nﾃｺm. 2
tardor 2012
Josep Franco Vicent Sanchis Evarist Donet Almudena Francﾃｩs ﾃ］gel Gavara Josep Lluﾃｭs Roig
LECTURES: DIÀLEGS COMPARTITS
EDITORIAL Una vegada passats els mesos d’estiu, especialment carregats de feina en el nostre cas, us oferim un nou número del nostre butlletí 96milmotsmés. Setembre començà amb una notícia ben desagradable: la pujada de l’IVA, de la qual, pel que fa a les indústries culturals, només s’han salvat els llibres i el material escolar. Això sí, en el cas d’aquest últim, amb un canvi de criteri que restringeix, i molt, el llistat de productes que poden considerar-se com a tal tipus de material. Tant és així que les nostres agendes escolars, usades per milers d’alumnes en tot l’àmbit lingüístic, han passat a gravar-se per part de l’Estat amb el mateix percentatge que els articles de luxe... No sabem l’efecte que tindrà la mesura en el nostre projecte empresarial, però treballarem tant com podrem per mantenir-lo i millorarlo. Estigueu-ne ben segurs. Però bé, ara el que toca és parlar d’allò que ha de vindre, d’algunes de les publicacions més recents, i d’oferir-vos noves eines i recursos per tal de traure tot el profit possible als nostres materials, que per açò vam crear el butlletí... Salut, i que tingueu una tardor plena de mots! Dolors Pedrós Editora dolorspedros@edicions96.com
p u c e ta
S
Jordi Oviedo i Seguer Professor de Magisteri a la UCV jordi.oviedo@ucv.es
ovint s’ha considerat els clàssics un patrimoni literari només apte per a lectors experts. Però el seu sentit no és únic: per això han sobreviscut al pas del temps. La lectura, com el coneixement, es desenvolupa a partir de la interacció, del diàleg amb els altres i les seues lectures. Les tertúlies literàries dialògiques sorgiren en barris on, a les escoles d’adults, la gent es reunia per parlar de l’Odissea o de la sobtada metamorfosi d’un senyor angoixat pel “què diran”, tot possibilitant un espai de diàleg, d’aprenentatge mutu. Més enllà d’allò acadèmic, es pretén connectar les vivències amb lectures que mostren la complexitat de l’ésser humà, un personatge que s’enfronta a nombrosos cants de sirena però té l’ajut dels vents propicis de l’estima i l’esperança. La intel·ligència social i cultural i el respecte pels altres són valors que se’n deriven. Una tertúlia literària dialògica consisteix a llegir un fragment establert d’un clàssic i seleccionar-ne frases o aspectes que ens hagen cridat l’atenció, per comentar-les amb la resta dels assistents i generar un debat que sol ser intens. Escoltar un grup de xiquets d’onze anys amb diferents adults parlar de la transcendència, de l’amistat, etc., en una escola d’un barri on de tant en tant acudeixen suposats periodistes per tafanejar en la misèria social, demostra que un altre món és possible, que l’educació des de l’esperança és necessària. Alguns diuen que la lectura és un vici solitari, un plaer. Si compartim lectures, aquest plaer augmentarà i potser retrobem el sentit pel qual els clàssics foren escrits.
INFORMACIÓ I COMANDES:
96 246 11 04 692 22 10 04 edicions96@edicions96.com
www.edicions96.com
Qui no ha subratllat mai un fragment d’aquell llibre que es voldria recordar per sempre?
A partir de la nostra experiència docent, dintre de la qual situem la lectura com un dels eixos fonamentals, hem elaborat un material que farà de complement i suport del Pla lector del centre, i que consisteix en un quadern d’ús molt senzill i pràctic per a portar un registre de les lectures que es fan al llarg d’un curs. Tant de les que el professorat suggerim com d’aquelles que, guiats pels gustos i les motivacions personals, l’alumnat es procura. Ara bé, encara que la idea d’utilitzar el Quadern procedisca de l’àmbit docent, un material d’aquestes característiques pot ser una eina pràctica i interessant per a fer el seguiment, i deixar constància d’aquella relació íntima i insubstituïble que s’estableix entre la gent amant de la lectura i cada títol que compon el seu historial lector. Qui no ha subratllat mai un fragment d’aquell llibre que es voldria recordar per sempre? Quins aspectes ens durien a recomanar-ne la lectura a algun altre lector amic? Qui no ha extraviat un llibre per haverlo prestat, i no ser capaç de recordar on ha anat a parar? I quan hem passat bones estones en la seua companyia, res millor com tenir apuntats en la reserva altres títols del mateix autor, o autora. Totes aquestes possibilitats, de manera ordenada i sistematitzada, són les que ens facilita aquest Quadern de lectures que, a més a més, es pot personalitzar per als centres d’ensenyament.
