Butlletí tardor 2015 hivern 2016 by Edicions 96

núm. 7

tardor 2015 hivern 2016

Antònia Martínez i Martínez Jordi Sebastià Laia Fontana i Bria Joan J. Soto Aigües Vives Pérez i Piqueres

EDITORIAL A casa encara he viscut aquella veneració cap al privilegi que es coneixia amb l’expressió «saber de lletra» i que venia a ser la manera humil, plena d’admiració, per les persones que havien pogut aprendre a llegir, a escriure i també a expressar-se oralment, amb solvència i en públic. Ara, potser perquè «saber de lletra» és un fet normal i general en les nostres latituds, hem passat —cras error—, de l’admiració, a la devaluació sistemàtica de la cultura, o encara pitjor, a la indiferència. Recorde, com una porta meravellosa d’entrada a un món nou, un dia de fa molts anys en què un mestre de primària va decidir posar en marxa una biblioteca d’aula, quan les escoles, i les famílies, encara tenien menys recursos que ara per abastir-se de llibres. Una biblioteca que havíem de construir amb els exemplars preferits de cadascun dels companys i companyes de classe. Saber que un llibre determinat havia fet passar una bona estona als nostres col·legues era el millor incentiu perquè la resta el volguérem llegir també. Així fou com, per exemple, vaig descobrir i vaig gaudir Jules Verne i el seu Un capitán de quince años. Després vingueren altres llibres d’aventures, i d’assassinats i de misteri, i més tard em va afectar la síndrome de les novel·les romàntiques, i per fi la poesia... Però sempre entre les amigues ens les apanyàvem per a buscar, triar i proveir-nos —moltes vegades compartint-los— dels llibres que ens feien passar bones estones. Ara, molt pocs joves decideixen què volen llegir. S’enfronten a unes lectures obligatòries o, com a molt, en trien d’una llista d’opcions. I, en realitat, més important que llegir això o allò seria que els motivàrem a buscar, que els despertàrem la curiositat, que els incitàrem a contagiar-se del plaer lector dels altres. Que triaren els llibres com trien les amistats que els acompanyaran, si volen, per sempre. Com em va passar a mi, gràcies a la companya de classe que em va descobrir Verne.

Edicions 96 edicions96@edicions96.com

GEOGRAFIES LITERÀRIES

Jordi Oviedo i Seguer Professor de Magisteri a la UCV jordi.oviedo@ucv.es

l paisatge ens ha acompanyat des de sempre; tostemps hi ha hagut muntanyes, mars per on navegar i camins per recórrer. Ara bé, no sempre se li ha donat la mateixa importància a eixe espai natural on els humans hem fet i hem desfet. Sembla que fou la pintura flamenca, als Països Baixos, la que va aprofundir en la recreació del paisatge sense la presència figurativa humana: pintaven l’espai natural o modificat per nosaltres, però amb el matís particular de l’artista. I així, es va descobrir el paisatge com a element cultural central. La literatura, com no, sovint ha mirat el «territori», l’espai, i l’ha dotat de nous significats: passejar per Barcelona és fer-ho de la mà de Mercè Rodoreda o de Montserrat Roig, visitar Gandia és trobar-te Ausiàs March enamorat pel carrer i el nom de Burjassot s’associa mecànicament al poeta Estellés; les Illes Balears són les Rondaies d’Alcover o Blai Bonet és Santanyí, mentre que les muntanyes valencianes són el paisatge d’Enric Valor. La literatura condiciona el mode en què mirem el territori, que esdevé paisatge, tot aportant-hi un significat cultural ric de matisos, amb nombroses possibilitats des de diferents camps d’estudi i, sobretot, amb aplicacions interdisciplinars a les aules. És d’aquesta manera com s’ha configurat el concepte de «geografies literàries»: els espais escrits que podem trobar a qualsevol comarca on algun escriptor haja alçat el cap del paper, o de la pantalla, i s’haja meravellat del país(atge) que l’envoltava. Al web geografiesliteraries.com teniu uns quants d’aquests espais. Descobrim-los!

SEGUEIX-NOS: www.edicions96.com Ens trobaràs al Facebook, Twitter, Youtube i Pinterest

p u c e ta

BUSCA’NS!

