Secundèria 105

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

maig 2006 - any

número

105

- www.deria.net

Queralt Castellet, reina de l’snow

Tiratge: 54.300

Tot el que no sabies del món del futbol - Marta Cid explica la nova llei d’educació

0 2 la imatge

www.deria.net

participa

Oliver

Un cigne a Puigcerdà

sumari 105

Envian’s les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria! 02 la imatge

03 nosaltres

04 05 Antònia Font Mercat de treball Àgora

12 la formació

13 noves

14 vola, vola,

que busques

tecnologies

paperet

20 plaer o dolor?

29 calaix de sastre

06 Queralt Castellet

> 26

16 Tot allò que no sabies ... 24 la costa

09 als joves

10 vols estudiar

els agrada ...

arts gràfiques?

17 18 19 el professional el teatre com titulars de la d’acció social

25 Estudia 2006

a professió

manifestació

28 bambes

concurs Coromines

maltractada

30 maig 2006

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

31 Participa

Marta Cid

a la moda

19 Concurs

Coromines

l'editorial

www.deria.net

nosaltres 0 3 .

Qui en té la culpa?

La primavera, el sol, les flors, el canvi d’hora, el dia

de Barcelona que el perfil de l’adolescent que con-

s’allarga, les al·lèrgies que van i que vénen, la pas-

sumeix drogues correspon a un jove de 16 anys

sió creixent, la Setmana Santa o Santa Setmana, la

que fuma porros i té problemes amb els estudis

darrera esquiada, la primera remullada. Quantes

i amb saber administrar el seu temps lliure. Dels

vivències en un tres i no res. Deixem enrera el fred,

1.947 joves consultats, alguns percentatges fan

ens obrim a la calor i, amb el nou temps, passem de

cruixir com, per exemple, el fet que un 27%

l’hivern a l’estiu d’avui per demà. La vida, però, con-

fuma marihuana, un 10% pren cocaïna i un

tinua, el món fa el seu pas canviat de sempre i, en

55% fuma tabac. En definitiva, la majoria dels

aquesta ocasió, girem l’atenció cap als nostres

joves que prenen drogues tenen problemes

veïns del nord, cap a França. Els estudiants en

escolars. Qui en té la culpa?

revolta als carrers de París per combatre el nou contracte de treball per a menors de 26 anys que permetrà que t’acomiadin lliurement durant els primers dos anys. Revoltes violentes i enfrontaments constants contra el sistema que es vol aprofitar dels joves que busquin feina per esprémer la seva aportació per quatre cèntims. S’imposa la precarietat i els estudiants hi planten cara perquè veuen el color del seu futur, s’anticipen al problema que els produirà. Qui en té la culpa? Segons una enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona als regidors d’educació dels municipis catalans, l’absentisme dels estudiants a l’escola és un dels greus problemes que pateixen els centres del nostre país. Al mateix temps, també s’ha donat a conèixer per part de l’Agència de Sanitat Pública

0 4 altaveu

www.deria.net

www.enderrock.com

Antònia Font El món submarí Batiscafo Katiuscas (DiscMedi, 2006), és el cinquè disc de la banda mallorquina Antònia Font, que continua la seva saga musical de domèstica-ficció. Després de deu anys als escenaris i un viatge per l’espai exterior –Taxi (Blau/DiscMedi, 200 )–, aquest nou àlbum de pop atemporal ens transporta directament a les profunditats del mar. El conjunt illenc es manté amb l’esperit amb què va començar: “Som un grup autodidacte; ens cerquem la vida per fer les coses, no tenim una idea gaire estreta del que volem”. Es consideren “visionaris” perquè “sempre mirem endavant. Volem explorar i ser pioners, no anar darrere del que fan els altres”. És possible que se sentin pioners en alguna cosa? Doncs sí: “És la nostra vocació. Tu agafes el primer àlbum d’Antònia Font i pràcticament tot està malament. Però si aquell disc l’haguéssim fet amb un productor professional, hauríem estat un any més triant les lletres ben pensades, aprenent a tocar bé els instruments... No tindria la gràcia que té. La gràcia d’aquell disc és que no en teníem ni puta idea, que és la mateixa gràcia que té el nou”. El capità de la nau torna a ser el lletrista, compositor i músic Joan Miquel Oliver.

El gran control, però, no és tant, perquè a Batiscafo Katiuscas hi desbarren tots una mica. Com diu Oliver: “Ens agrada la sonoritat del títol, per la paraula katiuscas’ (botes d’aigua), que és un referent de la nostra infantesa. Abans només teníem futur, i ara ja tenim passat. I les katiuscas són una d’aquelles coses que més ens remeten a la nostra infància. Comencem a ser un poc carrosses”. Sobre el títol, el cantant Pau Debon afegeix: “A més, té un punt de rus, que sempre ens ha atret... no sé per què”. “Fem pop rus”, assenteix Jaume Manresa (teclista). Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes excepte la improvisació musical del grup a “Tonto”, assegura que amb el cinquè disc “ja ens hem llevat del tot del damunt haver de demostrar

Abril 2006

ARAMATEIX res a ningú. Fem el que ens dóna la gana i n’assumim les conseqüències. Fem pop dur i infumable, de la mateixa manera que hi ha rock dur i pop comercial”. Manresa diferencia el cinquè del quart disc tirant pel dret: “Taxi era més una història, i a Batiscafo Katiuscas no hi ha història”. Sense descobrir la sopa d’all, Antònia Font reivindiquen la pura invenció. “Bàsicament ens ho inventem tot –assegura Joan Miquel Oliver–. La realitat no ens interessa. La realitat és una cosa que tens cada dia i que t’obliga a lluitar. Quan fas un disc, crees el món que t’agradaria tenir, no xerres del que tens i el que no tens, això cadascú a casa seva que s’arregli.” Helena M. Alegret/ Elisenda Soriguera

Aramateix El nou grup de Titot no és un trencament radical amb Brams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experimentació constant. La barreja del so de la cobla amb el rock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpic diu que la maduresa porta a la moderació, que la rebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confirma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint van molt equivocats.

LA GOSSA SORDA

Garrotades S’ha fet esperar, però finalment ha arribat el segon disc de La Gossa Sorda: els amants del rock amb dolçaina estan de sort. El grup de la Marina Alta són uns alumnes avantatjats d’Obrint Pas, partíceps d’aquest subgènere dins de l’skacore català. Presenten un segon disc en contra de l’especulació i destrucció del territori, onze garrotades sonores per un grup que aconsegueix marcar la diferència.

Fotos: Juan Miguel Morales

Amparanoia La vida te da El cinquè disc d’Amparanoia té el millor dels anteriors –músiques energètiques i encomanadisses–, amb l’afegitó d’unes lletres bones per a la instrospecció i el compromís polític i social. Perquè la qüestió sempre present en els discos de la reina de la música mestissa i el bon rotllo és precisament el fet de defensar el respecte professional i personal de la dona.

www.deria.net

caixa manresa 0 5 .

Mercat de treball Àgora, la trobada entre empresaris i estudiants Tot estudiant es planteja actualment si un cop acabat l’aprenentatge trobarà fàcilment una bona feina. Una titulació a

Qui hi participa?

la butxaca no és garantia d’exercir la pro-

Les empreses rellevants del Bages i de

fessió d’avui per demà, s’han d’enviar

la comarca de l’Anoia de qualsevol

currículums, s’han de donar veus i s’ha

sector econòmic, ja sigui industrial o

d’estar a l’aguait de les oportunitats que

de serveis, capaces d’oferir carreres

surten. Una de les grans oportunitats per

professionals atractives.

a tots els estudiants és el Mercat de treball Àgora, organitzat per Caixa Manresa,

Estudiants universitaris de les àrees

que posa en contacte els estudiants uni-

versitaris i de cicles formatius amb em-

(Administració i Direcció d’Empreses,

preses de primer nivell.

Ciències

ciències,

ciències

Empresarials,

socials Dret,

Economia) i tècnica (Enginyeries, Així doncs, si ets estudiant d’un cicle for-

Enginyeries Tècniques) que finalitzen

matiu, tens una cita obligada en una de les

els seus estudis.

dues convocatòries del 6è Mercat de treball Àgora. D’una banda el 6 de maig al

Estudiants de cicles formatius que

Museu de la Tècnica de Manresa, situat

finalitzen els seus estudis.

als Dipòsits Vells, i de l’altra, el 20 de maig a Igualada, l’Anoia, al Recinte Firal Carner, en el marc del saló ViureB. La voluntat de la jornada és apropar-se al territori i retenir el talent de la zona. L’esdeveniment està totalment consolidat, ja són més de 1.600 els estudiants que s’hi han aplegat i més de 80 les empreses de diversos sectors econòmics que busquen joves amb ganes d’inserir-se al món laboral. Paral·lelament al Mercat de treball, s’organitzen activitats complementàries i d’assessorament. Jo ho veieu, els que acabeu un cicle formatiu de grau superior i teniu l’oportunitat d’assistir-hi, trobareu un espai on us podreu informar de les diferents necessitats del sector privat. Qui sap si aquest és el punt de partida d’una prometedora i brillant carrera en l’àmbit que heu estudiat.

06 la convidada

www.deria.net

Queralt Castellet, snowborder

“Els joves també hem de tenir oportunitats” Aquesta noia és la bomba. Amb només 16

Degut a les característiques de la pista,

cascos per concentrar-me i ser al meu món.

en aquesta modalitat. Després vaig anar

anys, la Queralt Castellet va participar als

pots entrenar amb facilitat?

Mai havia sentit tanta gent cridar!

competint i a l’última prova vaig aconseguir

Jocs Olímpics de Torí fa només unes setma-

Entreno a la Masella amb un pipe, però a

nes i la veritat és que no ho va fer gens

Espanya no hi ha cap pista com les de com-

El fet que estiguessis als Jocs té un valor

malament. Salta per la neu com si res i fa

petició. En això estem en desavantatge amb

afegit si tenim en compte que vas patir

fàcil allò difícil quan comença a lliscar pel

la resta de participants. Entrenem a la pista

una lesió a l’octubre. Això et va canviar

Així, amb quina modalitat et quedaràs?

half-pipe. Amb un snow als peus, no hi ha

correcta quan anem a competir a l’estranger,

una mica…

De moment faré les dues coses! Sóc molt

terreny que se li resisteixi.

els dos dies abans que comencem. Per tro-

Doncs sí. A l’octubre vaig tenir un accident

jove, crec que ho puc combinar tot i les dues

bar pistes amb condicions has d’anar fora

mentre participava en un border cross. Em

coses les faig bé. Quan em vagi fent gran

d’Espanya.

vaig fisurar una vèrtebra i no sabia si podria

suposo que ja m’aniré decantant cap a una

tornar agafar un snow. No podia fer gens

de les dues.

