SECUNDÈRIA 139
novembre
2009
www.deria.cat
Tiratge: 54.300
LAIA F1ERRER Trepitjant l’asfalt de la F1 tema del mes Eyeos, competeix amb Google? pàgina 10
món viu El final d’una manera de viure? pàgina 8
reportatge Banc del temps: Inversió solidària pàgina 14
2
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
opinió
Sumari - 139 - novembre09 2 OPINIÓ Busquem joves talents 3 la imatge CUPCAKE de vainilla, d’en martí sans 4 joventut vols decidir el teu futur? 6 LA CONVIDADA LAIA FERRER, la noia de la f1
Editorial
Deria.cat
Busquem… joves talents
L’enquesta
“Estàs d’acord amb la pastilla de l’endemà?”
Et busquem a tu. Cerquem gent jove, que faci fotos, que li agradi dibuixar, igual que quan organitzem Ficcions intentem premiar aquells nois i noies que escriuen millor. Ara, hem canviat “la imatge del mes” per una secció més oberta, amb una pàgina sencera, per enfocar allò
3% - ahhhh?
78% - Sí, estic d’acord amb la pastilla de
x
l’endemà
important: la creativitat de tots els nostres lectors. 19% - No,
8 MÓN VIU EL FINAL D’UNA MANERA DE VIURE? 9 FUNDACIÓ LLuís carulla Arriben els xxxii premis baldiri reixach 10 tema del mes dos joves catalans, competència de google? 12 reportatge el picasso de palau i fabre 14 reportatge el temps és or 16 tendèries Laura diéguez, promesa del disseny de moda
I és que el talent té moltes cares, moltes maneres d’expressar-se. No-
no hi estic
saltres, des del Secundèria, volem fer d’altaveu de totes: des de les de
d’acord
perfil més científic fins a aquelles veus més properes a l’art, la música o les noves tecnologies. En aquest sentit, us oferim com a tema del mes la història d’Eyeos, un projecte impulsat per dos joves d’Olesa que acaba de ser reconegut com a Premi Nacional de Comunicació per la Generalitat de Catalunya. Poca broma. Els seus creadors ofereixen
El + llegit a deria.cat
un escriptori virtual, amb moltes de les funcionalitats que dóna Goo-
1. Entrevista a Jaime Alguersuari
gle però garantint la privacitat. En aquesta mateixa línia, hem volgut
2. Entrevista a Elisabet Carnicé
conèixer Laura Diéguez, una dissenyadora que ha sorprès el món de
3. La kufiyya, de símbol revolucionari a última moda
la moda amb un projecte que és un homenatge als monstres de les
4. “Animes” que han marcat tendència
pel·lícules de sèrie B.
5. Les xarxes socials a Internet
Però el Secundèria té un doble objectiu com a revista. Volem que sigui un lloc on informar-se de les últimes tendències, on els alumnes puguin
Secundèria al Facebook
dir la seva, però també vol ser vista com una eina per presentar la peda-
Pots seguir-nos al Facebook. Agrega’ns!!!
gogia i l’ensenyament com quelcom atractiu. El nostre compromís amb aquesta idea és transformar en reportatges com el que us oferim en aquest número, explicant la relació entre el poeta Palau i Fabre i el pintor Pablo Ruiz Picasso, i en altres que anirem desenvolupament gràcies als vostres comentaris, suggeriments i propostes.
18 PETITS ANUNCIS guia jove 19 altaveu at versaris, la revolució del rap en 20 sexualitat benigne 22 cultura recomanem i agenda novembre 2009 23 històries de catalunya teatre als carrers de tàrrega · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Gerent: Ramon Torrents · Adjunt a gerència: Xavier Juez · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CREA, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 54.300 exemplars
La il·lustració
català
deria.cat
CUPCAKE DE VAINILLA. Martí Sans
Em dic Martí i tinc 17 anys, estudio FPGM de cuina a l’EHTB. Al meu flickr (http://www.flickr.com/photos/apuntsdecuina) hi trobeu fotografies dels plats per il·lustrar el meu bloc, www.apuntsdecuina.com . Millorar les meves fotos ajuda a transmetre les sensacions i gustos del plat, que és molt important per a mi..
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
la imatge
3
Es busquen... joves talents
T’agrada fer fotos? Ets
un il·lustrador que vol
donar a conèixer els
seus dibuixos? Si tens
un espai web - com
un Flickr o un Fotolog -
no ho dubtis. Envian’s
les teves creacions a
redaccio@edicat.cat
i publicarem les
millors a Es busquen
joves talents!
4
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
JOVENTUT
Vols DECIDIR el teu futur? La Catalunya jove del 2020 la decidim al Pla Nacional de Joventut. Es faran 80 tallers als instituts per escoltar la teva opinió Ja és hora que deixeu sentir la vostra veu sobre els temes que us seran vitals en els propers anys, des de les polítiques d’accés a un habitatge digne fins al dret a una educació de qualitat, passant per unes feines ben pagades. Què n’heu de dir, al respecte? Teniu l’oportunitat de col·laborar en la construcció del vostre futur. Com? Aprofitant l’opció que el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya us dóna per canviar les coses. El Pla (veure peça) és la culminació d’un període de reflexió sobre quina és la situació actual dels i les joves
EUGENI VILLALBÍ Secretari de Joventut
catalanes, sobre quines han estat les polítiques de joventut dels darrers anys i, especialment, sobre quines han de ser avui i en el
1) Per què és important el Pla Nacional de
futur les grans línies d’actuació en matèria
Joventut? Perquè planifiquem les políti-
d’educació, treball, habitatge, salut, cultu-
ques de joventut dels propers 10 anys.
ra, igualtat i participació per als joves. La renovació del Pla Nacional de Joventut fins al 2020 és una necessitat que respon
Estem decidint quin serà el futur de les
Tallers participatius als instituts
persones joves d’aquest país. 2) Quins àmbits assoleix? Tots els àmbits que afecten la vida dels joves, però
a la voluntat de consolidar i actualitzar
Durant aquest mes, es faran tallers
especialment aquells relacionats amb
un model innovador que ha comptat amb
participatius en instituts de les se-
l’educació, el treball i l’habitatge.
el consens del Govern, el Parlament, els
güents localitats: Igualada, Man-
3) Quin paper hi juguen els joves, poden
ajuntaments i les entitats juvenils. El Pla
resa, Vic, Vilafranca del Penedès,
arribar a decidir sobre el seu futur? Els
2000-2010 ha servit com a precedent
Cornellà de Llobregat, Viladecans,
joves seran els beneficiaris d’aquestes
d’altres acords nacionals en altres i àm-
Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat,
polítiques. La Secretaria de Joventut
bits, i ha permès ampliar i fer visibles les
Badalona, Mataró, Sabadell, Sant
creu que els joves són ciutadans de
polítiques per a joves dins la societat du-
Andreu de Llavaneres, Llinars del
ple dret i que poden decidir sobre tots
rant els darrers deu anys.
Vallès, Castelló d’Empúries, Pala-
aquells temes que els afecten. Per això, hem obert un procés de consulta. Primer
Ripoll, Lloret de Mar, Tortosa, Am-
donem la veu als joves per després fixar
pulsat un procés de consulta amb l’objec-
posta, Móra d’Ebre, Gandesa, Valls,
tiu de saber què et preocupa i definir les
Reus, Cambrils, el Vendrell, Mont-
necessitats reals dels i les joves d’aquest
blanc, Falset, Tarragona, Lleida,
país. Tu pots participar-hi a través dels ta-
Guissona, Balaguer, la Seu d’Urgell,
llers que s’organitzin al teu institut. Si tens
les Borges Blanques, Lleida, Sort,
més de 16 anys, pots participar de la con-
Torelló, Berga, Granollers, Mataró,
sulta omplint un qüestionari que trobaràs al web volemdecidir.cat.
+INFO
mós, Olot, Salt, Girona, Banyoles,
Per això, la Secretaria de Joventut ha im-
deria.cat
volemdecidir.cat JOVE.CAT
les prioritats.
Al Facebook hem preguntat quins temes
4) Com es durà a terme la tasca informativa? Fem un esforç per apropar el Pla al jovent a través d’una campanya amb
us preocupen!!
un llenguatge, un format i uns canals de
Ulldecona, Santa Coloma, Balaguer,
Neus Porta: Per què
basa en Internet i, per això, hem creat un
Montblanc, Gandesa...
els sous mínims són
perfil al Facebook, un canal al Youtube on
Informa-te’n a través del web:
tan baixos??
hi ha penjats uns vídeos molt divertits i,
volemdecidir.cat
Yaiza Be Gé:
sobretot, a través del web volemdecidir.