Laia Fontana i Bria Joan J. Soto Coordinadors del projecte laiallum_18@hotmail.com

artícips de l’esperit divulgador, reivindicatiu i formatiu dels afers de la mar que caracteritza el Grup d’Estudiants de Biologia marina Bioblau, les autores i els autors del llibre Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània l’han gestat per a convidar el públic lector a endinsar-se en aquest oceà viu. Organitzades evolutivament per capítols, aquestes pàgines inclouen una selecció de fotografies submarines de la fauna de les nostres aigües i d’altres mars, i s’acompanyen de textos explicatius que contextualitzen zoològicament cada grup, així com de poemes originals, escrits a propòsit per a aquest llibre per Laia Fontana, a excepció del titulat «L’escull», l’autor del qual és Joan J. Soto Àngel. Ambdós s’han encarregat de la direcció del projecte. Els nostres veïns submarins proposa un viatge de la mà de la sinergia entre ciència i art cap als organismes del nostre blau: des dels més espectaculars, conspicus i coneguts, fins a les criatures més ocultes i curioses. Un bestiari on gaudir de les instantànies d’uns habitants que ens pertanyen i als quals pertanyem, que formen part dels nostres valors naturals i que mereixen a parts iguals el nostre respecte i la nostra admiració.

En paraules d’Alicia Borque Espinosa a la «Introducció», «aquesta iniciativa de conscienciació i implicació constitueix una nova aproximació, una nova finestra, un nou vincle: una oda a la biodiversitat submergida del nostre blau.»

Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània. Laia Fontana i Joan J. Soto Inclou una selecció de fotografies submarines a pàgina completa de la fauna de les nostres aigües i d’altres mars, amb textos explicatius que contextualitzen cada grup i versos creats exclusivament per a l’ocasió. Un viatge de la mà de la sinergia entre ciència i art cap als organismes del nostre blau.

ISBN: 978-84-15802-60-0 184 pàgines Color

Enquadernació rústica 170x240 mm (apaisat) Preu: 18 euros

PARAULES I PAISATGES

al emmarcar aquesta obra dins d’un projecte global de rescat, investigació i fixació de la toponímia que des dels anys noranta s’ha dut a terme al País Valencià, auspiciat des de l’administració valenciana, i que ha donat com a resultat l’edició del Corpus Toponímic Valencià, en l’elaboració del qual Vicent Sanchis va participar. Ara, amb aquesta publicació, ens ofereix un estudi complet dels noms de lloc de Rafelguaraf i el Realenc (nom amb què coneixen els rafelguarafins el Pinar dels Frares) il·lustrat amb nombroses fotografies d’una gran qualitat que fan la lectura del llibre molt amena i vistosa.

Vicent Sanchis és un especialista en la nostra història, en la nostra terra i cultura, i especialment en la subcomarca de Castelló i les Ènoves, com ell anomena aquesta part de la Ribera del Xúquer. Per amor a la seua terra ha recorregut les sendes i camins d’aquests indrets, entrevistant persones d’edat coneixedores del territori i que conservaren en la memòria els noms que, durant generacions, han rebut partides, camins i sendes, barrancs i rius, casetes, pous, basses i fonts, testimonis i, al mateix temps, reflex de la vida de les persones dels nostres pobles durant generacions i, fins i tot,

Aigües Vives Pérez Piquer Assessora lingüística de la Generalitat Valenciana aiguesv@gmail.es

mil·lennis. Noms creats per a identificar els llocs on es desenvolupà la vida d’ibers, romans, àrabs i cristians, artífexs tots ells de la toponímia que ens ha arribat als nostres dies. L’autor també s’ha endinsat en els arxius, ha escorcollat en els papers antics i n’ha anat traient el suc, les notícies d’èpoques passades que volia mostrar a les generacions actuals, perquè no es perdera la nostra memòria col·lectiva, per explicar per què les coses ara són com som i per què nosaltres som el que som. Una obra altament recomanable per als amants de la nostra terra i història.

