anys
SECUNDÈRIA 15 148 SETEMBRE 2010
www.deria.cat
ASSOCIATS A
TEMA DEL MES
(P04) "Pro ana" i "Pro mia"
ESPECIAL
(P11) Activitats extraescolars
REPORTATGE
(P10) Joventut 2.0
Roser Tàpias Mirada de telenovel.la
Centre adscrit a:
GRAU EN TURISME +i
Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com
RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING MÀRQUETING DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I PRESES D’EM Ó RACI INIST DIRECCIÓ I ADM DIRECCIÓ TA D’AL AL CION RNA INTE IAT ETAR SECR ) (TCP AUXILIAR DE VOL HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES RELACIONS PÚBLIQUES AGENT ESPORTIU AGENT TRÀFIC DE PASSATGERS
CFGS
Cicles Formatius de Grau Superior
- AGENT DE VIATGES - INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA - GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
2 OPINIÓ
sumari/SETEMBRE 148 2 OPINIÓ BENVINGUTS 3 la imatge lARA gOMBAU 4 TEMA DEL MES "PRO ANA" I PRO MIA", REFLEX D'UNA PATOLOGIA
6 LA CONVIDADA ROSER TÀPIES, ACTRIU: "SENSE EMOCIÓ NO VAS ENLLOC" 8 ALTAVEU LA TROBA KUNG-FU. EL PATUFET A LA BOCA DEL METRO 10 REPORTATGE DIBA. JOVENTUT 2.0 11 ESPECIAL EXTRAESCOLARS I DESPRÉS DE CLASSE, QUÈ?
VII PREMIS D'EDUCACIÓ I DEL LLEURE
15 JOVENTUT ENTREVISTA AL SECRETARI GENERAL DE JOVENTUT,
editorial
Participació a la xarxa Comença un nou curs amb noves il.lusions, nous reptes i projectes. Secundèria mantindrà la línia que ha seguit des de fa més d'una dècada, compromesa amb la formació en català per a joves, potenciant, enguany, la participació a la xarxa. El web Dèria, junt amb concursos com Ficcions, Joves i Conducció, Deià i altres volen continuar sent el punt de trobada d’alumnes, professors i lectors. A partir d’ara, doncs, el paper i el web funcionaran en convergència i tots els articles, entrevistes i reportatges que trobeu a la revista els podreu comentar al web. El lector actiu, que s’involucra en allò que llegeix i ho transforma, és qui farà el Secundèria del 2011. Tots aquells lectors que trobin a faltar algun tema, convidat, que vulgui que publiquem les seves fotos o relats només s’ha de posar en contacte amb la revista.
EUGENI VILLABÍ 16 CONSUM TU POTS TRIAR: SAPS QUANT COSTA EL QUE CONSUMEIXES?
ENTREVISTA A JORDI ANGUERA, DIRECTOR DE L'AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
18 petits anuncis guia jove
Que la formació dóna els seus fruits a la llarga és una de les afirmacions en què més creiem. Per això fem un repàs a les millors propostes per gaudir de les activitats extraescolars. Parlem amb la jove actriu Roser Tàpias i us oferim un reportatge sobre la necessitat de poder parlar sobre deria.cat qualsevol tema amb llibertat. Ens acompanyes?
19 4 IDEES TENDÈRIES WEB 20 SEXE HOLA I ADÉU 22 cultura agenda SETEMBRE 2010 22 HISTÒRIES DE CATALUNYA LA BATALLA DE MALTA · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López · Assessorament lingüístic: Irene Torra · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CRE-A, SL · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL · Adreça: Dos de maig, 270. Local B - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)
Tiratge: 54.300 exemplars
la il·lustració
19 tendèries VAMBES CATALANES AMB ACCENT ALEMANY
CONCURSOS
Aquest curs...
...concursos d'Edicat!
Aquest curs, no et perdis els nostres concursos. Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...
A què esperes? Participa i guanya!!! Per a més informació: www.deria.cat
Troba’ns
Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
LA IMATGE
es busquen joves talents
3
T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia'ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!".
Lara Gombau Cano www.laragombau.blogspot.com SÓc una ebrenca de 22 anys i estic finalitzant un cicle superior d’il.lustració a l’escola la “LLOTJA” de Barcelona. He realitzat el batxillerat artístic a l’escola “IES BERENGUER IV”i un cicle superior de disseny gràfic a l’escola “ESARDI” d’Amposta. Des de ben petita m’han agradat totes les branques ar-
tístiques: fotografia, dansa, manualitats, ceràmica....però sobretot sempre m’ha apassionat la pintura i el dibuix. Actualment, aquesta passió s’ha convertit en una necessitat vital i dibuixo la major part del dia, ja que a més de gaudir-ho m’agradaria poder dedicar-M'HI professionalment.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
4 TEMA DEL MES
“Pro ana” i “pro mia”,
reflex d’una patologia Els trastorns alimentaris són presents en el dia a dia dels joves Els trastorns de la conducta alimentària, entre els quals hi ha l’anorèxia i la bulímia nervioses, constitueixen un problema de salut que té un fort impacte social en el nostre entorn. Els trastorns alimentaris són malalties cròniques i progressives que, tot i que es manifesten a través de la conducta alimentària, en realitat presenten una gamma molt complexa de símptomes entre els quals destaca una alteració o distorsió de l’autoimatge corporal, una gran por a augmentar de pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a través d’una imatge corporal. La publicitat, factors personals, socials i culturals són part important en el problema.
+INFO: Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). www.acab.org 902.11.69.86 Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE). www.xtec.es/pese 93.400.69.00/44
L’any 1999 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació d’un pla interdepartamental relatiu als trastorns del comportament alimentari que va ser pioner a tot l’Estat espanyol. El Pla naixia amb la pretensió de potenciar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció d’aquests trastorns. En aquest sentit, dos elements claus en aquest enfocament van ser, i són, l’educació i la prevenció, des dels diferents àmbits de la vida dels ciutadans. Enfocat als joves, la família, l’institut, els centres de lleure i d’esport, són àmbits bàsics a l’hora de potenciar l’autoestima, l’acceptació de la pròpia imatge corporal, el valor de l’amistat i la capacitat de presa de decisions responsables dels joves en un moment de recerca de la pròpia identitat.
Cal remarcar que totes les persones necessiten menjar per viure, i procurar-se els aliments ha estat una de les ocupacions bàsiques de l’ésser humà al llarg de la seva existència. Als països desenvolupats hi ha, actualment, una oferta alimentària abundant i suficient, de manera que el fet de procurar-se els aliments hauria pogut deixar de ser un problema. No obstant això, algunes circumstàncies socials basades en el rebuig a les persones amb sobrepès i en la valoració d’un cànon estètic molt prim han incrementat un conjunt de problemes de salut relacionats amb el fet d’alimentar-se, que anomenem “trastorns del comportament alimentari”.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PREDISPOSICIÓ ALS TRASTORNS Personals · Baixa autoestima. · Nivell d’autoexigència elevat. · Por de madurar i de crèixer. · Autoimposició de dietes. Familiars · Els conflictes familiars. · Sobrepès dels progenitors. Socials i culturals · Models socials que afavoreixen el culte al cos. · Influència de la publicitat i la moda. · Exigències derivades d’unes activitats determinades: esports i professions associades a la moda.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 TEMA DEL MES
PÀGINES webs ON aconsellen com aprimar-se L'obsessió pel cos ha arribat, com no podia ser d’una altra manera, a internet. Un munt de pàgines donen consells sobre maneres d’aprimar-se, enganyar els altres perquè no els descobreixin, enganyar els metges i un llarg etcètera que és el reflex d’una patologia que afecta molts joves. Una de les formes d'anomenar les persones que estan a favor d’aquest tipus de pràctiques nocives és a través de les expressions “pro ana” i “pro mia”, en referència als que estan a favor de l’anorèxia i a favor de la bulímia.
MALS HÀBITS · Eliminació o substitució d’apats. · Consum insuficient d’aliments bàsics. · Substitució continuada de l’aigua per altres begudes. · Autoimposició de dietes no sempre correctes. · No seguir els horaris d’apats.