CARACTERÍSTIQUES 120x160 mm
Espiral contínua
160 pàgines
Paper certificat lliure de clor
Cobertes a quadricomia
Goma elàstica exterior
Plaquené biodegradable
Material personalitzable
Interiors a dues tintes
Igual que el bitàcola indispensable en qualsevol navegació, aquest Quadern és la millor manera de deixar testimoni escrit de l’experiència vital que sempre significa descobrir, i fer nostres, els secrets que atresora un llibre. Pilar Garcia Aparicio Carles Mulet Grimalt Professors de l’IES de Teulada pigarap@gmail.com muletgrimalt@gmail.com
V Josep Franco Escriptor josepfranco@telefonica.net Puchades. Tonico vol ser futbolista Josep Franco Il·lustracions: Laura Granell Puchades, que va nàixer a Sueca el dia 4 de juny de 1925, és una llegenda viva del València C. F. Va disputar més de 300 partits amb l’equip de la seua ànima, va guanyar 1 lliga i 2 copes i el 1950 va ser elegit el millor migcampista del món. ISBN: 978-84-92763-86-3 36 pàgines Color
Grapat 195x195 mm Preu: 7 euros
ivim una època fosca que ens obliga a buscar bones companyies si volem que la nau de les nostres il·lusions arribe a bon port. I necessitem fars que ens guien, llums que ens ajuden a trobar el camí. Amb aquestes dues idees bàsiques va nàixer la col·lecció «La nostra gent» d’Edicions 96: formar un bon equip per donar a conèixer, als menuts, algunes de les biografies més significatives de les dones i els homes que ens han ajudat a sobreviure amb les seues obres i el seu exemple. Hem començat per Tonico Puchades, un home pla, un esportista que encaixaria perfectament, per la seua forma d’entendre el futbol i per la seua forma d’entendre la vida, en un equip que jo sé, ple de figures que no són egoistes, sinó que formen un sol cos i que, per això mateix, han superat totes les marques de la història del futbol... I continuarem amb més llibres il·lustrats per Laura Granell. El següent, d’aparició immediata, aproparà als lectors més joves la vida, les gestes i les il· lusions de Joan Fuster, que fa vint anys que ens va deixar. Després, esperem que hi arriben també l’escriptor Josep Bernat i Baldoví, o la compositora Matilde Salvador. Tots ells ens haurien de fer sentir moderadament orgullosos de ser valencians. Com jo em sent també moderadament orgullós de formar part d’un equip creatiu tan jove i tan ben preparat perquè, a pesar que ja no tinc l’empenta de la joventut, crec que seré capaç d’aportar alguna cosa a aquest projecte editorial dedicat a «La nostra gent».
ALMUDENA RECOMANA:
Almudena Francés, contacontes de primera, ens dóna idees per aprofitar els llibres.
Tonico vol ser futbolista és un conte, una història real, un llibre d’història, una forma de fer País i, sobretot, una meravellosa manera d’animar a llegir els qui els agrada el futbol i d’apropar el futbol a qui li agrade llegir.
Ideal per a llegir en família, entre el cafè i el partit, Puchades farà florir les anècdotes de quan el nostre iaio també trencava espardenyes i els records de quan el València guanyà la primera lliga. I en tancar el llibre, el xiquet seguirà somiant que un dia serà futbolista.
BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MONCADA Cèsar Pla, Ana Sánchez i Amparo Taronger Bibliotecaris biblioteca@moncada.es
L
a Biblioteca Municipal de Moncada programa una sèrie d’activitats destinades tant a mantenir l’interés de lectors habituals, com a atraure nous lectors, xiquets i joves especialment per tal que es familiaritzen amb el nostre espai de lectura. Tot allò que potencie i desenvolupe la sensibilitat i la imaginació ajuda a acostar el camí cap al món dels llibres. Per al públic adult, a més de les presentacions de llibres, exposicions, etc. comptem amb el cicle «Moncada a cau d’orella»: una sèrie de recitals o actuacions a l’aire lliure amb un to intimista. Un petit escenari al bell mig del Mercat Vell o del Claustre de les Franciscanes per on han passat, entre d’altres, actors i contacontes com Domingo Chinchilla, Félix Albo o Vicent Camps. Per a tots el públics, al mes de maig organitzem la fireta del llibre, amb un programa ampli d’actuacions de contacontes i grups de teatre (per allà han passat Dani Miquel, Pep Gimeno Botifarra, Titola Teatre… i s’han representat obres com Marcel el marcià). I per al públic infantil, organitzem cada any campanyes d’animació lectora en coordinació amb els col·legis. Amb «Traspassa el portal–Alfabetització informacional», pretenem que els usuaris de la biblioteca s’hi moguen de manera autònoma i es puguen formar en l’ús del Portal de Biblioteques Públiques perquè gaudisquen des de casa de tots els serveis de la Xarxa de Lectura Pública de la Generalitat Valenciana.