Com et sents després de participar als teus primers Jocs Olímpics? Doncs molt bé perquè amb 16 anys és estrany que et cridin per anar a uns Jocs. Però de fet és el que hauria de ser perquè si els joves entrenem, també hem de tenir

“Abans de sortir vaig demanar si podia fer-ho amb un MP3 ”

l’oportunitat que ens cridin. Ens pots explicar alguna anècdota dels

els punts i la classificació necessària per anar als Jocs.

d’esforç i finalment tot va anar bé. Quan em vaig trobar millor, fer border cross em feia

Tens 16 anys i ja has anat a uns Jocs

por i vaig decidir provar amb el half-pipe.

Olímpics. Ara, quin és el teu objectiu?

Vaig anar a la Copa d’Europa i vaig quedar

Abans de Torí, el meu objectiu eren els Jocs

sisena, tot i que encara em feia mal l’esque-

del 2010. Encara ho són i treballaré per

na i que era la primera vegada que competia

aconseguir-ho. Aquest any ha estat una gran

Ens pots explicar una mica l’especialitat

Jocs Olímpics de Torí?

sorpresa que m’ha servit per guanyar expe-

en què vas competir a Torí ‘06?

Abans de sortir a la primera ronda, vaig

riència.

Es diu half-pipe. És un mig tub de neu, amb

demanar si podia sortir amb un MP3 perquè

parets de gel i neu dura. Consisteix en anar

hi havia molt soroll i em desconcentrava.

D’on et ve aquesta afició a l’snow?

fent salts al llarg del tub i que el jurat puntuï.

Tenia molta pressió i volia sortir amb els

De la meva família. Tots fem snow!

Tal com raja Nom complet: Queralt Castellet Ibañez Lloc i data de naixement: 17/06/1989 La primera vegada que vas agafar un snow: amb 6 o 7 anys Si no et dediquessis a l’snow, què t’agradaria fer? Suposo que gimnàstica o algun esport. Quin és el teu plat preferit? M’agraden molt els bolets Tens fama de ser molt? Riallera Un somni: guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics El teu color preferit: depèn del dia i del meu esta d’ànim, però últimament m’agrada molt el groc. Un viatge que t’agradaria fer: al Marroc

07.

Foto: Albert Palau

“De no saber si podria tornar a agafar l’snow vaig passar a anar als Jocs Olímpics”

Esperit de superació El passat octubre, mentre participava a Sas Fee a la Copa del Món de Border Cross, la Queralt va patir un

I l’esquí no t ’agrada?

Com portes això que ara et conegui

Podem dir que no en sé! (riu) Vaig esquiar de

tothom?

petita, però de seguida vaig passar a

Entenc que la gent em conegui més i no em

l’snow…

fa res. Suposo que és normal i ho porto bé!

greu accident que li va fisurar la vèrtebra L2. Els metges li van recomanar repòs absolut i la seva carrera penjava d’un fil. A base d’esforç i de fer molta bondat, la sabadellenca es va anar recuperant i així que va poder va tornar a pujar a un snow. En aquest cas, però, va optar pel half-pipe menys perillós. La Queralt va sor-

Practiques algun altre esport?

Ha canviat en alguna cosa la Queralt?

Sí, faig gimnàstica artística. M’encanta! Em

Això t ’ho hauria de dir la gent que em

La Queralt acaba de

serveix per a la condició física i, a més, com-

coneix! Però no, no he canviat. Intento que

guanyar el Campionat

peteixo.

això no em canviï. Per a mi és molt important

d’Espanya Juvenil

no canviar, seguir sent com sempre he set.

Femení de Half-pipe,

I ja ho pots combinar tot: snow, gimàstica,

No m’agradaria pensar que una cosa que

Paral·lel i Border Cross

escola,…

abans no m’importava gaire ara ho sigui tant

Intento combinar-ho el millor possible! Als

com per canviar-me.

matins entreno i a la tarda estudio amb un professor. Els estudis no es poden deixar!

Anna Salarich, anna@edicat.net

prendre tothom quan, a la primera prova que participava després de la lesió i la primera de la seva vida en half-pipe, va quedar sisena. A partir d’allà va anar guanyant confiança i escalant posicions fins que va obtenir els punts i la posició necessàries per anar als Jocs Olímpics de Turí. Va ser la recompensa a la tenacitat d’una snowborder que s’ha convertit en la participant més jove de la delegació espanyola als JJOO.

www.deria.net

aprèn a consumir

“Als joves els agrada reflexionar sobre el consum” La Marta, la Meri, la Neus, el Salva, la Mercè, la Maia, la Genina i l’Eli són l’equip educatiu de l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum. La seva feina amb els alumnes de secundària els fa grans coneixedors de com aquests veuen i interpreten el consum. Hem parlat amb la Marta i la Mercè perquè ens expliquin com veuen aquesta relació i perquè ens parlin d’aquelles curiositats que no coneixíem de l’Escola del Consum de Catalunya. Després de 3 cursos a l’Escola del Consum de Catalunya, què creieu que és el que interessa més als joves del consum? Hem vist que el que els interessa més són la moda, sobretot en allò referent als piercings i la roba, i les noves tecnologies. Per aquesta raó, intentem enfocar els tallers cap a aquests temes. Com creieu que són els joves? En contra al que molts cops es diu, nosaltres no creiem que els joves siguin passius. El que passa és que tenen sobressaturació d’informació, en tots els sentits, i els costa estructurar-la i utilitzar-la. Aquest fet es nota molt en el taller de “Resolució de conflictes” on es veu que els joves saben que tenen drets i deures a l’hora de consumir, però no els hi saben donar nom, ni concretar-los, ni defensar, etc. Nosaltres els intentem donar les eines perquè ordenin totes les idees. Els ajudem a reflexionar en una cosa que no és aliena a la seva vida, el consum és molt quotidià per a ells.

“ Els joves no són passius” En aquest sentit, hi ha algun altre tema on veieu que els joves van una mica perduts? Doncs per exemple, saben que viuen en un món globalitzat però no han donat mai una forma a aquesta definició, no són conscients de què vol dir en temes de consum. Saben que els productes es fabriquen a Taiwan o a la Xina, però no s’adonen de tot el que això implica. És més important la moda, la identitat social, etc., que els són més propers, que no pas les condicions laborals de gent de l’altra banda del món. Tampoc ho relacionen amb el fet que tinguin un company o companya que hagi hagut d’immigrar del seu país perquè per a ells són fets

aïllats… no ho relacionen amb el consum ni amb el fet global. Però, en canvi, quan ho tractem als tallers, és un tema que els sorprèn i els interessa molt. Quin és el taller que més agrada? El taller de “Publicitat” és molt divertit i a ells els agrada molt. Sorprèn veure com són una generació que coneix i viu molt la publicitat, coneixen molts i molts anuncis però en canvi no es qüestionen o es miren la publicitat des d’un punt de vista crític. Per exemple, els costa molt identificar estratègies com el col.lectiu destinatari de l’anunci, sobretot si es dirigeix a ells mateixos. També té una gran acceptació dels mestres perquè és un tema del currículum. Què me’n podeu dir de la Seu Territorial de l’Escola del Consum? Els alumnes a qui arribem estan realment motivats i valoren molt el servei i els temes dels tallers que els oferim. Als territoris de fora l’àrea metropolitana no tenen tanta varietat com, per exemple, a Barcelona i, per això, ens sembla que potser valoren les inicitives

com les de l’Escola del Consum. També s’ha de dir que a través de la seu territorial de l’Escola del Consum també descobreixes les pecularietats de cada zona de Catalunya. L’Escola del Consum de Catalunya funciona des de fa tres cursos. Suposo que hi haurà coses que us hauran sorprès… Doncs sí! Per exemple, ens va sobtar que un dels criteris que tenen els alumnes de secundària a l’hora de comprar la roba és que sigui sexy. Una altra dada sorprenent és que al taller “Em sento bé?” quan vam preguntar “què et fa o et faria feliç?”, va sortir el concepte de ser famós.

“Els alumnes valoren molt els tallers que oferim” Hi ha hagut canvis des que vau començar fins ara? Pel que fa als joves que venen ara amb els de fa 3 cursos, no trobem diferències significatives. Els tallers, les preguntes i les dinàmiques que els fem,

sí que canvien perquè nosaltres també hem anat evolucionant i aprenent coses noves. Per dur-les a terme, sempre ens basem en els objectius curriculars, la dinàmica (material, organització…) i en els alumnes (motivacions, característiques específiques, etc.). Segurament ara també teniu més oferta de tallers… Sí. Ara mateix, des de l’Escola oferim 9 tallers específics i 3 de globals, més els d’Educació Especial. Com viuen els alumnes els tallers? Normalment hi ha molta participació i debat, sobretot gràcies a que treballem amb grups petits. D’aquesta manera, aconseguim una dinàmica més de tu a tu, i per a ells també els va millor perquè pregunten coses que a classe no demanarien. Parlen de tot perquè veuen que tenen les portes obertes, no hi ha barreres. Suposem que el fet que l’equip educatiu sigui gent jove també permet un millor contacte amb els alumnes.