Lloguers han de ser
cat. També anem a buscar la gent jove
molt més baixos.. així
allà on és, fent tallers als instituts, a les
no es pot !
universitaris i arreu del territori.
Al canal del Youtube http://www.youtube. com/user/VolemDecidir podeu veure tots els vídeos!!
comunicació juvenils. La campanya es
6
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
LA CONVIDADA
Entrevistem la veu femenina de TV3 a les retransmissions de F1
LAIA FERRER La noia de la
La periodista del motor ens diu: “Una noia en un món d’homes ha de demostrar molt més” Envoltada de cotxes, de competicions, de soroll, d’intrigues, de viatges i carreres amunt i avall, s’aixeca una veu nova per portarnos l’actualitat de la Fórmula 1, Laia Ferrer, una jove periodista que, amb esforç i professionalitat, ha sabut fer-se un lloc en un món tradicionalment d’homes.
TAL COM RAJA
més endavant m’agradaria estudiar una
i, quan acaba, tenim el TN migdia en di-
altra carrera via UOC. El dia a dia, i tenint
recte. L’acostuma a fer el meu company
en compte la feina que faig, exigeix se-
Francesc Latorre i es l’únic moment del
guir documentant-me i formant-me.
dia que tinc per descansar. Uns 15 mi-
Lloc i data de
nuts, no us penseu que tinc gaire més.
naixement: 27 de
Com vas acabar a la F1?
Intento menjar alguna cosa, fruita normal-
març de 1982,
Vaig fer el salt de Catalunya Radio a TV3.
ment, perquè de dinar ja me n’oblido. Un
Barcelona
Treballava al “Tvist” fent una mica de tot:
cop ha acabat el TN, gravem el “Motor a
Un grup de música:
Per a la Laia Ferrer, la F1 és un espectacle
redactora, col·laboradora, reportera...
fons” (que s’emet el mateix diumenge a
Coldplay
i com a tal “crec que als seguidors de la F1
Vaig fer molta amistat amb el Lluís Ca-
la nit pel 33). Quan hem acabat de gravar
Una pel·lícula:
també els agrada que de vegades hi hagi
Quan i com vas saber que et volies de-
nut, col·laborador del programa, perquè
el programa, a les 6’30 aproximadament,
Closer. Tot i que
escàndols, rumors i notícies descabella-
dicar al món de la comunicació?
sempre parlàvem de futbol i de Fórmula
me’n vaig al TV Compund (on tenim les
prefereixo les sèries
des. Forma part de la gràcia de la F1. Ara,
Des que tinc ús de raó. Quan de pe-
1. Ell sabia que m’agradava i que seguia
sales d’edició els periodistes) i em poso a
americanes, estic
sí que és veritat que potser els més puris-
tita em preguntaven “què vols ser de
el mundial, així que quan a TV3 van deci-
muntar la crònica per al TN vespre. Un cop
enganxadíssima a
tes d’aquest esport s’han desencantat amb
gran?”, jo sempre deia o actriu o pre-
dir incorporar una noia a l’equip de la F1,
està acabada i enviada, ho hem de recollir
unes quantes.
coses que han passat com el Crashgate,
sentadora del telenotícies. Al final, ni
el Lluís va donar el meu nom, em van fer
tot, perquè els ordinadors i tot el material
Mc Laren o la guerra entre la FIA i la FOTA.
una cosa ni l’altra, tot i que totes dues
un càsting i em van agafar.
s’envia amb caixes cap al pròxim GP. Amb
Però si et poses a pensar, a la F1 sempre,
sort, acostumem a sortir del circuit a les
des de fa molts anys, hi ha hagut escàn-
11, a sopar i a dormir cap a la 1.
dols i polèmiques dins i fora de la pista.”
formen part del món de la comunicació. Com és el dia a dia de Laia Ferrer als
“LA F1 ÉS UN CIRC”
Quins passos vas seguir a nivell de for-
diferents circuits?
mació per arribar on ets?
“A tope”. Tot i que depèn del dia i del GP.
Sóc llicenciada en Ciències de la Comu-
A Europa, per exemple, que fem la GP2,
Com ets sents en tant que dona en un
nicació, per la UB. Estudiar a la universi-
més feina. Però, en general, en un dia de
esport històricament fet per homes
tat crec que avui en dia és fonamental i
carrera, acostumem a sortir de l’hotel a
bàsic, però també s’ha de complementar
les 8 del matí, per estar al circuit cap a les
amb altres coses. He fet cursos d’inter-
8’30 o 9. Gravem l’arribada de pilots i, si
pretació, de redacció, de locució i, fins i
hi ha GP2 a les 10’30, fem la transmissió
tot, he fet doblatge. Des dels 18 anys,
de la carrera fins a les 11’30 o 12. Quan
treballo i he intentat sempre enfocar les
s’ha acabat, sense parar, ens preparem
feines que he fet al món de la comunica-
per a la prèvia de la F1, que acostuma a
ció. Ara no deixo de formar-me, tot i que
començar cap a les 12’30. A les 2, la cursa
“Sembla mentida
per a homes? Al principi, la sensació és rara, et sents
que un equip pensi
observada. Però, ara, després d’un any, ja em sento com a casa, la gent em coneix
una estratègia com
i jo conec la gent. La F1 s’acaba convertint amb la teva “gran família” i on, cada ve-
la del Crashgate”
gada, hi ha mes noies. Professionalment, creus que tens el mateix reconeixement que els comUn llibre: Los
panys homes?
hombres que no
En aquest aspecte, sí que t’haig de dir
amaban a las
clarament que és un desavantatge ser
mujeres, d’Stieg
dona. Els nois, pel sol fet de ser nois,
Larsson
ja es dóna per fet que saben d’esports,
Plat que cuines
o en aquest cas de F1. Una noia en un
millor: Pasta
món d’homes ha de demostrar molt
Una mania: Creuar
més per tenir credibilitat. Has d’estar
els dits quan l’avió
lluitant constantment per a què l’au-
s’enlaira i aterra
diència no et vegi com la típica “mujer
Una qualitat: Sóc
florero”. Això és complicat, però m’ho
molt positiva
prenc com un repte més.
Un somni: Ser feliç On t’agradaria anar
Com és la relació amb els pilots?
de viatge? L’Índia
Amb alguns més bona i més propera
Tens fama de ser
que amb d’altres. És lògic que, per
molt... extravertida
exemple, amb el Fernando, o ara amb el Jaume, la relació sigui molt bona per-
7
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
LA CONVIDADA
què passem moltes hores amb ells i, al
banda que coneixes gent de tot el món
perquè no tenim temps. Però sí que hi
final, es crea una amistat. I, com a tot
i molt diversa. El pitjor són els dies que
ha festa. Al voltant de la F1, tot és gla-
arreu, acabes fent amistat amb alguns
passes fora de casa, que són molts,
mour, actes i festes. Hi ha pilots que
i altres tan sols són coneguts que salu-
lluny del nòvio, la família i els amics.
no se’n perden ni una i d’altres que no
des quan et creues amb ells pel paddok.
Això, de vegades, és “durillo”
hi van mai.
I ara voldreu saber amb quins pilots em porto millor? Ha ha ha. Amb Alon-
Quina és la teva opinió sobre l’afer Bri-
Es lliga molt sortint a la tele?
so, Alguersuari, Fisiquella, Trulli, Bar-
atore, Piquet, Renault... I, abans, amb
En el meu cas, no. Potser no t’ho creu-
richello, Kubica, Hamilton, Kovalainen,
Ron Dennis i McLaren?
ràs però no em reconeixen gaire, així
Massa (tot i que ara no hi és) i, evident-
Buffff... És complicat parlar de tot això.
que passo bastant desapercebuda.
ment, amb el Pedro i el Marc.
Sembla mentida que un equip pensi una estratègia tan “bèstia” com la del
Per acabar, què recomanaries a un jove
Tens alguna escuderia preferida?
