I. Com alliberar-se dels quatre lligams
Introducció Els grans savis, com Santideva, insistien en la gran importància que té el fet de generar una bona motivació. I això no és important tan sols a nivell espiritual sinó que també ho és abans d’intentar aconseguir qualsevol cosa que desitgem. De fet, depenent de la motivació o intenció que tinguem abans d’emprendre una activitat, aquesta serà positiva o no ho serà. El camí espiritual o pràctica del darma és el camí que condueix a evitar el sofriment i obtenir la felicitat que es desitja. Desitjar felicitat i evitar el sofriment és un fet comú a tots els éssers; és per això, que al llegir aquest llibre, tan de bo ho féssim amb una motivació o intenció altruista, tant de bo que sorgeixi en nosaltres el desig de desenvolupar completament totes les qualitats d’amor, compassió i saviesa d’un Buda per poder ser d’ajut i utilitat a la resta dels éssers. Aleshores, estaríem en harmonia amb la gran meta del Mahaiana o Gran Vehicle al que pertanyen aquests ensenyaments. Com que aquests ensenyaments o consells de Manyusri que anem a descobrir són molt profunds, espero que aquell que els segueixi vagi més enllà dels límits de la intel·lectualitat i sàpiga avançar en el desenvolupament d’aquell coneixement que és fruit de rebre ensenyances. Espero que hi aprofunditzi a través de la meditació analítica i també a través de la meditació concentrativa, i que això li sigui de gran benefici.
12
La doble trampa de l’aferrament i el rebuig
Procedència dels ensenyaments Aquests ensenyaments donats per Manyusri ens arriben a través d’un mestre anomenat el Gran Sakia. Quan el Gran Sakia tenia dotze anys ja estava en contacte amb un dels seus mestres, Bari Lotsawa, que li va aconsellar que desenvolupés saviesa per poder practicar el darma. Fou així com Bari Lotsawa li donà a Sakia Xempo la iniciació i transmissió completa de Manyusri i del seu mantra “OM AH RA PA TSA NA DHI”. En realitat, Manyusri és la saviesa de tots els budes que es manifesta amb l’aspecte de la deïtat per ajudar tots els éssers. El lama Bari Lotsawa va convidar el seu deixeble Sakya Xempo a meditar amb ell i va ajudar-lo a eliminar obstacles en el camí espiritual. Al cap de sis mesos de pràctica, finalment, Sakia Xempo tingué una visió directa de Manyusri. En aquesta visió Manyusri li va transmetre quatre instruccions molt precises: - Si es té aferrament a aquesta vida, és que no s’està practicant el darma o no ets una persona religiosa. - Si es té aferrament a qualsevol dels tres mons (samsara), és que no s’està desenvolupant renúncia. - Si ens aferrem al benefici propi, sense abandonar l’egoisme, és que no s’està desenvolupant la boditxita. - Si sorgeix l’aferrament a l’autoexistència és que no es posseeix la visió correcta. Aquests ensenyaments de Manyusri contenen l’essència de tots els ensenyaments impartits per Buda. Tot seguint-los podrem aconseguir tallar amb els lligams a l’existència condicionada, alliberar-nos i assolir, fins i tot, la budeïtat. Tots els ensenyaments que va impartir Buda són per posar-los en pràctica, per això aquests ensenyaments o instruccions s’explicaran com una meditació, amb tots els passos necessaris per assolir la meta. La pràctica s’exposarà seguint tres punts: Primer, la preparació o la base que hem de tenir per poder practicar.
Lama Lobsang Tsultrim
13
Segon, la pràctica pròpiament dita que consistirà en com meditar amb les quatre instruccions transmeses per Manyusri. I en tercer lloc, s’explicarà com concloure la pràctica.
