SECUNDÈRIA144
SPLMNT ENSENYAMENT
ABRIL 2010
Una mirada al teu futur: Saló de l'Ensenyament
PUBLIReportatge / pàg. 3
PUBLIREPORTATGE / pàg. 7
ENTREVISTA / pàg. 8
Rosa del Vents: anglès per a tothom
Abat Oliba CEU: periodistes del futur
Eugeni Villalbí: ens parla sobre la "generació ni-ni"
SUPLEMENT ENSENYAMENT
2
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
editorial
L’HIPERBÒLIC
Un punt de trobada on podràs escollir el teu futur 2
EDITORIAL Saló de l'Ensenyament
3
PUBLIREPORTATGE
Saló de l'Ensenyament
Rosadel Vents. Cursos d'anglés a l'estranger per a tothom!! 4
REPORTATGE El teu futur passa pel Saló de l'Ensenyament
6
reportatge Tria bé el teu futur, entra a Unidata
7
PUBLIREPORTATGE Universitat Abat Oliba CEU. Preparem periodistes per a la nova era de la informació
8
entrevista Eugeni Villalbí. Secretari del Departament de Joventut
10
REPORATTGE La Formació Professional: una bona opció
12
reportatge
El Saló de l’Ensenyament, que es celebra entre el 17 i el 21 de març a la Fira de Barcelona, reunirà 180 centres de tots els nivells educatius i es reforçarà l’FP. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional.
Generació ni-ni 13
allò que més convingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats i les expectatives laborals i acadèmiques. Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animarvos a què ens visiteu a l’estand que tindrem a la fira. Estarem encantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem treballant en el nou web, i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més de
En aquest suplement que Secundèria ha pre-
70.000 persones visitin el Saló i, per això, entre
PUBLIREPORTATGE
parat, podreu trobar algunes de les propostes
tanta informació, esperem que aquesta petita
ESEC, la diferència en l'educació superior de negocis
més interessants. Podreu consultar alguns dels
guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar
estudis oficials, escoles professionals i ofertes
propostes educatives.
sorteig de taules de snow Entra a www.deria. cat, entra al sorteig, possa les teves dades i molta sort!!!
universitàries. Tot un ventall de possibilitats
Fotos: AciCreativo
que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir
més a www.deria.cat
3
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
PUBLIREPORTATGE
ROSA DELS VENTS
Cursos d’anglès a l’estranger per a tothom!! Rosa dels Vents posa l’anglès al teu abast!!! Cada any, més de 50.000 joves participen als programes que ofereix Rosa dels Vents, empresa especialitzada des de fa més de 30 anys en activitats del temps lliure i turisme juvenil. Joves de totes les edats participen tots els estius als nostres programes, tant a Catalunya com a l’estranger, especialment als cursos d’idiomes a Anglaterra i Irlanda. Sabem que cada jove necessita un programa adequat al seu nivell de maduresa individualment. Ens distingeix el tracte personalit-
Anglaterra per als joves de 10/14 anys: St Martin’s Ampleforth
zat i la gestió dels nostres propis programes.
Situat a Gilling East, un atractiu i tranquil poble a
personal i lingüística. Per això, tractem cada petició
pocs quilòmetres d’Ampleforth, dins del Comptat Les estades fora de casa, ja sigui a Catalunya o bé
de Yorshire. L’escola es troba dins un marc incom-
a l’estranger, aporten als joves vivències úniques
parable, l’emplaçament del centre és un castell da-
que els ajuden a desenvolupar-se com a persona.
tat del Segle XIII, vorejat de zones verdes i amplis
Sense oblidar que, a més de fer amics i divertir-se,
jardins. Disposa d’àmplies aules equipades, sales
aprendran l’anglès, una eina comunicativa quasi
d’ordinadors, sala TV, gimnàs amb pista de futbol,
indispensable per al seu futur.
bàsquet i bàdminton, i camp de rugby i de criquet.
Alumnes a una estada a Irlanda
i
Per a més informació de les nostres estades:
Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es
Cursos a l’estranger a partir de 849 Euros
Estades a Catalunya 902 200 005 www.rosadelsvents.es
Aquest any, volem que TOTHOM pugui tenir el privilegi d’estudiar l’anglès i oferim cursos complets amb preus MOLT ESPECIALS. Estades d’11 dies a Anglaterra o Irlanda a partir de 849 Euros, vol inclòs.