Crashgate per guanyar una cursa però,
que volgués dedicar-se a la comunica-
Sí , però no us la diré...
si voleu que us sigui sincera, tampoc
ció a la F1?
em va sorprendre. La Fórmula 1 és més
Que estudi, que no deixi mai de fer-
complicada del que la gent es pensa,
ho, que llegeixi molt sobre la matèria.
no és com un partit de futbol que quan
Que tingui tots els contactes possibles
“Has de lluitar
l’àrbitre pita el final del partit el resul-
i que parli com més idiomes millor. A
tat final és el que és. La F1 va molt mes
banda d’això, penso que has de ser
constantment per
enllà, hi ha moltes coses que es deci-
una persona molt extravertida, sense
deixen als despatxos i moltes vegades
vergonya i molt segura de tu mateixa
no ser la típica
per interessos, així que és difícil parlar
perquè en el món de la comunicació
del cas Singapur o del que va passar a
sempre hi ha algú que et vol prendre el
“mujer florero””
Mc Laren amb Ron Dennis.
lloc. Ah... i saber acceptar les crítiques, perquè quan treballes de cara el públic
Canviant de to i de tema, què hi ha de
tothom se sent amb dret a criticar-te.
Què és el millor i què és el pitjor de la
veritat en la frase que diu que a la F1 hi
teva professió?
ha molta festa?
El millor, la feina: m’agrada el que faig,
Ha, ha, ha... Sí, és veritat. Però no-
Fotos: Premsa F1
m’agrada la F1 i m’agrada viatjar. A
saltres no podem anar a gaires festes
deria.cat
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
8
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
MÓN VIU
Plàstic, consum i medi ambient
El final d’una manera de viure La importància que té el plàstic a les nostres vides fa que ens preguntem si realment en podem prescindir La batalla pel medi ambient sembla apuntar-se una nova victòria amb la supressió per part dels supermercats de les bosses de plàstic que de forma exponencial no han deixat de contaminar el nostre entorn. Es calcula que una bossa de plàstic triga entre 200 i 400 anys en descompondre’s. És irònic, no obstant, que siguin els supermercats els que proposin l’eliminació de les bosses quan van ser ells que les van crear per motius comercials. Són moltes les veus que s’aixequen per demanar que siguin les grans superfícies les que es facin càrrec de les noves bosses sostenibles. Allò que sí que és segur és que com a societat se’ns obre un nou repte per fer el nostre entorn una mica més habitable.
?
A la vida moderna, el plàstic ha constituït un fenomen molt transcendent. Avui en dia, l’home viu envoltat d’objectes plàstics que en segles anteriors no eren necessaris per a la vida quotidiana. Els plàstics es fabriquen per satisfer les demandes d’una gran vari-
Hem
etat d’usos (des de l’emmagatzematge
demanat
d’aliments fins a la tecnologia) i donen
l’opinió al
lloc a una vasta indústria
Facebook i
QUÈ PODEM FER?
Per tot això, estaríem d’acord en afir-
A causa del paper determinant que ha
Hi ha plàstics que no són susceptibles de
avocat el món és un fet que demostra
Neus Porta: Si
exercit aquest material en el seu de-
ser assimilats un altre cop per la natura
la nostra incapacitat com a espècie
però van ser els
senvolupament, en el millorament de
perquè el seu material triga molts anys a
per crear i viure en un entorn sosteni-
supers els que les
les condicions de la vida de l’home i
degradar-se. Davant això, s’ha establert el
ble. Però, davant de la importància del
van crear, haurien
l’accelerat creixement de la ciència i la
reciclatge de productes de plàstic, que con-
plàstic a les nostres vides, podem pres-
de pagar per
tecnologia. Però el progressiu deterio-
sisteix bàsicament en recollir-los, netejar-
cindir o aprendre a fer-lo servir d’altres
netejar-ho tot!!
rament del medi i l’esgotament de les
los, seleccionar-los per tipus de material i
maneres? Sembla que la resposta va
Andrea Clemente
matèries primeres, fan necessària una
fondre’ls un altre cop per ser utilitzats com
per aquesta segona línia, que posa de
Gamarra: kin fastic,
reflexió profunda sobre els mecanis-
a matèria primera addicional o alternativa.
manifest la necessitat de prendre cons-
jobar i lo pitjor esk
ciència del nostre entorn.
aixo creix,...
Civilització del plàstic
mes de producció i consum humans.
mar que la contaminació a la que hem
La substitució dels plàstics actuals per
ens han dit:
Entra a Facebook
plàstics biodegradables és una via per la
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
QUÈ SÓN ELS PLÀSTICS?
qual l’efecte contaminant d’aquells es veu-
deria.cat
Els plàstics són materials orgànics poli-
tades com a residus orgànics i eliminar-les
mèrics d’alta massa molecular. Són mo-
als dipòsits sanitaris, on la seva degrada-
lècules gegants formades per àtoms de
ció es realitzi en exigus períodes de temps.
o deria.cat i digues què en penses!!
ria disminuït al medi ambient. Les deixalles de plàstics biodegradables poden ser trac-
carboni juntament amb d’altres d’hidrogen i oxigen, i, en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una
PROCESSOS D’ELABORACIÓ
gran utilitat per a la indústria. Els plàstics
La primera part de la producció de plàstics
són substàncies formades per macromo-
és l’elaboració de polímers en la indús-
lècules orgàniques anomenades polímers.
tria química. Avui en dia, la recuperació
Aquests polímers són grans agrupacions
postconsumidor és essencial també. La
de monòmers units mitjançant un procés
part de producció de productes terminats
químic anomenat polimerització. Els plàs-
per la indústria manufactura actua sobre
tics proporcionen el balanç necessari de
els plàstics en forma de gra o resina. Més
propietats que no es poden aconseguir
freqüentment, s’utilitzen diverses formes
amb altres materials, per exemple: color,
de modelat (per injecció, compressió, ro-
poc pes, tacte agradable i resistència a la
tació, inflació, etc.) o l’extrusió de perfils o
degradació ambiental i biològica.
fils, per generar millors resultats.
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA
9
Arriben els XXXII Premis Baldiri Reixac Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la nostra cultura. L’organització dels premis, que compta amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, atorgarà 115.200 euros de dotació total en tres modalitats: Premis a les escoles, Premis als alumnes i Premis a mestres i professors.
en un projecte educatiu i lingüístic que s’estigui aplicant.
I els Premis a mestres i professors
PARTICIPA-HI!
estan dividits en un premi a un estu-
Els formularis d’inscripció es poden baixar
di, assaig o recerca pedagògics que
Els Premis als alumnes seran atorgats a
d’Internet, del web www.fundaciolluiscarulla.
treballs escolars fets en català realitzats
cat. Si tens qualsevol dubte, pots trucar al
en equip per alumnes d’ensenyament no
telèfon 93 200 53 47 o escriure un correu
universitari. L’import del premi es desti-
electrònic a: info@fundaciolluiscarulla.cat
narà a llibres o materials didàctics en català escollits pels alumnes guardonats.
Grup de guanyadors de l’edició anterior dels Premis Baldiri i Reixach
contribueixi a millorar els processos d’ensenyament aprenentatge a les escoles, un premi a una experiència didàctica amb relació a l’aprenentatge de la llengua en qualsevol àrea del currículum i a la creació de condicions que afavoreixin l’ús del català entre els alumnes, i un premi extraordinari anomenat “110 anys d’esport i ciutadania”, convocat conjuntament amb la Fundació FC Barcelona amb motiu del 110è aniversari del FC Barcelona, i que serà concedit a experiències didàcti-
En els Premis a les escoles, serà pre-
ques que fomentin l’ús dels valors de
miada la qualitat global, en llengua i
l’esportivitat com a eina de cohesió
continguts, de les escoles, instituts,
social.
centres de formació d’adults i centres universitaris de formació del professo-
Text: Fundació Baldiri i Reixach
rat quant a la catalanitat, concretada
deria.cat
10
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
TEMA DEL MES
Dos joves catalans, competència de Google? Eyeos és un escriptori virtual al qual es pot accedir des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa Sempre estem buscant fora, com si el talent innat i la capacitat per generar negocis nous i revolucionaris només pogués sorgir dels Estats Units o altres països llunyans. No és el cas. La història d’Eyeos s’inicia a Olesa de Montserrat, on en Pau GarciaMilà i en Marc Cercós, quan tenien només 17 anys, van començar a gestar una idea que, segur, transformarà la nostra manera d’utilitzar la xarxa. Però... què és Eyeos? Per a què serveix? Com han arribat fins aquí en Pau i en Marc?
Eyeos, una nova manera d’utilitzar la xarxa L’Eyeos, segons ens explica en Pau, és
magatzemar informació. Es defineix com el primer sistema lliure (per tant, gratuït i que els usuaris poden anar millorant) de
+INFO
“cloud computing”. O el que és el mateix: un escriptori com el que tots tenim al nos-
Alguns programes
tre ordinador, però que està a la xarxa i
que trobaràs a
que pots consultar des de qualsevol lloc
http://ca.eyeos.org:
del món on hi hagi connexió. eyeCalendar:
“Calia obrir el projecte a la
gestor de calendari.
