ESTUDIA SUPLEMENT
abril / 2007
encamina el teu futur: sal贸 estudia
2
SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ
SUPLEMENT ESTUDIA secundèria
2
PRESENTACIÓ
3
ZONA INTRUSA
4
ENCLAU UPC
5
WIND STAR
6
REPORTATGE
7
CURIOSITATS
8
REPORTATGE
10
CAIXA MANRESA
11
EUNCET
13
FP
14
ERNEST MARAGALL
Torna Estudia, el saló de l’ensenyament Del 21 al 25 de març torna a Fira de Barcelona el Saló Estudia, el saló de l’ensenyament i la formació. Entre les novetats d’enguany, cal destacar el canvi d’ubicació, que passa al Palau número 2, un espai molt més gran que permetrà l’ampliació del saló. En aquest sentit, aquest any hi haurà la presència d’una nova àrea anomenada “Young”, dedicada a productes i serveis per a joves. També hi haurà la participació de centres de primària, ESO i batxillerat, i hi haurà un reforçament del sector de la formació professional. En aquesta edició, Estudia comptarà amb la participació de 187 centres educatius i entitats emmarcades en sectors com estudis universitaris, formació professional, estudis superiors i complementaris, idiomes, centres d’educació primària, ESO i batxillerat, formació ocupacional, serveis a l’educació i Young, amb productes i serveis per als joves. Totes les universitats catalanes també hi seran representades. Pel que fa a l’oferta educativa de Catalunya, el saló de l’ensenyament espera uns 70.000 visitants, molts dels quals gaudiran amb la nova zona de formació professional. A través de diferents activitats i demostracions de cicles formatius de grau superior i mitjà, es donaran a conèixer diverses famílies professionals. Si voleu conèixer tota l’oferta formativa de Catalunya, ja ho sabeu, Estudia és el vostre lloc. I també us esperem al nostre estand del Secundèria i L’Hiperbòlic!
PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA DE MATARÓ - SUPLEMENT ESTUDIA
3
ZONA INTRUSA: un projecte artístic i pedagògic als instituts de Mataró - D’un ordinador instal·lat a la biblioteca, la Burnstation de Platoniq, per descarregar música lliure de drets comercials. - De la distribució gratuïta del magazine Zona intrusa.
3. “D.I.C. (Diari Íntim Col·lectiu)”. Treball amb les imatges relacionades amb el context que habiten, el subjecte i l’espai, i també amb els condicionants legals i la protecció de la privacitat.
quin objectiu té? - De tallers o medialab: es realitzen 3 activitats a l’aula, relacionades amb els temaris dels centres i en horari lectiu:
Aterren als instituts de Mataró un contenidor d’obra i un ordinador que ocupen durant uns dies els patis i les biblioteques dels centres. què és? Zona Intrusa és una iniciativa del programa d’arts visuals del Patronat Municipal de Cultura de Mataró que aposta per obrir el llenguatge contemporani a nous escenaris, més enllà de les sales d’exposicions. La fórmula respon a la voluntat de capgirar la dinàmica establerta: en lloc de requerir el desplaçament de l’alumnat a les sales d’exposicions, portem la sala d’exposicions i l’activitat didàctica als centres educatius de la ciutat.
de què va? És un projecte itinerant que es trasllada d’un institut a un altre.
de què consta? - D’una caseta d’obra situada al pati, convertida en sala d’exposicions. S’hi visionen els projectes Pintura sobre pell cremada , de Jordi Mitjà, i Emancipator Bubble, d’Emancipator Business.
1. “Zàpping! Formes d’identitat, d’hàbitat i de consum a través de la cultura visual”. Activitat introductòria que relaciona els diferents eixos temàtics de l’exposició. 2. “Mamá…quiero un emancipator”. Activitat que posa en evidència les necessitats individuals i col·lectives dels adolescents.
