Suplement màsters 51_2007

L’HIPERBÒLIC

MÀSTERS SUPLEMENT

abril / 2007

amplia els teus estudis: màsters i postgraus

SUPLEMENT MÀSTERS - PRESENTACIÓ

SUPLEMENT MÀSTERS L’HIPERBÒLIC

INTRODUCCIÓ

UNIVERSITATS

CAIXA MANRESA

MÀSTERS

ESTUDIA A L’ESTRANGER

RECTORS

BLANCA PALMADA, COMISSIONADA PER A UNIVERSITATS I RECERCA

Futura, troba allò que busques Els propers dies 23 i 24 de març hi haurà a Fira de Barcelona la Setmana de la Formació i el Treball anomenada Futura, especialitzada en màsters, postgraus i formació contínua, i el Fòrum del Treball. En aquest saló, hi haurà la presència d’universitats, escoles de negoci, consultores de recursos humans, col·legis professionals i centres de formació contínua que oferiran uns 3.500 màsters i post-graus de totes les especialitats. Futura, l’únic saló d’aquestes característiques a tot l’estat Espanyol, realitzarà diverses jornades tècniques per a professionals i estudiants. Entre elles, hi ha jornades de màrqueting i comunicació que organitzen Món Empresarial i Medigrup. També està previst que paral·lelament al saló se celebri el Congrés d’Expoelearning, que ja es va celebrar l’any passat. Al voltant de 30 empreses també es reuniran al Fòrum del Treball, on podràs trobar ofertes de treball pròpies o de terceres entitats i que busquen candidats per als seus processos de selecció. L’oferta estarà integrada per consultores de recursos humans, empreses de treball temporal i serveis d’ocupació. Si voleu conèixer tota l’oferta formativa superior de Catalunya o voleu trobar feina, ja ho sabeu, Futura és el vostre lloc.

LES UNIVERSITATS

UdG

UAB

URV

Aprèn a anar amb cavall

Exposició d’esport i immigració

Un alumne de la UAB, nº 1 del MIR

Fòrum d’Ocupació a la URV

Una de les activitat més interessant per a aquest mes d’abril de la Universitat de Girona és el curs per introduir-se en el món de l’equitació, que tindrà lloc els dies 13 i 25 de 12 a 14h a Serinyà. Les inscripcions es poden fer al Servei d’Esport de la UdG i els preus són de 12e per als socis i de 15e per als no socis. Es recomana l’ús de roba còmoda i elàstica, i portar botes. www.udg.cat

Des del passat mes de març i fins el 12 de maig, es podrà visitar al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC), a Sant Adrià del Besòs, l’exposició “Immigració: una nova mirada cultural a l’esport”. El treball de fotoperiodisme i d’investigació social ha estat portat a terme per Kim Manresa i Chris Kennet. L’exposició mostra com l’esport pot ser una eina d’integració social, sobretot per a aquelles persones que provenen de fora la geografia catalana. Manresa i Kennet han estat més de dos anys viatjant per Catalunya seguint la pràctica de diferents esports com són el futbol gaèlic, el hurling, l’hoquei irlandès, criquet, futbol, kabadi, beisbol, curses, bitllets catalanes, ta-ka-tà i korfball, que queden reflectits en onze petits reportatges. L’horari del MhiC és de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores, i els dimarts i els dijous de 16 a 19 hores. www.uab.edu

La nota més alta de la convocatòria del 2007 del MIR (Metge Intern Resident) ha estat per a Jaume Francisco Pascual, llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Si es confirma la seva nota, seria el primer en escollir plaça de les 5.590 que s’ofereixen. La seva preferència és cardiologia a l’hospital de la Vall d’Hebron. www.uab.edu

El Campus Sescelades rebrà els dies 18 i 19 d’abril el III Fòrum d’Ocupació Universitària, el lloc perfecte per a la trobada d’alumnes i empreses. A la Fira podreu rebre informació de primera mà de les empreses i entitats més importants del territori, entregar el vostre currículum, obtenir assessorament sobre proves de selecció, etc. També podreu rebre informació sobre els programes de pràctiques i les places disponibles, els passos per anar a treballar a l’estranger i la manera de crear una empresa, per posar només alguns exemples. L’horari d’obertura és dimecres dia 18 d’11h a 14h i de 16h a 19h; i dijous dia 19 de 10h fins a 14 h i a la tarda el mateix horari que el dia anterior. www.urv.cat

CAIXA MANRESA - SUPLEMENT MÀSTERS

Les bones notes tenen premi Els Ajuts Universitaris que otorga Caixa Manresa no podien celebrar de millor manera els seus deu anys de vida. I és que enguany, són 563 els estudiants que rebran una ajuda de 612,24 euros. Aquests han estat seleccionats tenint en compte el seu rendiment acadèmic d’entre un total de 1.111 sol·licituds, número que conr ma la consolidació d’aquest programa dirigit als joves. En aquesta edició 2006-07 dels Ajuts Universitats s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat otorgades a alumnes de 26 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta del curs va ser un 9,92. Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudiar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat una de les beques.

