roba el dia 1 de gener o menjar-se una cullerada de llenties just abans de les 12 de la nit. Pel que fa al tema econòmic, porta diners posar-se unes monedes o llenties a la butxaca, posar-se diners a la sabata o brindar pel nou any amb una copa on a dins hi hagi alguna cosa d’or.
Altres supersticions Diuen que per viatjar molt al llarg del nou any, és ideal treure les maletes a la porta i per als més agosarats, agafar-ne una i donar una volta a l’illa de cases mentre es diu adeú a tothom que se’ns creua. I per tenir molta roba, s’ha de portar la roba interior al revés. No sabem si tot això funciona ni si és necessari fer-ho tot, però per als més supersticiosos aquí teniu una bona llista de rituals a seguir! Anna Salarich, anna@edicat.net
www.deria.net
aprèn a consumir
L’Escola del Consum també va al Saló de la Infància Un altre any arriba per Nadal el Saló de la Infància on es podrà gaudir de l’estand de l’Escola del Consum de Catalunya que enguany porta el lema “Consumim a Catalunya”. L’objectiu és senzill: oferir tallers sobre
igualtat entre homes i dones, drets labo-
comerç just i solidaritat territorial per tal
rals, respecte al medi ambient, etc.
d’apropar els infants al fenomen del consum amb dinàmiques lúdiques.
També hi haurà el Racó del Conte com a conclusió final de l’estand. Allà es
L’estand
parteix
d’un
eix
central:
podran llegir tot de llibres relacionats
Consumim a Catalunya i de 3 pre-
amb els tallers i dibuixar en pissarres tot
guntes que ajuden a treballar les dife-
allò que transmeti la seva lectura.
rents temàtiques proposades. L’Escola del Consum de Catalunya ha Què consumim a Catalunya?
dissenyat l’estand dins el marc de la
S’haurà de muntar un trencaclosques
Dècada de les Nacions Unides de
del mapa de Catalunya i encaixar-hi els
l’Educació per al Desenvolupament
diferents productes que tenen Deno-
Sostenible per tal d'apropar i fer partí-
minació d'Origen Protegida i Indicació
ceps als més joves d'un fet tan quotidià
Geogràfica Protegida.
com és el consum. Animem
Què consumim de fora?
a participar-hi!
tothom
S’haurà de caminar per un mapamundi gegant i anar localitzant els orígens de diferents productes que es consumeixen a Catalunya, però que per diferents motius (entre d’altres, climàtics) no es produeixen aquí. Amb l’ajut de cordills i ganxos s’hauran de col·locar diversos productes sobre el seu país d’origen, i es crearà una xarxa de colors que ajudaran a calcular la distància entre aquests països i Catalunya. Com podem consumir? Es vol informar sobre el comerç just com a alternativa al consum habitual. S’utilitzaran unes vinyetes amb els principis del comerç just: no a l’explotació infantil, salaris per a una vida digna,
Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11
Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net
11.
12 tema del mes
www.deria.net
El Nadal arreu del món El món és molt gran. Les celebracions de Nadal s’adapten, s’inventen i s’exporten. Cada país té les seves tradicions, expressa a la seva manera la felicitat del poble.
Mèxic Una de les tradicions més esteses és la de la pinyata, introduïda pels frares franciscans a l’època colonial. La pinyata, pintada i decorada, atractiva en la mesura del possible, simbolitzava el pecat. El garrot era la força de déu actuant amb contundència, els ulls embenats eren la ceguesa amb què ens hi enfrontem, i els caramels de dins són la recompensa per vèncer-lo. És clar que actuament el simbolisme ha quedat en un segon pla. D’altra banda també hi ha les posadas, en què un grup de persones s’organitza per representar Jesús, Maria i Josep buscant acollida. Piquen la porta d’una casa (o de l’empresa on es fa) mentre canten unes estrofes, els de dins contesten i, després d’un intercanvi d’arguments cantats, els tres viatgers són acollits i se celebra.
Brasil Pel sopar de la vigília de Nadal a Brasil es menja pollastre o gall d’indi amb amanida, fruita, cas-
Camerun
tanyes, arròs amb panses, panetones i cervesa. A
Els qui han estat al Camerun per Nadal tornen a Europa
les 12 de la nit de la “Véspera do Natal” es beu xam-
amb la sensació que s’ha perdut l’autèntic esperit de
pany i s’escolten focs artificials. En qualsevol
celebració. Les portes de les cases de Douala, la ciutat
moment entra a la casa el “Papai Noel”, que normal-
més poblada, es deixen obertes a familiars i veïns per
ment és un familiar disfressat, i dóna els regals als
repartir menjar i beguda sense distinció de qui entra.
nens que s’han portat bé durant l’any. Les famílies
Arriben els parents dels pobles circumdants amb man-
que s’ho poden permetre contracten papais, la qual
gos, pinyes, ous, pollastres i altres aliments, que a la ciu-
cosa genera una situació curiosa. Els carrers més
tat són més cars. Amb els estalvis es compren roba i
comercials es veuen inundats de persones disfres-
joguines, algunes de segona mà, però als nens no els
sades de vermell amb barba postissa esperant ser
importa, sempre somriuen. Els vianants del carrer són
contractats, mentre seuen a les voreres i beuen. A
convidats a cervesa, qualsevol casa es converteix en un
mesura que passa la nit es van seleccionant candi-
bar, la beguda s’acaba aviat però la música no deixa de
dats i quan és tard, només resten els més prims o
sonar. Segons expliquen, l’alegria és contagiosa, tothom
més beguts, que esperen que alguna família apura-
convida tothom i els que han pres la decisió d’atendre
da a l’últim moment es fixi en ells. L’endemà, el dia
totes les invitacions, es passen el dia d’una casa a una
de Nadal, és un dia silenciós, la gent es desperta
altra. Les cançons i la música són permanents.
tard i els nens juguen amb les joguines. Però això deu ser comú a tot el món.