- Reflexionar sobre la identitat de l’adolescent i la seva relació amb el seu entorn més proper.
i després què? Ensenyem què hem fet: accions que obren al públic el treball realitzat en els diferents centres educatius. - “Meeting point”: taula rodona amb els artistes del projecte i els/les alumnes participants. - Exposició a l’Espai f, espai d’art emergent de Mataró (c. Nou, 11), dels artistes i amb els treballs resultants de les activitats realitzades als instituts, que s’inagurarà el dia 13 d’abril i es podrà veure fins el dia 20 de maig de 2007.
4
SUPLEMENT ESTUDIA - UPC
Enclau UPC L’estalvi energètic, una aposta de futur La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és una universitat que posa la tecnologia, les ciències i l’enginyeria al servei de les persones: els seus professors i investigadors es mouen i treballen pel progrés social, aportant solucions a problemes actuals, com són ara mateix el canvi climàtic i l’estalvi energètic. El nostre consum d’energia és cada cop més elevat. Per això, la Comissió Europea ha demanat un canvi radical en les polítiques energètiques dels països de la Unió Europea: l’any 2020 haurem de reduir les emissions de CO2 en un 20% i aconseguir que el 20% de l’energia que generem sigui renovable. L’objectiu d’aquestes propostes és que entre tots puguem combatre problemes com el canvi climàtic, però també procurar que Europa augmenti el seu estalvi energètic. La interconnexió elèctrica entre Espanya i França, mitjançant línies d’alta tensió, ha generat posicions a favor i en contra. D’una banda, les administracions públiques i bona part de les empreses catalanes asseguren que aquesta inter-
connexió és imprescindible per al desenvolupament econòmic del país ja que milloraria la qualitat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric i afavoriria la implantació de les energies renovables. D’altra banda, els grups que s’oposen al projecte argumenten que el progrés del nostre país és possible mitjançant un desenvolupament econòmic sostenible, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i un canvi general d’actitud dels ciutadans respecte al consum d’energia. Segons el professor i investigador Oriol Boix, director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), “el sistema elèctric català necessita un reforç important des de fa anys: per garantir el transport i la distribució de elèctrica són necessàries bones connexions entre les centrals generadores i les zones de consum energètic”. A més, la millora d’aquesta interconnexió també permetria “impulsar el rendiment, per exemple, dels parcs eòlics, l’única font renovable que actualment està prou desenvolupada”, afegeix el professor Boix.
A la UPC apostem per una formació pràctica als laboratoris
8è Premi UPC per a Treballs de Recerca de Batxillerat. Arquitectura, Ciències i Tecn ologia Sostenibles Presenta el teu treball de recerca a la nova edició del Premi UPC per a Trebal Recerca de Batxillerat. Mé ls de s informació: www.upc. edu/lapolitecnica/enclau
Per aprendre: no et posis límits, vine a la UPC Liderar i impulsar nous projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables al nostre país és un dels reptes professionals dels futurs estudiants i estudiantes de la UPC, especialment per a aquells que decideixin cursar alguna de les titulacions vinculades a l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. A més, tindràs l’oportunitat d’iniciar la teva experiència professional mitjançant els convenis de cooperació educativa, acords de col·laboració entre la Universitat i les empreses, que et permetran fer pràctiques mentre estudies. D’altra banda, també podràs participar en un gran nombre de programes de mobilitat amb les més prestigioses universitats. A Catalunya “cal impulsar l’activitat de recerca i invertir més en fonts energètiques renovables per aconseguir incrementar, en un futur pròxim, el subministrament d’energia d’aquest tipus. De fet, alguns estudis mostren que es podria abastir tota la Península Ibèrica només amb energies renovables, però encara no estan prou desenvolupades. Per això, cal potenciar la recerca, un repte que, amb tota seguretat, assumiran els titulats i titulades de la UPC”, conclou el professor Oriol Boix.
NO T’HO PERDIS Estudia 2007 Del 21 al 25 de març de 2007 Estudiantat i professorat de la UPC respondran les consultes específiques sobre totes les titulacions que s’imparteixen a la UPC: tipus d’assignatures, avaluació, model docent, sortides professionals, etc. Apunta-ho ja a la teva agenda i no oblidis visitar el nostre estand, que enguany et sorprendrà!
