Secundèria 114

número

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

114

abril 2007 - any 12 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

de mindundi a caçador

S FOTO R U

RIA DÈ

Roger de Gràcia,

CONC

ESTUDIA

PA R T IC IP A i G U A N YA

un TELES COPI i UNA CÀ MERA

L’esperança dels nens soldat / Any de la Ciència: el Jardí Botànic

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

El teu futur professional i la ciència Hem volgut acompanyar aquest número de Secundèria amb un suplement Estudia, aprofitant que, entre el 21 i el 25 de març, es celebra de nou el Saló Estudia a la Fira de Barcelona, ubicada a Montjuïc. Aquest número també coincideix amb el començament d’una nova aventura que hem organitzat per a vosaltres: Fotodèria, el concurs de fotografia sobre el món científic. El suplement Estudia és una eina indispensable per triar el teu futur professional. Trobaràs informació de tots els ensenyaments, de les universitats, dels diferents estudis i, en definitiva, de totes les possibilitats que tens per a què puguis plantejar-te què vols fer a partir d’ara. El Saló Estudia, que aquest any està ubicat al Palau Número 2, és una trobada anual molt útil per a tots els estudiants. I com podreu llegir a l’entrevista al Conseller d’Educació, Ernest Maragall, l’FP tindrà una importància molt rellevant en els propers anys i això es podrà veure reflectit al Saló amb més espai dedicat al Grau Superior i al Grau Mitjà. Es tracta de tenir la màxima informació del ventall d’ofertes, tant de centres formatius com dels diversos estudis. Cadascú de vosaltres té unes habilitats pròpies que us serviran per desenvolupar una activitat professional en el futur, amb eficàcia i amb èxit. Saber quin és l’estudi adequat i el centre on explotar aquestes habilitats innates és una decisió difícil. El suplement Estudia t’ajuda a què ho sigui menys. Fotodèria és la nova aventura per als joves catalans. Aprofitant que aquest és l’Any de la Ciència, a www.deria.cat/fotoderia podràs registrar-te i publicar la teva visió sobre el món científic. Fes fotos sobre el món animal, la cosmologia, el món vegetal, la tecnologia o el món marí i de l’aigua. Cada quinze dies, aproximadament, podràs publicar les teves fotografies digitals segons la categoria que et proposem i, al juny, entregarem els dos premis finals. Qui presenti el millor conjunt de fotografies guanyarà un telescopi, i la millor fotografia serà premiada amb una càmera digital. La ciència ens envolta, és part de la nostra vida, i cobreix tots els camps de l’experiència humana. Fes d’aquesta experiència un joc. Participa i guanya a Fotodèria!

sumari 114

Educació i joventut són els dos puntals de la teva revista Secundèria. En aquest número, per una banda, us informem de les possibilitats del vostre futur com a estudiants. D’una altra, us proposem aquest nou repte de Fotodèria per a què aproﬁtem aquest Any de la Ciència de manera lúdica i divertida. Si ens vols conèixer més i millor, visita’ns a l’estand del Saló Estudia. Estarem encantats de parlar amb tu!

02 03 ... l’editorial ... any de la ciència, les plantes, un univers de color

04 ... el convidat, Roger de Gràcia

soldat

10 11 ... passa... altaveu

12 ... tendències,

temps

botigues curioses

oxigen de Gossos

06 08 09 PÀGINES ... l’esperança ... el racó de ... especial CENTRALS dels nens les respostes Miquel ... especial educació Barceló

13 14 ... guia jove ... agenda, cultura, racó

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Tiratge: 54.300 Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

www.deria.cat

any de la ciència 03

Les plantes, un univers de color Us heu fixat mai que la natura està plena de color? Les plantes conformen un ventall colori increïble que podràs conèixer i tocar al Jardi Botànic de Barcelona. Aquest 2007 se celebra l’Any de la Ciència i tots els museus científics de la ciutat i de l’àrea metropolitana de Barcelona han creat un tiquet d’entrada conjunta anomenat “Tiquet Ciència”. Dins d’aquest marc, els set museus han preparat “Colors i Ciència”, un seguit d’activitats científiques gratuïtes entorn del color que se celebrarà cada mes en un espai diferent. Aquest mes d’abril li toca el torn al Jardí Botànic de Barcelona, que ha preparat un seguit d’activitats plenes de color. L’objectiu és que tots els visitants descobreixin els colors amagats de les plantes, els secrets de les plantes tintòries o els bolets que serveixen per tintar, entre d’altres. Podreu gaudir de tots aquests tallers els diumenges 15, 22 i 29 d’abril d’11.30h a 13.30 h. Seran gratuïts i només s’haurà de pagar l’entrada al museu els dies 15 i 22 (l’últim diumenge de mes és gratuït), que és de 3 euros, amb preus especials per a grups i per a estudiants.

El Jardí Botànic de Barcelona és una institució municipal al servei de la societat. El Jardí preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món i actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista, promou el coneixement a través de les seves activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d’aﬁcionats a professionals en general, i per a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, es promou la sensibilització del ciutadà cap el coneixement i el respecte a la natura.

El misteri del blau

De la planta a la roba

El blau és un color amb molta història i el més difícil d’aconseguir en el medi natural. El perquè a aquest estrany fenomen el podreu descobrir al taller “El color blau del pastell”, planta de la qual se n’extreu la pols o concentrat que s’utilitzarà per tintar. Descobrireu com de resistent és tant a la llum com al rentat. Les plantes amaguen molts secrets…

Així s’anomena una altra de les propostes que el Jardí Botànic ha preparat per als diumenges del mes d’abril. La nostra roba combina diferents i molts variats colors, però què hi tenen a veure les plantes? Doncs molt si tenim en compte que en aquest taller descobrireu moltes plantes tintòries que es poden utilitzar per dotar de color els teixits i la manera com aquests passen del medi natural a la roba. També podreu veure fotograﬁes d’insectes, líquens i bolets que també s’han fet servir per tintar.

Plantes amb color i molt més Roja, pastell, ginesta, gabarró… Aquestes són només algunes de les plantes tintòries del Mediterrani que es poden utilitzar per posar una mica de color al teixit. Després d’experimentar amb el color blau i de descobrir com els colors passen de la planta a la roba, també hi haurà temps per parlar dels ﬁxadors naturals, de les plantes tintòries d’altres països, dels bolets que serveixen per colorar i mil temes més que no et deixaran indiferent. El Jardí Botànic és l’aparador perfecte per conèixer tots els secrets de medi natural.

Els horaris varien segons l’època de l’any, però sempre obren a les deu i tanquen entre les cinc i les vuit de la tarda. L’últim diumenge de mes és gratuït. Més informació:

www.jardibotanic.bcn.cat

PARTICIPA I GUANYA AL FOTODÈRIA entra a deria.cat/fotoderia i participa a “UN CLIC A LA CIÈNCIA”

envia’ns la teva FOTO DE CIÈNCIA a www.deria.cat/fotoderia i GUANYA un TELESCOPI i una CÀMERA DIGITAL!!!

04 el convidat

www.deria.cat

Roger de Gràcia, periodista i caçador de paraules

“Fer de periodista seriós sembla interessant” Poca gent el coneix pel seu nom. En canvi, molts el coneixen per interpretar un dels personatges més entranyables del “Polònia”, el Mindundi del Ferran Adrià. Ara, però, ha passat dels fogons i de les esferiﬁcacions de quetxup a buscar paraules arreu de Catalunya amb “Caçador de paraules”. És: el Roger de Gràcia.

- Passar de Mindundi a caçador de paraules és un gran canvi? Home, és un canvi. El Mindundi era només un personatge de ﬁcció, i en aquest cas sóc jo mateix. - “Caçador de paraules” era una aposta arriscada, però sembla que ha anat molt bé. Quin ha estat el secret de l’èxit? Un dels secrets és que és un programa que no renya, que no et castiga per parlar el català que tu parles i això ha agradat molt sobretot a qui no parla el català central. Aquí a Barcelona el programa agrada molt, però a fora estan encantats perquè se sent molt la seva veu i el seu parlar. Jo trobo que aquesta visió absolutament oberta del català és el secret del programa. - Has canviat alguna cosa de la teva manera de parlar? Bàsicament, intento controlar perquè jo entenc, tot i que sóc d’escola i educació catalana, família catalana i amics catalans, que vivint a Barcelona és inevitable tenir una inﬂuència del castellà i conviure molt amb el bilingüisme. - El Roger de Gràcia interpretava el Mindundi al “Polònia”… D’on va sortir el personatge? - La veritat és que no sé de quina ment perversa va sortir, pot ser que fos tant dels guionistes o del Toni com del propi Cesc (Ferran Adrià) que s’inventa moltes coses mentre fa els esquetxos. La idea era fer un mindundi, un dia, però la cosa va quallar i… - Va ser un èxit! - Sí, sí. Fins i tot he fet quetxup als nens! Ara, però, he deixat de ser el Mindundi per ser el Caçador. - Que el Mindundi desaparegués va ser molt trist… Jo ho entenc perquè el Mindundi és molt entranyable. Nosaltres som mindundis, tots. Som els que no arribem,

els que superem els problemes com podem, que dissimulem, que sobrevivim i que anem trampejant. Clar, llavors crec que tothom s’hi sent molt identiﬁcat i, a part, el binomi amb el Cesc era molt divertit perquè era la típica fórmula de pallasso llest-pallasso tonto. Ell és el geni i el Mindundi és el tonto. - Et tornarem a veure fent de “pinche” del Ferran Adrià? Jo espero que sí. Encara que no sigui de manera continuada, algun dia alguna aparició sí que farà el Mindundi, ho tenim entre mans. - Tenen alguna cosa en comú el Mindundi i el Roger? El Mindundi tenia alguna cosa meva, evidentment, perquè és un personatge que te’l vas fent teu. I jo mateix també tinc una mica de Mindundi. Està tot una mica barrejat. El que està clar és que a “Caçador de paraules” no sóc cap personatge de ﬁcció sinó que sóc jo. I bé, per fer de Mindundi tampoc vaig haver de fer gaires esforços. (riu)

molt clar, que no m’interessava. Jo anava cap a la ràdio, cinema, guió en general. I mira, la credibilitat de les nostres pròpies reﬂexions i objectius és baixa (riu). Fer de periodista seriós sembla molt interessant, però sempre em surt la bis còmica. - Quin tipus de programa t’agradaria fer? No ho sé… un dels meus avantatges i un dels meus problemes és que no tinc cap objectiu vital ni professional.