13.
Finlàndia
Catalunya
Santa Claus és el protagonista del Nadal a Finlàndia. Els finlandesos el consideren un
Són moltes les tradicions que els catalans celebrem per Nadal.
compatriota i erigeixen en el seu honor fins i tot parcs temàtics com “Terra de Nadal”, on
La més estesa i apreciada per petits i grans és la de cagar el tió,
es pot veure casa seva. La decoració de les cases i els carrers és molt important.
que antigament no era sinó el tronc que cremava al foc a terra i
Algunes associacions ja la preparen des d’octubre, és el que s’anomena “pikkujoulu”.
que proporcionava escalfor i llum a la casa. Simbòlicament,
Empreses i ajuntaments viuen aquestes jornades en què també es fan altres coses a part
repartia llaminadures, neules i torrons. Ha anat evolucionant cap
de decorar, com fer representacions de llegendes hivernals, prendre saunes i encendre
a un ésser que s’ha d’alimentar, que dóna regals la nit de Nadal i
espelmes als cementiris
que després s’ha de cremar. També hem d’esmentar els
per recordar els éssers
Pastorets, la representació teatral del naixement de Jesucrist
estimats.
24
que se celebra per tots els pobles de Catalunya el dia 25 de
esmorzen crema de cibada
desembre. Ja entrat el gener, petits i grans van a rebre els Tres
amb canyella, sucre i llet
Reis de l’Orient que segueixen el camí que els infants els
freda. A dins la crema hi ha
indiquen amb els seus fanalets, de tots colors, mides i dibuixos.
amagada una atmetlla i es
Un cop acabada la cavalcada, és tradició anar a dormir d’hora
diu que qui la troba tindrà
per deixar que els reis i els seus patges reparteixin per totes les
bona sort o es casarà.
llars les joguines que els nens els han demanat a les seves
El
dia
cartes. El dia 6 de gener també és tradional menjar el Tortell de Reis, on s’hi amaguen la fava (que et farà pagar el tortell) i el mag (que et coronarà com el rei). Telm Borràs, telm@edicat.net Anna Salarich, anna@edicat.net Foto: Ateneu de Tarragona
1 4 món viu
www.deria.net
Una joguina contaminant no és un bon regal
Cada any se’n retiren milers del mercat
perquè no compleixen la normativa. S’han donat casos com peluixos farcits de fibra de vidre, productes fabricats amb materials tòxics, llumetes de Nadal que creen curtcircuits i imitacions d’armes
idèntiques a les reals, prohibides fins i tot als adults. Els productes més segurs i aptes porten totes etiqueta, nom, raó social, marca, adreça del fabricant -o representant dins la UE-, instruccions i advertències d’ús.
Totes les imatges són de productes que porten PVC o ABS La majoria de les joguines estan fabricades amb plàs-
El PVC, policlorur de vinil, és un plàstic molt peri-
tics com l’ABS i el PVC, els quals porten de cap a les
llós. La seva creació implica alliberar compostos
organitzacions ecologistes que en denuncien l’ús per
tòxics a l’atmosfera, no degradables, cancerígens
activa i per passiva. No només pel mal que provoquen
i també utilitzats en armes químiques. D’altra
al medi ambient, sinó també per la manca de fiabilitat
banda, conté metalls pesants, substàncies infla-
que han donat els estudis dels efectes sobre les per-
mables, provoca malformacions en la gestació del
sones que hi entren en contacte. El Parlament
fetus, etc. El pitjor de tot és que els additius no
Europeu ha impulsat una substitució progressiva del
estan adherits, sinó que es desprenen del PVC i
PVC i marques com Lego o Mattel ja no l’utilitzen.
passen a l’atmosfera i als cossos que el manipulen. La llista dels efectes en l’organisme humà
Si bé no es té constància que l’ABS, acrilonitril
és terrible. No se sap la proporció en què passen
butadiè estirè, sigui perjudicial per a la salut dels
al cos, però se sap que en passen, sobretot quan
usuaris, sí que és perillosa la fabricació i els residus
el PVC es llepa o pressiona.
que genera. Un dels components que s’utilitza en la
PVC
Amb la col·laboració de:
creació, l’acrilonitril, és definit per l’INSHT (Institut
Val la pena plantejar-se comprar productes fabri-
Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) com
cats amb materials alternatius menys danyosos
“altament perillós”, d’un risc “greu i seriós” i respon-
per al medi ambient. No costa res procurar jogui-
sable d’un llistat de disfuncions del cos que acaben en
nes de làtex o cautxú natural, molt més salu-
la mort. Els residus, lluny de reciclar-se, es tracten
dables. Així sí que es pot presumir d’haver
amb productes químics i s’enterren.
comprat un bon regal.
sexualitat
www.deria.net
15.
^8_
GOQ
M'estima o no m'estima? La meva nòvia sempre em demana de mantenir relacions amb els llums apagats. A mi m’agradaria veure-la mentre ho fem, però li fa vergonya que la vegi. Com puc convèncer-la de que no hi ha cap perill? David
Hola David, pel que em comentes, suposo que es tracta d’un tema més aviat de complexes per l’aspecte físic. Sovint, nois i noies no s’atreveixen a despullar-se al davant de les seves parelles pel sol fet que els fa vergonya que l’altre vegi com són realment. La nuesa és considerada com vulnerabilitat i la teva nòvia se sent segurament vulnerable en els moments en què està amb tu despullada. Per a evitar passar un mal moment, et demana que apaguis el llum. Parla amb ella, digues-li que t’agrada molt tal i com és i que també t’agrada el seu cos. La confiança i la comunicació entre tots dos l’ajudarà a desinhibir-se i a deixar de banda els complexes. Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!
