SUPLEMENT MÀSTERS L'HIPERBÒLIC 4 1
La nova universitat, màsters i postgraus públics
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
2
ENTREVISTA
”
Carles Solà, Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
El curs vinent hi haurà 153 nous màsters” Jaume López jaumelopez@edicat.net
Amb la discussió encara oberta sobre la conveniència d’estructurar els estudis universitaris en 4 anys per al grau i 1 any per al postgrau, que ens allunya del 3 + 2 europeu, les universitats catalanes comencen a oferir el curs que ve els primers màsters concebuts per encaixar en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Sobre aquest procés, i les seves certeses i incerteses, conversem amb el conseller Solà. Com es troba a hores d’ara el procés de desenvolupament dels nous màsters del “sistema Bolonya”? S’està caminant cap a l’estructura definida per l’EEES i l’any que ve comencen els primers màsters. Certament hi ha dificultats com les que es poden generar del fet, un tant anòmal, que comencin postgraus sense que encara s’hagi implementat el grau. Les universitats s’han encarregat d’estudiar internament en quines àrees i disciplines podien començar a desenvolupar aquests màsters, i l’Agència de la Qualitat Universitària (AQU) s’ha encarregat de valorar-ne les propostes segons criteris internacionals. El resultat d’aquest procés és una primera tanda de 153 màsters en tots els àmbits d’estudi, alguns dels quals amb la categoria de màsters interuniversitaris europeus. Les universitats són i seran les protagonistes d’aquest procés de desplegament. Nosaltres des del DURSI donarem garanties de la qualitat i la coherència del mapa global perquè no hi hagi repeticions innecessàries. Què portarà a un estudiant actual a fer un d’aquests màsters? El públic natural d’aquests màsters no arribarà fins el 2012 o 2013 quan s’acabin els primers graus. Mentrestant, en broma, jo dic que es poden considerar un “remàster” perquè les llicenciatures actuals ja s’equiparan, a nivell europeu, a un màster (tot i no disposar d’aquest títol). Ara bé, el seu atractiu és el de l’especialització i la professionalització, o bé el de ser l’inici d’una carrera de recerca. Qui ja està estudiant una llicenciatura és normal que l’acabi. Per a qui sí pot ser avui per avui una sortida natural és per als estudiants de diplomatures.
“
El públic natural d’aquests màsters no arribarà fins el 2012 o 2013”
Potser sí que un “llicenciat” equival a un màster en altres països però no sempre queda clar, regna una certa confusió... Sí, m’explicava una vegada un executiu de la multinacional Siemens que cada any contracten 5.000
enginyers i que a Europa es troben amb 40 denominacions diferents per als estudis que capaciten per a aquesta feina. És clar que un altre objectiu de l’EEES és, precisament, dotar de major transparència i comprensió a les titulacions. El problema a Espanya és especialment greu perquè es continua sense signar la convenció de Lisboa sobre reconeixement de titulacions, fet que, per exemple, fa que per a alguns processos calgui encara l’homologació de titulacions. És cert que aquesta exigència s’ha anat relaxant i que ara ho pot fer un rector, però encara avui, per exemple, un doctor d’Oxford cal que homologui el seu títol si vol ser professor funcionari d’una universitat espanyola. Aquests nous màsters seran més cars que els actuals? Quin serà el preu dels crèdits de màster? En aquest punt he de confessar la meva profunda insatisfacció. El ministeri determina el preu del crèdit. Què ha dit fins ara? Res. Aquest conseller no té competències sobre la qüestió tot i que les voldria tenir. La situació és curiosa. Totes les universitats depenen financerament de les comunitats autònomes, el ministeri només financia la UNED, però ells decideixen el preu del crèdit. L’estat de les autonomies no ha arribat a les universitats. No hi ha, per exemple, una conferència sectorial de consellers d’universitats. Hi ha l’organisme del Consejo de Coordinación Universitaria que és una assemblea formada per 70 rectors, 17 represen-
tants de comunitats autònomes, l’equip ministerial, etc. És a dir, per actors amb responsabilitats molt diferents i que resulta un organisme molt còmode per al ministeri. Ells decideixen i nosaltres paguem. Podríem parlar de deslleialtat institucional: una decisió que implica a un altre que no té veu. En tot cas, el preu del crèdit no pot ser una barrera per a l’estudi, i més tenint en compte que el sistema d’ajuts a l’estudi de l’estat espanyol és el segon pitjor d’Europa després de Grècia.