Classes d’anglès amb professors nadius Durant la estada a l’estranger, els joves aprenen
Catalunya per als joves de 6/16 anys
un altre idioma en grups reduïts i amb professors
A Catalunya, oferim les colònies d’anglès. Tenim
nadius. Aquestes situacions requereixen un esforç
diversos centres, la majoria a la Costa Brava, amb
per poder comunicar-se i, per tant, ofereixen la
diferents programes adreçats a nens des dels 6
possibilitat de millorar el nivell oral de l’anglès.
fins als 16 anys. Aprenen l’anglès a través de jocs amb els monitors, que recreen al màxim un am-
Tot tipus de programes
bient anglosaxó. Estades setmanals a partir de
Rosa dels Vents ofereix un ampli ventall de pro-
351 Euros.
grames. A més d’Irlanda i Anglaterra, proposem
Programa d’activitats amb monitors nadius
Irlanda per als joves de 15/17 anys: Midleton College
Els joves participen també en un programa d’acti-
Situat a Midleton, una petita població situada al
vitats esportives i culturals, com tallers especialit-
Comptat de Cork, al surest d’Irlanda, a només 22
Preus tot inclòs
manya, Escòcia, Malta, Canadà, Austràlia i els Es-
zats en dansa o teatre, jocs tradicionals i costums
km de la ciutat de Cork. L’escola va ser fundada
Els nostres preus inclouen el bitllet d’avió des de
tats Units. Tant per a joves com per a adults, amb
típics de cada país, esports en equip com el rugby
per Elizabeth Villiers, tutora de Guillem III d’An-
Barcelona i els trasllats de l’aeroport, (anada i tor-
allotjament en família, en escoles internacionals o
o el criquet, entre d’altres. I es diverteixen amb
glaterra, el 1696. Té una gran i orgullosa tradició
nada) només per als viatges a l’estranger, l’allot-
bé a casa del professor.
les nostres activitats nocturnes ballant al ritme de
d’educació dins el país. Disposa d’àmplies aules
jament en pensió completa, les classes d’anglès i
Si no vas tenir l’oportunitat d’aprendre anglès, ara
la musica, cantant, mirant pel·lícules, o amb les
equipades, sala d’ordinadors, sala TV, futbolí, pista
el programa d’activitats esportives i culturals. Amb
és el teu moment. POSA’T AL DIA!!!
festes temàtiques. Tot en anglès i supervisat pels
esportiva polivalent, pista de tenis, pista d’hoquei
tot el material i equip humà necessari per al de-
nostres monitors.
i piscina.
senvolupament de la estada.
també destinacions interessants com França, Ale-
Text i Fotos: RV més a www.deria.cat
4
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
Donar resposta a la demanada d’informació i orientació als estudiants és l’objectiu principal
El teu futur passa pel
Saló de l’Ensenyament
Esvaeix tots els dubtes que puguis tenir sobre què fer un cop acabis la secundària
Aquesta 21a edició, que se celebrarà del 17 al 21
Diferents opcions...
Saló dels Idiomes
de març a la Fira de Barcelona, és una oportuni-
La Generalitat oferirà al seu estand tota la infor-
Cada cop més, les empreses demanen que els
tat immillorable per conèixer de primera mà les
mació sobre l’actual oferta d’estudis postobligato-
seus treballadors parlin una llengua estrangera
novetats que les universitats tenen previstes per
ris a Catalunya, posant especial incidència en els
de manera fluïda. I el saló posa a l’abast de tots
al curs vinent. Al Saló de l’Ensenyament, trobaràs
cicles formatius de Formació Professional. Mentre
els estudiants el Saló d’Idiomes on es podrà tro-
la informació de més de 160 centres educatius, el
que a través del Departament d’Innovació, Univer-
bar tota la informació referent a com poder estu-
Saló dels Idiomes i l’espai científic Recerca en Ac-
sitat i Empresa es podrà obtenir assessorament
diar un idioma fora de casa. Cursos a Sud-àfrica
ció. I també, serveis d’orientació i assessorament
sobre les 12 universitats públiques catalanes. Així,
combinats amb voluntariat o cursos d’aventura
personalitzat per ajudar-te a decidir el teu futur
es donaran a conèixer quines són les probes d’ac-
on a part de l’oci es poden aprendre idiomes són
acadèmic i professional.
cés que requereix cada centre, com segueixen el
algunes de les ofertes que podrem trobar. Un
Pla Bolonya, les beques i les ajudes universitàries
altre dels programes estrella serà l’Any Escolar
que es poden obtenir, i els seus requisits. A més,
a l’Estranger, que permetrà realitzar un curs de
l’oferta informativa s’amplia a graus i màsters ofi-
l’ESO o de Batxillerat en un altre país, i garanteix
cials del curs 2010/2011.
als alumnes l’aprenentatge de la llengua. També
Es busca resoldre tots els dubtes que els estudiants puguin tenir sobre el seu futur acadèmic
es donaran a conèixer els requisits i les dates per optar a les prop de 30.000 beques que el
Saló Recerca en Acció
ministeri de l’Interior ofereix a estudiants d’entre 16 i 30 anys per a l’aprenentatge d’una llengua a l’estranger.