Pablo Santomá, estudiant d’Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià. “Aquest ajut és com una recompensa al meu esforç” Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa? La veritat és que me’n vaig assabentar d’una forma bastant fortuïta. La germana gran d’un company de classe habia rebut un Ajut Universitari de Caixa Manresa feia un parell d’anys. Vaig anar a la sucursal de Caixa Manresa a Sant Cugat (visc allà), em vaig acabar d’assabentar de tot i vaig decidir optar a l’ajut.

Estudies Enginyeria química, a què t’agradaria dedicar-te en un futur? Dons la veritat és que no ho tinc gaire clar. Vaig escollir aquesta carrera perquè era la que més em faria disfrutar, però no pensant què faria en un futur. Possiblement voldria dedicar alguns anys a investigació i recerca, però encara hi ha temps per decidir-se.

Creus que aquest tipus d’iniciativa motiven a treure millor nota? Crec que sí. En el meu cas, però, no ho considero així. Jo sempre he intentat fer les coses que faig de la millor manera possible, és a dir, no comformant-me amb un 9 si realment puc arribar a un 10. Per tant, jo em prenc aquest ajut com una recompensa a aquesta filosofia d’esforç. D’altra banda, és cert que aquest tipus d’iniciatives poden motivar a estudiants a posar un extra d’esforç que els permeti assolir una millor nota i, per tant, és una bona iniciativa en aquest sentit.

Eva Bosch Roura, estudiant de Traducció i Interpretació “Estic molt contenta amb l’ajuda!” Com vas saber que hi havia aquests Ajuts Universitaris? Em va arribar una carta de Caixa Manresa a casa, i com que l’únic requisit perquè et concedissin la beca era la nota de tall, vaig pensar que ja hi tenia molt de guanyat.

Quina carrera has triat? Estic fent Traducció i Interpretació a la UPF. Sempre m’ha encantat llegir, escriure i aprendre llengües, i com que estudiar Traducció et permet fer totes tres coses, vaig pensar que era la carrera perfecta. A més, té més sortides que moltes altres carreres de lletres.

I en un futur què t’agradaria fer? Suposo que m’agradaria fer de traductora! M’agradaria traduir literatura, i potser pel·lícules i coses així, però no se sap mai. També vull fer Filologia Catalana, algun dia, i crec que amb les dues carreres podria fer feines molt interessants.

Què se sent tenint aquestes notes? Satisfacció! Jo almenys n’estic molt contenta. Treure bones notes és un premi a l’esforç i t’anima a seguir treballant.

A què dedicaràs l’ajuda? Mmm... no ho sé pas! De moment encara no he tocat els diners, però segurament els faré servir a partir del setembre, perquè me’n vaig d’Erasmus a Liverpool i la vida allà és molt cara.

SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

3.000 estudiants es matriculen en els nous màsters Els màsters oficials de les universitats catalanes

Els nous màsters, que formen part dels nous programes de postgrau i que s’han avançat al futur títol de grau per al curs 2008-2009, han tingut un ampli ressò entre els estudiants. De fet, més de 3.000 estudiants s’han matriculat en aquestes titulacions que s’adapten a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En concret, han sigut un total de 3.317 els estudiants que s’han matriculat en els 156 màsters oficials d’aquest curs. Un estudis que volen aprofundir en l’especialització de la formació dels estudiants, i que tenen una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120. O sigui, una durada d’entre 1 i 2 anys. El nombre d’alumnes matriculats a cada màster, de mitjana, ha sigut de 24. L’EES té un sistema d’aprenentatge basat en el sistema d’aprenentage-ensenyament, donant menor pes a la classe presencial i cercant una major professionalització. De fet, l’estructura d’aquests cursos està inspirada en el sistema de còmput de crèdits “ECTS”, on es valora tot el temps del treball teòric de l’estudiant.

