96milmotsmes primavera 2013

nĂşm. 3

primavera 2013

Anna FerrĂ­s Rosa Serrano Joana Navarro Myriam Cameros Ferran Garcia-Oliver Marc Granell

1

NARRAR LA DIVERSITAT: BIOGRAFIES LINGÜÍSTIQUES

EDITORIAL Al món del llibre se superposen en l’actualitat dues crisis: una de pròpia, la de la pèrdua continuada de lectors, que ve arrossegant-se des de fa anys, i l’altra, la que afecta la pràctica totalitat dels sectors productius del país.

D’aquesta última, se’n parla contínuament als mitjans, però de la primera només ens recordem d’any en any, normalment coincidint amb l’arribada del Dia del Llibre.

La crisi al sector no és nova, com tampoc ho és l’abandó de les indústries culturals en general, i de l’edició en valencià en particular, per part de les administracions públiques. No obstant això, som molts els que treballem cada dia per mantenir-nos ben presents al mercat i oferir mes rere mes nous productes d’alta qualitat en el sentit més ampli del terme.

Perquè si per una cosa destaca el món editorial valencià és, sens dubte, per la qualitat de les seues publicacions, tant pel que fa al format de les obres com pel seu contingut literari. Què falla aleshores?

La resposta no és per a res senzilla, però no podem en cap cas espolsar-nos les puces i culpar de tot els altres. Els que treballem i vivim dels llibres hem de ser encara més imaginatius i apropar les nostres publicacions als seus lectors potencials. I està clar que per a això els més menuts del sector hem de rendibilitzar els recursos amb què comptem i aprofitar totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies i les xarxes socials.

Això, per descomptat, sense oblidar les presentacions i els actes de dinamització dels llibres, que des de l’editorial concebem com a activitats culturals amb entitat pròpia, independentment del seu interès comercial, i que solen funcionar molt bé. I en això estem.

Dolors Pedrós Editora dolorspedros@edicions96.com

M

Jordi Oviedo i Seguer Professor de Magisteri a la UCV jordi.oviedo@ucv.es

ustafa té onze anys, vivia en un campament de refugiats en mig del Sahara. Son pare parla una mica de castellà, sa mare també n’entén alguna paraula, la germana gran parla un valencià de la Marina Baixa ben particular, de quan va estar-hi tres estius. El xiquet resa en la mateixa llengua que els musulmans d’Egipte però no parlen la mateixa varietat d’àrab. Tots parlen en hassania.

El primer dia d’escola se sent observat per tots: qui és aquest amb la pell fosca que no s’ha tret la motxilla de l’esquena? «Em diuen Mustafa; no, ‘Mustafà’ no, Mustafa. Vinc del Sàhara i entenc un poc el valencià. Voldria saber-lo millor per parlar-lo amb els meus nous amics…».

Contar la nostra vida pot esdevenir un espill per fer recompte de qui som i d’on venim. La nostra biografia ens marca, així com les llengües que ens han vist créixer determinen el nostre accent, ens individualitzen i alhora ens serveixen per posar paraules a allò que observem.

George Steiner va dir: «Els arbres tenen arrels; els homes i les dones, cames». I encara més, les dones i els homes tenim la paraula, oral i escrita, que ens permet fer-nos entendre i entendre els altres. De la capacitat universal del llenguatge chomskiana a la llengua concreta de cada territori i de cada persona en relació a aquest, trobem un ecosistema divers i ric. Per què no l’aprofitem i el gaudim?

Una opció pot ser l’elaboració de la nostra biografia lingüística –oral i/o escrita– per compartir-la amb la resta de l’aula: el coneixement, la clau del respecte.

SEGUEIX-NOS:

www.edicions96.com Ens trobaràs al Facebook, Twitter, Youtube i Pinterest p u c e ta

2

BUSCA’NS!

Potenciem els avantatges cognitius que l’aprenentatge de dues o més llengües comportarà per als nostres fills i alumnes.