Clar, per una banda això és dolent perquè no et busques prou la vida i és bo perquè no t’estresses.

“NO TINC CAP OBJECTIU VITAL NI PROFESSIONAL”

Tal com raja - Tens algun projecte entre mans? Hi ha el llibre de “Caçador de paraules” que sortirà per Sant Jordi. És el programa de tele recollint les millors paraules, etimologies, frases fetes, curiositats del català… És un llibre molt mediàtic, però també hi ha un contingut molt clar, que són les paraules que hem anat caçant. - Faràs signatura de llibres? Síííí! Uf, jo no ho sé… que em toqui al costat de l’Eduardo Mendoza… Anna Salarich, anna@edicat.net Fotos: Ivan Giménez

“TOTS SOM MINDUNDIS. PER AIXÒ ÉS UN PERSONATGE ENTRANYABLE”

- I què et va més: fer de periodista seriós o t’agrada més la broma? Ui, no sé on anirem a parar perquè jo a la facultat em vaig fer com una idea que no sortiria mai a la tele i que jo volia ser un periodista seriós… - No volies fer tele? No, no volia sortir a la tele. Ho tenia

Nom complet: Roger de Gràcia i Clotet Lloc i data de naixement: 01/04/1975 Quin és el teu pitjor defecte? La mala memòria. I la millor virtut? Jo m’atreviria a dir que sóc bona gent. Quantes vegades han fet broma amb el teu nom? Uf, moltes! Jo sóc Roger Desgràcia, Roger de Llúria, Roger de Flor, Passeig de Gràcia… Quin és el teu programa de tv predilecte? No miro la tele. I allò que més odies? Tot el que tingui a veure amb fer sang d’altres persones. A qui t’agradaria conèixer? Uf, molta gent, però tinc obsessió amb el Frank Black. El plat que cuines millor: no cuino gaire… un dia vaig fer canelons i vaig dir que no hi tornaria mai més. L’última pel·lícula que has vist: Diamantes de sangre, és que m’agraden molt el Leonardo Di Caprio i el Brad Pitt. Estic molt en contra de la gent que tira per terra la feina que fan aquests dos simplement perquè són guapos. El Brad Pitt és un tros d’actor. La cosa que valores més en una persona: que no tingui mala fe, que sigui bona gent.

06 tema del mes

www.deria.cat

L’esperança dels nens “Com pot la innocència convertir-se en destrucció? Qui t’haurà robat el món en un tret? Qui ha posat preu a la teva vida?”. Així canta David Bisbal en un dels últims treballs per donar a conèixer la barbàrie dels nens soldat. Amb més de 250.000 casos arreu del món, UNICEF i altres organitzacions mundials s’han reunit a París per intentar erradicar l’ús de nens i nenes en grups i forces armades. Al món hi ha comptabilitzats uns 300.000 nens soldat, nens i nenes menors de 18 anys que són reclutats per exèrcits o grups armats. Aquests infants són segrestats i sotmesos a un sistema d’explotació i de preparació brutal. Els anullen com a persones i els converteixen en màquines de matar. Hem parlat amb el president d’UNICEF a Catalunya, Víctor Solé-Sala, per a què ens expliqui com es troba la situació actualment i a quines conclusions van arribar en la seva reunió de París.

- Per què agafen nens i nenes? Perquè els són molt útils. Els més petits són molt manejables, molt impresionables i poden ser utilitzats com a objectes sexuals. Per exemple, a la guerra entre Iran i Irak, utilitzaven als nens com a escuts humans. Se’ls anomenava els “nens màrtirs” i a cada casa n’hi havia un.

soldat

- Com se’ls recluta? Tot i que la deﬁnició oﬁcial de nens soldat diu que se’ls recluta, en realitat el que es fa és segrestar-los. Després els fan passar un procés d’inducció terrible, no només per destruir el seu ego sinó també per fer-los instruments.

“PASSEN PER UN PROCÉS TERRIBLE PER DESTRUIR EL SEU EGO”

- Amb les nenes és diferent… Elles s’emporten la pitjor part, sens dubte. El 50% de nenes que es treuen dels exèrcits o grups armats estan embarassades. La majoria d’elles han estat violades, utilitzades com a instrument sexual pel grup i, ﬁns i tot, infectades de la SIDA, i la seva comunitat no les accepta, per impures.

- I com s’arregla aquesta situació? El procés per treure els nens dels exèrcits o grups armats comença per buscar-los, identiﬁcar-los i protegir-los. Un

“Els principis de París”

“La

solució al

problema és que s’acabin totes les guerres” UNICEF, juntament amb altres organitzacions, fa anys que lluiten fermament contra el reclutament infantil en exèrcits o grups militars. Tots ells es van reunir fa poc a París per crear un nou quadre d’actuacions anomenat “Els principis de París”. Aquests són una ampliació dels acords que es van escriure a favor dels drets dels infants el 1997 a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. A grans trets, aquests principis serviran de base per a la creació de programes de protecció, d’alliberament i de reinserció duradora dels nens soldats. En aquesta trobada, s’han produït dos passos endavant molt importants, com explica Víctor Solé-Sala, president d’UNICEF a Catalunya: “La inscripció dels nens i nenes per a què se sàpiga que existeixen i no els puguin manipular sense compassió, i el fet que el tema dels nens soldat hagi passat al Consell de Seguretat de l’ONU. Aquest en fa un gran seguiment treballant en 3 punts: arribar a la pau, construir la pau i mantenir la pau”. A la pregunta de si l’existència de nens soldat es pot erradicar, Solé-Sala ho té clar: “Sí, i tant! Quan s’acabin les guerres. Mort el gos, morta la ràbia”.

cop trets del grup i treballats tots els seus traumes, s’identiﬁca la seva família per començar la reinserció amb ella, amb l’escola i amb la societat en general. En aquest sentit, ens ajuden molts els líders religiosos i, sobretot, les dones líders religioses perquè han participat molt en el conﬂicte i són les que faciliten la sensibilització a la societat.

- Realment, s’aconsegueix rehabilitar-los? La xifra de nens soldat que hi ha arreu del món s’escapa una mica perquè hi ha països que no donen dades, però es calcula que poden ser uns 300.000. D’aquests, però, 95.000 estan en programes de reinserció i 6.000 ja s’han incorporat a la societat. Es veu llum al ﬁnal del túnel, tot i que és una feina molt complicada.

Les seves veus i el treball d’UNICEF “El meu rol va començar portant una torxa per il·luminar els grans. Més tard, em van ensenyar a fer servir les granades de mà. Un mes després, portava un fusil AK47 i un G3”. Georges, Burundi. “Després d’això, els rebels s’han convertit en la meva família i tot el que faig ho faig per complaure el meu pare, el comandant”. Daniel, Llibèria.

Anna Salarich, anna@edicat.net

UNICEF, amb més de 60 anys d’història, té la missió de fomentar i protegir els drets de la infància mitjançant programes que els ajudin a sobreviure i a desenvolupar-se plenament ﬁns arribar a l’edat adulta. També subministra medicaments essencials, vacunes i materials per a l’educació, l’atenció en la salut i les situacions d’emergència.

08 joventut

www.deria.cat

El racó de les respostes Potser somiaves amb un lloc on poder trobar resposta a molts dels teus dubtes. No cal que et preocupis perquè aquest espai existeix i es diu Punt d’Informació Juvenil (PIJ). Si no els coneixes, ara te’n fem cinc cèntims. Hem parlat amb el Juanjo Sánchez, un dels tècnics de joventut de suport a la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil.

Què és un PIJ? És un servei públic i gratuït que ofereix als joves una informació contrastada relativa a tots els àmbits del seu interès, facilitant una presa de decisions meditada, orientant i assessorant les seves consultes.

Què hi podem trobar? Als PIJ s’ofereix una oferta informativa i d’assessorament a mida de les necessitats de cada jove, ja sigui en temes de formació, feina, habitatge, participació, cultura, lleure, viatges… En alguns PIJ també es possible trobar altres tipus d’informació especialitzada en temes de salut, drogues i sexualitat.

També tramitem carnets per a joves, disposem d’un servei d’autoconsulta d’internet gratuït i servim tota la informació que ens arriba sobre tallers, cursos i xerrades.

Quins horaris fan? Depèn del PIJ, però molts fan horari de tarda, per facilitar que els joves i les joves s’hi puguin adreçar després de

On els podem trobar?

Parlem-ne!

A totes les comarques de Catalunya hi ha algun PIJ, però es poden consultar tots al web de la Secretaria de Joventut: www.gencat.cat/joventut. Hi ha una base de dades de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil on trobaràs els Punts que estan a la teva comarca i, si n’hi ha, al teu municipi.

“Sempre busquem una solució a allò que ens demanen”

Quants n’hi ha a Catalunya? Actualment, formen part de la Xarxa, 288 Punts d’Informació Juvenil, que estan distribuïts, per àmbit territorial, de la següent manera: Barcelona.168 / Tarragona.- 39 / Girona.- 35 / Lleida.- 23 / Terres de l’Ebre.- 23.

A qui van adreçats? A tots els i les joves, sense tenir en compte el seu lloc de residència.

