Continguts Dades astronòmiques, cronològiques i festives 1 Remeis i guisats de l’Ermità 3 El racó de rumiar pel senyor Marcel·lí Virgili 5 El Corpus, la festa model 7 Les herbes confinades 9 Calendari estacional de collita de fruita i hortalisses 10 Un jardí al teu balcó. Flors i plantes remeieres 11 Calendari de l’hortolà 13 La cuina mallorquina 17 Calendari (santoral, efemèrides, cuina mallorquina i dites) 18 (de gener al 15 de juliol) Calendari dels nens i les nenes (entre les pp. 30 i 31) Calendari (santoral, efemèrides, cuina mallorquina i dites) 31 (del 16 de juliol a desembre) Centenaris 42 Crònica anual 44 Festes majors 49 Mercats 57 Fires 59
Edita: Edicions Morera, SL c/ Còrsega, 239, 3r 1a; 08036 Barcelona publicacio@calendariermita.cat www.calendariermita.cat www.edicionsmorera.com Consell editorial: Amadeu Carbó, Pep Fornés, Marta Ibañez, Núria Salán, fra Valentí Serra de Manresa, Estanislau Tomàs i Norbert Tomàs.
Portada: Gravat de Celestí Sadurní (1876) Disseny: Lola Escudero, Xavi Malet (Sabi lana) i Novuolo (coberta) Il·lustracions: Xavi Malet (Calendari dels nens i les nenes), L. Anglada, T. Argemí, G. Cornet, X. Nogué, J. Pahissa, P. Torné i Esquius, P. Ross, Fons Joan Amades, Shutterstock i 123RF.
Textos i continguts: Amadeu Carbó, Lola Escudero, Astrid van Ginkel, Beatriz Rodríguez, fra Valentí Serra de Manresa, Norbert Tomàs i el senyor Marcel·lí Virgili.
Correcció: Anna Balaguer
Agraïments: Josep M. Codina i Teodoro López Moratalla (astrònoms), Lluís Marmi, Jaume Nolla, Àngel Portet (ratafiaire), Josep Preseguer, Pau Urgell i Província de Frares Caputxins de Catalunya.
Comunicació: Francesc Buxeda i Aliu francesc@sorolldefons.com
© 2020 Edicions Morera SL. Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació mitjançant qualsevol recurs o procediment compresos la impressió, la reprografia, el tractament informàtic o qualsevol altre, sense el permís escrit de l’editor. ® Calendari l’Ermità. Per l’astròleg fra Ramon dels Pirineus.
Maquetació: Jordi i Miriam Ardèvol (textos) i L. Escudero
Imprimeix: Artes Gráficas Torres. Cornellà de Llobregat Distribueix: Societat General Espanyola de Llibreria. Barcelona. Tel. 932 616 993 ISSN: 2444-0973 Dipòsit legal: B. 22300-2018
2021
Any 146 de la seva publicació Posició geogràfica de Barcelona LATITUD: 41º 23’ Nord – LONGITUD: 0 h 8 min 44 s a l’Est de Greenwich Coordenades GPS de l’el· lipsoide mundial (Espanya ETRS89): 41º 23’ N i 2º 11’ E
Cronologia i èpoques cèlebres
Festes mòbils
Aquest any MMXXI és el:
Dimecres de Cendra – 17 de febrer Diumenge de Rams – 28 de març Pasqua de Resurrecció – 4 d’abril Ascensió del Senyor – 16 de maig Pasqua de Pentecosta – 23 de maig Corpus Christi – 6 de juny El Sagrat Cor de Jesús – 11 de juny Primer diumenge d’Advent – 28 de novembre
2021 de l’Era cristiana 6734 del període julià 4719 d el calendari xinès, que comença el 12 de febrer (any del Bou) 2796 de les primeres olimpíades 2773 de la fundació de Roma 2767 de l’Era de Nabonasar 2059 de l’Era hispànica (o era de Cèsar) 1981 de la vinguda de la Mare de Déu a Saragossa 1443 de l’Hègira (fugida de Mahoma de la Meca a Medina), que comença el 9 d’agost 1141 del descobriment de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat 0803 de la fundació, a Barcelona, de l’orde de la Mercè 0439 de la correcció gregoriana del calendari 0043 de la restauració de la Generalitat de Catalunya 0028 del Tractat de la Unió Europea 0008 del pontificat del papa Francesc
Còmput eclesiàstic Nombre d’or VIII – Epacta XVI – Cicle solar 14 – Indicció romana 140 – Lletra dominical C – Lletra del martirologi r.