UN ESTELLÉS INÈDIT I ESPECTACULAR
D
Josep Lluís Roig Sala jollroig@gmaill.com
e vegades els miracles ocorren. I aquest és un dels casos en què ha passat. Com, si no, es podria considerar la troballa d’un llibre de poemes inèdit de Vicent Andrés Estellés de 1966? Un inèdit que, a més, té molts al· licients: és l’obra que va guanyar el premi Ausiàs March de Gandia, el mateix any 66 (la història de l’original s’explica al pròleg). I és un llibre molt millor i totalment diferent que L’inventari clement publicat en comptes de l’autèntic original guanyador. L’hem volgut distingir en el títol, per remarcar la localització d’aquesta troballa, com a L’inventari clement de Gandia. La major part dels textos són inèdits. Completament inèdits. I alguns són de la categoria dels millors poemes de Llibre de meravelles, amb un magnífic, antològic, espectacular, llarg poema final. Si s’haguera publicat quan li corresponia, l’any 67, sens dubte hauria estat una de les fites literàries destacades de la dècada, i més tenint en compte que encara no es coneixia el millor Estellés, que es revelaria només uns anys després. Per fortuna, els poemes no caduquen i ara, 46 anys després, tenim la possibilitat de gaudir d’un nou (acabat de coure al seu forn de llenya antiga) llibre d’Estellés, per a fortuna nostra. I no un llibre anecdòtic, sinó un gran llibre, que fa més gran l’autor i aquells que el llegesquen. Com a mostra, aquest petit fragment de poema: ARS POÈTICA, 3 Escric els meus fragments. No puc fer un poema. Reconstruesc un poble, o bé un mosaic. Amb un grapat de tests que he trobat, vaig refent un poble com un cànter.
Tant de bo la Biblioteca de Moncada continue sent una porta oberta, lliure i gratuïta que contribuïsca a la formació intel·lectual, social i cultural de la nostra ciutadania. Biblioteca Pública Municipal Carrer Major, 35. Moncada Tel.: 961301578
ESTUDIAR AMB BASE
L
Evarist Donet Pofessor d’Educació Secundària evaristdonet@hotmail.com
’alumnat sol estudiar emprant la memòria repetitiva, que utilitza només l’hemisferi esquerre del cervell, llegint i tornant a llegir els llibres i els resums. En canvi, amb l’esquematització –elaborant guions, esquemes, quadres sinòptics i mapes conceptuals– qui hi intervé és l’hemisferi dret del cervell, responsable de la memòria fotogràfica, que garanteix un rendiment major. El guió és la representació gràfica de l’estructura del text; és com un arbre de fulla caduca a l’hivern, després d’haver estat esporgat. L’esquema és el guió amb informació afegida; és aquest mateix arbre en primavera, quan hi broten nombroses rames i fulles fins formar una copa frondosa. El quadre sinòptic és una combinació de columnes i fileres que s’utilitza per a comparar informació. I el mapa conceptual és la representació d’un conjunt d’idees interconnectades. Ningú no seria capaç d’imaginar que un cotxe, malgrat eixir de fàbrica amb quatre rodes, circulés només amb les del costat esquerre. Però sí que trobem normal que l’alumnat estudie aprofitant només l’hemisferi esquerre del cervell, deixant el dret per escolaritzar. I això no és correcte. Per tant, cal ensenyar els/les alumnes a classificar gràficament la informació sobre el paper, perquè aquesta puga ser fotografiada nítidament per la vista i dipositada en la targeta de memòria, l’hemisferi dret del cervell. Així, podrem construir un edifici ben alt, amb uns fonaments sòlids i una estructura de pilars i bigues consistents que aguantaran el pes que li posem damunt. Però, treballant de la manera tradicional, només construirem cases de fang premsat que s’enfonsaran quan el pes hi resulte excessiu. Mètode basat en l’aprenentatge de l’esquematització per a facilitar als joves la síntesi dels continguts de les matèries. Aquest mètode ha estat aplicat amb èxit a diversos centres educatius. Amb exemples pràctics.