Aquest any, s’ha volgut potenciar el Servei d’Aten-
Aquesta àrea del saló inclourà activitats di-
ció a l’Estudiant, on tots els joves podreu resoldre
vulgadores, tallers, experiments científics de
tots els dubtes que tingueu sobre les diferents op-
caràcter lúdic i interactiu per a què els joves
cions del sistema educatiu a Catalunya o a d’altres
d’entre 15 i 18 anys es sentin atrets pels es-
comunitats autònomes, sobre com saber les disci-
tudis de ciència i tecnologia. En aquest espai,
plines que més s’ajustin al vostre perfil, interessos
participaran més d’una dotzena d’universitats,
i aptituds, i informació sobre com poder trobar
centres d’investigació i associacions tecnolò-
tota la informació necessària sobre tots aquests
giques catalanes amb demostracions sobre
temes. A més, el departament d’Educació de la
les últimes novetats i projectes d’investigació
Saló amb l’objectiu d’orientar cap a les profes-
Generalitat també ha ampliat el servei d’orientació
que estan duent a terme.
sions dels diferents àmbits de l’enginyeria eels
Animació multimèdia
joves preuniversitaris. Per aconseguir mostrar
Per tercer any consecutiu, hi haurà al saló una
de manera tàctica quines són les aplicacions
zona d’animació multimèdia a càrrec del Centre
reals i actuals de l’enginyeria, presentaran al-
de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de
guns dels projectes que s’hagin desenvolupat
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquí,
recentment, un enginyer professional aportarà
tots els joves que vulguin podran participar en el
la seva experiència personal per tal de donar
procés de creació d’imatges en 3D i en un taller de
una visió real de la seva feina i explicaran com
realitat augmentada, una tecnologia per superposar
l’enginyeria pot portar a terme multitud de pro-
contingut virtual sobre el món real.
personalitzada per resoldre tots els dubtes que es puguin tenir sobre l’itinerari acadèmic a seguir.
webs: www.ensenyament.com
N
Activitats addicionals
Més de 160 centres educatius estaran presents per assessorar els joves
El Programa Enginycat participarà enguany al
jectes que donen resposta a necessitats socials. webs: www.ensenyament.com
Fotos: AciCreativo més a www.deria.cat
6
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
COMISSIONAT PER A UNIVERSITATS I RECERCA
Tria bé el teu futur, entra a Unidata www.gencat.cat/unidata ofereix tota mena d’informació estadística sobre cada carrera: nombre de matriculats, quin percentatge d’alumnes acaba els estudis o en quin àmbit es troba feina més fàcilment Saps quants estudiants s’han titulat en l’estudi que t’interessa? Saps quants fan Erasmus? Saps quants es titulen en el temps previst? Saps quina és la taxa d’èxit de cada estudi? Aproven més els homes o les dones? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta a www.gencat.cat/ unidata, un nou web del Comissionat per a Universitats i Recerca pensat per orientar els estudiants que volen accedir a la universitat o canviar d’estudis. L’accés és lliure i gratuït. Entra-hi i esvaeix tots els teus dubtes. La Generalitat ha posat en funcionament una nova eina d’Internet pensada per orientar els estudiants preuniversitaris. L’accés és obert per a tothom, i gratuït. A Unidata, els aspirants a universitaris, o els que esteu pensant a canviar d’estudis, hi trobareu dades detallades de cada ensenyament. Per exemple, el nombre de matriculats, la quantitat d’estudiants que té cada professor, la taxa d’abandonament o la xifra d’alumnes que fan Erasmus. Aquesta informació es pot obtenir, a més a més, tenint en compte la nota d’accés, la via (si és batxillerat, titulat universitari, FP) i el sexe. Qui accedeixi a www.gencat.cat/unidata, també
- Què triga a acabar un estudiant
d’accés, dades que vull saber (nombre de matri-
El web conté dades de les set universitats pú-
hi trobarà dades d’inserció laboral per àmbits,
amb la meva nota?
culats, titulats, taxa de rendiment), sexe i estudi
bliques catalanes (Universitat de Barcelona,
dades de recerca, econòmiques i, també, parà-
- Quin percentatge de professors són doctors?
relacionat. Un cop feta la tria, l’ordinador genera
Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat
metres internacionals.
- On van i d’on vénen els estudiants Erasmus?
un informe amb la informació que s’ha requerit. Per
Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu
- Com evoluciona el percentatge d’ocupats i
exemple, quants estudiants homes s’han titulat en
Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Gi-
dret amb una nota d’accés de 6 o més? Unidata
rona i Universitat Rovira i Virgili) més la Univer-
ho respon.
sitat de Vic.
La presentació de la informació és en forma de pre-
aturats en l’àmbit del meu interès?
guntes a les quals s’intenta donar resposta amb da-
- En quina mesura la feina que fan s’adequa
des totalment fiables i contrastades, però també de
a la seva titulació universitària?
manera senzilla i entenedora. Aquestes són algunes
- Com evoluciona la despesa en R+D a
de les 125 qüestions que es plantegen:
Unidata se suma a altres eines del Comissionat
Catalunya en relació a altres comunitats
per a Universitats i Recerca adreçades als estu-
autònomes de l’estat?
diants i consultables també a la xarxa com ara:
- Quants alumnes comencen els estudis que
Què i per què estudiar a les universitats catalanes,
m’interessen?