Anorèxia i bulímia Els trastorns del comportament alimentari com l’anorèxia i la bulímia nervioses es caracteritzen per una sèrie de símptomes que deriven d’un elevat nivell d’insatisfacció personal, juntament amb idees distorsionades pel que fa al menjar, el pes i la figura. L’anorèxia nerviosa es caracteritza per un desig intens de pesar menys, per una por intensa d’estar gras i una alteració de la pròpia imatge corporal que fa veure la persona més grassa del que està en realitat. Es produeix, llavors, una greu restricció alimentària, acompanyada d’exercici físic excessiu i conductes de purga (vòmits, ús de laxants, etc.). La bulímia nerviosa consisteix en un quadre d’episodis d’ingesta voraç seguides de maniobres per tal d’eliminar les calories ingerides, sobretot purgues i vòmits autoinduïts, així com dejunis i activitat física excessiva.
5
Tenir cura d’un mateix El desenvolupament de la persona és un procés continu i dinàmic. Els diferents entorns proporcionen models a les persones a partir dels quals es pot desenvolupar la pròpia identitat i autonomia. Tenir cura d’una bona alimentació és un símptoma de salut tan físic com mental que s’ha de tenir molt present. Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRECIPITACIÓ DELS TRASTORNS . Pràctica de dietes. · Experiències negatives relacionades amb el propi cos. · Vulnerabilitat i l’estrès. · Trastorns psiquiàtrics. · Activitats de gran exigència física.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
6 LA CONVIDADA
ENTREVISTA A ROSER TÀPIES/ACTRIU
“Sense emoció no vas enlloc” La jove actriu catalana que es va donar a conèixer amb la sèrie Padres es fa un lloc a la televisió estatal Un cafè al centre de Barcelona és el lloc de trobada amb la jove actriu que ens desvela com s’ho ha fet per fer realitat el somni de l’actuació. Quan es veu un jove a la televisió no es percep la gran feina de formació que hi ha al darrere. La Roser és un bon exemple de talent, inspiració i esforç.
da els estudis, perquè mai se sap. Ha estat molt gradual, de petita feia música i sempre he estat una persona molt sensible i emotiva, per això el "ploramiques" (riu). Una mica per curiositat em vaig apuntar a l'escola d'interpretació Nancy Tuñón i a partir de llavors em vaig enganxar i cada cop hi dedicava més temps.
- Tens formació musical, en interpretació. Has treballat en molts registres, publicitat, televisió... com et definiries i amb quin registre et quedes? Sí, he fet uns quants anuncis, he fet de model per Llongueres, etc. Però la meva vocació real és la interpretació.
- I a la universitat què estudies? Comunicació audiovisual. Al principi era més senzill combinar-ho però en la mesura que surt feina és més complicat.
- Tens formació musical també? Sóc pianista i saxofinista. - Has incorporat la música a la teva faceta com actriu? Sí, són disciplines que van lligades. La música no deixa de ser interpretació. Hi ha una part tècnica, molt necessària, però sense sentiment no vas enlloc. Amb la interpretació passa el mateix, necessites tècnica però si no hi ha res que surti de dins... A més, en el meu cas he tingut la sort que les dos arts coincidicin: a Padres, a Antena3, el meu personatge tocava el saxo. Va ser una experiència molt gratificant. - Quan vas saber que et volies dedicar a la interpretació? No recordo que d'un dia per l’altre decidís ser actriu. De fet, no ho tinc decidit. Ha anat sortint així. De moment no vull deixar de ban-
- Com són els càstings? Entrar a la roda és molt complicat. Jo vaig tenir un pèl de sort, feia un curs d'interpretació amb la fortuna que un director va passar per l'escola i va veure el meu material i em va cridar per a Padres. Hi ha càstings durs. Depèn molt del director, hi ha amb els que de seguida hi ha "feelling" i amb els que no tant. Els càstings no són gaire agradables de fer. Estàs en una situació sota molta pressió i t'hi jugues molt. Sovint, com diu un director de càsting català molt important, el que pots mostrar no és més que 40% de les teves facultats interpretatives. Això sí, a mesura que se'n van fent, t'hi vas acostumant. Què hi farem, forma part de la feina... - Els pares com ho porten? Al principi no gaire bé. Però a mesura que passa el temps s'hi van adaptant. Els consola molt que continuï estudiant. Més que desagradar-los la feina tenen por a causa de la inestabilitat de la pro-
fessió. Però, ben mirat totes les feines són inestables. Com que veuen que treballo i me’n surto no es queixen tant! - Quin actor/triu nacional o internacional admires? O amb quin/a t'agradaria treballar? M’agrada molt la Meryl Streep. M'encanta. És una actriu aparent-
TAL COM RAJA Lloc i data de naixement: Barcelona, 20/08/89 Un grup de música: Antony and the Johnsons Una pel.lícula: Novembre Un llibre: El guardià al camp de sègol Plat que cuines millor: Espaguetis Una mania: M'encanten les coses petites Una qualitat: Riallera Un somni: Unes vacances llargues a Formentera Un viatge: A la Pampa Argentina Tens fama de ser molt: Ploramiques
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 LA CONVIDADA
ment tan senzilla i que fa les coses amb tanta sensibilitat i subtilesa... - I amb quin director? M’agradaria molt treballar amb Daniel Veronese, fa unes obres molt intimistes. Molt properes al públic i carregades d'emocions. No fa teatre, fa vida. Et captiva, perquè no veus autors recitant sinó vivint. - Així és com veus tu la interpretació? Sí el teatre ha de ser emoció i ha de ser veritat. S'ha de mentir amb molta veritat. - Hi ha algun tipus de gènere que no faries mai? No en principi no em poso barreres. Amb Padres en vaig trencar unes quantes. Abans pensava que comèdia no en podria fer, crec que és més difícil fer riure que fer plorar. Però ho vaig fer, per tant no em tanco a cap gènere. - Com és un dia de rodatge? A Padres, per exemple teníem horaris de rodatge molt durs. Em venien a buscar a les 06:20 a casa. Havíem de ser a plató a les 07:00.
Fer una sèrie diària és bastant dur, s'ha d'emetre sigui com sigui i sempre es va just de temps.Però a la vegada és gratificant perquè sovint s'acaba creant un ambient de família entre l'equip. Si fas una série diària ben feta (que no és fàcil), de ben segur que estas preparat per qualsevol cosa! - T'han servit les tècniques d’interpretació pels teus estudis? Pots donar algun consell? Mai m'he pogut aprendre una assignatura amb la rapidesa que m'aprenc un guió. La veritat és que no hi ha cap tècnica específica es tracta simplement d'exercitar molt la memòria. Podríem dir que el meu truc és estudiar en veu alta. - Ens pots dir alguns consells, regles o supersticions dels actors? Un actor no pot mirar mai a càmera, (riu) són coses que es van aprenent. Pel que fa a les supersticions, jo no en tinc gaires. Els actors no poden portar res de color groc, o això diuen. La veritat és que no sóc gens supersticiosa.