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

www.consumcat.net i aula@consumcat.net

1 0 Escola Algueró

www.deria.net

Vols estudiar arts gràfiques? Cicles formatius que ofereix l’Escola Algueró: Cicles formatius de Grau Mitjà - Impressió en Arts Gràfiques - Preimpressió en Arts Gràfiques Cicle formatiu de Grau Superior - Producció en indústries d’Arts Gràfiques

Les lletres del teclat del PC, la caràtula d’un CD o un bitllet de 10 euros, què

La feina ben feta

tenen en comú? Doncs que els tres són

Els estudis d’arts gràfiques són especial-

un producte imprès. Sabies que hi ha

ment atractius per a aquells que sigueu

estudis que t’especialitzen en l’obtenció

creatius i tingueu sensibilitat per a la feina

de productes impresos? Les arts grà-

ben feta. Hi ha tres grans fases en el

fiques van molt més enllà que el llibre o

procés productiu cap on podeu orientar la

el pòster. De la impremta de Guttenberg

vostra carrera:

El mercat de treball

només en queda el record, les noves tecnologies han entrat de ple en aquest

- La preimpressió, cuida el disseny i el

Una altra raó per començar els estudis

camp per perfeccionar-lo i fer-lo més

tractament del text i de la imatge per tal de

d’arts gràfiques és que manquen bons pro-

potent cada any que passa. Amb un

crear la planxa que imprimirà. Correctors,

fessionals actualitzats a les noves tecnolo-

Macintosh i una impressora professio-

maquetadors i persones que es dediquen

gies. Les escoles que hi ha a Catalunya no

nal, les possibilitats les limita la teva

al control de qualitat del producte tre-

donen abast a la demanda del sector. La

imaginació.

ballen en aquesta fase.

prova és que molts dels professionals

- La impressió, que consisteix en imprimir

vénen de païssos de l’est. Tanmateix, l’es-

Si t’interessen les arts gràfiques, l’Escola

en les condicions que s’estableixen i amb

forç de cada estudiant és requisit impre-

Algueró et prepararà per ser-ne un profes-

la màxima qualitat. Hi ha diversos siste-

scindible per ser un bon professional, tal i

sional. És una de les 6 escoles de Catalunya

mes d’impressió i gairebé infinits suports

com diu Josep Formentí, coordinador dels

que ofereixen els estudis, pertany a la

on fer-ho. Ajudants de maquinista, im-

cicles formatius, “no hi ha professions

Fundació Indústries Gràfiques, entitat direc-

pressors i controls de qualitat treballen en

bones ni dolentes, hi ha bons o mals pro-

tament relacionada amb el Gremi d’Arts

aquesta fase.

fessionals; a un bon fuster no li faltarà

Gràfiques de Catalunya, per la qual cosa té

-La postimpressió, que realitza l’acabat.

feina i un mal advocat es morirà de gana.

un contacte directe amb la realitat de la

En el cas d’un llibre és el plegat, el cosit,

El que és important no és el que fas, sinó

indústria. L’escola garanteix una borsa de

posar

com ho fas”.

treball activa, formadors vinculats al sector

Guillo_tinistes, enquadernadors i controls

i equipaments d’última tecnologia.

de qualitat treballen en aquesta fase.

les

cobertes,

retractilar...

www.escolaalguero.net

1 2 EUNCET

www.deria.net

La formació que busques T’agradaria

dedicar-te

les

Ciències

Empresarials i busques una escola univer-

sitària que doni prioritat en el seu pla d’estudis a la innovació, la personalització i la qualitat?

Si la resposta és afirmativa, llavors aquest article t’interessa. L’Escola Universitària de Caixa

Terrassa t’ofereix un servei de primer nivell i una llista completa de recursos per aconseguir que surtis capacitat i qualificat per incorporarte de ple al món laboral. La titulació que s’obté en finalitzar els tres anys de la diplomatura està oficialitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Un alumne preparat El punt de partida formatiu de l’Euncet és l’alumne, això significa que el model d’aprenentatge està especialment dissenyat per millorar els coneixements de l’àmbit empresarial i les competències i habilitats directives. Dins la diplomatura de Ciències Empresarials, se li ofereixen tres especialitats: finances, màrqueting i noves tecnologies. A cada una s’imparteixen, a més d’assignatures teòriques pròpies i compartides, un ampli ventall de presentacions orals, resolució de casos pràctics, treballs en equip, simulacions, pràctiques en empreses i desenvolupament de projectes que aconsegueixen fer de l’alumne un professional ben preparat.

Tots els recursos

Borsa de treball

A l’Euncet les classes no estan massificades i

Un dels serveis més interessants de l’Euncet és la

l’escola ofereix tutories personals a través de les

borsa de treball. Són més de 8.000 les empreses

quals s’assessora cada alumne. La biblioteca i

que s’hi adrecen buscant persones qualificades. La

L’equip psicopedagògic de l’Euncet durant l’admis-

les sales de treball permeten l’accés a internet i

borsa, a més de coordinar les sol·licituds i les

sió elabora el perfil competencial de l’estudiant mit-

als recursos bibliogràfics de la UPC i la

demandes, assessora, prepara i planifica la carrera

jançant una metodologia que s’utilitza a les

Universitat de Gal·les. L’Escola ofereix, a més,

professional de l’estudiant. És un servei complet

empreses i que s’anomena assessment center. Es

laboratoris d’informàtica equipats amb el progra-

que afavoreix la inserció laboral.

basa en una entrevista personal i la realització d’un

mari més actual, un campus en línia per tenir

conjunt d’exercicis de simulació que exposen a l’es-

accés a tota la documentació on-line, el newslet-

El finançament dels estudis no serà un problema, ja

tudiant situacions desconegudes, no directament

ter que permet als alumnes estar informats de

que el centre universitari pertany a l’Obra Social de

relacionades amb la seva formació i funcions quo-

l'actualitat econòmica i empresarial i de les acti-

Caixa Terrassa i aquesta entitat d’estalvis ofereix

tidianes. Això permet observar mostres de conduc-

vitats de l'escola, instal.lacions esportives, servei

crèdits de finançament a un interès fix preferent per

ta sota pressió i és un mitjà òptim per a l’expressió i

de transport gratuït, etc.

tal de facilitar el pagament de la matrícula. Així

la valoració de competències emocionals.

doncs, si el que vols és estudiar amb garanties Ciències Empresarials, ja no tens excusa, has tro-

www.euncet.es

bat l’escola ideal.

ntec 1 3 .

www.deria.net

noves tecnologies

David Campos, consulta@edicat.net

Universal permetrà la descàrrega de les seves pel·lícules El mateix dia que es posi a la venda un DVD, ja ens podrem descarregar de manera absolutament legal la pel·lícula pagant una petita quantitat. Aquest servei, que es va posar en marxa al Regne Unit el 10 d'abril passat amb King Kong, permet comprar una pel·lícula des de casa, descarregar-la i veure-la des de l'ordinador o bé enregistrar-la en un DVD i veure-la on es vulgui. Amb el nou download-to-own, que és el nom que

rep la iniciativa, es pretén frenar la descàrrega no autoritzada dels darrers títols oferint una qualitat molt semblant a l'original. Segons va anunciar Universal, els usuaris es descarreguen dues versions de la pel·lícula. Una per poder-la veure des del PC i una altra que es podrà enregistrar en un DVD i reproduir a qualsevol lloc. Qui opti per utilitzar aquest servei, rebrà a casa, a més, una còpia del DVD original amb tots els continguts extres.

Amor a la xarxa Moltes vegades pensem que la gent gran no és gaire receptiva a les noves tecnologies i que internet és un món que a partir de certa edat interessa poc o gens. Això cada vegada està canviant més i molts avis s'interessen pels ordinadors i per la navegació per la xarxa. Tant és així que alguns troben molts avantatges en això d’nternet. Així, Gong Duoruo, un home xinès de 105 anys, cansat de no trobar parella al seu poble,

va provar sort en un portal de contactes. Va posar-hi un anunci on buscava una dona que volgués relacionar-s'hi, això sí, amb l'única condició que tingués menys de la meitat d'anys que ell. Després d'uns dies, una infermera de "només" 50 anys va respondre l'anunci i donat que complia l'única condició, van intercanviar-se els e-mails i ara per ara, mantenen correspondència electrònica. El temps dirà si neix alguna cosa més entre ells dos.

1 4 sabies que...

www.deria.net

Vola, vola, paperet

“Sense cola, sense estisores i sense grapes.

lo allà mateix, amb els fulls que els dóna l’organitza-

avió sobrevola espectacularment per sobre la pista

Només tu i un tros de paper”. La invitació era un

ció. La improvisació és el millor. “Pregunta-li com

se senten els típics “Ohhhhhh!” d’admiració. I no és

pèl estranya, però vam decidir que hi aniríem.

ho fa això…”, li diu un noi al seu company de gra-

per a menys. Molts de nosaltres no en farem mai

Em va tocar a mi i, sense saber ben bé què m’es-

deria. La veritat és que cadascú té el seu estil: n’hi

cap de semblant. La música va sonant mentre els

perava, vaig anar cap al Poliesportiu de la UPC,

ha d’allargassats, de més amples, de més estilitzats

avions volen amunt i avall, de fet, més avall que

al Campus Nord.

i de més arrugats que, per estrany que sembli,

amunt. És realment difícil superar els 58,82 metres

volar, volen. “Fes-lo més prim!”, li aconsellen a un

que té el campió del món de la categoria de distàn-

La primera sensació és de sorpresa. Més que un

dels joves els seus amics que se’l miren entre ria-

cia de vol, el nord-americà Toni Fletch. Tampoc és

recinte per fer esport això sembla una pista d’avia-

lles. Un altre, en canvi, demana consell a la colla

menyspreable el temps de vol que té el també esta-

ció. Entre hostesses, “avions” i capitans de vol sé

que s’ha emportat com a suport.

dounidenc Ken Blackburn amb 27,6 segons.

Bull Paperwings. Sí, la competició internacional d’a-

Mentre els joves van fent i desfent paperets, la

Finalment, els guanyadors de l’edició de Barcelona

vions de paper és a Barcelona per celebrar una de

música no deixa de sonar. Un DJ fa anar la música a

han estat: en temps de vol, el Sergio Bravo amb

les proves classificatòries i això no ens ho podíem

tot drap. Els avions encara no volen, però ja estem

7,22 segons; en distància de vol, l’Arnau Dòria amb

perdre. Els millors de les tres categories (distància

tots mig sords. A la pista hi han construit, amb cor-

18,8 metres, i en vol acrobàtic, el Harold Viñolas

de vol, temps de vol i vol acrobàtic) participaran a la

des, una mena d’embut que servirà per mesurar la

amb una puntuació de 22 punts. Ja ho veieu, les

final del proper 6 de maig a Salsburg, on hi haurà

distància a la que arribin els avions. Quan el capità

marques s’han quedat una mica enrera dels récords

representats més de 50 països. Qui hagués dit que

crida: “Vinga, tots a entrenar!!!”, tothom comen-

del món, però potser a alguns els veurem a la final

fer avions de paper era tant gratificant!