“
El sistema d’ajuts a l’estudi de l’estat espanyol és el segon pitjor d’Europa”
Quines prioritats s’haurien de tenir al respecte? El primer que hem de canviar és aquest sistema d’ajuts a l’estudi que implica unes beques de valor molt baix que ni compensen a les famílies per un membre que no treballa ni donen la possibilitat real als joves d’emancipar-se, com succeeix a d’altres països. A més, estem discriminats perquè a Catalunya hi ha el 16% dels estudiants de l’estat però només en reben un 8% de les beques. I Catalunya no té el doble de renda de la mitjana espanyola. De fet, és la vuitena comunitat autònoma per nivell de renda. Per altra banda, el ministeri continua negant-se a aplicar la sentència
ferma del Tribunal Constitucional per transferir les competències sobre beques a les comunitats autònomes. El nou estatut pot canviar alguna cosa? Les perspectives que pot obrir l’estatut són a hores d’ara molt minses. Nosaltres més aviat plantegem la reforma de la LOU. Definir una llei de bases que doni les competències a les comunitats autònomes en totes les dimensions. Si el Partit Socialista la pacta amb els seus socis actuals podem introduir millores significatives. Entre aquestes millores encara està oberta la possibilitat de transformar la proposta espanyola actual de 4 + 1 a 3 +2? Jo crec que hi ha un marge de negociació. De fet, altrament seria un retrocés respecte de la situació actual en què les universitat són lliures de definir les llicenciatures a quatre o cinc anys. L’important es fixar bé els objectius i els estàndards, i que cada universitat plantegi com vol assolir-los. Encara hi ha moltes qüestions obertes com la situació de les pràctiques que no està del tot clar que hagin de ser necessàriament al final i en un any. Tal com estan les propostes actuals del ministeri, si l’estudiant fa tres anys sense l’any de pràctiques, no tindrà el títol oficial sinó un títol propi de la universitat però que, en canvi, li permetrà fer un màster amb què sí tindrà un títol oficial sense haver cursat les pràctiques.
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
3
CAIXA MANRESA
Recompensa als millors estudiants Els més bons estudiants ja podeu estar contents, perquè gràcies a les beques de Caixa Manresa el teu esforç haurà valgut la pena. Fa nou anys que l'entitat premia els més aplicats amb una beca, i cada any són més els candidats que se'n beneficien. El curs 20052006 van ser 409 els joves que van rebre un ajut econòmic de 600 euros. Per accedir a la donació, aquest últim any s'havia de tenir una nota de tall de 8,75. Creus que pots aconseguir-la? Doncs fes la teva sol·licitud, perquè els beneficis valen la pena. Els interessats us heu de dirigir a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu. Està implantada a 25 comarques i les beques es reparteixen indistintament, els premiats d'aquest any són de gairebé totes elles, des de Barcelona fins a la Cerdanya, passant pel Baix Camp, l'Alt Empordà, etc.
Esteban Darwich 26 anys, estudiant de Medicina Tens el privilegi d'ostentar la millor nota del MIR, què significa això? El MIR són com unes oposicions que serveixen per ordenar l'assignació de les especialitats mèdiques, tenir la nota més alta al MIR permet ser el primer en escollir l'especialització que es vulgui en el centre on es vulgui. Quina especialitat has escollit? La meva preferència ha estat dermatologia, la part de la medicina que tracta les malalties de la pell. La vaig escollir perquè m'agradava, vaig valorar alternatives com cardiologia o altres, però dermatologia és la que em va atraure més. I estic content amb l'opció que he pres.