Com és el dia a dia en un Punt d’Informació Juvenil? Qui hi va? Què demana la gent que el visita? Aquestes i altres preguntes són les que hem fet a la Càrol Belinchón, una de les informadores juvenils del PIJ del carrer Calàbria de Barcelona. No us perdeu cap detall del què ens ha explicat perquè hi ha dades molt interessants… - Què hi ha al Punt d’Informació Juvenil? Sobretot persones joves disposades a atendre i diferents serveis com el cibercafè amb connexió gratuïta a Internet o el servei de cartellera d’autoconsulta on oferim informació sobre tot tipus de cursos i qüestions entorn l’ensenyament, el voluntariat, el lleure, la cultura, etc. Qui es vulgui assessorar, ho pot fer presencialment, per telèfon o per e-mail. - Què us demanen els joves? Sobretot temes de formació, perquè hi ha molts joves que acaben el batxillerat i es troben que no saben què fer. Venen aquí per conèixer les opcions que tenen, on es poden adreçar, informar-se de les carreres universitàries que hi ha, cicles formatius… També hi ha un grup important de joves que

l’horari lectiu o laboral. En tot cas, per veure l’horari concret de cada Punt, es pot consultar la base de dades del web de Joventut.

venen perquè no volen acabar l’ESO i els interessa saber quines alternatives tenen. Molt sovint també ens pregunten per temes de voluntariat. - Però al PIJ també feu xerrades i altres activitats… Regularment oferim xerrades de temes d’interès per als joves com, per exemple, camps de treball o formació. També acollim visites d’estudiants dins del programa Pack Escoles d’activitats pedagògiques de la Secretaria de Joventut. A més, ens encarreguem de la tramitació dels carnets d’alberguista i del carnet d’estudiant internacional, i oferim informació sobre els serveis i activitats de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT). - Se us ha resistit mai alguna consulta? La veritat és que sempre busquem una solució per a què la persona trobi una resposta als seus dubtes o consultes. - Sou uns buscadors de respostes. Això s’aprèn? Els informadors juvenils rebem una formació, però moltes vegades la teoria es queda petita perquè depèn de cada cas particular i les consultes poden ser d’allò més variades. La formació és imprescindible però l’enriquim amb l’experiència del dia a dia.

Més informació: Per saber quin és el PIJ que tens més proper o saber-ne el seu horari, pots consultar el web: www.gencat.cat/joventut

ESTUDIA SUPLEMENT

abril / 2007

encamina el teu futur: sal贸 estudia

SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ

SUPLEMENT ESTUDIA secundèria

PRESENTACIÓ

ZONA INTRUSA

ENCLAU UPC

WIND STAR

REPORTATGE

CURIOSITATS

REPORTATGE

CAIXA MANRESA

EUNCET

ERNEST MARAGALL

Torna Estudia, el saló de l’ensenyament Del 21 al 25 de març torna a Fira de Barcelona el Saló Estudia, el saló de l’ensenyament i la formació. Entre les novetats d’enguany, cal destacar el canvi d’ubicació, que passa al Palau número 2, un espai molt més gran que permetrà l’ampliació del saló. En aquest sentit, aquest any hi haurà la presència d’una nova àrea anomenada “Young”, dedicada a productes i serveis per a joves. També hi haurà la participació de centres de primària, ESO i batxillerat, i hi haurà un reforçament del sector de la formació professional. En aquesta edició, Estudia comptarà amb la participació de 187 centres educatius i entitats emmarcades en sectors com estudis universitaris, formació professional, estudis superiors i complementaris, idiomes, centres d’educació primària, ESO i batxillerat, formació ocupacional, serveis a l’educació i Young, amb productes i serveis per als joves. Totes les universitats catalanes també hi seran representades. Pel que fa a l’oferta educativa de Catalunya, el saló de l’ensenyament espera uns 70.000 visitants, molts dels quals gaudiran amb la nova zona de formació professional. A través de diferents activitats i demostracions de cicles formatius de grau superior i mitjà, es donaran a conèixer diverses famílies professionals. Si voleu conèixer tota l’oferta formativa de Catalunya, ja ho sabeu, Estudia és el vostre lloc. I també us esperem al nostre estand del Secundèria i L’Hiperbòlic!

PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA DE MATARÓ - SUPLEMENT ESTUDIA

ZONA INTRUSA: un projecte artístic i pedagògic als instituts de Mataró - D’un ordinador instal·lat a la biblioteca, la Burnstation de Platoniq, per descarregar música lliure de drets comercials. - De la distribució gratuïta del magazine Zona intrusa.

3. “D.I.C. (Diari Íntim Col·lectiu)”. Treball amb les imatges relacionades amb el context que habiten, el subjecte i l’espai, i també amb els condicionants legals i la protecció de la privacitat.

quin objectiu té? - De tallers o medialab: es realitzen 3 activitats a l’aula, relacionades amb els temaris dels centres i en horari lectiu:

Aterren als instituts de Mataró un contenidor d’obra i un ordinador que ocupen durant uns dies els patis i les biblioteques dels centres. què és? Zona Intrusa és una iniciativa del programa d’arts visuals del Patronat Municipal de Cultura de Mataró que aposta per obrir el llenguatge contemporani a nous escenaris, més enllà de les sales d’exposicions. La fórmula respon a la voluntat de capgirar la dinàmica establerta: en lloc de requerir el desplaçament de l’alumnat a les sales d’exposicions, portem la sala d’exposicions i l’activitat didàctica als centres educatius de la ciutat.

de què va? És un projecte itinerant que es trasllada d’un institut a un altre.

de què consta? - D’una caseta d’obra situada al pati, convertida en sala d’exposicions. S’hi visionen els projectes Pintura sobre pell cremada , de Jordi Mitjà, i Emancipator Bubble, d’Emancipator Business.

1. “Zàpping! Formes d’identitat, d’hàbitat i de consum a través de la cultura visual”. Activitat introductòria que relaciona els diferents eixos temàtics de l’exposició. 2. “Mamá…quiero un emancipator”. Activitat que posa en evidència les necessitats individuals i col·lectives dels adolescents.

- Reﬂexionar sobre la identitat de l’adolescent i la seva relació amb el seu entorn més proper.

i després què? Ensenyem què hem fet: accions que obren al públic el treball realitzat en els diferents centres educatius. - “Meeting point”: taula rodona amb els artistes del projecte i els/les alumnes participants. - Exposició a l’Espai f, espai d’art emergent de Mataró (c. Nou, 11), dels artistes i amb els treballs resultants de les activitats realitzades als instituts, que s’inagurarà el dia 13 d’abril i es podrà veure ﬁns el dia 20 de maig de 2007.

SUPLEMENT ESTUDIA - UPC

Enclau UPC L’estalvi energètic, una aposta de futur La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és una universitat que posa la tecnologia, les ciències i l’enginyeria al servei de les persones: els seus professors i investigadors es mouen i treballen pel progrés social, aportant solucions a problemes actuals, com són ara mateix el canvi climàtic i l’estalvi energètic. El nostre consum d’energia és cada cop més elevat. Per això, la Comissió Europea ha demanat un canvi radical en les polítiques energètiques dels països de la Unió Europea: l’any 2020 haurem de reduir les emissions de CO2 en un 20% i aconseguir que el 20% de l’energia que generem sigui renovable. L’objectiu d’aquestes propostes és que entre tots puguem combatre problemes com el canvi climàtic, però també procurar que Europa augmenti el seu estalvi energètic. La interconnexió elèctrica entre Espanya i França, mitjançant línies d’alta tensió, ha generat posicions a favor i en contra. D’una banda, les administracions públiques i bona part de les empreses catalanes asseguren que aquesta inter-

connexió és imprescindible per al desenvolupament econòmic del país ja que milloraria la qualitat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric i afavoriria la implantació de les energies renovables. D’altra banda, els grups que s’oposen al projecte argumenten que el progrés del nostre país és possible mitjançant un desenvolupament econòmic sostenible, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i un canvi general d’actitud dels ciutadans respecte al consum d’energia. Segons el professor i investigador Oriol Boix, director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), “el sistema elèctric català necessita un reforç important des de fa anys: per garantir el transport i la distribució de elèctrica són necessàries bones connexions entre les centrals generadores i les zones de consum energètic”. A més, la millora d’aquesta interconnexió també permetria “impulsar el rendiment, per exemple, dels parcs eòlics, l’única font renovable que actualment està prou desenvolupada”, afegeix el professor Boix.

A la UPC apostem per una formació pràctica als laboratoris

8è Premi UPC per a Treballs de Recerca de Batxillerat. Arquitectura, Ciències i Tecn ologia Sostenibles Presenta el teu treball de recerca a la nova edició del Premi UPC per a Trebal Recerca de Batxillerat. Mé ls de s informació: www.upc. edu/lapolitecnica/enclau

Per aprendre: no et posis límits, vine a la UPC Liderar i impulsar nous projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables al nostre país és un dels reptes professionals dels futurs estudiants i estudiantes de la UPC, especialment per a aquells que decideixin cursar alguna de les titulacions vinculades a l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. A més, tindràs l’oportunitat d’iniciar la teva experiència professional mitjançant els convenis de cooperació educativa, acords de col·laboració entre la Universitat i les empreses, que et permetran fer pràctiques mentre estudies. D’altra banda, també podràs participar en un gran nombre de programes de mobilitat amb les més prestigioses universitats. A Catalunya “cal impulsar l’activitat de recerca i invertir més en fonts energètiques renovables per aconseguir incrementar, en un futur pròxim, el subministrament d’energia d’aquest tipus. De fet, alguns estudis mostren que es podria abastir tota la Península Ibèrica només amb energies renovables, però encara no estan prou desenvolupades. Per això, cal potenciar la recerca, un repte que, amb tota seguretat, assumiran els titulats i titulades de la UPC”, conclou el professor Oriol Boix.