Els nous màsters, classificats pels diferents àmbits de coneixement (Ciències, Humanitats, Salut, Socials i Tècnic), estan integrats en els programes oficials i, per tant, els preus són públics. Així, el preu de cada crèdit varia entre 15 euros i un màxim de 28 euros. En els propers anys acadèmics, es consolidarà el desplegament d’aquests màsters, i es posaran en marxa els nous. Al mateix temps, s’iniciaran els nous doctorats adaptats a la nova estructura de l’EEES, que just ara està en procés de negociació entre el Ministeri d’Educació i Ciència, les administracions educatives i els rectors. Sens dubte, l’aplicació d’aquests màsters ara, i dels estudis de postgrau i doctorats més tard, afavorirà la qualitat de l’ensenyament públic i la igualtat per a tots els estudiants. La professionalització i, per tant, l’especialització, és un factor fonamental per al futur laboral dels joves universitaris catalans. La bona acceptació dels nous màsters, amb un nombre tan elevat de matriculats, demostra que els alumnes en són molt conscients.

A mesura que es vagi implantant el Tractat de Bolonya, el nombre de màsters oficials que oferiran les universitats de Catalunya aniran augmentant. Els del curs 2006/07 han estat els següents.

Àmbit Àmbit ciències ciències

Àmbit Àmbit tècnic tècnic

- Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible UB - Aqüicultura UAB, UB, UPC - Astrofísica, física de partícules i cosmologia UB - Biodiversitat animal UB - Biodiversitat: evolució i conservació UB - Biofísica UB - Bioinformàtica (BIOINFO) UB, UPF - Biologia humana UAB, UB - Bioquímica, biologia molecular i biomedicina UAB - Biotecnologia alimentària UdG - Biotecnologia avançada UAB - Biotecnologia mèdica (BIOTEC) UPF - Catàlisi URV - Ciència i enginyeria de materials URV - Ciència i tecnologia de l’aigua UdG - Ciència i tecnologia químiques UAB - Enginyeria matemàtica UPC - Estadística i investigació operativa UPC - Estudis ambientals UAB - Física computacional i aplicada UB, UPC - Genètica UAB - Història de la ciència: ciència, història i Societat UAB, UB - Immunologia UAB, UB - Laboratori d’anàlisis clíniques (BIOLAC) UPF - Matemàtica aplicada UPC - Matemàtica avançada UAB - Matemàtica avançada i professional UB - Medi ambient UdG - Meteorologia UB - Microbiologia UAB - Química a la indústria URV - Recerca biomèdica (BIOMED) UPF - Recerca en química i enginyeria química URL

- Arquitectura de computadors, xarxes i sistemes UPC - Automàtica i robòtica UPC - Ciència i enginyeria de materials & European Master in - Advanced Materials Science and Engineering (AMASE) UPC - Ciències en tecnologies de la informació i la comunicació (MINT) UPC - Ciències del mar UPC - Ciència en enginyeria i gestió de les telecomunicacions (MASTEAM) UPC - Computació UPC, UdG - Dasonomia europea UdL - Enginyeria ambiental UPC, URV - Enginyeria electrònica UPC, URV, UB - Enginyeria física UB, - Enginyeria informàtica i de la seguretat URV - Enginyeria micro i nanoelectrònica UAB - Enginyeria de programari lliure UdL - Enginyeria del terreny i enginyeria sísmica UPC - Enginyeria estructural i construcció UPC - Enginyeria química i de processos URV - Enginyeria telemàtica UPC - Enginyeria tèxtil, paperera i gràfica UPC, UdG - Enologia URV - Erasmus mundus d’enginyeria mecànica (EMMME) UPC - Gestió i valoració urbana UPC - Informàtica avançada UAB - Informàtica industrial i automàtica UdG - Intel·ligència artificial UB, UPC,URV - Investigació en tecnologies de la informació i les comunicacions (MERIT) UPC - Logística, transport i mobilitat UPC - Mètodes numèrics en enginyeria UPC - Millora genètica vegetal UPC, UdL - Nanociència i nanotecnologia UB, UPC,UdG,URV - Paisatgisme UPC - Planificació integrada per al desenvolupament rural i la gestió ambiental UdL - Programari lliure UOC - Recursos hídrics & European Master in Hydroinformatics and Water Management UPC - Sanitat i producció porcina UAB - Sanitat i producció porcina UdL - Sistemes agrícoles periurbans UdL - Sistemes agrícoles periurbans UPC - Tecnologia a l’arquitectura UPC - Tecnologies de la informació UPC - Teoria i història de l’arquitectura UPC - Teoria i pràctica del projecte d’arquitectura UPC - Tecnologies de la informació, la comunicació i els mitjans audiovisuals UPF - Urbanisme UPC - Visió per computador i robòtica UdG