lauracerdan@edicat.net
Fa un parell de mesos que la Vanessa i en Marc
L’enamorament és un període més o menys llarg que,
Aquest procés de ràpid enamorament i dese-
Cap d’aquestes dues fases reflecteix la realitat
no estan bé. Surten junts des de fa un any i mig i
passat un temps, s’acaba o es transforma. És un estat
namorament és molt freqüent durant l’adolescència,
tal i com és perquè la persona no pot ser objecti-
els hi anava prou bé en la seva relació,però ara la
d’ànim que desencadena l’experiència amorosa. En un
ja que aquest és un període de la vida en què els
va. Passat un temps, els sentiments es
Vanessa està desganada. No té ganes de veure al
principi, és viscut amb gran intensitat però també, amb
joves construeixen la seva pròpia identitat. I aques-
tranquil·litzen i la persona, amb molta més objec-
Marc i no li ve de gust quedar amb ell per les
cert grau d’inseguretat. Quan una persona sent que
tes relacions entre nois i noies constitueixen un
tivitat, pot arribar a entendre els vertaders
tardes tal i com feien abans. No té ganes de fer
està enamorada, vol passar el màxim temps possible
aprenentatge més.
motius del trencament.
res amb ell i no para de posar excuses per no
amb l’altre, busca fer coses junts, se sent atreta per
haver de veure’l. Encara que sent molt d’apreci
molts aspectes de l’altra persona, des del seu físic fins
Quan es perd a la persona estimada, es té un fort
A poc a poc, la persona recupera els seus
pel Marc, no sap com posar fi a aquesta situació.
a la seva manera de caminar.
sentiment de tristesa i de desànim que els psicòlegs
hàbits i costums de sempre, es recupera l’auto-
anomenen “dol”. És una fase més de tot el procés en
confiança i l’autoestima, i s’obre camí cap a noves relacions.
Ahir en Marc li va preguntar què li passava i, amb llàgrimes als ulls, la Vanessa li va respondre: “t’he
Però, quan ha passat un temps, la persona enamora-
què la persona ha d’adaptar-se a la nova situació i a
deixat d’estimar”.
da comença a adquirir un major contacte amb la reali-
viure sense la parella. El primer desengany que s’ex-
tat i comença a avaluar aspectes de l’altra persona
perimenta a la vida és el més dolorós perquè la per-
Aquest procés d’enamorament i desenamora-
El que els ha passat a la Vanessa i al Marc es
que abans valorava com a positius. Aquests aspectes
sona encara no ha desenvolupat tècniques
ment no s’ha de viure com un fracàs, sinó com
diu “desamor”, una de les causes més fre-
comencen a veure’s d’una altra manera. Sovint, això
adequades per enfrontar-se a la nova situació.
una experiència més a la vida que ha de servir
qüents de trencament en una parella.
coincideix amb un procés de desidealització de la pa-
Normalment, és una experiència dolorosa i qui
rella. És a dir, la persona que s’està desenamorant
En un primer moment, la persona abandonada se
a relacionar-se amb altres persones i saber què
la pateix la viu com un fracàs.
s’adona de que l’altra no compleix totes les seves
sent culpable del que ha passat. Però, a poc a poc,
és el que es vol i el que no es vol en una relació de parella.
per conéixer-se més a un mateix, per aprendre
expectatives, que la imatge que s’havia format
aquests sentiments de culpabilitat i tristesa donen
Sempre que s’és dins d’una relació, s’ha de ser
d’aquella persona és diferent de la realitat o, simple-
pas a una segona fase en què apareixen l’odi i la
conscient de que la parella evoluciona constant-
ment, que aquella persona que pensava que estimaria
rancúnia. En aquest moment, se sent que la persona
ment encara que cap de les dues parts se n’adoni.
per tota la vida no és realment el que busca.
culpable és qui ha trencat amb la relació de parella.
Laura Cerdán Rubio (psicòloga)
1 6 reportatge
www.deria.net
Amb només uns quants clics T’equivoques si et penses que participar en una campanya de protesta a través d’internet no serveix per a res. L’impacte que pot arribar a tenir l’enviament massiu de missatges electrònics a una pàgina web ha demostrat el poder que poden tenir milers de persones amb un ordinador amb connexió a internet i una adreça de correu electrònic.
Ho van demostrar els casos d’Amina
tures, o d’altres fer un enviament massiu a
Hacktivisme: una nova forma de lluita
Lawal i Safiya Hussaini, dues dones de
un correu d’alguna personalitat o empresa
Més enllà de la participació i la denúncia,
Nigèria condemnades per dos tribunals
per fer pressió política. També es pot
el hacktivisme utilitza internet com a lloc
islàmics per adulteri a morir lapidades,
col·laborar enviant la informació a la
de lluita, muntant accions a la xarxa.
que van aconseguir salvar la vida gràcies
nostra xarxa d’amistats per aconseguir
Reivindica, entre d’altres coses, l’am-
a les cartes de milions de persones de tot
més signatures. Hi ha campanyes de
pliació de l’ample de banda de navegació,
el món demanant la seva absolució (a
protesta per accions urgents concretes
la del dret a la privacitat i l’encriptació, el
través d’Amnistia Internacional).