On t'agradaria treballar? No ho sé. De moment estic a l'Hospital Clínic i encara em queden quatre anys, més endavant ja es veurà. Afortunadament la dermatologia té bastantes sortides en centres privats. Què es necessita per ser un bon dermatòleg? S'ha de tenir molta experiència i haver vist molts casos. També és important la destresa manual, ja que també fem una mica de cirurgia, però sobretot experiència. Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa? Jo tenia un compte a Caixa Manresa, però va ser el meu oncle qui em va dir que hi havia aquest programa.
Els estudiants Esteban Darwich és un dels estudiants que va rebre la beca de Caixa Manresa per iniciar els estudis de medicina. Després d'anys de feina, va completar la formació i es va presentar al MIR, el resultat no podia ser millor, va obtenir la nota més alta. L'Adrià Piñol també és un estudiant beneficiari del programa, aquest és el primer any que és a la universitat, el seu mèrit és haver obtingut la millor nota de la convocatòria.
Adrià Piñol, 18 anys, estudiant de Filologia Clàssica Estàs content d'haver començat la carrera que has triat? Sí, m'agrada molt, hi vaig molt content. M'hi trobo molt a gust, no m'ha decebut gens. Què és el que més t'agrada i el que menys? Aprendre llatí i grec és el que més m'agrada, sobretot llatí. En canvi m'agraden menys les assignatures més globals com gramàtica castellana. A què t'agradaria dedicar-te en el futur? No ho sé. M'agradaria estudiar arqueologia
també, fer el segon cicle complementaria molt bé la filologia. Què es necessita per fer de filòleg? T'ha d'agradar la lectura, facilitat per aprendre llengües i constància. Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa? A través de l'escola, la directora va portar prospectes que ho anunciaven i en vaig agafar un. Vaig veure com alguns amics s'hi inscrivien i vaig decidir fer-ho jo també.
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
4
MÓN UNIVERSITARI
La universitat La Declaració de Bolonya és un nou sistema d’estudis universitaris que significarà la remodelació del sector. Es posa en marxa el proper curs 20062007 i el propòsit és aprofundir en l’especialització de l’estudiant, en la seva formació acadèmica, professional o investigadora. Els canvis més significatius són, d’una banda, que totes les carreres tindran un primer cicle de 3-4 anys (mínim 180 crèdits) i, un cop superat, es tindrà l’opció d’accedir a un segon cicle, que és un màster públic de 2 anys (mínim 120 crèdits), amb la qual cosa seran necessaris 5 anys per obtenir el títol equivalent a llicenciat, enginyer o arquitecte. Amb la superació del primer cicle s’obté el títol de grau i s’estarà preparat per treballar o, si es desitja, per entrar als estudis de segon cicle per tenir una formació més especialitzada. D’altra banda, el procés d’aprenentatge es mesurarà en crèdits europeus (ECTS), equivalents a 25-30 hores lectives cada un. D’aquesta forma s’equiparen als crèdits dels 40 països que han subscrit la Declaració de Bolonya i fa molt més fàcil la mobilitat europea i internacional de l’estudiant. Les universitats a partir d’ara veuran augmentada la seva autonomia i flexibilitat gràcies a la possibilitat d’elaborar els programes de postgrau de forma més personalitzada, ja sigui per si soles o en col·laboració entre elles. Això permetrà que s’especialitzin i entrin en competència amb altres centres europeus. A l’empara de la normativa vigent, les universitats tindran el dret d’establir els requisits d’admissió i criteris de valoració que considerin pels postgraus, i el preu que s’haurà de satisfer per matricular-se en una de pública el determinarà el Govern de la Generalitat en el marc que estableixi, per al conjunt de l’estat, el Consejo de Coordinación Universitaria. Les bases del nou sistema estan assentades, però és difícil dir com es desenvoluparà. És un dels més grans reptes de la formació universitària europea i, si l’eficàcia és l’esperada, serà un sistema fort i atractiu no només per als europeus sinó també per als estudiants estrangers que desitgin formarse fora de la seva regió.