Cada cop tenim més consciència que els idiomes són essencials per al nostre desenvolupament, perquè garanteixen la diversitat cultural, el diàleg, i perquè tenen efectes positius en aspectes com la identitat, la integració i, en especial, l’educació.

Segons la UNESCO, es fa necessari adoptar mesures que inciten un compromís internacional per la diversificació lingüística i la promoció del plurilingüisme, i que miren per les llengües en perill de desaparició, com pot ser, per exemple, la nostra: el català, en totes les seues variants.

Tot i estar present en la societat, és cert que el plurilingüisme necessita ser promocionat, i ja s’està fent.

Els mestres s’esforcen per posar-se al dia en l’adquisició de llengües, en especial l’anglès, i per obtenir títols que els capaciten per impartir-ne classe. A més, moltes escoles ja compten amb hores d’anglès precoç des dels tres anys i amb àrees impartides en aquesta llengua en altres etapes. Des de ben menuts és fonamental l’exposició directa a la L2, a enunciats orals i escrits, exercicis de repetició... Però, molt important, aquest Currículum Integrat de Llengües (CIL), de què tant hem sentit parlar darrerament i cap al qual anem, no es pot separar de la llengua mare, sinó que s’hi ha de recolzar.

Els colors del semàfor The colours of the traffic light Carme Miquel i Anna Ferrís Il·lustracions: Paz Aguado Jordiet va per la ciutat amb son pare.

Quan han de creuar un carrer ho fan per on hi ha semàfors. Els indiquen si poden passar. Al llarg del trajecte se’ls van afegint uns animals i formen una divertida comitiva.

ISBN: 978-84-15802-01-3 40 pàgines Color

Enquadernació rústica 150x190 mm Preu: 6 euros

Aquesta col·lecció s’edita de manera bilingüe. Tant a nivell de maqueta com a nivell tipogràfic hi ha una diferenciació ben clara entre ambdues llengües per tal de no produir interferències i evitar la traducció com a mètode. Els elements repetitius, les rutines, la memorització i els aspectes lúdics dels textos afavoriran l’adquisició d’elements del llenguatge de manera senzilla.

L’edició de contes i llibres constitueix una altra manera de promoció i, en concret, amb la col·lecció «Bressol de Lletres Bilingüe» englobem aquests propòsits. Els llibrets són una excel·lent eina: amb ells introduïm la nova llengua sense descuidar el valencià, promocionem el plurilingüisme basant-nos en el que ja se sap; buscant un aprenentatge significatiu, creem situacions de comunicació amb temes i continguts reals, repeticions... i sobretot potenciem els avantatges cognitius que l’aprenentatge de dues o més llengües comportarà per als nostres fills i alumnes.

Anna Ferrís Sahuquillo Mestra i traductora annasahuqillo@gmail.com annaferrisahuquillo.blogspot.com.es 3

ÀNGELS DE NATA

UN ÀLBUM PER A GAUDIR Rosa Serrano Editora i escriptora rosaserrano45@hotmail.com Àngels de nata Maria Josep Escrivà Il·lustracions: Maria Alcaraz Frasquet

Una història on el món d’il·lusió i de fantasia dels infants conviu amb el d’algun adult especial per reivindicar que la màgia i el sentit positiu de la vida ho poden tot.

ISBN: 978-84-15802-05-1 88 pàgines Color

Tapa dura 280x165 mm Preu: 17 euros

M

aria Josep Escrivà és una dona d’acció poètica. Són molts els poemes escrits. L’espurna del poema naix al seu cor i al seu cervell i després l’eficient domadora de paraules i versos els va cuinant amb eficàcia i sensibilitat.

Ara, de sobte, ha començat a transitar per un territori nou. I a Àngels de nata ens ofereix, a grans i menuts, un conte. Un conte pastat de memòria, dels records primigenis de la infantesa, de la fidelitat als seus primers escenaris vitals, el Grau de Gandia. És una història explicada per Aldonça i per Bernat el contacontes que viu en un lloc ben curiós i que rescaten per als lectors d’avui paraules i oficis del passat, com és el cas del senyor Faust, el llanterner.