NO T’HO PERDIS Estudia 2007 Del 21 al 25 de març de 2007 Estudiantat i professorat de la UPC respondran les consultes especíﬁques sobre totes les titulacions que s’imparteixen a la UPC: tipus d’assignatures, avaluació, model docent, sortides professionals, etc. Apunta-ho ja a la teva agenda i no oblidis visitar el nostre estand, que enguany et sorprendrà!

II Fòrum de les Escoles i Facultats de la UPC 12 i 13 d’abril de 2007 Si després de visitar l’estand de la UPC a Estudia necessites ampliar informació sobre els estudis o bé resoldre dubtes, els diferents centres docents de la Universitat t’ofereixen l’oportunitat de rebre informació i atenció personalitzada a través del Fòrum, una ﬁra que aplega estands, presentacions i visites guiades.

Si vols ampliar els teus coneixements sobre aquest tema: www.upc.edu/lapolitecnica/enclau

WIND STAR - SUPLEMENT ESTUDIA

Impressions de l’estada al Canadà de l’Emma Miguel, alumna de WIND STAR, segona classiﬁcada del concurs fotogràﬁc

“Tanco els ulls i somio que encara hi sóc” Vaig necessitar un cert temps per decidir si me n’anava tot el mes d’agost a Toronto o no. Era el primer estiu, i possiblement l’últim, sense res pendent per setembre, ni deures, ni treballs. Estava a punt de començar una nova etapa: la vida universitària. Em vaig decidir a marxar i, exceptuant petits entrebancs amb els vols d’anada, va anar tot sobre rodes. Ara mateix animaria tothom a viure una experiència així perquè un mes a l’altra banda de l’Atlàntic dóna per a molt més que per millorar l’anglès. Aprens a conviure, coneixes nous costums i cultures, i t’adones que hi ha moltes altres maneres de pensar i d’enfocar la realitat. Els primers dies tot és nou i costa adaptar-s’hi, però quan marxes sents com si una petita part de tu es quedés allà. Jo, de vegades tanco els ulls i somio que encara hi sóc.

Toronto és una ciutat gran, però molt còmoda a l’hora de desplaçar-se i, sobretot, segura. Vaig estar anant a classe tots els matins de dilluns a divendres. L’escola era immensa i es respirava un ambient totalment internacional. Hi havia de tot: francesos, italians, suïssos i moltíssima gent de fora d’Europa. Tenia companys de tot arreu, venien del Marroc, de Mèxic, del Japó, de Corea, del Líban, de Brasil... Però les classes no ho eren tot! Cada tarda hi havia preparada alguna activitat: una visita a la CN Tower, fer de públic a l’estadi dels Blue Jays, escapades a les illes, sopars, festes... Si t’interessava, només t’hi havies d’apuntar. A més, també podies conèixer la ciutat pel teu compte. Vaig passar moltes tardes passejant per parcs, platges, botigues, cinemes i bars amb els meus companys.

Els caps de setmana l’activitat no parava. El ventall de possibilitats era molt ampli: les famílies et convidaven a passar estones amb elles (són gent molt acollidora) i l’escola t’oferia activitats de dia sencer com ara piragüisme, visitar les Niagara Falls, el parc temàtic Canada’s Wonderland, museus... i també sortides de cap de setmana a Nova York i a la part francesa del Canadà, pensades especialment per a estudiants com nosaltres. Per aproﬁtar al màxim un viatge com aquest, el millor que es pot fer és no dir mai que no a cap proposta i aixecar-se cada dia amb ganes de descobrir nous racons.

SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Estudia a l’estranger El nou Tractat de Bolonya està creant un espai europeu d’educació superior que fomenta, entre d’altres punts, la mobilitat dels estudiants. Hi ha diferents programes d’intercanvi en els quals es pot participar al llarg de la carrera. Te n’informem per a què, arribada l’hora, tinguis tota la informació que necessitis.

Erasmus És el programa més conegut pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre les universitats europees. Creat el 1987, hi ha 31 països implicats, amb la participació de més de 2.000 institucions acadèmiques de grau superior. La durada de l’estada en un altre país pot anar des dels 3 mesos a un any, i algunes assignatures es poden convalidar mitjançant una taula d’equivalències establertes. Mentre que molts europeus trien Barcelona o Madrid com a primera opció, els d’aquí cada vegada es decanten més pels països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Dinamarca. Adreçat a estudiants i professorat universitari.

Més informació: www.gencat.cat/

Programa Sòcrates

Leonardo da Vinci

El programa Sòcrates és el que fomenta la mobilitat dels estudiants, professorat i personal tècnic pels diferents països de la Unió Europea. Les accions que s’engloben dins d’aquests són: Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva i altres accions conjuntes.

Amb el nom del gran geni Leonardo da Vinci, aquest programa té com a objectiu donar suport a projectes de cooperació transnacional en l’àmbit de la formació professional. A més de promoure la FP continuada, el programa vol ampliar la contribució que aquest tipus de formació dóna al sector empresarial.

Programa Joventut amb Europa Aquest programa està pensat per donar suport a un ampli ventall d’activitats que contribueixen a l’educació dels joves fora de les estructures de l’ensenyament i de l’aprenentatge.

Va adreçat a joves estudiants de FP, joves treballadors per a l’adquisició d’experiència professional suplementària i formadors, planiﬁcadors i gestors.

Està adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys que vulguin conèixer altres països, llengües, cultures i que tinguin ganes de participar en diferents projectes de molts àmbits diferents.

Tempus Creat per fomentar i coordinar els intercanvis i la mobilitat dels estudiants i professorat amb els països de l’Europa Central i de l’Est.

CURIOSITATS UNIVERSITÀRIES - SUPLEMENT ESTUDIA

El sabies què… del món universitari L’àmbit temàtic més sol·licitat és el de les ciències socials, seguit a gran distància per l’àmbit tècnic i el de ciències de la salut.

El top 10 dels estudis més sollicitats en primera preferència del 2006 són: medicina, ciències empresarials, mestre-educació infantil, administració i direcció d’empreses, psicologia, infermeria, dret, arquitectura, arquitectura tècnica i publicitat i relacions públiques.

La universitat amb més estudiants és la Universitat de Barcelona, seguida per la Universitat Autònoma i la Politècnica de Catalunya. Tot i això, les universitats de fora l’àrea metropolitana, com poden ser les de Girona, Lleida i Tarragona, han augmentat el nombre d’assignats.

El 2006, hi va haver 6.464 sol·licituds provinents de fora de Catalunya i 1.809 de l’estranger.

De les vuit universitats públiques, a quatre, la carrera més sol·licitada és medicina. A sis d’elles, educació infantil està entre les cinc primeres.

Els alumnes preinscrits al juliol del 2006 van ser 42.260, 387 més que l’any anterior.

El nombre de noies que va a la universitat continua creixent.

Més del 50% dels nous estudiants universitaris provenen de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Catalunya és una de les principals destinacions dels Erasmus.

SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Què és el Pla de Bolonya? Des del passat curs 2004-05 s’està introduint a l’esfera universitària catalana la nova estructura educativa que va quedar immortalitzada al Tractat de Bolonya. Aquest inicia un procés cap a un espai europeu d’educació superior amb un sistema comú de titulacions universitàries que permetin la uni cació d’estudis i la mobilitat dels estudiants.

Tractat de Bolonya - Preveu un sistema comú de titulacions, sobretot mitjançant allò que s’anomena suplement europeu al títol, un document que acompanyarà tot títol europeu d’educació superior i que descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis cursats. - El sistema es basa, principalment, en dos cicles principals: el grau i el postgrau. L’ac-

cés al segon cicle requerirà haver superat el primer, tot i que el diploma obtingut també serà considerat, al mercat laboral europeu, com a nivell adequat de quali cació. Amb la segona titulació, s’aconseguirà el grau de mestria i/o doctorat. - La Declaració de Bolonya també implanta un nou sistema de crèdits compatible, similar al Sistema europeu de transferència de crèdits (ECTS), que valora l’activitat en ensenyaments teòrics, pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l’estudiant. - El Tractat de Bolonya promou la cooperació europea per garantir la qualitat de l’educació; fomenta la mobilitat d’estudiants, professorat i personal d’administració i serveis de les universitat a altres centres europeus, i dóna suport a un espai europeu com a espai per al desenvolupament curricular, etc.

Catalunya i el Pla de Bolonya

Les universitats catalanes s’estan adaptant, progressivament, al nou espai europeu d’educació superior. Des del curs 2004/05, s’han anat introduint titulacions adaptades a aquesta nova realitat: el grau i els màsters europeus. Els primers estan formats per entre 180 i 240 crèdits ECTS, possibles a impartir en 3 anys, i els segons consten d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, impartits en 2 anys. Aquestes noves titulacions tenen en compte la de nició d’objectius del Pla de Bolonya, en forma de competències acadèmiques i professionals. En tot aquest marc, però, cal destacar que, de moment, a l’Estat espanyol només tenen validesa o cial les titulacions homologades. Per aquesta raó, en nalitzar els estudis de grau es tindran dues titulacions: la de validesa a casa nostra i un d’addicional adaptat a les directrius europees, acreditat per l’AQU Catalunya, i que permetrà matricular-se en màsters oferts en altres universitats europees. Per altra banda, també cal saber que si l’estudiant de grau vol assolir la titulació homologada corresponent, ho podrà fer de dues maneres: primer, si la titulació té la mateixa durada, s’obtindrà el títol simultàniament; segon, si la titulació és d’1 o 2 anys més, l’alumne haurà de seguir els estudis durant aquest temps per obtenir el títol corresponent. Anna Salarich, anna@edicat.net

Més informació: www.gencat.cat

SUPLEMENT ESTUDIA - CAIXA MANRESA

Les bones notes tenen premi Els Ajuts Universitaris que otorga Caixa Manresa no podien celebrar de millor manera els seus deu anys de vida. I és que enguany, són 563 els estudiants que rebran una ajuda de 612,24 euros. Aquests han estat seleccionats tenint en compte el seu rendiment acadèmic d’entre un total de 1.111 sol·licituds, número que conr ma la consolidació d’aquest programa adreçat als joves. En aquesta edició 2006-07 dels Ajuts Universitats s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat otorgades a alumnes de 26 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta del curs va ser un 9,92. Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oﬁcina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudiar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.