II Fòrum de les Escoles i Facultats de la UPC 12 i 13 d’abril de 2007 Si després de visitar l’estand de la UPC a Estudia necessites ampliar informació sobre els estudis o bé resoldre dubtes, els diferents centres docents de la Universitat t’ofereixen l’oportunitat de rebre informació i atenció personalitzada a través del Fòrum, una fira que aplega estands, presentacions i visites guiades.
Si vols ampliar els teus coneixements sobre aquest tema: www.upc.edu/lapolitecnica/enclau
WIND STAR - SUPLEMENT ESTUDIA
Impressions de l’estada al Canadà de l’Emma Miguel, alumna de WIND STAR, segona classificada del concurs fotogràfic
“Tanco els ulls i somio que encara hi sóc” Vaig necessitar un cert temps per decidir si me n’anava tot el mes d’agost a Toronto o no. Era el primer estiu, i possiblement l’últim, sense res pendent per setembre, ni deures, ni treballs. Estava a punt de començar una nova etapa: la vida universitària. Em vaig decidir a marxar i, exceptuant petits entrebancs amb els vols d’anada, va anar tot sobre rodes. Ara mateix animaria tothom a viure una experiència així perquè un mes a l’altra banda de l’Atlàntic dóna per a molt més que per millorar l’anglès. Aprens a conviure, coneixes nous costums i cultures, i t’adones que hi ha moltes altres maneres de pensar i d’enfocar la realitat. Els primers dies tot és nou i costa adaptar-s’hi, però quan marxes sents com si una petita part de tu es quedés allà. Jo, de vegades tanco els ulls i somio que encara hi sóc.
Toronto és una ciutat gran, però molt còmoda a l’hora de desplaçar-se i, sobretot, segura. Vaig estar anant a classe tots els matins de dilluns a divendres. L’escola era immensa i es respirava un ambient totalment internacional. Hi havia de tot: francesos, italians, suïssos i moltíssima gent de fora d’Europa. Tenia companys de tot arreu, venien del Marroc, de Mèxic, del Japó, de Corea, del Líban, de Brasil... Però les classes no ho eren tot! Cada tarda hi havia preparada alguna activitat: una visita a la CN Tower, fer de públic a l’estadi dels Blue Jays, escapades a les illes, sopars, festes... Si t’interessava, només t’hi havies d’apuntar. A més, també podies conèixer la ciutat pel teu compte. Vaig passar moltes tardes passejant per parcs, platges, botigues, cinemes i bars amb els meus companys.
Els caps de setmana l’activitat no parava. El ventall de possibilitats era molt ampli: les famílies et convidaven a passar estones amb elles (són gent molt acollidora) i l’escola t’oferia activitats de dia sencer com ara piragüisme, visitar les Niagara Falls, el parc temàtic Canada’s Wonderland, museus... i també sortides de cap de setmana a Nova York i a la part francesa del Canadà, pensades especialment per a estudiants com nosaltres. Per aprofitar al màxim un viatge com aquest, el millor que es pot fer és no dir mai que no a cap proposta i aixecar-se cada dia amb ganes de descobrir nous racons.
5
6
SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE
Estudia a l’estranger El nou Tractat de Bolonya està creant un espai europeu d’educació superior que fomenta, entre d’altres punts, la mobilitat dels estudiants. Hi ha diferents programes d’intercanvi en els quals es pot participar al llarg de la carrera. Te n’informem per a què, arribada l’hora, tinguis tota la informació que necessitis.
Erasmus És el programa més conegut pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre les universitats europees. Creat el 1987, hi ha 31 països implicats, amb la participació de més de 2.000 institucions acadèmiques de grau superior. La durada de l’estada en un altre país pot anar des dels 3 mesos a un any, i algunes assignatures es poden convalidar mitjançant una taula d’equivalències establertes. Mentre que molts europeus trien Barcelona o Madrid com a primera opció, els d’aquí cada vegada es decanten més pels països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Dinamarca. Adreçat a estudiants i professorat universitari.
