Suplement Secundèria 124

ESTUDIA SUPLEMENT

ABRIL / 2008

“Una mirada al teu futur: saló Estudia”

SUPLEMENT ESTUDIA

SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ

SECUNDÈRIA

PRESENTACIÓ Saló Estudia

MEDITARRANI La formació turística més especialitzada

IED Concurs de disseny

CAIXA MANRESA Les bones notes tenen premi

ABAT OLIBA Dobles llicenciatures i un portàtil a l’Abat Oliba

SALUT I ALIMENTACIÓ Què menjar per aprovar els exàmens

FUNDACIÓ MES Estudis amb futur

EUNCET Les millors garanties d’èxit professional

ENTREVISTA Blanca Palmada

Saló Estudia El Saló de l’Ensenyament Estudia, que es celebra entre el 2 i el 6 d’abril a la Fira de Barcelona, reunirà 180 centres de tots els nivells educatius i es reforçarà la FP. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional. En el següent suplement que Secundèria ha preparat, podreu trobar algunes de les propostes més interessants. Podreu consultar alguns dels estudis oficials, escoles professionals i ofertes universitàries. Tot un ventall de possibilitats que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir allò que més convingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats i les expectatives laborals i acadèmiques. Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos a què ens visiteu a l’estand que tindrem a la fira. Estarem encantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem treballant en el nou web i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més de 70.000 persones visitin Estudia i, per això, entre tanta informació, esperem que aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives.

entra, participa, informa't, suggereix...

http://bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

REPORTATGE - SUPLEMENT ESTUDIA

Mediterrani ofereix a Barcelona la formació turística més especialitzada Mirant les més de 1.000 ofertes que hi ha a la borsa de treball de l’Escola Universitària de Turisme MEDITERRANI, es pot constatar que el turisme s’ha convertit en una de las millors vies per trobar feina a Catalunya, ja que el sector turístic viu una creixent exigència de professionals qualificats. I és aquí on MEDITERRANI juga des de fa més de 20 anys un paper fonamental, ja que aquesta institució, totalment especialitzada en formació turística, imparteix des de la Diplomatura oficial en Turisme, passant pels Cicles Formatius d’Agències de Viatges, d’Allotjament, i d’Informació i Comercialització Turísti-

ques, fins arribar als Postgraus més prestigiosos com el Màster en Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques, amb titulació de la UdG i que ofereix quatre itineraris d’especialització: Direcció de Creuers, Direcció d’Empreses d’Allotjament,

Direcció de Màrqueting i E-Commerce i Direcció de Qualitat i Medi Ambient. Pel que fa als serveis que ofereix el centre, cal destacar que MEDITERRANI també posseeix la prestigiosa certificació de qualitat UNE-EN ISO 9001:2000 i a les seves instal·lacions, situades en un cèntric edifici de nou plantes, els estudiants disposen de serveis de primer ordre, com la biblioteca especialitzada en continguts turístics, les sales d’informàtica amb ordinadors d’última generació i accés il·limitat a Internet sense fils (wi-fi), sales de tutories amb la finalitat d’oferir una tracte personalitzat del qual també fa gala el centre

i aules ergonòmiques dotades d’avançats sistemes multimèdia. Sense oblidar-nos del generós cybercafè situat a l’àtic de l’edifici que, amb les seves vistes i la seva agradable terrassa, ofereix un lloc de trobada ideal tant per als estudiants com per a la resta de visitants. Si desitgeu tenir la garantia de ser atesos per un diplomat/da en Turisme, podeu visitar l’Edifici Mediterrani de dilluns a divendres (no cal demanar cita) de 9:30 a 13:30 i de 17 a 20 hores.

SUPLEMENT ESTUDIA - CONCURS IED/SECUNDÈRIA

Arriba el nou concurs de disseny de l’IED Participa amb:

bàners còmics i vídeos Cansats de veure sempre les mateixes imatges? Ensopits de tanta repetició? Teniu alguna idea original? Si ets estudiant de tercer o quart d’ESO, de batxillerat o de CFGS i t’agrada el disseny, aquest és el teu concurs perquè l’IED conjuntament amb la revista Secundèria han ideat un concurs a la teva mida. Si tens un vídeo, un còmic o un banner donant voltes al cap, aquest és el concurs que esperaves per deixar sortir tot allò que portes a dins!

L’Istituto Europeo di Design (IED) és un grup internacional dedicat a l’ensenyament en les àrees del disseny, les arts visuals, la moda i la comunicació. Nascut a Milà el 1966, el grup té seus, a més d’a Milà, a Torí, Roma, Venècia, Madrid, Sao Paolo... El 18 de setembre de 2002 es va inaugurar la seu de Barcelona. Al llarg d’aquest breu però intens període, l’evolució de l’escola ha estat notable i ha superat totes les expectatives. El grup IED mou cada any més de 9.000 estudiants, dels quals més de 1.000 són alumnes de l’IED de Barcelona. 80 nacionalitats diferents, més de 52% d’alumnes estrangers i alguns cursos impartits en anglès fan de la seu de Barcelona una de les més cosmopolites del grup, que manté alhora una forta connexió amb la realitat cultural i empresarial catalanes.