7
- Per acabar ens pots donar algun consell per als joves que llegeixin l'entrevista i vulguin dedicarse al teatre? Primer aconsello que es formin, és fonamental. Jo sóc de les que penso que l'actor neix, i no es fa. Però una bona formació és essencial per superar les pròpies limitacións i aprendre a utilitzar com cal les eines que tenim. Una altra cosa essencial per a l'actor és observar el seu voltant, absorbir-ho tot i estar sempre molt atent. - Quins projectes de futur tens? Quan et podrem tornar a veure en acció? Pròximament em podreu veure a la telesèrie Amar en tiempos revueltos, de televisió espanyola. Interpretaré la jove Almudena Hernandez, una adolescent tímida i enamoradissa que s'haurà d'enfrontar als seus pares per aconseguir els seus somnis. Això sí, tot en clau dels anys 50! Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: Ivan Giménez
deria.cat
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
8 ALTAVEU
La Troba Kung-Fú,
el patufet a la boca del metro El botiguer no veu en Patufet és la metàfora de l’escena musical actual, on funcionen una gran quantitat de grups diminuts de molta qualitat. Una recepta? Cantar i ballar amb el segon disc d’estudi de La Troba KungFú A la panxa del bou (chesapik, 2010). “Rumba urbana i underground”, proclamada per Joan Garriga. Us heu emmirallat amb en Patufet, que té ganes de sortir a veure món, i després del periple heu tornat a la panxa del bou, a l’estudi... Teníeu massa pressió després de l’èxit de Clavell morenet (K. Industria, 2006)? No, la pressió ens la busquem cada cop que gravem un disc. És el respecte per la pàgina en blanc, en aquest cas l’habitació fosca. El vostre ‘sóc aquí però tu no em veus’ (cançó “Endevinalla”) ja estava inspirat també en el Patufet? És coincidència. Vam veure que apareixia molt en Patufet al nou disc, però va ser sense premeditar-ho. Ens vam adonar que moltes de les lletres hi feien referència -és un leitmotiv que sempre ha anat apareixent-, i aquest cop he volgut materialitzarho a les fotos i al títol, més enllà de les referències a les cançons. “Boca” inicia el disc. D’on surten els talls de veu? J.G: Són sons agafats amb una gravadora portàtil, de carrers, metros i aeroports. El nom fa referència a la boca del metro, perquè és com
www.enderrock.cat MERITXELL GENÉ Sota els llençols (autoeditat)
El nou treball de Gené s’acosta a la música llatina, concretament a la d’arrel cubana i amb el tumbao com a element característic de les composicions. Però també ens mostra les connexions folk i pop que ha mamat al llarg de la seva carrera, sense deixar de banda la mediterraneïtat de la seva proposta. Un disc on Meritxell Gené vol reivindicar el compromís i la identitat de la música de les Terres de Ponent. Laura Torrent
IN*DIGNA
introduir-te a l’underground. A la panxa del bou és com entrar a les entranyes de les ciutats, dins els circuits neurològics. Tenim molt aquesta sensació: fem música pretesament popular, però no arribem a ser molt massius, ni molt menys. La nostra manera de funcionar és molt underground. ‘On no m’arriba la paraula, hi poso el ritme’... El vostre ventilador pot arribar al públic anglosaxó? Sí, de fet hi arriba! La rumba és espectacular, és un gran invent! Tothom flipa amb la rumba! El passaport rumber és una qüestió d’actitud. És un passaport que tothom pot aconseguir amb ganes; no et fan cap prova de nivell... Bé, la prova és amb el públic directament. Si arriba, arriba. Són ganes i sobretot respecte al gènere i a la manera de funcionar. Però la rumba catalana és com aprendre una llengua. Si hi
ha ganes i respecte, pots anar molt lluny, només amb quatre paraules. ‘Vinc d’una terra de pa sucat amb oli (...) i l’heroi és el Patufet’. És com el ‘país petit’ de Llach? Sí, el trobo petit perquè el trobo pròxim. Però per mi l’heroi és en Patufet. Qualsevol creació o intent de creació d’altres herois bel.licomilitars, en qualsevol cultura, em sembla desafortunada. Quan veig programes a la tele sobre qui ha estat el personatge català més important de la història i surt en Jaume I, em repugna. Un personatge que feia dos metres i que anava tallant caps, no em genera cap mena d’interès. Diuen que tota nació i tot país necessita reis, governants... però és que no m’interessa. Ni els països ni els estats... Text: Helena M. Alegret / Fotos: David Ruano
deria.cat
Poesia i ganivetades (MesdeMil) Bases electroacústiques, veus distorsionades en aparença i líriques amb una bona dosi d’ironia. El disc sona fresc, desenfa. dat, diferent... Hi sentim col laboracions com la gent de Komando Noguera a “Camina que camina”, i Rapsodes a "El pacte de la venjança". In*Digna han fet bé una de les coses més complicades en això del rap: currar-se un estil propi i diferenciat. Roger Palà
MIQUI PUIG
Homenaje a Barcelona (LAV) L’anarquista Miqui Puig en té prou amb versionar sis cançons per retratar-nos la ciutat comtal i retre-li homenatge. Los Salvajes, Loquillo y Trogloditas al ritme de “Barcelona Ciudad, El Último de la Fila, Los Negativos, BB Sin Sed i la perla final, Mishima. Un nou disc on Miqui Puig fa el que li dóna la gana... En aquest cas, la gana li dóna sis molt ben seleccionades cançons que porta al seu terreny amb solvència. Elisenda Soriguera
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
10 REPORTATGE Diputació de Barcelona
Joventut 2.0
La Diputació de Barcelona veu en la xarxa 2.0 una manera de comunicar-se amb la gent jove
L'Àrea d'Igualtat i Ciutadania va organitzar el passat juny les XXVIII Jornades de Polítiques Locals de Joventut amb la voluntat de donar continuïtat als espais de reflexió i proposta en matèria de joventut i de ciutadania, en aquest cas immersos en la societat digital.
Imma Moraleda
Internet, amb les diferents eines i les xarxes socials, està revolucionant els àmbits de la comunicació i de relació entre els persones. Sens dubte, aquest nou escenari situa tothom davant de nous reptes i oportunitats que, en els cas dels joves i les joves, creen nous contextos per a la participació i l'exercici de la ciutadania.
La diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona ens parla del web 2.0, la gent jove i l'administració
Un nou escenari, amb un pes específic si es parla de joves, que es va analitzar des de les polítiques de ciutadania i joventut, entenent que és un nou context que cal conèixer, del qual no es pot quedar al marge i que, alhora, aporta noves eines per a dinamització i la promoció juvenil. Si un fenomen caracteritza la joventut del segle xxi és l'adopció que ha realitzat d'Internet com a mitjà amic, afavorint l'avenç telemàtic en l'àmbit domèstic i en els espais d'oci. La joventut és més oberta al conjunt d'oportunitats que aquest mitjà representa. Tot i els riscos que de vegades se solen associar amb la xarxa, les i els joves s'hi identifiquen, se senten, i de fet són, generadors del canvi d'hàbits i costums en el seu ús. Per tot això la Diputació està fent una feina important d'aproximació a la xarxa 2.0. A les XXVIII Jornades de Polítiques Locals de Joventut, Jordi Graells, expert en comunicació web, xarxes socials i gestió del coneixement a les organitzacions, va enumerar els avantatges del web 2.0 i la tasca que estan duent a terme les administracions. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) /Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
"Cal fer un pas endavant en l’articulació de les xarxes" Quina importància té per la Diputació la web 2.0 pel que fa als joves?
Què s’hi pot fer a les xarxes 2.0? - Organitzar la informació: Processos de gestió de la informació (cerca, emmagatzematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar i millorar competències i habilitats. - Comunicar: Conversa-relació estable entre persones que interaccionen contínuament perquè tenen interessos afins. - Difondre: Activitats per publicitar un servei, producte, projecte a fi de captar l’atenció de grup de persones i fidelitzar-los. - Cocrear: Acció per crear mitjançant la col. laboració un servei o un producte. - Aprendre: Activitat intrínseca i transversal a les anteriors. Les persones aprenem fent (creant conjuntament, comunicant, difonent, organitzant la informació…).
Quin paper han de tenir les adminis tracions locals? Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors. En primer lloc millorant intern ament (i externament) els nivells d’efici ència (empleats, gestió, processos, projec tes) i finalment impulsant la participació de la ciutadania en la creació i elaborac ió de serveis i polítiques públiques, en la deliberació i en l’avaluació.
L’entorn 2.0 comporta un canvi d’hàbits en els canals de difusió i, especialment, de comunicació entre les persones....i encara més si parlem de gent jove. És un nou espai per a l’exercici de la ciutadania...de la plena ciutadania activa, critica i generadora de propostes. Hem d’estar atents a aquests moments en què es parla de “ciutadania digital”, una ciutadania que desenvolupa part de les seves activitats socials i participatives a través de la xarxa. Cal reflexionar sobre aquest nou escenari, en el nostre cas ens cal centrar-ho especialment en el món dels joves i les joves. I ens cal fer-ho estant especialment atents a dues qüestions que determinen el seu aprenentatge com a ciutadans i ciutadanes, així com el seu exercici actiu. D’una banda, ens cal estar atents a nous riscos d’exclusió derivats de l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació, amb l’esforç per superar els riscos reals del que hem definit com a bretxa digital. L’accés i ús de les TIC esdevé un nou element a tenir en compte en la inclusió social. De l’altra, els joves i les joves estan utilitzant les noves potencialitats de les tecnologies de la informació per establir nous marcs de relació, de comunicació i també de participació, com per exemple amb l’ús de les xarxes socials.
Quines polítiques està duent la Diputació al respecte? Ens cal fer un pas endavant en l’articulació de les xarxes i la permeabilització de les administracions, especialment del de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania. Som conscients del lideratge que exerceixen les persones joves en aquest àmbit. Són especialment acti-
ves i amb un profund coneixement de l’entorn del qual parlem. Des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania generem espais de formació, debat i recursos perquè tots els agents tinguin el necessari coneixement d’aquesta nova i dinàmica realitat i de les eines que a partir d’ara marcaran una part de la nostra intervenció en matèria de joventut. Mostra d’això són les jornades de les quals ara parlem.