(pel no a la guerra, per la defensa del
codi obert, l’ús del software desenvolupat
Però hi ha moltíssims altres exemples del
domini ct., per la llengua) o per protes-
col·lectivament i sense llicència...
que el ciberactivisme ha aconseguit: que
tar o denunciar situacions (el treball
Hi ha formes de hacktivisme que se salten
el Banc Mundial modifiqui les seves polí-
infantil, la pena de mort...).
la norma de no destrucció dels hackers. Ja
tiques de finançament, que algunes em-
És tan senzill com entrar a una de les
sigui a través de virus que reivindiquen
preses deixin d’utilitzar transgènics, que a
moltes pàgines web que existeixen dedi-
alguna cosa, els mail-bombings (envia-
casa nostra, per exemple, fos un èxit el
cades a aquestes campanyes o a la d’algu-
ment massiu de correus electrònics a la
boicot que es va fer contra els productes
na ONG internacional o de casa nostra i fer
mateixa adreça que a Itàlia es coneix com
làctics Pascual. El ciberactivisme va ser
un clic per descarregar-se una carta ja
a “netstrike”) o els webdefacements (ficar-
clau, a més, en les trobades del moviment
redactada, signar-la i enviar-la des de la
se a una web per canviar la portada i
antiglobalizació que hi va haver els anys
seva pàgina web a governs i empreses.
deixar-hi un missatge polític).
El Tomatazo: un joc protesta Una organització espanyola, Computer Professionals for Social Responsability, ha creat un joc protesta, anomenat “el Tomatazo”, en contra de la Ley de de Servicios de la Sociedad de la Información (LSSI). Es tracta de llançar tomàquets contra els polítics responsables d’aquesta llei i si s’encerta un número determinat de vegades, el programa envia un missatge a la web del Ministeri de Ciència i Tecnologia que diu: “No a la LSSI” (http://spain.cpsr.org/tomatazo)
2002 i 2003 a Barcelona, Seattle, Gènova, Barcelona, Davos... O més recentment, a la campanya pel “No a la guerra contra Irak” a tot el món. Una de les últimes campanyes
que
han
tingut
gran
ressò
mediàtic és la d’un noi espanyol de 26 anys, Paco Larrañaga, condemnat a mort a Filipines, al qual només pot salvarli la vida el perdó de la presidenta d’aquest país...
www.campanyes.org Una eina-servidor a través de la qual es poden crear i gestionar campanyes de recollida de signatures i/o enviaments de correu electrònic a través de la xarxa.
Altres pàgines amb campanyes i accions a la xarxa - Implica't. http://usuarios.lycos.es/implicatweb/index.php
Mai ha estat tan fàcil ser solidari/ària
- Agenda de protestes de tot el món www.protest.net
El que es coneix com a
- Contrast.org
“ciberactivisme” són for-
www.contrast.org
mes de mobilització que
- Coordinadora de ONG’s per al desenvolupament a l’Estat Espanyol
poden arribar a tenir un
www.congde.org
gran impacte amb pocs
- Contrainformació a la xarxa
dies. L’objectiu és, de
www.nodo50.org
vegades, recollir signa-
- Solidaritat a la xarxa www.pangea.org - Per organitzar recollida de signatures www.petitiononline.com/petition.html - Solidaritat digital: www.geomundos.com/ongs/solidaridad/voluntariado_sec_14.html
www.deria.net
què vols estudiar?
17.
L’art de transformar l’aspecte de les persones
Més enllà del maquillatge, en aquest cicle formatiu s’aprèn a transformar l’aspecte físic d’una persona en un personatge definit. I a fabricar els elements tècnics necessaris per aquest procés.
CARACTERITZACIÓ Cicle formatiu de Grau Mitjà Durada: 2.000 hores en uns dos anys acadèmics, amb 300 hores de formació en un centre de treball (pràctiques). Titulació: Tècnic/a en Caracterització Accés: Graduat d’ESO, FP1 i 2n batxillerat aprovat
Es pot estudiar en quatre centres catalans L’IES Salvador Seguí, de Barcelona, és un dels dos centres públics –l’altre és l’IES Cal·lípolis, a Tarragona- on s’imparteix aquest cicle formatiu de cicle mitjà. A Catalunya es pot estudiar també en dos centres privats: l’Anna Vilamanyà de Terrassa i el Thuya de Barcelona. http://www.xtec.es/fp/
L’estudiant:
“Noto que porto això a dins” Saray Domínguez García, primer curs del cicle formatiu Caracterització a l’IES Salvador Seguí de Barcelona
de personatges, anatomia i materials. I química, que és la que costa més perquè fa molt temps que vaig fer l’ESO... Quan feu les pràctiques?
Per què vas triar aquest cicle formatiu?
Durant tot el curs. Normalment ens
Vaig fer un altre cicle, estètica personal. A
expliquen primer la part teòrica i ens fan
primer vam fer maquillatge i em va
una demostració. I llavors fem la part pràc-
agradar tant que vaig decidir passar-me al
tica: si hi ha temps el company t’ho fa a tu
cicle de caracterització. Noto que porto
i tu li fas al company. Després, a segon
caracteritzadora a la televisió, la publicitat ,
els espectacles, que és on ens agradaria
això a dins, que això és lo meu!
curs, es fan pràctiques en una empresa.
els espectacles, la moda, la fotografia...
treballar a la majoria de nosaltres. Has de
Què s’hi estudia?
Quines són les seves sortides
És fàcil trobar feina quan acabes?
exemple, a la publicitat o als
Maquillatge, pròtesis (de fantasia,
professionals?