En Pau Garcia Milà i en Marc Cercòs, fundadors d’Eyeos
eyeDocs:
comunitat per
mes i compta amb un grup de desenvolu-
processador de textos
padors globals (Europa, Estats Units, Àsia
amb compatibilitat
millorar el sistema”
i Sud-Àfrica) i amb més de 15.000 descàrregues al mes. I, el proper 1 de gener, llançaran la versió 2.0. Que tremoli Google...
un sistema operatiu virtual de codi obert, cosa que permet controlar la privacitat.
S’ha acabat allò d’anar amb el llapis de
Pots compartir, crear i consultar arxius
memòria amunt i avall. Des del 2006, es
de text, àudio i vídeo a la xarxa amb qui
va obrir el lloc eyeos.info, que ofereix el
De visionaris a empresaris reconeguts
vulguis, sense la necessitat de tenir un
servei gratuït en línia. Actualment, el sis-
Imagineu què els devien dir a aquests dos
ordinador amb molta memòria per em-
tema està disponible en més de 30 idio-
adolescents quan buscaven algú que els
En Pau i en Marc només tenien 17
amb molts formats com el del Word o el de l’OpenOffice.org Writer.
anys quan van crear Eyeos eyeMedia: reproductor d’MP3.
eyeNav: navegador web.
eyeZip: utilitat per descomprimir arxius ZIP. La gent d’Eyeos. En Pau i en Marc als l’extrems de la fila superior
11
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
TEMA DEL MES
UN ESCRIPTORI A LA XARXA
ajudés econòmicament amb el projecte.
què els ajudi a convertir Eyeos en una
Doncs segurament no va ser un camí gaire
veritable pyme. Però, si és un servei
fàcil... Sempre diuen que els visionaris no
gratuït, com guanyen diners?
Eyeos és, en realitat, un escriptori com el
són profetes a la seva terra. I aquest cas
que tots tenim al nostre ordinador, però
no és una excepció. Però al projecte, tot
Bé, l’empresa es finança a través de la
que està a la xarxa i que pots consultar
i les dificultats, s’hi anava sumant gent.
formació i els serveis que ofereixen als
des de qualsevol lloc del món on hi hagi
I en Pau i en Marc, que no eren experts
clients que demanen una versió específi-
connexió: des del mòbil, des de casa, des
ni en programació ni en disseny gràfic,
ca. Si un usuari corrent no entén alguna
d’un parc on hi hagi wifi... o des de l’institut.
anaven aconseguint aliances. En Pau ho
aplicació, pot preguntar a la comunitat, o
tenia clar des del primer dia. Tot havia de
proposar un canvi. Si una empresa - pú-
fer-se a través de programari lliure. Calia
blica o privada - vol utilitzar el sistema,
obrir el projecte a la comunitat per, entre
doncs se li prepara una versió segons les
tos, anar millorant el sistema.
seves necessitats. Tot i que els va costar convèncer gent d’aquí al principi, avui en
Però la genialitat està, precisament,
dia, la Generalitat de Catalunya és un dels
en això. Tothom creia que els projectes
seus millors clients. I, després de sortir
fets en programari lliure no podien tenir
recomanats a les millors revistes i webs
rendibilitat econòmica. Greu error. Des
del món, ara toca el veritable reconeixe-
del 2005, són oficialment una empresa,
ment: el de casa. L’equip d’Eyeos ha sigut
amb la principal seu al centre de Barce-
guardonat aquest octubre amb el Premi
lona on, entre hores de feina i il·lusions,
Nacional de Comunicació, en la secció
van jugant partides al futbolí que es van
d’Internet, que atorga la mateixa Gene-
comprar amb els primers beneficis. Ara
ralitat i que està dotat amb 15.000 euros.
tenen entre 23 i 24 anys, i la cosa ha
Ara, el futbolí pot ser més gran.
canviat bastant. Ja no estan sols. Tenen un grup de professionals amb ells i han
Albert Lladó (albert@edicat.cat)
“fitxat” al francès Pol Watine – funda-
Fotos: Eyeos
dor de projectes com Easynet – per a
deria.cat
www.jovesiconduccio.cat
12
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
REPORTATGE
La nostra proposta pedagògica per treballar a classe és...
El PICASSO de PALAU
I FABRE
El poeta català es va convertir en el màxim expert mundial Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - Barcelona, 2008) va ser un polifacètic poeta, escriptor i crític d’art català, un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso. Fins i tot, l’artista el va reconèixer com a autoritat per autentificar obres dubtoses de pertànyer a Picasso o no. A Caldetes, des del 2003, podem visitar la fundació que porta el seu nom, on podrem veure obres tant del malagueny com d’altres pintors de referència.
EL PALAU expert
poc convencional, que es va definir a
PICASSO I PALAU, de l’admiració a l’amistat
Els treballs que Palau va escriure sobre Picasso abasten pràcticament tots els gèneres: teatre (Homenatge a Picasso, 1971), poesia (Teoria dels Colors, 1946) i, sobretot, assaig, que és on trobem els tres monumentals volums sobre Picasso que constitueixen l’estudi més minuciós. El componen Picasso vivent (1881-1907), de 1980; Picasso cubisme (1907-1917), del 1990, i Dels ballets al drama (1917-1926), de 1999. Cal una reivindicació d’un assagista sí mateix com a poeta maleït (com el mateix Baudelaire, amb la seva crítica
La relació entre Palau i Picasso va més
d’art tan poc ortodoxa dels Salons) i
enllà d’una estricta relació personal,
que, havent produït milers de pàgines
que va començar l’any 1947 i que va
sobre el pintor, té encara poca presèn-
néixer quan, a principis dels anys tren-
cia a l’escola catalana.
ta, un jove Palau queda impressionat per la visió de la reproducció d’un
ALQUÍMIA i teatre-espasme
quadre de Picasso, La vida, obra mes-
L’obra de Palau i Fabre és un corpus que
tra del pintor en la seva època blava.
es basa en veure la vida com una aventu-
“El blanc es fa desitjar. La violació comença. Deixar o no deixar el blanc? Però
Palau arriba a París, el desembre de
ra poètica. D’aquesta manera, troba en
deixar-lo és sempre deixar-lo per a un altre. Tots els espais en blanc són per a
1945, només amb el “desig de conèixer
la figura de l’alquimista medieval un me-
mi, són per a vós, són per a qui primer hi arribi. Una tela en blanc, una quartilla
a Picasso”. I és que ja en l’època prè-
tàfora perfecta de mitjà d’exploració, de
en blanc, una carta en blanc. Tot és possible. Tot s’amaga darrere el blanc. El
via a aquesta relació, Palau va escriure
barreja de diversos elements (i gèneres),
blanc és sempre metàl·lic, acerat, i punxa els ulls. Un vers sobre la quartilla,
el seu primer llibre sobre el pintor, Vi-
de recreació, d’artefacte per desintegrar
una taca sobre la carta, un color sobre la tela, són funcions elementals, essen-
des de Picasso.
l’home occidental, monolític, i per anar
cials, necessàries. Però un vers en requereix un altre, una frase en demana
més enllà de la racionalitat a través de
una altra, un color sol amb el blanc resulta incestuós, provocatiu, ofensiu,
Finalment, va conèixer Picasso l’any
conceptes que - ara - esdevenen artístics
immoral. És una copulació massa ostensible. A qui es dirigeix principalment el
1947 i la relació es va perllongar fins al
com la mort, la nit o el somni.
blanc? A la nostra ploma, al nostre enteniment, al nostre pinzell? A cap d’ells:
1972, amb un total de vint-i-cinc anys
el blanc es dirigeix sempre al nostre sexe. Cal violar el blanc. Allí la taca roja
en els que Palau va establir amistat
Les fronteres entre teatre i poesia, així,
diu la seva sang, el blau diu el seu mar o el verd la seva entranya. Cal comba-
amb l’artista i en els que van realitzar
no són gens rígides. Basant-se en Poe,
tre la inhumanitat del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar
nombroses sessions de treball que
i en els seus “poemes-espasme”, crea
tots els secrets, obligant-lo a despullar-se. Llavors potser ens dirà amb accent
Picasso anomenava “reclamacions”.
el que anomenarà “teatre-espasme”,
desesperat les nits passades vora el foc, esperant, amb la tristesa entre els
D’aquestes converses, i del seguiment
canviant el tempo teatral, fent un text
grisos de la mà. O sabrem una passió nodrida entre les dents sense ni un tros
que Palau ha realitzat sobre la vida
poc retòric, amb la màxima conden-
de pa per mastegar. O ens revelarà, a cau d’orella, aquell matí purísssim que
i l’obra de Picasso, van sortir més de
sació dels mots, i que intenta que
duia amagat sota l’arc de la cella.
vint llibres i nombrosos articles, col·
l’espectador no respiri fins al final de
No hi ha cap marbre de Grècia darrere el blanc”.
laboracions i conferències monogràfi-
l’obra, augmentant la intensitat del
ques sobre el pintor. També va dirigir
ritme i disminuint al màxim la duració
una pel·lícula: Picasso a Catalunya.
dels actes. Segons Palau, aquesta con-
CAPÍTOL EN BLANC
Desembre de 1946 (Teoria dels colors)
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
REPORTATGE
13
dern, un home que pot ser, a la vegada,
símbol i, finalment, a l’alter-ego de la veu
biològiques de l’orgasme”.