Àmbitde deciències ciènciesde dela lasalut salut Àmbit

Àmbit humanitats

Àmbitciències Ciènciessocials Socials Àmbit

- Atenció integral al malalt crític i emergències UB - Biofarmacologia (BIOFARMA) UPF - Biomedicina UB - Biotecnologia molecular UB - Ciències de la infermeria UdL, UIC, URV - Enginyeria biomèdica UB, UPC - Intervenció psicosocial UB, UdG, URL - Neurociències UB, UdL - Nutrició i metabolisme UB, URV - Phoenix EM Dynamics of Health and Welfare (Salut i benestar comunitari) UAB - Primatologia UB - Recerca en veterinària i ciències alimentàries UAB - Recerca, desenvolupament i control de medicaments UB - Salut pública (MSP) UAB, UPF

- Adquisició de l’anglès i comunicació intercultural UAB - Arqueologia UB - Arqueologia clàssica UAB, URV - Arqueologia del quaternari i evolució humana URV - Antropologia mèdica i salut internacional URV - Antropologia urbana URV - Ciència cognitiva i llenguatge UB, URV, UAB, UPF, UDG - Estudis catalans: llengua i literatura i les seves aplicacions UAB - Estudis culturals mediterranis URV - Estudis de traducció: estratègies i procediments UPF - Expert en espanyol com a llengua estrangera en àmbits professionals UB - Filosofia i estudis clàssics UB - Formació de professors d’espanyol com a llengua estrangera UB, UPF - Gestió cultural UB - Gestió del patrimoni cultural UB - Gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local UdG - Història comparada, segles XVI-XX UAB - Història contemporània UAB - Història i cultura de l’alimentació UB - Lingüística i aplicacions tecnològiques UPF - Literatura comparada: estudis literaris i culturals UAB - Lògica pura i aplicada UB, UPC - Llengües, moviments de població i construcció social UdG - Pràctica i disseminació d’arts contemporànies UdG - Produccions artístiques i recerca UB - Traducció, interpretació i estudis interculturals UAB - Tecnologies de la informació, la comunicació i els mitjans audiovisuals UPF - Urbanisme UPC - Visió per computador i robòtica UdG

- Ciències polítiques i socials UPF - Comunicació i gastronomia UdV - Comunitat sorda, educació i llengua de signes UB - Direcció d’empreses i sistemes de producció UIC - Direcció i planificació del turisme UdG,URV - Dret ambiental URV - Dret de l’empresa i la contractació URV - Dret de l’empresa: assessoria i gestió tributària i dret dels negocis URL - Educació i TIC (e-learning) UOC - Estudis territorials i de la població UAB - Europeu en treball i política social UAB - Ficció en cinema i televisió. Producció i realització URL - Gestió de continguts digitals UB, UPF - Gestió de recursos humans en les organitzacions UAB - Innovació empresarial i gestió de la tecnologia (Business Innovation and Technology Management) UdG - Innovació i qualitat televisives UAB, UPF - Investigació en psicologia social UAB - Investigació etnogràfica, teoria antropològica i relacions interculturals UAB - Màster en direcció de màrqueting URL - Màster en gestió internacional URL - Màster en innovació i gestió hotelera URL - Màster internacional en anàlisi econòmica UAB - Organització industrial URV - Planificació territorial i gestió ambiental UB - Psicologia de l’educació-MIPE UB,UAB, UdL, UdG,URV, URL - Psicologia del treball, les organitzacions i els recursos humans UB - QEM: Models i mètodes d’economia quantitativa UAB - Recerca en economia UPF - Recerca en empresa UPF - Recerca en finances UPF - Recerca en psicologia: anàlisi dels processos psicosocials en contextos interactius específics URL - Societat de la informació i el coneixement UOC - Tecnologia educativa: e-learning i gestió del coneixement UdL, URV

REPORTATGE - SUPLEMENT MÀSTERS

Estudia a l’estranger El nou Tractat de Bolonya està creant un espai europeu d’educació superior que fomenta, entre d’altres punts, la mobilitat dels estudiants. Hi ha diferents programes d’intercanvi en els quals es pot participar al llarg de la carrera. Te n’informem per a què, arribada l’hora, tinguis tota la informació que necessitis.

llengües de la Unió Europea, mantenint la diversitat lingüística d’Europa. Les accions es divideixen en dues parts: la primera, adreçada a sensibilitzar i promoure entre els ciutadans l’estudi de diferents llengües; la segona, encaminada a desenvolupar i difondre noves maneres d’aprenentatge lingüístic.