Pablo Santomá, estudiant d’Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià.

“Aquest ajut és com una recompensa al meu esforç” Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa? La veritat que me’n vaig assabentar d’una forma bastant fortuïta. La germana gran d’un company de classe havia rebut un Ajut Universitari de Caixa Manresa feia un parell d’anys. Vaig anar a la sucursal de Caixa Manresa a Sant Cugat (visc allà), em vaig acabar d’assabentar de tot i vaig decidir optar a l’ajut.

Estudies Enginyeria química, a què t’agradaria dedicar-te en un futur? Dons la veritat és que no ho tinc gaire clar. Vaig escollir aquesta carrera perquè era la que més em faria disfrutar, però no pensant què faria en un futur. Possiblement voldria dedicar alguns anys a investigació i recerca, però encara hi ha temps per decidir-se.

Creus que aquest tipus d’iniciativa motiven a treure millor nota? Crec que sí. En el meu cas, però, no ho considero així. Jo sempre he intentat fer les coses que faig de la millor manera possible, és a dir, no comformant-me amb un 9 si realment puc arribar a un 10. Per tant, jo em prenc aquest ajut com una recompensa a aquesta ﬁlosoﬁa d’esforç. D’altra banda, és cert que aquest tipus d’iniciatives poden motivar a estudiants a posar un extra d’esforç que els permeti assolir una millor nota i, per tant, es una bona iniciativa en aquest sentit.

Quina carrera has triat? Estic fent Traducció i Interpretació a la UPF. Sempre m’ha encantat llegir, escriure i aprendre llengües, i com que estudiar Traducció et permet fer totes tres coses, vaig pensar que era la carrera perfecta. A més, té més sortides que moltes altres carreres de lletres.

I en un futur què t’agradaria fer? Suposo que m’agradaria fer de traductora! M’agradaria traduir literatura, i potser pel·lícules i coses així, però no se sap mai. També vull fer Filologia Catalana, algun dia, i crec que amb les dues carreres podria fer feines molt interessants.

Eva Bosch Roura, estudiant

Què se sent tenint aquestes notes?

de Traducció i Interpretació

Satisfacció! Jo almenys n’estic molt contenta. Treure bones notes és un premi a l’esforç i t’anima a seguir treballant.

“Estic molt contenta amb l’ajuda!” Com vas saber que hi havia aquests Ajuts Universitaris? Em va arribar una carta de Caixa Manresa a casa, i com que l’únic requisit perquè et concedissin la beca era la nota de tall, vaig pensar que ja hi tenia molt de guanyat.

A què dedicaràs l’ajuda? Mmm...no ho sé pas! De moment encara no he tocat els diners, però segurament els faré servir a partir del setembre, perquè me’n vaig d’Erasmus a Liverpool i la vida allà és molt cara.

EUNCET - SUPLEMENT ESTUDIA

Les millors garanties d’èxit professional

Si allò què t’agrada són les ciències empresarials, no et pots perdre l’oferta formativa de l’Escola Universitària Caixa Terrassa. El seu pla d’estudis dóna prioritat a la innovació, a la personalització i a la qualitat per a què els seus estudiants surtin plenament capacitats per incorporar-se al món laboral. La creació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) implica un canvi profund en el sistema universitari d’Europa i, dins d’aquest marc, l’EUNCET ha de nit noves estratègies i procediments per encarar aquest procés amb el màxim de garanties. Una de les novetats que presenta l’escola és, precisament, un nou programa per als estudiants de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per aconseguir que els titulats i les titulades tinguin les millors competències, tant teòriques com pràctiques, en el camp de la seva professió. La nalitat del nou programa de l’EUNCET és aconseguir que els estudiants, a més dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, també adquireixin habilitats, actituds, valors i eines per enfrontar-se amb garanties al món laboral. Per tirar endavant el projecte, s’han de nit tres línies d’actuació.

Accés personalitzat Els alumnes de nou accés de l’Escola Universitària Caixa Terrassa hauran de respondre a una bateria de proves psicotècniques i competencials amb l’objectiu de conèixer quin és el seu per l. Així doncs, es poden identi car les àrees de millora de manera personalitzada.

Servei d’Orientació Psicopedagògic Així s’anomena l’assignatura que l’EUNCET ofereix als seus alumnes de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per tal de treballar les competències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàries de superació i reforç. Desenvolupament Professional es du a terme ens grups reduïts per fer que el seguiment sigui com més personalitzat possible. Igualment, es combina el treball individual i en grup, amb l’objectiu de treballar diferents aspectes com l’autocon ança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la plani cació i l’organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Englobat dins d’aquest marc, l’escola ofereix també el Servei d’Orientació Psicopedagògic, per donar als estudiants tota l’assessorament que necessitin, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic i en el social. L’objectiu de l’Escola és que properament es pugui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.

La Borsa de Treball Un dels serveis més interessants de l’EUNCET és el de la borsa de treball. Per entrar-hi com més preparat possible, als estudiants d’últim curs de carrera se’ls fa un Assessment Centre, és a dir, un programa d’avaluació múltiple per a la detecció de competències. Per al recent diplomat, és molt útil saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat i competències, per oferir-se amb garanties al món laboral. La borsa de treball de l’escola compta amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones quali cades. La borsa, a més de coordinar les sol·licituds i les demandes, assessora, prepara i plani ca la carrera professional de l’estudiant.

FORMACIÓ PROFESSIONAL - SUPLEMENT ESTUDIA

Serveis en restaurant i bar

Centres públics on s’imparteix: IES Bisbe Sivilla c. Valldebanador, 39 08370 - Calella 937661201

Per ser un bon professional del món de l’hoteleria i la restauració també cal tenir uns coneixements. Hi ha molts centres arreu de Catalunya, tant públics com privats, que t’ensenyen tots els secrets per ser un gran cambrer, barman o sommelier.

IES Martí Dot c. Josep Teixidor, 2-12 08980 - Sant Feliu de Llobregat 936851801 IES Joan Ramon Benaprès Camí de la Fita, s/n 08870 - Sitges 938943712 IES Escola d’Hoteleria i Serveis Sant Narcís c. Josep Viader Moliner, 11 17001 - Girona 972220122

Titulació: Tècnic/a en Serveis de restaurant i bar.

Durada: 1.400 hores (un curs acadèmic). D’aquestes, 990 hores són al centre docent i 410 hores, de pràctiques.

IES d’Hoteleria i Turisme Partida Caparrella, s/n 25192 - Lleida 973281182

Accés: IES Escola d’Hoteleria i Turisme c. Estel (Pg. Marítim) 43850 - Cambrils 977792837

Haver superat qualsevol de les modalitats de batxillerat, amb prioritat de l’humanístic i ciències socials, i haver passat la prova d’accés

Privats De què pots treballar? En aquest cicle formatiu de grau mitjà, podràs tenir competències professionals en tasques de confecció d’ofertes gastronòmiques i de preparació i presentació d’aperitius senzills, canapès, entrepans, plats combinats i begudes. Igualment, podràs desenvolupar feines en restaurants, bars, cafeteries i empreses de menjar preparat treballant de cambrer, de barman, de sommelier o d’ajudant de cuina i d’economat.

Quins coneixements adquiriràs? El grau mitjà de serveis de restaurant i bar et permetrà adquirir els coneixements necessaris per efectuar les operacions de servei d’aliments i begudes, per acollir i atendre el client, i preparar begudes i menjars ràpids de tot tipus.

Què estudiaràs? - Ofertes gastronòmiques i sistemes d’aprovisionament - Begudes - Tècniques elementals de cuina - Tècniques de servei i d’atenció al client - Administració, gestió i comercialització en la petita empresa - Llengua estrangera - Segona llengua estrangera - Formació i orientació laboral - Formació en centres de treball

CETT av. Can Marcet, 36-38 08035 - Barcelona 934280777 Fundació de Restauració i Hostalatge c. Muntaner, 70-72 08011 - Barcelona 934532903 Granja-Escola Sinaí c. Indústria, 137-141 08025 - Barcelona 934557771 Sant Ignasi c. Carrasco i Formiguera, 32 08017 - Barcelona 936023000 Fundació d’Hostaleria de Castelldefels c. Indústria, 32/pl. Esperanto, 2-3 08860 - Castelldefels 936365485 Pineda c. dels Joncs, 1 08905 - Hospitalet de Llobregat 933355388 Joviat c. Rubió i Ors, 5-17 08240 - Manresa 938726988 Escola Joviat dels Pirineus Castellciutat, s/n 25700 - Seu d’Urgell 973351177

SUPLEMENT ESTUDIA - ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

“El català és i serà la llengua vehicular” Ernest Maragall es va convertir, fa uns mesos, en el nou Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per davant té la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació i la polèmica de la tercera hora de castellà a les escoles catalanes. Aprot ant que se celebra el Saló de l’Ensenyament, hem parlat amb ell sobre aquests i molts altres temes.

Conseller, quins són els principals objectius del seu Departament per a aquesta legislatura? Els objectius són clars: posar les bases per afavorir l’èxit escolar i educar en la cultura de l’esforç conjunt d’alumnes, professors, centres i administracions per aconseguir els millors resultats. Hem de desplegar i consolidar el servei públic d’educació garantint els instruments i recursos que permetin al sector públic assolir la màxima qualitat. També hem de potenciar al màxim la Formació

Professional, fent-ho de manera racional i sabent què és allò que vol el món laboral o què n’espera.