Festes de precepte Tots els diumenges i les dates senyalades en el calendari amb una ✠ són festes de precepte: Santa Maria Mare de Déu, Epifania del Senyor, Assumpció de la Mare de Déu, Tots Sants, Immaculada Concepció i Nativitat del Senyor. També són festes de precepte la Mare de Déu de la Mercè (Barcelona), Santa Tecla (Tarragona), Sant Anastasi (Lleida) i Sant Narcís (Girona). Tots els divendres de l’any són dies en què s’ha de practicar l’oració, la caritat i l’abstinència de menjar carn. El Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són dies de dejuni i abstinència. Tots els divendres de Quaresma són dies d’abstinència, excepte quan coincideixen amb una festa de precepte.
Déu vos guard. Enguany, en aquest racó de saviesa popular, us oferim tot un bé de Déu de receptes contra aquestes epidèmies que empastifen el món sencer i que, al capdavall, ens recorden que: «com a casa, enlloc». Recordeu que «la salut, només quan és perduda, és reconeguda» i com que «de l’home vell, el bon consell», vet aquí el que tot seguit he rumiat per a vosaltres.
LES TRES COSES QUE NO PODEN FALTAR MAI EN UNA CASA Hi ha tres productes que sempre cal tenir al rebost i que, presos amb mesura, dia rere dia, guareixen de tota mena de malura infecciosa, vingui de fora o vingui de dins de la persona: bona mel, un cistell de llimones i alls a balquena. Mel, llimona i all, i els metges, al carall! L’ALL TERAPÈUTIC Un all en dejú, remei segur. El Dr. Manel Romeu, que era un metge molt savi, deia que un all pres en dejú durant una temporada llarga feia baixar la tensió arterial. D’altres asseguren que, pres en dejú cada dia del món, guareix el còlera, el tifus i altres epidèmies terribles. Expliquen que, durant la grip espanyola de fa més d’una centúria, la gent que diàriament al dematí esmorzava tres o quatre llesques de pa torrat ben untades amb oli i un gra d’all cru ben refregat a cada llesca se’n van salvar com si res. Pres sovint,
a més a més, també fa endarrerir algunes de les malalties del magí, i va bé contra els nervis i l’estrès que tant amoïnen avui dia. Però compte: l’all cuit perd vora tres quartes parts de les seves propietats benèfiques, així que, si és cuit, mengeu-ne el doble. All cuit, all perdut. L’ALL PER A TOT L’ANY Per treure la fortor de l’all que ens quedi a la boca, només cal rosegar una estoneta un bri de julivert o de donzell, o bé un gra de cafè, o bé menjar un grapat d’ametlles torrades. Si ens hem de veure amb una persona de tracte difícil, d’aquells que s’encenen de seguida com una teia, res millor que dur tres grans d’alls a la butxaca. Fent-ho així, les seves dèries no ens afectaran. Si tens por que algú t’hagi embruixat, agafa set cabeces d’all un dissabte, les encastes en un cordillet de cànem i ho portes tot plegat penjat del coll durant set dissabtes seguits. Quedaràs lliure d’embruixament de per vida. I si voleu conservar la bona salut per tot l’any i evitar refredats i mals de gola, res millor que escalivar alls i cebes a la foguera de Sant Joan i us en feu un bon tip.