Programa Sòcrates

Lingua està adreçat a professorat de llengües i responsables de les polítiques d’ensenyament de llengües de tots els sectors educatius.

El programa Sòcrates és el que fomenta la mobilitat dels estudiants, professorat i personal tècnic pels diferents països de la Unió Europea. Les accions que s’engloben dins d’aquests són: Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva i altres accions conjuntes.

Erasmus És el programa més conegut pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre les universitats europees. Creat el 1987, hi ha 31 països implicats, amb la participació de més de 2.000 institucions acadèmiques de grau superior. La durada de l’estada en un altre país pot anar des dels 3 mesos a un any, i algunes assignatures es poden convalidar mitjançant una taula d’equivalències establertes. Mentre que molts europeus trien Barcelona o Madrid com a primera opció, els d’aquí cada vegada es decanten més pels països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Dinamarca. Adreçat a estudiants i professorat universitari.

Lingua Aquest programa promou l’ensenyament i l’aprenentatge de les diferents

Leonardo da Vinci Amb el nom del gran geni Leonardo da Vinci, aquest programa té com a objectiu donar suport a projectes de cooperació transnacional en l’àmbit de la formació professional. A més de promoure la FP continuada, el programa vol ampliar la contribució que aquest tipus de formació dóna al sector empresarial.

Més informació: www.gencat.cat/

Adreçat a l’alumnat, professorat i personal responsable de la política educativa.

Grundtvig Va adreçat a joves estudiants de FP, joves treballadors per a l’adquisició d’experiència professional suplementària i formadors, planificadors i gestors.

Minerva Així s’anomena l’acció destinada a treure el màxim rendiment, en temes d’educació, a les noves tecnologies de la comunicació i la informació que permetin noves maneres d’aprenentatge basades en la innovació pedagògica de les ICT (Information and Comunication Technologies). D’aquesta manera, alumnes i educadors poden veure cobertes totes les seves possibles necessitats educatives.

El programa adopta el nom del filòsof, poeta, pedagog i teòleg danès Nikolai Frederik Severin Grundtvig, i està adreçat a reforçar la mobilitat dels educadors de persones adultes. Té com a objectiu que almenys un de cada cinc educadors hagi participat en un programa europeu. Adreçat a adults i a d’altres itineraris educatius.

Tempus Creat per fomentar i coordinar els intercanvis i la mobilitat dels estudiants i professorat amb els països de l’Europa Central i de l’Est.

Alfa Programa de mobilitat entre les universitats europees i les llatinoamericanes. Adreçat a estudiants i postgraduats universitaris.

Programa Joventut amb Europa Aquest programa està pensat per donar suport a un ampli ventall d’activitats que contribueixen a l’educació dels joves fora de les estructures de l’ensenyament i de l’aprenentatge. Està adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys que vulguin conèixer altres països, llengües i cultures, i que tinguin ganes de participar en diferents projectes de molts àmbits diferents.

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.org (Horari i Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Cursos “Abril 2007” OS CURSIOL JUL SIUS INTEN

Curs “La Història Pas a Pas” Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: a partir del 14 d’abril del 2007 Diferents dies i horaris de matí i tarda, de 3 o 6 hores setmanals (consultar web) Matrícula: 60€ Inclou: llibres, material docent i entrades a museus. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Cursos abril - Matrícula oberta fins el 12 d’abril ‘07 En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Organitzat per:

SUPLEMENT MÀSTERS - REPORTATGE

Universitat descentralitzada A Catalunya hi ha tres importants universitats situades fora del radi metropolità que ofereixen també una gran oferta formativa als joves que inicien els seus estudis superiors. Hem parlat amb els rectors de les universitats de Girona, Lleida i Tarragona.

- Com ha anat la implantació dels nous màsters de l’espai europeu d’educació superior (EEES)? Ha estat un procés compartit des del primer moment i en el qual s’ha implicat tota la comunitat universitària. Després d’una primera fase pilot amb força èxit i d’un primer any de màsters oficials amb resultats de matrícula excel·lents, ara afrontem ja la segona temporada amb més oferta de programes i unes expectatives magnífiques.

Universitat de Girona - Com ha sigut la implantació dels nous màsters de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)? Ja fa anys que la UdG va apostar per dur a terme programes pilot de les noves titulacions previstes en l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest sentit, més enllà d’aquests graduats, cal esmentar la implantació dels màsters que aquest curs arriben a la xifra de 18 i que representen una part fonamental de l’aposta de la UdG pel que significa la declaració de Bolonya.