La imaginació desbordant de la protagonista, capaç de convertir el llanterner en un mag i el paraigua en un bolet, ens diu molt de la imaginació desbordant de l’autora d’un relat-riu incontenible que fa preguntar-se al lector: «i ara què més passarà?»

L’àlbum acompleix la seua definició amb una profusió d’il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet, algunes realment suggestives com la del campament de bolets multicolors o la de l’àngel al qual un grupet d’amics intentaven fer cosquerelles (o cosconelles, com escriu l’autora). Àngels de nata és, doncs, un àlbum sucós de 88 pàgines. Obra de dues dones creatives de gran sensibilitat. I editat per Edicions 96 amb una cura

4

amorosida que traspua el compromís i la valentia d’una altra dona, Dolors Pedrós amb tot un equip darrere, per descomptat.

Crec que cal celebrar l’aparició d’aquest àlbum coral que farà volar alt la imaginació de qui s’endinse en les seues pàgines i es deixe portar lluny, ben lluny, disposat a gaudir.

ALMUDENA RECOMANA:

Almudena Francés, contacontes de primera, ens dóna idees per aprofitar els llibres.

Arriba un paquet misteriós a casa. Esperes a l’hora del sopar quan està tota la família i l’obriu; porta una nota: «Perquè no deixeu de creure mai en nosaltres».

Entre paper de bambolletes blanques o, millor encara, entre plomes, trobeu un llibre: Àngels de nata. El xiquet o la xiqueta trau l’objecte i el mira, l’olora i les il·lustracions l’atrapen. La mare agafa el llibre i comença «Un dia vaig tenir un somni…» A partir d’ací, prepareu-vos per a tindre converses profundes amb els vostres fills i per a explicar-los què era un llanterner. Suggestió, sorpresa, il·lusió són alguns dels ingredients d’aquesta dolça història.

ESTIMAR LA POESIA EXPERIMENTANT-LA

D

EL VAIXELL

Joana Navarro Mestra i poeta losomni@gmail.com

es del principi, i dintre d’aquest any summament estellesià, l’objectiu primordial del llibre Estellés recitable, després de donar a conèixer la figura del poeta, ha estat despertar l’interès per la poesia, viure-la, sentir-la, interioritzar-la i gaudir-la. D’ací la importància de la confluència de tots els factors que hi intervenen: d’una banda, la selecció dels textos, que Vicent Camps hi aporta basant-se exclusivament en criteris de qualitat i d’eficàcia oral. D’ací el suport àudio que s’inclou al llibre, amb la base musical de Kairo.

L’altra aportació, les «Propostes d’aprofitament lector», responen al convenciment que la poesia no és un coneixement més, sinó que cal treballar-la i experimentar-la perquè puga arribar ben endins. Els ingredients fonamentals de tot poema són els sentiments i els alumnes en tenen, i molts. Així és que sols cal provocar la necessitat d’expressar-los en forma de vers. I açò ho aconseguim des del primer moment que escolten un dels poemes del Cd que completa l’Estellés recitable, pel plaer d’escoltar-lo només, en principi, de la mateixa manera que escoltem la nostra cançó preferida i notem com se’ns desperten antics anhels, o com recobrem algun record, ens emocionem o ens posem de bon humor.

Després d’aquest primer contacte auditiu i recreatiu vindrà la segona part: l’activitat productiva i creativa, en la qual, a partir de les activitats proposades al llibre, intentarem que els alumnes ens mostren i ens comuniquen les seues pròpies creacions amb la pretensió que ho facen com si foren pintors, i pintores, que mai amaguen les seues produccions, sinó que, ben al contrari, les exposen i busquen galeristes que les promocionen. elboscdelsomnis.blogspot.com.es Estellés recitable Vicent Andrés Estellés Selecció de textos i àudio: Vicent Camps Propostes d’aprofitament lector: Joana Navarro Es basa en el plaer de dir la poesia en veu alta.

34 poemes perquè els lectors i escoltadors més joves s’apropen a la poesia des d’una vessant lúdica i participativa. Compta amb un apartat de Propostes d’aprofitament lector de la poeta i professora Joana Navarro a partir de la seua experiència a l’aula.