Hivern
Estiu
Tardor
fruita
fruita
llimona mandarina taronja
cirera llimona maduixes mandarina poma taronja
albercoc maduixes meló mores nectarina peres préssec prunes síndria
ametlla avellana caqui castanya codony figues llimona magrana nespra nou pera poma raïm taronja
fruita
Hortalisses api bleda bròquil de Sta. Teresa canonges carxofes ceballots col de Brussel·les col de cabdell coliflor col verda col llombarda enciam escarola espinacs fesols porros rave xirivia
10
Primavera
fruita
Hortalisses alls api bleda bròquil calçot canonges carxofes ceba col coliflor cogombre enciam escarola espàrrec espinacs faves mongetes patata pastanaga pèsols tirabec porros
Hortalisses
albergínia alls bleda carbassa carbassó ceba cigrons cogombre enciam escarola llenties mongeta tendra pastanaga patata pebrot remolatxa tomàquet
Hortalisses api bleda bròquil carbassa col coliflor enciam escarola espinacs moniato pastanaga porros rave remolatxa
Enguany us ofereixo un calendari tradicional, propi de la pagesia catalana, preparat a tall de complement d’aquell «Calendari de l’hortolà» que us he anant abastant en les darreres edicions del Calendari de l’Ermità. Són un conjunt de consells mensuals, de caràcter eminentment pràctic, sobre el cultiu d’aquelles hortalisses més identitàries i més populars conreades des de temps immemorial en els nostres horts i camps. Gener En els indrets més arrecerats ja es pot procedir a la sembra de la sement d’agrelles, bledes, bledarave, cerfull, espinacs, faves tardanes, julivert, pastanagues, tirabecs o pèsols caputxins, pèsols d’esgranar, porros, ravenets, remolatxa, xicoira i xirivia. També es pot procedir a la sembra de la llavor de col en les varie tats anomenades col de Pasqua o «de paperina», col genovesa, col de cabdell i col de soldat. S’acostuma a sembrar, també, la llavor de les principals varietats d’escarola i de lletuga —o enciam— com ara d’enciam romà blanc, d’enciam escaroler de primavera, d’enciam negre, d’enciam dit «dels tres ulls» i, sobretot, la llavor d’escarola anomenada popularment «de cabell d’àngel» o «de la perruca». També es poden plantar alls i cebes menudes d’aquelles dites «escalunyes». Pel que fa al conreu de la vinya, quan esporgueu s’han d’eliminar totalment els braços i els ceps morts i, sobretot, cal evitar efectuar la poda dels sarments els dies de massa humitat. S’ha de prestar atenció a les ferides produïdes a les branques per l’acció de la poda, car hi ha el perill que, pels esvorancs, els fongs puguin penetrar en el tronc i, a la llarga, causar malalties greus als arbres i als ceps.
Febrer Es planten els espàrrecs i les trumfes o patates, i és el millor moment per trasplantar les maduixeres i les escarxoferes. Se solen sembrar les glans i les castanyes. Durant aquest mes hivernal cal eliminar aquelles plantes que presentin símptomes de malaltia o bé un desenvolupament anormal. Es desbrossen els matolls dels boscos i és un temps molt a propòsit per llaurar la terra i femar-la, especialment amb adobs orgànics, ja sigui amb purins, amb fems d’establada, amb xerri oví dels corrals o bé amb gallinassa. S’ha de prosseguir amb la tasca de podar les vinyes i cal cavar convenientment la terra de les moreres i dels fruiters.
Març En els llocs més arrecerats i assolellats ja es pot procedir a la sembra de les sements per fer planter d’api, d’agrelles, d’albergínies, de tomaqueres primerenques; de pebrots llargs o «de banya» i dels grossos dits «de morro de bou». A les hortes se sembra la sement dels espinacs de fulla ampla, dels cards, del cerfull, dels créixens, del julivert i de les cols en les varie13
Les arrels de la cuina tradicional mallorquina estan estretament lligades al calendari festiu i agrícola de l’illa, amb elaboracions singulars que han perdurat fins als nostres dies. Parlar de sobrassada, ensaïmada, flaons, trempó, tombet... és parlar de cuina mallorquina; una cuina molt arrelada als productes de la terra i de temporada, impregnada d’influències d’altres pobles de la Mediterrània i adaptada als recursos i la idiosincràsia social i cultural de l’illa. Elaboracions tan tradicionals com l’espinagada per Sant Antoni, la greixonera de porc per Carnestoltes, els cocarrois de verdures per Setmana Santa, la coca d’albercoc per Sant Joan o els bunyols de moniato per Tots Sants configuren una cuina genuïna i plena de matisos. Bona part del costumari gastronòmic mallorquí el coneixem gràcies a les aportacions del folklorista pare Rafel Ginard (1899-1976), autor del conegut Cançoner popular de Mallorca. A partir del 1950 i durant més de deu anys,
Ginard va recórrer l’illa interessat a anotar els costums, rituals, creences i tradicions més antics relacionats tant amb la gastronomia com amb altres aspectes de la cultura popular. El resultat va ser un conjunt de set quaderns, coneguts com el Calendari folklòric, que Ginard va voler editar a la manera del Costumari català de Joan Amades, però que finalment va quedar inèdit. Es tracta d’un compendi de gran valor, recuperat a partir de l’any 2014 per la Casa Museu Pare Ginard, gestionada per la Fundació Mallorca Literària, que des de llavors treballa en el seu estudi i divulgació. Lola Escudero
Les capçaleres dels dotze mesos d’aquest calendari presenten una selecció de dites, productes i plats tradicionals mallorquins extrets del llibre La cuina del Tradicionari (2019), editat per la Fundació Mallorca Literària i que té com a referent l’obra del pare Ginard.