Més informació: www.gencat.cat/
Programa Sòcrates
Leonardo da Vinci
El programa Sòcrates és el que fomenta la mobilitat dels estudiants, professorat i personal tècnic pels diferents països de la Unió Europea. Les accions que s’engloben dins d’aquests són: Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva i altres accions conjuntes.
Amb el nom del gran geni Leonardo da Vinci, aquest programa té com a objectiu donar suport a projectes de cooperació transnacional en l’àmbit de la formació professional. A més de promoure la FP continuada, el programa vol ampliar la contribució que aquest tipus de formació dóna al sector empresarial.
Programa Joventut amb Europa Aquest programa està pensat per donar suport a un ampli ventall d’activitats que contribueixen a l’educació dels joves fora de les estructures de l’ensenyament i de l’aprenentatge.
Va adreçat a joves estudiants de FP, joves treballadors per a l’adquisició d’experiència professional suplementària i formadors, planificadors i gestors.
Està adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys que vulguin conèixer altres països, llengües, cultures i que tinguin ganes de participar en diferents projectes de molts àmbits diferents.
Tempus Creat per fomentar i coordinar els intercanvis i la mobilitat dels estudiants i professorat amb els països de l’Europa Central i de l’Est.
CURIOSITATS UNIVERSITÀRIES - SUPLEMENT ESTUDIA
7
El sabies què… del món universitari L’àmbit temàtic més sol·licitat és el de les ciències socials, seguit a gran distància per l’àmbit tècnic i el de ciències de la salut.
El top 10 dels estudis més sollicitats en primera preferència del 2006 són: medicina, ciències empresarials, mestre-educació infantil, administració i direcció d’empreses, psicologia, infermeria, dret, arquitectura, arquitectura tècnica i publicitat i relacions públiques.
La universitat amb més estudiants és la Universitat de Barcelona, seguida per la Universitat Autònoma i la Politècnica de Catalunya. Tot i això, les universitats de fora l’àrea metropolitana, com poden ser les de Girona, Lleida i Tarragona, han augmentat el nombre d’assignats.
El 2006, hi va haver 6.464 sol·licituds provinents de fora de Catalunya i 1.809 de l’estranger.
De les vuit universitats públiques, a quatre, la carrera més sol·licitada és medicina. A sis d’elles, educació infantil està entre les cinc primeres.
Els alumnes preinscrits al juliol del 2006 van ser 42.260, 387 més que l’any anterior.
El nombre de noies que va a la universitat continua creixent.
Més del 50% dels nous estudiants universitaris provenen de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).
Catalunya és una de les principals destinacions dels Erasmus.
8
SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE
Què és el Pla de Bolonya? Des del passat curs 2004-05 s’està introduint a l’esfera universitària catalana la nova estructura educativa que va quedar immortalitzada al Tractat de Bolonya. Aquest inicia un procés cap a un espai europeu d’educació superior amb un sistema comú de titulacions universitàries que permetin la uni cació d’estudis i la mobilitat dels estudiants.
Tractat de Bolonya - Preveu un sistema comú de titulacions, sobretot mitjançant allò que s’anomena suplement europeu al títol, un document que acompanyarà tot títol europeu d’educació superior i que descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis cursats. - El sistema es basa, principalment, en dos cicles principals: el grau i el postgrau. L’ac-
cés al segon cicle requerirà haver superat el primer, tot i que el diploma obtingut també serà considerat, al mercat laboral europeu, com a nivell adequat de quali cació. Amb la segona titulació, s’aconseguirà el grau de mestria i/o doctorat. - La Declaració de Bolonya també implanta un nou sistema de crèdits compatible, similar al Sistema europeu de transferència de crèdits (ECTS), que valora l’activitat en ensenyaments teòrics, pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l’estudiant. - El Tractat de Bolonya promou la cooperació europea per garantir la qualitat de l’educació; fomenta la mobilitat d’estudiants, professorat i personal d’administració i serveis de les universitat a altres centres europeus, i dóna suport a un espai europeu com a espai per al desenvolupament curricular, etc.