- Realment algunes universitàries carreres poden desaparèixer amb el Tractat de Bolonya?

Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili - Què pot oferir una universitat com la vostra que no ofereixin les grans universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona? La cosa que ens singularitza és proporcionar una formació de proximitat en la qual la ràtio d’alumnes per professor permet desenvolupar un model docent de qualitat i l’estudiant és realment el centre de totes les accions. Aquesta mateixa situació facilita no només la formació de bons professionals sinó també la de ciutadans. A més, l’alt nivell de recerca de la URV i la qualitat de vida de la zona potencien encara més l’entorn formatiu al qual s’incorporen els alumnes.

La convergència amb l’espai europeu d’educació superior (EEES) compromet els governs, juntament amb les universitats, a revisar el mapa de titulacions. Per fer correctament aquest procés, caldrà trobar l’equilibri entre les necessitats de la societat, la demanda laboral i l’harmonització europea que comporta la globalització i la creixent mobilitat de les persones. La qüestió clau en aquests moments és aconseguir que l’administració competent acceleri el procés. La pregunta no és si desapareixeran algunes carreres sinó com es definirà la nova oferta d’ensenyaments.

- I com veu el futur de les universitats catalanes? El veiem amb força optimisme. Les administracions públiques, la societat i les empreses tenen en les universitats els seus aliats estratègics per afrontar adequadament els nous reptes socials i econòmics. Les universitats estan obligades i disposades a contribuirhi retornant en coneixement, tant en formació com en recerca, els recursos que els proporciona la societat.

Universitat Rovira i Virgili

En aquest sentit, la valoració és positiva, tant per la pròpia qualitat i pes dels màsters com per les perspectives de futur. Partim, doncs, d’experiències concretes i comprovables.

Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona - Què pot oferir una universitat com la vostra que no ofereixi les grans universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona? Sempre hem parlat de proximitat, d’una relació més directe amb l’alumne, de la possibilitat d’un contacte intel·lectual molt més dinàmic i profitós. Però no hem d’oblidar que aquestes circumstàncies, que són certes, es basen en una docència de qualitat que no solament no queda disminuïda sinó augmentada pel fet que es tracta d’una universitat de mides racionals, adaptades al desenvolupament humà i professional de l’estudiant. A més, el campus de la UdG, pel fet d’integrar-se en la ciutat, recull tots els avantatges de les estructures culturals i lúdiques de Girona

- Realment algunes carreres universitàries poden desaparèixer amb el Tractat de Bolonya? El nou Espai Europeu preveu la “desaparició” de totes les carreres. És a dir, que es reconvertiran en nous graus, amb denominacions diferents. Això no vol dir, evidentment, que “desapareguin”, sinó que es reconvertiran en funció dels paràmetres previstos a Bolonya. Aquesta circumstància ens ha d’ajudar a racionalitzar el sistema universitari. No tant perquè s’hagin d’esborrar carreres sinó perquè s’han de programar amb flexibilitat d’acord amb les circumstàncies i amb un criteri global.

- I com veu el futur de les universitats catalanes? Caldrà comprovar quin grau d’implicació i d’adaptació als nous temps seran capaços de certificar en els propers anys. En tot cas, és evident que hi haurà d’haver, d’acord amb l’administració, importants punts d’acord i de col•laboració per afrontar aquests nous reptes.

Universitat de Lleida La UdL és una excel·lent universitat, la més antiga de Catalunya, fundada l’any 1300. Però al mateix temps també és jove. Reinstaurada l’any 1991, compta amb una gent extraordinària. El personal, els estudiants, s’hi troben bé −així ens ho diuen. La UdL és una universitat de mides humanes que permet un contacte proper entre els membres de la comunitat universitària.

Joan Viñas i Salas, rector de la Universitat de Lleida - Què pot oferir una universitat com la vostra que no ofereixin les grans universitat de l’àrea metropolitana de Barcelona? Els darrers anys hem fet un esforç molt important per donar a conèixer la nostra oferta formativa, el nostre estil de com pensem que han de ser els estudis superiors sense renunciar, però, a la projecció de la Universitat de Lleida (UdL) a Catalunya, a Espanya i, fins i tot, a nivell internacional.

Actualment, compta amb 50 titulacions oficials, algunes de les quals només es poden cursar a la nostra universitat, com ara les enginyeries superiors en l’àmbit agroforestal. El nostre tret diferencial és que els estudiants gaudeixen del procés d’ensenyament-aprenentage i poden créixer com a persones, desenvolupant no només les seves capacitats professionals, sinó també altres activitats formatives, culturals o lúdiques. La UdL ofereix una docència personalitzada, centrada en la formació personal, acadèmica i professional, però sense oblidar la docència virtual i semipresencial. Una docència que fomenta la mobilitat nacional i internacional com a eina per completar la formació i que creu en la corresponsabilització de l’estudiantat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en la gestió de la universitat.