17
8.18 17.33 1 Dv. SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU. Imposició del Nom de Jesús (també Emmanuel o Manuel). St. Concordi, prev. mr. Sta. Eufrosina, vg. Diada mundial de la Pau. 8.18 17.33 2 Ds. Sts. Basili el Gran i Gregori Nacianzè, bisbes i drs.; Macari i Adelard, abats. Commemoració de la vinguda de la Mare de Déu a Saragossa. 8.18 17.34 3 Diumenge Segon després de Nadal. Sts. Anter, papa mr.; Daniel de Pàdua, mr. Sta. Genoveva, vg. El Santíssim Nom de Jesús. 8.18 17.35 4 Dl. Sts. Rigobert, bisbe; Odiló, abat de Cluny. Sta. Àngela de Foligno, rel. 8.18 17.36 5 Dt. Sts. Telèsfor, papa mr.; Simeó Estilita, anacoreta; beat Dídac Josep de Cadis, caputxí. Sta. Emiliana, vg. 8.18 17.37 6 Dc. EPIFANIA DEL SENYOR i adoració dels Sants Reis Melcior, Gaspar i Baltasar (també, Adoració o Dora); Nostra Senyora dels Reis (a Santa Maria del Pi de Barcelona). Sts. Melani, bisbe; Nilamó, con fessor; Ramon de Blanes, mr. mercedari.
19.54 10.14
8.17 17.38 7 Dj. Sant Ramon de Penyafort, dominic; Sts. Julià de Toledo, bisbe; Tell, ab. 8.17 17.39 8 Dv. Sts. Apol·linar, bisbe; Severí, ab.; Eladi i Teòfil, mrs.; Pere Tomàs, bisbe. Sta. Gúdula, vg. 8.17 17.40 9 Ds. Sts. Eulogi de Còrdova, pvre. mr.; Julià i Basilissa, esposos mrs.; Marcel·lí, bisbe. Sta. Marciana, vg. mr. 8.17 17.41 10 Diumenge El Baptisme de Jesús. Sts. Pere Ursèol (monjo de Sant Miquel de Cuixà); Agató, papa; Nicanor, diaca. 8.17 17.42 11 Dl. Sts. Higini, papa mr.; Alexandre i Salvi, bisbes mrs.; Anastasi, mon jo. Stes. Honorata i Hortènsia, vgs.; beata Anna Maria Janer, rel. fund. 8.16 17.43 12 Dt. Sts. Arcadi, mr.; Nazari, mjo.; Victorià, bisbe; Bernat de Cor leone, caputxí; Elred, mjo. Sta. Tatiana, mr. «Amb sant Elred arriba el fred». S’acosta la «Setmana dels Barbuts». 8.16 17.45 13 Dc. Sts. Hilari de Poitiers, bisbe i dr.; Gumersind, pvre. mr. Sta. Verò nica de Benasco, vg.
1.45 13.16
21.03 10.52 22.13 11.25 23.23 11.54 ** ** 12.21 0.33 12.48
uart minvant a 10 h 37 min del matí a Balança. ` QTemps variable. Vent fresc.
luna nova a 6 h del matí a Capricorn. + LBoires gebradores.
2.58 13.46 4.13 14.21 5.27 15.03 6.40 15.54 7.46 16.54 8.42 18.00
8.16 17.46 14 Dj. Sts. Joan de Ribera, bisbe; Malaquies, profeta; Fèlix de Nola, 9.29 19.08 pvre. Sta. Macrina, matrona. 8.15 17.47 15 Dv. Sant Pau, primer ermità a Tebes; Sts. Efisi, mr.; Habacuc i Mi 10.06 20.17 quees, profetes; Maur (Maure o Mauri), abat. Sta. Secundina, vg. mr.
18
Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni.