ça a provar les seves creacions. Les rialles i les bro-

de Salsburg del proper 6 de maig. Ja ho sabeu,

mes no paren. Avions contra la paret, directament

avions a volar!

que no m’he equivocat de lloc. Em trobo a la Red

Tot plegat és estrany. Envoltada de llaunes de Red

al terra, contra el company, contra el fotògraf, con-

Bull sembla que en qualsevol moment haguem

tra el vidre, en retrocés… només algunes acomplei-

d’empendre el vol. I mai més ben dit! La gran majo-

xen l’objectiu: volar lluny i dins els límits establerts.

ria de participants són nois (només una noia ha gosat desafiar la força de la gravetat) i tots busquen

Quan arriba l’hora de la veritat, els resultats no

la millor posició per fer el seu avió. És obligatori fer-

varien gaire als dels entrenaments. Això sí, quan un

Anna Salarich, anna@edicat.net

16 tema del mes

www.deria.net

Tot allò que no sabies del futbol Entrem a la recta final de la temporada futbolística, acabem de gaudir de la Fira Planet Futbol i ens

Liverpool FC, la segona opció

queda un Mundial per davant. El món del futbol mou masses, de persones i de diners, però darrera la imatge espectacular de l’esport rei hi ha infinitat

L’Everton FC era, el 1892, el primer equip de la

d’anècdotes que no sabies. Et proposem un viatge

ciutat de Liverpool. Malauradament el van des-

sorprenent per aquelles preguntes que t’havies for-

hauciar del camp d’Anfield per problemes amb

mulat i mai havien trobat resposta.

el pagament del lloguer. Va ser llavors quan el propietari de l’estadi, John Houlding, va decidir fundar un nou equip de futbol amb el nom original del club. Però la Football Association va rebutjar reconèixer-lo amb el nom d’Everton, per la qual cosa va haver de buscar una segona opció: Liverpool FC.

Per què el FC Barcelona utilitza els colors blau i

van canviar. Ens hem de remontar a l’any 1962, a la

grana?

final de la Copa d’Europa. El Barça va perdre per 3-2

La hipòtesis més estesa és que va ser Joan

perquè va fer quatre pals. Des des d’aleshores es va

Gamper, fundador del club, qui va assignar aquests

decidir que els pals serien cilíndrics per afavorir el

colors al Barça. Ara bé, perquè va triar aquests dos

joc.

colors no se sap exactament. Alguns diuen que els va adopar del FC Basilea, d’altres opinen que els va

Els orígens dels colors de l’Espanyol

escollir perquè eren els colors de l’escut del cantó

Tot i que els colors del RCD Espanyol siguin el blanc

suís de Ticino, on Gamper hi tenia una germana.

i el blau, la primera equipació va ser groga (d’aquí

Una altra hipòtesis és que va ser l’atzar que va fer

sorgeix la hipòtesis del sobrenom “periquitos”). Es

que el Barça utilitzés el blau i el grana com a colors

va passar als colors actuals el 1910 adoptant els

identitaris. Segons diuen les cròniques, durant la

colors dels Almogàvers.

reunió on s’havien de decidir els colors del club no hi havia manera de posar-se d’acord, però finalment

Boca Júniors, colors a l’atzar

l’elecció va venir motivada pel color del llapis de

Boca Júniors és un dels equips argentins més cone-

comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell

guts a tot el món, sobretot gràcies a la figura de

que portava un dels assistents. També s’ha dit que

Diego Armando Maradona. El club va ser fundat el

Una de les coses que té el futbol és que hi ha

els colors podien provenir de la regió del sud

1905 per habitants de La Boca, barri portuari i amb

equips que han set, són i seran rivals eterns. A

d’Alemanya, Heidenheim, d’on era natural Otto

molta immigració europea. Com que havien de triar

la Lliga tenim els duels Betis-Sevilla, Barça-

Maier, un dels fundadors del club.

uns colors per al nou club, van anar al port i van

Madrid; a l’Argentina, Boca-River, etc. Però una

decidir que adoptarien els del primer vaixell que

de les més conegudes, és la rivalitat, en tots els

D’on ve el sobrenom de “culé”?

arribés. Va ser suec i per això el color blau i groc del

sentits, del Celtic de Glasgow i el Glasgow

La història explica que als seguidors del Barça se’ls

Boca Júniors.

Rangers a la Premiere League Escocesa. Els pri-

anomena culés perquè l’estadi de les Corts era tant

Alta rivalitat

mers són d’origen catòlic i el club el van fundar

petit que molts seguidors s’havien d’asseure a la

L’escut del Boca Júniors també té història

emigrants irlandesos que van arribar durant l’è-

tàpia del camp. D’aquesta manera, des de fora el

L’escut de l’equip argentí està format per estrelles,

poca de la industrialització buscant un futur

camp es podien veure tots els culs de la gent que

tantes com campionats ha guanyat. Hi falta, però, el

millor. Sempre han estat molt units als seus

estava mirant el futbol des d’allà.

que ells anomenen “La estrella olvidada” que van

avantpassats d’Irlanda. Els segons, en canvi,

conquistar el 1912, set anys abans que la que ofi-

són protestants escocesos i tenen una vincula-

Per què els pals de les porteries són rodons?

cialment es reconeix com la primera conquesta de

ció incondicional al Regne Unit. Així doncs, es

No us cregueu que sempre han estat així. Al principi

l’equip.

donen unes característiques especials que

els pals eren quadrats, però va ser a partir de la final del FC Barcelona contra el Benfica que les coses

enfronten futbol i religió. La tensió a la ciutat és Anna Salarich, anna@edicat.net

pot palpar quan s’enfronten els dos equips.

Fundació Pere Tarrés 1 7 .

Les competències Altres curiositats . Dins l’estadi de Maracanà, darrera d’una de les porteries, hi ha una cabina telefònica. . Milà és l’única ciutat amb dos campions del

del professional d’acció social Els futurs treballadors i educadors socials també han de treballar competències actitudinals que els ajudin a desenvolupar amb èxit les seves tasques professionals.

Món: el Milà i l’Inter. . L’Atlètic de Madrid té una Copa Intercon-

Ser professional d’acció social implica assolir unes competències

tinental (1975) sense haver guanyat la Copa

(aptituds, actituds…) que permetin desenvolupar correctament la

d’Europa. Els matalassers van perdre a la

tasca professional. Al llarg de la seva vida laboral, podran trobar-se en

final contra el Bayern de Munich, però

situacions complexes i dures que requeriran d’un bon coneixement

aquest va renunciar a jugar-la.

d’aquestes competències. Òscar Martínez Rivera, professor de les

. Marcel és el verdader nom de Marco Van

Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés,

Vasten. Però com que l’àvia del jugador no

destaca que “tot i que el lloc de treball i el perfil professional de cada

sabia pronunciar-lo, va decidir dir-li Marco.

una de les formacions universitàries determinen una sèrie de compe-

Des d’aquell dia, tots li van començar a dir així.

tències concretes i explícites, n’hi ha de transversals i comunes”. Així

. El 1975 el porter del Manchester United va

doncs, podríem parlar d’una sèrie de competències que es treballen

haver de ser ingressat a l'hospital durant un

tant a la diplomatura de Treball Social com a l’Educació Social perquè

partit per una dislocació de mandíbula…

“és allò que necessitarà el professional d’acció social per a un bon

provocada per cridar a un company d'equip!

desenvolupament de la seva tasca professional”. Òscar Martínez parla de les següents competències: . Competències instrumentals: eines concretes que cal saber utilitzar per al lloc de treball concret. . Competències interpersonals: allò relacionat amb la cooperació i les relacions interpersonals amb l’equip interprofessional i els col·lectius amb què treballa. . Competències sistèmiques: englobarien les anteriors, però oferint una visió global d’una situació per després saber donar propostes tenint-la en compte. . Competències actitudinals: actituds per treballar en Educació Social

L’himne de tota una generació: “You’ll never walk alone”

L’àguila del Benfica, un mite amb ales A l’escut del Benfica hi ha una àguila. Fa tres anys, coincidint amb la innauguració del nou estadi Da Luz, els directius del club portuguès van decidir donar vida al seu símbol. La van comprar per 12.500 €, pesa vuit quilos, fa dos metres d’embalum i es diu Victòria. Abans de cada partit, la liturgia diu que ha de volar per l’estadi. Si fa dues voltes, l’equip guanyarà. Però si en fa més, la derrota és més pròxima.

i Treball Social. Totes aquestes competències es poden adquirir, per la qual cosa durant els tres anys de les Diplomatures en Treball Social i Educació

L’himne del Liverpool FC i del Celtic Glasgow

Social es tenen en compte, treballant-les teòricament i a la pràctica,

s’ha convertit en tota una revelació en el món

durant les classes o bé al llarg del procés de realització de les pràcti-

del futbol. Mai cap cançó s’havia cantat més

ques. Martínez Rivera explica que “a les EUTSES Pere Tarrés-URL

fort i amb més claredat que aquesta. Tot i això,

treballem les competències en classes reduïdes que anomenem

no us penseu que és una cançó nova, al contra-

seminaris. Es posa molt d’ènfasi en les competències actitudinals,

ri. La van escriure Richard Rodger i Oscar

donada la gran importància a l’hora de treballar professionalment.

Hammerstein II el 19 5 per a la seva comèdia

Així doncs, s’enfasitzen aspectes com el treball en equip, la respon-

musical Carrussel. Gairebé 20 anys després, la cantaven el grup de la ciutat Gerry and the Pacemakers i d’allà va passar a cantar-se a les grades d’Anfield, l’estadi dels Reds. En ocasions té un to triomfant, però moltes vegades el té tràgic, com per exemple, quan es recorda les vícti-

sabilitat, la participació, l’empatia i l’assertivitat”. Els seminaris són molt apropiats perquè són classes amb un màxim de 16 alumnes on un únic professor universitari supervisa la tasca i fa el seguiment personalitzat dels seus alumnes, establint espais de tutories individuals. Sense cap mena de dubte, la proximitat i el caràcter pràctic dels

mes de la desgràcia de Hillsboroug, on van

seminaris garantitzen l’aprenentatge de les competències que el pro-

morir gairebé 100 seguidors del Liverpool per

fessional de l’acció social necessitarà per desenvolupar correcta-

una allau humana.

ment la seva feina.

Per cert, en aquests sentit, la cançó ha arribat a ser tan famosa que el grup del Maresme TRAKS n’ha fet una versió en català anomenada “Mai caminaràs sol”.

www.peretarres.org/eutses Telf.: 902 410 000

1 8 fp

www.deria.net

El teatre com a professió Les variants professionals de l’art escènic són infinites. Actors, directors, dramaturgs, intèrprets, escenògrafs... L’Institut del Teatre prepara alumnes per ser protagonistes de l’art dramàtic. Molta pràctica, molta disciplina corporal, cada especialització requereix d’unes habilitats diferents. Els estudiants d’aquesta llicenciatura són els futurs treballadors de l’escenari.