Toponímia de Rafelguaraf Vicent Sanxis Martínez Vicent Sanxis ha seguit el mateix camí que molts altres toponomistes, persones que s’han dedicat a arreplegar els noms dels pobles i termes valencians, a estudiar-los i a fixar-los. De tal manera han impedit que es perderen una grandíssima quantitat de topònims, un gran tresor lingüístic i històric. ISBN: 978-84-15802-54-9 240 pàgines Color

Enquadernació rústega 270x206 mm Preu: 17 euros

GERMÀ FANAL

BIBLIOTEQUES

Antònia Martínez i Martínez ainamart2@gmail.com

mb el conte Germà fanal l’autor, Ignasi Mora, ha regalat a la col·lecció «Bressol de lletres» una tendra, alegre i jove estrella. Amb ella ens dóna l’oportunitat de reflexionar, compartir i conscienciar, des d’una edat primerenca, sobre les actuacions dels humans que perjudiquen seriosament el nostre planeta. En aquesta història l’autor tracta la contaminació lumínica i els sorolls ensordidors que envaeixen les grans ciutats. On cada vegada l’anonimat de les persones potencia l’absència de comunicació. On el temps, que es mesura al mil·límetre, robotitza els seus habitants. És així com, de mica en mica, furten un xic de vida a l’amiga Natura. De la ciutat, Ignasi Mora ens transporta a un poble de la Vall de Gallinera, Benialí. On regna la tranquil·litat. On cada persona, animal o objecte no mai passen desapercebuts. Allí sota la llum d’un senzill i discret fanal, la jove estrella descobreix que en el planeta Terra hi ha pobles on preval l’amistat. On els estridents sorolls són substituïts per animals que, alegres, omplin de vida l’agraït fanal. Pablo Durá, l’il·lustrador, crea una ciutat amb espais i personatges capaços de transmetre la fredor de la indiferència per tot allò que els envolta. De la ciutat ens transporta a Benialí, mostrant-nos la seua sensibilitat mitjançant uns personatges que, amb un somriure, mostren respecte vers la màgia i la saviesa de la Natura. Convide gegants i nans a mirar amb atenció el cel estelat. Segur que l’Estrella Jove, feliç, lluirà el millor vestit daurat. I, clucant l’ull, us saludarà. Germà fanal. Ignasi Moria Il·lustracions: Pablo Durà Una estrella jove baixa a la Terra perquè vol conèixer els seus germans: els fanals. Però, a la ciutat, els fanals no tenen vida. Sort que li apareix un mussol i li explica que, a Benialí, un poblet de l’interior de la de la Marina, les coses són ben distintes…. ISBN: 978-84-15802-55-6 32 pàgines Color

Enquadernació rústica 190x150 mm Preu: 5 euros

QUE ENS ENCANTEN

Biblioteca Pública Municipal De Cocentaina blibliodolores@gmail.com

a Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina organitza diverses activitats de foment lector adreçades a usuaris de diferents edats, però especialment a tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina i la comarca del Comtat. Es treballa al llarg de tot l’any en col·laboració directa amb els centres escolars i els pares. Podem destacar, entre aquestes activitats, l’Exposició de Llibres Infantils i Juvenils que s’organitza al mes de desembre —tots llibres seleccionats amb criteris de qualitat, editats al llarg de 2015, classificats des de 2 fins a 12 anys, en castellà i valencià— perquè pares i fills la visiten, facen una bona tria i es demanen llibres per regal. Regalant llibres es fomenta la lectura familiar, molt important per assolir l’hàbit lector des de menudets. El llistat d’aquests llibres, una Guia de Lectura amb més de 300 recomanacions, es penja als blogs que edita la biblioteca per tal de compartir aquestes orientacions lectores als pares i mestres —usuaris virtuals—: Poesia infantil i juvenil: http://bibliopoemes.blogspot.com Pinzellades al món: http://bibliocolors.blogspot.com Ones de llibres: http://biblioradio.blogspot.com Foment lector: http://biblioactivitats.blogspot.com També es penja en altres xarxes socials i es comenten en el programa que la biblioteca realitza setmanalment a Ràdio Cocentaina, des de fa més de 25 anys, per tal que la difusió siga molt àmplia. Any rere any s’incrementa la quantitat de llibres que es regalen per Nadal i així entren a formar part del desenvolupament lector familiar, base importantíssima perquè la lectura arrele a la nostra societat. Biblioteca Pública Municipal. Pla de la Font, 10. Cocentaina Tel.: 96 559 08 69