També podeu configurar el vostre perfil a partir dels
el web de Bolonya, Posa’t a prova (amb exercicis
- Quants es titulen?
següents paràmetres: estudi que m’interessa, nota
per preparar les Provés d’Accés a la Universitat), el portal accesnet (per saber la nota de les PAU i fer la preinscripció universitària) o l’Enginycat, que té l’objectiu de promoure les vocacions d’enginyers. Gran part de la informació prové d’UNEIX, una base de dades implantada pel Comissionat per a Universitats i Recerca, en col·laboració amb les universitats i l’Agència de Qualitat Universitària. Es tracta d’una eina pionera a l’estat. Així ho ha reconegut el Ministeri d’Educació, que ha encarregat al Comissionat que assessori les comunitats autònomes que ho desitgin per fer extensiu aquest
www.gencat.cat/unidata
sistema d’indicadors. Text: DIUE Fotos: Acidstock més a www.deria.cat
7
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
PUBLIREPORTATGE
universitat Abat Oliba ceu
Preparem periodistes per a la nova era de la informació Estudiar Periodisme a la UAO et dóna les eines tècniques i humanes necessàries per aconseguir els teus objectius personals
Des de 2003, la Universitat Abat Oliba CEU ha
Les noves tecnologies formen part indiscutible de la
adaptat les seves titulacions i metodologia a les
pràctica de la producció periodística. Al seu torn, des
directrius que marca el nou EEES, generant una
del primer any, es realitzen tallers de ràdio, televisió,
oferta acadèmica única al mercat universitari ca-
fotoperiodisme i periodisme digital, que permeten a
talà. Concretament, el Grau en Periodisme s’inicia
l’alumne el contacte real i directe amb el periodisme
aquest curs amb un itinerari d’estudis ambiciós i
més actual. També, la participació als Premis Abat
avantguardista, del qual destaquem quatre carac-
Oliba CEU de Periodisme, des del primer curs, moti-
terístiques diferenciadores: la internacionalització,
va i estimula els estudiants a la producció periodísti-
la pràctica de la producció periodística, l’anàlisi de
ca en tots els àmbits, destacant l’esportiu, el social,
la realitat i la formació personalitzada.
el cultural i les noves tecnologies.
El 40% de les assignatures es cursen en anglès,
T’ensenyem a comunicar la realitat i interpretar-
El nostre ambient, propi d’un college, propicia el
Estudiar Periodisme a la UAO et dóna les eines tèc-
fet que permet a l’estudiant no només arribar a
la perquè insistim en la importància de preparar
treball en grups reduïts i l’orientació professional
niques i humanes necessàries per aconseguir els
un domini d’aquest idioma en l’àmbit professional,
persones des del punt de vista humà i no solament
personalitzada a través del Servei de Pràctiques i a
teus objectius personals i accedir al món profes-
sinó també el contacte amb professors i professi-
tècnic. El nostre programa acadèmic ofereix les
la Borsa de Treball, que faciliten la inserció profes-
sional amb totes les exigències d’una carrera que
onals del ram provinents de l’àmbit internacional
eines que permeten a l’alumne analitzar i conèixer
sional en tots els seus vessants (gabinet de premsa,
afronta una nova era plena de reptes apassionants.
a través dels nostres cursos, seminaris, pràctiques
l’entramat del sistema mediàtic aplicant criteris i
analista o periodista) i, en definitiva, el seguiment
Text i Fotos: AOCEU
i intercanvis interuniversitaris.
raonaments humanístics i socials.
personalitzat entre alumnes, professors i tutors.
més a www.deria.cat
8
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
GENERACIÓ NI-NI
“Rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs social col·lectiu” Entrevista a Eugeni Villalbí, secretari del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya Els ni-ni són joves que ni estudien ni treballen, descontents amb la societat actual i despreocupats pel futur que els espera. Però què els ha portat fins aquí, a aquesta desídia? N’hem parlat amb el secretari del departament de Joventut, Eugeni Villalbí, per saber què n’opinen des de la Generalitat. I més ara que una cadena de televisió està emetent un reality show sobre aquest fenomen. Quina és la posició del departament enfront d’aquesta denominació? Els joves que es desentenen completament dels estudis i el treball representen un sector de po-
Imatges del programa de "la Sexta"
blació juvenil molt minoritari. És cert que en els darrers temps ha tendit a incrementar lleument, però el fenomen “ni-ni” no s’hauria de magnificar. Ni de frivolitzar. No s’hi val a posar tota la gent jove al mateix sac i a utilitzar tan a la lleugera termes i etiquetes com “Generació ni–ni”. I, en tot cas, el que ens ha de preocupar és analit-
Què els passa, aleshores, a aquest jovent?
màxima difusió quan va associada a situacions
zar el perquè d’aquest fenomen. Ens equivocaríem
Rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs so-
conflictives o problemàtiques. I, a còpia d’insistir
si carreguéssim tots els neulers només a aquests
cial col·lectiu, amb responsabilitats compartides. I
a vendre una imatge juvenil en clau negativa, es
joves, com ens equivocaríem també si preten
sembla que no tothom està disposat a assumir la
pot generalitzar una percepció de desconfiança
guéssim eximir-los de tota responsabilitat i pre-
part que li correspon. És molt fàcil acusar aquests
envers la gent jove. De fet, ja hi ha una tendència
sentar-los com unes víctimes de la societat.
joves de no tenir valors i dir que ignoren la cultura
a equiparar joventut amb irresponsabilitat, imma-
de l’esforç perquè s’ho han trobat tot fet, sense
duresa, acomodament, incivisme, falta de valors...
voler aturar-se a analitzar com i per què han arribat a aquesta situació.