De Picasso com a TEMA a Picasso com a RECURS
un infant i un vell, un boig i un sensat”.
poètica del mateix Palau i Fabre, havent-se
Més enllà de Palau com a expert, caldria
mimetitzat del tot amb la mirada de l’artista
Palau troba en alguns poetes l’alquimis-
apropar-se a la seva obra com una lectu-
Entès l’art, doncs, com un procés d’explo-
plural, aparentment contradictori, que sap
ta perfecte. És el cas de Llull i Vilanova
ra poètica que fa del pintor malagueny,
ració, i l’artista com subjecte d’aquesta
construir a partir d’esborrar límits, barreres
(“alquimistes” medievals), de Hölderin i
repassant les seves etapes més impor-
recerca, el que es vol és la desintegració
i gèneres. El motor creatiu de Palau i Fabre
Novalis (místics i de tradició mítica) o en
tants i posant especial interès en la tesi
del jo hermètic a través del mimetisme.
acaba sent, en definitiva, la re-(creació) de
Rimbaud i Artaud (exploradors de l’ho-
que afirma que “Picasso reflecteix l’ho-
Mimetisme que és, en realitat, la profunda
la mirada del mateix Picasso.
me nou). Però on l’avantguardisme pren
me del segle XX, amb tots els seus dub-
identificació amb l’altre i la descentralitza-
sentit absolut (“veritat desvetllada”), no
tes... no és un home monolític, com als
ció d’aquest jo occidental, tancat, massa
Albert Lladó (albert@edicat.cat)
com a argument estètic sinó com a for-
altres segles. L’obra de Picasso reflecteix
racionalista. D’aquesta manera, Picasso
Fotos: F.P.F.
ma de vida i de revolta artística, és en
aquesta varietat interior de l’home mo-
passa de ser l’artista admirat al model i el
deria.cat
cepció teatral està basada en “les lleis
Picasso, que es descobert per Palau com l’alquimista universal.
HOMENATGE A PICASSO (1972) “El plor en la tenebra, el plany en la tenebra, la veu en la tenebra remunten als orígens obscurs de la nostra existència.
VOLS SABER MÉS?
Tots som fills de la nit i de la incubació
Vols saber més? Vols veure les obres que
nocturna,
Palau conservava de Picasso? Pots visitar
i no sabem, la incertesa de l’alba,
la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, a 30
què ens amaga.“
minuts de Barcelona: http://www.fundaciopalau.cat
Segona Part. Escena IV.
14
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
reportatge
El temps
és or!
El Banc del temps: intercanvi de temps, d’habilitats i de serveis sense necessitat d’utilitzar els diners!! «No tinc temps», «Quan tingui un moment...» Ets capaç de comptar quantes vegades has dit frases com aquestes? El temps s’ha convertit en un bé escàs i és per això que la iniciativa el Banc del Temps l’ha transformat en moneda de canvi per a persones que volen compartir-lo amb els altres ajudant, aprenent i intercanviant serveis i minuts.
Banc del Temps, valors i origen
ajudar els altres en diferents tasques,
L’intercanvi de temps, d’habilitats i
segons les habilitats que es tinguin.
de serveis sense necessitat d’utilit-
Així, mentre un ensenya una llengua
zar els diners recuperen el valor de
estrangera, un altre pot arreglar un
la solidaritat, de l’ajuda entre les per-
electrodomèstic, passar apunts a net
sones d’una comunitat i de conside-
o ensenyar a cosir botons.
rar el temps com a riquesa. El Banc del temps, doncs, se sustenta en uns
Aquesta iniciativa funciona des de
principis bàsics molt clars: la reci-
principis dels anys 90 a països com
procitat, la confiança i l’ajuda mútua.
Itàlia, Estats Units, Canadà, Regne
Persones de qualsevol edat i proce-
Unit o Portugal per resoldre problemes
dència poden participar-hi: cadascú
de la vida quotidiana d’una manera
ofereix una part del seu temps per
cooperativa. Sovint són gestionats per associacions de veïns, entitats de barri o casals de gent jove o de gent gran,
El talonari del temps
tot i que darrerament l’administració pública hi comença a col·laborar.
La iniciativa té com a moneda de canvi les hores, que es gestionen en un talonari de temps que es reparteix a cada persona adscrita. Hi ha d’haver, és clar, un equilibri entre les hores de dedicació (és a dir, el temps donat) i les hores de temps rebut i la diferència no pot superar les 20 hores. A més, la persona a qui ajudes no ha de ser necessàriament la mateixa que després et doni un cop de mà.
La llista d’activitats i serveis és tan àmplia com el nombre de persones adscrites. +INFO
Solidaritat en temps de crisi
Què puc rebre i què puc oferir?
www.cird.bcn.e
Iniciatives com la del Banc del temps
Com que tothom pot tenir alguna ha-
www.bancdeltemps.
mostren que les persones són ca-
bilitat, els serveis que es poden rebre
org/web/10.asp
paces d’ajudar-se en temps de crisi:
poden ser variadíssims: fer cangurs,
els diners, un bé escàs per a moltes
aprendre tècniques de pintura, ense-
persones, passen a tenir un valor
nyar llenguatge de signes, tenyir els
diferent. El temps, en canvi, es con-
cabells, fer bricolatge, passejar gos-
verteix en riquesa i les persones que
sos, ensenyar a anar amb bicicleta, re-
es troben en situacions d’atur poden
bre consells de cuina, lectures a altres
aconseguir serveis sense la necessi-
persones, classes de guitarra, emboli-
tat d’haver-los de pagar amb diners.
car regals, converses en llengües es-
Una experiència coneguda és la que
trangeres, etc. La llista d’activitats i
es va viure a Argentina durant l’època
serveis és tan àmplia com el nom-
del “corralito” l’any 2002. Aquell any,
bre de persones adscrites, i per
hi va haver una explosió de les xarxes
saber quines activitats pots fer o
d’intercanvi, anominades “nodos”, per
pots oferir, l’organització del banc
tot el país que es van convertir en
del temps et facilitarà una llista
grans eines econòmiques en mans
amb tots els intercanvis possibles.
de la població.
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
reportatge
Bancs del temps a Catalunya Moltes localitats catalanes ja tenen
«Quan tingui un moment...»
bancs del temps, gestionats generalment per associacions locals amb la col·
Pensa en totes les activitats que tens i que podries compartir
laboració dels ajuntaments. A Barcelo-
amb altres persones que en volen aprendre.
na, per exemple, hi ha bancs del temps
Pensa també en tot allò que a tu t’agradaria
als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat
aprendre o aconseguir, la llista és molt gran!
Vella, Bon Pastor, Gràcia, el Raval i Gui-
Tens temps? Les activitats són múltiples:
nardó (aquest és el més antic de la ciu-
• Atenció a les famílies
tat, va crear-se l’any 1998). També n’hi
• Cura del cos i de la salut
ha a Pineda de Mar, Cardedeu, Sant
• Decoració i bricolatge
Cugat, Lleida, Terrassa o Reus.
• Cura d’animals i mascotes • Formació (llengües, música, informàtica, esports, manualitats, etc.)