Quins riscos s'amaguen darrere la web 2.0? La web 2.0 és una eina molt potent, la capacitat de relació i interacció amb altres persones és molt gran. Es aquí on cal estar atents i donar eines perquè tots siguem conscients (especialment els més joves) del que implica donarnos a conèixer en un entorn obert. Crec que les potencialitats i les virtuts superen en molt els riscos que podem trobar a la xarxa. Estic convençuda que amb l’acompanyament, l’orientació i el sentit comú podem minimitzar aquest factor negatiu. Ben segur que els professionals de les politiques de joventut podran fer un bon acompanyament i incloure a les seves estratègies de formació aquests nous espais de relació.
Què recomanaria a un jove que fa servir la xarxa? Que li tregui tot el suc! Que plantegi reptes, que sigui part activa i no només un espectador, que faci servir les enormes possibilitats que ens obre aquesta nova forma d’entendre i veure el món. La interacció immediata amb la resta del món, la possibilitat de crear amb persones diverses unides per interessos comuns a tot el món, la informació a la qual podem accedir....que facin servir aquesta gran gamma de colors per dibuixar els seus itineraris personals i socials.
secundèria148/setembre2010
*
ES PE CIAL
La platja, les revetlles, els embolics d’estiu i la disbauxa semblen quedar enrere quan comença un nou curs. Els arguments que diuen “sí, però ja toca una mica de calma i seriositat” sonen carrinclons. El que molts voldrien és continuar de festa fins que s’acabés la música. Però no pot ser. Només a través d’allò que ens ensenyen i d’allò que som capaços d’aprendre podem assolir l’èxit a la vida. Per tant, potser cal dedicar-hi el temps. Seguint aquesta línia, hi ha un munt d'activitats que complementen els estudis de forma diversa. Des d'activitats esportives fins a la pràctica d'idiomes passant per diferents tipus de voluntariat, les opcions són moltes. A Secundèria hem volgut fer un recull d’algunes de les activitats que es poden dur a terme després de classe.
Un bon exemple, com a activitat fora de l’institut, aquest setembre el trobem a la 28a Setmana del Llibre en Català. Aquest any, a la Setmana del Llibre es poden trobar absolutament totes les novetats de l’any, també el fons editorial de llibres en català més extens i totes les revistes en català. Però, a més a més, aquesta edició presenta una llarga llista de concerts, tertúlies, còctels, lectures, etc. Les activitats extraescolars s’han convertit en un complement educatiu. Els experts assenyalen que les activitats extraescolars són útils en la mesura que afavoreixen el desenvolupament personal dels joves, i que aquests les han de viure com una experiència lúdica, com un temps dedicat al joc, diferent de les classes convencionals. A l’hora de triar una activitat educativa o esportiva, és fonamental tenir en compte gustos, caràcters, habilitats i no abusar-ne, jornades d’adult i una sobresaturació poden ocasionar estrès emocional. Us presentem algunes activitats per fer després de classe.
Activitats extraescolars la formació del cos i la ment
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
12 ESPECIAL
I després de classe, què? Les activitats extraescolars estan definides pel Departament d'Educació com “aquelles adreçades a l'alumnat que faciliten la seva formació en aspectes educatius mitjançant activitats socials, culturals, educatives i del lleure, sense relació directa ni necessària amb l'activitat pròpiament escolar. Es desenvolupen en horari extraescolar i es programen per als dies lectius del curs escolar”. Actualment les activitats extraescolars no compten amb una normativa específica que les reguli. Es mencionen a la Llei d'Educació de Catalunya, que les considera part de les activitats de lleure, i "reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d'igualtat". Quins tipus d'activitats es poden fer? Com es poden triar?
N'hi ha per tothom
Com es pot encertar en l'elecció? Per triar una activitat, cal tenir en compte els gustos, el caràcter i les habilitats de cadascú. Si no ho fem així, al cap de poc temps ens podríem sentir aclaparats per assistir a les classes i podríem acabar detestant aquesta activitat. No sobrecarregar. Sigui quina sigui l'opció escollida, no s'ha de saturar. Les classes extraescolars no han de superar les 3-4 hores setmanals. No oblidem que el temps lliure és necessari. Si es creu que l'activitat aclapara perquè no s'hi arriba intel.lectualment o físicament, busquem-ne una altra que s'adigui millor al caràcter de cadascú.
Pels timids les millors activitats són les que es practiquen en grup, ja que l'ajudaran a relacionar-se amb els seus companys i a vèncer les seves pors i temors. Són desaconsellades les competitives. Dansa, ballet o teatre són algunes de les activitats més recomanades. Pels mandrosos han de practicar activitats individuals, que els obliguen a esforçar-se, com per exemple tocar algun instrument musical, l'esquí, el tennis, el patinatge o la pintura. Pels nerviosos les més adequades són aquelles que els obliguen a dominar-se en situacions en què hi ha una certa tensió, com ara les arts marcials, la natació, l'hípica o els escacs.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 REPORTATGE
13
La Fundació Lluís Carulla
VII Premis d’Educació en el Lleure
Activitats esportives Contribueixen a un desenvolupament físic adequat i amplien capacitats com la percepció espacial, la coordinació motora, l'agilitat i l'equilibri. En l'aspecte social, aprenem a assumir responsabilitats, comprenen les normes establertes, viuen èxits i afronten fracassos. Bàsquet. Ajuda a controlar les accions individuals per adaptar-les a la resta del grup. Arts marcials. Afavoreixen el desenvolupament mental i psicomotriu, alhora que harmonitzen cos i ment. Patinatge artístic: Millora la coordinació, l'equilibri i l'habilitat motriu. Desenvolupa els músculs de les cames i augmenta la força. Futbol. Millora la velocitat i la capacitat de reflexos. Fomenta el treball en equip. Tenis. Millora els reflexos, la coordinació i la psicomotricitat. Els permet descarregar l'agressivitat. Gimnàstica rítmica. Contribueix a millorar les habilitats motrius. Afavoreix el treball en equip. Voleibol. Incentiva la tolerància, l'esportivitat, el respecte als companys. Natació. És una de les activitats esportives més completes. Es treballen i s'exerciten els músculs, la coordinació motora i el sistema circulatori i respiratori. Escacs. Aprenem a pensar desenvolupant la memòria, el raonament lògic, la intuïció, la concentració i la imaginació.
Els Premis d’Educació en el Lleure són convocats per la Fundació Lluís Carulla amb el suport de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Els guardons estan destinats a promoure projectes i a reconèixer experiències i trajectòries de caràcter educatiu dins l’àmbit de l’educació social i del lleure. Es valoren sobretot els projectes que afavoreixin el sentiment de pertinença i el coneixement del país des d’un punt de vista lingüístic, cultural, geogràfic i històric i aquelles iniciatives que integrin el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de competències, habilitats i valors. Activitats artístiques Potencien el gust per l'estètica, la creativitat, la reflexió i l'afany de superació. La música, el cant, l'escriptura, la pintura, l'escultura, la fotografia o els treballs manuals són algunes de les opcions. Pintura. Desenvolupa la creativitat, la destresa manual i visual, l'expressió plàstica i el gust per les coses belles. Teatre. Estimula la memòria, la imaginació, la creativitat i el control del moviment corporal. Música. Estimula la imaginació i ajuda a desenvolupar la creativitat. Ajuda a desenvolupar la memòria i el sentit de l'ordre. Dansa. Influeix positivament en l'expressió i la comunicació corporal, ja que desenvolupa el sentit musical, la coordinació i el treball en equip.
Activitats acadèmiques L'objectiu principal és l'èxit de coneixements. L'aprenentatge d'algun idioma, el reforç de les assignatures del col.legi i la informàtica en són les més importants. Idiomes: la utilitat futura tant en l'acompliment professional com en la vida personal és indiscutible. Informàtica: La informàtica ha de ser utilitzada com un recurs didàctic per a afavorir l'aprenentatge i la consecució dels objectius. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
Enguany els premis consten de 6 guardons de 4.000 euros cadascun, un més que en l’edició anterior. S’atorgaran dos
premis per a nous projectes, dos més per a treballs que presentin el resultat d’una experiència ja realitzada, un premi per a la millor experiència o projecte presentats que estigui fet per joves i/o adreçat a joves, que ofereix per primera vegada la Secretaria de Joventut de la Generalitat, i un premi en reconeixement de la trajectòria d'una entitat en el camp del lleure. El termini de presentació de propostes s’acaba el dia 9 de desembre de 2010 i el veredicte del jurat es donarà a conèixer abans de la fi de març de l’any 2011. Aquells que es vulguin inscriure trobaran tota la informació i els formularis al web www.fundaciolluiscarulla.cat. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Fundació Lluis Carulla
deria.cat
acpg
Concurs beca Fotoreportatge Beca ACPG
Fotoreportatge Realitza les fotografies del reportatge mensual pels mitjans de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals.