Premis dissenyats per a tu! • Primer Premi: 1 MINIMAC • Segon Premi: 1 Iphone • Millor de segon de Batxillerat: beca parcial IED per valor de 9.000€ que et permetrà estudiar un curs triennal a l’Instituto Europeo di Design. • A més a més: El dissabte 31 de maig, de 10:00 a 13:00 hi haurà workshops gratuïts per als 30 finalistes impartits per professors de l’IED: Vídeo Editing: s’editarà de manera professional un vídeo de 3 minuts. Web Design: per aprendre a crear un blog. Còmic: estampació de vinyetes sobre samarretes. I a les 13’30h, coneixerem els guanyadors! Els workshops i l’entrega de premis, tindran lloc a l’IED Barcelona. Els premis no es podran canviar pel seu import en efectiu.

Calendari del concurs · Primer tema, l’aigua: de l’1 al 20 abril. ció: · Segon tema, la immigra maig. del 21 d’abril fins al 5 de · Elecció finalistes: 14 de maig. · Lliurament de premis: 31 de maig.

Tres categories · Vídeo de 3 minuts (amb càmera o mòbil) · Còmic (mínim 10 vinyetes, màxim 15) · Banner (468 x 60 ó 181 x 181 píxels)

Dos temes a seguir! · L’aigua, un recurs limitat. Avui, la reflexió al voltant dels recursos naturals no ens pot deixar indiferents. L’escassetat d’aigua, el canvi climàtic... són problemes que s’han d’abordar des de tots els fronts possibles. Com ho

faries per conscienciar la gent? Se t’acut algun vídeo, banner o còmic? · La immigració, educació per la convivència. En un món globalitzat l’entesa entre cultures és fonamental per a una convivència pacífica. Saber com és l’altre, compartir experiències i donar-nos a conèixer forma part d’uns dels reptes de la nostra societat. Se t’acut alguna forma de transmetre aquest missatge?

CAIXA MANRESA - SUPLEMENT MÀSTERS

Les bones notes tenen premi Els Ajuts Universitaris que atorga Caixa Manresa tornen a superar-se. I és que enguany, la dotació econòmica ascendeix a 465.000 euros, 65.000 més que en la passada. En aquesta edició 2007-08 dels Ajuts Universitats, s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat atorgades a alumnes de 27 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notablement, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta va ser un 9’81.

[ ]

Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudiar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.

Alba Puig Castro Estudiant d’Enginyeria de Telecomunnicacions i Matemàtiques a la UPC.

“Aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al batxillerat”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?

La veritat és que ho vaig llegir a diversos llocs. Primer va arribar informació a l’escola on estava cursant el batxillerat, i un cop vaig endinsar-me en el món universitari també vaig trobar molts cartells informatius. Personalment, opino que la difusió d’aquestes beques és eficaç.

Estudies Enginyeria de Telecomunicacions i la Llicenciatura de Matemàtiques, a què t’agradaria dedicar-te en un futur? Sincerament, aquest és un fet que, tot i tenir-lo present, no em preocupa gaire a hores d’ara. El que més m’agrada és el camp de la investigació científica, així que no descarto acabar la formació a l’estranger per poder-me endinsar amb

profunditat en aquesta temàtica. De totes maneres, tant una carrera com l’altra tenen un gran ventall de sortides cap de les quals em desagrada.

força temps, com de fet va fer amb tots aquells alumnes que portaven una bona nota mitjana per a què estiguessin al cas en funció de les notes de selectivitat.

Creus que aquest tipus d’iniciativa motiven a treure millor nota?

Estudies o estudiaràs Història, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?

Sense cap mena de dubte, ja que aquest és un dels pocs ajuts universitaris que s’atorguen pels mèrits obtinguts al batxillerat. La majoria de les beques tenen establert no superar un llindar econòmic fixat, i això impossibilita el fet que molt bons estudiants vegin recompensats els seus esforços en beques i ajuts. Amb aquesta beca es promou l’excel·lència acadèmica de tal manera que s’encoratja als qui ara comencen aquests estudis a dur-los a terme intentant potenciar al màxim les seves capacitats intel·lectuals.