Art Dramàtic Titulació superior Durada: Quatre cursos. Es comença des del principi l’especialitat corresponent. Titulació: Títol superior en Art Dramàtic, equivalent, a tots els efectes, a la d’una llicenciatura universitària. Accés: Posseir el títol de batxiller o estudis equivalents, i haver superat una prova específica Sense titulació acadèmica: superar una prova prèvia a la prova d’accés (memòria i exposició oral dels treballs realitzats) i tenir més de 20 anys.

Institut del Teatre L’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona és l’única institució que ofereix el títol superior en Art Dramàtic. A més de formar en les arts escèniques, també es dedica a la documentació, la investigació, el foment i la difusió del fet teatral. Té seu a Barcelona, a la plaça Margarida Xirgu, s/n; a Terrassa, plaça Didó, 1; i a Vic, c/ St. Miquel, 20. Compta amb servei de biblioteques, lloguer d’instal·lacios i bar-restaurant.

L’estudiant:

“Hem de tenir molt controlat el cos” Queralt Casasayas, estudiant de segon curs

tira d’hores d’esforç físic, la resta és molta inter-

d’Art Dramàtic, especialitzada en Text, dins

pretació.

d’Interpretació. Què és el que més t’agrada? Quines especialitats hi ha dins d’Art Dramàtic?

Quan ens toca jugar a interpretar. Llençar-te, impro-

Hi ha Direcció escènica i Dramatúrgia, Interpretació

visar... amb un text, el que sigui.

i Escenografia. Jo faig Interpretació, i dins d’interpretació pots fer text, musical, titelles i gest, els dos

Són molt dures les proves d’accés?

últims es fan a Terrassa.

Déu n’hi do. Hi ha una prova teòrica que compta el 50%, t’has de llegir uns llibres i et fan un test i un

Què aprens a “Text”?

comentari escrit. Després fas tot de proves pràc-

És l’especialitat que treballa la paraula i les frases.

tiques: veu, dicció, monòlegs... segons l’especialitat

molt controlat el cos, perquè la veu flueixi i no tinguis

És interpretar una obra que s’ha escrit. El gest és

a la que vols entrar. Comunes són: dansa, esgrima,

problemes dalt de l’escenari.

més expressar amb el cos, el musical ballar i cantar,

acrobàcia...

i les titelles ja les coneixeu. Al meu àmbit, estic

Amb la col·laboració de:

Quines sortides té el cicle?

aprenent de tot: llenguatge musical, moviment... et

Esgrima?

És la gran incògnita. Hi ha molts actors, llavors has

donen moltes eines per treballar el cos i la paraula

Entra dins la prova de moviment, va molt bé per a la

de trobar el teu camí. A mi m’agradaria fer teatre,

per separat. La carrera és molt pràctica, tenim la

consciència corporal i la coordinació. Hem de tenir

infantils m’agrada molt. Encara que s’ha de fer de tot.

19.

reportatge

www.deria.net

Els titulars de la manifestació El 18 de març la Gran Via de Barcelona era un mar de persones que es manifestava sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”. No podem dir-vos el número de participants a causa del ball de xifres (entre 125.000 i un milió), però sí que us podem exposar la visió dels diaris més importants que es publiquen a Catalunya.

L’Avui - Marxa massiva a Barcelona colze a colze

El Periódico

pel dret de decidir - “Hem vingut a defensar la dignitat del país”

- Una marea sobiranista empeny Esquerra

- Matrimonis d’edat, famílies i joves del

cap al “no” a l’Estatut

Senglar Rock marxen plegats

- Carod i els sis consellers d’ERC participen

- “Som una nació” és l’eslògan, ras i curt

en una manifestació que va desbordar les

- Els republicans fan el ple mobilitzant-se

previsions - Els organitzadors de la marxa “Som una

L’Avui no només destaca la gran participació,

nació” reclamen als polítics que escoltin el

quan diu que la marxa és “massiva” i que els

clamor El Periódico destaca l’èxit de participació, utilitza paraules com “marea”, “desbordar” i “clamor” que serveixen per donar una percepció de grandesa i superació. També diu que la concentració “empeny Esquerra cap al no”, encara que potser Esquerra ja tenia decidit el “no” abans de sortir al carrer. Potser és la resposta a altres veus que diuen que Esquerra

El País

republicans “fan el ple”, sinó que també valo-

- Decenas de miles de personas se

“famílies”, “joves”) i el companyerisme dels

diversitat

(“matrimonis

d’edat”,

manifiestan en Barcelona bajo el lema

participants (“colze a colze”, “marxen ple-

“Som una nació”

gats”). El titular és la declaració d’un mani-

- ERC considera que el éxito de la marcha

festant, és possible que considerin que és la

respalda su tesis contra las “rebajas” del

que millor resumeix el sentiment que es res-

Estatuto

pirava i el que han volgut transmetre.

El País no entra en la guerra del número de per-

manipula l’electorat.

sones, no diu que la convocatòria ha estat

Telm Borràs, telm@edicat.net

espectacular, però tampoc la menysté. No dóna tanta importància a la manifestació com a la interpretació del partit català, que senten “recolzada la seva tesi” sobre l’Estatut.

La Vanguardia

Sobresurt la cita directa “rebajas”, probablement els sembla que la paraula il·lustra l’empi-

- Decenas de miles de personas proclaman

pament dels republicans respecte les retallades

en Barcelona que Catalunya es una nación

a l’acord inicial.

- Unos 125.000 catalanes, un millón según los organizadores, secundan la protesta - Los organizadores califican la protesta de “todo un éxito” al superar sus expectativas La Vanguardia entra de ple en el conflicte de les xifres. Tot i que per curar-se en salut diuen desenes de milers al títol, al subtítol donen més credibilitat als 125.000, fan seva la xifra i la contraposen a la dels organitzadors. Tot i que

ABC

pren part en la quantitat de gent, no entra en la polèmica “manifestació multitudinària”/ “mani-

- ERC moviliza a decenas de miles de na-

festació anecdòtica”, els organitzadors difícil-

cionalistas por el «derecho a decidir»

ment la considerarien un fracàs.

- Carod reclama la reforma de la Constitución para limitar «el poder de injeren-

El Mundo

cia

- Decenas de miles de personas se manifi-

del

Ejército»

reformas

institucionales como la del Estatuto catalán

estan por el centro de Barcelona en apoyo del Estatuto catalán - De los partidos catalanes, sólo ERC ha par-

La primera pregunta que a un se li pot acudir en

ticipado en la marcha

llegir el titular de l’ABC és: dret a decidir què? Atès el subtítol es pot interpretar que els

El Mundo destaca la solitud de ERC a la concen-

nacionalistes –catalans s’entén- pretenen can-

tració. D’una banda serveix per dir que Esquerra

viar la Constitució, encara que a la manifestació

no té suport polític, i de l’altra, que els manifes-

no se sentissin gaires crits a favor de “limitar el

tants tampoc. Sense dir la quantitat de partici-

poder de injerencia del ejército en reformas

pants, resta importància a l’esdeveniment, ja

institucionales”. S’hauria de veure si realment

que “sólo” ERC hi participa. Com si tot hagués

Carod va reclamar una reforma de la

quedat en una anècdota.

Constitució o és una interpretació del peri-

2 0 sexualitat

www.deria.net

^8_

GOQ

Plaer o dolor? En Víctor i la Sandra surten junts des de fa un temps. Tenen relacions sexuals i els agrada experimentar i provar coses noves. En Víctor li ha proposat a la Sandra practicar sexe anal però a la Sandra li resulta denigrant. Ho ha parlat amb les seves amigues i algunes li han dit que l’han practicat i que els hi ha resultat molt divertit. Però li han comentat que ells va semblar molt dolorós.

Normalment es produeix la penetració de l’anus

El sexe anal consisteix en l’estimulació de l’anus.

Durant molts anys, el sexe anal era anomenat

està totalment relaxada, pot resultar molt

“sodomia”, paraula derivada de Sodoma, una

dolorós. Si la persona no està a gust amb aques-

antiga ciutat que, segons la Bíblia, va ser destruï-

ta pràctica sexual i està en tensió, és més proba-

da juntament amb Gomorra pels seus excessos

ble que es produeixin petites lesions. D’altra

sexuals. L’església ha contribuït durant segles a

banda, es molt important la higiene. Després de

la visió negativa del sexe anal, ja que ho consi-

practicar sexe anal, mai s’ha d’introduir el penis

dera pecaminós ja que no és una pràctica que

directament a la vagina o viceversa. En cas d’u-

permet la reproducció.

tilitzar preservatiu, aquest s’ha de canviar per un

malalties de transmissió sexual.

amb el penis, però aquest també pot ser estimulat amb el dit o amb un objecte com podria ser un

Tots aquests aspectes s’han de tenir en compte a

vibrador. És una pràctica sexual que sovint s’ha

l’hora de practicar sexe anal. Per això és reco-

considerat única i exclusiva de les persones

manable estar informat i prendre precaucions al

homosexuals, però això no és així. Tothom que

respecte. És recomanable utilitzar un gel lubri-

ho desitgi pot practicar sexe anal amb la seva

cant o una crema, ja que l’anus no està tan lubri-

parella. L’anus té moltes terminacions nervioses i

cat com ho està la vagina i, per tant, farà més

amb una estimulació adequada homes i dones,

fàcil la penetració. Un lubricant artificial amb una

homosexuals i heterosexuals, poden gaudir

base aquosa, vaselina o olis pot perjudicar el

d’aquesta pràctica.

làtex del preservatiu. La penetració s’ha de fer de manera suau i a poc a poc ja que si la persona no

de nou encara que l’home no hagi ejaculat, Per a algunes persones, el sexe anal és una pràc-

perquè el risc d’infeccions és realment alt.

tica que comporta una submissió tant física com psicològica. La dona, d’esquena a l’home, està

Com a última observació, és important saber que

sotmesa a la virilitat de l’home. Tot i així, no

amb el sexe anal també hi ha risc d’embaràs. El

s’han de tenir prejudicis al respecte. Sempre que

risc és mínim però existeix. Pot ocòrrer que el

les dues parts de la parella ho desitgin voluntàri-

semen surti de l’anus i caigui a la vulva. Els

ament, el sexe anal pot resultar divertit.