Els cicles d’imatge són en els que costa
curtmetratges. O en el teu entorn, dedicar-
naturals, ulls, orelles...), postissos, disseny
Treballar com a maquilladora i
més trobar feina, sobretot a la televisió i
te al maquillatge de casaments...
ser molt bo. És més fácil trobar feina, per
Amb la col·laboració de:
18 boca a boca
www.deria.net
Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer, TEATRE DE GUERRILLA
“Des del localisme es pot parlar de coses universals” Els anem a trobar al teatre Ca
companyia professional des del principi
rilleros, per treure el cap sense ajuts,
Home, forceu una mica, no?
l’Estruch, a Sabadell, on acaben de
per fugir del semiprofessionalisme en
sense comptar amb canals de distribu-
Al teatre tot és exagerat. Tot està explicat
protagonitzar una gala en el Dia
què havíem estat, en què no saps si tre-
ció, etc.
per a què arribi. Tant en l’humor com en
mundial contra la Sida. No paren: tele-
balles perquè el teatre no et permet viure,
visió (Caçadors de bolets, El Club de
o si com que treballes no et dediques
Cal fer sentir la veu dels que no viuen a
un Shakespeare no me la crec. Està actu-
TV3), ràdio (El Món a RAC1), teatre.
prou al teatre per poder-ne viure.
la capital?
ant. Com nosaltres.
el drama. Quan l’Anna Lizaran es mor en
Són realment un pack ben compene-
No és que reivindiquem ser de comar-
trat i en Quim exerceix de portaveu.
ques. Ser de poble és normal. Nosaltres
Expliqueu-nos això de la República de
optem per un país descentralitzat. No tot
Guerrilla.
ha de passar a Barcelona, tot i que
És un país de 450 metres quadrats, tot
algunes coses només puguin passar a la
planer, que va molt bé per assajar, de
capital. A vegades ens diuen “com par-
clima mediterrani... clavat al d’Arbúcies.
En Carles també hi fica cullerada de tant en tant, i en Rafel s’ho mira amb sorna, com si tot això no anés amb ell.
“No reivindiquem ser de comarques. Som així.”
Teatre de Guerrilla és un nom molt guer-
Aquesta manera de dir les coses és
leu!”. Com voleu que parlem? Parlem
És un lloc on altres companyies de teatre
rillero. Per què aquest nom?
força... diferent.
així. A casa meva parlem així.
poden demanar asil artístic o, fins i tot,
Neix de la necessitat de posar-nos un
Som de Sant Feliu de Buixalleu, un poble
nom, comencem per aquí. Posar noms
de 700 habitants de la comarca de La
als espectacles és una feina que ens
Selva i dir coses des d’allà és realment
costa molt perquè has de resumir en una
complicat perquè on es mouen les tecles
paraula una hora i vint minuts d’especta-
del teatre és a Barcelona. És complicat
cle i és una feina realment complica-
dir coses des de comarques. Des d’aque-
da.
Ara
imagina’t
definir
una
companyia. Però no és només un
st punt de vista també hem
polític perquè hi ha companyies que per
“La República de Guerrilla neix del descontentament per allò que ens envolta.”
motius polítics ho tenen difícil per poder actuar. Allà poden assajar i donar-se a conèixer, com ara ho ha fet la companyia aragonesa Las Muac Teatro. Només s’han de posar d’acord amb les autoritats d’aquest país.
hagut de ser molt guer-
nom que ens agrada, ens hi sentim
[En Quim hi posa cullerada.] És un joc
identificats. Per a nosaltres el teatre ha
que ens prenem molt seriosament, i amb
de dir coses, no pot ser només entreteni-
el que podem dir i fer moltes coses. Hem
ment, per això fem servir l’humor, per dir
pogut comprar una nau a Arbúcies on
les coses sense embuts. I en aquest sen-
situar les nostres oficines, el magatzem, i
tit ens sentim molt guerrilleros.
on assajar. L’haguéssim pogut anomenar “el local de Teatre de Guerrilla” i ja està.
Com va néixer la companyia?
Però volem anar més enllà. Per exemple,
Nosaltres no venim de l’academicisme,
vam fer el referèndum sobre la constitu-
som una companyia d’autodidactes que
ció europea i a la República va sortir un
hem fet cursos, hem fet tallers, però no
no per unanimitat. I ho farem saber a
tenim una formació acadèmica. Venim
Brussel·les.
del món del teatre amateur primer i semiprofessional, després. En Quim i jo (ara parla en Carles) estàvem a la mateixa companyia i quan vam conèixer en Rafel vam tenir la sensació que les peces encaixaven. El fet que siguem tres no és buscat. Vam veure que teníem ganes de dir les mateixes coses i de la mateixa manera. I aleshores vam decidir formar una
19.
Com hauria de ser el país que us envolta
impliquem. La República neix d’un posi-
per a què la República de Guerrilla es dis-
cionament que està condicionat pel
solgués?
descontentament del que ens envolta.
Si hem arribat a aquest punt és perquè
Ara bé, si algun dia això canvia, la
ens hi han anat portant les coses. Ens
República ja tindrà història, i la història
hem trobat amb la ineptitud dels polítics.
s’ha de respectar.
Carles Xuriguera
Per exemple, un diputat de l’àrea de cultura de la Diputació de Girona que no hi
Jaume López,
entén gens de cultura. I no és culpa
jaumelopez@edicat.net
seva, és el sistema. Ens trobem que encara estem en transició. Transició és sinònim de silenci, de pacte de silenci. Seria impensable deixar-se operar per un metge que no fos titulat però en canvi
Quim Masferrer
tenim dirigents que... Bé, hi ha una sèrie de desenganys que ens hi han portat. Per altra banda, hi ha Catalunya com a país oprimit, com a nació que ens l’estant fotent pels quatre costats, i nosaltres com a guerrilleros que som ens
Rafel Faixedas
20 tendèries
www.deria.net
Els secrets de les joies Museu Tèxtil i de la Indumentària Montcada, 12-14
Fa milers d´anys, la combinació de materials preciosos i gemmes va donar lloc a una de les peces ornamentals més venerades de la humanitat: la joia. Collarets, arracades, anells o penjolls existeixen des de les époques més remotes de la nostra història. Els primers pobladors feien servir ossos, flors, pedres i d´altres elements naturals per millorar la seva imatge corporal. Però la seva funció no era només ornamental, de vegades les joies servien per identificar-se amb un grup o territori, per marcar l´estatus d´una persona i, fins i tot, per protegir-se contra les males energies aleshores inexplicables. Les seves funcions màgiques van tenir un paper molt important durant l´Antic Egipte. Homes i dones lluien sense distinció els seus petits talismans, als quals otorgaven virtuds específiques. Els romans, en canvi, van fer de la joia un detector de l´estatus social de la persona i un símbol de poder econòmic. L´Edat Mitjana acabaria de marcar aquesta tendència. Les joies van quedar reservades a la noblesa, al clergat i als comerciants durant molts anys. En aquella época, els cavallers van descobrir el gust pels anells i les polseres; i les dames, la bellesa de les pedres precioses entre els seus cabells, com a pentinat. El descobriment d´Amèrica i l´arribada d’or, plata i diamants a l´Estat Espanyol van augmentar la producció de joies que van anar canviant d´estètica d´acord amb les noves tendències. La popularització de les joies va ser possible gràcies al sorgiment de la classe burgesa, que va convertir aquest petit objecte en un símbol de l´amor i el compromís per la persona estimada.