La història per a mi és una passió i la considero essencial per a la meva formació i per als coneixements que espero obtenir a la universitat. L’ideal seria dedicar-me a la investigació però això m’ho hauré de treballar i ho hauré d’anar veient amb el temps. De fet, Història no és la única titulació que m’he proposat d’estudiar. A partir de l’any que ve, m’agradaria simultaniejarla amb Filologia Hispànica, ja que la literatura és la meva altra passió i no vaig poder decidir-me a deixar de banda cap de les dues; vaig decidir cursar les dues titulacions invertint-hi més temps però conscient que era el que volia fer. Tenint en compte doncs aquest pla, el món editorial és un altre dels camps que m’atrau molt especialment. De totes maneres, tot just acabo d’aterrar a la universitat i el futur ja l’aniré veient més clar a mida que passin els anys. De moment, sobretot vull aprendre.

A què dedicaràs l’ajuda? En primer lloc, els utilitzaré per a material didàctic útil per a la universitat. Per altra banda, una part la dedicaré al transport, ja que m’he de desplaçar setmanalment de Girona a Barcelona. Una idea seria assistir a diferents cursos o formació complementària de cara al futur professional. I la resta, per gaudir-los en companyia.

Creus que aquest tipus d’iniciativa motiven a treure millor nota?

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?

El que és segur és que aquest tipus d’iniciativa suposa un reconeixement de l’esforç invertit i potencia les oportunitats de tots aquells que tenen una bona nota. Les bones notes són prèvies i les recompenses posteriors, però sí és cert que pot actuar com a estímul no tan sols per obtenir aquella nota determinada sinó de cara al futur, és a dir, a continuar treballant bé. Són incentius molt positius per als alumnes i un estímul més per a què continuem posant-hi tota la nostra voluntat.

Va ser la cap d’estudis de batxillerat de la meva escola qui m’ho va comentar amb

A què dedicaràs l’ajuda?

Marta Fernández Soldado Estudiant d’Història a la UAB “Són incentius molt positius per als alumnes i un estímul més per a què continuem posant-hi tota la nostra voluntat”

Penso que invertiré l’ajuda en anar a estudiar a l’estranger aquest estiu per millorar el meu nivell d’idioma. Perquè ja he pogut tenir l’oportunitat de fer aquest tipus d’estades anteriorment gràcies a altres ajuts i han estat genials per tot el que es pot arribar a aprendre alhora que es coneix gent d’arreu del món i es gaudeix de les vacances.

ABAT OLIBA - SUPLEMENT ESTUDIA

Dobles llicenciatures i un portàtil a la Universitat Abat Oliba CEU La societat de la informació i del coneixement en la qual estem immersos requereix que l’ensenyança universitària estigui totalment adaptada als nous reptes del segle XXI. Per aquesta raó, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix un pla d’estudi de dobles llicenciatures i un portàtil per a cada alumne per aprofitar tots els avantatges de les noves tecnologies. Pionera en aquesta metodologia docent, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix als seus alumnes la possibilitat de realitzar dues llicenciatures simultàniament en un total de cinc anys. Per aconseguir-ho, els plans educatius s’enfoquen a la complementarietat dels diferents estudis com per exemple: Administració i Direcció d’Empreses i Dret; Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració, Ciències Polítiques i Periodisme; Periodisme i Relacions Públiques, etc. Igualment, la UAO ofereix programes internacionals durant el primer i el segon cicle per fomentar la mobilitat dels estudiants amb altres centres internacionals. Entre aquests cal destacar els programes bilingües CEU amb la Boston University, amb la Saint Thomas University of Houstoun (EEUU) o amb el centre francès IDRAC.

La Universitat Abat Oliba, un opció de confiança La idea de les dobles llicenciatures o dels programes d’intercanvi es veu reforçada per la dimensió de la UAO, que recorda els petits colleges de les universitats anglosaxones. El fet que hi hagi un nombre determinat d’alumnes per any facilita la personalització de la docència, la relació

entre professor i alumne, i l’orientació a la qualitat de tots els serveis universitaris.

Un ordinador portàtil per a cada alumne El campus virtual de la Universitat permet als alumnes accedir als seus materials de docència, bibliografia, informació útil, links als principals mitjans de comunicació, etc. Per aquest motiu, la Universitat Abat Oliba CEU facilitarà a tots els seus alumnes un ordinador portàtil d’última generació (renobable anualment) i una taquilla tecnològica. A més, la UAO disposa de xarxa wifi facilitant als seus estudiants l’ús de les noves tecnologies de la comunicació aplicades a la seva formació universitària. Amb totes aquestes iniciatives es vol dotar als alumnes dels últims avenços tecnològics.

Els cicles formatius una necessitat

Què és la CCAEC? La Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, fundada l’any 1978, és una associació professional de centres d’ensenyament reglats, privats, concertats i no concertats, que representa a nivell institucional els seus interessos jurídics, institucionals i socials. Els diferents centres d’ensenyament que s’integren dins l’àmbit de la Confederació estan repartits per tot Catalunya i gaudeixen d’una llarga tradició al sector de la formació. La seva experiència, els seus plans pedagògics i els equips de professionals de què disposen fan possible aconseguir uns alts nivells d’estudis que permeten als seus alumnes afrontar amb èxit futures decisions, ja sigui per seguir estudiant a les universitats o per accedir al mercat laboral amb garanties d’èxit..