La dotació de la Beca és de 5.000 € Poden ser destinataris de la beca els joves que tinguin entre 16 i 30 anys titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya. Termini de presentació: 29 d’octubre de 2010.
acpg
premsa gratuïta i mitjans digitals
premsa gratuïta i mitjans digitals
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
JOVENTUT
15
Educació, treball i habitatge
“Aquests són els tres pilars del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya”
Entrevistem el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, perquè ens expliqui quines seran les claus del nou Pla Nacional que està a punt de presentar-se Quins són els principals canvis que aportarà el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya a les polítiques per a joves dels propers deu anys? El nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020 referma la necessitat d’abordar tot el procés d’emancipació de les persones joves i, per tant, l’accés d’aquest col·lectiu a la plena ciutadania. Això es concreta en tres àmbits, que ara, en un moment de crisi, ens afecten més que mai: l’educació és el primer objectiu per tenir una bona ocupació i de qualitat, i el reforç de les polítiques d’habitatge. Aquests seran els tres grans pilars, sense renunciar a altres espais que no són tan fonamentals. El que aporta de nou aquest pla respecte l’anterior, el de 2000-2010, és una voluntat de trencar espais tancats. No es parla tant de concepte o àmbit sinó que es treballa d’una forma més transversal. També es dota d’un sistema d’avaluació per fer-ne un seguiment, un salt important ja que no només es tracta de definir uns objectius sinó que cal acomplir-los. El pla compta, ara mateix, amb un conjunt de 25 indicadors que són compromisos i fites del Govern i el Consell Rector amb la joventut del país. Aquests compromisos concrets donaran qualitat a les polítiques de joventut i també marcaran una exigència de cap a on hem d’anar, marcant un horitzó molt clar de quin model de país volem d’aquí a deu anys. Quin és el següent pas? El proper pas serà presentar el pla aquest mes, en paral·lel a l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut. Ja s’ha consensuat un document base amb els ajuntaments i consells comarcals, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, que representa les entitats juvenils del país, i tots els departaments de la Generalitat. Per tant, tenim un consens de govern, institucional i social. Només ens falta el consens polític, un consens que en temes de joventut sempre ha existit des de l’any 2000, amb l’aprovació del primer Pla Nacional de Joventut. A dia d’avui, assolir aquest pacte polític és complicat perquè els darrers mesos hem tingut gestos clars de trencament d’aquest pacte que ha funcionat durant els darrers deu anys per part de l’oposició. La Secretaria de Joventut mai no s’havia vist influïda per la dinàmica i la conjuntura política, econòmica o social del moment, però ara sembla ser que potser sí. On som? Doncs a finals d’aquest mes, si no hi ha cap impediment, presentarem públicament les bases del nou pla i de l’acord al qual hem arribat els diferents agents implicats en el món juvenil. Crec que hem de poder explicar a la gent que des de mitjans del 2008 treballem en una avaluació, en un procés de consulta en què hi ha participat més de 10.000 joves, amb un esforç de consensuar, de negociar i d’arribar a un text final i de marcar fites i objectius amb una previsió de deu anys per millorar la situació de la gent jove en tots els temes que els afecten.
LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT, TRENTA ANYS DESPRÉS Durant les properes setmanes està previst que el Ple del Parlament aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, l’única competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya pendent de desplegament des de l’Estatut de 1979. L’aspecte més destacat de la norma serà la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que posarà en marxa 64 oficines joves a totes les comarques i a les principals ciutats del país. Aquestes oficines agruparan en una finestra única tots els serveis públics adreçats a l’emancipació de la gent jove: treball, habitatge, educació, salut, cultura, etc. Durant els darrers dos anys ja se n’han obert dotze en fase pilot, a l’expectativa que la llei s’aprovi definitivament, a l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental.
El procés de consulta ha estat marcat per una àmplia participació juvenil. Com valores la resposta dels i les joves en aquest procés? Jo crec fermament en què als i les joves se’ls ha de donar espais de decisió, ja que fa molts anys que les persones joves només se’ls ha donat espais per “tunejar” les coses. La prova és l’anterior Pla Nacional mateix, el de l’any 2000: primer es va fer i després es va explicar a la joventut. Nosaltres ho hem volgut fer a l’inrevés, primer hem volgut preguntar a la gent jove i després ens hem posat a redactar-lo. Jo sóc molt partidari de la democràcia participativa, sense que aquesta desacrediti la democràcia representativa, ja que necessitem unes institucions amb uns agents polítics que representin la societat fruit d’unes eleccions. Però calia fer un salt en la democràcia participativa, i ha estat molt important poder garantir que en aquest procés la joventut hagi pogut dir la seva. La classe política ha d’estar més a prop de la gent i preguntar més, i la ciuta-
dania ha de poder decidir. Una de les demandes del nou Pla Nacional serà, per exemple, la d’avançar cap al dret de vot als 16 anys, per coherència i per lògica. Ha dit que l’emancipació serà l’eix principal d’actuació del pla. Quines mesures s’impulsen en aquest sentit? L’anterior pla era una declaració institucional aprovada pel Parlament. El nou pla, en el cas que finalment s’aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, passarà a ser un pla d’obligatori compliment per al govern, els ajuntaments i els consells comarcals. D’una declaració de bones intencions, que és el que és ara, passarà a ser un document blindat amb rang jurídic. Si la llei tira endavant pròximament, i jo confio que sí, s’“obligarà” a totes les institucions a treballar per a l’emancipació de la gent jove, a promoure promocions d’habitatge de lloguer, a millorar la inserció laboral dels i les joves, i a donar-los més facilitats per iniciar projectes d’emprenedoria. El pla preveu un treball de tots els departaments del Govern en matèria d’habitatge, treball i educació joves per dotar aquests tres eixos dels mecanismes i les eines necessàries, com poden ser el desplegament del Pacte Nacional d’Habitatge, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil, la millora i el reforç de la formació professional, la millora de la transició escola-treball o el suport a l’emprenedoria juvenil, entre d’altres. Textos i fotos: Secretaria de Joventut
deria.cat
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
16 CONSUM CONSUMÓPOLIS 6
“Tu pots triar:
saps quant costa el que consumeixes?” VI Edició del Concurs Escolar 2010-2011 sobre Consum Responsable PER PARTICIPAR! Fa 5 anys us presentàvem, a la revista Secundèria, la I edició del Concurs Escolar 2005-2006 sobre Consum Responsable. Ara, passat el temps i, un cop consolidat com a recurs per a l’educació del consum a les escoles, us tornem a presentar una nova edició d’aquest concurs escolar.
És l’hora de la VI edició del Concurs Escolar 2010-2011 sobre Consum Responsable, que té el lema “Tu pots triar: saps quant costa el que consumeixes?” com a eix vertebrador de la participació dels joves catalans. En la forma el concurs ha variat poc ja que cada vegada són més els grups que hi participen, però els continguts augmenten amb cada edició ja que s’introdueixen nous temes i s’actualitzen les fitxes pedagògiques que constitueixen el corpus educatiu de l’activitat.
El fons continua sent el mateix, és per això que el principal objectiu del concurs és sensibilitzar els escolars en la importància que té realitzar els actes de consum de forma conscient, crítica, solidària i responsable. També es vol fomentar la participació dels centres educatius a través del professorat i de l’alumnat. S’estableixen tres nivells de participació: - Escolars de 3r cicle d’Educació Primària - Escolars de 1r cicle d’Educació Secundària Obligatòria - Escolars de 2n cicle d’Educació Secundària Obligatòria
Poden participar els equips formats per 5 alumnes, d’un mateix cicle, que estiguin matriculats en algun dels tres nivells assenyalats de qualsevol centre escolar públic, concertat o privat de Catalunya i coordinats i representats per un professor o una professora que imparteixi alguna assignatura d’aquests cursos al centre educatiu. Un mateix professor podrà coordinar i representar a més d’un equip. Un alumne es podrà inscriure només en un equip.