Màgia, poder, estatus i, fins i tot, fidelitat giren al voltant de les joies, que també han esdevingut una forma de supervivència en certs moments crítics de la nostra història com les guerres. Amagades entre la roba, dins els mitjons o les botes i, fins i tot ,dins l´estòmac. Les joies han estat béns de fàcil transport que han salvat la vida a més d´un gràcies al seu valor. “El laboratori de la joieria 1940-90”, a càrrec del Museu tèxtil i d’Indumentària, és una exposició que recull un dels moments més revolucionaris de la història de les joies. A mitjans del segle XX, un grup de creadors va aconseguir que la joia es valorés més pel seu criteri artístic que material. El modernista Lluís Masriera o les famílies Sunyer i Mercadé van contribuir a desenvolupar aquesta nova concepció a Catalunya. 120 peces que provenen de diverses empreses i particulars han fet possible aquest exhibició que ens dóna l´oportunitat de conéixer, amb una miqueta més de profunditat, els secrets d´aquests petits tresors. Esther Latorre esther@edicat.net
calaix de sastre
www.deria.net
El millor del mes llibre
21.
Columna
film
programa Un, dos, tres, pobrets! Ha arribat un moment a la vida que em perdo, i no sé si cal fer abans la poda als arbres o l’encesa dels llums de Nadal als carrers. Abans l’any tenia quatre estacions i ara amb dues passem. Menjava castanyes quan feia fred
Septimus, d’Angie Sage.
Murderball
La Marató de TV3
Aquest mes, voldríem destacar un llibre que escau per aquestes dates de fantasia. L’obra de Sage parla de Dom Daniel, un mag que practica màgia negra, que vol, per sobre de totes les coses, dominar el món. Per fer-ho, haurà de matar la princesa i robar l’amulet Akhenaten de Marcia, la Maga Extraordinària. Tots s’hauran d’unir per vèncer-lo, fet que els portarà a viure un munt d’aventures.
Dir.: Henry Alex Rubin i Dana Adam Shapiro. Any 2005 Intèrprets: Keith Cavill, Andy Cohn, Mark Zupan, etc.
La Marató és un projecte impulsat per Televisió de Catalunya des del 1996 que té la finalitat de recaptar recursos econòmics per a la investigació científica sobre malalties que, de moment, no tenen cura. Aquest any estarà dedicada a la malaltia d’Alzheimer i altres malalties del cervell que a Catalunya són la tercera causa de mort. Animem a tothom a col·laborar amb la Marató!
Murderball és un documental sobre l’equip olímpic de rugby sobre cadira de rodes dels Estats Units, però no segueix els rols que li tocarien. El film conté acció, competició, ensenya coses positives com l’afany de superació i coses dolentes com la rivalitat portada a l’extrem però sense el to compasiu que es podria esperar. Si us agraden l’esport, els documentals o el cinema, no us podeu perdre aquesta pel·lícula.
però l’altre dia per Tots Sants suava al mig de Barcelona. Volia comprar moniatos i castanyes i m’oferien torrons en una oferta de tres per dos. Vols dir que anem bé? No correm massa? Això si, ploure ara plou. A l’agost em pensava que l’aigua la pagaríem a preu de benzina i en tot el mes d’octubre va ploure tot el que no havia plogut en tot l’any. Ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc. “A Catalunya no sap ploure”, ho va dir el conseller entrant, resistint o sortint, i quan cauen quatre gotes, les carreteres es col·lapsen. Ho dic jo i tots els
Passatemps
que en patim les conseqüències. També us dic que no sóc esportista. Més aviat
VERTICALS: 1. Tremolor de por en una casa sense calefacció. Com a fallo fóra dolent, car és un esguerro / 2. Dos extrems que no es toquen. Mortal, sobretot pels prínceps. 51 en un pronom / 3. Ultima sessió d’estudi durant l’àpat. Trepitjaven merda repetidament / 4. Quan el diari no és a tot color però ja pot reproduir una bandera. Desplac, quan no recordo prou / 5. Enemics d’Introduir Retocs. Borrissol com de llana al cos del nounat. Marxa de Martinet / 6. I entra a Llançà. Llibret sobre la història de l’Obra. Santíssim prefix / 7. Cadascú se saps els seus i els de l’snowboard no. Tots els pèrits, alterats per un set / 8. De petita era de ferro i més grandeta va ser d’or. Gosset capaç de fer el pi / 9. Roncs que sonen com més discretets. El més toix dels angles / 10. Compàs central del vals. Seurien de tal manera que tindrien pèrdua d’orina. Abracen l’Eustaqui / 11. Enganyar com el pare d’en Peret. S tal com sona / 12. I ara tal com fa un repòquer. Alumnes revoltats amb periodicitat quatrisetmanal. Pau Vidal
1
2
3
4
5
6
7
8
9 10 11 12
em decanto per la teoria de que la pilota millor a l’olla. I tenint en compte que no he volgut córrer
1
mai perquè de petit em van dir que “córrer era de covards”, l’única cosa que puc defensar és
2
que sóc del Barça, que al nostre país és gairebé
3
com una obligació. Per a menys glòria meva, no
4
he sabut mai veure el fora de joc però després
5
que encara hi ha gent que em supera. Al gran
del que va passar el 19-N al Bernabeu, ara veig xoc de cultures de la “capital del reino”, els
6
merengues no van veure ni la pilota. Tanta ràbia, tant d’orgull i tanta tonteria, i els hi vam
7
ficar tres gols com tres sols que, si no arriba a
8
ser per aquell tros de porter, han de tancar la
9
botiga per falta de parroquians. Com em deien
10
Marca i posar la COPE per a major escarni. Un,
per mòbil, l’endemà n’hi havia per comprar el dos, tres, pobrets!