I el programa en sí...
I també és molt còmode traspassar totes les res-
La televisió crea tendències i models, i té una gran
"La imatge mediàtica dels i les joves troba la seva màxima difusió quan va associada a situacions conflictives o problemàtiques"
influència sobre la població adolescent. Programes
"La televisió crea tendències i models, i té una gran influència sobre la població adolescent" ponsabilitats al sistema educatiu, com s’ha fet tants cops. Perquè en el procés socioeducatiu dels i les joves hi intervenen molts actors. I aquí tots hem d’assumir la part que ens correspon. Començant pels propis joves, d’acord. I continuant amb les administracions públiques. Però sense perdre de vista la família i l’entorn. I quan parlem d’entorn també estem parlant de mitjans de comunicació. De mitjans com la televisió, que utilitza frívolament el fenomen ni–ni per fer un show televisiu en horari de prime time. Com pot influir un programa d’aquestes característiques a la societat i, concretament, en el jovent? D’entrada, pot distorsionar la percepció social sobre la joventut. Lamentablement, sembla ser que la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva
com aquest poden popularitzar el fenomen ni–ni ja
Per tant, hi ha una part de joves que podria ala-
que, segons com, en venen una imatge simpàtica,
bar l’actitud d’un jove ni-ni només per sortir a la
desenfadada i “guai”. En aquest sentit, la influèn-
tele i convertir-lo en un ídol?
cia sobre alguns joves també pot ser negativa.
No tinc cap dubte que la immensa majoria de joves són prou madurs i tenen prou sentit crític
De totes maneres, i un cop dit tot això, també cal afe-
com per no deixar-se condicionar per un determi-
gir que hem de confiar en el sentit crític de la societat
nat programa o una determinada icona mediàtica.
i de la gent jove. No hauríem de caure en actituds pa-
Però no podem negar que la televisió té influència
ternalistes i tractar la societat d’infantil i acrítica.
sobre la població juvenil, especialment entre els adolescents. I en persones vulnerables i fàcilment
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
"Hem de confiar en el sentit crític de la societat i de la gent jove" influïbles per les tendències i l’imaginari social, els ni–ni es poden convertir en un model a emular. Podria ser un terme que creï tendència? És a dir, que en donar-se a conèixer aquesta denominació augmenti el nombre de joves que s’hi considerin? (Un exemple són les noves cultures tipus
Joves catalans demanen la fi de "Generación ni-ni"
emo, el coneixement d’aquesta tribu urbana ha
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
fet que augmenti el número de membres).
han demanat a La Sexta la finalització immediata de l’emissió del programa "Generación ni-ni" per-
Sí. No de manera majoritària, però segur que en
què, segons el seu parer, “contribueix a donar una imatge social negativa dels i les joves”. Segons
determinats casos això pot arribar a passar. I el
aquestes entitats juvenils, "Generación ni-ni" és “un producte televisiu que té com a protagonistes
cas que cites, el de la cultura emo, n’és un molt
joves hedonistes sense motivacions, interessos ni voluntat de formar-se, trobar una feina digna
bon exemple. El que és una llàstima és que no sa-
o realitzar qualsevol acció per millorar la seva situació i/o transformar-la socialment”. Les dues
piguem donar la volta a aquesta situació i utilitzar
plataformes juvenils consideren que el programa “dóna presència mediàtica i, per tant, social a un
la influència de la televisió per crear més referents
concepte com el de la generació ni-ni, que contribueix a alimentar una imatge negativa i, en cap
juvenils en clau positiva.
sentit, representativa de la gent jove”. A més, des del CJB i el CNJC es considera que “l’emissora
Text: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: AciCreativo més a www.deria.cat
ha descuidat totalment la seva responsabilitat social corporativa en crear un espectacle televisiu a partir de joves que han patit fracàs escolar i laboral”.