Preparació El primer punt és la base o preparació necessària per poder practicar o meditar. Es refereix a les pràctiques de buscar refugi i protecció en el Buda, el darma i la sanga, i a la de generar la motivació de la boditxita. Totes dues són la base imprescindible per meditar en les quatre instruccions de Manyusri. En aquests ensenyaments ens referim a un refugi o protecció dins la pràctica mahaiana, i, per tant, és decisiu generar la motivació de la boditxita i practicar impulsats pel desig d’aconseguir estar totalment qualificats i poder ajudar tots els éssers. El refugi és una pràctica molt important ja que, de fet, és com la porta que ens permet l’entrada al budisme. És la base imprescindible per poder començar i desenvolupar qualsevol pràctica posterior. Cal conèixer quins són aquests objectes en els que busquem refugi o protecció i per què ho fem. El primer objecte de refugi és Buda. I qui és Buda? Què és ser un Buda? Buda és aquell que havent eliminat totes les faltes o errors, ha desenvolupat totes les qualitats positives. Buda és aquell que posseeix una ment omniscient i coneix tots els fenòmens com si els tingués en el palmell de la mà, sense interferències de temps o espai. Buda coneix tots els fenòmens sense cap obstacle. Nosaltres, en canvi, si, per exemple, tenim una paret al davant no sabem què hi ha darrera la paret, com tampoc sabem què hi ha al darrera nostre... En canvi, respecte a una ment búdica no succeeix així, ja que és una ment completament omniscient que coneix tots els fenòmens independentment d’on o quan succeeixen. És una ment sense cap tipus de limitació o impediments. Per tant, encara que no ens n’adonem, sempre estem en presència d’una ment búdica. Els budes coneixen en tot moment com actuem, què fem... De vegades, hi ha qui actua d’una forma
14
La doble trampa de l’aferrament i el rebuig
al davant dels altres i d’una altra molt diferent al seu darrera. Però això no té cap sentit per a la ment omniscient dels budes que pot percebre en tot moment tot allò que succeeix, tots els fenòmens. També és molt important saber que Buda o els budes no ho han estat sempre. Abans de ser budes han estat éssers corrents com nosaltres mateixos, però el que els ha portat a aconseguir aquesta meta o realització ha estat el seu esforç i, sobretot, el desig de poder arribar a beneficiar tots els éssers. Impulsats per aquest desig, esforçant-se a cada instant, han arribat a assolir l’estat de la budeïtat. Aconseguir aquesta realització implica eliminar tots els obscuriments, obstacles i errors i el desenvolupament, per contra, de totes les qualitats positives. Com que el propòsit d’aquest ésser que assoleix la budeïtat és poder ajudar tothom, el següent pas serà ajudar-los d’una manera efectiva transmetent el darma. I aquest és el segon objecte de refugi. El darma és el conjunt d’ensenyaments, consells o instruccions que guien cap a la felicitat tots aquells que els posen en pràctica correctament. I així és com un ésser que abans era com nosaltres, a través de la pràctica i eliminant tots els seus obscuriments, es converteix en un objecte de refugi capaç de donar protecció a tots els altres mostrant-nos, amb els seus ensenyaments i consells, què cal fer en cada moment si es vol eliminar el sofriment i atènyer la felicitat definitiva o última. A més a més, Buda mostra aquestes ensenyances basant-se en la seva pròpia experiència, però ens adverteix que ha de ser cadascú de nosaltres qui ha d’analitzar-les amb molta cura i, si a partir de la lògica i la investigació pròpia creiem que són correctes, aleshores hem d’aplicar-les, posar-les en pràctica. Finalment, només a través de la pràctica ens protegirem del sofriment. Buda advertia contínuament que no hem de creure-ho tot pel fet que ens ho hagi dit un buda o el mestre. No hem de tenir un fe cega, sinó que hem d’investigar i analitzar els ensenyaments amb molta atenció, observar minuciosament els ensenyaments com si es tractés de comprar or pur. Si algú anés a comprar or, s’asseguraria que fos or pur i no una barreja o qualsevol altre metall sense valor.