11
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat
12
David Baret
13
Acudit
HORITZONTALS: 1. Si vols una pel·lícula la trobaràs aquí davant, o aquí darrere. Cap de servei / 2. Llengua turca que podria revoltar el Zaire. Imatges venerables / 3. Perdeu les cinc. Gràcies a ell ara a l’estiu sempre hi ha notícies. Sans en deixar l’empresa / 4. Típic favor de l’anorèctic. Fitxers plens de píxels?: no, gerros de flors / 5. Decidit a solucionar-ho tot. Lletres de diverses menes / 6. A tu. Cansament degut en bona part a la latitud / 7. Escampo però no desendreço. Bombeta registrada pel caragirat d’en Marsó / 8. Varetes per picar els alumnes, més dures que les fècules. Centre històric de Ceret / 9. Ema mal escrita. Guixos bons per dibuixar gestos. Un no a mitges / 10. Podria ser un tal Farré, si no fos germà. Ossos de pirata / 11. Les altres mitges. Té panxa per donar i per ventre. Posen límits al sarau / 12. Com el germà esmentat, però a sobre lleig i cec. Acumulació que permet, en certa manera, esquiar / 13. Sense aquesta màquina l’avi no hauria pogut fer això. Capa terrestre.
Manel Fontdevila
Solucions
22 cultura
nadal
www.deria.net
2005-06
a d en g A Teatre
Mort sobtada 16, 17 i 18 de desembre Teatre de Ponent, Granollers Música
Dark Christmas Festival 2005 17 de desembre, L’Hospitalet Musical
Collage Fins al 8 de gener Versus Teatre, Barcelona Música
Recital de cant a càrrec de Joan Pons (baríton) 14 de gener Auditori Enric Ganadors, Lleida Exposició
Quietud Nerviosa (Günter Grass)
NA O EL el C ld a v R i . est A cal l F musi B e , AL I DE febrer creació roposta de presn V TI NN 2 de a seva el·lent p artistes Hi sera S l . s 2 FE L.LE re al des de una exctarà ambjectòria man, lee è b y I ra d p y I VI L M desem secutivanvi d’an en comrastada t ichael Ni gaitesics on el ca ertam cont no M utes làss c ac DE de c e ia fla o b 1 d l s u p l2 ega pa am ons, e és q n, el el, les i altre egra v N m i De lle nu ras, ora el na apro cas al, i a o ete Ma en yA n ot
s B io ns n or m od es Per leni e s altr ernac Wo i Víct Sara Loco ascu ns a e e t d li · e a n le d l io d n a i L é c c l t i n M e al arine a Be tac dera, tes, mo bson m e o c o l n s C naci Pra arti e les arc a d’A espe el c Teatre d m tigi ents lades nou olores uests un mp . l s p ONE pre s aco ñez, e M. D ts aq el ca us en talna a o e r ú u m C T v a e o N r . Del 14 de desembre al 15 de gener v les sica al c taki xplo los Car Festiv ous an e s i de la Mú Sala Beckett, Barcelona r t M del rges re, fa umen lau de t r o a t s i e m s P g G RY Teatre re els in , el .co i R n u m n se és d ubli A fa ille Jocs de paciència s v H i ho sa alm tra ment v s i t e Del 20 de desembre al 22 de gener es tall xito DE luta w.f pan de l’e ’enw A Espai Escènic Brossa, Barcelona s w a le ura p:// er s EG a htt riba avent y Pott cop y R r n a u , Exposició arr à un va tal foc NT Ca de sta no ling, H mirar erillós E e e z els El Quixot. Un heroi de paper, d l p e VA R nemes ter, El ca. En aqu J.K.Rowort, quea en un el terripapers d’un heroi O N TTE 13 ci rry Pot català bres de Voldem articip er tot les de Fins al 31 de gener p a a l p li a Biblioteca de Catalunya , Barcelona POcatalà, ega de Hblades ans dels l ic, Lordmentre ot veure ars, a s Lleida, e m , i r l do acio ene sp En Ba ero ent la i ona S va òpies dapt gran de l’h lana e Illes s, Gir la Vel o Exposició E n a c s I a La les i le Vallè orra 13 cat seu vida Einstein 1905. Cent anys de física OG mb ga de ou al b la ersió dorra t del , And tes a: les im a c i L n v n a m sa ga re o c àx O Fins a l’1 de febrer nis ta de bar a ia. La és d’A nt Cu ragon conc rat ’un m N e tm l r a l g ó n a i s i d a m c C igac batx ls o Cosmocaixa, Barcelona a.h fro d’a e mà a, a ell, S rs, T rece E m s a t d n . ine mé curs d taluny Sabad anolle les a E T i d’inves ue cursr iindividlsututors a/c r s a n ao , G i m à o C c R r i g e , c q e e lo cin oba i de a, V ssa OB imentals 23 anysodran stasca d mentallao tecno at/ tor elon Terra ca. Tr c g S c r , r i p Ba resa Mallo llen IS s, exper ntre 16tireballstambé la c, expermbit dael. et/ an de t de n . o l t i M M à i E àctic nes e r. Els ixerà ràct evol soc n un n ma nca Pal .ge 6 PR balls pr s: Alumsuperiiorecone e tipus pa qualsimpacte sistirà setribuira w re u m ri ww re on di rd au 6 A t inata de gr El pre en se pond el se cun c e es 0 0 . s d es re s qu st e2 De matiu utors lls po n corr ió sob ada uros, ig d C a a . a r e e x s m i d fo tres eb le 0 de rem .23 s tr . Po ref de 12 5 p en 1 l : El gació n una e a n t a i sd es Tem vest istir e cedir alora s. ban on. s d’in cons s con àtic v tutor ntar a p n-e s E e bé cio is: inform rs i el res a p m d l e un Pre teria auto an d ON w.f EPS ma re els ’haur w ó i w ent ini: S undac F m r : e T ca nvo Co