En què creu que ha de millorar l’educació catalana? Fonamentalment, l’educació catalana ha de millorar en la taxa d’èxit escolar. Ara mateix, un 30 per cent dels alumnes abandonen els estudis sense tenir el graduat d’ESO. Hem d’aconseguir incrementar l’èxit. Però no només això, hem

de ser ambiciosos i millorar els resultats de la banda alta, fer que més alumnes tinguin notes més altes. Però no només notes, sinó competències lingüístiques, matemàtiques… Aquest és el gran objectiu de la legislatura i dels propers anys. Per fer-ho, hem de dotar de més autonomia els centres per a què aquests puguin dissenyar el seu projecte pedagògic. Cada centre sap la seva realitat, sap quins són els seus alumnes, d’on vénen, quins són els punts forts i quins són els punts a reforçar. D’aquesta manera, es poden aconseguir resultats òptims.

”L’educació catalana ha de millorar en la taxa d’èxit escolar”

Com està anant la implantació de la 6ª hora després d’aquests primers mesos? El debat de la sisena hora a l’escola pública és un debat ambiciós. I l’ambició, ben cert, provoca alguns desajustos. Han estat pocs, però, i s’han gestionat bé. La cosa que més m’interessa destacar, però, és el lligam d’aquesta sisena hora no lectiva amb la possibilitat que cada centre l’utilitzi per a allò que creu que ha de reforçar. La majoria de centres han destinat aquesta hora a reforçar la tercera llengua, les matemàtiques o els ensenyaments artístics.

”Aquest país també necesita gent capacitada en oﬁcis”

Un altre front és el de la tercera llengua. No hauríem d’aconseguir que de veritat s’aprengués anglès bé a les escoles? I ﬁns i tot un altre idioma? Vostè mateixa posa un exemple clar dels fronts educatius oberts en aquest país. Com podem acceptar que els nois i noies que acaben l’ensenyament obligatori no tinguin competències acceptables en una tercera llengua? Aquesta és la cosa que és inadmissible i, per això, engegarem un pla de formació de l’anglès amb una trentena de mesures adreçades a centres, alumnes i professors. 215 milions d’euros per aconseguir que 15.000 mestres puguin donar classes d’anglès i classes en anglès.

Amb la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació, quines diferències hi haurà entre l’escola pública i la concertada? Les mateixes diferències que hi ha ara des del punt de vista pedagògic. Les mesures contemplades en el Pacte Nacional per a l’Educació van adreçades a garantir la gratuïtat dels centres. I en això tenim temps ﬁns el 2010 per veure com ho fem, i sempre de forma pactada, mai

El Departament d’Educació preveu cap mesura per evitar el bullying? El Departament d’Educació ja fa temps que treballa en aquest aspecte. Existeixen uns fantàstics plans de mediació que han permès reduir la conﬂictivitat en els centres on s’aplica de manera important. M’agradaria deixar clar que l’assetjament escolar és preocupant quan s’han de decidir mesures com canvis de centre, de l’assetjador o de l’assetjat, perquè llavors es demostra un fracàs del sistema que no ha pogut ni prevenir ni solucionar el conﬂicte. Però també hem de deixar clar que la majoria de problemes d’aquest tipus s’acaben solucionant en el marc de la mediació establerta dins del propi centre. Els plans de mediació s’han d’estendre arreu, sense cap mena de dubte.

Implantar la tercera hora de castellà, no signiﬁca un retrocés per el català? Alguns ho han volgut plantejar d’aquesta manera. És un debat fals. Confrontar les llengües no aporta res al debat pedagògic. És més, es converteix en una cortina de fum que impedeix de veure altres fronts educatius oberts molt més importants i decisius per al nostre futur. La llengua catalana és i serà la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. El sistema d’immersió lingüística al primer cicle de l’educació primària sortirà reforçat.

imposada. Però la cosa que està clara és que l’escola concertada podrà mantenir, fomentar i potenciar el seu projecte. No hi ha voluntat d’alterar-lo, sinó de reforçar-lo garantint la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació.

I pel que fa a la formació professional, quin paper ha de jugar en els propers anys? Aquest serà el mandat de la Formació Professional. Segurament, de tant dirho ningú no ho creu. Però per primera vegada estem no només invertint sinó creant places de Grau mig i de Grau superior amb ordre i concert, fent que en el disseny i la planiﬁcació de l’oferta hi participin els ajuntaments i els agents econòmics locals. D’aquesta manera, el territori és qui diu què li fa falta segons les seves previsions. A més, hem de reforçar la imatge positiva de la Formació Professional i ho farem amb aquest increment de places i campanyes per explicar que aquest país necessita gent capacitada en oﬁcis per als quals ja fa temps que s’ha detectat una manca de mà d’obra. Anna Salarich, anna@edicat.net

www.deria.cat

reportatge 09

El felanitxer especial Miquel Barceló Sembla increïble que una persona que té tots els mèrits i reconeixements inimaginables al seu poble natal encara no tingui ni tan sols el nom d’un carrer. I no serveix l’excusa de que si ell vol o no vol, just faltaria que hagi d’ésser l’homenatjat qui reclami l’homenatge. Se li fa perquè s’ho mereix i punt. De fet, quan se li va insinuar fer-lo Fill Predilecte va considerar, molt bé, que primer n’havien de fer el poeta Miquel Bauçà. Tammateix, ﬁns que en Meravell no ha estat mort no se li ha penjat es retrat a la Sala. La batllessa actual, el vespre que l’anomenaren Doctor Honoris Causa a la UIB, li va tornar a dir. Jo pens que una vegada més es

comet el mateix error de voler forçar la seva participació. La cosa que ja hauria d’estar feta, vat ací una proposta, és posar-li el seu nom i una bona placa al carrer on va néixer, i és igual si ve o no ve, que hi sigui sa mare, que també té una bona importància.

“Felanitx i Miquel Barceló, una relació d’amor i odi?” Aquest era el titular d’un article editorial que vaig publicar l’octubre de 2003, quan l’artista acabava de rebre el premi

Príncep d’Astúries de les Arts. Algunes reflexions que feia llavors segueixen vigents, malgrat que encara no les puguem resoldre aquí. Amb una cama de Can Cordella i s’altra de Can Randa, felanitxer de socarrel, Miquel Barceló “de petit ja era diferent”, segons sa mare, Francesca Artigues, i tenia una partiguera rabiosa de la vila, com saben els que l’han conegut fa més de trenta anys. Segurament Felanitx sempre li va venir petit al Barceló universal. Malgrat que sembla que s’ha anat suavitzant, molts de pics s’ha parlat d’una suposada relació amor-odi entre Felanitx i Miquel Barceló. Potser sigui el shock de veure cares que s’estima més no veure; potser sigui la sensació claustrofòbica dels pobles on tothom es coneix i qualsevol fet destacat desperta la xerrameca de certa gent; potser sigui l’empegueïment natural d’un artista que quan escolta el que diuen d’ell “és com si parlassin d’un altra persona”, assenyala la seva pròpia mare. O potser Felanitx és com el déu Cronos que es menja els seus fills, perquè “qui és Barceló si a la Vila el més beneit fa rellotges” i hi han nascut personatges com Guillem Sagrera, Guillem Timoner, Nadal Batle, Joan Estelrich i, fins i tot, Cristòfol Colom. Miquel Barceló va preferir les vistes del cap Farrutx a Artà i crear allà la seva Fundació que no les vistes del castell de Santueri o Sant Salvador. El fons marí de Ca los Cans (o Ca los Camps) al del Ri-

vetó o Cala Estreta o del nostre port en general. Un temps tornava a Felanitx per engatar-se amb el poeta Miquel Bauçà, a passar un estiu a La Cita, un local que ja no existeix a la vorera de la plaja de Cala Marçal, a fer copes amb en Mariscal (cinc anys abans que pintàs el Cobi de les

“FELANITX HA DE RETRE HOMENATGE AL SEU FILL MÉS UNIVERSAL”

Olimpíades, en va pintar amb en Barceló a una història surrealista que en una altra ocassió contaré) a Can Pepito de Portocolom, a compixar o “decorar” el supositori, que tampoc ja no hi és i que estava situat al mig de la plaça de sa Font, el cor de Felanitx. És el mateix efecte que senten tants d’altres felanitxers -algú ha dit de “la diàspora”- escampats arreu del món, de vegades morts violentamentament com el savi Binimelis a l’Índia o a la soledat de l’eixample de Barcelona com en Bauçà. Al capdavall, tots volem tornar a l’origen, a l’úter maternal de la tribu. La veneració del propi poble és la culminació de totes les vanitats. Miquel Barceló es mereix una proclamació d’immediat.

Toni González

10 passatemps

www.deria.cat

CALAIX DE SASTRE

HORÒSCOP ABRIL Aquest és l’horòscop per a tot el més. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex symbol, i no per això ho deixes de fer.

HUMOR

Àries AMOR: És un mes difícil. No saps si triar alt o baix. A CASA: Els teus pares, de sobte, et diran: “No et ratllis”. ESTUDIS: El teu profe, també.

Taure AMOR: La teva parella ideal et parlarà. A CASA: La teva parella ideal et trucarà a casa. ESTUDIS: La teva parella ideal no va al teu insti. Llàstima.