Lama Lobsang Tsultrim
15
El darma, doncs, són tots els valuosos consells donats per Buda. El darma és la noble veritat de la cessació del sofriment i la noble veritat del camí que condueix a la cessació del sofriment. El tercer objecte de refugi és la sanga, que són tots aquells éssers, Arias Bodisatves, que ja han realitzat aquests aspectes de la veritat de la cessació i la veritat del camí que condueix a la cessació i que, per tant, tenen la capacitat d’ajudar-nos en l’aplicació dels consells transmesos per Buda, l’habilitat d’ajudar-nos a seguir el camí sense errors. Encara que els tres objectes de refugi són el Buda, el darma i la sanga quan ens referim al refugi real, de fet ens referim al darma. El darma és el veritable refugi perquè en aplicar-lo és el que ens protegeix de les experiències de sofriment. Quan posem en pràctica els consells o ensenyances donades per Buda, aquests actuen com antídots contra els enganys i actituds mentals negatives, eliminant-los. Per cada actitud o predisposició negativa, per cada aflicció negativa de la ment, en el darma podem trobar el seu antídot corresponent. És per això que l’aplicació del darma elimina tots els enganys, tots els errors lliurant-nos d’haver d’experimentar els resultats de sofriment que es derivarien en el cas de deixar-nos arrossegar per les actituds o emocions mentals negatives. A més a més de l’aferrament, l’odi i la ignorància hi ha moltíssims més enganys o causes de sofriment, però podem anomenar aquests tres com els principals. Si prenem l’odi o l’enuig com exemple, l’antídot corresponent per eliminar-lo és el desenvolupament de la tolerància o paciència. Si procurem desenvolupar l’antídot de la tolerància, que consisteix en no actuar descontroladament sota els efectes de la ràbia o l’odi, podrem arribar a aconseguir eradicar aquest engany, estalviant-nos haver d’experimentar sofriment. Per contra, si no sabem aplicar aquest antídot, haurem d’experimentar uns efectes o resultats no desitjats. Però, en aquest cas, hem d’entendre ben bé què és la tolerància o paciència, ja que de vegades són paraules que s’utilitzen en un sentit inadequat i en algunes ocasions poden mal interpretarse. Hi ha qui creu, erròniament, que la tolerància o paciència és
16
La doble trampa de l’aferrament i el rebuig
sofrir amb resignació totes les situacions o restar impassible al davant de les agressions. Aquesta no és la tolerància a què ens referíem. De fet, la tolerància és una actitud molt hàbil que consisteix en no deixar-se emportar cegament per l’odi o la ràbia, protegint la ment per a que no pugui sorgir aquesta actitud negativa o frenar-la immediatament si comença a sorgir, evitant actuar sense control. Això és la tolerància, i amb ella la ment és capaç de romandre tranquil·la, en pau, enfront de qualsevol tipus de situació, sense alterar-se. No és, per tant, el fet de suportar un problema sense buscar-hi solucions, sinó tot el contrari, ja que resulta molt més fàcil trobar solucions quan la ment està tranquil·la. De la mateixa manera, cada actitud mental equivocada o engany té el seu antídot corresponent. És a dir, igual que l’odi té el seu antídot en la tolerància, qualsevol dels altres enganys, com l’aferrament o afecció, la ignorància, la gelosia o l’orgull, tenen també els seus antídots específics que, aplicats correctament, poden eliminar-los. Per integrar en la nostra vida diària el darma ensenyat per Buda, necessitem l’ajut d’algú amb experiència, i aquest és el paper de la sanga, o els éssers Arias. Podem dir que les actituds mentals negatives són com una mena de malaltia que patim des d’un temps sense principi. Per eliminar aquesta malaltia necessitem els tres objectes de refugi: Buda, darma i sanga. - El Buda és qui ens mostra el camí per alliberar-nos del sofriment basant-se en la seva experiència. - El darma són els seus consells o ensenyaments que nosaltres necessitem aplicar. - La sanga són els éssers Arias qualificats que ens ajuden a seguir aquests consells correctament. Podríem fer una comparança entre la malaltia de les actituds mentals negatives, per exemple, amb una malaltia comuna. Quan una persona està molt greu precisa tres coses: un metge expert que sàpiga diagnosticar la malaltia que sofreix i li aconselli que cal fer; necessita també les medecines que li recepti i, a més a més, necessitarà d’infermers que tinguin cura d’ell i l’ajudin a seguir tots els consells recomanats pel metge.