espermatozous tenen una alta capacitat de desplaçament i, tot i que això és força improba-

S’ha de tenir en compte però que el recte anal no

ble, cal pensar que no és del tot impossible.

està dissenyat per a practicar sexe i, per tant, hi ha un alt risc de trencar certs teixits molt deli-

Laura Cerdán Rubio (psicòloga)

cats. L’anus no forma part de l’aparell reproductor, la seva funció està relacionada amb la defecació. Per això, i degut a que és un òrgan que conté material fecal, conté molts microorganismes que fan augmentar el risc d’infecció. Per altra part, l’esfínter anal és més rígid a la penetració i també menys elàstic que la vagina. Això fa que la fricció sigui major i hi hagi més probabilitat de patir petits micotraumatismes, microfisures o petits trencaments musculars a l’esfínter anal durant el coit. A vegades, aquestes microfisures poden fer sagnar el penis i l’anus, amb la qual cosa augmenta el risc de transmetre

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

2 2 Any Coromines

www.deria.net

Anys d’exili

Un català a Xicago L’any 1939 Joan Coromines s’exilia amb la seva dona i part de la seva família a l’Argentina, on aconsegueix una plaça de catedràtic de castellà i llatí a la Universitat de Cuyo, a Mendoza. Allà, tot i poder dedicar-se a l’ensenyament no acaba d’estar còmode ja que no hi troba el material necessari per continuar estudiant. Malgrat això, durant la seva estada a l’Argentina, entre els anys 19 1 i 19 6, Coromines iniciarà la recollida de material per a una de les seves grans obres: el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

“John Corominas”. L’any 19 5 rep una beca de la Fundació John Simon Guggenheim per a la redacció del Diccionario crítico. Un any després, gràcies a la intervenció de Ramón Menéndez Pidal, es trasllada als Estats Units per exercir de professor de filologia romànica a la Universitat de Xicago, on ensenyarà fins a la seva jubilació l’any 1967. Darrer passaport de nacionalitat nord-americana de Joan Coromines (gener de 1987).

Joan Coromines i la seva dona, Bàrbara de Haro, celebrant el Cap d’Any a Xicago (1 de gener de 1950). El 1951 publica en anglès El que s’ha de

El 1953 se li ofereix una càtedra de Lletres i

saber de la llengua catalana, un petit llibret

Literatura Catalanes a la Universitat de

amb el que pretenia donar a conèixer al

Madrid, però la rebutja. En una carta escrita

públic nord-americà assistent als Jocs

als seu amic, l’historiador i polític Josep

Florals, que aquell any es van celebrar a

Maria Batista i Roca, explica els motius: “(...)

Nova York, la realitat de la nostra llengua. El

no acceptaria de participar-hi sense posar-hi

195 se’n va publicar la traducció al català

un preu: autorització de publicar una revista

per l’editorial Moll de Mallorca. Val la pena

en català, l’alçament total o parcial de la pro-

dedicar un parell de tardes a la seva lectura:

hibició d’ensenyar en català a l’escola

malgrat el mes de mig segle que té, el seu

primària o almenys a la creació d’una càtedra

contingut és d’allò més actual (fins i tot fa

de català a la Universitat de Barcelona. No

referència al problema del reconeixement de

essent així, la càtedra de Madrid no interessa

la unitat de la llengua!).

per res i encara, és una befa, si no és per a la propaganda franquista.”

L’any 1951, després de set anys de recollida de materials, finalitza la redacció del Diccionario Crítico etimológico de la lengua castellana, però no es publica fins el 195 -57. Una nova versió renovada apareixerà l’any 1976: el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico.

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

Concurs Joan Coromines!!!! Seguim amb una nova pregunta del concurs que vàrem iniciar el mes passat. Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig entre tots els missatges que encertin una resposta el mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!

La pregunta d’aquest mes és:

D’acord amb el que ens explica Coromines a El que s’ha de saber de la llengua catalana: Per què es diu “català” al català? Què tenen a veure els italians amb tot plegat?

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net. Al proper número us donarem la solució. Ah!, i efectivament, la solució de la pregunta del mes passat és: “àvia”.

2 4 món viu

www.deria.net

La costa maltractada Els humans sempre s’han sentit atrets per la costa, més de la meitat dels habitants de Catalunya hi viuen, i als estius milions de turistes s’apunten a gaudir del clima mediterrani. Malauradament, l’explotació del litoral ha arribat al punt de ser insostenible. Les costes estan desdibuixades, l’ocupació física mitjançant l’edificació massiva i la proliferació descontrolada d’instal·lacions portuàries no fan cap bé ni a l’ecosistema, ni al paisatge, ni a la butxaca del Ministeri de Medi Ambient. Les platges estan desapareixent, el 90% del litoral espanyol pateix problemes de regressió. Cada tardor els temporals castiguen les platges i les deixen sense sorra, posant al descobert la fragilitat en què viuen. La resposta més recurrent dels dirigents polítics és la regeneració artificial, però vist des del punt de vista econòmic i ambiental, això no és més que un remei temporal, insostenible a la llarga, que no ataca l’origen del problema. Sense anar més lluny, la Direcció General de Costes destina el 60% del pressupost a proporcionar sorra a les platges deficitàries. A més, les extraccions de sorra en jaciments submarins han costat una reprimenda de la Unió Europea per destruir espècies vegetals protegides.

Amb la col·laboració de:

Els problemes de la regeneració de platges: - El cost estimat de la regeneració d’un quilòmetre lineal de platja és de 6 milions d’euros. És un cost molt alt si tenim en compte que no és una solució definitiva - No hi ha prou sorra per regenerar totes les platges d’Espanya - En molts casos la sorra rep un tractament químic que la desnaturalitza, és blanquejada per satisfer les demandes turístiques - Es destrueixen hàbitats naturals valuosos per a la supervivència de les pròpies platges - La regeneració requereix d’un manteniment constant, ja que la sorra dipositada artificialment no s’adhereix a la platja i el primer temporal se la torna a endur.

Les solucions passen per: - Protegir les dunes, que constitueixen els dipòsits naturals de sorra - Conservar la vegetació marina, en especial les plantes que fixen el sòl - Evitar l’extracció de jaciments submarins, ja que es destrueixen hàbitats fonamentals per a la conservació del litoral - Establir una moratòria en la construcció de nous ports esportius, que representen barreres per a la deposició de sorra - Evitar la construcció a primera línia de costa i sobre les dunes, ja que destrueixen els dipòsits de sorra naturals

www.deria.net

Estudia

Estudia 2006: un altre èxit del Secundèria El passat mes de març el Secundèria va estar present al Saló Estudia amb una excel·lent acollida per part dels joves visitants. Van ser molts els nois i les noies que es van acostar al nostre estand per saludar-nos i participar en el sorteig d’un curs d’idiomes al Canadà, que es va organitzar conjuntament amb Wind Star i amb la col·laboració

Ràdio

Flaix

Back.

D’aquesta coneguda emissora, va arribar el popular locutor Vadó Lladó que, amb la simpatia i poca vergonya que el caracteritzen, va signar autògrafs i es va fotografiar amb tots els joves que li van demanar. Amb una gran tradició a l’esquena, el Secundèria porta 10 anys assistint fidel-

nir el contacte directe amb els joves i, per

ment al Saló Estudia. La fira sempre ha

aquesta raó, el Secundèria participa en els

estat un bon aparador per ensenyar la

esdeveniments més interessants adreçats

feina que la revista porta a terme per tots

als joves.

els instituts de Catalunya, i per establir una relació més directa amb els alumnes que

Moltes gràcies a tots els que ens heu visi-

cada mes reben la publicació. Amb la

tat al Saló i als que heu participat en el sor-

voluntat de créixer i ser una eina útil per al

teig d’un curs d’idiomes al Canadà. Ens

nostre públic, sempre hem volgut mante-

veiem ben aviat!

25.

26 boca a boca

www.deria.net

Marta Cid, Consellera d’Educació

“Només volem que els alumnes de la pública tinguin el mateix que els de les privades” tesos i manques de comunicació, espe-

no. D’altra forma no estaria pressuposta-

cialment entre l’escola de titularitat pública

da, abans del pacte ja, una important con-

i la privada concertada.

tractació de nous professors. Després es va passar a parlar del contingut de l’hora.

Hi ha calendari per a aquesta llei?

Vam deixar clar que no hi hauria més cur-

Hem començat a fer un primer esborrany

rículum de l’existent i, per tant, seria una

que ha de discutir-se amb molta gent

hora de reforç, el contingut de la qual

abans d’arribar al Parlament. Volem portar-

cada centre el podria escollir en funció de

la primer a totes les entitats i sectors impli-

les necessitats del seu alumnat. Llavors,

cats en l’educació. I caldrà veure, a més,

la tercera qüestió que va aparèixer és que

com acaba l’estatut. En tot cas, voldríem

més quantitat no equival a més qualitat,

aprovar-la dins d’aquesta legislatura, en

preocupació que comparteixo però tot

els propers dos anys.

esperant que hi hagi qualitat. Finalment, van arribar les comparacions amb altres

Hi ha hagut alguna sorpresa, algun tema

països que fan menys hores, però que

que en el procés participatiu es posés

són difícils d’assumir perquè les societats

sobre la taula i no es tingués previst?

són diferents (per entendre’ns, Catalunya

No. Partíem d’un document molt ambiciós

no és Finlàndia). Només volem que els

redactat per una comissió independent

alumnes de la pública tinguin el mateix

que va presentar unes propostes força

que els de les privades perquè fins ara els

agosarades. Hi havia propostes interes-

alumnes de la pública feien una primària

sants però difícils d’aplicar, per exemple,

de sis anys, mentre que a la privada es

en referència a temes de funció pública i el

convertia en set gràcies a les 1.050 hores

sistema de contractacions, que no depe-

més (que sumen aquesta sisena).

nen estrictament d’aquest departament. Potser sí que la importància que, dins del

Quan s’aconsegueixin aquestes i altres

ventall de mesures, ha acabat tenint la

equiparacions que pretén fomentar el

sisena hora ha estat una mica sorprenent.

pacte, quina diferència hi haurà, més

De fet, d’alguna manera ja estava assumi-

enllà de la titularitat, entre l’escola públi-

da en el Pacte del Tinell que parla de la

ca i la privada?

progressiva equiparació de l’escola públi-

Cal garantir el pluralisme educatiu però

ca i privada, i això, en matèria d’horaris,

l’objectiu és que en aquest país l’accés a la

equival a la implantació d’una sisena hora,

xarxa d’escoles finançades amb fons

fins i tot al marge del Pacte Nacional. És

públics no presenti cap barrera per a cap

cert que tots els canvis generen prevenció

família. Tot al contrari del que s’ha dit quan

i inseguretats, i que aquesta hora obliga a

s’ha afirmat que aquest pacte establia

una reestructuració de moltes coses, però

definitivament la doble xarxa. Tenim la

no pensava que fos un tema que marqués

situació que tenim per raons històriques i

el debat.

no podem mirar a un altre lloc com han fet altres governs. El que hem d’aconseguir

“Fins ara els alumnes de la privada feien 1.050 hores més”

és no tenir escoles marcades per un tipus d’alumnat, i generar punts de trobada com

L’aplicació de la sisena hora lectiva a les

Com es podria transmetre sintèticament

escoles públiques, l’ampliació de l’horari

què significa el Pacte Nacional per a

d’obertura dels centres, la reutilització dels

l’Educació?