Els equips participants hauran de realitzar dos tipus d’activitats: La primera que consisteix a solucionar unes proves de caràcter pedagògic i lúdic que es resoldran durant el joc interactiu “Consumópolis 6” a internet, al qual es podrà accedir a través de la pàgina web de l’Agència Catalana del Consum (www.consum.cat) o bé directament a la pàgina principal del concurs (www.consumopolis.com) en la qual s’especificaran les normes de participació i les fases de desenvolupament d’aquestes proves. El registre dels equips participants en aquesta activitat es realitzarà de l'11 d’octubre al 29 de novembre de 2010, ambdós inclosos, i es podrà participar en el joc interactiu “Consumópolis 6” entre el 25 d’octubre i el 13 de desembre de 2010, ambdós inclosos. La segona activitat consisteix a elaborar un àlbum virtual en el portal de Consumópolis, és a dir, un conjunt de 5 fotografies, amb un text explicatiu, que representin la visió dels participants sobre diferents aspectes relacionats amb el consum responsable. Us animem a participar-hi! Us ho passareu bé i n'aprendreu molt.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 CONSUM
17
JORDI ANGUERA/DIRECTAOR DE L'AGÈNCIA CATALANA DEl CONSUM
“Amb aquesta llei estem en la «primera divisió» europea” El Director de l’Agència Catalana de Consum presenta la nova llei de Consum En plena campanya de difusió Jordi Anguera analitza detalladament els aspectes més destacables de la nova llei que s’adapta a les necessitats dels consumidors d’avui i en què es destaquen aspectes com la prevenció, l'agilització de la resolució de conflictes i el consum responsable i sostenible. Quin balanç fa de la nova llei de consum? Quines mancances vol a cobrir? Quins són els aspectes que destacaria de la nova llei? Aquesta llei era fonamental per diversos motius. Bàsicament per dos: el primer és que l’última llei de consum era de fa 20 anys, per tant calia posar-la al dia de forma imminent. En aquests 20 anys han passat moltes coses, abans no hi havia mòbils, no hi havia internet, per tant no compràvem en línia. Necessitàvem una llei que recollís els problemes que tenen els consumidors ara. Enfocant-ho en el col.lectiu jove, quines novetats aporta? Pel que fa als joves, la nova llei estableix que tots els ciutadans han de tenir com a mínim una oficina de consum pública a la seva comarca. Els joves són un col. lectiu que té un coneixement bastant extens dels seus drets, en part gràcies a la feina de formació que es fa des de l’Escola de Consum. Però, per altra banda, són poc utilitzadors dels sistemes que tenim per defensar-nos, no reclamen gaire. En general reclamen amb un percentatge inferior a la mitjana. Tot i així, en el camp de les denúncies per temes lingüístics sí que són més actius.
En la mateixa línia, quins són els preceptes bàsics que els joves han de tenir en compte pel que fa al consum? Les recomanacions són bastant genèriques, estan basades en el sentit comú i que moltes vegades, joves i no tan joves, no segueixen. Ens hem d'informar abans de contractar i comparar. Per exemple, corren per internet molts concursos que et fan donar el mòbil. Hi ha qui accepta les condicions sense llegir que estan acceptant que els hi enviïn sms amb càrrec per rebre’ls no per enviar. Quan l’usuari se n'adona ja li ha arribat una factura considerable.
En quina mesura la llei agilitza la resolució de conflictes? Posem més mecanismes per resoldre les reclamacions. Per exemple, obliguem a les empreses públiques que prestin serveis que estiguin adherides a l’arbitratge de consum. Si, per exemple, un jove té un problema amb un alberg juvenil o en la compra d’un habitatge de promoció pública, pot resoldre la reclamació a través d’aquest arbitratge que és com una mena de justícia ràpida, és gratuït i té la mateixa força que una sentència judicial.
Pel que fa a les xarxes socials, què contempla la nova llei? En principi no hi ha compres a les xarxes socials, és més un espai de relació que de consum. Creiem que hem d'estar molt atents al futur perquè l’evolució del sector fa preveure que n'hi haurà. Per això tot el problema amb la protecció de dades que està tenint Facebook. De moment és més un tema de protecció de dades que de consum, però pot acabar sent-ho i hem d’estar a l’aguait.
De la mateixa manera, de quina forma preveu conflictes? Sí. També hem potenciat els mecanismes preventius. Un d’aquests mecanismes, per exemple, és haver de garantir els pagaments quan es compra algun producte per endavant. És a dir, posem que una persona fa una paga i senyal per un viatge. Imaginem que la botiga tanca i el consumidor encara no ha viatjat. Abans, aquell consumidor perdia els diners. Amb la nova llei fem que quan hi hagi un pagament per avan-
Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web
de l’Agència Catalana del Consum I www.consum.cat
çat, l’empresa hagi d’assegurar aquell pagament a través d’un tercer, com per exemple una asseguradora. Pel que fa al consum responsable i sostenible... És la primera vegada que en una llei de consum es defineix què és el consum responsable. Per tant és un primer pas per intentar establir estratègies de futur pel que fa al consum responsable. Bona part de la situació actual en què ens trobem està originada per un consum irresponsable, compulsiu i poc sostenible. Ara, per exemple, podrem actuar davant de marques que suposadament es venguin com a consum responsable i no ho siguin. Quins punts remarcaria com a destacables de la nova llei? Pel que fa a la prevenció: més prevenció per evitar abusos de les empreses; més capacitat sancionadora; més obligacions per les empreses grans (telèfons gratuïts i oficines físiques de reclamació). Pel que fa a quan hi ha el conflicte: més mecanismes per resoldre els conflictes; foment de l’arbitratge; garanties dels serveis; garantir els pagaments per avançat. Finalment, hi ha un altre punt que és important destacar. Si per exemple un consumidor reclama, en el moment que l’Agència Catalana del Consum obre un expedient sancionador ara es pot exigir a l’empresa que repari el dany causat i no només posar la multa. Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Fotos: ACC
deria.cat
o trucar al
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
18 PETITS ANUNCIS
GUIA
JOVE
MODA
EDUCACIÓ
CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials: 15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros
SERVEIS
NIT
concursos de
dèria.cat
entra, participa... i guanya!!!
Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.
T’agrada el Turisme? Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035
www.rosadelsventsidiomas.es
Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.
· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges
EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat
Centre adscrit a:
a les
xarxes socials
www.rosadelsvents.es
T’obrim les portes al món
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
Troba Secundèria
Estades a Catalunya 902 200 005
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net
Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com
formatic@formatic-barna.com
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
TENDÈRIES
19
4 idees
Tendèries al web
Vambes catalanes amb accent alemany
Quatre webs sobre moda que no us podeu perdre
La marca de vambes Munich ha passat de ser un referent del calçat esportiu a ser tendència
MUNICH, responsable de les sabatilles esportives que estan més de moda, presenta la seva nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011. Amb aquesta col. lecció torna a créixer la gran família de models, ampliant la gran varietat de les línies GOAL, ACROPOL, ROC, MINI MUNICH, MINI ACROPOL, BABY GOAL i la nova AXI, totes elles lluint la “X”, signe característic de la marca.
La gran novetat d’aquesta nova col.lecció és AXI, l’última línia que s'incorpora a la família MUNICH. Amb un total de 18 models amplia aquesta gran família amb un estil que es basa en el model ACROPOL i que no deixarà a ningú indiferent. La seva estructura de bota fa d’aquest model un calçat còmode i pràctic. Les seves combinacions de materials i colors aconsegueixen que aquesta nova línia destaqui i respongui a les últimes tendències.
La marca catalana presenta en aquesta última col.lecció més de 180 models nous per respondre a les necessitats i gustos d’aquells que volen anar a l’última sense deixar de banda la màxima qualitat que aquesta firma garanteix, aconseguint que cada nou model es converteixi en una peça única.
La línia GOAL, el primer model de la col.lecció de MUNICH que es va adaptar l'streetwear, presenta 100 nous models que s’inspiren en les sabatilles de futbol sala. Amb aquests nous dissenys, el model GOAL arriba als 834 models, tots ells seguint la mateixa línia però amb inèdites i extraordinàries combinacions de colors i teixits.
D’aquesta col.lecció ens sorprèn la varietat de tons que trobem, des dels més foscos, terres, verd caça o grisos fins als més clars, roses, blaus i beixos, a més de models de colors combinats, teula i marí, marró i verd o bordeus i verd, entre altres, i estampats de flors o de llunes. En aquesta nova col.lecció s’han utilitzat teixits d’alta qualitat com: pell Prémer, tessuto Cotton shinning, Tessuto Imperial, pell Metalic micro-perforada, pell Nobuc Alpaca Grease, pell Abrasivato, pell Badia, pell Metall Antick, tessuto Bolin, pell Crazy Horse, pell Rusticona, tessuto autunno, tessuto Piper o pell gravada Bounty entre altres.