-Com ha estat la implantació dels nous màsters de l’EEES? La UdL va fer una aposta de màster on es primava un alineament entre recerca i docència. Els màsters 2006-07 han estat ben acollits i hem estat de les poques universitats catalanes amb una matrícula suficient com per poder tirar endavant els màsters sense haver d’anul·lar-ne cap. Destaquem els màsters de l’àmbit agroalimentari i forestal, on s’estan formant alumnes d’arreu del món.

- Realment algunes carreres universitàries poden desaparèixer amb el tractat de Bolonya? La Universitat de Lleida no té previst tancar cap titulació però, com faran totes les universitats en el moment oportú, haurà de redefinir els seus títols, d’acord amb les exigències del procés de Bolonya. Estem treballant en el nou mapa de graus de la UdL que redissenyarà estudis i farà una aposta global, des dels diferents àmbits del coneixement, competitiva, vinculada a les necessitats del mercat i amb dimensió internacional.

- I com veu el futur de les universitat catalanes? Les universitats estan submergides, des de ja fa temps, en un notable pro-

cés de canvi. Els reptes d’una societat en ràpida i continuada transformació, així com la integració en el marc europeu, i per tant, la nova orientació que cal donar als estudis, a les maneres d’ensenyar, i a la mateixa organització de la institució universitària, són ara com ara els dos principals desafiaments que les universitats tenim plantejats. En la mesura que sapiguem respondre a aquests reptes, el futur serà més o menys optimista. Cal, però, repensar el sistema de finançament de les universitats. Entenc que repartir recursos escassos sempre és més difícil que distribuir l’abundància. Ara bé, l’actual sistema és, en termes generals, discriminatori amb les universitats perifèriques. L’altre gran tema important que ara mateix té plantejat, i que definirà el futur del sistema universitari català, és el del seu propi mapa. La “reprogramació” i configuració d’aquest mapa s’hauria de fonamentar en dues qüestions: les necessitats objectivables del sistema universitari públic −d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència−, i la voluntat de reequilibrar el territori.

SUPLEMENT MÀSTERS - BLANCA PALMADA, Comissionada per a Universitats i Recerca

“Entrar i sortir de la universitat ha de ser més fàcil” És la nova comissionada per a Universitats i Recerca, des que va desaparèixer el Departament d’Educació i Universitats i part de les seves funcions es van integrar en el també nou Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, al desembre de 2006. La professora Palmada (Banyoles, 1963) impartia les seves classes de lologia catalana a la Universitat de Girona on ha anat desenvolupant les seves recerques en el camp de la fonètica i la fonologia del català.

Digui’ns tres grans reptes que es planteja a hores d’ara com a comissionada? Hem d’aplicar molt de realisme i sentit pràctic a les polítiques universitàries sabent que l’educació superior ja no és una qüestió d’elits, sinó que és un àmbit d’actuació del govern que afecta a tothom. Totes les famílies tenen algú que cursa una educació superior. Hem de ser seriosos i reconèixer els punts febles del sistema, que sempre es poden corregir. No s’hi val a resignar-se i dir “la universitat és així”. I hem de comunicar bé el que s’està fent per a que es generalitzi, encara més, el convenciment que la inversió en recerca és un bon negoci.

“Cal trencar amb una cultura acomodatícia i de por al fracàs”

Pel que fa als estudis universitaris, i més concretament? Els estudis universitaris han de donar competències concretes per tenir èxit a la vida, personalment i professional. No poden haver competències rellevants que no es desenvolupin, ni insistir en coneixements que no calguin. Definim molt bé els currículums en els nous

plans, sent valents a l’hora d’identificar els coneixements que cal que tinguin els estudiants. Per exemple, domini de l’anglès, capacitat de lideratge... Calen més advocats? No ho sé. Però més gent preparada en lleis, amb anglès, capacitat de treballar en equip, d’afrontar nous reptes... està clar que sí! Les universitats han de fer un esforç d’eficiència i modernització en un context molt canviant.