Certament el pacte és molt més que

llibres de text, l’increment de l’ajut a les

Caldria començar dient que és fruit dels

aquesta sisena hora però, ara que en fa

famílies i l’augment de la plantilla de pro-

acords del Pacte del Tinell que van donar

referència, quins serien els arguments per

fessors en 4.600 docents són algunes de

origen al govern tripartit, on se’l menciona

no estar-hi a favor? Són pedagògics, de

les mesures que estableix el Pacte

expressament, amb un objectiu final:

caràcter laboral?

Nacional per a l’Educació. El Departament

arribar a una llei catalana d’educació, que

Hi ha hagut una evolució en el tema dels

d’Educació i les principals organitzacions

no s’ha tingut mai, que estabilitzi el sis-

arguments. Jo que acostumo a visitar

Per

que

educativa

tema. Abans, però, calia fer un gran pacte

moltes escoles m’adonava que hi havia

d’alumnats els recursos són necessaris

(famílies, centres, mestres i professors,

entre tots els diversos sectors implicats en

una mala informació, quan no intoxicació

tant per a les públiques com per a les

estudiants i ajuntaments) van signar-lo el

l’educació identificant conjuntament quins

directament. En primer lloc, ens pregun-

concertades...

passat dilluns 20 de març. De tot això, en

són els reptes que té plantejats el país en

taven si els treballadors actuals haurien

Sí, el que ens han dit moltes és “estem

volem parlar amb la Consellera.

aquest àmbit per esmerçar esforços con-

d’assumir aquesta hora i variar les seves

disposats a, però necessitem de”. Hi

juntament, i alhora trencar alguns malen-

condicions laborals. La resposta era i és:

estic d’acord. Ja hi ha una escola con-

formen

comunitat

els que suposen, per exemple, les oficines municipals úniques de matriculació.

“Hem d’aconseguir no tenir escoles marcades per un tipus d’alumnat” aconseguir

aquesta

igualació

27.

certada que, d’acord amb la realitat

No és veritat que existeixen també

amb què es troba, fa una important

entre les públiques escoles de primera i

funció social i requereix de més recur-

de segona, no tant perquè hi hagi una

sos. Aquestes seran les que més prob-

distribució de recursos públics difer-

ablement

als

ents sinó perquè en algunes les AMPAs

contractes programa que es plantegen

cobreixen voluntàriament el que deixa

al pacte. El que passa és que en el seu

de fer l’Administració i, en canvi, en

dia es va fer una política de concerts

d’altres això no és possible?

completament desencertada amb un

Jo no parlaria d’escoles de primera i de

decret que només fixava el compli-

segona. Jo crec que totes han de ser de

ment d’uns requisits administratius

primera en tant que es fixen uns mínims

que han fet que tothom sigui suscepti-

de qualitat per a tothom. A partir d’aquí

ble de tenir un concert quan, possible-

no es pot prohibir que les AMPAs

ment, hi ha un nombre important que

col·laborin amb les escoles en funció de

no n’haurien de tenir, perquè no el

les possibilitats socioeconòmiques i cul-

requereixen. Tenim un país amb un

turals de l’entorn d’aquella escola. Què

milió cent mil alumnes i no arribem a

hi ha de dolent en que un pare passi tres

una vintena d’escoles privades no con-

ordinadors vells del seu negoci a l’esco-

certades. Això no passa enlloc... La

la? Ara en tindran tres més però els nec-

tipologia d’alumnat i la voluntat de

essaris, de primera, els ha de cobrir

servei públic és el que ha de marcar la

l’Administració.

podran

distribució de recursos.

accedir

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

2 8 tendèries

www.deria.net

Bambes a la moda Diuen que les modes tornen. I en aquest cas es confirma. Les mítiques bambes Converse All Star tornen a estar a primera línia amb 100 anys de vida a l’esquena. Qui li hauria dit a Marquis Mills Converse que l’empresa que va crear el 1908 estaria, gairebé 100 anys després, entre les capdavanteres en el món de les bambes. I és que les Converse tornen a estar de moda. Ja ho van ser fa uns 15 anys i ara tornen amb més força que mai. Anna Salarich, anna@edicat.net

Visita la seva web i dissenya’t el teu model

Converse va començar dedicada exclusivament al Si aneu al web de Converse (www.conver-

calçat d’home, dona i nen/a. Ara, però, la cosa va

se.com), hi podreu trobar coses sorprenents.

molt més enllà. A més dels models de bambes que

Per exemple, si sou uns malalts de les All Star,

han creat, la marca s’ha decidit per

us podreu crear el vostre propi disseny. Només

expandir el negoci cap a altres bran-

heu d’escollir el color, estampat i disseny que

ques com són la dels

més us agradi i anar seguint les instruccions.

complements, les ja-

És molt fàcil i la manera més ràpida de tenir un

quetes, les samarre-

model propi de bambes! Al web també hi podreu trobar una sèrie d’anuncis que han filmat gent com vosaltres. A Gallery hi ha l’opció de veure totes les peces que han anat arribant o, si us hi animeu, a participar-hi!

Chuck Taylor All Star De Converse n’hi ha de molts tipus, però les més conegudes són les Chuck Taylor All Star. Les All Star poden presumir de ser dels primers models de la companyia (es van inventar el 1917), però van ser rebatejades quan el mític jugador de bàsquet Chuck Taylor va introduir una sèrie de canvis innovadors en el model, com incloure la seva signatura al logo de Converse. Així doncs, va començar un llarg camí que arriba fins avui. El 1962 va sorgir un altre model, cosí germà de les All Star, però de model baix anomenat Oxford. Des d’aleshores, Converse també ha anat llançant al mercat infinitat de models: Varvados, Jack Purcell, One Star, etc.

Més enllà de les bambes

tes i desuadores, tant pel que fa a homes com a dones i nens/es.

calaix de sastre 2 9 .

www.deria.net

El millor del mes llibre

Columna

film

programa Banys termals d’humilitat

Camí d’Ítaca, Oleguer Presas i Roc Casagran

North Country

Quèquicom

La primera incursió d’Oleguer Presas en el món editorial ens permet conèixer en primera persona com es va sentir el jugador blaugrana durant la celebració del darrer títol de Lliga. A més, comparteix les seves inquietuds, denuncia allò que creu que va malament a la societat i reivindica la importància de pensar sempre col·lectivament.

Director: Niki Caro Intèrprets: Charlize Theron, Sean Bean, Woody Harrelson, etc.

La velocitat dels avenços científics i tecnològics fa que a vegades no n’entenguem el seu funcionament. Aquest programa vol explicar de manera senzilla als espectadors els coneixements necessaris per entendre la natura i els aspectes cientificotècnics de la nostra societat.

Josey és mare soltera. Després del seu divorci, decideix canviar de ciutat i provar sort a les mines de ferro. És una feina dura, però paguen bé. Per a la Josey és més difícil suportar l’assetjament a què la sotmeten els seus companys de feina. Quan intenta frenar-ho, es troba amb molts problemes.

Passatemps

VERTICALS: 1. Acid obtingut per racemització. Posi comes i altres al text d’en Jordi / 2. Símptomes d’embòlia. Tractis amb respecte la causa del doctor. Dos quarts d’onze / 3. Majordom reial encarregat de lliurar els premis. Coleòpters experts en literatura medieval / 4. És de la pell de Barrabàs, aquesta. No pertany a l’obra / 5. Sia de qualsevol manera. Embolicadora de troca professional. Ja torna a sortir / 6. Turment com ara el de la llagosta. Et salvis d’agafar-li mania a l’Eva / 7. Fil sense fi. Aquella mateixa ineptitud quan afecta Montserrat. Sia d’una altra manera, ara / 8. És al cetil com a l’ànima l’anímic. Membre del club de fans del sant / 9. Carta invencible. Ni tomàquet ni tomàtiga / 10. Tot de carros de colons del llunyà oest dins d’una rulot. Típica postura del grimpador davant del fotògraf / 11. Invent per eliminar la brisa. Donar el to necessari perquè tot peti. Els primers que van arribar a Suècia / 12. Assenyalar amb un petit tallet el premi que cal donar. Malparits en versió un xic més discreta. Pau Vidal

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

12 baret@edicat.net

Acudit

HORITZONTALS: 1. On vaig dir ferro guerxo dic ferro redreçat, i ho publico / 2. És a la moral com l’avi al vi. Hidrocarburs obtinguts per manipulació de nates / 3. Cap de cony. Insuportabilitat del vi excessiu. Cony de cap / 4. Verbalització de la tos. No deu ser una guitarra bona, si l’han tractada a coces / 5. Nansa per pescar morenes. Verdura estovada, i és autèntic / 6. En llatí. Ineptitud per fer qualsevol cosa, votar inclòs / 7. Baixa pou endins per donar vida al rellotge. Expert en economia de presó / 8. Torrentades passades de rosca. Ordena extirpar el sentiment a Manacor / 9. Per en Piquer és mitja vida. Ovalada, però no tant. Per alumini val / 10. Està acostumat a fer gasto. Pel creient és com el pare, pel poeta com l’instant / 11. Surt dos cops a cada anunci. Segons com etilaves produïes oracions de separació. Para taula / 12. Fa dies que hi dringuen sens parar. Cosina de la isòbara empleada a la fabricació / 13. No va aprendre res de la Rosa, tan poc assenyat. Contingut del gra, sempre de més.