Per combatre el fred és temps de menjar sobrassades, llonganisses i botifarrons. Les coques són l’elaboració més pròpia per les festes de Sant Antoni, ja sigui l’espinagada (coca farcida amb verdures i carn de porc o amb anguiles) i altres coques salades i dolces.
8.15 17.48 16 Ds. Sts. Marcel I, papa mr.; Berard i companys mrs.; Fulgenci, bisbe; Honorat d’Arlés, bisbe. Sta. Priscil·la, matrona. 8.14 17.49 17 Diumenge II del temps ordinari. St. Antoni el Gran, abat; Stes. Leonil·la, mr.; Rosalina de Vilanova, cartoixana. 8.14 17.50 18 Dl. St. Volusià, bisbe; Jaume Hilari, religiós mr. Sta. Prisca, mr. Inici de l’octavari de pregàries per la unitat dels cristians. 8.13 17.51 19 Dt. Sts. Canut, rei; Bassià, bisbe; Màrius i Marta, i els seus fills Au difax i Abacus, mrs.; Stes. Pia i Germana, mrs. 8.13 17.53 20 Dc. Sts. Fabià, papa i Sebastià, tribú romà, mrs.
1
10.38 21.23 11.04 22.27 11.28 23.28 11.50 ** ** 12.13
0.28
Quart creixent a 10 h 1 min de la nit a Taure.
Pluges disperses i nevades al Pirineu. 8.12 17.54 21 Dj. Sants Fructuós (o Fruitós), bisbe de Tarragona i els seus dia 12.36 ques Auguri i Eulogi, mrs. Sta. Agnès, vg. mr. Sol a Aquari 8.11 17.55 22 Dv. Sts. Vicenç, diaca mr. a València; Oronci, Vicenç i Víctor de 13.01 Girona, màrtirs del s. III. 8.10 17.56 23 Ds. Sts. Ildefons (o Alfons), bisbe de Toledo; Climent, bisbe mr.; Fran- 13.31 cesc Gil de Frederic, dominic mr. a Tonquín; Severià i Àquila mrs. Sta. Emerenciana, vg. mr.; Les esposalles de la Benaurada Verge Maria. 8.10 17.58 24 Diumenge III del temps ordinari. Sts. Francesc de Sales, bisbe i dr.; 14.05 Felicià, bisbe mr. 8.09 17.59 25 Dl. La Conversió de Sant Pau, apòstol. Sant Ananies, mr. Sta. 14.47 Elvira vg. mr. 8.08 18.00 26 Dt. Sts. Timoteu i Titus, bisbes. Sta. Paula (o Pola), vda. 15.37 8.07 18.01 27 Dc. Sta. Àngela de Mèrici, vg. fund. Sts. Emeri (o Mer) abat de Ba 16.35 nyoles; Vitalià, papa; Enric d’Ossó, prev. fund. 8.06 18.03 28 Dj. Sts. Tomàs d’Aquino, dominic i dr.; Valeri, Flavià i Tirs, mrs. 17.40
1.27
2.27 3.28
4.29 5.30 6.28 7.22 8.09
L luna plena a 8 h 16 min de la nit a Lleó.
| Núvols i vents freds.
8.06 18.04 29 Dv. Sant Pere Nolasc, fund. Sts. Constanci i Valeri (o Valer) bisbes; 18.50 Julià, bisbe de Conca Valeria; Beat Manuel Domingo i Sol, fundador. 8.05 18.05 30 Ds. Stes. Martina, vg. mr.; Batilde, reina; Jacinta de Mariscotti, vg. 20.01 8.04 18.06 31 Diumenge IV del temps ordinari. Sts. Joan Bosco, pvre. fund.; Ber 21.13 nat Travesser, dominic mr. Sta. Marcel·la, vda.