Mapa dels països que participen en el Procés de Bolonya
que ens espera
Característiques de la Declaració de Bolonya - Sistema comú per reconèixer i comparar fàcilment els estudis universitaris impartits a cada país signatari - Sistema similar basat en dos cicles d’estudis universitaris que permeten la incorporació al món del treball al final de cada un - Sistema comú aculmulatiu de crèdits que permet quantificar i valorar el treball de l’estudiant - Suport a la mobilitat dels estudiants i del personal docent i de servei - Creació i cooperació d’agències locals de control de qualitat
Primer cicle 3 anys (mínim 180 crèdits)
Segon cicle: Màster públic 2 anys (mínim 120 crèdits)
O O F títol obtingut
Diplomat
(mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic)
F títol obtingut
Llicenciat
(Llicenciat, enginyer o arquitecte)
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
5
MÓN UNIVERSITARI
Màsters oficials aprovats 2006-2007 www.gencat.net/dursi Universitat de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra
Direcció i planificació de turisme-European Master
Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible
Biofarmacologia (BIOFARMA)
in Turism Management (URV/UB/UDG)
Arqueologia
Biotecnologia mèdica (BIOTEC)
Enginyeria biomèdica (UB/UPC)
Astrofísica, física de partícules i cosmologia
Ciències polítiques i socials
Física computacional i aplicada (UPC/UB)
Biodiversitat animal
Estudis de traducció: estratègies i procediments
Formació de professors d'espanyol com a llengua
Biodiversitat: evolució i conservació
Laboratori d'anàlisis clíniques (BIOLAC)
estrangera (UB)
Biofísica
Lingüística i aplicacions tecnològiques
Gestió de continguts digitals (UB/UPF)
Biomedicina
Recerca biomèdica (BIOMED)
Història de la ciència: ciència, història i societat
Biotecnologia molecular
Recerca en economia
(UAB/UB)
Enginyeria electrònica
Recerca en empresa
Història i cultura de l'alimentació (UB)
Enginyeria física
Recerca en finances
Immunologia (UB/UAB)
Expert en espanyol com a llengua estrangera en
Tecnologies de la Informació, la Comunicació i els
Intel·ligència artificial (UPC/UB/UDG/URV)
àmbits professionals
Mitjans Audiovisuals
Intervenció psicosocial (UB/UDG/URV/URL) Lògica pura i aplicada (UB/UPC)
Filosofia i estudis clàssics Gestió cultural
Universitat de Girona
Nanociència i nanotecnologia (UB/UPC/UDG/URV)
Gestió del patrimoni cultural
Biotecnologia alimentària
Neurociències (UB/URV)
Malalt crític i emergències
Ciència i tecnologia de l'aigua
Nutrició i metabolisme (URV/UB)
Matemàtica avançada i professional
Gestió del patrimoni cultural en l'àmbit local
Psicologia de l'Educació-MIPE
Meteorologia
Innovació empresarial i gestió de la tecnologia
(UB/UAB/UDG/UDL/URV/URL)
Planejament territorial i gestió ambiental
Llengües, moviments de població i construcció
Psicologia del treball, les organitzacions i els recur-
Primatologia
social
sos humans (UB)
Produccions artístiques
Medi ambient
Salut pública (MSP) (UPF/UB/UAB) Arqueologia clàssica (URV/UAB)
Recerca, desenvolupament i control de medicaments
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Lleida
Història contemporània (UAB)
Enginyeria de Programari Lliure
Innovació i qualitat televisives (de TV3) (UPF/UAB) QEM: Models and methods of quantitative econom-
Adquisició de l'anglès i comunicació intercultural
Vies d'accés al segon cicle Per matricular-se en un màster públic serà necessari haver acabat un primer cicle universitari o estar en possessió del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic. Serà la mateixa universitat que regularà l'accés a les titulacions de segon cicle i la càrrega lectiva global no pot ser inferior a 120 crèdits, amb una durada de dos anys acadèmics. La superació dels estudis dóna dret a l'obtenció del títol de postgrau i a l'accés als estudis de tercer cicle (el doctorat).