ISBN: 978-84-95510-46-4 152 pàgines Blanc i negre
Enquadernació espiral 205x205 mm Preu: 11 euros
VICENT SANCHIS «SENSE MORDASSES CONTE AQUESTES VIVÈNCIES» Ens consta que els teus interessos com a escriptor no provenen inicialment del món de la ficció. Com arriba Vicent Sanchis a fer literatura? L’origen està en la meua fal·lera per conèixer la història de l’entorn on visc, que em ve de quan estudiava el batxiller a l’institut Josep de Ribera, de Xàtiva; per això, entre finals de 1985 i primers de 1995, vaig escriure una Introducció a la història de Rafelguaraf... Supose que pel temps i per l’esforç esmerçat, aleshores em vaig plantejar continuar escrivint, però amb un canvi: des de la narrativa, contar històries situades en un context històric, a partir de documents i de la informació que m’havia proporcionat fer aquella monografia. I la teua tendència a ubicar els llibres en llocs que no existeixen en l’actualitat (Berfull, Ternils), és un recurs literari o, potser, una manera de marcar distàncies amb la realitat? No existeixen com a pobles, però les restes ens conten coses a qui sabem escoltar-les o a qui ens interessen. En tot cas és per ambdues coses. Quant a Berfull, va ser un recurs literari per motivar l’interès i despertar la consciència d’una societat que hauria de tindre més sensibilitat per la cultura i pel patrimoni històric. En el cas de Ternils, ha sigut perquè volia que funcionara com un poble-tipus valencià, xicotet, rural; un model que es poguera extrapolar a una part del País Valencià. I és també per marcar distàncies amb la realitat que m’envolta; com una mena d’espai personal de llibertat (allò que en altra
com un paràgraf o part del diàleg d’un personatge. En aquest sentit m’agrada recuperar eixes paraules un poc més nostres, ja en desús o quasi oblidades. I intente utilitzar-les perquè fa més creïble el relat, almenys en el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa l’acció, sense defugir allò que diem l’estàndard.
època déiem per hobby). A mi no m’agraden algunes coses que veig en la societat, i potser per això escric. Darrerament ho faig fins i tot per teràpia, per distraure’m o evadir-me. Explica’ns quina és la motivació més important que et va dur a escriure Cendres de Ternils. Com diu la narradora, no sé ben bé per què se’m va ocórrer escriure aquesta història; però te’n diré dues. Una, per la por que vaig percebre en persones majors quan intentava parlar del temps de la dictadura. I l’altra, perquè jo, ingènuament, pensava que amb l’autonomia, la llei d’ús del valencià, etc., avui estaríem en unes circumstàncies molt millors, i en canvi el panorama actual és més bé decebedor. Per exemple, sembla que la intenció d’alguns és aniquilar un topònim: País Valencià; cosa que demostra que hi ha debats que no estan resolts sinó somorts, i això malgrat les renúncies d’una gran part de la societat durant la Transició. T’hem sentit explicar en alguna ocasió que t’interessa molt la llengua parlada, les expressions i el vocabulari propis d’un lloc. Tu no ets filòleg. D’on et ve aquesta debilitat? Sempre m’ha agradat −tant de xiquet com d’adolescent, com ara també−, escoltar les persones majors. Si hi parem atenció, sovint podem aprendre coses molt interessants i curioses. Pel que fa a la llengua: modismes, girs, paraules, frases... algunes de les quals he traslladat al paper com a relats o contes, o
Com ja has dit tu, a Cendres de Ternils has recorregut a una narradora, Llibertat Martí i Sunyer, implicada en els fets. Ella mateixa aclareix en la nota prèvia que «sense mordasses conte aquestes vivències». L’autor vol evitar així abordar directament un període de la nostra història encara comprometedor? Si ho haguera volgut evitar, senzillament no haguera escrit el llibre. Per això la narradora parla, com tu bé dius, d’un «període de la nostra història encara comprometedor» –sobretot la dictadura franquista, però també de la Transició, d’allò de «la batalla de València»–, tot i que ho faça d’una manera superficial, només deixant les coses apuntades; després els lectors/lectores ja faran les seues reflexions. Un altre element que defensa la narradora és el sentit de l’humor. Tu el practiques sovint, en les coses que escrius, i ens agrada. Per què calia justificar-lo, en aquesta novel·la? Des que vaig començar a ginyar la novel·la, tenia ben clar que no volia fer una obra dramàtica, trista o tràgica, com són moltes de les que tracten d’aquesta època tan negra de la història més recent. De forma que, per desdramatitzar els fets –per llevar-li ferro, que hom diu–, i potser un poc influenciat per l’obra de Guareschi, Don Camilo –que em va agradar molt–, vaig voler que fóra un poc d’aquest estil, que no sé si podríem dir a la italiana, o, si voleu, a l’estil García Berlanga, salvant les distàncies. Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l’estil García Berlanga– una crònica en què s’esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Troabreu recursos audiovisuals sobre el llibre a: www.recursosdidactics.net
ISBN: 978-84-92763-87-0 256 pàgines Il·lustrat
Enquadernació rústica 138x212 mm Preu: 14 euros
NOVETATS EDITORIALS
POESIA, SENSE POR Ángel Gavara Mestre, músic i poeta angelgavara@hotmail.com
E
l ritme i la melodia són eleSis cordes té la guitarra ments naturals i quatre el violoncel; que les persones portres en té la balalaica tem dins des del moque és russa de soca-rel. ment que naixem, i és per això que, quan Quatre cordes la viola escoltem o llegim un i l’arpa quaranta-set. poema, se’ns desperta T’explicaren a l’escola una resposta emocioquantes en té el contrabaix? nal interna que ens commou l’ànima. Per El contrabaix en té quatre aconseguir despera l’igual que el violí, tar aquesta sensació si vols conèixer-ne un altre emotiva, els poemes el llaüt en té sis (dobles). que vagen adreçats als més menuts han d’estar escrits en un llenguatge senzill (ja que els infants s’impregnen abans de l’essència afectiva de les paraules que del seu propi significat), i han de ser divertits i motivadors per a estimular la imaginació, la creativitat i la capacitat de descobrir i conèixer el món des d’una perspectiva artística. Un poema ha de tenir la facultat de provocar tan prompte una rialla espontània com un sentiment tendre.
INSTRUMENTS DE CORDA
Per la meua experiència com a docent i com a músic, m’agrada que cada poema tinga una rima captivadora que, juntament amb un ritme fluid, li atorgue una musicalitat particular molt pareguda a la d’una cançó. D’aquesta manera es comprendrà millor i resultarà més interessant el seu contingut, el missatge que s’hi vol transmetre. I és que la poesia, igual que la música, és una manera molt especial d’expressar i experimentar emocions.
NO M’HO PUC CREURE No m’ho puc creure! es va publicar, per primera vegada, l’any 2001, quan Edicions 96 feia les seues primeres passes. Després d’11 anys, us n’oferim un format renovat, i un contingut revisat, però amb la mateixa frescor i la mateixa capacitat per a connectar amb els joves. Emili Gascó 110 pàgines. Enquadernació en rústica. Narrativa breu. ISBN: 978-84-92763-89-4 PVP: 9 € PÈLS I PLOMES Tots hem desitjat alguna vegada poder parlar amb els animals. I açò és el que tracta de fer Marc en la granja. Para ben parada l’orella i mira de retindre els sons amb què els habitants de la granja es comuniquen entre ells. Carme Miquel Il·lustracions de Mara Pastor Granell 32 pàgines a color, enquadernació rústica. Amb majúscules i jocs de llengua ISBN: 978-84-92763-80-1
PVP: 5 €
CATÀLEG D’ACTIVITATS Us proposem un ventall de possibilitats que van des de les animacions lectores, trobades amb autors i autores, recitals, tallers de creació... 27 propostes adreçades a diferents nivells de lectura i d’edats, per a ampliar les possibilitats amb els llibres i divertir alhora.
www.issuu.com/edicions96
SEGUEIX-NOS: www.edicions96.com
També ens trobaràs al Facebook i al Twitter. BUSCA’NS!
És un llibre simpàtic i amb una especial musicalitat que ens trasllada al fantàstic món de les emocions. Idoni per apropar-nos a la poesia d’una manera divertida i motivadora, al mateix temps que hi podem aprendre un bon grapat de coses que, ben dites..., sonen millor! Il·lustrat per Sandra Ortuño.
ISBN: 978-84-92763-88-7 64 pàgines Blanc i negre
Enquadernació rústica 130x190 mm Preu: 7,50 euros
Edicions 96 SL Apt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga edicions96@edicions96.com www.edicions96.com www.recursosdidactics.net Tel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04 Fax: 96 246 14 90