ISBN: 978-84-15802-07-5 Enquadernació rústica 116 pàgines 175x120 mm Blanc i negre Preu: 9 euros Conté CD amb els poemes recitats i base musical

LA CASA DE LES PARAULES

A

Maria José Perales i Rafa Llopis Llibreters llibreriavaixell@yahoo.es

mb La casa de les paraules hem volgut crear un lloc per a gaudir dels llibres, un espai lúdic i cultural que complementa la funció purament comercial de la nostra llibreria.

A banda de les múltiples seccions que nodreixen El Vaixell, a la planta alta hem organitzat un espai pensat per a desenvolupar les inquietuds literàries de menuts i grans; amb presentacions de llibres, contacontes, amb tallers de lectura adreçats a les escoles, i fins i tot amb els de ioga, que estimulen el creixement interior. Volem que La Casa de les Paraules siga també un espai de trobada per al públic familiar, que hi pot acudir, si ho desitja, en horari comercial.

En la mateixa línia de divulgació i acostament dels llibres al gran públic, disposem d’un espai radiofònic per a recomanacions i suggeriments, on solem triar títols que, a pesar de no tindre tota la difusió que es mereixerien als mitjans de comunicació, considerem que paga la pena que el públic lector conega. Igualment important per a nosaltres és la presència a les xarxes socials, en aquests temps en què passem tant de temps de cara als aparells electrònics.

Dins de la situació de crisi general i de descrèdit que la lletra impresa pateix, nosaltres creiem en els avantatges de presentar els llibres i totes les activitats associades com recursos vius i actuals, importants per a l’educació en valors i en emocions, i tan entretinguts i divertits com qualsevol altra activitat dedicada a l’oci i a l’expansió personals. És la il·lusió que ens empeny a continuar avançant en aquesta línia de treball.

Llibreria el vaixell Carrer la Reina, 60. Xàtiva Tel.: 96 228 17 75

5

JOAN FUSTER: PRÒXIM I AMABLE

U

Ferran Garcia-Oliver Professor d’Història a la UV Ferran.Garcia-Oliver@uv.es

n dels àmbits literaris on hem progressat amb passes més sòlides és el de la literatura infantil. Ja des dels últims compassos del franquisme, quan el valencianisme cultural començava a desplegar les ales, se sabia que no hi havia futur sense aquells que un dia o altre serien precisament el futur. Entre Vinaròs i Oriola, per no dir entre Perpinyà i Guardamar, els materials literaris i docents que han vist la llum en els últims anys fan goig per la seua diversitat i qualitat. Això no obstant, hi ha un dèficit que a males penes ha sigut cobert: «dir» als xiquets i les xiquetes quins són els noms il·lustres que han fet possible el país. Es tracta d’una tasca urgent i necessària, perquè aquests noms són fars que il·luminen la nostra singladura col·lectiva.

I si hi ha un far que ha il·luminat poderosament el nostre camí és el de Joan Fuster. Sovint s’ha difós la imatge d’un home esquerp, tancat entre les quatre parets de casa amb l’única dèria dels llibres. Però Fuster va ser un amic dels seus amics, un bon tertulià i d’un humor antropològicament suecà, amb les seues intermitències rabiüdes com qualsevol homo sapiens que pobla el món. Aquesta dimensió ordinària de la figura de Fuster és la que Josep Franco, amb el suport dels dibuixos de Laura Granell, ha teixit en un exercici literari aparentment senzill, però d’una dificultat enorme. Fuster així resulta accessible als nostres escolars, càlidament pròxim i amable, perquè el vocabulari de Franco i les il·lustracions de Granell no poden sinó estimular les complicitats i les adhesions al si de la gran república dels petits lectors.

Fuster. Joanet vol ser escriptor Josep Franco Il·lustracions: Laura Granell Joan Fuster va ser un dels escriptors i pensadors més importants del segle passat. El llibre és un homenatge a l’home que ens va ajudar a recuperar la nostra història i que dedicà la seua vida als millors amics amb què podem comptar les persones: els llibres.