9
10
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
FP
La formació professional:
una bona opció
Escollir cursar estudis de formació professional és una opció més que tenen els alumnes un cop han acabat els seus estudis obligatoris de secundària. Aquests estudis capaciten per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporcionen la formació necessària per adquirir la competència professional pròpia de cada títol i comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent
La formació professional específica està organitzada en cicles formatius. La durada d’aquests cicles engloba tant les hores lectives de formació al centre educatiu com les hores de pràctiques en un centre de treball. En general, s’ocupen dos cursos acadèmics. A més, s’organitzen en mòduls professionals que s’estructuren en crèdits de caràcter teòric i pràctic. I, al final dels estudis, normalment, també hi ha un crèdit de síntesi que ha de perme-
+
tre culminar la integració dels continguts impartits al llarg del cicle. La formació professional és una opció d’estudis
Cicles formatius existents
Activitats físiques i esportives Administració i gestió Agrària Arts gràfiques Comerç i màrqueting Edificació i obra civil Electricitat i electrònica Fabricació mecànica Fusta, moble i suro Hoteleria i turisme Imatge i so Imatge personal Indústries alimentàries Informàtica i comunicacions Instal·lació i manteniment Marítimopesquera Química Sanitat Serveis socioculturals i a la comunitat Tèxtil, confecció i pell Transport i manteniment de vehicles
que fa molts anys que es porta a terme. Fa uns anys aquest tipus d’ensenyament va entrar en una dinàmica d’estar mal considerada però, amb el temps, ha recuperat la seva vàlua i reconeixement. La formació professional està indicada per a aquells alumnes que es vulguin dedicar a treballar en el món dels oficis. Ja que, a més, aquests estudis ofereixen la possibilitat de professionalitzar-se en el moment d’estudiar gràcies a la gran càrrega lectiva dedicada a la pràctica.
Inserció laboral Un punt important a destacar de la formació professional és l’elevada taxa de persones que troben feina d’allò que han estudiat i la rapidesa amb què ho fan. Segons un estudi del departament d’Educació, el 42% de persones que han cursat els programes de garantia social està treballant sis mesos després d’haver finalitzat la seva formació. A més, un 34% continua la seva formació
webs: www.gencat.cat/ense/
professional als cicles formatius de formació professional de grau mitjà.
Reconeixement de crèdits entre cicles formatius i estudis universitaris
Per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà, cal
Accés al cicles formatius
El Departament d’Educació i les universitats cata-
l’equivalent a efectes acadèmics. També és possible
lanes han signat un conveni de col·laboració per
accedir-hi superant la prova d’accés corresponent,
tal de reconèixer els crèdits entre cicles forma-
però en aquest cas cal tenir com a mínim 17 anys.
tius de grau superior de la formació professional
En canvi, per accedir a un cicle formatiu de grau mit-
específica i els estudis universitaris. Així, les uni-
jà cal haver superat i obtingut el títol de batxillerat,
versitats catalanes validaran com a assignatures
l’equivalent acadèmic o superar la prova d’accés.
ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en
Per realitzar aquesta prova, cal tenir com a mínim 19
els diferents acords de reconeixement entre cicles
anys, o 18 per a les persones que tenen un títol de
formatius de grau superior i estudis universitaris.
tècnic o tècnica relacionat amb aquell on vol accedir.
Després, aquests crèdits constaran com a recone-
Per saber quines són les proves d’accés a cada cicle
guts en l’expedient acadèmic dels universitaris. De
formatiu, es pot consultar la web del departament
la mateixa manera, s’atorgarà el reconeixement
d’ensenyament a la pàgina www.gencat.cat
tenir el títol de graduat en educació secundària o
de crèdits als cicles formatius quan es consideri que aquests ja s’han superat en una determinada titulació acadèmica.
Fotos: AciCreativo més a www.deria.cat
12
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPORTATGE
Gene
actualitat
ració
ni-ni
"No tr com eballar e l el tre ’esforç, n el nucl la if ball, la re constàn amiliar d spon c e sabi ia, la pe valors litat, rsev e etc. fa qu rança, e els Els darrers dies, i principalment amb motiu d’un
ves, amb una gran dependència de la tecnologia
programa de televisió, s’ha posat molt de moda
(mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa
el terme “Generació ni-ni”. Aquest terme s’utilitza
dels pares i que són mantinguts per ells. No te-
per designar tota una generació de joves que han
nen cap tipus de motivació ni interès professional,
decidit no estudiar i no treballar. Entorn a aquest
però els agrada mantenir un cert estatus social i
fenomen existent des de fa anys, sorgeixen múl-
un cert nivell de vida “luxosa” (cotxe, mòbils d’últi-
tiples preguntes com per què aquests joves viuen
ma generació, sortides, vicis, alta tecnologia, etc.).
d’aquesta manera, de qui és la culpa o què fer per
A Espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys
canviar aquest estil de vida.
són joves “ni-ni”.
Davant d’aquest fenomen que és la Generació
tipus d’esforç.
No tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social
El principal tret que caracteritza aquests joves
Aquests joves nascuts a partir de 1982, han cres-
és el desinterès i la falta de motivació. Són joves
cut en una societat democràtica, amb un gran
menors de 34 anys sense cap tipus d’expectati-
creixement econòmic i un important boom tec-
ni-ni, es tendeix a buscar culpables i resulta molt fàcil culpabilitzar els pares de l’apatia i desídia que caracteritza aquests joves. Però la culpa no és només dels pares sinó també de la societat en què vivim, una societat de benestar i consum on l’èxit s’ha d’aconseguir ràpidament i sense cap
nens supo presenti n r una tar esfo una gra rços baix n inc a tol eràn i, conse apacitat q cia a l frac üentmen per t, às"
nològic. L’actual crisi econòmica, les dificultats
La fermesa i entusiasme amb què es treballin els valors farà que els nens els interioritzin o no
per trobar feina i independitzar-se fan que molts d’aquests joves trobin l’excusa perfecta per continuar en la posició còmoda que suposa viure amb els pares i ser mantinguts per ells. Des del nucli familiar, és obligació dels pares responsabilitzar-se de la transmissió de valors als seus fills. Els fills es reflecteixen en el mirall que són els progenitors, i la fermesa i entusiasme amb què es treballin els valors farà que els nens els interioritzin o no. La societat actual, el cost de la vida i el ritme de vida de molts pares fa que deleguin aquesta responsabilitat en l’escola. Per tal de facilitar les coses als fills o per tal que aquests tinguin “el que nosaltres no hem tingut de joves”, molts pares estalvien qualsevol tipus de patiment als seus fills i els hi estalvien
La culpa no és només dels pares sinó també, de la societat en què vivim
situacions que impliquen esforç o contrarietats.
Per tant, societat i pares s’uneixen en un format d’absència total de límits i de transmissió de valors per donar pas a la formació de la Generació ni-ni. El fet de tenir una etiqueta de “Generació ni-ni”
Sense gairebé adonar-se’n, contribueixen així a
No treballar en el nucli familiar valors com l’es-
pot provocar en molts d’ells un reforç positiu que
la formació de personalitats dèbils, capricioses i
forç, la constància, la perseverança, el treball,
no reben de cap altra conducta i que, per tant,
inconstants, incapaces d’enfrontar-se a cap tas-
la responsabilitat, etc. fa que els nens presentin
actuïn tal i com s’espera d’aquesta denominació.
ca seriosa i dura que se’ls pugui presentar en el
una gran incapacitat per suportar esforços i, con-
futur. Des de petits, els nens aprenen així a no
seqüentment, una baixa tolerància al fracàs. Tot
valorar les coses i mostren incapacitat per gaudir
això s’acompanya de sentiments d’impotència i
d’elles, i falta total d’entusiasme.
conformisme.
Text: Laura Cerdán psicòloga Fotos: AciCreativo més a www.deria.cat
SPLMNT ENSENYAMENT SECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
13
PUBLIREPORTATGE
ESEC
ESEC, la diferència en
l’educació superior de negocis ESEC és el campus de Barcelona de l’escola de negocis Toulose Business School. Fundada l’any 1995, és una de les poques escoles del món que ha aconseguit els
màxims reconeixements del sector (EQUIS, AACSB i AMBA). ESEC t’ajuda a convertir-te en un professional dels negocis
Hi ha quatre principis bàsics en els que es basa
Proximitat i rigor
ESEC per tirar endavant, i de manera totalment efi-
Les classes d’ESEC són en grups reduïts, de com a
caç, el seu pla d’estudis. Aquests són l’ensenyança
màxim 30 persones per aula. Això permet un con-
basada en casos reals, poder tenir contacte amb el
tacte directe entre els alumnes i els professors,
món, que l’alumne es senti part de l’escola i que, en
tant a les hores d’estudi com a les hores d’oci, ja
sortir-ne, tingui un futur assegurat. Això, ho aconse-
que hi ha més confiança.
gueixen amb el cicle d’estudis Bachelor + Màster en Management. El Bachelor és una titulació de grau de tres anys i el Màster una titulació de postgrau de dos. Els dos títols són oficials a tot Europa, atorgats pel ministeri d’educació francès i adaptats al Pla de Bolonya.
Ensenyament pràctic i experiència professional El programa acadèmic inclou períodes de pràctiques obligatòries a empreses, classes basades en l’estucompetències, tutories i mòduls especialitzats per
Sortides professionals
construir un projecte professional de l’estudiant.
Els titulats d’ESEC s’incorporen al món laboral tant
Alejandro Ribón té 27 anys, és exalumne d’ESEC
I oportunitats d’estudiar a l’estranger...
en empreses de producció com de serveis i de dis-
i treballa com a júnior al departament de Market
L’escola està repartida entre Barcelona i Tou-
Obertura internacional
tribució en les àrees de màrqueting i vendes (cap
Management d’Allianz. Ribón és un més de tots
louse. Quan vas allà, reps exactament el mateix
Durant els tres anys de Bachelor, es pot cursar el
de producte, responsable de comunicació, director
els alumnes que han passat per l’escola i asse-
tracte que aquí i t’ajuden igual a buscar les pràc-
primer any a Barcelona, el segon en una de les
de màrqueting, etc.), el comerç internacional (àrea
gura que els principis bàsics d’ESEC són una de
tiques. Tens una persona que es fa responsable
universitats internacionals amb acord amb l’ESEC
mànager, director comercial...), les finances i la
les claus del seu èxit.
de tu i t’assessora.
i el tercer al campus de Toulouse. A més, si t’agra-
gestió (credit mànager, auditor o director financer
den els idiomes, a ESEC és fàcil aprendre’n. Des
entre d’altres) i recursos humans.