Centrar-se més en les habilitats i menys en uns continguts fixes implica tot un canvi de mentalitat... Sí. Ara que ve el Saló de l’Ensenyament i els joves es plantegen quina carrera escollir, jo els hi diria que està bé saber quines en tenen més sortides, però si s’hagués de plantejar una, en tot cas falsa, dicotomia entre escollir uns estudis que tenen sortida i uns que els agrada molt, haurien de triar aquests darrers. Perquè una persona que ha estudiat el que li agrada, de debò, sempre estarà de bon humor i oberta a reenfocar constantment els seus estudis com calgui. Tant de bo molts es decideixin per fer de mestres, o per ser metges o enginyers, que ens fan falta, seria una sort que coincidís la necessitat del país amb les ganes d’estudiar-ho, però com a mínim necessitem joves activats pel procés educatiu, no amargats.

Per anar bé aquest reenfocament constant dels estudis hauria d’implicar la possibilitat real de dissenyar el propi currículum. Els estudis universitaris han d’estar més oberts a entrar i sortir. La qüestió del treball i els estudis s’ha plantejat en termes equivocats com dues etapes completament diferenciades de la vida. Cada vegada hi ha més gent que simultaneja ambdues coses i amb molt bons resultats. De fet, els que es dediquen només a estudiar són els que presenten un índex més alt de quatre convocatòries. Hem d’eradicar el

malentès que suposa un estudiant que fa tres anys que repeteix. I això s’arregla el dia que va a treballar i després d’uns anys torna amb una valoració real dels estudis. Per altra banda, ja no té sentit plantejar-se els estudis com una cosa que faràs només durant quatre anys de la teva vida i després ja està. Entrar i sortir de la universitat ha de ser més fàcil.

Això serà així amb l’aplicació de pla Bolonya?

moviment estudiantil que no es discuteixin més fets concrets.

I, des del punt de vista de la recerca, que és més prioritari? En recerca s’han produït uns resultats esplèndids els darrers anys amb la creació de nous centres que han tingut resultats immediats i amb tota una generació de joves investigadors molt preparats. Però hem d’aconseguir que aquests resultats també tinguin una traducció en

Quines carreres es tancaran com es va anunciar fa unes setmanes? En principi aquest curs és l’últim amb el sistema actual de titulacions. El que volíem dir és que, en la línia de l’eficiència, quan hi hagi menys de quinze estudiants d’entrada en uns estudis cal aprofitar aquesta ocasió per replantejar-se estratègies per sumar amb altres estudis, per no tornar a plantejar, en el nou panorama, productes acadèmics que no són sostenibles amb quatre estudiants per classe.

Bolonya no és més que posar-se d’acord tots per trencar una mica amb certes inèrcies d’unes institucions tan antigues com són les universitats. No és res que no s’hagués de fer abans. Però més enllà d’unes pautes concretes el que cal, com deia, es canviar actituds. Situar realment a l’estudiant com a protagonista. Ell ha de poder dir que li sembla tot plegat. La consciència dels drets de l’estudiant ha de créixer molt ràpidament.

“La marca Bolonya està molt gastada” És curiós perquè si d’una cosa és queixen les associacions d’estudiants és del procés de Bolonya, no? La marca Bolonya està molt gastada i no sóc partidària d’insistir-hi. Deixem-nos estar de discussions “Bolonya sí, Bolonya no”, parlem del que estem fent i de si els interessa als estudiants. És un símptoma de la falta de maduresa del

l’economia productiva i en la competitivitat. No sempre el potencial de recerca de les universitats s’explota des de la indústria i la qüestió no és tan simple com dir que cal fer més recerca aplicada. Cal un mecanisme de traducció i contacte constant entre la recerca i l’empresa per a que passin coses. Cal atrevir-se a tenir noves idees i menys por al fracàs.

Un altre canvi de mentalitat? Sí, la idea americana que qui no ha fracassat mai no té currículum és important. Hem de trencar amb una certa cultura acomodatícia i del resultat immediat amb investigadors més implicats en la seva comunitat, en voler aportar-hi alguna cosa redirigint en aquesta direcció els seus propis interessos de recerca.

Per acabar, com afecta que ja no hi hagi un conseller d’universitat sinó una comissionada? No seria bo que la gent no pensés que allò al que es dedica ha de tenir el màxim de reconeixement dins del govern. Però no s’ha de confondre l’existència o no d’un conseller específic amb la importància que se li vol donar. Per exemple, una de les prioritats del govern és la immigració i no hi ha un departament d’immigració. El que marca la importància és el pressupost que no només es manté sinó que creix. Que jo fos consellera no canviaria res. I que siguem al departament d’innovació i empresa posa èmfasi en aquest retorn a la societat al que feia referència. Jaume López, jaumelopez@edicat.net