ISBN: 978-84-92763-94-8 36 pàgines Color

6

Enquadernació grapada 195x195 mm Preu: 7 euros

MYRIAM CAMEROS

CONTRA LES CONVENCIONS ESTÈTIQUES

per Jovi Lozano-Seser

Com va nàixer el teu interès per la il·lustració?

Crec que entenia i entenc el món millor des de les imatges. Em costava lletrejar l’abecedari, però recorde que la meua professora trencava els meus dibuixos, perquè no entenia com una xiqueta menuda podia dibuixar d’aquella manera. Creia que era cosa de bruixes! Recorde que dibuixava allò que no tenia: la mar, la personeta que m’agradava i que no em feia cas...

Quins eren al principi els teus referents a l’hora de crear? I quins són els teus referents actuals?

Jo sempre vaig ser il·lustradora; m’encantava escoltar una cançó, utilitzar l’emoció inicial que em provocava i traslladar-la al paper. Per aquells temps, a la gent que feia aquest tipus de coses, els convidaven a fer Belles Arts, com els sinistres −que pintaven tot de negre amb retoladors−, els hippies que feien manualitats, és a dir, els rarets. En resum, vaig deixar el llapis de costat perquè com en la universitat de Bilbao érem 1.800 alumnes −quan la institució estava preparada sols per a mil−, les assignatures eren com un sorteig i no podies triar, així que vaig jugar amb el fang, el metall, el digital, els olis... Amb tot, els meus referents inicials foren els propis de la il·lustració més alguns de l’art, de gent com Louise Bourgeois o Cindy Sherman. Il·lustradors que admire: Cristina Duran (valencianeta), Juanjo Sáez, Edward Gorey; i pel que fa a escriptors, Adela Turin, Roald Dahl...

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus demostra que el cànon de la il·lustració infantil/juvenil

entristir adonar-nos-en, és un producte comercial, així que de nou l’esperança i oportunitat per tal que un il·lustrador supere els convencionalismes estètics són les xicotetes editorials o l’autopublicació, amb el risc que això comporta, per la situació de desavantatge a l’hora de la producció i la distribució davant de les multinacionals del sector.

I aleshores, a nivell temàtic, creus que la literatura infantil necessita reformular-se, reinventar-se?

Crec que allò que es necessita reformular de veritat és la idea del que entenem per infància. Arrosseguem una idea romàntica de la infantesa, on no deixem que la lectura siga una experiència vital on els novells lectors comencen a preguntar-se coses. Crec que, actualment, gran part de la literatura infantil ofereix una visió del món mutilada, plena de sexisme i massa edulcorada, i oculta certes parts obscures. La famosa frase «No, açò no és per a xiquets...», considere que caldria qüestionar-la. està vivint mutacions interessants. Com valoraries la teua versió de la Ventafocs?

La meua Ventafocs, sense ser-ne conscients, és un títol que ajuda a posar sobre la taula molts debats sobre la literatura actual infantil i juvenil: quins llibres són per a xiquets i quins per a adults? Pot un llibre ser per a tots dos públics? Els contes clàssics, plens de sexismes, cal retirar-los del mercat? M’agrada el debat que se n’originà, ja que la Ventafocs… va tindre molta repercussió. La meua opinió sobre aquesta mutació, doncs, és que és boníssima per a la literatura infantil i juvenil. Per descomptat, no estic a favor que desapareguen els clàssics als quals faig al·lusió, però estic en contra que actualment aquestes lectures estereotipades siguen encara el 80% de la producció del mercat. M’agradaria que mares, pares, educadors es preocuparen de la lectura dels més xicotets tal com ho fan amb el menjar, que no els donaren un plat precuinat i que valoraren l’esforç que fan petites editorials per traure productes ben sucosos per a l’ànima. És per a l’il·lustrador un repte la ruptura amb els convencionalismes estètics?