Segurament teniu un germà o una germana, un conegut o un veí a qui heu sentit dir algun cop “quatre anys de carrera estudiant com un burro i ara, a l’atur”. De la mateixa manera, segur que també coneixeu algú que havent estudiat algun cicle formatiu ara té feina i no s’ha de preocupar de buscar qualsevol feineta per anar tirant. Pot ser un fuster, un mecànic, un tècnic de laboratori... que ara es guanya les garrofes dignament. I és que la situació és ben preocupant, l’excessiva quantitat d’universitaris deixa buida tota una manera d’enfocar una carrera professional. Un article de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya (CCAEC) ens diu que a la Unió Europea la proporció d’alumnes que trien cicles formatius és del 60%, quan només el 40% va a la universitat. Fins i tot, als països més rics de la UE (Alemanya, Holanda o Bèlgica), els alumnes que realitzen aquests estudis superen el 70%. A Catalunya, no obstant, l’empresa demanda més tècnics qualificats dels que actualment s’estan formant. Les autoritats educatives remarquen la necessitat que en els propers quatre anys s’arribin a tenir 100.000 nous alumnes de cicles formatius.

El perquè de l’èxit dels cicles formatius: - Perquè són uns estudis adreçats a formar tècnics qualificats a través d’un aprenentatge eminentment pràctic, d’acord amb el perfil professional que demanda l’empresa. - Perquè cada especialitat de cicle formatiu utilitza en la formació la mateixa metodologia i mitjans que són utilitzats en l’àmbit laboral. Entre un 40 i un 60% dels crèdits es realitzen en aules-taller. - Perquè és una formació reglada. En finalitzar aquests estudis, s’obté una titulació oficial. - Perquè entre un 25 i un 30% del total d’hores de qualsevol especialitat dels cicles formatius es realitzen fent pràctiques en una empresa, formant part del currículum de l’alumne. S’anomenen FCT (Formació en Centres de Treball). - Perquè la normativa sobre els cicles formatius permet flexibilitat en l’aprenentatge, essent compatible la realització d’aquests estudis tècnics amb altres responsabilitats. - Perquè en el cas dels cicles formatius de Grau Superior, és possible continuar estudis universitaris sense necessitat d’examen d’accés, amb una convalidació acadèmica que està al voltant del 33% de les diplomatures afins al cicle formatiu realitzat. Tanmateix, la CCAEC considera que s’han de tenir en compte certs factors a l’hora de triar un centre que imparteixi cicles formatius, com ara el professorat i instal·lacions d’alt nivell, atenció personalitzada, relació del centre amb el món empresarial i inserció laboral. Aquests factors marquen la diferència d’una bona educació amb garanties d’èxit.

Carles Camí

Aquest 20 de febrer ens hem reunit amb Carles Camí, president de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, per parlar, com a entitat amb més de 30 anys d’experiència al sector, sobre la importància dels cicles formatius. Amb més de 30 anys d’experiència al sector, com veu la CCAEC la forta demanda social de tècnics qualificats? Els últims anys han sortit una sèrie de mesures de flexibilització per afavorir que els alumnes optin amb igualtat de condicions a uns cicles formatius que compten amb una inserció laboral del 100%, en detriment d’uns estudis universitaris amb una elevada taxa d’atur. Per això, el reconeixement social que està obtenint la formació professional ve del canvi de paradigma en la percepció social d’aquests estudis basats en l’elevada demanda i en l’elevada inserció laboral. És una formació pràctica, a curt termini i amb una inserció laboral garantida. Vostè, com a president de la CCAEC, què diria a aquells que no estan segurs sobre els cicles formatius? Hi ha un aspecte a tenir en compte, els alumnes, en acabar la formació professional, poden accedir a la universitat amb una convalidació de crèdits d’un 25-30% aproximadament. Per tant, aquest prestigi social que se li havia negat durant els últims anys ha estat restaurat. Encara que el camí sembli més llarg, quan un tria un cicle formatiu, a mesura que avança en els estudis, va

aconseguint una sèrie de titulacions que d’una altra manera no s’aconsegueixen. Quines mesures s’han creat per facilitar als joves l’accés als cicles formatius? Des de la matriculació per crèdits, els alumnes poden adaptar els estudis a les seves necessitats, seguint el sistema de crèdits de la universitat. La segona mesura és la flexibilització. Per a la gent amb limitacions horàries, s’ha creat un ensenyança semipresencial (50 % hores lectives i 50% hores a casa). A més, en tercer lloc, per als joves que no poden assistir cap dia a classe, s’ha creat l’ensenyament a distància. Quin valor afegit aporten les escoles adscrites a la CCAEC? Els centres de la Confederació, centres de qualitat, reconeguts socialment, són una actiu que compta amb més de 30 anys d’experiència. Els cicles formatius necessiten unes instal·lacions de qualitat que possibilitin que els alumnes exerceixin les seves pràctiques en les condicions òptimes. Com a fruit dels 30 anys d’experiència, es pot assegurar que la Confederació ha estat capdavantera apostant per uns cicles formatius quan ningú hi creia, dotant-los d’unes instal·lacions i material de qualitat, tutories personalitzades i contacte amb el món empresarial que pràcticament garanteixen la inserció laboral.