Tercer cicle: Doctorat
O
Bioquímica, biologia molecular i biomedicina
Universitat Rovira i Virgili
ics (UAB)
Biotecnologia avançada
Antropologia mèdica i salut internacional
Salut i benestar comunitari (UAB)
Ciència i Tecnologia Químiques
Antropologia urbana
Sanitat i producció porcina (UDL/UAB)
Enginyeria Micro i Nanoelectrònica
Arqueologia del quaternari i evolució humana
Treball i política social (UAB)
Estudis Ambientals
Ciència i enginyeria de materials
Ciència i enginyeria de materials & European master
Estudis catalans: Llengua i literatura i les seves apli-
Dret ambiental
in Advanced Materials Science and Engineering
cacions
Dret de l'empresa i la contractació
(AMASE) (UPC)
Estudis Territorials i de la Població
Enginyeria ambiental
Computació, informàtica industrial i automàtica
Genètica
Enginyeria electrònica
(UPC/UDG)
Gestió de recursos humans en les organitzacions
Enginyeria informàtica i de la seguretat
Enginyeria electrònica (UPC)
Història comparada, segles XVI-XX
Enologia
Enginyeria telemàtica (UPC)
Informàtica avançada
Estudis culturals mediterranis
Enginyeria tèxtil, paperera i gràfica (UPC/UDG)
International master in economic analysis
Organització industrial
Erasmus mundus master of mechanical engineering
Investigació en psicologia social
Química a la indústria
(EMMME) (UPC) European Master of Research on Information and
Investigació etnogràfica, teoria antropològica i relacions interculturals
Universitat Oberta de Catalunya
Communication Technologies (MERIT) (UPC)
Literatura Comparada: estudis literaris i culturals
Educació i TIC (e-learning)
Master of science in information and communication
Matemàtica avançada
Programari lliure
technologies (MINT) (UPC)
Microbiologia
Societat de la Informació i el Coneixement
Millora genètica vegetal (UPC) Recursos hídrics & European Master in
Recerca en veterinària i ciències alimentàries
Universitat Ramon Llull
Hydroinformatics and Water Management (UPC)
Màster en Ficció en Cinema i Televisió. Producció i
Sistemes agrícoles periurbans (UPC/UDL)
Universitat Politècnica de Catalunya
Realització.
Teoria i història de l'arquitectura (UPC)
Master in Innovative Hospitality Management
Urbanisme (UPC)
Arquitectura de computadors, xarxes i sistemes
Master in International Management
Formació de professors d'espanyol com a llengua
Automàtica i robòtica
Master in Marketing Management
estrangera (UPF)
Ciències del mar
Recerca en Psicologia: Anàlisi dels processos psi-
Contemporary arts pratice and dissemination (UDG)
Enginyeria ambiental
cosocials en contextos interactius específics
European master in computer vision and robotics
Enginyeria del terreny i enginyeria sísmica
Recerca en Química i Enginyeria Química
(UDG)
Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals
Ciències de la infermeria (URV/UDL/UIC)
Enginyeria estructural i construcció Enginyeria matemàtica
Universitat de Vic
Erasmus Mundus European Forestry (Europeu
Estadística i investigació operativa
Comunicació i gastronomia
Forestal) (UDL)
Gestió i valoració urbana
Estudis de gènere: dones, desenvolupament i cul-
Integrated Planning for rural developement and envi-
Logística, transport i mobilitat
tures
ronmental management (UDL) Plant breeding (Millora genètica vegetal) (UDL)
Master of science on telecomunication engineering & management (MASTEAM)
Màsters Interuniversitaris
Tecnologia educativa:elearning i gestió del coneixe-
Matemàtica aplicada
Aqüicultura (UB/UAB/UPC)
ment (URV/UDL)
Mètodes numèrics en enginyeria
Bioinformática (BIOINFO) (UPF/UB)
Catàlisi (URV)
Paisatgisme
Biologia humana (UB/UAB)
Enginyeria química i de processos (URV)
Tecnologia a l'arquitectura
Ciència cognitiva i llenguatge
Dret de l'empresa: assessoria i gestió tributària i
Tecnologies de la informació
(UB/UAB/UPF/UDG/URV)
dret dels negocis (URL)
Teoria i pràctica del projecte de l'arquitectura
Comunitat sorda, educació i llengua de signes (UB)
Direcció d'empreses i sistemes de producció (UIC)
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
6
ESTUDIA
Qui creu en la universitat? Mapa d’innovació europea Font: Trendchart, innovation policy in Europe
Encara no està decidit, però tot apunta a que la propera universitat a Espanya consistirà en tres anys d’estudis i un de pràctiques per obtenir un grau, i dos anys més per obtenir un màster, n’hi diuen un sistema 4+2, sis anys d’estudi en total. La proposta no seria gens conflictiva si tota la Unió Europea seguís el mateix sistema, però malauradament els països que més rendiment treuen de la universitat seguiran un altre esquema, faran graus de tres anys i màsters de dos, és a dir, 3+2, només cinc anys de carrera.