CASOS I COSES DE CASTELLÓ (DE LA RIBERA) Marc Peris March.Perish@gmail.com

ns pareix bonic el títol Castellonies per a un conjunt de relats on el nom d’un poble fa de fil conductor, com a reivindicació senzilla i contundent d’una identitat. Perquè no parlem d’un poble qualsevol: «castellonies» podrien ser els casos i les coses que s’esdevenen a Castelló, el Castelló de la comarca de la Ribera, «el poble del jaleo del nom», com diu un personatge del relat de Tobies Grimaltos titulat «El retorn». I és que entre Castelló de la Ribera i el desafortunat Villanueva de Castellón que encara pesa com una llosa encallada en altres temps més foscos, hi ha tot un món. El món literari, matèria recognoscible del llibre Castellonies, constituït per petits universos de vides que es desenvolupen als seus carrers o a les seues places, entre el veïnat, amerades d’il·lusions, de tradicions, de costums o de somnis fets realitat o frustrats; on el passat i el present conflueixen, a través de la ficció. On les veus locals esdevenen globals dins d’un viatge calidoscòpic que de ben segur podrà ser gaudit per qualsevol persona que tinga curiositat literària. D’ironia i sorna no els en falta, als propis autors, que hi han deixat testimoni de la seua castellonia, i no estalvien referències a aquell jaleo del nom referit per la senyora tafanera del relat de Tobies. És així que un altre dels nou escriptors, Juli Alandes, opta al seu relat per emprar aquell recurs universalment conegut que ja va utilitzar Cervantes...: «Els esdeveniments que seguiren són coneguts i no pertoca fer-ne menció ara i ací. Pel que fa al que s’ha narrat, aquest cronista, com a falsejador més o menys falsari, i per tant mentider conscient o inconscient, diu que menteix quan afirma que tot el que ha narrat s’esdevingué en un poble de la Ribera del Xúquer que no cal anomenar, no siga cas, que això dels noms allà alça molta polseguera». Per tot això, no podia haver-hi títol més encertat, ni més eloqüent: Castellonies. Castellonies Diversos autors

Maurici Belmonte, Rafael Estrada, Robert Borja, Tobies Grimaltos, Frederic Sentandreu, Juli Alandes, Daniel Sanjuan, Eli Llorens i F. Xavier Martí tenen en comú el fet d’estar units a Castelló de la Ribera, el poble que fa de fil conductor entre tots els seus relats. Enquadernació rústica ISBN: 978-84-15802-61-7 210x140 mm 186 pàgines Preu: 12 euros Blanc i negre

MARC GRANELL MÉS DE 40 ANYS ENAMORAT DE LA POESIA per

Maria Josep Escrivà

Marc Granell és un poeta que escriu sobre els éssers humans en la seua tràgica existència, amb una veu no gens lluminosa ni lúdica, normalment, i sovint irònica. No obstant això, escriu per a xiquets i per a adolescents, utilitzant eixa mateixa veu, i ens consta que els captiva, quan va als centres escolars i parla amb ells de la seua poesia. Els seus lectors, o escoltadors adolescents, o preadolescents, estan desperts? Arriben a entendre-li les seues preocupacions socials? Sí. Sobretot si els han preparat prèviament els mestres. Treballar un llibre suposa que han après poemes de memòria, i els reciten. Moltes vegades han fet poemes sobre els meus poemes; en algunes ocasions n’han fet vídeos i tot. Aquestes temàtiques de caire social (poemes com «La guerra», «La pau», «El xiquet soldat»), els proporcionen un motiu concret a partir del qual els resulta més fàcil treballar. Els xiquets més menuts s’ho passen bé amb la poesia, la treballen, els és útil per a incentivar la creativitat. Després, els joves no en volen saber res. Què passa en aquestes edats? No ho sé, què passa. Supose que el mateix que en tots els temes. Que a les edats primerenques responen al professorat, més que no a la poesia. Em criden ensenyants als quals ja els agrada la poesia. És important que els xiquets s’entusiasmen amb un poema determinat, i que ells creen també.