Catalunya i el Pla de Bolonya
9
Les universitats catalanes s’estan adaptant, progressivament, al nou espai europeu d’educació superior. Des del curs 2004/05, s’han anat introduint titulacions adaptades a aquesta nova realitat: el grau i els màsters europeus. Els primers estan formats per entre 180 i 240 crèdits ECTS, possibles a impartir en 3 anys, i els segons consten d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, impartits en 2 anys. Aquestes noves titulacions tenen en compte la de nició d’objectius del Pla de Bolonya, en forma de competències acadèmiques i professionals. En tot aquest marc, però, cal destacar que, de moment, a l’Estat espanyol només tenen validesa o cial les titulacions homologades. Per aquesta raó, en nalitzar els estudis de grau es tindran dues titulacions: la de validesa a casa nostra i un d’addicional adaptat a les directrius europees, acreditat per l’AQU Catalunya, i que permetrà matricular-se en màsters oferts en altres universitats europees. Per altra banda, també cal saber que si l’estudiant de grau vol assolir la titulació homologada corresponent, ho podrà fer de dues maneres: primer, si la titulació té la mateixa durada, s’obtindrà el títol simultàniament; segon, si la titulació és d’1 o 2 anys més, l’alumne haurà de seguir els estudis durant aquest temps per obtenir el títol corresponent. Anna Salarich, anna@edicat.net
Més informació: www.gencat.cat
10
SUPLEMENT ESTUDIA - CAIXA MANRESA
Les bones notes tenen premi Els Ajuts Universitaris que otorga Caixa Manresa no podien celebrar de millor manera els seus deu anys de vida. I és que enguany, són 563 els estudiants que rebran una ajuda de 612,24 euros. Aquests han estat seleccionats tenint en compte el seu rendiment acadèmic d’entre un total de 1.111 sol·licituds, número que conr ma la consolidació d’aquest programa adreçat als joves. En aquesta edició 2006-07 dels Ajuts Universitats s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat otorgades a alumnes de 26 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta del curs va ser un 9,92. Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudiar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.
Pablo Santomá, estudiant d’Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià. “Aquest ajut és com una recompensa al meu esforç” Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa? La veritat que me’n vaig assabentar d’una forma bastant fortuïta. La germana gran d’un company de classe havia rebut un Ajut Universitari de Caixa Manresa feia un parell d’anys. Vaig anar a la sucursal de Caixa Manresa a Sant Cugat (visc allà), em vaig acabar d’assabentar de tot i vaig decidir optar a l’ajut.
Estudies Enginyeria química, a què t’agradaria dedicar-te en un futur? Dons la veritat és que no ho tinc gaire clar. Vaig escollir aquesta carrera perquè era la que més em faria disfrutar, però no pensant què faria en un futur. Possiblement voldria dedicar alguns anys a investigació i recerca, però encara hi ha temps per decidir-se.
Creus que aquest tipus d’iniciativa motiven a treure millor nota? Crec que sí. En el meu cas, però, no ho considero així. Jo sempre he intentat fer les coses que faig de la millor manera possible, és a dir, no comformant-me amb un 9 si realment puc arribar a un 10. Per tant, jo em prenc aquest ajut com una recompensa a aquesta filosofia d’esforç. D’altra banda, és cert que aquest tipus d’iniciatives poden motivar a estudiants a posar un extra d’esforç que els permeti assolir una millor nota i, per tant, es una bona iniciativa en aquest sentit.
Quina carrera has triat? Estic fent Traducció i Interpretació a la UPF. Sempre m’ha encantat llegir, escriure i aprendre llengües, i com que estudiar Traducció et permet fer totes tres coses, vaig pensar que era la carrera perfecta. A més, té més sortides que moltes altres carreres de lletres.
I en un futur què t’agradaria fer? Suposo que m’agradaria fer de traductora! M’agradaria traduir literatura, i potser pel·lícules i coses així, però no se sap mai. També vull fer Filologia Catalana, algun dia, i crec que amb les dues carreres podria fer feines molt interessants.
Eva Bosch Roura, estudiant
Què se sent tenint aquestes notes?
de Traducció i Interpretació
Satisfacció! Jo almenys n’estic molt contenta. Treure bones notes és un premi a l’esforç i t’anima a seguir treballant.