ràpidament, si els hem d’atrapar, d’entrada ja perdem un any. Si s’aplica el 4+2, Espanya adoptarà el mateix sistema que països com Eslovènia, Grècia, Lituània, Xipre, Bulgària i Turquia, tots ells a la cua del rànquing en innovació. Realment el govern espanyol millorarà l’actual sistema d’universitats? Si tenim en compte que, segons la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària, actualment un 30% d’estudiants abandona la carrera abans d’acabar-la -quan a Europa és un 16%-, que els principals defectes són la “passivitat” i la “rigidesa” dels mètodes d’ensenyament, que “les beques són insuficients”, que “els plans d’estudi no s’adapten als interessos dels estudi-
El conflicte pot portar a situacions absur-
ants”, doncs la veritat és que millorar-lo
des com que un estudiant alemany de 20
no hauria de costar gaire.
anys graduat vingui a estudiar a Catalunya
Països capdavanters Països amb un rendiment mig Països que perden terreny Països en vies d’assolir un rendiment mig
un màster amb tot d’estudiants més
Però tot apunta que seguirem sent on
grans, perquè els de 20 anys estan fent
érem fins ara, amb els de la cua. La uni-
les pràctiques –que potser duraran un any
versitat espanyola sembla que adoptarà
o potser quatre mesos, està per veure-.
els mateixos plans d’estudi i nivells d’in-
Els països més eficients pel que fa a inno-
novació que els últims d’Europa, tal i com
vació, a més, formaran personal molt més
es pot veure al mapa adjunt.
SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC
7
ENTREVISTA
”
Carlo Gallucci, Director executiu de Programes Universitaris d’ESADE
ESADE ja fa anys que funciona amb la filosofia de Bolonya” Jaume López jaumelopez@edicat.net
El curs vinent les universitats catalanes comencen a ofertar els primers màsters concebuts sota les directrius del Tractat de Bolonya. Hem volgut saber què es pensa d’aquest procés en una de les institucions privades d’ensenyament superior més prestigioses de Catalunya, reconeguda pels seus propis màsters molt abans d’aquesta nova implantació. Què creu que suposa la introducció dels “màsters Bolonya”? És un esdeveniment extraordinari que implica canvis molt profunds i difícils. Els estudis s’acabaran assemblant, es faran comparables. Avui a les empreses els hi és difícil comparar entre titulats de països diferents. També facilitarà als estudiants que circulin per 45 països sense haver d’explicar massa coses, facilitant els intercanvis. La mobilitat dels estudiants europeus és del 7%, molt per sobre de la mitjana espanyola, que es vol augmentar. En el fons, es busca ser competitius amb els Estats Units on la mobilitat és normal. L’espai europeu busca això: mobilitat entre països i disciplines. Possibilitar, per exemple, que un estudiant comenci fent dret a Barcelona i després, de manera natural, pugui anar a Londres i estudiar economia. Un altre aspecte de canvi amb Bolonya és que obliga a modificar els criteris pedagògics. Si fins ara les assignatures significaven un nombre de crèdits que equivalien a un nombre fix de classes, ara el crèdit valorarà la feina que un estudiant ha de fer per assolir unes competències determinades, assistint a classes, treballant en equip, en tutoria, etc. I tot això certificat, verificat per l’administració pública. Aquest canvi és molt complex. Per sort, a ESADE ja fa anys que es funciona amb aquesta metodologia. Què pensa de l’estructura 4 + 1 (4 anys per al grau i un per al màster) que sembla que es vol aplicar