Com els motiva? Quines són les temàtiques que els arriben millor? La temàtica que els continua interessant més és l’amor. Versos per a Anna ha sigut un llibre de molt d’èxit. Però, en edats més primerenques, també tenen interès, per exemple, pels poemes que parlen d’animals. I ací tampoc no és suficient per a mi el to lúdic, o el joc, perquè sempre intente insistir en el to de crítica, tant si escric llibres per a adults com llibres infantils o juvenils. Això volia preguntar-li, perquè ordenant els poemes d’aquest Marc Granell recitable, seleccionats per Vicent Camps, hem descobert que hi ha una coincidència pràcticament total entre els temes que tracta quan escriu per a persones adultes i quan escriu per a un públic més jove. Ho fa a propòsit? Jo sempre he dit que vaig començar a escriure poesia per als més menuts pensant en els mateixos temes o en les mateixes preocupacions que m’imposava fer poesia per als majors. Això sí, cuidant la tècnica i els recursos formals, la musicalitat, la rima..., que m’ha vingut bé fins i tot per a la poesia adulta. La ironia, la queixa sempre estan presents en uns poemes o en uns altres. Potser els xiquets no acaben d’entendre del tot el missatge dels poemes, però els agrada que els parles seriosament, tractant-los com a persones adultes. Com ara «La meua xiqueta és l’ama», una xiqueta del carrer; una xiqueta que treballa com una esclava; una xiqueta víctima de les guerres; una xiqueta que passa gana. Els arriben aquests temes, en principi tan allunyats de les seues circumstàncies de vida? Les criatures, a través d’altres llenguatges, o de la televisió, estan cada vegada més familiaritzades amb la situació que viuen altres xiquets en situacions molt diferents a les seues. Però, de totes maneres, el que importa és crear en ells la consciència, saber que totes les situacions que apareixen al poema, existeixen en el mateix món en què viuen els nostres fills i les nostres filles. Per a mi és molt important tenir en compte que els poemes no els arriben directament, sinó a través de la intermediació dels mestres o dels pares i les mares. Fóra desitjable almenys. Els poemes que recollim al llibre i al disc, donen molt de si recitats per Vicent Camps, i ens hem sorprès amb les interpretacions musicals que n’ha fet el guitarrista Miquel Pérez. Es podia imaginar els seus poemes musicats així?

Ha estat una agradabilíssima sorpresa, perquè la música que ha creat Miquel per a acompanyar els poemes trenca amb la línia d’altres que se n’han fet i són d’una originalitat i qualitat molt remarcables. Ells en fan una altra creació i, per tant, els poemes ja són seus i jo n’estic ben pagat, amb això. Quaranta-set anys dedicat a la poesia. Què li aporta per arribar a estimar-la durant tant de temps? Ens pot contar com va començar aquest romanç? Vaig escriure el meu primer poema amb 15 anys. Per què? Continue pensant que la poesia, i l’art en general, arriba i t’atrapa perquè necessites expressar un neguit, un desassossec. En la meua experiència hi ha la importància d’haver trobat molt prompte gent amb el mateix neguit i la mateixa necessitat d’expressar la mancança, allò que perseguíem. I amb ells ha sigut molt important continuar i haver-ne fet, de la poesia, vida pròpia: Piera, Jaime Siles, Eduard Verger, José Luis Falcó... En castellà, vaig estar a punt d’abandonar. Jo volia fer una poesia política, compromesa, i vaig deixar d’escriure en castellà i vaig passar a escriure en valencià, que era una llengua perseguida i maltractada. Escriure en castellà no tenia sentit, i se’m quedava pobre per als meus propòsits combatius.

«Els poetes» és l’últim poema del llibre i del disc: «Els poetes són els éssers / més imprescindiblement inútils / que hi ha sobre la terra.» Això ho diu vostè, i, pensat objectivament, pot semblar una exageració no mancada d’ingenuïtat. Suposem que té els seus motius, per a escriure-ho. Li agrairíem que ens els exposara, per acabar. Remarcar, potser sí des de l’exageració i la ingenuïtat —mecanismes a vegades necessaris de l’expressivitat poètica—, la importància de l’art en general i de la poesia en particular per a, si no salvar-nos, sí ajudar-nos a viure, com a mitjà fonamental de coneixement del món i de nosaltres mateixos. Per això la seua imprescindible inutilitat. Marc Granell recitable Marc Granell Selecció i recitació: Vicent Camps Antologia que inclou Cd amb els poemes recitats per Vicent Camps, i l’acompanyament de guitarra de Miquel Pérez Perelló. Fa molts anys que Vicent Camps ha comprovat que la manera més eficaç de fer atractiva la poesia al jovent és recitant-la. ISBN: 978-84-15802-57-0 88 pàgines Llibre + CD