Irene Torra (irene@edicat.cat)
• Tasques administratives i fiscals
Fotos: Aci Creativo
• Tasques domèstiques
deria.cat
Des d’ensenyar a cosir botons, passant per reparacions, fins a classes particulars
Escola Universitària de Turisme
GRAU EN TURISME SORTIDES PROFESSIONALS Hoteleria I Agències de viatges I Informadors i Guies I Companyies de Transport I Empreses de Lleure Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona - www.ceta.edu.es
Centre adscrit a:
15
16
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
TENDÈRIES
LAURA DIÉGUEZ, emergent promesa del disseny de moda
“Mitjançant la MODA, es poden explicar i transmetre missatges molt potents” “Treball+esforç+il·lusió = desig fet realitat” Flamant guanyadora a la millor creativitat dels Cover T, amb el seu projecte “Monstruoplastia”, Laura Diéguez es consolida com una jove promesa del disseny amb molta projecció. Estàvem molt interessats en saber com s’havia format i com s’ho havia fet per arribar a guanyar. Sempre hi ha un inici per a tot, un moment en què sabem o intuïm a què ens dedicarem. La Laura ens diu “just després d’aquella etapa en què les nenes volem ser perruqueres i els nens futbolistes, tenia molt clar que em volia dedicar a la moda, i vaig començar fent vestits a les meves Barbies... Des de petita, sempre m’ha encantat mirar i remirar les revistes i la roba, i és així com va sorgir dins meu aquest interès cada cop més i més gran.”
Laura Diéguez, exalumna de IED, en finalitzar una passarela
TAL COM RAJA
Algunes de les propostes de la jove dissenyadora
S’ha de trobar, però, la fórmula adi-
Lloc i data de nai-
ent que ens permet convertir el som-
xement: Barcelona,
nis en realitat, la Laura ho té clar:
14/08/87
“treball+esforç+il·lusió = desig fet re-
Un grup de música:
alitat”. I quins han estat els seus mo-
The Prodigy
dels a seguir, tant l’Henrik Vibskov com
Una pel·lícula: La
el Bernhard Willhelm entre altres.
vida es bella Un llibre: El petit
Quan li preguntem per la seva obra,
Príncep
per Monstruoplastia, ens diu que “és
Plat que cuines
un homenatge als monstres de les pel·
millor: el pa amb
lícules de Sèrie B, i també una crítica
“tomata” sucadet
a la voraç societat d’avui en dia. Una
per les dues bandes
societat en la qual les persones bus-
amb un bon xoricet
cant la bellesa caiem en l’excés i ens
Una mania: patidora
acabem convertint en monstres. I al
Una qualitat:
contrari, aquests monstres gràcies a la
optimista
seva fantasia aconsegueixen aquesta
Un somni: teletrans-
bellesa tan buscada per tots.”
portar-me i arribar lluny On t’agradaria anar de viatge? A Tokyo Tens fama de ser molt... diferent
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
TENDÈRIES
la peça i si s’ha de fer algun canvi en el
“Només em va fer falta mirar al meu voltant i veure
patronatge. I si tot és correcte, doncs es comença amb la confecció dels dissenys fins a obtenir finalment la col·lecció.”
17
LA FORMACIÓ ÉS IMPORTANT Per a la Laura, la formació és bàsica per assolir l’èxit: “A l’IED Barcelona, ens formen
ART i denúncia
des d’un principi amb disciplina, però també
Per a la Laura, “mitjançant la moda, es
amb molta llibertat per treballar coneixent-te
poden explicar i transmetre missatges
a tu mateix i traient allò que té cadascú dins
molt potents de manera que resulti di-
seu i poder aprendre així a crear quelcom
ferent i alhora sigui divertit parlar d’un
molt personal, sempre guiat pels professors.
I com es pot inspirar algú per fer una obra
tema que afecta la societat en què vivim,
Els projectes que es fan durant tot el curs
com aquesta? “Només em va fer falta
crec que és un molt bon mitjà de denún-
són interessants i es toquen moltes ma-
mirar al meu voltant i veure l’excés de
cia”. Llavors parlem d’un compromís del
tèries, des de màrqueting fins a disseny, i la
consum que ens rodeja, als carrers, les
dissenyador amb la societat. La Laura
conceptualització. Punts molt importants per
revistes, la tele... I vaig pensar que combi-
ens remarca “té la societat algun com-
sortir ben preparat. El treball en grup també
nar aquest tema amb els monstres seria
promís amb el dissenyador? En aquest
és molt enriquidor per aprendre dels demés
una bona mescla.” La pregunta llavors és
cas, el dissenyador el que vol és trans-
i conèixer altres estils i punts de vista. Es
saber com és passa de la idea, a una col·
metre un missatge a la societat.”
pot ser autodidacta fins a cert punt, però hi
l’excés de consum”
ha tantíssimes coses que et pot aportar una
lecció. La Laura ens comenta que “un cop s’ha desenvolupat la idea i tinc clar què
Finalment, si us voleu dedicar al dis-
vull explicar, es comença amb esbossos
seny, la Laura us aconsella: no perdre la
sobre paper de les idees que tinc sobre
il·lusió, que us hi esforceu i hi dediqueu
què m’agradaria fer, i què acabaran sent
tota la vostra passió. Si voleu veure les
els dissenys de les peces, trobar la silu-
creacions de la Laura properament, po-
eta de la col·lecció, il·lustracions, fer una
dreu fer-ho a www.lafoliedesign.com i
recerca de volums, la carta de color, esco-
al Facebook sota el perfil “la folie”.
llir els teixits... I després es comença fent els patrons de les peces de la col·lecció:
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
en primer lloc s’ha de fer una prova amb
Fotos: Ruben Panzuela/Model: Ferran Bonell
un teixit diferent per veure com queda
deria.cat
Concurs beca Fotoreportatge
Beca ACPG
Fotoreportatge Realitza les fotografies del reportatge mensual de les revistes de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta. La dotació de la Beca és de 4.000 € Poden ser destinatàries de la beca els joves que tinguin entre 16 i 30 anys titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya. Termini de presentació: 31 d’octubre 2009
persona amb experiència!”
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
guia jove
JOVE
EDUCACIÓ
GUIA
MODA
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
SERVEIS
EDUCACIÓ
18
T’obrim les portes al món
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es
· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com
Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.
EDUCACIÓ
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
GRAU EN TURISME Centre adscrit a:
MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
Centre adscrit a:
c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net
EDUCACIÓ
Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
EDUCACIÓ
EUSS - Programes ADD
T’agrada el Turisme?
NIT
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
altaveu
At Versaris,
19
www.enderrock.cat
la revolució del rap en català
QUIMI PORTET Viatge a Montserrat L’astre baixa de la
Rodrigo Laviña, Pau Llonch i Dj Singular, At Versaris, s’han convertit en la referència bàsica quan hem de parlar de hip-hop en català. A Cada Passa (Propaganda pel Fet!, 2009) és una col·lecció de temes amb bases que tant caminen pel soul, el funk i el jazz com s’enfilen per rifs de guitarra demolidors.
tot i que hem tingut el suport de Dive Di-
aquest moment, hi ha voluntats disperses
pàtria celestial per
bosso (7 Notas 7 Colores), és un disc molt
de molta gent que s’expressa a través del
engegar una tra-
nostre pel que fa a producció.
MySpace, xarxes socials i plataformes di-
vessa terrenal que
verses. Hi ha projectes interessants i inci-
ens guiarà fins al
És molt complicat rapejar en català quan no
pients, sí. Però tampoc tantes bandes, i
santuari montserratí. Una expedició solemne i
hi ha referències en les quals emmirallar-se?
de les que hi ha, molt poques són capaces
sentimental, on Portet demostra de nou que la
RODRIGO LAVIÑA: En funció de la llengua,
de fer una bona producció.
tens uns recursos i unes limitacions. Tro-
R.L: Quan ens trobem un xaval de 17 anys que
tètic. Quimi Portet és guapo i fa bones cançons.
bar un llenguatge creïble és una pota bà-
rapegi en català i ens doni trenta mil voltes, ja
I si en aquest disc està més guapo... és perquè
seva música segueix el seu propi corrent ètic i es-
sica per fer funcionar la història. No és el
t’ho explicaré. Llavors ja tindrem escena.
Vau debutar amb Va amb nosaltres (2007)
mateix el català que parla un senyor de 60
P.L: O el dia que puguem muntar un bolo
i l’any passat vau publicar La vida són 2
anys que el d’un nano de 15. Hem de rape-
que peti amb tot de bandes rapejant en
dies, un EP en suport als conductors en
jar tal com parlem.
català, llavors ja ho veurem. De moment,
Coratge!
amb aquest ritme d’edició?
Podem començar a parlar d’una escena de
PAU LLONCH: Només si hi ha ganes de fer-
rap?
I creieu que passarà?
ho bé i el que fas t’agrada. Caldrà veure fins
R.L: No.