RELACIÓ DE CICLES QUE IMPARTEIXEN ELS CENTRES DE LA CONFEDERACIÓ DE CENTRES AUTÒNOMS D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

- GESTIÓ COMERCIAL I MÀRKETING - PASTISSERIA I FORNERIA - CUINA - SERVEIS DE RESTAURANT I BAR - GESTIÓ ADMINISTRATIVA - COMERÇ - EQUIPS I INSTAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES - ELECTROMECÀNICA DE VEHÍCLES - CURES AUXILIARS D’ENFERMERIA - FARMÀCIA - CARROCERIA - EQUIPS ELECTRÒNICS DE CONSUM - EXPLOTACIÓ DE SISTEMES INFORMÀTICS - EXPLOTACIONS AGRÀRIES EXTENSIVES - JARDINERIA - TREBALLS FORESTALS I DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL - ELABORACIÓ DE VINS I ALTRES BEGUDES - INSTAL.LACIÓ I MANTENIMENT ELECTROMECÀNIC DE MAQUINÀRIA I CONDUCCIÓ DE LÍNIES - MECANITZACIÓ

- ADMINISTRACIÓ I FINANCES - COMERÇ INTERNACIONAL - RESTAURACIÓ - DIETÈTICA - SECRETARIAT - AGÈNCIES DE VIATGE - GESTIÓ COMERCIAL I MÀRKETING - ADMINISTRACIÓ I SISTEMES INFORMÀTICS - DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS INFORMÀTIQUES - SISTEMES DE TELECOMUNICACIONS O INFORMÀTICS - AUTOMOCIÓ - DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA - INTERPRETACIÓ DE LA LLENGUA DELS SIGNES - INTEGRACIÓ SOCIAL - EDUCACIÓ INFANTIL - ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA - GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE RECURSOS NATURALS I PAISAGÍSTICS - GESTIÓ I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES AGROPECUÀRIES - HIGIENE BUCODENTAL - LABORATORI DE DIAGNÒSTIC CLÍNIC - IMATGE PER EL DIAGNÒSI - ANIMACIÓ D’ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES - SISTEMES DE REGULACIÓ I CONTROL AUTOMÀTICS - PRODUCCIÓ PER MECANITZACIÓ

Catalunya (Comarques)

Cultura Pràctica

C./ Sant Pere, 36-38 08221 Terrassa - tlf: 93.783.25.88  www.cpractica.net

Escoles Freta-Calella C./ Costa i Fornaguera, 2-14 08370 Calella - tlf: 93.766.19.83

Educem

Pl. Maluquer i Salvador, 19 08400 Granollers - tlf: 93.870.15.99  www.educem.com

Les Heures

Av. Alcalde Rovira Roure, 4 25006 Lleida - tlf: 973.23.59.86

Escoles Freta-Mataró

El Pinar de Nuestra Señora C./ Canal de la Mànega, 3-5 08197 Valldoreix Sant Cugat del Vallès tlf: 93.674.14.00

Academia Igualada

C. Sant Josep, 110-112 08700 Igualada - tlf: 93.803.14.94  www.academiaigualada.com

Escola Familiar Agrària Quintanes

Esc. Familiar Camp Joliu

CENTRE TÈCNIC ILERDENSE

Escola Tècnica Girona, S.L.

Mas Quintanes, s/n 08508 Les Masies de Voltregà tlf: 93.850.24.41 / 93.850.23.75  www.quintanes.com

C/ La Garrotxa nº 11 baixos 25005 LLEIDA tlf: 973 22 00 17

Crtra. 340, - 43720 L’arboç tlf: 977.67.01.02  www.campjoliu.org Obra Social de Caixa Penedès

Ctra. Barcelona, 199 - 17005 GIRONA (Gironès - Girona) tlf: 972 208316

Centre Tècnic d’Automoció, S.L.