Rústica 120x175 mm Preu: 15 euros

POESIA, SENSE POR

Jordi Sebastià Eurodiputat per Compromís Primavera Europea jordi.sebastia@uv.es

ls representants polítics hauríem de llegir poesia. Hauria de ser una obligació inherent a qualsevol càrrec públic deixar per un moment els informes dels assessors, les enquestes d’opinió i allò que publiquen els mitjans de propaganda massiva per dedicar un temps a conèixer el que de veritat preocupa la gent, el que la fa patir o gaudir. Contra les recomanacions dels experts en màrqueting polític (quanta perversitat amaga un concepte així!) vaig descobrir fa molt de temps que és en la poesia on podem cercar els anhels pregons i les forces que ens mouen. Se suposa que és amb aquest material que els polítics hem de prendre les nostres decisions. Guanyaríem sensibilitat i coherència. Fa unes setmanes, convidat a un seminari sobre la situació de la dona rural, els versos d’Anna Swir «El seu llom s’estranya / de no rebentar» confirmaren el que després estudis i gràfics il·lustraren. En el grup de treball del Parlament Europeu sobre violència contra les dones, el poema «Retorn del marit» va dir més del que qualsevol expert podria apuntar al respecte. L’amistat amb Josep Antoni Ysern, erudit i traductor obsessionat amb la perfecció en una tasca sempre imperfecta, m’ha permès conèixer de primera mà veus poètiques poloneses a qui només projectes editorials valents com aquest donen oportunitat. La d’Anna Swir m’ha commogut «de cap a peus». En Anna Swir apareixen blanc sobre negre les misèries d’una societat que carrega sobre les dones les seues misèries i fracassos fins fer-les parlar «amb fluïdesa la llengua del patiment». Però, valenta, no oblida el gaudi íntim i irrenunciable del plaer del diàleg amb el propi cos. Tot això en versos densos i austers, que mostren també una lliçó que tot polític hauria de dur gravada a foc en el cor: «Una persona / pot ser reemplaçada». Jo no em perdria l’oportunitat de llegir-la.

NOVETATS EDITORIALS ALCOHOL DE ROMER

Antoni Espí Cardona

Un recull de dènou relats, sense estalviar ironia i amb un humor a estones negre, componen aquest recull per on desfilen personatges de caràcter antiheroic, ambients de les comarques valencianes de la Costera i de la Vall d’Albaida, succeïts, dèries i debilitats literàries del propi autor, i on la llengua —viva, creïble, desimbolta— no és només una eina en mans d’Antoni Espí, sinó que contribueix a fer creïbles els personatges, els dota de personalitat i fa 98 pàgines Blanc i negre

Enquadernació rústica 210x140 mm

ISBN: 978-84-15802-48-8

PVP: 10 €

RAI ES TRENCA UN BRAÇ

Fund. Pau i Solidaritat PV Il·lustracions: Paz Aguado

Aquesta és la història de Ramón (Rai per als seus amics), que coneix a tot el món; el xiquet que ven diaris a la ciutat. És la segona història d’una sèrie que narra la vida de xiquets i xiquetes del carrer. En cada conte presentem situacions en què els drets de la infància no estan protegits. 25 pàgines Color

Grapat 205x205 mm

ISBN: 978-84-15802-52-5

PVP: 7 €

TEATRE I MÚSICA Puff i els seus amics

CEIP Bisbe Hervàs de Puçol Premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques 2014

El teatre i el cant com a activitats artístiques i creatives són un recurs magnífic per a créixer com a persones i formar futurs ciutadans responsables que puguen gaudir de la vida de manera sana. A partir de la cançó «Puff era un drac màgic» i del motiu del drac com a element multicultural. 186 pàgines Enquadernació espiral Blanc i negre 205x205 mm ISBN: 978-84-15802-59-4 PVP: 7 €

Una dona de cap a peus Anna Swir Trad.: Josep-A. Ysern

ISBN: 978-84-15802-51-8 56 pàgines Blan i negre Grapat 170x130 mm Preu: 5 euros

Edicions 96 SL Apt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga edicions96@edicions96.com www.edicions96.com www.recursosdidactics.net Tel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04 Fax: 96 246 14 90