8.50 9.26 9.57
19
Any CII ESDEVENIMENTS INTERESSANTS Succeïts des de l’1 de setembre de 2019 fins al 31 d’agost de 2020 SETEMBRE DE 2019 4. A Cercedilla, Madrid, troben el cadà ver de l’esportista d’esquí alpí Blanca Fernández Ochoa, que mor als 56 anys d’edat. Va ser la primera medallista olím pica espanyola als Jocs d’Hivern d’Albert ville del 1992. 8. Mor a Madrid, als 73 anys d’edat, el can tant Camilo Blanes Cortés, conegut amb el nom artístic de Camilo Sesto. 13. Una gota freda provoca catastròfiques inundacions, principalment a les regions de Múrcia, Alacant, València i Almeria, i el desbordament del riu Tajo. 15. Mor a Barcelona, als 90 anys d’edat, el dissenyador de llenceria Andrés Sardá. 25. Mor a París, als 87 anys d’edat, Jacques Chirac, polític francès que va exercir com a primer ministre, alcalde de París i president de la República Francesa. OCTUBRE DE 2019 9. E l govern turc de Recep Tayyip Erdo gan inicia una ofensiva militar contra els kurds en territori siri. Els Estats Units, que havien comptat amb l’aliança de la milícia kurda per lluitar contra l’Estat Islàmic a Síria, amenacen Turquia amb sancions comercials. 14. Es dona a conèixer la sentència del «procés» del Tribunal Constitucional espanyol que condemna per sedició els polítics catalans presos i els imposa pe nes que van de 9 a 13 anys de presó. Com a protesta per la sentència, milers
44
de ciutadans col·lapsen l’aeroport del Prat a Barcelona. 16. Continuen les protestes per la sentèn cia del «procés» amb talls de carreteres i vies de tren. A Barcelona es produeixen greus altercats de grups violents que pro voquen la crema de contenidors i cotxes i enfrontaments amb la policia i els Mos sos d’Esquadra, una tensa situació que s’allargarà durant una setmana. 18. Es produeix una vaga general a Catalunya com a protesta per la sentència del «pro cés». Arriben a Barcelona les cinc Mar xes per la Llibertat amb manifestants arribats des de Girona, Vic, Berga, Tàrre ga i Tarragona, un recorregut que han realitzat a peu al llarg de tres dies. 19. Esclaten violentes protestes a Xile arran de la pujada de preu del metro. Moren 18 persones i el govern declara l’estat d’emergència a Santiago de Xile. El rere fons és la jerarquització social i el descon tent d’una classe mitjana asfixiada per la pèrdua de poder adquisitiu. 27. La Santa Seu de Roma accepta estudiar ordenar a l’Amazònia homes casats da vant la falta de sacerdots en zones remo tes. 28. El peronista Alberto Fernández guanya les eleccions presidencials a l’Argentina, amb el 47 % dels vots, i substitueix al go vern el lliberal Mauricio Macri. NOVEMBRE DE 2019 18. Des de l’1 de juliol han cremat 574.000 hectàrees en múltiples incendis forestals
Els envelats Ben entrat el s. xix i fins a mitjans del s. xx, els envelats van tenir una presència important en les festes majors. Eren espais a cobert, totalment diàfans, ja que totes les càrregues que provocaven les veles, eren suportades per cordes i antenes des de l’exterior. Si bé l’interès pel ball va contribuir a la seva expansió, dins d’aquests salons efímers es realitzaven tota mena d’activitats de la festa major que trobaven recer sota els seus coberts. (A. Carbó)
GENER 1. Serra d’Almós. 3. El Pont d’Armentera. 6. El Pla de Santa Maria, Portbou. 7. Fortià, Llers, Llessui, Lliçà d’Amunt, Masllorenç, el Pla de Santa Maria, Sant Julià de Lòria, Verges. 9. L’Arbóç. 10. Argentona. 13. Vidrà. 15. Santa Margarida de Montbui. 16. Les Borges del Camp. 17. Ascó, Corbera de Llobregat, Figuerola d’Orcau, Garcia, la Granadella, Guimerà, Massalcoreig, Montbrió del Camp, Móra d’Ebre, el Perelló, Pratdip, Querol, Salou, Sant Antoni de Vilamajor, Sarroca de Lleida, la Selva de Mar, la Torre de l’Espanyol, Vilabella, Vilanova i la Geltrú, Vimbodí i Poblet. 20. Alcarràs, Alfarràs, Almenar, Begues, Bigues i Riells, la Bisbal del Penedès, la Canonja, Castellserà, Constantí, Cunit, Espolla, Fondarella, la Granja d’Escarp, Gratallops, Maials, el Masroig, Matadepera, Miralcamp, Moià, Monistrol de Montserrat, Òdena, Olvan, els Omellons, Oristà, els Pallaresos, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere Pescador, Santa Maria d’Oló, Soses, Taradell, Térmens, Torredembarra, Torrefarrera, Torrelameu, Vallirana, Viladecans, Vilagrassa, Vilanova de Segrià, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana.