Per què vas triar aquesta escola?
La relació professors-alumnes
Venia de Ciències Polítiques de l’Autònoma i
és molt pròxima, no?
di de casos pràctics, tallers de desenvolupament de
“ESEC és diferent i, per això, val la pena”
del primer dia, s’estudia anglès com a primer idioma i francès, xinès o espanyol com a segon.
Text: Diego Giménez
m’estava orientant molt cap a les relacions in-
Comparat amb l’experiència de la universitat pú-
A partir del segon any, les classes es fan en anglès
Fotos: ESEC
ternacionals. Vaig decidir acabar la carrera però
blica, és molt diferent, més directe. És un segui-
més a www.deria.cat
que seguiria els meus estudis orientant-los cap
ment molt intens perquè la feina també és molt
als negocis. Però no volia fer ADE, ni un màster,
intensa. Hi ha molts treballs en grup i t’has de
sinó encaminar-me cap al comerç internacio-
responsabilitzar que la feina tiri endavant. Els
nal. ESEC m’oferia això i molt més. La diversitat
professors donen classes a altres universitats
cultural, la riquesa de ser un campus i poder fer
però també són professionals, i això és positiu
intercanvis. No té res a veure amb altres esco-
perquè enriqueix. Et dóna la visió acadèmica i la
les de comerç.
del món laboral.
Les pràctiques són com treballar de veritat?
Per quins motius recomanaries ESEC?
i en castellà.
Vaig fer pràctiques a Ciències Polítiques i vaig
webs: www.esec.es — www.esc-toulouse.fr
Recomanaria l’escola per les possibilitats de fu-
veure que es fan perquè són obligatòries
tur. Si el que es té és una mentalitat, què vin-
i has de fer els crèdits, però no et donen
drà després d’estudiar, ESEC és qui t’ho pot
gaire feina, ets el becari i estàs apartat. A
oferir. Aquí veus clarament on et duran els
ESEC, t’ofereixen pràctiques i arribes com
teus passos un cop acabis. Són diferents
a assistant, tens responsabilitats i t’adones
i aquesta diferència és la que val la
de com és el món real. Des del primer
pena. A més, un cop surts d’aquí
moment, saps què és treballar.
la inserció laboral és molt fàcil.
FORMATIC BARNA és una institució educativa privada fundada fa més de 35 anys. Al llarg de tota la seva trajectòria ha impartit ensenyaments relacionats amb l’àmbit del turisme, la comunicació i l’empresa. D’una banda, l’Escola Universitària de Turisme ofereix la titulació en Grau en Turisme, atorgada per la Universitat de Girona, per tal de dotar els futurs professionals de la millor qualificació possible. A més, des d’aquest pròxim mes de setembre, i com a concreció
de l’espai europeu d’educació superior, es començaran a impartir altres estudis universitaris. Màsters, entre els quals trobem Operacions i logística dels serveis turístics i màster en Comunicació, Relacions Públiques o Organització d’esdeveniments, així com
altres diplomes de Postgrau i cursos mento, Agent de Viatges, homologat per d’especialització. la UNAV, Hostessa i Relacions Públiques i Secretariat Internacional d’Alta Direcció. D’altra banda, l’Escola Superior de Relacions Públiques i Màrqueting i de Di- Agent esportiu, Agent de tràfic de pasrecció i Administració d’Empreses, asso- satgers (Handling), Cicles formatius de ciada a The University of Wales, ofereix grau superior en Gestió d’allotjaments les titulacions en Relacions Públiques turístics, Agent de viatges, informació i i Màrqueting així com també Direcció i comercialització turística. Administració d’Empreses. La situació de l’escola, en el centre neuAltres estudis que es poden realitzar a les ràlgic de la ciutat facilita els desplaçainstal·lacions barcelonines de FORMATIC ments a l’alumne. FORMATIC BARNA disBARNA són Tripulant de Cabina de Pas- posa de dos edificis al Passeig de Gràcia satgers (TCP) homologat per la Direcció de Barcelona, amb més de 1.500 m2 General d’Aviació Civil – Ministerio de Fo- per a la seva activitat.
TCP (Tripulant de Cabina de Passatgers)
Titulacions oficials atorgades per The University of Wales
Titulacions oficials atorgades per Universitat de Girona
Agent de Viatges
Direcció en Relacions Públiques i Màrqueting
Grau en Turisme
Direcció i Administració d’Empreses
Operacions i logística dels serveis turístics i Màster en Comunicació, Relacions Públiques o Organització Pública Esdeveniments.
Títol homologat per Direcció General d’Aviació Civil – Ministerio de Fomento
Títol homologat per Unió Nacional d’Agències de Viatges
Hostesses Relacions Públiques Secretariat Internacional d’Alta Direcció Títols propis de l’Escola
Agent Esportiu Agent de Tràfic de Passatgers (Handling) Títol homologat per l’associació línies aéreas
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Gestió d’Allotjaments Turístics, Agent de viatges, Informació i comercialització turística.
Màsters Relacions Públiques i Màrqueting