EL FRACÀS ESCOLAR EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA Evarist Donet Donet IES Joan Fuster Bellreguard El tema que ens proposem tractar en aquest article és antic, motiu de preocupació per a les famílies i per als docents, de conversa reiterada en les tertúlies radiofòniques i televisives, i objecte de bons propòsits per part de totes les Administracions. Però, després de diverses reformes del sistema educatiu en l’etapa democràtica, pareix que molt poc s’hi ha avançat; probablement, fins i tot, la realitat que observem en l’actualitat encara és pitjor. I, pel que sembla, la LOMQE tampoc no millorarà la situació, si més no en l’ensenyament públic, en aquell que ha de garantir el dret constitucional de tots els ciutadans a rebre una educació de qualitat. L’objectiu és incitar el lector a la reflexió i a l’autocrítica, com a estudiant, docent, ciutadà de base o governant, sobre el greu problema del fracàs escolar en l’Educació Secundària. Queda clar que allò que s’exposa a continuació és el resultat d’una reflexió personal que no pretén estar en possessió de la veritat absoluta i que, per tant, està obert a la discrepància i al debat. A més, mai no es pot generalitzar, per la qual cosa sempre hi haurà excepcions. En el món de l’ensenyament intervenen quatre elements humans que estan molt estretament interconnectats: els alumnes, els docents, les famílies i l’Administració
22
que, no ho oblidem, està dirigida i gestionada per persones. El rendiment acadèmic d’un alumne d’Educació Secundària depén de diversos factors. Les aptituds intel·lectuals, ja que no tots els joves tenen la mateixa agilitat mental per a comprendre, assimilar i desenvolupar els continguts a estudiar. Els coneixements adquirits durant l’Educació Primària, amb els quals ha d’encetar la nova etapa a l’institut. La motivació, que és el problema principal, i, al seu torn, està condicionat pels dos factors anteriors i pel domini d’una tècnica d’estudi eficaç, qüestió aquesta darrera que no és motiu d’atenció per part de l’Administració i depén exclusivament de la bona voluntat dels docents i de les famílies, que busquen una solució per als seus fills. Els alumnes, quan abandonen l’escola de tota la vida per anar a l’institut a cursar el primer cicle de l’ESO, allò que primer noten és la pertinença a un centre educatiu de dimensions majors, amb molts més alumnes i de més edat, i molts més professors. Passen de ser els majors de l’escola a ser els menuts de l’institut; com diuen els castellans, passen de cabeza de ratón a cola de león. No obstant això, aquest fet no té per què repercutir en el rendiment acadèmic de l’alumne, ja que, al cap d’uns dies s’han adaptat perfectament al nou espai i ambient, i perquè molts instituts treballen el primer curs de l’ESO per àmbits de coneixement, de manera que un mateix professor imparteix dues o més matèries. A més, la majoria dels seus docents, si no tots, són mestres, com a l’escola; i aquest fet és molt important, perquè els mestres han rebut durant la carrera una preparació en psicologia i pedagogia que els permet treballar els aspectes emocionals dels alumnes, més enllà del què és estrictament acadèmic. I això l’alumne, persona amb sentiments i emocions, sap agrair-ho i, quasi sempre, reacciona positivament.