21. Aiguamúrcia, els Hostalets de Balenyà, Sant Fuitós de Bages, Sant Vicenç dels Horts. 22. Àger, Cabanes, Castellbisbal, Castellfollit de Riubregós, Castellvell del Camp, Esterri d’Àneu, Gualba, Llançà, Maià de Montcal, Menàrguens, Mollet del Vallès, Prats de Lluçanès, Rupià, Sant Vicenç de Calders, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Montalt, Torregrossa, Tossa de Mar, Vallromanes, Viladasens. 23. Besalú, Cabrera de Mar. 24. Besalú, Cabrera de Mar, Guimerà, Polinyà, Puigpelat, Puig-reig, Santa Maria de Palautordera. 25. Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Torrelles de Llobregat. 28. El Pla de Sant Tirs. 29. Benavent de Segrià. 31. Brunyola, Sant Pau d’Ordal, Torrelavit, Verdú. ANDORRA: 7. Sant Julià de Lòria. 17. La Massana.
49
56
Mercat de Bàscara (Alt Empordà), des de 1187 Bàscara, situat al camí tradicional cap a França, va ser una possessió dels bisbes gironins en època carolíngia. El 1187, el rei Alfons I va concedir al bisbe Ramon Guissall la celebració de mercat setmanal els dimecres i prohibí que se’n realitzés cap altre en la zona compresa entre Besalú, Torroella de Montgrí, Girona i Peralada. El 1236, el rei Jaume I atorgà al bisbe la facultat de celebrar una fira anual. En l’actualitat, el mercat se celebra a la plaça Major cada diumenge. BARCELONA Dilluns: Arenys de Munt, Barberà del Vallès, Begues, Cardedeu, Castellbisbal, Gelida, Manlleu, Manresa, Pallejà, Parets, Polinyà, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Teià. Dimarts: Cabrils, Caldes de Montbui, Cabrera de Mar, Capellades, Cornellà de Llobregat, l’Estany, Figaró-Montmany, Gavà, Manresa, el Masnou, Masquefa, Mollet, Premià de Dalt, Sant Adrià de Besòs, Sabadell, Sant Climent de Llobregat, Sant Fruitós de Bages, St. Jordi (Cercs), Tiana, la Torreta (la Roca), Vic, Vilafranca del Penedès. Dimecres: Artés, Avinyó, Bagà, Bellavista, Canet de Mar, Castellbell i el Vilar, Castelldefels, Cervelló, Esplugues de Llobregat, Folgueroles, Gironella, els Hostalets de Balenyà, la Llacuna, Manresa, Martorell, Montcada, Montesquiu, Montmajor, Parets, Perafita, Premià de Mar, Ripollet, Sabadell, Sant Celoni, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Taradell, Terrassa, Torelló, Vallirana, Viladecans, Vilassar de Dalt. Dijous: Badia del Vallès, Balsareny, Casserres, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Granollers, la Llagosta, Llagostera, Malgrat de Mar, Manresa, Matadepera, Monistrol de Montserrat, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Premià de Mar, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan Despí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Seva, Vilassar de Mar.
Divendres: Aiguafreda, Alella, l’Ametlla del Vallès, Argentona, Badalona, Caldes d’Estrac, Cerdanyola, Cubelles, Llinars del Vallès, Manresa, Montmeló, Montornés del Vallès, Navarcles, Olesa de Montserrat, Olost, Pineda de Mar, Puigreig, la Roca del Vallès, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Sentmenat, Tona, Torrelles de Foix, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú. Dissabte: Arenys de Mar, Berga, Calaf (des de 1226), Bigues i Riells, Calella, Castellar del Vallès, Castellterçol, Corró d’Avall, Esplugues de Llobregat, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, els Hostalets de Balenyà, Igualada, Lliçà de Vall, Manresa, Martorell, Martorelles, Mataró, Molins de Rei, Navàs, Òrrius, Palafolls, Palau-Solità, Piera, la Pobla de Lillet, Riells i Vilabrea, Rubí, Sabadell, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Súria, Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès. Diumenge: Barcelona (Zona Franca), Calldetenes, Canovelles, Canyelles, Cardona, Centelles, Collbató, Dosrius, Lliçà d’Amunt, les Masies de Voltregà, Moià, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve
57