“Si vols saber qui ets, posa’t a pixar al costat de les cascades del Niàgara”. Jo hi afegiria “o també al costat de la cascada de Sant Miquel Fai quan baixa valenta i maca” per la proximitat geogràfica i sentimental. Més enllà del viatge, em sembla una dita fantàstica que no ve gens malament en l’època que ens ha tocat compartir a tots plegats. Els “mil homes” sempre m’han fet dubtar de la seva capacitat més enllà del que els pot caracteritzar perquè van pel món com si el globus fos només seu, perdonant amb la mirada i fent trontollar amb els seus comentaris, les petites creences que tenim cadascú de nosaltres i que ens fan de fonaments. L’eminent cardiòleg, Valentí Fuster, recomanava els ingredients d’una recepta per portar una vida sana: practicar l’exercici físic, practicar exercicis de relaxació com ara el ioga i parar uns minuts al dia per reflexionar i organitzar-se. Amb la Setmana Santa a les esquenes tornem a recomençar fins la propera parada de l’estiu. Em fa molta gràcia que amb la quantitat de coses que es reivindiquen i canvien, encara parlem de Setmana Santa i no de Santa Setmana per les agències de viatges, estacions d’esquí i tots aquells que pengen el cartell de processons cap a destins variats aprofitant la creu i l’encens. Potser seria el moment de replantejar si canviem d’una vegada per totes el nom d’aquesta setmana i la rebategem amb el nom de setmana per no fer res, setmana de vacances o setmana mar i muntanya, donada la falta de parroquians que segueixen les celebracions. Jo havia pensat pels laics, “setmana fantàstica” però ja la tenen atribuïda aquests grans establiments comercials que no puc anomenar perquè no ens fan publicitat però tothom coneix. Tinc uns coneguts que sempre m’expliquen l’anècdota d’una tia seva que viu al poble i que acostumada a saludar sempre que entra a qualsevol botiga, quan baixa a Barcelona per anar al de Plaça Catalunya o al de la Diagonal sempre diu “Deu vos guard!!!!”

Manel Fontdevila

Solucions

30 cultura

www.deria.net

maig

2006

da n e g A Entre copas, Videofòrum

d’Alexander Payne. 18 de maig Casa de Cultura, Girona Conferència

Xerrada sobre tècniques de carrera 1 de maig Centre de Cultura, Tàrrega Excursió

Visita guiada: El modernisme lleidatà 6 de maig Teatre Municipal de l’Escorxador, Lleida Exposició

Segells sobre rodes. L’automoció vista des de la filatèlia Clausura el 28 de maig Roda Roda Museu de l’Automoció, Lleida Taller

Taller d’il·lustració de contes Del 6 al 27 de maig Escola d’Esplai, Tortosa Cinema

El profesor chiflado 9 de maig Auditori Caixa Tarragona, Tarragona Conferència

Fotografia d’autor 2005-06: Narcís Munsó de maig Casa de Cultura, Girona

A IC S Ú M

cs úsi m is àA n s mpor S o i E e nar ont op, LU A sce ica c ky, p s B e ’ l L à IN ús fun ts al ser la m azz, s DE ÀQU aig l tza j l r Va t pe ues, lari s pro m u e p l e d egu M de o b l ó p a de ssi ts xtu orr cip 28 rin n rec mes ortan t la se conte el p d te mp u tre an es tea taran taran és i . Dur ca i rriba et El a a m n o e ’ r s o se èp ls er rpr pre Inte esti nglat cada Com ho, n . s r l A a . e i de ent sabe ni k i nits es roc ts U matg ovim Per m a? a i n Est aran ada qui t c c je arà a mà cle. z l ta alit s a pec s e e u l’ bl dis per

C FI À R i et OGost s s m, T c n g Do la llu FO d’a ia? s

é raf uen RS a l’1 tog o ve tema s U s o f El la fin rt n NC g fin r a s d’a ants. olor, e e p c CO ai S e l d

Cursos

Classes de ioga Cada dijous Centre Cívic Can Llensa, Girona

Diada castellera a la Sagrada Família 7 de maig Carrer Marina, Barcelona

o m cia obr de re spe eves ràfic i neg míni e t t at tog nc ! lita es De abi om l urs fo n bla form alent h t e c n a c r e u n n e co nta os l te s u eur Ten tra v les al prese s fot itat a n s fru enta oden e tre portu s p d o pre e, es xim una uic r a à u n i m Dó ntj ll o . m un tsa 2 cm an s x / 8 s 1 n.e .bc w ww

ES OV “J S NS” RT

A de CE AL al cip im ON CAT uni l’últ l EC S ri M aig ”. E o s T t m rva 6 de talan nada. E D RE a jor nse o CL P Co abte ts c .H a CI TÈR ig del l diss èrpre de l uros rà int sta 6 e ica. old ull e IN ma s i T s e c e n e s d a v o d à r l o g a J “ 6d ota preu ta C dua lon om iE rce cicle l pr un a.c Por e a tor l Ba sic udi a de s de serà h i té mb L las t L’a ac sic ncer rast s 20 S.A. a ort t o e Mú lap s c Con à a l mara w. r del et a ww art ió se Iberc Qu c tza i udi L’a rgan o

Trobades

II e m XI l’1 d

participa

Fin

N EE

T eGS cèl e IN pel W t tria disc erà PR s ari u ES cen l no sta na T l’es ns de Aque sego eUC ER és r r o i pe la p y ns. BR C ig ona anç N a dal les c easo Boss, r a e jun e S el Ba d CO de m de etar er d a p l’1 d i l l pic rpr eeg yol 14 ser lím nte he S span esco o va e t u O er i . T h a j ala c p tat iuta ust e. El P músi rcom a l’es la c , com ls & D i e bre ll Ov tuació na és ll seu Dev a a ac alo reb àlbum Sh a d c a i l’ nt l’ún da B d’u amb ó i a t veg entac assa s p

L DE I S IE ITAR O J C aR: BLI org E a U P h puat PA E P icit artell i l b E M Pu lc S’h D de da a sari. S LLIS aig a a r T n c de I la m ve di ata ió de 0 ani tives s C CR RTE14 de ial osic eu 8 enta i el sar p s CA s el es ues s pre l’ex r el q é epr

r m Em ert bra s r ma ció u Rob r cele mé ans adors a i c a pe eces s gr lustr sso Pal L’A at al istòric es p en le ls il· l x e nitz itari h bar cidei ts i tuïta. o oin r n c i t ra l a g b en n c buix és pod oca o ls di visita e l’èp ors, s. La ert t t rob p / pin negu et o t.n rec ca n ge w. ww

EI V O T J RA E ort RN NTU a P t A à r e bra arn L C AVE ele el C n E c e d D T se ys ls aig 0 an bitua arà TA POR ig m a S de els 2 tes h ompt . FE 5 A de ma 1 os rts ac rar i 3 celeb prop a fest once +2 i 14 1 c l a s s 13

le ie er ntr rc, ple s d sta p s de el pa xem 25 l’e e r e e d p d fe mé r pro a la les m pe ve i + audir A c s a l r E u 25. pect s co t Jo an g ent Av e i + s i es tivitat Carne i podr Jov ccion es ac rs del s 5€ r . a é atr d’alt titula nom l Parc b s e à l am ts e star ats d o o t A t els c ctivi a da s les e tot

, Accio Jove Ets un jove treballador o treballadora? Sigui quina sigui la teva situació laboral, tant si tens feina com si l’estàs buscant o estàs estudiant, afilia’t! Acció Jove és l’associació dels joves de CCOO de Catalunya. Estàs disposat a treballar pel benefici de tots? Doncs fes teus els seus interessos: construir una societat més justa on les dones i els homes siguin lliures i iguals. La precarietat, la injustícia i la discriminació laboral es poden eradicar si es fa un front comú. També s’afavoreix el dret a l’habitatge, a l’educació, a la salut, al temps lliure, a la cultura i a la participació ciutadana. Creus que hi ha molt per fer? Visita la seva web i informa’t sobre les campanyes “La precarietat és una M” o la “Igualtat de tracte”. El mes de maig tenen preparat, a més de la manifestació del dia 1, el Coco festival a la Sala Apol·lo, no hi pots faltar. www.ccoo.cat/acciojove/

, , Espai d Inclusio i Formacio Casc Antic ,

Posa’t per un moment a la pell de l’immigrant que ha marxat del seu país. Els problemes per parlar una nova llengua o per trobar feina són una muntanya. Ara imagina’t que trobes una associació que promociona la inclusió social, és a dir, un espai on ets sempre benvingut, on uns voluntaris t’assessoren i t’orienten, t’ensenyen la llengua local, i et permeten participar en projectes d’intercanvi d’experiències. Doncs això és exactament el que fa l’EICA. Si ets nouvingut a Barcelona i necessites conèixer més gent en la teva situació, pots passar-hi per informar-te de les diferents activitats i serveis (reforç escolar, tallers, sortides...) o senzillament per xerrar i passar-t’ho bé. Tant fa si ets immigrant o no, les xerrades són per a tots i el teu punt de vista serà molt valuós. Els trobaràs al c/ Comerç, 2. T’hi estan esperant! www.eicascantic.org

Recapitulant... Ja no t’estimo. Per això quan et trobo, se’m regira l’estómac i no sé què dir Ja no t’estimo. Per això quan em parles, em quedo sense paraules i res no té sentit Ja no t’estimo. Per això quan et miro, el món s’esvaeix, tu ets el meu món Ja no t’estimo. Per això quan em mires, em sento feliç, res no existeix Ja no t’estimo. I, recapitulant, veig que et continuo estimant. Àngels

31.

Alternativa Estel Penses que el sistema educatiu en què et trobes immers deixa molt que desitjar i t’indignen les iniciatives que posen l’estudiant en un segon terme? Si tens esperit combatiu i ganes de millorar l’entorn on estudies, el teu sindicat d’estudiants és Alternativa Estel. Els seus principis passen per defensar els estudiants del que consideren agressions, ja siguin lleis educatives neoliberals o continguts espanyolitzadors, sexistes o racistes. Defensen uns mecanismes de representació democràtics, transparents i oberts a tothom. Amb la transformació educativa, tant a nivell d’instituts com d’universitats, també canvia la societat. A la web trobaràs les ciutats i universitats on es fan assemblees, tria una campanya on actuar i participa! www.alternativaestel.org