“Estic molt contenta amb l’ajuda!” Com vas saber que hi havia aquests Ajuts Universitaris? Em va arribar una carta de Caixa Manresa a casa, i com que l’únic requisit perquè et concedissin la beca era la nota de tall, vaig pensar que ja hi tenia molt de guanyat.
A què dedicaràs l’ajuda? Mmm...no ho sé pas! De moment encara no he tocat els diners, però segurament els faré servir a partir del setembre, perquè me’n vaig d’Erasmus a Liverpool i la vida allà és molt cara.
EUNCET - SUPLEMENT ESTUDIA
11
Les millors garanties d’èxit professional
Si allò què t’agrada són les ciències empresarials, no et pots perdre l’oferta formativa de l’Escola Universitària Caixa Terrassa. El seu pla d’estudis dóna prioritat a la innovació, a la personalització i a la qualitat per a què els seus estudiants surtin plenament capacitats per incorporar-se al món laboral. La creació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) implica un canvi profund en el sistema universitari d’Europa i, dins d’aquest marc, l’EUNCET ha de nit noves estratègies i procediments per encarar aquest procés amb el màxim de garanties. Una de les novetats que presenta l’escola és, precisament, un nou programa per als estudiants de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per aconseguir que els titulats i les titulades tinguin les millors competències, tant teòriques com pràctiques, en el camp de la seva professió. La nalitat del nou programa de l’EUNCET és aconseguir que els estudiants, a més dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, també adquireixin habilitats, actituds, valors i eines per enfrontar-se amb garanties al món laboral. Per tirar endavant el projecte, s’han de nit tres línies d’actuació.
Accés personalitzat Els alumnes de nou accés de l’Escola Universitària Caixa Terrassa hauran de respondre a una bateria de proves psicotècniques i competencials amb l’objectiu de conèixer quin és el seu per l. Així doncs, es poden identi car les àrees de millora de manera personalitzada.
Servei d’Orientació Psicopedagògic Així s’anomena l’assignatura que l’EUNCET ofereix als seus alumnes de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per tal de treballar les competències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàries de superació i reforç. Desenvolupament Professional es du a terme ens grups reduïts per fer que el seguiment sigui com més personalitzat possible. Igualment, es combina el treball individual i en grup, amb l’objectiu de treballar diferents aspectes com l’autocon ança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la plani cació i l’organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Englobat dins d’aquest marc, l’escola ofereix també el Servei d’Orientació Psicopedagògic, per donar als estudiants tota l’assessorament que necessitin, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic i en el social. L’objectiu de l’Escola és que properament es pugui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.
La Borsa de Treball Un dels serveis més interessants de l’EUNCET és el de la borsa de treball. Per entrar-hi com més preparat possible, als estudiants d’últim curs de carrera se’ls fa un Assessment Centre, és a dir, un programa d’avaluació múltiple per a la detecció de competències. Per al recent diplomat, és molt útil saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat i competències, per oferir-se amb garanties al món laboral. La borsa de treball de l’escola compta amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones quali cades. La borsa, a més de coordinar les sol·licituds i les demandes, assessora, prepara i plani ca la carrera professional de l’estudiant.
FORMACIÓ PROFESSIONAL - SUPLEMENT ESTUDIA
Serveis en restaurant i bar
13
Centres públics on s’imparteix: IES Bisbe Sivilla c. Valldebanador, 39 08370 - Calella 937661201
Per ser un bon professional del món de l’hoteleria i la restauració també cal tenir uns coneixements. Hi ha molts centres arreu de Catalunya, tant públics com privats, que t’ensenyen tots els secrets per ser un gran cambrer, barman o sommelier.
IES Martí Dot c. Josep Teixidor, 2-12 08980 - Sant Feliu de Llobregat 936851801 IES Joan Ramon Benaprès Camí de la Fita, s/n 08870 - Sitges 938943712 IES Escola d’Hoteleria i Serveis Sant Narcís c. Josep Viader Moliner, 11 17001 - Girona 972220122
Titulació: Tècnic/a en Serveis de restaurant i bar.