Pg. Rocafonda, 45-47 08304 Mataró - tlf: 93.790.47.58  www.escolesfreta.es

Polígon Clos de Fires C/ Garrigàs, nau nº 1 17600 FIGUERES (Alt Empordà - Girona) tlf: 972 - 505498

barcelona (Ciutat)

AF Centre d’estudis

C./ Fontanella, nº 19 - 08010 BCN tlf: 93.318.93.35  www.af-ciclos.jazztel.es

Centre Cultural Pineda C. dels Joncs, 1 08902 Hospitalet de Llobregat tlf: 93.263.79.90  www.pineda.es

Centre d’Estudis Politècnics

Centre d’Estudis Sant Francesc

Ceyr-Villarroel

Santa María dels Apòstols

Santíssima TrinitaT

Pça. Urquinaona, 10- 08010 BCN tlf: 93.302.02.24  www.cepnet.net

Monlau

Roca

Roger de Llúria

Stucom

Ubae Centre de Formació

Xaloc

C./ Monlau, 2-10 - 08027 BCN tlf: 93.340.82.04  www.monlau.cat

C./ Pelai, 8 - 08001 BCN tlf: 93.301.56.96  www.stucom.com

Av. Meridiana, 263 - 08027 BCN tlf: 93.243.07.70  www.ceroca.com

C./ Comte Borell, 21-33 - 08015 BCN tlf:93.443.93.15  www.ubaeseae.es

C./ Mare de Déu del Coll, 40 08023 BCN - tlf: 93.217.10.46  www.rogerdelauria.com

Gran Via Zona Nord, s/n 08902 Hospitalet de Llobregat tlf: 93.335.16.00  www.xaloc.org

C./ Taquígraf Serra, nº 7 - 08029 BCN tlf: 93.321.83.77  www.cesftech.com

C./ Pere IV, 562 / Rbla. Prim, 146-152 080191 - tlf: 93.314.91.00  www.smapostols.org

C./ Villarroel, 5 i 7 - 08011 BCN tlf: 93.423.30.86  www.ceir-arco.org

Ctra. d’Esplugues, 62-70 - 08034 BCN tlf: 93.204.63.12  www.trinitariasbarcelona.es

SALUT I MENJAR - SUPLEMENT ESTUDIA

Què menjar per aprovar els exàmens Fatiga, cansament intel·lectual, ment en blanc... La vida de l’estudiant durant els exàmens no és un camí de roses. Saps que hi ha maneres d’alimentarse per evitar aquest estrès? En principi, tothom sap que per aprovar els exàmens, s’han de preparar amb temps i mètode. També és cert que depèn de les capacitats de cada persona o de l’estat anímic que es té en el moment en què l’estrès li juga a més d’un. Tant de bo que menjant això o allò poguéssim millorar el resultat d’un examen o, inclús, pujar la nota. No obstant això, una alimentació adequada és una de les bases, juntament amb l’estil de vida, esport, etc., de la nostra quotidianitat i ens pot ajudar a esquivar possibles malalties i viure amb una bona

qualitat de vida. A més, en el cas dels estudiants, amb una natura en desenvolupament i amb un desgast d’energia intel· lectual gran, saber quins aliments són millors durant els estudis és fonamental. Una dieta mal feta, hàbits malsans, no fer esport o no dormir suficient són la causa de futurs problemes no solament físics sinó que també afecten, i és molt important, la capacitat de rendiment mental. La massa cerebral és tan sols un 2 o 3 % del nostre pes corporal i. encara que sigui tan poca cosa en comparació, té la necessitat de consumir i absorbir fins a un 20 % de les propietats energètiques dels aliments. S’alimenta concretament d’hidrats de carboni, glucosa i, si no en té prou, de proteïnes i grasses. I no cal dir que quan arriba el temps dels exàmens, necessita encara molt i molt més.

S’ha de preparar la màquina, cos i estat mental, per poder resistir tots aquets anys d’ intensa feina intel·lectual i sobreviure. Practicar una certa activitat física, no cal que sigui súper intensa, portar una disciplina d’estudi i descans, sense oblidar també d’acompanyar-ho tot amb un bon grapat d’alegria, és part del pla de vida recomanat durant els mesos d’estudi. En particular, per al temps d’exàmens, hi ha tot un assortit d’aliments que ajuden a tenir més rendiment. I què hem de fer? Doncs per començar, no augmentar les calories. No necessitem digestions pesades o guanyar pes. Però sí, incrementar nutrients com les vitamines del grup B, i E, certes sals minerals (potassi, magnesi i cinc) i oligoelements

com el liti, silici, seleni i crom. Preneu nota perquè tots estan relacionats directament amb el rendiment intel·lectual, la concentració, la memòria i, fins i tot, alguns estats emocionals. Són elements dels aliments poc agressius, naturals, que ens fan costat per poder superar moments durs com solen ser els exàmens.