La línia ACROPOL creix fins a un total de 189 models diferents amb aquests nous 21 que es presenten en la col.lecció Tardor-Hivern. ACROPOL representa la línia més casual i urbana de la col.lecció, a partir del taekwondo i buscant les últimes tendències i acabats amb nous estampats i tonalitats. Aquests models satisfaran aquells que busquen l’últim calçat urbà per a aquesta nova temporada.
Els models per als més petits tornen a trepitjar fort aquesta temporada Tardor-Hivern 2010/2011 amb nous dissenys. La col.lecció de MINI MUNICH augmenta amb 20 nous models que s’adapten les MUNICH GOAL dels adults al peu dels més petits. La línia MINI Acropole de MUNICH també creix amb 9 dissenys nous, adaptant el model Acropole per als nens més urbans i casuals que segueixen les últimes tendències. MUNICH aposta en els models infantils per la màxima qualitat en materials i acabats i per oferir el màxim comfort als més petits. Aquestes dues línies disposen de numeració des del 24 fins al 37. També els nadons podran anar a l’última amb la nova col.lecció BABY GOAL, que presenta 13 nous models des de la talla 18 fins la 23. La nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011, MUNICH consolida la marca com referent de calçat esportiu i de moda que marca tendència. Sempre apostant per la comoditat i la qualitat, torna a sorprendre amb noves combinacions i color perquè calci tota la família. Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: Munich
deria.cat
The Style Rookie www.thestylerookie.com. Tavi Gevinson és una nena de tretze anys, autora d’un bloc sobre moda que es diu The Style Rookie. Els professionals de la moda l’han elevat als altars considerant-la una autèntica guru de les tendències. I com a tal la tracten. La conviden al front row de les desfilades i les festes posteriors dels dissenyadors, on ella va sempre acompanyada del seu pare o mare. The Sartorialist http://thesartorialist.blogspot.com. L’autor va començar The Sartorialist simplement per compartir fotos de les persones que veia als carrers de Nova York que creia que es veien bé. Quan treballava a la indústria de la moda (15 anys), sempre va tenir la sensació que hi havia una desconnexió entre el que estava venent a la sala d’exposició i el que veia en la gent (en realitat la cool). Jak & Jil Blog http://jakandjil.com/blog. Tomy Ton és un paparazzi i el seu tipus de celebritats són les editores, estilistes i crítiques de moda a les quals fotografia sense desvergonyiment o avís, per tal d’aconseguir una imatge de les sabates que fan servir. Aquestes fotografies les publica diàriament al seu famós bloc Jak & Jil, amb un peu de pàgina que esmenta qui utilitza quina marca i de quina temporada són. Look at this fucking hipster www.latfh.com. Look at this fucking Hipster, és un web on es pengen una sèrie de fotos i vídeos del que en argot en català seria un “modernet de merda”. Al web es recullen un munt de fotografies i vídeos sobre aquest col.lectiu que, en paraules de l’autor, només vol fer riure.
Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu ressenya del lloc i envia-la junt amb una fotografia a redaccio@edicat.cat i la publicarem! Diego Giménez (diego@edicat.cat)
La línia ROC, s’inspira en les sabatilles d’atletisme combinant moda i comoditat, presenta 6 nous models hi arriba així a la xifra de 73 dissenys.
deria.cat
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
20 SEXE
Hola i adéu “ ”
Les relacions d'estiu poden ser cosa d'una nit o l'inici d'una parella estable L’estiu ha passat molt de pressa. A principis d’agost, l’Eduard i la Sofia es van conèixer a les festes d’un poble de platja. Durant tot l’agost, s’han vist i han sortit junts. Han anat a la platja, a la discoteca, al cinema... Però ara que han començat les classes, la Sofia no ha tornat a saber res més del seu príncep blau. Ella s’havia fet moltes il.lusions sobre l’Eduard i la seva història d’amor, ell pensava que com que no havien parlat sobre el tema de sortir junts, era evident que no eren parella “formal”. En qualsevol dels casos, una decepció... El moment de trencar una relació, sigui del tipus que sigui, és molt complicat. És un moment en el qual es posa fi a tota una sèrie de moments feliços i de sentiments afectius positius per tal de donar pas als records i a uns sentiments i emocions diferents. El fet de posar-se davant de la parella amb la finalitat d’explicar el perquè d’aquesta decisió resulta per a moltes persones un moment desagradable. Això és el que fa que, en ocasions, una de les dues parts desaparegui sense donar cap tipus d’explicació. En aquests casos, els estudis demostren que acostumen a ser els homes els que tendeixen més a aquesta pràctica... Per què serà? Moltes vegades, les expectatives que ambdós membres de la parella mantenen respecte a la relació és molt diferent. Les primeres setmanes, és freqüent que les noies parlin amb les seves amigues sobre el noi que han conegut. Els estudis demostren que
envia'ns les teves
CONSULTORI
conultes a: sexualitat@edicat.cat
Hola Laura, m’agradaria saber si la píndola anticonceptiva redueix el desig sexual i la fertilitat. La meva parella em diu que mai en tinc ganes i voldria saber si pot haver-hi alguna relació. Un dels efectes secundaris de la píndola anticonceptiva és la reducció del desig sexual. Alguns estudis demostren que aquest anticonceptiu redueix l’excitació i també la lubricació vaginal. El principal motiu és que aquestes pastilles inhibeixen la producció d’andrògens, inclosa la testosterona, als ovaris femenins. Els andrògens són hormones que tenen un efecte directe en el plaer de l’acte sexual. Respecte a la fertilitat, no ha de veure’s afectada pel fet d’haver utilitzat la píndola anticonceptiva. En qualsevol cas, sempre s’ha de fer servir amb el seguiment i assessorament d’un ginecòleg.
Hola Laura, em dic Berta i fa tres anys que surto amb un noi. Des de fa un temps, cada vegada que sortim, parla amb altres noies davant meu. Ell diu que no però jo crec que intenta lligar amb elles. Cada vegada passa més sovint i tenim moltes discussions per aquest motiu. Si li trec el tema, em diu que sóc massa gelosa i que vol una relació més oberta. Què puc fer? He de continuar amb ell? Hola Berta, crec que si aquesta actitud del teu noi et molesta, li has de fer saber i ell ho ha de saber acceptar, assumir i, per tant, actuar en conseqüència. Has de valorar de quina manera t’afecta i si ell ho ha fet sempre o és una cosa nova per a tu. En qualsevol dels dos casos, és una falta de respecte que, en el moment en què tu li fas saber, ell ho ignori. La decisió sobre si continuar o no amb ell és teva i has de ser molt conscient de què guanyes i del que perds. Valora per què ell fa una cosa que et molesta i si tu ho faries a la inversa, potser aquí trobaràs la resposta. No tinguis por, moltes vegades coneixem la resposta abans de qüestionar-la. Però, tingues sobretot present que l’amor i el respecte són la base perquè una relació pugui funcionar bé.