Lama Lobsang Tsultrim
17
Si en una malaltia comuna es necessiten aquests tres factors, podem imaginar quants els necessitarem per poder alliberar-nos d’una malaltia que no és gens simple sinó que la portem arrossegant des d’un temps sense principi, i que es manifesta en els enganys o actituds mentals aflictives. En aquest cas encara és de major importància buscar la solució o refugi en Buda que és com el metge infal·lible, aquell que posseeix l’experiència i sap quina és la malaltia que patim: els enganys. Necessitarem el darma, les diferents medecines o ensenyaments que ens dóna, és a dir, els antídots per aquests enganys; i precisarem també de la sanga per poder prendre aquests medicaments o aplicar aquests antídots d’un mode adequat. Quan busquem refugi en Buda, darma i sanga, el motiu principal és perquè tenim por del sofriment i desitgem alliberar-nos d’ell. Aquesta és una de les raons que ens empeny a cercar la seva protecció, però hi ha d’altres raons, com la confiança que sentim pels tres objectes de refugi, basada en l’experiència pròpia un cop comprovades les qualitats o característiques d’aquests objectes tan valuosos, i mai en una fe cega. A més a més, com que aquesta és una pràctica mahaiana, hauríem de buscar refugi motivats pel desig de poder ajudar tota la resta d’éssers a alliberar-se del sofriment. Recordem que el refugi i la boditxita són la base o preparació necessària per practicar les quatre instruccions o ensenyaments transmesos per Manyusri. Aquests són els passos a seguir per prendre refugi: partint del desig d’alliberar-se del sofriment i de la fe o confiança en Buda, darma i sanga, i també amb el desig d’actuar per poder alliberar tots els éssers del sofriment, es visualitzen en l’espai, enfront de nosaltres, els objectes de refugi: Buda al centre, darma a la dreta en l’aspecte de textos sagrats i, al voltant, hi ha la sanga. Cal visualitzar també que tota la resta d’éssers estan al nostre costat i cerquen ajut o protecció juntament amb nosaltres. El més important és buscar refugi de tot cor; però, a més, d’una manera més formal recitem: Jo i tots els éssers prenem refugi en el Buda, el darma
18
La doble trampa de l’aferrament i el rebuig
i la sanga. Que pels mèrits virtuosos que acumuli amb la pràctica de la generositat i d’altres perfeccions, pugui aconseguir la il·luminació pel benefici de tots els éssers. Mentre es fa l’oració hem de pensar que des dels tres objectes de refugi, Buda, darma i sanga, ve llum i nèctar cap a un mateix i cap als altres éssers que ens envolten en l’aspecte d’humans, i aquest nèctar i llum penetren en tots nosaltres eliminant completament qualsevol obstacle, qualsevol malaltia física o mental, purificant tota tendència o aspecte negatiu. És com si al prendre refugi eliminéssim tot allò negatiu i, a més a més, aquesta llum i nèctar ens omplís de benediccions i quedéssim, alhora, sota la protecció de Buda, darma i sanga. Prendre refugi amb la intenció de poder ajudar tots els éssers a alliberar-se també del sofriment, es converteix en un mètode molt eficaç que ens ajuda no tan sols a purificar-nos enormement, sinó també a incrementar molt la nostra energia positiva. De fet, tan sols el desig d’ajudar un ésser ja es considera molt positiu; però el desig d’ajudar tots els éssers és tan valuós que per això s’obtenen uns resultats tan beneficiosos. Sempre que fem o pensem alguna cosa negativa va en contra dels éssers normals o en contra dels éssers superiors com els budes i els bodisatves. Quan realitzem la pràctica de refugi i generem la motivació de boditxita purifiquem qualsevol d’aquests dos tipus d’accions negatives. La boditxita és el desig d’aconseguir l’estat de la budeïtat per estar capacitat i poder beneficiar tots els éssers sense cap mena de limitació. Hem de desenvolupar constantment aquest desig fins que sorgeixi sense esforç, espontàniament en la nostra ment. A l’oració de refugi es dedica qualsevol l’energia positiva, qualsevol mèrit que s’hagi pogut acumular a través de la pràctica de la generositat i d’altres perfeccions. Es dedica perquè sigui la causa per assolir la budeïtat i poder beneficiar tots els éssers, amb la qual cosa queda també inclosa la bodixita dins de l’oració de refugi. Fins aquí hem d’entendre que no es tracta d’una simple ex-
Lama Lobsang Tsultrim
19
plicació de la pràctica de refugi i boditxita per a ser escoltada o llegida i res més, sinó que significa la preparació que hem de posseir per meditar correctament en les presents ensenyances de Manyusri.