Pautes alimentàries per als exàmens Esmorzar bé. Començar el dia amb energia i sense baixades de sucre. Per als dinars principals, apostar per la dieta mediterrània i mai pel fast food o menjars ràpids (pizzes, hamburgueses, entrepans...) Sucs naturals i infusions en lloc de begudes amb sucre, amb o sense gas. Com que estudiar consumeix molta energia, pot aparèixer una sensació de buit, de gana. Per això, és millor repartir el àpats en 5 o 6 menjars, dos de principals i la resta com a berenars. Sempre triant per aquests últims fruita fresca i seca, sucs, batuts o entrepans vegetals. No beure massa cafè o begudes amb cafeïna, estarem més desperts, però molt poc concentrats i menys descansats de cara a les proves. Els complexos vitamínics no són necessaris si feu una alimentació equilibrada.

SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Fundació M.E.S, estudis amb futur Segur que la majoria de nosaltres estaríem d’acord amb què la salut és un dels pilars, sinó el més important, de la felicitat. És per això que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut no tan sols com l’absència d’afeccions o malalties sinó també com l’estat complet de benestar físic, mental i social. En aquest sentit, cal fer referència a la medicina osteopàtica com a medicina funcional que intenta conjugar diversos aspectes de la salut. Concretament, la Fundació per la salut M.E.S es dedica, a les seves escoles, a formar professionals que mirin per la salut de les persones. En aquest sentit, la Fundació M.E.S recull la filosofia de la medicina tradicional segons la qual els metges, amb vocació, no estaven pendents del rellotge i sí estaven pendents dels pacients i tenien el jurament hipocràtic com a norma. Així, si estàs pensant en dedicar-te al món de la salut, tens motivació i la disposició

A qui va adreçat?

per a una formació de conjunt, la Fundació M.E.S et pot oferir la millor formació per part de professors titulats, les millors instal·lacions amb aules adaptades i biblioteques especialitzades. A més de la pràctica, compta amb una rigorosa formació acadèmica que assoleix la biologia cel·lular, histologia, embriologia, biofísica, bioquímica, fisiologia, anatomia...

La història L’any 1892, Andrew Taylor Still, doctor i cirurgià nord-americà, va fundar la primera escola d’osteopatia del món. Des del començament, es va centrar en la importància d’una correcta estructura corporal per a què la salut sigui perfecta, i va crear una medicina funcional basada en l’observació i relació de totes les informacions que el cos ens dóna. Va constatar, d’aquesta manera, la rellevància del símptoma en tant que ens dóna la possibilitat de detectar qualsevol desequilibri tant bioquímic com mecànic. A partir d’aquestes patologies, l’osteopatia permet restablir la lliure circulació de la informació al cos.

A tots aquells joves interessats en el món de la salut que vulguin adquirir uns estudis amb futur reglats a nivell europeu o a aquells joves posseïdors d’uns estudis, com pot ser fisioteràpia, infermeria, medicina..., que vulguin ampliar els seus coneixements amb una carrera que està avançant a la medicina tradicional en la comprensió funcional i global de la salut, i que dota al pacient d’una qualitat que va més enllà de la pura prescripció, tenint la possibilitat d’escollir, a més de l’osteopatia, homeopatia i medicina tradicional xinesa

Des de 1997, el Parlament Europeu ha reconegut fins a set medicines alternatives entre les que es troba l’osteopatia. Es preveu que a la pròxima legislatura, Espanya segueixi la normativa europea reglant uns estudis de cinc anys, seguint l’exemple del Regne Unit, França, Bèlgica, Portugal... En aquest sentit, la Fundació M.E.S comparteix model educatiu amb els països de la Unió Europea, fet que permet cursar part dels estudis a l’estranger.

fundacion.mes.free.fr (sense www)

EUNCET - SUPLEMENT ESTUDIA

Les millors garanties d’èxit professional

Si allò què t’agrada són les ciències empresarials, no et pots perdre l’oferta formativa de l’Escola Universitària Caixa Terrassa. El seu pla d’estudis dóna prioritat a la innovació, a la personalització i a la qualitat per a què els seus estudiants surtin plenament capacitats per incorporar-se al món laboral. La creació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) implica un canvi profund en el sistema universitari d’Europa i, dins d’aquest marc, l’Euncet ha definit noves estratègies i procediments per encarar aquest procés amb el màxim de garanties. Una de les novetats que presenta l’escola és, precisament, un nou programa per als estudiants de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per aconseguir que els titulats i les titulades tinguin les millors competències, tant teòriques com pràctiques, en el camp de la seva professió. La finalitat del nou programa de l’Euncet és aconseguir que els estudiants, a més dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, també adquireixin habilitats, actituds, valors i eines per enfrontar-se amb garanties al món laboral. Per tirar endavant el projecte, s’han definit tres línies d’actuació.

Accés personalitzat Els alumnes de nou accés de l’Escola Universitària Caixa Terrassa hauran de respondre a una bateria de proves psicotècniques i competencials amb l’objectiu de conèixer quin és el seu perfil. Així doncs, es poden identificar les àrees de millora de manera personalitzada.