P.L: És possible que hi estiguem més a prop
quan ens suportarem... Però el rap, com a
P.L: Què hem d’entendre per escena?
ara que fa cinc anys. Dient això quedem bé,
Punys Fora són
no?
mínim com nosaltres l’entenem, és un gè-
ara mai escoltades. Elisenda Soriguera
PUNYS FORA
no ha passat.
vaga de TMB. Es pot mantenir la qualitat
escriu i canta algunes de les millors cançons fins
una banda de punk-oi! a qui sembla que només
nere molt poc de laboratori, que et permet
Bandes que comparteixen afinitats, espais
R.L: Jo, si el Pau diu coses ben dites i ben
treballar a casa i no dependre d’intermedi-
on tocar, públic, punts de connexió, i els mit-
explicades, mai tinc res més a afegir.
aris. Ara tenim un criteri més clar que quan
jans els engloben dins un mateix context...
vam començar l’any 2004, també hem es-
P.L: De tot això, el que té més a veure en
Roger Palà
i mig de distorsió com Cock Sparrer o Opció K-95.
coltat molta més música i, quant a sonori-
la construcció de l’escena del rap en ca-
Fotos: Juan Miguel Morales
Sonen bàsics però autèntics, odien la policia, els
tats, sabem on volem arribar. A cada passa,
talà és el que fa referència als mitjans. En
enderrock.cat
nazis i tots els polítics mentiders, i acaben cantant
preocupen dos temes: Catalunya i el Barça. Són alumnes de bandes especialistes a ametrallar píndoles de minut
el “Rosa d’abril”. Què més podríem desitjar de la joventut dels nostres barris? Roger Palà
MIQUEL GIL & MANEL CAMP TRIO Miquel Gil & Manel Camp Trio A Miquel Gil, sempre li agrada fer sortides estilístiques. Ara arriba un àlbum amb el pianista Manel Camp que neix de l’espectacle Vellut. Recuperen les versions de Pi de la Serra (“L’home del carrer”), de Leonard Cohen ( “La torre dels sons”) i d’Astor Piazzola (“Balada para un loco”). Versions d’Sting, Paolo Conte i Serrat desfilen per un disc que té la màgia d’un cabaret, de distàncies curtes. Helena Morén Alegret
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
La Ruth té setze anys i, avui, la seva mare li ha proposat fer una visita mèdica al ginecòleg. La Ruth li ha dit immediatament que no hi vol anar, fer una visita ginecològica és passar un mal tràngol. Però la mare de la Ruth no sembla disposada a cedir en la seva proposta. Fa tres anys, ella mateixa va patir un càncer de pit, i una visita a temps li va salvar la vida.
cer càn
càn
Avui en dia, la millor prevenció contra el càncer és una detecció a temps
càn
Benigne
cer
SEXUALITAT
cer
20
Malauradament, el càncer és una malaltia massa present als nostres hospitals. La incidència i la mortalitat causada pel càncer és realment alta als països
càncer de mama és molt estrany en
desenvolupats. I, en concret, el càncer
homes però molt freqüent en dones.
de mama és el tipus de càncer més freqüent en les dones, seguit del càncer de còlon i recte i del càncer d’úter.
La seva incidència augmenta a partir
+INFO Si t’has quedat amb algun dubte, escriu
A Espanya, segons el Ministeri de Sa-
a la psicòloga Laura
nitat, el càncer s’ha convertit en la pri-
Cerdà al correu
mera causa de mort des de l’any 1999.
electrònic:
Un estudi realitzat per l’Àrea d’Epide-
laura@edicat.net
miologia Ambiental i Càncer del Centre
El 33% d’homes
dels trenta. Un càncer de mama en no-
i el 20% de dones
bilitat genètica. Els estudis sociològics
són diagnosticats
nes urbanes i en dones de raça blanca.
de càncer
de càncer de mama a la família, tenir
ies joves és un indicador de susceptidemostren que és més freqüent en zoAlguns factors de risc són: antecedents els gens BRCA1 i BRCA2V mutats, ha-
Nacional d’Epidemiologia de l’Institut
També pots trobar
de Salut Carlos III, en col·laboració amb
més informació a:
L’estimació és que un de cada tres ho-
o la menopausa molt tardana, fer un
l’Agència de Qualitat del Sistema Naci-
- www.aecc.es
mes i una de cada cinc dones seran diag-
ús prolongat d’anticonceptius hor-
onal de Salut, mostra dades tan relle-
- www.todocancer.
nosticats de càncer en algun moment de
monals, seguir una teràpia hormonal
vants del càncer com la seva incidència,
com/ESP
la seva vida, la meitat d’ells sobreviuran
substitutiva, no haver tingut fills, se-
a la malaltia més de cinc anys.
guir una dieta rica en grasses, etc.
els factors de risc, la prevenció, etc.
ver tingut la menarquia massa aviat
El càncer de mama s’anomena també “carcinoma” i es produeix quan hi ha A l’esquerra, les dues zones que estadísticament són més propenses a patir càncer, en el cas de les dones. A la dreta, unes pastilles anticonceptives, amb les que si se n’abusa, augmenten les possiblitats de patir aquesta malaltia
un creixement anormal, accelerat i desordenat de les cèl·lules dels teixits d’una glàndula mamària. Els metges aconsellen a les dones ferse periòdicament autoexploracions per poder detectar ràpidament qualsevol anomalia. El càncer de mama no presenta símptomes durant la primera etapa, però després es manifesta amb un Afortunadament, científics de tot el
o més nòduls diferents al teixit mamari,
món treballen a diari als seus laborato-
durs i que no fan mal. Poden aparèixer
ris per trobar una cura i vacunes per a
més símptomes com irritació a la pell
aquesta terrible malaltia.
(“pell de taronja”), inflamació en una part del pit i enrogiment o descamació
Cap persona està lliure de patir la ma-
de la pell o del mugró. La secreció del
laltia del càncer i, per això, és impor-
mugró és un dels símptomes més fre-
tant conèixer quins són els factors de
qüents i és un signe alarmant que ha
risc i quina és la millor prevenció. El
de fer que es visiti el metge de seguida.
NOVEMBRE 09/SECUNDÈRIA 139
SEXUALITAT
21
COM FER L’AUTOEXPLORACIÓ? Es recomana realitzar-la just en acabar la mens-
cer
el mateix dia de cada mes. L’autoexploració, cal fer-la davant del mirall. Primer, amb els
càn
càn
cer
truació o, en el cas de les dones amb menopausa,
”La millor prevenció contra el càncer
braços estesos, cal mirar l’aspecte de la pell, si hi ha enrogiment o nòduls als pits i comprovar si hi ha retraccions als mugrons. Després, cal aixecar els braços i comprovar si
és una detecció a
ambdós pits s’eleven de manera simètrica i si el seu contorn és
temps.” El càncer de mama pot passar quatre
nòstic, indica que hi ha metàstasi i l’es-
fases. La primera de totes és la menys
perança de vida als cinc anys és del 16%.
regular. S’han de palpar els pits amb la mà contrària al pit que s’explora. I, finalment, cal pressionar suaument el mugró
perillosa perquè el tumor no és més gran de 2 cm i no s’ha estès a altres zones del
Avui en dia, la millor prevenció contra
per tal de comprovar si surt lí-
cos. En aquesta fase, el càncer no pro-
el càncer és una detecció a temps. Es
quid. Un cop s’hagin explorat els
dueix dolor. El pronòstic de vida en cinc
recomana fer autoexploracions ma-
anys és gairebé del 100%. En una sego-
màries i revisions ginecològiques de
na fase, el tumor està entre 2 i 5 cm i,
manera regular. A partir d’una determi-
independentment d’haver-hi metàstasi,
nada edat, és aconsellable fer mamo-
el tumor ha afectat els ganglis limfàtics
grafies periòdicament.
pits, cal comprovar l’existència de possibles nòduls a les axil·les. L’autoexplotació s’ha de fer cada mes, ja que es tracta de detectar possibles canvis respecte a mesos anteriors. Aquest senzill
de l’axil·la. En una tercera fase, el tumor ha crescut més de 5 cm i ha afectat les
Laura Cerdan (lauracerdan@edicat.cat)
procés que no dura més de deu minuts i
zones més properes a l’estèrnum. La
Fotos: ACI Creativo
les visites al ginecòleg, ens poden salvar
quarta fase és la que presenta pitjor pro-
deria.cat
la vida.