Meditar en les quatre instruccions de Manyusri 1 L’aferrament a aquesta vida En cadascuna de les quatre frases o instruccions s’explica com alliberar-se dels diferents aferraments o lligams. En la primera instrucció Manyusri revelà a Sakya Xempo: “Si es té aferrament a aquesta vida, és que no s’està practicant el darma”. Mentre continuem aferrats a les coses d’aquesta vida, als interessos mundans, no posem les causes per poder arribar a tenir una felicitat estable; és com si pretenguéssim calmar la set bevent l’aigua d’un miratge, seria impossible. Com més aferrament hi hagi, amb més dificultats ens trobarem i més ens allunyarem de la felicitat. Si amb molt de desig o afecció aconseguíssim allò que desitgem, seria correcte deixar-se endur per aquesta emoció, però no és així, sinó que succeeix tot el contrari. Què és el que ocorre? Quan tenim molt d’aferrament o desig incontrolat, en el moment que sorgeix una dificultat –perquè no s’aconsegueix el que es vol o es perd el que es posseeix– ens sentim molt malament i qualsevol problema, encara que sigui petit, ens sembla molt gran. Així és l’aferrament, el fort aferrament que tenim cap a tota mena d’interessos mundans. Per contra, si no hi ha aferrament, passi el que passi, ens sentim contents i la felicitat no s’altera. Si les coses ens van bé ens sentim satisfets i si van malament o perdem alguna cosa, també continuem tranquils i aquesta estabilitat mental es manté degut a no estar aferrats a les coses d’aquesta vida; si no, seria impossible. No s’està dient, però, que tenir béns materials sigui dolent, ja que posseir-los pot ser-nos molt útil per a la vida, pot ser molt bo, poden servir-nos de molt d’ajut..., sempre i quan no tinguem aferrament cap a ells. El problema sorgeix quan hi estem afe-
Lama Lobsang Tsultrim va néixer a Tibet l’any 1931. Als tretze anys ingressa al Monestir de Nang-Sang on s’ordenarà monjo. Als dinou anys es trasllada a Lhasa, per continuar els estudis i pràctiques de meditació budistes al Monestir de Sera. El 1959, degut a la invasió xinesa, ha d’exiliar-se a l’Índia on continuarà ampliant els seus estudis de sutra i tantra, i on rebrà importants iniciacions de S. S. Dalai Lama. Al nou Monestir de Sera, reconstruït al sud de l’Índia, obtindrà el títol de Gueshe Larampa. El 1981, amb l’aprovació de S. S. Dalai Lama arriba a l’Estat espanyol. Des d’aleshores ha impartit ensenyaments per nombroses ciutats, recollits en diversos llibres. Actualment resideix a la seva gompa
Un gran heroi, el veritable guerrer, és aquell que arriba a conquerir i vèncer els enemics interiors dels enganys i, sobretot, el seu enemic intern de l’odi. Si hom és capaç de destruir aquest enemic, aleshores sí que és un veritable heroi, ja que l’enemic de l’odi o l’enemic dels enganys, no moren per si mateixos, cal destruir-los perquè desapareguin”. “L’odi o enuig és, en general, el major obstacle que podem tenir per ser feliços. Impedeix estar en pau i conviure en harmonia amb els altres. Sota els seus efectes, la ment està alterada i insatisfeta i no pot actuar correctament. La solució per acabar amb l’odi, la ràbia, la rancúnia... és desenvolupar la tolerància o paciència; aquesta és la finalitat d’aquests ensenyaments. Espero que sapigueu aplicar-los a la vostra vida diària i que siguin causa de la vostra felicitat”.
ISBN: 84-86615-90-9
9 788486 615901