Fins al 15 de gener MACBA, Barcelona
participa
er AL e, p t. r p D es rra A al v ontse viare N è b M m e i pr E ese nia d t dia úsica d D at es M ola de T 24 l’esc n aqu le de a de r a r i e e c e i d R l en d t s l a C e or cion el II quan esta nt E x c i o l i e C e, a M s ofer eus de és trad dins d na cin i de la r uaN u v en al ct br a CO esem la que mb les irà, comde Nad nt per taluny litzen a bol
d sím a a coll ert ió, lme t Ca rea de cas ra oïd rrat a Conc actua de to ues i ot un gent o 24 t s lanq nt nost ntse , el de da, ada ent l l·le e la e Mo l Gal form ced us b agra ncia Exc ctar o e de as fluè ad tà av e , pr l de asílic Misa ia es anys nten ntany ran a et n g u a B a.n i La t a la scola atorze que c la m una n , n e ola me ra. L’ ou a c lans, a any st dia esc . a d e c n t a u a w e q S Ca m c ww àa s, d os o noi Païs ari. C collir ís. a i s del s a d itat, del pa n alan eu o i c ’arr cat de uda d g vin
23
participa CREU ROJA JOVENTUT CATALUNYA Per Nadal les joguines desapareixen de les prestatgeries dels comerços, però no tots els nens en gaudeixen. N’hi ha que no es poden permetre somiar en un regal perquè els reis senzillament no passen per casa seva. Per tal d’evitar-ho, Creu Roja Joventut engega com cada any la campanya de reis anomenada “Regala un món millor”, que consisteix en una recollida de joguines a tot Catalunya i en sensibilitzar respecte l’eliminació d’armes bèl·liques. Estigues atent perquè a diverses poblacions s’organitzen partits de futbol, concerts, gimcanes, etc. A més, pots ser un dels 6.000 joves d’entre 14 i 30 anys que col·laboren altruistament amb l’associació. Si et sents solidari com ells, posa-t’hi en contacte! Treballen en ludoteques, hospitals, guarderies, casals d’estiu, etc. www.creuroja.org
PLATAFORMA ACTIVA JUVENIL DE GRANOLLERS
Fot pànic Girona Sento com baixa l’àngel. Pota de rata el rocanrol: my generation, baby. Ma generació fot cua al macdonals i jo a les portes de l’infern: pota de rata i rocanrol amb dues pedres. Sento com baixa l’àngel: per qui va morir Jesús? Maria Magdalena? Maria Magdalena: dues pedres pels claus del fill de déu, i a la creu tots els màrtirs del roc, glòria per l’extinció dels dinosaures. Al·leluia. Cementiri d’elefants, crosta d’ivori. Et dono els ulls no m’abandonis deixa’m en pau et dono l’ànima i jo a les portes de l’infiern. Deixa’m en pau: tinc drets reals d’ús de fruit sobre els béns del paradís no em deixis mai i give you my eyes em sents? Et dono els ulls i l’ànima i la meva decadència. Xavi Grimau
Les discoteques i els bars no són la única opció per passar les nits del cap de setmana. Des de fa quatre anys, els joves de Granollers podeu gaudir d’una organització, la Plataforma Activa Juvenil de Granollers, que presenta alternatives per passar-ho tan o més bé que en una nit convencional de dissabte nit. Són opcions més econòmiques i el bon ambient està garantit. No et perdis les seves festes de Cap d’Any, sopars multiculturals, concerts, etc. Tothom està convidat a participar-hi. Si ho prefereixes, també es duen a terme mogudes culturals a l’entorn de Granollers i del Vallès, concursos literaris, concursos fotogràfics, mostres de curtmetratges, contes per a adults, taller de capoeira, vídeo art, xerrades, sortides. I sense oblidar les diferents accions solidàries en què participen. El calendari no està tancat, tots podeu fer propostes! www.paj-granollers.org
, , ASSOCIACIO D ESTUDIANTS I JOVES DE GUINEA EQUATORIAL L’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, amb seus a Barcelona, Tarragona, Lleida i a altres localitats de Catalunya i l’estat, es dedica, d’una banda, a la sensibilització social respecte la situació que viu Guinea Equatorial, i de l’altra, a desenvolupar projectes de cooperació. El més important dels projectes solidaris es diu “Acoge”, que consisteix en recaptar ajudes per donar beques a joves estudiants de Guinea, i amb les aportacions també es financen estudis superiors que realitzen a Espanya els joves africans. Tant si els teus orígens són guineans com si no, pots contactar amb l’associació, la teva ajuda serà benvinguda i podràs participar en diverses activitats que realitzen com els tallers a les escoles i els partits de futbol. www.aejge.org