Bessons

Cranc HORITZONTALS: 1. Com un recompte però més cru, car té conseqüències. I aquest comptaria en contra / 2. Part del vaixell on van els llibres. Comentari del crític amic / 3. Pilar prim. Fa de mal cridar: “un aperitiiiu!” Dels Andes als nòduls / 4. És al card com a la pedra en Pierrot. Intern, i sovint furibund / 5. Lletra d’agència. Peça musical abans que cap altra cosa / 6. Rodaments de cap previs als abocaments. Unitat de mesura del petroli, tal com raja / 7. Tuberculós (amb alguna cosa de metafísic). Llàstima per l’escultura de Miquel Àngel / 8. Darreries de març. Si és en Jaume, ja és raspós, ja. Pilota a l’olla / 9. Períodes que duren les companyies elèctriques. No mulles de grans, ans de rosada / 10. Els últims anys que hem completat. Enmig de la foscor / 11. Els ebenistes l’usen amb ímpetu. Avantpassat basc però més baix / 12. Ve sense ni cinc. Deixa marques dels capcirons per l’altra banda. Projectil xampanyesc / 13. Acudit sobre la reducció del Gaig. Gustà fins a les últimes conseqüències. VERTICALS: 1. Fàbrica de terratrèmols. Degustació de degustació / 2. Abracen en Salvador. Doni una forma força antiquada. A la punta de la llengua / 3. Es prenen les cartes amb professionalitat. País africà vist des de la Costa d’Ivori / 4. Incursió ràpida a fi de malmetre el radi. Encara que siguin de coll alt es posen per baix / 5. En opinió del fantasma. En calen uns quants per fer un ruble. El mossèn no l’ha escoltada mai / 6. El més pur és la vida mateixa. Blancs de cabells (de tant fumar xocolata?) / 7. Al coixí de la Isabel Lloreda Roís. És part de la sabatilla, concretament el material. Anima de quisso / 8. Nus de poca importància. Modifica les circumstàncies a l’alça / 9. No gaire igualtat. N’és la planta que té tubercles. Raja fotent-li un roc / 10. Aquelles cançons que van quedar al calaix. Quina tos més estranya! / 11. No, no podrida; peixada, alimentada. És car, però si vols baixar la barca a mar el necessitaràs / 12. Oh, ja ho crec, es refereix al fèmur! És tan tafaner que ho sap tot d’oïdes.

B A

10 11

AMOR: Com a llunàtic, només t’enamoraràs de nit. A CASA: Per Internet, també t’enamoraràs de nit. ESTUDIS: Tantes nits d’amor, et passaran factura.

Lleó

AMOR: Vols dir-li a qui t’agrada que t’agrada. A CASA: El teu pare no vol que li diguis per telèfon, la factura ha pujat molt aquest mes. ESTUDIS: Estudia com dir-li, és important.

Verge

AMOR: Ama l’amor. A CASA: Ama la mama. ESTUDIS: Ama el llibre de text, és possible.

O E

Balança

AMOR: La teva parella t’ha dit que ets la persona més maca del món. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Tu li has dit als teus professors.

Escorpí AMOR: Per ﬁ, et conviden al cine. A CASA: Tot com sempre, Internet encara no funciona. ESTUDIS: Un gran mes, no hi ha exàmens.

SUDOKU

Sudoku per SudokusWeb.com

Sagitari

Difícil

Fàcil

Per Pau Vidal

PASSATEMPS

Manel Fontdevila

AMOR: Estimes a tanta gent... A CASA: No entendran que estimis tanta gent i que sempre, per això, hagis de sortir de festa. ESTUDIS: Tampoc entenen perquè has de parlar tota la estona, a les classes, amb tothom que estimes.

AMOR: Els sagitaris sou així. A CASA: Si els teus pares fossin sagitari entendrien més coses. ESTUDIS: Per sort, el profe de mates és sagitari (o no).

Capricorn AMOR: La teva parella és sagitari. A CASA: No veuen com ho passes de malament, amb un sagitari. ESTUDIS: Això afecta els estudis, sens dubte.

Aquari AMOR: El teu amor farà aigües, coses de ser aquari... A CASA: El teu aquari cada vegada és més gran. ESTUDIS: Estàs molt despistat, però l’aigua no arribarà al riu.

Difícil

Fàcil

11 10

A B

N O

N S U R R

C 4

E T A

S I S

E R E

A J I

S E O C

E R

T 7

E R B I

S E

T A

L I 8

N 9

S O R E U T

D O

O T

B L U

D V

T R P

E U

U N

A R

T A

P D

E T I D E I

I 10

C S

S N

R A

O C S O

A D

T O

I R D O N

I P

I S S O 13

Passatemps

Peixos

solucions

AMOR: Tens sort, la teva parella t’ajudarà en tot. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Nietzsche, encara més.

Si hem encertat més del 0,7 %, envia’ns un correu. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu. L’astròleg Llunàtic, llunatic@edicat.cat

altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.com

GOSSOS, l’Oxigen més renovat

Quart creixent ÒSCAR BRIZ La llavor del cantautor valencià ha germinat amb un disc ple de sinceritat servida amb molt de gust. Alguns diran que

La remescla feta per Nacho Chapado del tema de Gossos -amb col·laboració de la Beth- “No és nou”, va ser la cançó en català que més va sonar a les radiofórmules el darrer any. Els manresans caracteritzats pels seus inicis 100% acústics, fa temps que exploren amb bases elctròniques, guitarres elèctriques, bateria... Gossos evolucionen gràcies a una feina constant que properament farà vibrar al públic amb una bona dosi d’Oxigen (Música Global, 2007).

Diu l’Institut d’Estudis Catalans que l’oxigen és un element químic no metàllic, gas incolor, insípid, que es troba en estat lliure en l’atmosfera. En quina part s’identiﬁca el disc? NATXO TARRÉS: És complicat de dir. Oxigen és una metàfora que es pot agafar de mil maneres, però per nosaltres és un concepte d’energia. Estem oxigenats com a grup. Hem fet el disc que volíem i ara no dubtem de res.

I abans dubtàveu d’alguna cosa? JUANJO MUÑOZ: Sí, fa anys. Va arribar un moment que vam dubtar de continuar fent música acústica, i per això vam començar amb un estil elèctric. Però ﬁns que no ens hem sentit còmodes amb aquest nou directe vam tenir dubtes seriosos sobre si havíem fet bé o no. N.T: Ara sabem què volem i ens dediquem a assaborir-ho. Des del disc 8 (Música Global, 2005) ens ho passem de conya a l’escenari perquè estem orgullosos del nostre directe. Som una nova concepció de grup.

Estar oxigenat és sentir-se bé amb un mateix, doncs... ROGER FARRÉ: Exacte. De fet, ens sentim com si acabéssim de gravar el tercer disc, perquè hem reconstruït la nostra història des que vam decidir ser elèctrics. Quan fas el primer disc no saps gaire com ubicar-te. I això ens va passar

amb El jardí del temps (Música Global, 2003). El segon seria el 8, que ens va consolidar. I el tercer, aquest Oxigen, que estem segurs que anirà sol.

la cançó pop és avorrida quan s’embranca en utopies, que ja no es pot dir res de nou, i aquí s’equivocaran perquè l’important és com un artista fa la relectura d’aquell desig etern que el món sigui millor. Ell, modest, pot dir creixent, però aquesta lluna és ben plena de talent. Helena Maria Alegret.

Aquest disc és, però, encara més elèctric que mai... SANTI SERRATOSA: Sí, perquè molts temes s’han pensat més elèctricament que mai, partint d’idees molt més àmplies que les que et pugui portar només el so d’una guitarra acústica. A més, per primera vegada hi hem inclòs sintetitzadors i algun escratx.

Camina descalç LLUÍS CARTES Ha sortit a la llum el disc del guanyador del Sona 9 en la categoria de cançó d’autor del 2005. Lluís Cartes ha posat els cinc sentits en la bona facturació del disc: ha volgut diferenciar el seu treball paral·lel amb Hysteriofunk o com

Hi ha tres idees que es repeteixen a les lletres d’aquest disc: el temps que teniu, la lluita per no rendir-se, i el record del passat... Sou uns inconformistes? ORIOL FARRÉ: Podria ser, però la clau és que en aquest disc comencem a reﬂexionar sobre la nostra edat. Estem en una etapa de la vida en què recordem els anys que hem viscut i ens plantegem com hem de tirar endavant. Ja no som uns xavals. N.T: L’antídot de tot això, però, és el rock’n’roll. I per això sempre diem que som pop en essència, però rock en esperit.

a teclista de Marc Parrot, i ha obert la porta cap a un paisatge propi. Deu cançons per una nova veu a tenir en compte. Helena Maria Alegret.

Segona classe PAPA:NOES Un treball de primera classe malgrat el nom, que més enllà de la modèstia reivindica l’etiqueta musical que probablement ha motivat aquests malaguanyats quatre

Helena Morén Foto: Noemí Elias

anys de silenci. Un grup amb una sonoritat pròpia: el ritme de “Tant real”, la màgia d’”Aturats en un embús”, la tranquil·litat de “Peixos” o la força de “Poc és simple”. El més clar exemple que la -bona- música és cultura de primera categoria. Elisenda Soriguera.

12 tendències

www.deria.cat

BOTIGUES CURIOSES Alba Vidal, alba@edicat.net

Avui en dia no cal anar gaire de lluny de casa per comprar uns caramels o unes galetes, productes de tota la vida que utilitzem de forma habitual i que gairebé sempre anem a comprar sense massa miraments. Però, on aniríeu a buscar un caramel de canyella picant, o una galeta en forma de gos? Nosaltres us proposem algunes botigues de productes tradicionals però elaborats i presentats de les formes més originals que us pugueu imaginar. La tradició, la innovació i l’exclusivitat és allò que caracteritza aquestes botigues i les converteix en úniques.