Durada: 1.400 hores (un curs acadèmic). D’aquestes, 990 hores són al centre docent i 410 hores, de pràctiques.
IES d’Hoteleria i Turisme Partida Caparrella, s/n 25192 - Lleida 973281182
Accés: IES Escola d’Hoteleria i Turisme c. Estel (Pg. Marítim) 43850 - Cambrils 977792837
Haver superat qualsevol de les modalitats de batxillerat, amb prioritat de l’humanístic i ciències socials, i haver passat la prova d’accés
Privats De què pots treballar? En aquest cicle formatiu de grau mitjà, podràs tenir competències professionals en tasques de confecció d’ofertes gastronòmiques i de preparació i presentació d’aperitius senzills, canapès, entrepans, plats combinats i begudes. Igualment, podràs desenvolupar feines en restaurants, bars, cafeteries i empreses de menjar preparat treballant de cambrer, de barman, de sommelier o d’ajudant de cuina i d’economat.
Quins coneixements adquiriràs? El grau mitjà de serveis de restaurant i bar et permetrà adquirir els coneixements necessaris per efectuar les operacions de servei d’aliments i begudes, per acollir i atendre el client, i preparar begudes i menjars ràpids de tot tipus.
Què estudiaràs? - Ofertes gastronòmiques i sistemes d’aprovisionament - Begudes - Tècniques elementals de cuina - Tècniques de servei i d’atenció al client - Administració, gestió i comercialització en la petita empresa - Llengua estrangera - Segona llengua estrangera - Formació i orientació laboral - Formació en centres de treball
CETT av. Can Marcet, 36-38 08035 - Barcelona 934280777 Fundació de Restauració i Hostalatge c. Muntaner, 70-72 08011 - Barcelona 934532903 Granja-Escola Sinaí c. Indústria, 137-141 08025 - Barcelona 934557771 Sant Ignasi c. Carrasco i Formiguera, 32 08017 - Barcelona 936023000 Fundació d’Hostaleria de Castelldefels c. Indústria, 32/pl. Esperanto, 2-3 08860 - Castelldefels 936365485 Pineda c. dels Joncs, 1 08905 - Hospitalet de Llobregat 933355388 Joviat c. Rubió i Ors, 5-17 08240 - Manresa 938726988 Escola Joviat dels Pirineus Castellciutat, s/n 25700 - Seu d’Urgell 973351177
14
SUPLEMENT ESTUDIA - ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ
“El català és i serà la llengua vehicular” Ernest Maragall es va convertir, fa uns mesos, en el nou Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per davant té la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació i la polèmica de la tercera hora de castellà a les escoles catalanes. Aprot ant que se celebra el Saló de l’Ensenyament, hem parlat amb ell sobre aquests i molts altres temes.
Conseller, quins són els principals objectius del seu Departament per a aquesta legislatura? Els objectius són clars: posar les bases per afavorir l’èxit escolar i educar en la cultura de l’esforç conjunt d’alumnes, professors, centres i administracions per aconseguir els millors resultats. Hem de desplegar i consolidar el servei públic d’educació garantint els instruments i recursos que permetin al sector públic assolir la màxima qualitat. També hem de potenciar al màxim la Formació
Professional, fent-ho de manera racional i sabent què és allò que vol el món laboral o què n’espera.
En què creu que ha de millorar l’educació catalana? Fonamentalment, l’educació catalana ha de millorar en la taxa d’èxit escolar. Ara mateix, un 30 per cent dels alumnes abandonen els estudis sense tenir el graduat d’ESO. Hem d’aconseguir incrementar l’èxit. Però no només això, hem
de ser ambiciosos i millorar els resultats de la banda alta, fer que més alumnes tinguin notes més altes. Però no només notes, sinó competències lingüístiques, matemàtiques… Aquest és el gran objectiu de la legislatura i dels propers anys. Per fer-ho, hem de dotar de més autonomia els centres per a què aquests puguin dissenyar el seu projecte pedagògic. Cada centre sap la seva realitat, sap quins són els seus alumnes, d’on vénen, quins són els punts forts i quins són els punts a reforçar. D’aquesta manera, es poden aconseguir resultats òptims.