a Espanya? Bolonya és una gran oportunitat per als estudiants però també per a les universitats. Però cal saber adaptar-se als canvis. A la gran majoria dels països el sistema és de 3 + 2 (tres anys per al grau i dos per al postgrau) tenint present que per aconseguir un doctorat caldrà un mínim de 300 crèdits. Si es calculen 60 per any, això ens dóna els cinc anys que contempla l’estructura de 3 + 2. En alguns països és lleugerament diferent com a Anglaterra, on hi ha una estructura de 3 + 1, i on no està clar com es farà el doctorat; o a Holanda que és de 3 més un i mig. Nosaltres serem l’excepció de l’excepció. Tres anys donaran dret a un títol privat, si vols un oficial caldrà afegir-hi de 3 a 12 mesos. I després un màster d’un o dos anys. El problema és que si un dels objectius és poder titular-se a un altre país, l’estudiant espanyol haurà de fer quatre anys per disposar del títol oficial de grau que li ho permeti i, com que el màster a la majoria de països serà de dos anys, finalment li’n caldran sis. En canvi, si un
estudiant estranger ve a Espanya a fer el màster, tot plegat ho haurà pogut fer en quatre anys (3 al seu país i un a Espanya). Aquest sistema, doncs, fomenta la mobilitat interespanyola però no l’europea.
“
El sistema 4+1 fomenta la mobilitat interespanyola però no l’europea”
Aquests canvis fins a quin punt poden afectar una institució privada com ESADE? És una gran oportunitat per al país i des d’aquesta perspectiva també ho és per a ESADE. Però aquí ja treballem amb aquesta mentalitat. Aquí treballem amb un esquema 3 + 2 donant primer un títol propi i després un de reconegut per l’estat a través de la Universitat Ramon Llull. També des del punt de vista de la filosofia pedagògica, més enllà dels continguts, sempre ens ha interessat fomentar una sèrie d’habilitats directives i competències. Ja fa molts anys que ho fem, el canvi ens costarà menys. També tenim força pràctica en treballar amb estrangers, rebem 200 o 300 alumnes estrangers als estudis de grau, i enviem entre el 80 i el 90% dels nostres alumnes a estudiar a fora. Per altra banda, tenim una estructura administrativa acostumada a aquesta heterogeneïtat d’orígens. I el fet que ara hi hagi una oferta més àmplia de màsters us perjudica? Jo crec que la marca tindrà molta importància. Quan els productes es generalitzen, la marca és el distintiu principal i caldrà tenir-hi cura. La competència és sana, constructiva. Això ens obligarà a ser més exigents amb nosaltres mateixos. Però ja portem molts anys competint amb centres educatius d’arreu. Qüestions com el fet que quan un dels nostres estudiants acaba els seus estudis aconsegueix una bona col·locació en tres mesos marquen la diferència. Certament ESADE ha experimentat una gran pujada als rànquings mundials els darrers anys. A què creu que es deu? El primer que vull dir és que nosaltres no decidim les nostres estratègies en funció dels rànquings. Dit això, crec que la nostra posició es deu, en primer lloc, a la qualitat de l’alumnat, gràcies a un procés de selecció molt fort. En segon lloc, la nostra metodologia pedagògica porta a que els nostres alumnes siguin molt apreciats per les empreses. Tercer, sense oblidar els nostres orígens, estem molt oberts a que vingui gent de fora i s’integri, cosa que dóna una mentalitat molt oberta als nostres estudiants. I, un quart aspecte, és l’augment de la recerca que hem dut a terme en els darrers anys. Tot això dit amb la màxima humilitat possible.