Caramels al gust de tothom Al mig de barri gòtic trobem Papabubble la fàbrica-botiga del Tommy Tang i el Christopher, dos dissenyadors d’origen australià que ens ofereixen un nou concepte de caramels: el caramel com a peça única i diferent a tota la resta. Venen caramels de tots els tamanys, formes i sabors, i sempre fets de manera artesanal i, si voleu, ﬁns i tot personalitzats amb logotips, dibuixos o paraules. En quant als sabors, n’hi ha per a tots els gustos: àcids, com el de taronja, llima o aranja, els farcits de xocolata i de sabor de menta, café o taronja, caramels sense sucre, per a la tos a l’hivern, de coco, mojito o pinya colada a l’estiu, de fruites exòtiques, de pegadolça, menta verda, lavanda, kiwi, cirera, plàtan, poma, menta peperita... Animeu-vos a tastar-los tots! Segur que entre les seves nombroses varietats trobareu el vostre caramel perfecte! I, a més, quan aneu a la botiga podreu veure com fan els caramels davant vostre. Papabubble Caramels únics / Caramels exclusius C/ Ample, 28 Telf.: 93 268 86 25 www.papabubble.com

Peixateria moderna

Galetes personalitzades

Heu entrat mai en una peixateria que no faci olor a peix? Doncs ara ja en sabreu una, Fishop. Fa tot just tres setmanes que en Joan Soler ha obert aquesta nova peixateria d’última generació i que podríem considerar com una boutique de peix. Un nou concepte de peixateria on les aglomeracions, els crits i les fulles de col es canvien per una acollidora i tranquil·la botiga en què s’ha tingut en compte ﬁns a l’últim detall en el seu disseny. La blancor del seu alt sostre i parets, els grans llums negres i blancs, els enormes miralls, els expositors de vidre, les 2 butaques i la música ambiental converteixen l’anar a comprar el peix en tota una experiència.

Receptes de tota la vida, estil de cuina europea, imaginació, afecte i discreció són els ingredients bàsics de les Carlota’s, les originals galetes de la Carlota Rodés.

I el més important, la qualitat dels seus productes: peix fresc acabat de pescar, sushi i broquetes acabades de fer i a punt per cuinar, algunes conserves selectes, bacallà… i també hi podeu trobar alguns vins. Fishop C/ Amigó, 39 Telf.: 93 200 83 93

Són galetes artesanes fetes només amb productes naturals i personalitzades, poden tenir la forma i el tamany que vulgueu, i les fan una a una. Hi ha galetes en forma de bossa de mà, de llum, de sofà, de peix, de sabata, de nuvis, de números... A més, cada temporada treuen noves varietats i en fan d’especials per Nadal, Sant Jordi o el dia de la mare, i també elaboren galetes per al te o el cafè de gerds, torró, coco o ametlla. Carlota’s C/ Dr. Cistaré, 12 Terrassa Telf.: 685 879 330 / 685 879 329 www.carlotas.com

GUI A JOVE SERVEIS

Turisme, una opció amb futur

NIT

EDUCACIÓ

MODA

Per una societat millor Et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur. C/ Santaló, 37 (Barcelona) Tel.: 902 410 000 sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

T’ajudem a assolir l’èxit El futur a l’empresa

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva ﬁnalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perﬁl competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

L’ensenyament a mida Batxillerats Homologats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE i per a Estrangers Escola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

Per publicitat a la Guia Jove: Alba Vidal 93 451 61 70 alba@edicat.net

EDUCACIÓ

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

EDUCACIÓ

T’obrim les portes al món

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUCACIÓ

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar ﬁns a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

14 cultura

www.deria.cat

agenda Fires

Mercat de Tortells Dia: 25/03/2007 Bàscara. Preu: gratuït.

Fira de Forjadors i Artistes del Ferro Dia: 31/03/2007 al 04/04/2007 Besalú. Preu: gratuït.

Fira de la Garnatxa i el Brunyol Dia: 07/04/2007 Garriguella. Preu: gratuït.

IV Fira de la Prehistòria Dia: 07/04/2007 al 08/04/2007 L’Espluga del Francolí. Preu: gratuït.

Saló Internacional del Turisme a Catalunya Dia: 19/04/2007 al 22/04/2007 Barcelona. Preu: 8 euros i 10 euros. Música

The country revival farmers Dia: 14/04/2007 Mieres. Preu: 5 euros.

Lax’n’busto Dia: 30/03/2007 Mataró. Preu: per conﬁrmar.

Càpsula 07: Gazpacho Dia: 27/04/2007 Girona. Preu: 5 euros.

B M AL A A, IGIN N R U LL & O mb c, a er s i SA ICO TRA d all ltim del T nM AN ES ú ’ tà eu ra LA JU QU el s quest ó d’es or O a i t n r c u o V IS OR 07 Gir azz O selec er l’a 0 R a J p 2 Z a a l C Z 04/ t n uïts sen gina s u pre l’Ori na é i trad JAia 13/ r e ea lu ts D

l td na bal nt amen ’m sa ersio a t v n y a a , l n z El c ompa s. Vo e jaz l’ac Músic sics d g de s clàs í. .or a r u n da norq ros iro eu rig me

8 o : 1 udit u e a Pr w. ww

s mé só els s e roc amb de E la p ens, ansa a. V a n s d pl ane ces única Mitja sd DE r t e a ’ o l l a p p s , d Ó t em ers i Mor e l’E s mé S ó i S 7 c al rr la sd CE4/200 la pobla els ca nsa de tant de radicion O a b t 0 n a a Am la D ese ns PRia 05/ orn nya. pera repr tacio t , s x D any atalu s’es guei nife ltre de C pell, se se s ma a Un osa or de cara de le a. ﬂ fam vis a ue en , una Sant ner ort q dubte tmana la m sens de Se m .co És, ades t o ï s u s per rat ce

E RG

Teatre

True West a Escenaris 2007 Dia: 28/04/2007 Llagostera. Preu: 8 euros.

Tot defensant les causes perdudes Dia: 15/03/2007 al 08/04/2007 Sala Tallers del TNC. Preu: 12 euros a 17 euros. Representacions populars

Bandera de Catalunya: La ﬁ del comtat d’Empúries Dia: 06/04/2007 al 07/04/2007 Bellcaire d’Empordà. Preu: gratuït.

g o u: apr Pre w.l ww

s adí par alitl e ic, ió an ns /2 Còm edic osicio e/04 l 2 e d 2 5a xp sr al Fira esta 2 mb e prese rà a l a r IC2007 u se q a, so na M 4/ elo ere. A ratur més ciana c O r a te ltes alen n C /0 a li a B gè FI ia: 19 na uest amb l b mo itat V r o n t q ic m D d’a ny mu àa e a ants el còm ptar a Co r t l L m a d m Un als a lació s, i co òmic. per la re done b el c any. à o zar ules r s am ’engu e i ta onad ada d i vid c a l on ros com la c eu ic.

7 00

5 m u: .ﬁco e r P w ww

el racó 15

: la at NA A ent s, DO RR res is veu rà ap e s’h ar s il s la DE A G i ny colt ’abr gua t es s d veu paUS SE n e e e a l a” erm El m de a i la VE NA007 cen e p ts. na S or O s , qu eren rtesa son ae SI ARI /04/2 a çó ona dif rda can de d certs , una tgua M ia: 11 La con garra l’avan e “ us D l s e i c e l ci Sis v nts, s na S titza se o e te Din posta difer Mari e sin pro estils nt de , qu e sis ome anc . l m rm

e rfo tica s. pe a poè ro l eu es rau 17 nc. u: w.t Pre ww

L VA

n IE l, o eva a de 7 i ED d 0 e 0 ad M A C /04/2 tmana M, l’arriboespec N N 29 e cr di; cte A la S m No el ma t Jor M BLA07 al b n T u ; a rts l c am at l Dra dieva de S es Co SE ONT04/20 s s l a e e a d al p com rcat M llegen ió de 7. Mia 20/ e ac rna tes 30

la 1 c nt M to nc dir d’a al; el ió de prese l’any a l c b au e anc t r a m t n Mo reu g s del resen s i la ontbl r pod force la rep jogla s a M e s rg e e d e d l le d rs ra l.o b a e c u l ta onc s ce iev c . med el alane t ï u a Cat rat an

g u: etm Pre w.s ww

LA POESIA

Titol

No demano gran cosa No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol.

Petit rectangle amb símbols xinesos És marró i rectangular i petit i no se què hi diu. Hi ha lletres en xinès, o japoneses, a mi em sembla el mateix. El porto al coll, penjat amb un ﬁl del mateix color marronós. Fins ara, no li he donat importància, almenys més que la que té. Me’l va donar abans de marxar, per a què quan pensés en ella -això em va dir- l’engrapés amb la mà i em faria l’efecte que ella havia tornat i era al meu costat. Fa tant temps que potser he canviat la història, potser me’l va dur del viatge que va fer a Pequín -que és el més lògic- i segurament les lletres, els símbols, estan en xinès. He viscut tot aquest temps amb el petit rectangle amb lletres xineses al coll, així sempre la recordava. Estigués lluny o a prop meu, sempre tenia un moment per recordar-la. Últimament he estat molt trist, no tenia ganes de fer res. Semblava el Bartleby de Melville en persona, tot preferia no fer-ho. M’agradava escriure però em semblava que no podia, i llegir, tot se’m feia avorrit i pesat. Escoltar música ja no em distreia, i em quedava adormit mirant la televisió o escoltant la ràdio. Un dia, sortint de la rutina, vaig estirar-me a la gespa del jardí de casa, a quarts d’una de la nit, quan tothom dorm i m’agrada el silenci i mirar les estrelles, el cel obert, la lluna plena. Era un dia de la primera setmana d’octubre, d’això sí que me’n recordo, però no feia gaire fresca i s’estava d’allò més be. Vaig recordar les paraules d’ella, no se perquè les vaig recordar en aquell moment i després de tant de temps, i en engrapar el petit rectangle, ella va aparèixer, de sobte, estirada al meu costat, dedicant-me el seu peculiar somriure. Ferran Genis

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a revista@edicat.net te’ls publiquem!