”L’educació catalana ha de millorar en la taxa d’èxit escolar”
Com està anant la implantació de la 6ª hora després d’aquests primers mesos? El debat de la sisena hora a l’escola pública és un debat ambiciós. I l’ambició, ben cert, provoca alguns desajustos. Han estat pocs, però, i s’han gestionat bé. La cosa que més m’interessa destacar, però, és el lligam d’aquesta sisena hora no lectiva amb la possibilitat que cada centre l’utilitzi per a allò que creu que ha de reforçar. La majoria de centres han destinat aquesta hora a reforçar la tercera llengua, les matemàtiques o els ensenyaments artístics.
15
”Aquest país també necesita gent capacitada en oficis”
Un altre front és el de la tercera llengua. No hauríem d’aconseguir que de veritat s’aprengués anglès bé a les escoles? I fins i tot un altre idioma? Vostè mateixa posa un exemple clar dels fronts educatius oberts en aquest país. Com podem acceptar que els nois i noies que acaben l’ensenyament obligatori no tinguin competències acceptables en una tercera llengua? Aquesta és la cosa que és inadmissible i, per això, engegarem un pla de formació de l’anglès amb una trentena de mesures adreçades a centres, alumnes i professors. 215 milions d’euros per aconseguir que 15.000 mestres puguin donar classes d’anglès i classes en anglès.
Amb la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació, quines diferències hi haurà entre l’escola pública i la concertada? Les mateixes diferències que hi ha ara des del punt de vista pedagògic. Les mesures contemplades en el Pacte Nacional per a l’Educació van adreçades a garantir la gratuïtat dels centres. I en això tenim temps fins el 2010 per veure com ho fem, i sempre de forma pactada, mai
El Departament d’Educació preveu cap mesura per evitar el bullying? El Departament d’Educació ja fa temps que treballa en aquest aspecte. Existeixen uns fantàstics plans de mediació que han permès reduir la conflictivitat en els centres on s’aplica de manera important. M’agradaria deixar clar que l’assetjament escolar és preocupant quan s’han de decidir mesures com canvis de centre, de l’assetjador o de l’assetjat, perquè llavors es demostra un fracàs del sistema que no ha pogut ni prevenir ni solucionar el conflicte. Però també hem de deixar clar que la majoria de problemes d’aquest tipus s’acaben solucionant en el marc de la mediació establerta dins del propi centre. Els plans de mediació s’han d’estendre arreu, sense cap mena de dubte.
Implantar la tercera hora de castellà, no significa un retrocés per el català? Alguns ho han volgut plantejar d’aquesta manera. És un debat fals. Confrontar les llengües no aporta res al debat pedagògic. És més, es converteix en una cortina de fum que impedeix de veure altres fronts educatius oberts molt més importants i decisius per al nostre futur. La llengua catalana és i serà la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. El sistema d’immersió lingüística al primer cicle de l’educació primària sortirà reforçat.
imposada. Però la cosa que està clara és que l’escola concertada podrà mantenir, fomentar i potenciar el seu projecte. No hi ha voluntat d’alterar-lo, sinó de reforçar-lo garantint la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació.
I pel que fa a la formació professional, quin paper ha de jugar en els propers anys? Aquest serà el mandat de la Formació Professional. Segurament, de tant dirho ningú no ho creu. Però per primera vegada estem no només invertint sinó creant places de Grau mig i de Grau superior amb ordre i concert, fent que en el disseny i la planificació de l’oferta hi participin els ajuntaments i els agents econòmics locals. D’aquesta manera, el territori és qui diu què li fa falta segons les seves previsions. A més, hem de reforçar la imatge positiva de la Formació Professional i ho farem amb aquest increment de places i campanyes per explicar que aquest país necessita gent capacitada en oficis per als quals ja fa temps que s’ha detectat una manca de mà d’obra. Anna Salarich, anna@edicat.net