22
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
cultura
Recomanem
Agenda novembre09
LLIBRES
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Dies: novembre
EL PARAISO DE LOS
LA MUTACIÓ
GATOS
SENTIMENTAL
La Castanyada
Émile Zola
Carme Torras
Teatre
Editorial Gadir
Pagès editors
Tot Catalunya
15 euros
18 euros
Segons el número de panellets, moniatos i
56 pàgines
319 pàgines
castanyes
Un gat somia amb la llibertat i, quan la té, troba a faltar la calor de casa, el coixí de plomes, la carn fresca... Què és preferible, les comoditats d’una presó o les aspres alegries de la llibertat? Émile Zola (París, 2 d’abril de 1840 - 29 de setembre de 1902), va ser un escriptor francès considerat com el màxim exponent del Naturalisme i va tenir un paper destacat en la revisió del procés a Alfred Dreyfus. En català, ha estat traduït per Narcís Oller, Miquel Martí i Pol, Alfons Maseres, Lluís Maria Todó i Margarida Casacuberta.
A La mutació sentimental, premi Pedrolo 2007, l’interès científic es fon amb el literari en una societat futura on els robots personals han modificat el pensament, les relacions i els sentiments per millorarlos o empitjorar-los, segons l’apreciació de cadascú. Segona novel.la de la Carme Torras, robotista i professora d’investigació de la UPC i afeccionada entre d’altres coses a la ciència-ficció.
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. Dies: fins al 08-11-2009
Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza dirigit per Sílvia Munt
CINEMA
Teatre Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran. Paça de les Arts, 1. Barcelona www.tnc.cat De 15 a 24 euros
Espectacle recomanat a partir de 16 anys.
Dies: fins al 20-11-2009
Imatges i memòria de Mauthausen Exposició Lloc: Capella Santa Àgueda. Plaça del Rei, 9. Barcelona www.museuhistoria.bcn.cat Entrada gratuïta
Exposició itinerant impulsada per les Amicals de Mauthausen de França i d’Espanya i pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria. Es va inaugurar el 6 de maig de 2005 al camp de Mauthausen amb el propòsit de retre homenatge a les víctimes de la persecució nazi.
CREPUSCLE 2
ZOMBIELAND
Director: Chris Weitz. Actors principals: Robert
DirectorRuben Fleischer. Actors primcipals:
Pattinson, Kristen Stewart, Nikki Reed,
Woody Harrelson, Jesse Eisenberg, Emma
Ashley Greene, Jackson Rathbone, Kellan Lutz
Stone, Abigail Breslin, Amber Heard
120 minuts
95 minuts
Dies: 20 i 21-11-2009
Bella Swan (Kristen Stewart) cau desolada per la inesperada marxa del seu estimat vampir, Edward Cullen (Robert Pattinson), però el seu esperit es comença a recompondre gràcies a la creixent amistat amb l’irresistible Jacob Black (Taylor Lautner). Sobtadament, Bella es troba immersa al món dels homes llop, ancestrals enemics dels vampirs, i la seva lleialtat és posada a prova...
En un món ple de zombis, Flagstaff és un jove que es troba aterrit per la situació. La covardia precisament li ha permès que el seu cervell encara es mantingui al seu cap. No obstant això, es veurà forçat a treure el poc valor de què disposa per unir-se a una banda de supervivents a la qual pertany Albuquerque, un caçador de morts vivents de qui es fa amic.
Concert
Depeche Mode Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. Barcelona 934262089
WEB
Dies: fins al 15-11-2009
Biodiversitat Exposició ORSAI.ES
FANTASY FOOTBALL
http://orsai.es
http://es.uclfantasy.uefa.com
Plaça de Pau Vila, 1. Barcelona (davant del Museu d’Història de Catalunya). www.bcn.cat/museuciencies
Hernán Casciari va néixer a Mercedes, Buenos Aires, el març de 1971. És escriptor i periodista. Ha rebut el 1r Premi de Novel·la a la Biennal d’Art de Buenos Aires (1991), amb la novel·la Subir de espaldas la vida, i el premi Juan Rulfo (París, 1998), amb el relat Ropa Sucia. Des de l’any 2000, resideix a Barcelona, .
Comença una nova temporada de futbol europeu i, un any mes, encetem la nova temporada del joc Fantasy Football, el joc on line que acull jugadors de tot el món. Jugar és molt senzill, només t’has de registrar i triar una alineació. Els millors de cada jornada poden optar a diferents premis.
Entrada gratuïta
Aquesta mostra explica als seus visitants en què consisteix la biodiversitat i perquè i com cal conservar-la. A més, s’endinsa dins de l’ecosistema mediterrani donant a conèixer cada part que el forma.
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
SECUNDÈRIA 139/NOVEMBRE 09
històries de catalunya
cultura
23
Teatre als carrers de Tàrrega
CIES I EXPOSICIÓ
Dies: 27-11-2009
Muse Concert
Pavelló Olímpic de Badalona. Av. Alfons XIII, s/n. Badalona 933978161
Dies: fins al 31-12-2009
Josep Pla (1897-1981)
Al setembre del 1981, amb el nom de Fira del Teatre Trifulques i Xim-Xim al Carrer,
Teatre
neix la Fira de Teatre de Tàrrega. Els seus principals impulsors són Eugeni Nadal,
Fundació Josep Pla. Palafrugell
alcalde de Tàrrega, Xavier Fàbregas, cap del Servei de Cinematografia i Teatre de
www.fundaciojoseppla.cat
la Generalitat de Catalunya, i Joan Font, director d’Els Comediants.
4 euros
Cada divendres a les 18h. Dies: fins al 31-12-2009
Parlem de drogues Exposició
De fet, a tombants dels anys 70 i 80, la reinstauració dels ajuntaments democràtics i el seu desig d’impulsar les festes populars afavoreix aquesta mena d’iniciatives que tenen el carrer com a referent. I, a més, en aquest context, apareixen moltes companyies de teatre i grups musicals, com Els Comediants (1978), VolRas (1980), La Vella Dixieland (1980), El Tricicle (1980)...
CosmoCaixa. Carrer Isaac Newton, 26. Barcelona
Durant els primers anys de vida, la Fira potencia els vessants de festival o de mostra
932126050
d’espectacles. El 1981, sota la direcció d’Els Comediants, es combina teatre, ani-
de 2 a 3 euros
mació, música i cultura popular. I tot plegat té un caràcter espontani, improvisat i
“Parlem de drogues” és una exposició per reflexionar sobre les drogues, l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen sobre la salut i la importància de la prevenció. I també sobre com dur a terme arguments propis des del coneixement per prendre decisions amb responsabilitat. Dies: fins al 31-12-2009
Els pares de la tècnica Activitat
voluntari. Tres anys després, es crea un equip d’organització i Els Comediants en deixen la direcció. El 1985, es constitueix el Patronat Fundació Pública Municipal Fira de Teatre al Carrer. I, en el sisè aniversari, l’equip directiu es professionalitza i la Fira aconsegueix ser una entitat autònoma separada de la festa major, d’on havia sorgit. I, simultàniament, s’estableix el doble objectiu d’impulsar espectacles que puguin interessar als programadors i el d’oferir representacions festives que puguin captar el màxim de públic. La progressiva especialització implica la separació entre la direcció artística i la direcció tècnica o gerència. De tal manera que, sense deixar de ser una festa popular al carrer, esdevé -cada vegada més- un mercat d’espectacles. Així, a partir
Museu de la Tècnica de l’Empordà. Carrer
de la desena edició, en obrir-se pas als festivals i a les grans cites teatrals d’àm-
Fossos, 12. Figueres.
bit europeu, la Fira aconsegueix una notable projecció internacional i esdevé una
www.mte.cat
cita obligada per als programadors d’arreu del món. I, en aquest context, des del
3 euros
1999, s’inicia una important difusió a l’Estat espanyol, que culmina el 2001 amb
“Els Pares de la tècnica” és una nova activitat del Museu de la Tècnica de l’Empordà que permet al visitant descobrir, de forma lúdica i atractiva, la història d’alguns dels objectes més representatius de la col·lecció Padrosa-Pierre. El recorregut proposat repassa, així mateix, les primeres passes de la mecanització de la vida que va tenir lloc a banda i banda de l’Atlàntic durant els segles XIX i XX. L’activitat, d’una hora de durada i adreçada al públic familiar, es porta a terme els caps de setmana i durant els períodes no lectius.
l’entrada de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música al Patronat de la Fira de Teatre. Fins al punt que, el 2005, en la seva 25a edició, la Fira de Teatre és un dels mercats internacionals de les arts escèniques més dinàmics d’Europa. En definitiva, l’èxit de l’actual Fira és el resultat de l’acumulació de l’esforç de molts anys de treball, a partir d’aquella festa popular inicial.
deria.cat
Oriol
Helena
Junqueras
Moliné