Per a l’il·lustrador no tant, per als que paguen sí que ho és. En aquest país, les grans editorials no arrisquen ni inverteixen en obrir nous horitzons estètics. Com he dit abans, compren moltes vegades el producte, per exemple Disney, que és el que més nodreix el seu catàleg. La cultura, encara que ens puga

Creus que la teua iconografia assumeix aquesta lluita contra els convencionalismes?

Sincerament, sí. Sempre he intentat que els meus personatges foren vulnerables, que els afecte la vida i, a diferència de les narratives Disney, que no tingueren sempre la mateixa cabellera, neta i polida, tant quan comença com quan acaba el relat. Això queda allunyat de la realitat. Així doncs, intente que els meus personatges tinguen característiques amb les quals molts més xiquets se senten més fàcilment reflectits i acompanyats. http://myriamcameros.blogspot.com.es/

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus Nunila López Salamero Il·lustracions: Myriam Cameros Sierra Traducció de Maria Josep Escrivà Una versió moderna, real, i en clau d’humor, de ventafocs i prínceps que han de buscar la millor manera de ser feliços, a pesar de tot.

ISBN: 978-84-92763-42-9 72 pàgines Color

Tapa dura 203x216 mm Preu: 15 euros

7

POESIA, SENSE POR Marc Granell Poeta marc.granell@dival.es

A

mb Les claus de casa, de Pau i au (Pau Rodríguez), un llibre ple d’encerts renovadors i profunditats colpidores, la col·lecció «Razef» arriba a la plaquette número 20. ¿En són moltes o poques per a onze anys de viatge, aquell Viatge de Maria Luisa Spaziani, bellament traduït per Josep L. Roig, que ja anunciava la primera dedicada a autors de fora? Els amants de la poesia sabem que vint és un nombre ja considerable per a una col·lecció de poesia, i més en els temps desoladors i «desertadors» que corren. No parem de constatar, dia rere dia, que, llevat dels premiats —i no sempre, i no a temps—, les editorials han deixat de publicar llibres de poemes. Potser un dels encerts haja estat dedicar la col·lecció a plaquettes, recuperant una tradició necessària. Potser. Però l’encert més gran ha estat i és la qualitat i la coherència amb què, des del primer moment, Edicions 96 i la gent en qui confiaren per a dirigir-la —primer Isidre Martínez Marzo i Maria Josep Escrivà, que ha seguit en solitari— la plantejaren. La barreja de veus joves (Poema B de Carles Rabassa o Parets de Laia Noguera), veus recuperades (El desert de Salvador Jàfer o Teoria dels crepuscles de Manuel Pérez Saldanya), veus ja contrastades (Una illa de Begonya Mezquita o Quadern de sal de Carles Mulet) i veus incorporades a la llengua (Angoixa de Tadeusz Rózewicz, traduït per Josep A. Ysern, El codi de la pell de Miren Agur Meabe, traduït per Maria Josep Escrivà, o Blasfèmia de Janko PolicčKamov, amb traducció de Pau Sanchis), ha convertit «Razef» en una referència plaent, segura i imprescindible per al bon desgustador de l’art poètica. Que dure.

LES TEUES AGENDES CURS 2013/2014

PRIMÀRIA

2,95 € (+21% IVA) 8 pàg. perso.

SECUNDÀRIA

2,95 € (+21% IVA) 8 pàg. perso.

DIA A DIA

3,35€ (+21% IVA) 10 pàg. perso.

LA PRIME

3,25€ (+21% IVA) 10 pàg. perso.

POÈTICA* INFORMACIÓ I COMANDES: 96 246 11 04 692 22 10 04 edicions96@edicions96.com www.edicions96.com

8

* Aquest vent esquitxat d’ones sols s’enduu els poemes enllestits.

Veig com s’enlairen, sense soroll, com si caminaren de puntelletes sobre el ferm del buit, mentre el poema en construcció roman quiet, inútilment quiet, sobre la taula inútilment taula.

Quan saps que un poema està enllestit?

Quan pesa menys que la idea que l’incita.

Pau i Au

Edicions 96 SL Apt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga edicions96@edicions96.com www.edicions96.com www.recursosdidactics.net Tel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04 Fax: 96 246 14 90