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 SEXE
les noies centren les seves converses en detalls “romàntics”, com detalls de les converses, el restaurant on han anat a sopar o la manera com el noi li ha agafat la mà. Per contra, els nois acostumen a parlar amb els seus amics sobre la noia que acaben de conèixer, però amb comentaris molt més superficials, en rara ocasió fan referència als seus sentiments. La manera de tractar la relació és diferent, per tant, entre nois i noies. Pot donar-se el cas que la relació no sigui seriosa però que aquest tema no s’hagi parlat clarament. En aquestes ocasions, a vegades la noia acostuma a crear-se unes expectatives que no es corresponen a la realitat. Es basa en la informació verbal i no verbal que el noi ha deixat llegir entre línies. Per tant, passat un temps, pot ser que la noia cregui que té parella estable mentre que el noi considera que només és una història pas-
satgera d’estiu. Tot i que aquesta història podria donar-se al revés, estudis sociològics demostren que les dones són més enamoradisses i estan més predisposades al compromís que els homes. El fet de deixar una relació sense donar cap explicació podria ser més aviat una qüestió de mala educació. Socialment, es pot afirmar que nois i noies reben una mala educació afectiva pel que fa a les parelles. La manca d’empatia, l’egoisme i, sobretot, la covardia fan que es pugui actuar d’aquesta manera deixant així la parella amb l’etern dubte. El fet de no saber què ha passat en la relació i quins són els motius que han fet que l’altre decideixi trencar pot deixar molt malmesa l’autoestima de la persona afectada. Per tant, si la decisió de trencar ja està presa, és preferible ser valent i fer front a la situació com una per-
21
sona adulta i madura. No hi ha una regla única per fer front a la situació i a la conversa però una mica d’empatia pot ser suficient per evitar fer més mal a l’altre. És convenient parlar cara a cara, evitant últimes tecnologies que no fan més que amagar la situació. Mai s’han d’inventar motius que posin la culpa sobre l’altre fent que quedi amb la sensació que ha estat deixat únicament per culpa seva. No s’ha de demanar temps o espai si no és això el que es vol perquè és una mentida que deixa l’altra persona a l’expectativa. I, sobretot, mai s’ha de crear una situació de discussió que serveixi com a excusa per afirmar que la “relació no funciona”. Així doncs és preferible ser clar i sobretot sincer. Utilitzar les paraules més adients i intentar entendre com se sent l’altra persona. Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010
22 CULTURA RECOMANEM
AGENDA/SETEMBRE2010
LLIBRES
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Dies: 13-09-2010
NO I JO
DICCIOMÀRIUS
Delphine de Vigan
Màrius Serra
Les fotos del teu estiu 2010
La Butxaca
La Butxaca
Exposició
9’95
10’95 euros
224 pàgines
176 pàgines
Biblioteca Sagrada Família
Carrer Provença, 480. 08025 Barcelona 21:30 b.barcelona.sf@diba.cat
Lou Bertignac té tretze anys. La seva família viu tancada en un silenci opriment i a l’escola la seva intel. ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col.leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món.
Dicciomàrius és el llibre que estaves esperant. Per fi trobaràs els millors enigmes de Màrius Serra reunits en forma de llibre per tal que puguis entretenirte i capficar-te rumiant quina és aquella paraula que s’amaga rere les sempre peculiars i divertides definicions del nostre enigmista preferit. Un llibre pensat perquè tothom en pugui gaudir, sigui en solitari o bé en grup. Organitzat per nivells –júnior, sènior i expert– i amb un capítol temàtic dedicat als topònims, el lector hi trobarà hores i hores d’entreteniment.
Dies: 15-09-2010
Recerca de feina per a joves Taller
Dies: 13-09-2010
Biblioteca Vapor Vell
Per saber què és... la borsa
Conferència
CINEMA
21:30
Biblioteca Vapor Vell
Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona 934 097 231
Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona
JONAH HEX
EL SOPAR DELS
21:30
Jimmy Hayward
IDIOTES
934 097 231
Josh Brolin,
Jay Roach
Megan Fox, Will
Zach Galifianakis,
Àfrica
Arnett, John
Paul Rudd, Steve
Conferència
Malkovich
Carell, Bruce
Lloc: Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
80 minuts
Greenwood
Carrer Camèlies, 76-80 (parc de les
http://www.
119 minuts
Aigües). 08024 Barcelona
Dies: 15-09-2010
21:30
jonah-hex.com
b.barcelona.mr@diba.cat
En el salvatge oest, Jonah Hex (Josh Brolin) és conegut per tenir una cicatriu a la part dreta del seu rostre i vestir un uniforme de l’exèrcit confederat. Va ser venut als Apalatxes pel seu pare i va haver de fer-se a si mateix en un món tan dur com era el llunyà Oest sent pistoler i caça recompenses en alguns moments de la seva vida. El seu únic contacte amb la gent és a través de la bella Lilah (Megan Fox).
Remake del popular film francès de Francis Veber de 1998, la pel.lícula narra la història d’un grup d’amics que es reuneix setmanalment per sopar. L’originalitat del seu pla és que cada un ha de portar al sopar al tipus més idiota que hagi estat capaç de trobar i el que ho aconsegueixi, serà el guanyador de la nit... Tim (Paul Rudd) és un executiu en alça que portarà al sopar a en Barry (Carell), el major bufó.
WEB Dies: 14-09-2010
Fotografia digital, a càrrec de Carlos Pallaruelo Taller Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
Carrer del Segre, 24-32. 08030 Barcelona 21:30
Dies: 15-09-2010
Taller de relaxació Taller
b.barcelona.ii@diba.cat
Biblioteca Manuel Arranz
FIFA11
SUPER MARIO GALAXY 2
www.electronicarts.es/juegos/fifa11
www.nintendo.es
Electronic Arts anuncia que la franquícia top vendes d’EA SPORTS redefinirà l’autenticitat dels jugadors amb el llançament de FIFA 11 aquesta tardor a PlayStation3 i Xbox 360. FIFA 11 reflectirà l’autenticitat de tots els jugadors i totes les posicions en el terreny de joc gràcies a Personality +.
És un videojoc de plataformes en 3D desenvolupat per Nintendo EAD Tokyo per a Wii. És la seqüela de Super Mario Galaxy. Super Mario Galaxy 2 ha estat anunciant en l’edició de 2009 de l’I3 i va ser llançat el 23 de maig de 2010.
Carrer Joncar, 35. Sant Martí. 08005 Barcelona 21:30 www.bcn.cat/joventut
SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010 CULTURA
23
HISTÒRIES DE CATALUNYA LA BATALLA DE MALTA
CIES I EXPOSICIÓ Dies: 15-09-2010
Dies: 14-10-2010
Concert
Concert
Alejandro Sanz
Guns and Roses
Palau Sant Jordi
Passeig Olímpic, 5. Barcelona Per determinar
Dies: 18-09-2010
Supertramp Concert
Palau Sant Jordi
Dies: 29-09-2010
Peter Gabriel Concert Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5. Barcelona 21’00
Dies: 7-10-2010
Massive Attack Concert Pavelló Olímpic de Badalona.
Carrer Ponent s/n. Badalona 18’30
Durant el segle XIII, en un context caracteritzat per un intens creixement demogràfic i econòmic arreu d’Europa Occidental, Catalunya i França es projecten Mediterrani enllà, fins que s’enfronten per Sicília, tal com anteriorment ho havien fet per Occitània.
Passeig Olímpic, 5. Barcelona 20’00
Pavelló Olímpic de Badalona.
En aquest context, les galeres comandades pels almiralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví, que combaten per la causa francesa, pretenen socórrer la ciutadella de Malta assetjada pels catalans. I, en saber-ho, Roger de Llúria s’encamina cap a aquesta illa per interceptar-hi l’enemic. Segons les cròniques catalanes, l’almirall és tan cavallerós que, en arribar al port, el vespre del 7 de SETEMBRE de 1283, en lloc d’atacar les naus enemigues per sorpresa, prefereix enviar un missatge tot instant-les a rendir-se, encara que això comporti el risc que disposin de tota la nit per preparar-se per al combat. I, de fet, en despuntar l’alba, els francesos envien una petita nau de reconeixement per fer una ullada i valorar les forces de la flota catalana. Llúria, però, ha disposat les seves 22 galeres en una doble filera i els espies tan sols en veuen la meitat. Esperonats per aquesta falsa notícia, els francesos tallen les àncores dels seus vaixells per no fer soroll i sorprendre la flota catalana. Aleshores, però, en descobrir-ne la veritable força, opten per intentar escombrarne les cobertes amb els seus projectils (pedres, cairells de ballesta, recipients amb calç o escones munteres).
Carrer Ponent s/n. Badalona Per determinar
En contra d’allò que aparentment aconsellaria el sentit comú, Llúria ordena als seus homes que aguantin la “pluja” enemiga sense respondre. I tan sols, quan l’enemic esgota les seves municions, ordena passar a l’atac. Atemorides, nou naus franceses opten per fugir. Cap al migdia, Llúria encapçala personalment l’abordatge final sobre la resta. I, tot i tenir la cuixa ferida, mata amb les seves pròpies mans Guillem Cornut. Aquella jornada, els francesos perden una desena de galeres. I, ben aviat, els catalans i els sicilians s’asseguren el control de Malta, Gozzo, les Lipari i diverses poblacions calabreses. Sens dubte, el coratge acostuma a ser indispensable en qualsevol actuació, però també és igualment cert que no cal entrar en combat sempre que en tinguem la més mínima ocasió. Sovint, el domini del tempo i l’elecció dels escenaris més favorables són passes indispensables en el camí cap a la victòria. La temprança de l’ànima i la serenitat de la ment són les millors companyies possibles per al valor. deria.net