Servei d’Orientació Personal Així s’anomena l’assignatura que l’Euncet ofereix als seus alumnes de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per tal de treballar les competències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàries de superació i reforç. Desenvolupament Professional es du a terme ens grups reduïts per fer que el seguiment sigui com més personalitzat possible. Igualment, es combina el treball individual i en grup, amb l’objectiu de treballar diferents aspectes com l’autoconfiança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la planificació i l’organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Englobat dins d’aquest marc, l’escola ofereix també el Servei d’Orientació Personal, per donar als estudiants tota l’assessorament que necessitin, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic i en el social. L’objectiu de l’Escola és que properament es pugui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.

La Borsa de Treball Un dels serveis més interessants de l’Euncet és el de la borsa de treball. Per entrar-hi com més preparat possible, als estudiants d’últim curs de carrera se’ls fa un Assessment Centre, és a dir, un programa d’avaluació múltiple per a la detecció de competències. Per al recent diplomat, és molt útil saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat i competències, per oferir-se amb garanties al món laboral. La borsa de treball de l’escola compta amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones qualificades. La borsa, a més de coordinar les sol· licituds i les demandes, assessora, prepara i planifica la carrera professional de l’estudiant.

SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

“Hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys” Quin balanç fa d’aquest any al càrrec?

Blanca Palmada (Banyoles, 1963) és la comissionada d’Universitats i Recerca. La professora Palmada impartia les seves classes de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, on ha anat desenvolupant les seves recerques en el camp de la fonètica i la fonologia del català

Hem pogut desencallar algunes qüestions que portaven massa temps encallades, com ara el pla d’inversions universitàries o els nous estudis de medicina, i ciència i salut animal. També hem aconseguit acords que tindran un efecte important en els propers anys, especialment els criteris per a l’elaboració del mapa i la ga-

rantia del coneixement de l’anglès. Però, per sobre dels resultats concrets, em satisfà la clarificació que hem pogut fer del paper que pertoca al govern en la política universitària i la relació de confiança i de compromís compartit que tenim amb les universitats i amb els altres agents del sistema de recerca.

En quina situació es troba la relació entre govern i els rectors?

Ens pot fer un petit resum de la situació actual de les universitats catalanes i el seu futur?

Creu que s’ha fet un gra massa amb la reclamació de més finançament per part de les universitats?

La feina de les universitats es complica perquè se n’espera molt. Han de donar resposta a noves demandes que van més enllà de les funcions clàssiques de docència i recerca. A més, ho han de fer sense aplicar fórmules fixes, perquè s’han de diferenciar i adaptar-se al moment i a l’entorn concret que tenen. Tot això, que ja és prou complex, ho han de dur a terme en un marc que té rigideses importants i una governança difícil.

Hi ha un compromís d’inversió del govern fins al 2010 que fixa un creixement molt important i que ha estat pactat amb les universitats. Hi ha una qüestió puntual referida a una quantitat que representa menys del 2% del global de l’import que reben. Hem garantit que en podran disposar i ara estem tancant els indicadors que ens permetran distribuir el conjunt dels recursos condicionats a l’assoliment d’objectius.

Estem treballant pel mateix i tenim les tasques ben distribuïdes. Els rectors i rectores estan resolent qüestions complexes i han de tenir tot el suport del govern per executar-les amb llibertat i encert pel bé del país.

Està canviant la mentalitat pel que fa a “Bolonya”? Segur que n’hem de parlar més. I sobretot destriar cadascun dels aspectes que s’associen al desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Si els tractem un per un, sabrem com actuar i quins riscos hem de controlar. El procés no es pot fer sense els estudiants i hem d’entrar en una discussió més concreta que ens condueixi a solucions aplicables.

En quin estat es troba l’adaptació de les titulacions al nou espai europeu? Les universitats han fet les seves propostes i hi ha 35 titulacions de grau que tenen el vistiplau del govern i que ara estan en el procés de verificació que du a terme ANECA. Les universitats estan treballant en el disseny de la resta d’ensenyaments i hem encetat unes trobades que anomenem “Converses per al mapa” per promoure acords entre universitats, assegurar que les bones idees es difonen i coordinar la programació a nivell nacional.

Quina és la posició del govern sobre el tancament de carreres “no sostenibles”? No tenim com a objectiu tancar titulacions, però les propostes que vinguin de les universitats han de satisfer el requisit que va aprovar el Consell Interuniversitari de Catalunya en el sentit de poder inferir que l’ensenyament proposat tindrà un nombre d’estudiants de nou accés a l’entorn de 80 i, en tot cas, mai per sota de 30, llevat de casos especials que s’hauran de justificar expressament. Diego Giménez, diego@edicat.cat